Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
910 declaraciones · página 29 de 31
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. La setmana passada, amb la interpel·lació a la vicepresidenta i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, vam poder fer un repàs a la situació dramàtica que viu el delta de l'Ebre i la urgent actuació que aquest necessita. Una reflexió que girava al voltant de tres eixos principals: el primer, el valor incalculable que té el delta de l'Ebre i el seu territori, tant des del punt de vista geogràfic com natural, sociològic i econòmic; el segon, les amenaces que aquest pateix, les associades al canvi climàtic i els fenòmens naturals extrems o les associades a la manca de sediments que arriben al Delta per culpa dels diferents embassaments que trenquen la llera del riu; i finalment, el tercer eix, que, explicava, traslladava la importància d'escoltar un territori on més de 60 000 persones reivindiquen unes polítiques diferents i que, amb la seva perseverança, reclamen que s'escoltin els seus plantejaments per salvar el delta de l'Ebre. I és important entendre el perquè i la importància d'aquests tres eixos que exposàvem des de Junts per Catalunya, perquè la temptació d'alguns de vostès podria ser de caure en el pim-pam-pum polític típic d'aquesta cambra de mirada curta i vol gallinaci. Però, si és així, el Delta seguirà enfonsant-se per culpa de la seva inacció i nosaltres, des de Junts, seguirem treballant, persistint i insistint que cal actuar-hi. I evidentment anirem posant aquesta reivindicació al centre dels diferents debats i negociacions que es vagin produint en els pròxims temps, fins que s'adoptin les necessàries solucions.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Cabe decir, no obstante, que esta no es ninguna sorpresa para nosotros, sino que es una nueva evidencia, la enésima, de la voluntad recentralizadora del Estado, de su perseverancia en ir a la contra y de la incapacidad de acercar los recursos económicos a las administraciones más próximas a los ciudadanos. Así pues, la suma de todo ello pone en evidencia la necesidad de replantear los mecanismos de gestión de los proyectos de transformación económica y social. Por eso daremos respaldo a la proposición del Partido Nacionalista Vasco. Primero, porque es una propuesta que plantea una solución al embudo administrativo que el Gobierno del Estado se ha autogenerado creando una estructura de control centralizad. Luego, porque, si no se le pone remedio inmediatamente, provocará la pérdida de muy buena parte de la inversión pública que tenía que servir para relanzar la economía del país. Pero también respaldaremos la proposición por lo que significa en cuanto a cambio de planteamiento. Como ocurre en tantos otros sectores, la gestión desde el kilómetro cero, es decir, desde la corta distancia, siempre es mucho mejor, y lo es porque es más sensible, más precisa, más adaptada al territorio y, por tanto, es mucho más eficiente, y el grado de satisfacción de los ciudadanos y de las empresas es mucho más alto.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Com passa en tants altres sectors, la gestió des del quilòmetre zero, des de la curta distància, sempre és molt millor, i ho és perquè és més sensible, més acurada, més adaptada al territori. Per tant, és molt més eficient i el grau de satisfacció dels ciutadans i de les empreses és molt més alt. I finalment donarem suport a la proposició pel greuge que està representant el sistema actual respecte al nostre país i que, evidentment, cal canviar. Ja ens ho han sentit dir en altres ocasions: Catalunya representa el 19 % del producte interior brut de l'Estat i el 18,4 % del producte interior brut industrial. Per contra, se'ns ha assignat poc més del 10 % dels fons europeus Next Generation. Per tant, entenem que amb aquesta proposta de PERTEs territorials també es permetria corregir aquest desequilibri i ajustar-lo al que al final és més just. I parlo de justícia, perquè aquests són uns fons europeus que porten per nom Next Generation perquè, com saben tots vostès, haurien de construir el futur de la següent generació. Però porten aquest nom, també, perquè estan constituïts amb deute públic que pagarà la següent generació. Per tant, és just que siguin distribuïts, aquests fons, segons el pes demogràfic i econòmic d'aquesta generació que haurà de retornar aquest deute públic en els pròxims temps. Fer el contrari només assegura un resultat migrat. Fer el contrari és no entendre el que requereixen les empreses i els ciutadans. Fer el contrari és viure en una bombolla de vidre, sense consciència del que es respira a l'exterior i es demana a peu de carrer. Per tant, aquesta proposició d'avui és una oportunitat per revertir totes aquestes mancances i posar-hi solució. Per això el nostre vot hi serà favorable. Moltíssimes gràcies.