Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.021 declaraciones · página 27 de 101
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«Ets pagès o ets pescador? Si ho ets, cada vegada et costa més viure dignament de la terra o del mar. Cada vegada més, els Governs de l'Estat i de la Generalitat de Catalunya, per un costat, et diuen que t'ajuden i, per l'altre costat, et deixen completament abandonat. Burocràcia incomprensible, lleis sense cap mena de lògica, ajudes cada vegada més petites, distribució de dies de pesca que et perjudiquen perquè ets un pescador català, o bé indefensió davant d'Europa i l'aplicació del Mercosur perquè ets pagès. Com a pagès o pescador, els socialistes i els seus socis et perjudiquen. Ets mestre? Si ets mestre, el bonisme del Govern t'ha deixat sense autoritat a l'aula. Et tenen ofegat amb tasques administratives. Han desprestigiat la cultura de l'esforç. Si ets mestre, et veuràs obligat a manifestar-te al carrer perquè les condicions a les aules s'han tornat absolutament insostenibles. Cada vegada unes ràtios més altes, cada vegada una major diversitat dintre de l'aula i cada vegada menys recursos per fer-hi front. Això sí, els socialistes intentaran vendre't un suposat acord amb els sindicats minoritaris, per fer veure a ulls de la gent que tu només et queixes perquè vols guanyar més diners com a mestre, quan en realitat t'estàs manifestant perquè vols unes millors condicions a les aules i per als teus alumnes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que su Ministerio ayuda a los autónomos?
«Miri, si tinguéssim temps de seguir, la resposta sempre seria no, no i no. No compleixen amb Catalunya, no compleixen amb els autònoms, no els ajuden, no els acompanyen. Doncs no pateixin, ja ho farem nosaltres. Ho farem amb la nostra llei de reforma integral del treball autònom. Respuesta reiterativa e insuficiente, ministra. ¿Usted habla con su peluquero, con la mujer de la tienda de la esquina o con el mecánico que le arregla el coche? ¿Habla con el presidente y con sus compañeros ministros de lo que dice la gente por la calle, de lo que dicen los autónomos por la calle? Porque les escuchan, ¿verdad? Nosotros sí, y ¿sabe que nos dicen? Que todos los días hay más presión, que cada día están más asfixiados y empobrecidos por sus políticas, que cada vez están más atrapados por su burocracia. Y también nos dicen que desde el irresponsable 'que se forran' de su vicepresidenta segunda están más estigmatizados que nunca. Y ustedes callados, aprovechando la salida de tono de la amortizada vicepresidenta y candidata para hacer pasar a los autónomos por ricos y apretarles todavía más con los impuestos. ¿Qué han hecho desde la última vez que les pregunté, señora ministra? ¿Ha reducido la presión fiscal a los autónomos? No. ¿Les han simplificado los trámites? Tampoco. ¿Han mejorado la protección social a la que están sujetos? No. ¿Han hecho algo para que se puedan deducir todos los gastos? No. ¿Les han quitado el IVA a los que facturan menos de 85 000 euros, como se permite en Europa? No. Mire, si tuviéramos tiempo de seguir, la respuesta sería siempre no, no y no. No cumplen con Cataluña, no cumplen con los autónomos, no les ayudan y no les acompañan. Pues, no se preocupen, ya lo haremos nosotros. Lo haremos con nuestra ley de reforma integral del trabajo autónomo.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que su Ministerio ayuda a los autónomos?
«Gràcies, presidenta. Bon dia, ministra. Quatre mesos després torno a preguntar pels autònoms, per aquest mig milió llarg de persones que encarnen a la perfecció l'esperit emprenedor de Catalunya. Persones que han arriscat el seu capital i que destinen el seu temps a tirar endavant un negoci. En definitiva, un projecte de vida. Persones que sovint això ho fan soles en el marc d'una economia canviant a la qual s'han d'adaptar sí o sí, si volen sobreviure. I en aquest context, qui ajuda els autònoms, ministra? Gracias, presidenta. Buenos días, ministra. Cuatro meses después vuelvo a preguntarle por los autónomos, por ese medio millón largo de personas que encarnan el espíritu de emprendimiento de Cataluña, personas que han arriesgado su capital y que destinan su tiempo a sacar adelante un negocio. En definitiva, un proyecto de vida. Personas que muchas veces lo hacen solas en el marco de una economía cambiante a la que deben adaptarse sí o sí para poder sobrevivir. Y en este contexto, ¿quién ayuda a los autónomos, ministra?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de migración del Gobierno.
«Gràcies, presidenta. Senyories, aquesta moció del PP, una vegada més, és la moció de la maldat. És la moció que no sé com qualificar. És que sempre és el mateix aquesta gent: és Catalunya, els migrants, Catalunya, els migrants, Catalunya, els migrants... Sense aquest tipus d'enemic, no tenen res a portar aquí. Anem per parts. Aquesta gent el que volen són treballadors i treballadores sense drets, perquè, si no tenen drets, surten més barats. I per això votarem que no a aquesta moció. I ho diré encara més clar: regularitzar no és cap caprici. Regularitzar és treure gent, gent que ja està vivint aquí, de la gàbia administrativa en la qual viuen, perquè puguin treballar amb drets, perquè puguin cotitzar, perquè puguin denunciar els abusos, perquè puguin organitzar-se sindicalment, etc. Amb això, vostès estan en contra d'això? La gent és migrant, però no és imbècil. Si venen aquí és perquè venen a treballar, perquè hi ha una demanda de treballadors enorme. I, de fet, si s'han regularitzat i ha sortit aquesta ILP que teníem penjada des de l'any 2021, ha sigut perquè a l'estiu del 2025 la CEOE i Foment demanen que, si us plau, regularitzin immigrants perquè no tenen mà d'obra. Aquesta és la realitat, malauradament de per què ara i no abans aquesta tirada endavant de la ILP. El PP el que defensa és un mercat de mà d'obra dòcil, gent amb por, explotable, més barata, és a dir, fan negoci de la misèria. El PP ven efecte crida. Bé, el PP, VOX i aquells, i els de Junts també. Aquells també, en això estan d'acord. Avui tornaran a votar una vegada més aquest bloc, que aquest sí que funciona, que és el bloc de les dretes i l'extrema dreta, que funciona molt bé.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de migración del Gobierno.