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«A més a més, a tot això cal incorporar-hi l'obsessió permanent de l'Estat per controlar a la curta distància la tramitació dels fons europeus, i això ha fet que els governs de les comunitats autònomes s'hagin convertit en meres gestories de tràmits administratius relacionats amb aquests fons, sense posar-hi valor afegit i sense capacitat de decisió d'allò que és més necessari en cadascun dels territoris. Per tant, el conjunt de tots aquests despropòsits ha acabat donant l'únic resultat esperable: deixar sense executar una part important dels fons europeus, i la part que s'ha executat s'ha fet sense considerar les veritables necessitats territorials. Val a dir, però, que aquesta no és una sorpresa per a nosaltres. És una nova evidència, l'enèsima, de la voluntat recentralitzadora de l'Estat, de la seva perseverança d'anar-nos a la contra i de la incapacitat d'acostar els recursos econòmics a les administracions més pròximes als ciutadans. Així doncs, la suma de tot plegat fa evident la necessitat de replantejar els mecanismes de gestió dels projectes de transformació econòmica i social, i és per això que donarem suport a la proposició del Partit Nacionalista Basc. Primer, perquè és una proposta que planteja una solució a l'embut administratiu que el Govern de l'Estat s'ha autogenerat amb la creació d'una estructura de control centralitzada. Després, perquè, si no es troba remei de forma immediata, farà que es perdi una molt bona part de la inversió pública que havia de servir per rellançar l'economia del país. Però també donarem suport a la proposició pel que significa de canvi de plantejament.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Una altra reforma de fons, molt relacionada amb aquesta de la qual parlem, seria la de la llei del CNI, la reforma de la Llei del control judicial previ. Per a qui no ho sàpiga, són els jutges del Tribunal Suprem els que autoritzen, per exemple, que es puguin espiar telèfons mòbils. Quan parlem de reformes de fons, parlem de la importància, per exemple, que els jutges encarregats d'autoritzar que s'espiïn, per exemple, mòbils, tinguin una limitació del mandat, per exemple, d'un any i que no puguin tornar a repetir. Igual d'important és també que els jutges encarregats d'això facin com fem tots els diputats i diputades, senadors i senadores, una declaració patrimonial i d'interessos, i que aquesta declaració patrimonial i d'interessos dels jutges quedi penjada al web del Consejo General del Poder Judicial. Hi ha jutges que porten vuit anys autoritzant les intercepcions dels telèfons mòbils. Per tant, podem dir que hi ha jutges del Tribunal Suprem que ja formen part de la plantilla del CNI. I que això deixi de passar també depèn de vostès.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Gràcies, presidenta. Algú ens hauria d'explicar molt bé de què serveix exactament aquest bloc suposadament progressista i d'esquerres, perquè vostès han estat governant els darrers cinc anys i han estat incapaços de fer ni una sola reforma de fons. Vull pensar que la gent que els ha votat, a vostès, de vostès esperen que es prenguin decisions de gran importància. I les podien haver pres aquesta darrera legislatura, perquè vostès estaven al Govern i, a més a més, tenien la fidelitat dels seus socis, però no les han pres, i tampoc els seus socis els han empès a prendre aquestes decisions de gran importància. Quan parlem de decisions de gran importància, parlem d'aquelles decisions que no són còmodes, per tant, el contrari d'aquelles decisions que vostès han anat prenent en el dia a dia. Parlo d'aquelles decisions que canvien el rumb de la història, aquelles decisions que canvien el futur de moltes persones cap a bé; són aquelles decisions que només els valents s'atreveixen a prendre. Quan parlem de reformes de fons, em refereixo també, per exemple, a la llei de la qual avui parlem, aquesta Llei 9/1968, la llei de secretos oficiales, una llei que encara avui apareix al Boletín Oficial del Estado firmada pel dictador Francisco Franco. I això és una realitat el 2024, en un estat membre de la Unió Europea, que hi hagi lleis vigents signades per un dictador. El franquisme segueix aquí, impregnant moltes institucions del Reino de España, però encara n'hi ha que s'escandalitzen, s'indignen o inclús ho neguen quan ho recordem. I que això deixi de passar depèn de vostès.