«Els serveis públics no donen l'abast, no hi ha capacitat per garantir l'acollida, ni la integració, ni els serveis, molt menys atendre la singularitat catalana. I això tensiona la societat i és un risc per a la cohesió. I davant aquest panorama, a nosaltres no ens fa por posar límits a les polítiques migratòries. No tot s'hi val. Cal ordenar l'arribada, dimensionar-la a la capacitat i a les necessitats del nostre país. I, a partir d'aquí, garantir drets, els fonamentals sense condicions, però la resta, vinculats als deures, els deures amb la llengua i la cultura, però també amb la convivència i la cultura de l'esforç. Deures per anar més enllà del dret al subsidi a canvi de res. Drets per progressar individual i col·lectivament amb feina digna. En definitiva, deures i drets per poder oferir un projecte de futur esperançador a tots els ciutadans de Catalunya. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. En esta moción consecuencia de interpelación el Grupo Popular hoy insta, a grandes rasgos, a renunciar con carácter inmediato al proyecto normativo de regularización masiva, y, segundo, a ejecutar de manera efectiva las órdenes de expulsión de extranjeros con delitos graves o reincidentes. Junts per Catalunya ha presentado dos enmiendas a esta moción. La primera comparte el objetivo de los populares para poner fin a esta regularización extraordinaria, esta que el Gobierno nos quiere imponer por la puerta de atrás a través de un real decreto del Consejo de Ministros, sin debate y sin apoyos parlamentarios. Nosotros -ya lo saben- condicionamos cualquier regularización extraordinaria a una evaluación exhaustiva de su magnitud y de las consecuencias para nuestro país, Cataluña.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de migración del Gobierno.
«Amb la segona esmena afegim un punt 3 a la moció, instant el Govern a complir el seu acord amb Junts per delegar les competències integrals en matèria de migracions a Catalunya. Perquè per a Junts la immigració és un tema cabdal, i som conscients que per gestionar-la calen eines, calen les competències i els recursos que en aquesta cambra fa uns mesos es van negar a Catalunya. Per descomptat, les va negar l'extrema dreta espanyola. Ho van fer vostès, els populars. Curiós, senyora Acedo, perquè vostès són els mateixos que van delegar al nostre país aquelles competències, també exclusives de l'Estat, en matèria de trànsit. I també vostès les van negar. Els jacobins de Podemos, un partit espanyol amb zero diputats al Parlament de Catalunya. Senyores de Podemos, el que fa Espanya en matèria migratòria ho pot fer Catalunya sí o no? I per cert, no em refereixo a la gestió de la tanca de Melilla d'aquell Govern del qual la senyora Belarra i la senyora Montero n'eren flamants ministres. Mirin, o no mirin, vostès i alguns diputats de les seves confluències desorientades, van dir 'no' a Catalunya. Van dir que aquella era una delegació de competències racista. I aquell vot contra Catalunya va ser un pas més cap a la seva irrellevància. Irrellevància que confirma que les seves polítiques, aquestes que encara avui compren i condicionen els socialistes, han fracassat estrepitosament. Polítiques que ens han portat a un sistema incapaç de garantir el benestar dels migrants i que posa en risc la població en general.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de migración del Gobierno.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. En aquesta moció, a conseqüència d'interpel·lació, el Grup Popular avui insta a grans trets, primer, a renunciar amb caràcter immediat al projecte de regularització massiva, i, segon, a executar de manera efectiva les ordres d'expulsió d'estrangers amb delictes greus o reincidents. Junts per Catalunya hem presentat dues esmenes a aquesta moció. La primera comparteix l'objectiu dels populars per aturar aquesta regularització extraordinària, aquesta que el Govern ens vol imposar per la porta del darrere mitjançant un Reial decret del Consell de Ministres, sense debat ni sense suports parlamentaris. Nosaltres, ja ho saben, condicionem qualsevol regularització extraordinària a una avaluació exhaustiva de la seva magnitud i de les conseqüències per al nostre país, Catalunya. Perquè des de l'Executiu ens parlen d'urgència, però val a dir que a l'Estat espanyol ja existeix un mecanisme ordinari i permanent que durant els darrers anys ha regularitzat la situació de centenars de milers de persones estrangeres. Un mecanisme, per cert, ampliat també via Reial decret amb la modificació del Reglament d'estrangeria del 2024, i que la seva aplicació ha fet augmentar un 50 % les sol·licituds, agreujant el col·lapse crònic de les oficines d'estrangeria. Com volen afrontar una regularització extraordinària, quan l'Estat no té capacitat ni de gestionar en condicions l'impacte dels milers de sol·licituds ordinàries generades pel canvi normatiu? I que només són la punta de llança del que passa amb la resta de serveis públics, aquests sí en veritable situació d'emergència. I molt més a casa nostra, a Catalunya, on el dèficit fiscal endèmic i l'incompliment reiterat d'Espanya ho condicionen tot.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de los cristianos perseguidos en el mundo y la acción...
«Compartim, evidentment, la necessitat que els acords internacionals incloguin una perspectiva de protecció, però de protecció dels drets humans, senyories populars, dels drets humans en general, no només d'una minoria en concret. Una protecció clara en els principis establerts a la Carta Internacional dels Drets Humans. I he de dir, senyories del PSOE, que aquí vostès, com els del PP, tenen poc per presumir. Sota governs socialistes també, s'han consolidat relacions absolutament reprovables, impròpies, en països de l'Orient Mitjà on no respecten els drets humans. Per no parlar, senyories del PSOE, de la relació que té el Govern d'Espanya amb la monarquia alauita del Marroc, que exactament tampoc és una democràcia, tampoc és una democràcia. Senyories, Esquerra, tant a Catalunya com a Europa, reclama que tots els acords incloguin clàusules de respecte als drets humans, humans, també en acords comercials com el Mercosur. Estem per protegir els cristians, els musulmans, els jueus, i estem per atacar qualsevol forma de fonamentalisme, perquè portem 95 anys de lluita per les llibertats, i això inclou el respecte als drets humans.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de los cristianos perseguidos en el mundo y la acción...
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todos. Quiero empezar reconociendo una realidad que no podemos ni debemos ignorar. En muchas regiones del mundo hoy hay millones de personas que sufren persecución, violencia e incluso masacres por el simple hecho de profesar una religión, de no profesar ninguna o vivir de acuerdo con sus convicciones. Y eso pasa también con millones de cristianos. En diversos países de África, de Oriente Medio o Asia comunidades cristianas sufren ataques terroristas, persecución institucional o discriminación legal. Iglesias destruidas, comunidades históricas obligadas a huir de sus tierras, personas asesinadas por motivos de su fe: esta realidad existe y necesita ser denunciada con contundencia. Ahora bien, desde Junts per Catalunya, creemos que, si queremos abordar esta cuestión con coherencia y una mirada hacia los derechos humanos, debemos hacerlo desde un marco más amplio, el de la libertad religiosa y de conciencia. Consiste en garantizar que cualquier persona pueda creer, no creer, cambiar de religión o vivir sus convicciones espirituales en plena libertad y sin miedo a la persecución. Y eso incluye también el derecho de las personas que no se definen como religiosas o que simplemente no quieren profesar ninguna religión.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de los cristianos perseguidos en el mundo y la acción...
«Davant d'aquesta realitat, les societats democràtiques no podem respondre ni amb ingenuïtat ni amb simplificacions. Cal afrontar-ho amb determinació i amb polítiques públiques que reforcin els valors i fonaments que sustenten les democràcies europees. Diversos països europeus ja han començat a treballar en aquesta direcció amb iniciatives que fomenten la formació dels líders religiosos, per exemple, o exigeixen el coneixement de la llengua pròpia o estableixen un diàleg profund en drets i valors amb les institucions democràtiques. I és necessari garantir que la llibertat religiosa es desenvolupi en harmonia amb els principis essencials de la nostra societat. Per això, li hem presentat esmenes, perquè la defensa de la llibertat religiosa ha de ser universal i coherent amb el model de societat que representem. Una Catalunya plural i tolerant, on les institucions són aconfessionals i respecten totes les creences, però que també preserva sense ambigüitats els valors democràtics i els drets humans, que no poden ser relativitzats ni negociats en nom de cap religió. Defensar la llibertat religiosa significa garantir que tothom pugui creure o no creure amb llibertat, però també significa garantir que ningú pugui veure limitats els seus drets fonamentals en nom de cap creença, ni ningú ha de poder ser perseguit per la seva religió, ni tampoc cap religió ha de poder ser el pretext per perseguir ningú. Aquest és el compromís amb els drets humans que avui volem reafirmar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de los cristianos perseguidos en el mundo y la acción...
«Però l'aconfessionalitat també comporta una responsabilitat molt clara: preservar els valors universals que sostenen la nostra convivència democràtica. A Catalunya defensem que hi ha principis que no poden ser relativitzats ni vulnerats en nom de cap tradició cultural ni religiosa. Entre aquests principis hi ha la dignitat de la persona, la llibertat de consciència, la igualtat de la llei i també la igualtat plena entre homes i dones. La llibertat religiosa no pot convertir-se en un pretext per limitar drets fonamentals. En nom de cap religió, no es pot justificar la discriminació de les dones ni la seva invisibilització o subordinació, per exemple. I és precisament per això que aquí les administracions públiques han de tenir un paper actiu per garantir que l'exercici de la llibertat religiosa es produeix sempre dins del marc dels drets humans i dels valors democràtics compartits. Tots som conscients que, en diversos conflictes actuals, la persecució de comunitats religioses -especialment les cristianes, és cert- està vinculada a moviments de radicalisme religiós que utilitzen la fe com a instrument de violència i d'intolerància.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de los cristianos perseguidos en el mundo y la acción...
«La seva proposició parteix d'una realitat innegable: la persecució de comunitats cristianes és gravíssima i persistent en moltes regions del món. Precisament per això creiem que la resposta ha de situar-se en un marc més ampli i més coherent: la defensa universal de la llibertat religiosa. També perquè la persecució religiosa afecta moltes altres comunitats en diferents contextos del món. Ho veiem en les comunitats jueves que pateixen antisemitisme i violència en diverses regions. En els budistes tibetans, sotmesos a restriccions severes a la seva llibertat religiosa o en minories com la fe bahaí, durament perseguida en alguns països. La defensa dels drets humans exigeix congruència i universalitat, i aquest enfocament és especialment coherent amb el model de societat que defensem. Catalunya és una societat diversa i oberta. Una societat on conviuen persones amb moltes tradicions religioses diferents, però també moltes persones que es defineixen com a atees o no religioses. Aquesta diversitat forma part de la nostra realitat social, i és precisament per gestionar-la amb respecte que les institucions públiques són aconfessionals. L'aconfessionalitat és la garantia que totes les creences, i també les no-creences, són respectades per igual per les institucions públiques. Implica que les institucions no s'identifiquin amb cap confessió concreta i que garanteixin la igualtat de tothom davant la llei.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de los cristianos perseguidos en el mundo y la acción...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a tothom. Vull començar reconeixent una realitat que ni podem ni hem d'ignorar. En moltes regions del món, avui hi ha milions de persones que pateixen persecució, violència i fins i tot massacres, pel simple fet de processar una religió, de no professar-ne cap o de viure d'acord amb les seves conviccions. Això passa també amb milions de cristians en diversos països d'Àfrica, d'Orient Mitjà o d'Àsia. Comunitats de cristians pateixen atacs terroristes, persecucions institucionals o discriminació legal, esglésies destruïdes, comunitats històriques obligades a fugir de les seves terres, persones assassinades per motius de la seva fe. Aquesta realitat existeix i necessita ser denunciada amb contundència. Ara bé, des de Junts per Catalunya creiem que, si volem abordar aquesta qüestió amb coherència i amb una mirada als drets humans, ho hem de fer des d'un marc més ampli, el de la llibertat religiosa i de consciència. Consisteix a garantir que qualsevol persona pugui creure, no creure, canviar de religió o viure les seves conviccions espirituals amb plena llibertat i sense por a la persecució. I això inclou també el dret de les persones que no es defineixen religioses o que simplement no volien professar cap religió.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la libertad de información y expresión.