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Y, evidentemente, escuche a los ciudadanos del delta. No se enfade, escuche y no se confunda. No haga silencio, porque cuando el poeta Vergés dice que el largo silencio respondía al agua dulce del río, el mar amargo no habla de su silencio. No queremos silencio de ustedes, escuchen lo que los ciudadanos del delta les piden y aprovechen que estos ciudadanos con su voto, junto con el de tantos otros ciudadanos de Cataluña, hemos decidido que Junts sea decisivo en este hemiciclo y que usted ya no cuente con la mayoría suficiente para actuar por libre, a su gusto y sin escuchar, aunque, como le decía antes, por lo que me ha parecido interpretar por su tono, todavía no se ha puesto en esta nueva realidad. Termino. Usted tiene que decidir ahora cómo quiere que la recuerden como ministra: la ministra de la muerte del delta del Ebro o la ministra que, cuando le han ofrecido la posibilidad, se remangó y se puso a trabajar. Póngase a trabajar con nosotros y no permita que este paraíso se pierda y que recaiga la responsabilidad en sus espaldas. Señora ministra, nosotros estamos aquí; nosotros vamos a estar aquí. Sabe dónde encontrarnos. ¿Usted querrá estar con nosotros? Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora ministra, vostè s'ha equivocat. Veig que s'ha enfadat. És normal; quan a algú li expliquen les veritats, acostuma a passar que, en lloc d'acceptar-les, s'enfada, i vostè ha posat el focus allà on no toca. Jo li ensenyava un problema compartit per tot un territori i tota una població, i vostè ha pretès derivar aquest problema cap als altres. De fet, també li he de dir que no em sorprèn; com a bona ministra espanyola es dedica a culpar els altres de les seves mancances i, a més a més, quan deixa el paper, mentre llegia no, però quan ha deixat el paper, ho fa amb supèrbia i menyspreu. Vostè sabrà, senyora ministra. Vostè m'ha sentit a mi dir que el delta de l'Ebre és un paradís, que ho és, i s'ha confós, perquè ha sortit aquí, després de renyar-nos a tots, i ens ha explicat una situació idíl·lica on tot està controlat, on vostès són els més sensibles i els més preocupats pel Delta i que, per tant, hauríem d'estar tots tranquils pel seu futur. Vostè ha sortit aquí i ens ha fet un relat, que ha fet aquí en aquest faristol, com li deia en la meva primera intervenció, i en el marc mental dels 500 quilòmetres de distància pot semblar coherent. Però els que som del sud de Catalunya sabem que el que ens ha explicat, talment com en les pitjors pel·lícules de diumenge a la tarda, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Però, com sabrà, fa pocs dies el Tribunal Suprem ha anul·lat el Reial decret 668/2022, que modifica el Reglament general de costes amb què s'estaven tramitant i realitzant aquestes operacions de delimitació. Una sort per al delta de l'Ebre, cert, i una oportunitat per a vostè, senyora ministra, també: una oportunitat per fer les coses bé; una oportunitat per fer política, perquè fer política és negociar, escoltar i arribar a acords cedint. I això serveix tant per al Delta com per a moltes altres coses que vostès tenen entre mans. En definitiva, tenim un tresor únic, el delta de l'Ebre, en risc de desaparició; amb una gent ferma, la gent del nostre territori, que el vol preservar; uns culpables per activa, el canvi climàtic i la manca de cabal i sediments, i uns culpables per passiva, vostès, que només parlen i no fan ni deixen fer, i que, com deia, quan fan, des dels seus despatxos a més de 500 quilòmetres, van en contra de l'interès general de les Terres de l'Ebre. És per això que des de Junts per Catalunya li traslladem avui que el delta de l'Ebre és una prioritat per a nosaltres. Per això mateix, la nostra portaveu, la Míriam Nogueras, va ser l'única cap de llista que en aquestes eleccions passades va trepitjar el delta de l'Ebre i va compartir el patiment amb els seus veïns. Els únics, ningú més hi era. Per tant, senyora ministra, mentre vostè només parla, mentre no fa, la terra que configura el Delta se li escola entre les mans, i mentre se li escapa el Delta per les mans, vostè va passant a la història com qui ha permès la seva desaparició.