«Seguimos hablando de libertades. Ustedes, los que critican el algoritmo de X y buscan el foco mediático provocando a Elon Musk, son los mismos que quieren convertirse en el big brother, el gran hermano de todos los ciudadanos del Estado, aplicando el algoritmo del poder -una expresión muy acertada de Gonzalo Boye- para fiscalizar, desde la Agencia Tributaria, los regalos de boda, los bizums de padres a hijos, cada euro gastado. Usan la iniciativa de hoy para denunciar la persecución de Trump a algunos medios como la BBC. No seremos nosotros quienes defenderemos a Trump, pero los ataques socialistas responden a las recomendaciones del equipo de asesores y analistas de Pedro Sánchez. Querríamos saber qué cuesta todo ese equipo de setecientos para tapar la mala gestión y el bloqueo en el Estado de ese All that jazz internacional. ¿Junts defiende a los medios públicos? Por supuesto. Yo misma he trabajado en ellos veinticinco años -en Catalunya Ràdio, en Televisió de Catalunya y también en Televisión Española-, pero utilizarlos en su favor, en favor del gobierno de turno, también va en contra de la libertad de expresión, y voy a poner un ejemplo. Han manipulado de manera vergonzosa la información que se dio sobre el despliegue de la ley ELA en Cataluña. Ni Illa en el Parlament ni los informativos de 3Cat han explicado que la eliminación prácticamente total del copago de las prestaciones que van a tener ahora los enfermos que estén en dependencia extrema en Cataluña ha sido gracias a la moción que presentó y consiguió aprobar Junts en el Parlament. Y lo lamento en lo profesional y en lo personal porque, si los medios públicos hacen seguidismo de quien manda, ¿qué nos queda? Que puedan seguir informando de forma veraz y contrastada es responsabilidad de todos nosotros.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la libertad de información y expresión.
«Seguim parlant de llibertats. Vostès, els que critiquen l'algoritme d'X i busquen el focus mediàtic provocant Elon Musk, són els mateixos que volen convertir-se en el Big Brother, el gran germà, de tots els ciutadans de l'Estat, aplicant l'algoritme del poder, en una expressió molt encertada de Gonzalo Boye, per fiscalitzar des de l'Agència Tributària els regals de boda, els bízums de pares a fills, cada euro gastat. Fan servir la iniciativa d'avui per denunciar la persecució de Trump a alguns mitjans públics de gran prestigi, com la BBC. No serem nosaltres qui defensem Trump, però els atacs socialistes responen a les recomanacions de l'equip de 700 assessors i analistes de Pedro Sánchez -que, per cert, volem saber què costa tot aquest equip- per tapar la mala gestió i el bloqueig dins de l'Estat amb aquest All that jazz internacional. Junts defensa els mitjans públics, per descomptat, jo mateixa hi he treballat en ells 25 anys, a Catalunya Ràdio, a Televisió de Catalunya i també a Televisió Espanyola. Però utilitzar-los al seu favor, a favor del Govern de torn, també va en contra de la llibertat d'expressió. I en poso un exemple, manipulat de manera vergonyant la informació que es va donar sobre el desplegament de la Llei ELA a Catalunya. Ni el Parlament ni els informatius 3Cat van explicar que la pràctica eliminació del copagament de les prestacions que ara tindran els malalts que estiguin amb dependència extrema a Catalunya ha estat gràcies a la moció que va presentar i aconseguir aprovar Junts al Parlament. I em sap greu, personalment i professional, perquè, si els mitjans públics fan seguidisme de qui mana, què ens queda? Que puguin seguir informant de manera veraç i contrastada és responsabilitat de tots nosaltres.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la libertad de información y expresión.
«Insistim, impulsen lleis que apliquen restriccions incompatibles amb el dret de la Unió Europea i que van en contra de drets fonamentals, perquè la seva llibertat d'expressió acaba allà on comencen les opinions contràries als seus interessos. Denuncien que l'extrema dreta vol ofegar econòmicament els mitjans públics o posar-los al seu servei quan arribi al poder. Nosaltres també ho denunciem. Però vostès, vostès que fan campanyes electoralistes de propaganda amb els diners de tots els catalans, com la de liderar, que el Govern d'Illa va fer i que van haver de retirar quan Junts la va denunciar davant del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Vostès, els de la llibertat d'expressió, són els mateixos que aplaudien amb les orelles quan l'exministre Borrell deia que calia desinfectar Catalunya després de l'1 d'octubre. En un exemple, com recordava fa uns dies el president Puigdemont de discurs d'odi, de catalanofòbia, aquesta expressió que cridava a la desinfecció hauria fet saltar els detectors de la seva nova plataforma Hodio -amb hac de hater- D'aquesta plataforma destinada a rastrejar mitjançant intel·ligència artificial els discursos d'odi a les xarxes socials? La resposta: 155 vegades 'no'. Perquè són vostès mateixos els que determinen què és discurs d'odi i què no ho és. A la pàgina del ministeri competent diuen que ho fan sota criteris acadèmics i estàndards internacionals. Aquesta és la teoria. Ja sabem tots quina és la pràctica. Mirin, no discutim que cal defensar els professionals dels mitjans de comunicació quan són víctimes de campanyes d'assetjament a les xarxes socials per part dels fatxendes. Ho fem. Ho farem. Però també qualsevol ciutadà que pateix l'odi només pel fet de ser català. A més, la fiscalia ja pot actuar llei en mà contra els assetjadors dels professionals de la informació o contra qui publica o difon notícies falses.