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Però, senyora ministra, s'equivoca, perquè aquestes 60 000 persones tenen un compromís i una determinació indiscutible i inamovible en defensa de la seva terra. Un compromís que, si no l'han respirat de prop, segurament no poden entendre i que, si se'l miren de lluny, potser poden menystenir. Però tingui present que és un compromís dels més forts que hi pot haver, perquè s'ha forjat com el caràcter dels mateixos veïns: amb esforç, amb sacrifici, amb coratge i dedicació. Un compromís que s'ha endurit com històricament s'ha endurit la pell de la seva gent, fent camí en el dia a dia sota el sol de justícia d'aquella plana i sota el vent salat d'aquella costa. Perquè aquestes 60 000 persones que vostè menysté tenen un compromís forjat per segles de lluita de generacions contra les dificultats enormes que històricament han patit aquelles terres i, per tant, com li deia abans, un compromís indestructible, insubornable. Però no s'equivoqui: a més a més, darrere d'aquelles 60 000 persones no hi ha només tot el sud de Catalunya, les 800 000 persones que vivim al sud de Catalunya, que hi som, hi ha tot el nostre país, Catalunya. I per tot això volem accions per salvar un Delta amenaçat de mort. I la primera de les amenaces és el canvi climàtic i la més que previsible pujada del nivell del mar. Una pujada de nivell que, si vostès no actuen protegint el Delta, erosionarà la línia costanera i provocarà efectes destructius sobre l'agricultura i els recursos naturals i, de manera derivada, sobre les persones que hi viuen, la indústria i el turisme.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Però el seu valor va molt més enllà d'això; reconegut com a parc natural i reserva de la biosfera i vertebrat pel riu Ebre, el Delta és un dels espais naturals més magnífics de la Mediterrània occidental i un dels hàbitats faunístics més excepcionals del sud d'Europa. Un veritable paradís de canyissars, illes fluvials, bosc de ribera, ullals i platges interminables, d'un enorme valor paisatgístic i natural, amb més de 330 espècies d'ocells i més de 90 espècies de peixos diferents. Però, el que fa el Delta encara més extraordinari és que aquesta riquesa natural conviu de manera excepcional amb un cultiu de 22 000 hectàrees de terra que produeixen 150 000 tones anuals d'arròs, que, juntament amb les salines, el cultiu del musclo i l'ostra, conformen la veritable columna vertebral de l'economia deltaica. I això, que en qualsevol altra part del planeta seria motiu d'orgull i d'especial protecció i de dedicació de recursos extraordinaris, vostès, senyora ministra, ho volen posar en risc. Tot aquest equilibri natural i humà d'un valor incalculable l'estan posant en risc amb la seva inactivitat. Segurament perquè vostè es pensa que és una població de poc més de 60 000 persones i que no es mereixen els seus esforços. Segurament perquè vostè, senyora ministra, es pensa que venint molt de tant en tant en aquelles terres i dient quatre paraules boniques i dues mitges veritats aquestes 60 000 persones callaran. I segurament perquè es pregunta que què sabrem nosaltres, la gent d'aquestes terres, que com gosem opinar davant dels caps pensants i grans teòrics que són vostès.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«En este contexto, señores del PP, vienen ustedes aquí con una moción en la que exigen cumplir estrictamente los principios de equidad, transparencia, corresponsabilidad fiscal, solidaridad, respeto a la autonomía financiera de las comunidades autónomas e igualdad. ¿Pero de qué igualdad nos hablan? ¿De la igualdad que tenemos los catalanes frente al Poder Judicial por el hecho de ser independentistas? ¿De la igualdad según la cual unos ustedes- viven tranquilos, mientras otros - nosotros-, por el simple hecho de ser independentistas, podemos ser espiados, perseguidos o víctimas de operaciones de Estado que huelen a cloaca? ¿O quizá hablan de la igualdad presupuestaria que hace su Estado a la hora de invertir en Cataluña solo una cuarta parte de lo que invierten en Madrid, Aragón o Murcia? ¿Y de qué equidad nos hablan? ¿De la que tenemos los catalanes cuando queremos expresarnos o ser atendidos en nuestra lengua? ¿O hablan de la equidad de aquellos que no pueden volver a casa cuando la justicia europea ha acreditado que aquello que ustedes llaman delito en Europa es democracia? ¿Y de qué transparencia nos hablan? ¿De aquella que hace referencia a la publicación de las balanzas fiscales que ustedes tanto han bloqueado? ¿O quizá hacen referencia a aquella transparencia en la opaca contratación a la que nos tienen