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Pues bien, en Junts per Catalunya creemos que la política penal es suficientemente importante como para que no se haga desde estudios demoscópicos. Porque me pregunto: ¿y si un estudio demoscópico dijera que hay una amplia mayoría a favor -no sé- de la aplicación del delito de odio o del terrorismo a los ciudadanos que ejerzan la libertad de expresión o el derecho de protesta cuando tengan una determinada ideología, color de piel o por la lengua que hablen? De hecho, estoy bromeando, porque esto ya está pasando, y, si no, que se lo pregunten a Josep Valtònyc o a Pablo Hasél, que todavía está en la cárcel; o que se lo pregunten también a los centenares de ciudadanos -activistas, abogados, periodistas- que han sido perseguidos por falsas acusaciones de delitos que ni siquiera sabían que existían. Todo eso gracias a la reforma del Código Penal operada por la mayoría absoluta parlamentaria del Partido Popular en 2015. Y, también, gracias a que así lo ha querido mantener el PSOE desde el año 2018, sin tan siquiera plantear la posibilidad de modificar el Código Penal, cuando ha tenido las mayorías para hacerlo. En cualquier caso, con esta forma de legislar no nos van a encontrar a nosotros. Nosotros creemos en la política y en la responsabilidad que tenemos todos para adoptar decisiones fundamentadas que respondan no a las emociones o a las tendencias demoscópicas, sino al objetivo de avanzar hacia una sociedad democrática que en materia de derecho penal se acerque más a los estándares europeos y no a Turquía.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Doncs bé, des de Junts per Catalunya creiem que la política penal és prou important perquè no es faci des dels estudis demoscòpics. Perquè em pregunto, i si un estudi demoscòpic digués que hi ha una àmplia majoria a favor, no sé, de l'aplicació del delicte d'odi o de terrorisme als ciutadans que exerceixen la llibertat d'expressió o el dret de protesta quan tinguin una determinada ideologia o color de pell o per la llengua que parlen? De fet, estic fent broma perquè això ja està passant. I, si no, que li preguntin a Josep Valtònyc o Pablo Hasél, encara a la presó. O, si no, que ho preguntin també als centenars de ciutadans, activistes, advocats, periodistes, que han estat perseguits amb falses acusacions per delictes que ni sabien que existien. I tot això gràcies a la reforma del Codi Penal operada per la majoria absoluta parlamentària del Partit Popular el 2015. I també, i també, gràcies que així ho ha volgut mantenir el PSOE des de l'any 2018, sense ni tan sols plantejar la possibilitat de canviar el Codi Penal quan ha tingut les majories per fer-ho. En tot cas, en aquesta manera de legislar, a nosaltres no ens hi trobaran. Nosaltres creiem en la política i en la responsabilitat de tots nosaltres per prendre decisions fonamentades que responguin, no a les emocions o a tendències demoscòpiques, sinó a l'objectiu d'avançar cap a una societat democràtica que, en matèria de dret penal, s'acosti més als estàndards europeus que no a Turquia.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«President, senyories, bona tarda. També molt bona tarda als familiars i a les persones amigues de les víctimes que avui ens acompanyen. Exactament la mateixa iniciativa que avui ens ocupa, exactament, ja va ser objecte de debat de presa en consideració la legislatura passada, concretament el 29 de març del 2022, ara fa quatre anys. Per tant, em podria remetre al diari de sessions d'aquella data i donar per reproduït el que llavors ja vaig dir: si considerem que la presó permanent és una barbaritat contrària a tots els principis de l'estat de dret penal, necessàriament hem d'estar en contra que hi hagi més supòsits en què aquesta presó permanent revisable es pugui aplicar. No obstant, val la pena aprofitar per fer algunes consideracions sobre la instrumentalització irresponsable del dret penal per a fins polítics i partidistes. Mirin, fa unes setmanes parlàvem de revertir la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional de 2015, una iniciativa del Partit Nacionalista Basc. Fa uns minuts, parlàvem de la llei expansiva del Codi Penal espanyol en la reforma de 2015, de la judicialització de la llibertat d'expressió o del terrorisme a la carta, que ha estat sistemàticament utilitzat per criminalitzar un moviment pacífic i democràtic com l'independentisme. I ara parlem de la pena de presó permanent revisable, un invent precisament introduït en aquella reforma de 2015 per la majoria absoluta del Partit Popular. Doncs bé, resulta que n'hi ha uns, n'hi ha uns, que són els que més criden i que reivindiquen sense complexos totes aquestes reformes, que són evidentment, els diputats del Partit Popular, i que són els que reivindiquen, evidentment, les reformes que va aprovar la seva majoria absoluta: la reforma del Codi Penal, del Tribunal Constitucional, de la Llei mordassa, etc., i que fins i tot volen anar encara més enllà, ho hem vist fa uns minuts i ho tornem a veure ara, volen anar més enllà. Però també n'hi ha uns altres, i em refereixo, naturalment, al PSOE, que des del 2018 estan governant i que durant anys han tingut una majoria alternativa per revertir les salvatjades del PP, i què han fet? Doncs és molt fàcil. No han fet absolutament res. Bé, una cosa sí que han fet: utilitzar de forma més callada els recursos del dret penal de l'enemic i donar continuïtat a l'estat d'excepció iniciat pel Partit Popular. Màniga ampla al lawfare, espionatge polític amb Pegasus i ús del Ministeri de l'Interior per perseguir-nos més i millor. I també, per cert, bloquejar la Comissió Operació Catalunya, perquè tot això quedi ben tapadet. I també han fet una altra cosa, encara que no siguem gaire convenciment, sinó simplement perquè els hi vam obligar. El que han fet -que realment val la pena i els felicito per això- és aprovar una Llei d'Amnistia, que és l'única llei estructuralment democràtica que s'ha aprovat els darrers anys, que reconeix l'existència d'un conflicte polític entre l'Estat espanyol i Catalunya, i que posa a zero els excessos comesos per la judicatura espanyola, portant-los allà on toca: als estàndards europeus, on queden en evidència i més que hi quedaran.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Por tanto, como podrán entender, desde el independentismo democrático de los derechos y las libertades, siempre estaremos en contra de toda iniciativa que suponga una persecución ideológica y una inhabilitación social, que, en realidad, es una forma de venganza inaceptable en un Estado de derecho, como lo es, por cierto, el exilio del president Puigdemont o la inhabilitación política y la inhabilitación profesional, precisamente para hacer de profesor, del señor Oriol Junqueras. El Estatuto del Empleado Público ya prevé el requisito de no estar inhabilitado por sentencia para acceder a la ocupación pública. Cualquier otro invento supone vulnerar los principios de reinserción y proporcionalidad, y máxime si lo que se pretende es una inhabilitación automática e indiscriminada, sin tener en cuenta la gravedad y las circunstancias de cada caso, y además una inhabilitación indefinida, de por vida. Finalmente, como es evidente por la simple lectura del texto, la propuesta presentada supone un non bis in idem de manual, una sanción administrativa que se suma a la condena penal, inaceptable en todo Estado de derecho. Por eso no van a encontrar nunca a Junts per Catalunya dando apoyo al uso instrumental del derecho penal ni a ninguna ocurrencia derivada de este uso instrumental del derecho penal. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«El terrorismo a la española no es derecho penal; es arbitrariedad, disfrazada de ley, que solo tiene un objetivo: perseguir al adversario político y criminalizar los proyectos políticos por entero. Durante años el Gobierno independentista ha sido perseguido con el derecho penal. Se ha querido hacer pasar un conflicto político por un simple episodio delictivo que se tenía que resolver con prisión e inhabilitaciones; una estrategia deliberada, reforzada con las reformas penales de 2015, que ha acabado resultando un estado de excepción penal permanente: primero con el golpe de Estado y la rebelión, ahora con la malversación y durante muchos años con tramas rusas inventadas y falsas acusaciones de terrorismo. Es el marco mental del opresor, que algunos incautos compramos por rabia y suponemos que a cambio de mucho. Y toda esta gran farsa del Estado español que se inventó sobre el terrorismo la desmontamos nosotros; la ha desmontado Junts per Catalunya cuando nuestros siete diputados han sido decisivos. Fue en 2023, después de estar cinco años en el Gobierno y precisamente a raíz de constituir esta Mesa, cuando obligamos al PSOE a sacarnos de la directiva de terrorismo y a dejar de ponernos en las listas terroristas de Europol. Y fue en 2024 cuando se aprobó la ley de amnistía, curiosamente, en medio de un revival de acusaciones de terrorismo que buscaban darnos miedo, pero no lo consiguieron. Y, por si no lo recuerdan, en el caso del Tsunami Democràtic, decenas de personas, muchas de ellas anónimas, fueron acusadas de terrorismo, como también otras más conocidos, como el presidente Puigdemont, o su jefe de oficina, Josep Lluís Alay, o la secretaria general de Esquerra, Marta Rovira, o los señores Xavier Vendrell, Oriol Soler, Marta Molina, Rubén Wagensberg, Jesús Rodríguez, etcétera; decenas de personas, que fácilmente hubieran pasado a sumar centenares, que hoy estarían en manos de fiscales motivados y los Aguirre y los García-Castellón de turno si Junts per Catalunya no hubiera bloqueado la ley de amnistía fake el 30 de enero de 2024, una ley que algunos decían que era robusta pero que, en realidad, era un colador para el terrorismo a la española. Forzaron una segunda vuelta, aguantamos insultos y mentiras y obligamos al ministro Bolaños y al Gobierno socialista a aprobar una ley de amnistía que no querían, una ley de amnistía que no deja a nadie atrás y pone punto final al uso político del terrorismo a la española. ¿Y saben qué ha dicho el abogado general del Tribunal de Justicia de la Unión Europea, Dean Spielmann, en sus conclusiones del pasado noviembre? Dice que la ley de amnistía cumple los requisitos jurisprudenciales, porque no incluye violaciones graves de derechos humanos. La ley de amnistía forzada por Junts per Catalunya ha dejado en evidencia la burbuja judicial, política y mediática española.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Per tant, com podran entendre, des de l'independentisme democràtic dels drets i les llibertats, estarem sempre en contra de tota iniciativa que suposi una persecució ideològica i una inhabilitació social que, en realitat, és una forma de venjança inacceptable en un estat de dret. Com ho és, per cert, l'exili del president Puigdemont o la inhabilitació política i la inhabilitació professional, precisament per fer de professor, del senyor Oriol Junqueras. Mirin, l'Estatut del treballador públic ja preveu el requisit de no estar inhabilitat per sentència per accedir a l'ocupació pública. Qualsevol altre invent suposa vulnerar els principis de reinserció i de proporcionalitat, i més si el que es pretén és una inhabilitació automàtica i indiscriminada, sense tenir en compte la gravetat i les circumstàncies de cada cas, i, a més a més, indefinida, una inhabilitació indefinida de per vida. Finalment, com ja és evident per la simple lectura del text, la proposta presentada suposa un bis in idem de manual. Una sanció administrativa que se suma a la condemna penal, inacceptable en tot estat de dret. Per això, no trobareu mai Junts per Catalunya donant suport a l'ús instrumental del dret penal, ni a cap ocurrència derivada d'aquest ús instrumental del dret penal.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«El terrorisme a l'espanyola no és dret penal, és arbitrarietat disfressada de llei que només té un objectiu: perseguir l'adversari polític i criminalitzar projectes polítics sencers. Durant anys, el moviment independentista ha estat perseguit amb l'espantall del dret penal. S'ha volgut fer passar un conflicte polític per un simple episodi delictiu que s'havia de resoldre amb presó i inhabilitacions. Una estratègia deliberada, reforçada amb les reformes penals del 2015 i que ha acabat resultant en un estat d'excepció penal permanent. Primer, amb el cop d'estat i la rebel·lió; ara, amb la malversació i, durant molts anys, amb trames russes inventades i falses acusacions de terrorisme. El marc mental de l'opressor que alguns incauts van comprar per ràbia i que suposem a cambio de mucho. I tota aquesta gran farsa de l'Estat espanyol que es va inventar sobre el terrorisme la vam desmuntar nosaltres. L'hem desmuntat Junts per Catalunya quan els nostres set diputats han estat decisius. Va ser l'any 2023, després de cinc anys d'estar al Govern i, precisament arran de constituir aquesta mesa, que vam obligar el PSOE a treure'ns de la directiva de terrorisme i a deixar de posar-nos a les llistes terroristes de l'Europol. I va ser l'any 2024 que es va aprovar la Llei d'Amnistia, curiosament enmig d'un revival d'acusacions de terrorisme que buscaven atemorir-nos, però que naturalment no ho van aconseguir. Per si no ho recorden, en el cas de Tsunami Democràtic, desenes de persones, moltes d'elles anònimes, van