acostumbrados en las administraciones gobernadas por ustedes? Y también nos exigen corresponsabilidad fiscal. ¿Qué corresponsabilidad fiscal? ¿Aquella que ejercen en sus comunidades autónomas, con Madrid al frente? Con la sobrefinanciación que tienen, gracias al ahogo económico de Cataluña debido al expolio fiscal que nos aplican, aprovechan para hacer un verdadero dumping fiscal. Y también nos exigen solidaridad. ¿De qué solidaridad hablan? ¿Hablan de la solidaridad que representa mentir en campaña electoral, diciendo que los ciudadanos gallegos, incluso los bebés, pagarán, solidariamente, cuatrocientos euros cada uno para perdonar la deuda a los independentistas catalanes? ¿O quizá esa solidaridad de la que hablan ustedes se refiere al dinero de todos, con el que se pagan las millonarias pérdidas económicas de Acuamed, que precisamente fue la que construyó la desaladora desde donde se traerá agua a Cataluña? Y nos hablan también de respeto a la autonomía de las comunidades autónomas. ¿Hablan de su respeto a la autonomía cuando pretenden recentralizar tantas competencias nuestras, tantas como pueden? ¿O nos hablan de respeto a la autonomía, que tanto les hace rabiar cuando acordamos transferir nuevas competencias a Cataluña?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«Acabo. Per sort, nosaltres fa temps que sabem de què parlen vostès quan parlen. I tant que ho sabem. Per això, en les seves batalles espanyoles, com la moció aquesta que avui tractem, a nosaltres no ens hi trobaran. Segueixin vostès amb les seves esbatussades diàries d'un bloc contra l'altre, entre els uns i els altres, que nosaltres continuarem a la nostra defensant Catalunya i els seus ciutadans. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. No les voy a negar que da cierta alegría ver cómo se pelean los unos con los otros pasando por este atril cada día para llenarse de reproches, acusaciones y a menudo de falsedades, pensando solo en su rédito político, y no en sus ciudadanos. Pongamos, por ejemplo, esta moción, la de hoy. Ustedes, señores del Partido Popular, presumen a menudo de gobernar en catorce de las diecinueve comunidades y ciudades autónomas, pero, a la vez, no tienen ningún inconveniente en anunciar que vetarán la aprobación de los objetivos de estabilidad presupuestaria en el Senado, aunque ello pueda reducir la capacidad de gasto de las comunidades autónomas donde ustedes presumen tener el poder, porque, al fin y al cabo, como decía, a ustedes no les importa nada el bienestar de los ciudadanos; no les importa nada y nosotros lo sabemos bien. De hecho, los catalanes a ustedes les hemos sufrido en nuestras propias carnes. Utilizan lo que haga falta cuando haga falta para ir en nuestra contra, aunque sea faltando a la verdad y con el único objetivo de alimentar el conflicto histórico contra Cataluña, porque es evidente que el conflicto entre Cataluña y España viene de siglos, con más de trescientos años de conflicto, alimentado por la sed de poder insaciable por parte del Estado español. Fue así con Felipe V en 1714 y con todos sus sucesores, fue así en la Primera República, fue así durante la Dictadura de Primo de Rivera, fue así durante la II República, fue así con la Dictadura de Francisco Franco y ha sido así desde la Transición de 1978, primero con Juan Carlos I y ahora con Felipe VI, porque, haya gobernado quien haya gobernado el Estado español, ustedes, todos, siempre han ido contra Cataluña, porque ir contra Cataluña siempre ha sido la excusa que tienen ustedes para ganar poder en España y esconder sus miserias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«També ens exigeixen corresponsabilitat fiscal. Quina corresponsabilitat fiscal? Aquella que exerceixen a les seves comunitats autònomes, amb Madrid al capdavant, que amb el sobrefinançament que tenen, gràcies a l'ofec econòmic de Catalunya a causa de l'espoli fiscal que ens apliquen, aprofiten per fer un veritable dúmping fiscal? O també exigeixen solidaritat? I de quina solidaritat parlen? Parlen de la solidaritat que representa mentir en campanya electoral dient que els ciutadans gallecs, fins i tot els nadons, pagaran solidàriament 400 euros cadascun per perdonar el deute als independentistes catalans? O potser aquesta solidaritat que vostès exigeixen fa referència als diners de tots, amb què es paguen les milionàries pèrdues econòmiques d'Acuamed? Que va ser, per cert, qui va construir la dessaladora d'on es portarà aigua a Catalunya? I finalment, ens parlen de respecte a l'autonomia de les comunitats autònomes. Parlen del seu respecte a l'autonomia quan pretenen recentralitzar tantes competències nostres com poden? O bé ens parlen de respecte a l'autonomia, que tant els fa rabiar, quan acordem transferir noves competències cap a Catalunya?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«I en aquest context, venen vostès, senyors del PP, avui amb una moció en què exigeixen complir estrictament els principis d'equitat, transparència, corresponsabilitat fiscal, solidaritat, respecte a l'autonomia financera de les comunitats autònomes i d'igualtat. Però de quina igualtat ens parlen? De la igualtat que tenim els catalans davant del poder judicial pel fet de ser independentistes? De la igualtat segons la qual uns vostès- viuen tranquils mentre els altres nosaltres- pel fet de ser independentistes podem ser espiats, perseguits o víctimes d'operacions d'Estat amb olor de clavegueres? O potser parlen de la igualtat pressupostària que fa el seu Estat a l'hora d'invertir a Catalunya només una quarta part del que inverteixen a Madrid, a Aragó o a Múrcia? I de quina equitat ens parlen? De la que tenen els catalans quan volem expressar-nos o ser atesos en la nostra llengua? O parlen de l'equitat d'aquells que no poden retornar a casa quan la justícia europea ha acreditat que allò que vostès en diuen delictes, a Europa és democràcia? I de quina transparència ens parlen? D'aquella que fa referència a la publicació de les balances fiscals que vostès tant han bloquejat? O potser fan referència a aquella transparència en l'opaca contractació a què ens tenen acostumats en les administracions governades per vostès?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«Gràcies, presidenta. No els negaré que fa una mica de goig veure com s'esbatussen uns amb els altres, passant per aquest faristol cada dia per omplir-se de retrets, d'acusacions i sovint de falsedats, pensant només en el seu rèdit polític i no en els seus ciutadans. Posem d'exemple aquesta moció d'avui. Vostès, senyors del Partit Popular, presumeixen sovint de governar en catorze de les dinou comunitats i ciutats autònomes, però a la vegada vostès no tenen cap inconvenient a anunciar que vetaran l'aprovació dels objectius d'estabilitat pressupostària en el Senat, encara que això redueixi la capacitat de despesa de les comunitats autònomes, on presumeixen de tenir tant poder. Perquè com deia, al capdavall, a vostès no els importa gens el benestar dels ciutadans. No els importa gens. Nosaltres ho sabem ben bé, això. De fet, els catalans a vostès els hem patit a la pròpia pell. Utilitzen el que calgui i quan calgui per anar en contra nostra, encara que sigui faltant a la veritat i amb l'únic objectiu d'alimentar el conflicte històric contra Catalunya. Perquè és evident que el conflicte entre Catalunya i Espanya ve de segles, més de 300 anys de conflicte alimentat per la set de poder insaciable per part de l'Estat espanyol. Va ser així amb en Felip V, el 1714, i amb tots els seus successors. Va ser així també amb la Primera República. Va ser així durant la dictadura de Primo de Rivera. Va durar així també durant la Segona República. Va ser així amb la dictadura de Francisco Franco. I ha estat així des de la Transició del 78 amb Juan Carlos I, primer, i ara amb Felip VI. Perquè hagi governat qui hagi governat l'Estat espanyol, vostès, tots, sempre han anat contra Catalunya. Perquè anar contra Catalunya sempre ha estat l'excusa que tenen vostès per guanyar poder a Espanya i amagar les seves misèries.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Amb aquesta llei es garanteix, doncs, aquest accés general, un caixer a cada municipi, per donar serveis a la ciutadania, a l'agricultura i a la ramaderia, als restaurants, al turisme rural, als mercats, a les fires, que doni vida als municipis, i també preveu que ho assumeixi el sector bancari. Ja he donat les xifres, altres diputats ho han dit, naturalment que sí, aquest cost l'ha d'assumir el sector bancari. Per tant, nosaltres no només confiem o demanem que donin suport a la iniciativa, estem segurs que donaran suport a la iniciativa. Ja ho van fer al Senat, ho han fet al Parlament de Catalunya, tots els partits, pràcticament, excepte un, perquè estic convençut que tots s'adonen de la gravetat d'aquesta situació. I deixin-me que acabi dient que sense caixers no hi ha futur. I sense pagesos, tampoc no hi ha futur. Gràcies. Gracias, señora presidenta. Señoras y señores diputados, en Cataluña más de la mitad de los municipios están en exclusión