ser acusades de terrorisme, i també ho van ser noms més coneguts, com el president Puigdemont, el seu cap d'oficina, Josep Lluís Alay; la secretària general d'Esquerra, la senyora Marta Rovira; el senyor Xavier Vendrell, Oriol Soler, Marta Molina, Ruben Wagensberg, Jesús Rodríguez, etc. Desenes de persones que fàcilment haurien passat a ser centenars i que avui estarien en mans de fiscals motivats i dels Aguirres y Garcías Castellons de torn, si Junts per Catalunya no hagués bloquejat la Llei d'Amnistia fake el 30 de gener de 2024. Una llei que alguns deien que era robusta, però que en realitat era un colador per al terrorisme a l'espanyola. Vam forçar una segona volta, vam aguantar insults i mentides, i vam obligar el ministre Bolaños i el Govern socialista a aprovar una llei d'amnistia que no volien, una llei d'amnistia que no deixa ningú enrere i que posa punt final a l'ús polític del terrorisme a l'espanyola. I saben què ha dit l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Dean Spielmann, en les seves conclusions del passat novembre? Doncs que la Llei d'Amnistia compleix els requisits jurisprudencials, perquè no inclou violacions greus de drets humans. La Llei d'Amnistia forçada per Junts per Catalunya ha deixat en evidència la bombolla judicial, política i mediàtica espanyola.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Sovint es rebutja una fiscalitat més justa per a grans empreses o activitats contaminants amb l'argument que això encarirà els preus. Aquest mantra s'ha de desmuntar. Moltes vegades, no és cert i en tot cas depèn de com dissenyem les polítiques. Regular els mercats, delimitar marges en temps de crisi és fer política útil per a la classe treballadora, especialment a Catalunya, on el cost de la vida és més alt i calen eines que ho reconeguin, com per exemple un sou mínim interprofessional propi. I acabo. Donem suport a aquest reial decret per tres motius. Un, per protegir la ciutadania davant dels abusos de les grans empreses i dels especuladors. Dos, per garantir la justícia social i l'equitat. Ningú no pot lucrar-se amb la vulnerabilitat. No hi ha res que sigui més repugnant que lucrar-se quan una altra persona pateix. I tres, exigir la responsabilitat dels operadors en situacions de risc. És el moment de demostrar que l'estat del benestar és una eina real per protegir la gent i garantir l'accés als serveis essencials. I ho fem per dignitat, per justícia i per defensar el dret també a la mobilitat de totes aquelles persones que, per causa d'un accident, avui han de pagar unes tarifes altíssimes si volen desplaçar-se. I esperem que aquest no sigui un pedaç puntual, sinó el primer pas d'un camí sostingut que posi definitivament els drets de les persones al centre de la política, no els drets de qui més té per damunt del més vulnerable.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Però vaig més enllà. Vostès s'embolcallen de l'excusa, per exemple, que la mobilitat dels ciutadans és un dret. Molt bé, hi estem absolutament d'acord. Però on és aquest mateix dret a la mobilitat dels ciutadans catalans, quan els socialistes i els seus socis provoquen el col·lapse de rodalies i interrompen el servei durant dies i dies? On és el dret a la mobilitat dels ciutadans quan les carreteres de l'Estat a Catalunya, com ara l'A-2, són més una pista de muntanya amb clots que no pas una via d'alta capacitat? On és el dret a la mobilitat digna quan, per culpa de la seva manca d'inversions en infraestructures a Catalunya, any rere any els catalans ens movem com si visquéssim en un país tercermundista? I la darrera de les reflexions: Per què la necessitat d'establir un mecanisme que doni poders il·limitats al Govern i de manera permanent, quan ja hi ha la possibilitat de fer-ho en situacions excepcionals? No ha resolt fins ara cadascuna de les situacions d'emergència que s'han produït? Vostè mateix, en la seva intervenció, ha explicat l'últim cas on van intervenir els preus dels hotels a la zona de l'accident ferroviari. Per tant, és evident que si els convé ja es pot fer, evidentment, limitat en el temps i sota el control d'aquesta cambra com avui, que vostè ha de portar aquest reial decret a convalidació.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«Y, en el caso concreto de las pensiones, trabajamos por su auténtica revalorización; una revalorización que hoy solo es posible con unas pensiones territorializadas; es decir, en nuestro caso, ajustadas al coste de la vida en Cataluña. Porque lo que pasa ahora es que el poder adquisitivo de nuestros pensionistas está por debajo del de buena parte de los pensionistas del resto del Estado, y esta es una injusticia que hay que revertir. Igual que hay que revertir y compensar la deuda histórica que, en materia de pensiones, también sufre Cataluña, una deuda resultado del diferencial entre lo que han aportado a lo largo de los años los trabajadores catalanes a la caja de la Seguridad Social con sus cotizaciones y lo que han recibido los catalanes en pensiones y prestaciones durante ese mismo periodo. Este decalaje o desfase entre lo que se ha aportado en Cataluña a la Seguridad Social española y lo que esta ha devuelto en prestaciones y pensiones en las últimas cuatro décadas, según la comisión de estudio del departamento de Cataluña, es de 30 000 millones de euros, y eso es lo que hoy también reclamamos desde Junts per Catalunya para»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«Hoy vuelve a caer en la mentira. Vuelve a quedar claro que en Junts per Catalunya no estamos nunca en contra de revalorizar las pensiones. Señora Vidal, señora Mínguez, sin señalamientos y sin intervenciones gratuitas: si esto no se ha hecho en tiempo y forma, generando incertidumbre y haciendo sufrir a la gente, y si hoy no aprueban el Real Decreto Ley 2/2026, solo es culpa del mal hacer y del abuso de su Gobierno, del Gobierno de España, no de Junts per Catalunya, que solo hará un no, en política tan legítimo como un sí; un no argumentado, como hicimos ya hace un mes; un no argumentado como el que ha hecho la diputada Madrenas; un no para poder hacer un sí a una solución más justa; un no para poder dar un sí a un futuro mejor. Decía el último 27 de enero desde esta misma tribuna nuestra portavoz, Míriam Nogueras, que Junts, con el liderazgo del presidente Puigdemont, es un partido en el que trabajamos para mejorar el mundo con ilusión, defendiendo un modelo de país desde el rigor, desde la esperanza, desde la humildad; un país que quiere ir más allá de los subsidios, lejos de un Estado colonizador, extractor e incumplidor; un país que valora el esfuerzo, el trabajo y la constancia; un modelo de Cataluña con servicios de primera, conectada, innovadora, con una fiscalidad justa y económicamente competitiva, que hace viables los negocios, que crea puestos de trabajo, que genera riqueza para distribuirla; una Cataluña socialmente avanzada en derechos y también en deberes; un país seguro y solidario, que ofrece oportunidades a todo el mundo, que hace funcionar el ascensor social y que garantiza el estado del bienestar; un modelo de país que también protege y fortalece su lengua y su cultura. En definitiva, un país de libertad y de libertades. Esta es la Cataluña que en Junts queremos y por la que trabajamos.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«Senyories, es confirma cada dia que ser espanyols als catalans ens ha penalitzat i ens penalitza en tots els àmbits de la nostra vida. I quan, com ara, a Catalunya també hi ha un govern espanyolitzat com el del president Illa, el que tenim és la normalització de la penalització, o sigui, doble penalització. Una doble penalització que afecta independentistes i no independentistes, una doble penalització que afecta tothom, però especialment a la classe mitjana i treballadora. I saben què? Que d'aquesta recepta, de la recepta Sànchez, de la recepta Illa, de la recepta espanyola, cada dia som més els que n'estem ben tips i diem alt i clar que ja n'hi ha prou. Visca Catalunya lliure! Gràcies. Gracias, presidente. Buenos días, señorías. Tal y como pasó en 2025, el Gobierno de Sánchez ha tenido que aprobar dos reales decretos leyes para revalorizar las pensiones; dos para revalorizar las de 2025 y dos reales decretos leyes para revalorizar las de 2026. ¿Y saben por qué dos reales decretos leyes cada año? Pues, primero, por incapacidad, por la incapacidad multirreincidente de este Gobierno para aprobar presupuestos. Y, en segundo lugar, por ineptitud, por la ineptitud de ese mismo Gobierno; una ineptitud atribuible, el año pasado, a la incompetencia y a la que, este año, hay que añadir la torpeza, la torpeza de reiterar el error. Hablar de incapacidad, de ineptitud, de incompetencia y de torpeza es ser muy generoso, porque sabemos lo que pasó con la convalidación del anterior real decreto ley. Y con eso se hace evidente que todo ello solo puede responder a la irresponsabilidad, a la irresponsabilidad del Gobierno de un superviviente, de un superviviente ciertamente con un manual de resistencia, sí, pero este manual solo funciona para él. La irresponsabilidad de un superviviente con un Gobierno a la deriva que hace aguas y que no navega hacia tierra firme, al contrario, lleva al naufragio personal y colectivo de nuestro país, Cataluña. Todo eso con la complicidad de la carta de navegación españolizadora del Gobierno de Illa. Cataluña no se lo merece.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«I en el cas concret de les pensions, treballem per la seva veritable revalorització. Una revalorització avui només possible en unes pensions territorialitzades, o sigui, i en el nostre cas, ajustades al cost de la vida a Catalunya. Perquè ara el que passa és que el poder adquisitiu dels nostres pensionistes està per sota del de bona part dels pensionistes de la resta de l'Estat. I aquesta és una injustícia que cal revertir. Com cal revertir i compensar el deute històric que, en matèria de pensions, també pateix Catalunya. Un deute resultat del diferencial entre el que han aportat al llarg dels anys els treballadors catalans a la caixa de la Seguretat Social amb les seves cotitzacions i el que han rebut els catalans en pensions i prestacions durant el mateix període. Aquest decalatge entre el que s'ha aportat des de Catalunya a la Seguretat Social espanyola i el que aquesta ha tornat en prestacions i pensions durant les quatre darreres dècades, segons la Comissió d'Estudi del Deute Històric del Parlament de Catalunya, és de 30 000 milions d'euros. I això és el que avui també reclamem des de Junts per Catalunya. Hi seran vostès, senyora Mínguez i senyora Vidal? Hi seran, el Partit Socialista de Catalunya i els Comuns, en aquesta reclamació, si els preocupen tant els catalans?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«Avui torna a caure la mentida. Avui torna a quedar clar que Junts per Catalunya no estem ni hem estat mai en contra de revaloritzar les pensions. Senyora Vidal, senyora Mínguez, sense assenyalaments sobrers i sense vehemència gratuïta, si aquesta revalorització no s'ha fet en temps i forma, generant incertesa i fent patir a la gent i si avui no aproven el reial decret llei 2/2026, només és culpa del mal fer i de l'abús del seu govern, del Govern d'Espanya, no de Junts per Catalunya, que només farà un no. Per cert, en política tan legítim com un sí. Un no argumentat com el que vam fer fa un mes. Un no argumentat com el que ha fet la diputada Madrenas. Un no per poder fer un sí a una solució més justa. Un no per poder fer un sí a un futur millor. Deia el passat 27 de gener des d'aquí mateix, la nostra portaveu, Míriam Nogueras, que a Junts, amb el lideratge del president Puigdemont, treballem per remuntar Catalunya, defensant amb il·lusió un model de país, des del rigor, des de l'esperança, des de l'ambició, un model de país que vol anar més enllà dels subsidis, que vol deixar enrere la dependència d'un estat colonitzador, extractor i incomplidor. Defensar un model de país que valora l'esforç, el treball i la constància, el model d'una Catalunya amb serveis de primera, connectada, comunicada i innovadora, amb una fiscalitat justa i econòmicament competitiva, que fa viables els negocis, que crea llocs de treball, que genera riquesa per distribuir-la. Una Catalunya socialment avançada, de drets però també de deures. Un país segur i solidari, que ofereix oportunitats a tothom, que fa funcionar l'ascensor social i que garanteix l'estat del benestar. Un model de país que també protegeix i enforteix la seva llengua i la seva cultura. En definitiva, un país de llibertat i de llibertats. Aquesta és la Catalunya que Junts volem i per la qual treballem.»