financiera y, por tanto, queda claro, no hay discusión, este es un tema en el que hay que actuar y con toda urgencia. Nosotros lo tenemos clarísimo y por eso apoyaremos esta iniciativa, lógicamente. Este ha sido el motivo de la primera proposición de ley que Junts per Catalunya ha presentado y registrado en este mandato en el Congreso, precisamente una proposición de ley muy parecida a la que se ha defendido aquí que ya se presentó en el año 2022 por parte de nuestro grupo en el Senado y que, por cierto, fue apoyada por todos los grupos, excepto uno, y prosperó-, porque consideramos que es una prioridad absoluta. Creímos que era necesario presentar esa como la primera iniciativa de este mandato.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, a Catalunya hi ha més de la meitat de municipis que estan en exclusió financera. I, per tant, queda clar, no hi ha discussió que això és un tema en què cal actuar amb tota urgència. Nosaltres ho tenim claríssim i aquest és el motiu, i per això donarem suport a aquesta iniciativa, lògicament, però aquest també ha sigut el motiu que la primera proposició de llei que Junts per Catalunya ha presentat en aquest mandat al Congrés i està registrada- és precisament una proposició de llei molt semblant a la qual s'ha defensat aquí, i que ja es va presentar l'any 22 per part del nostre grup al Senat, que per cert, va tenir el suport de tots els grups, excepte un, i va prosperar. Perquè considerem que és una prioritat absoluta, vam creure que era necessari presentar aquesta com la primera iniciativa d'aquest mandat. Bé, i per què creiem que realment és tan important? Perquè és de justícia; és de justícia. S'ha dit, i no em vull estendre, que estem discriminant gent de pobles molt petits, però també estem discriminant població que té un índex d'envelliment més elevat, i també estem discriminant població que té una bretxa digital més gran que la població urbana. És més, molta d'aquesta població ha de fer desplaçaments obligats, innecessaris tant que parlem de les emissions i de l'emergència climàtica-, precisament per buscar aquests serveis bàsics que no té en la seva proximitat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Vuelvo al concepto del debate real, sobre todo por los de la bancada ultra (señala los escaños de la parte derecha del hemiciclo), porque este odio que desde hace tantos años nos echan contra nosotros y contra todo lo catalán responde también al miedo que tenían y que ahora va en aumento ante la llegada de este debate real, que desde Junts sale desde el primer día. Un debate que ustedes saben que es real, pero que niegan, y es que estamos demostrando que al final parece que todo no estaba tan bien atado. No encuentro ninguna otra explicación a su posición, de los socialistas, que no sea exactamente la misma que la del Partido Popular. No están preparados para romper con el franquismo, un franquismo que ustedes saben que está instalado en muchas instituciones del Estado y que solo depende de su voluntad erradicarlo. Porque hoy van a por nosotros, pero mañana irán a por ustedes. Nos dicen progresistas, pero desafortunadamente no han protegido a las víctimas de esta operación de Estado que ha hecho tanto daño a tanta gente. Ninguna iniciativa propia para proteger a miles de ciudadanos de Cataluña, al contrario. Ustedes dicen que no nos aceptan las enmiendas por miedo a que finalmente la justicia europea impugne esta ley, un proceso que puede durar entre un año y medio y dos. ¿En serio que de todo lo que están viendo lo que les da miedo es la justicia europea? Ya les hemos dicho que nosotros asumimos toda la responsabilidad; de hecho, llevamos seis años demostrando exitosamente cómo actuar ante la justicia europea. Allí no hay Marchenas ni Aguirres. No somos terroristas, y esta es la realidad. No tengan miedo a amnistiar delitos que no se han cometido.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Avui el Govern espanyol hauria de mostrar tota la seva autoritat davant d'aquests fets inacceptables, en canvi, sembla que de nou es deixa arrossegar per l'estètica o pels titulars. Les decisions que prenem des de Junts no les condiciona cap portada de cap diari, ni tampoc cap tertulià, i molt menys la cúpula judicial espanyola. Les nostres decisions polítiques les condiciona només el benestar dels ciutadans, el progrés de Catalunya i, per descomptat, el respecte a les institucions del nostre país. No ens deixarem endur pel debat estètic, mantenim la posició en tots els riscos, perquè algú s'ha de mantenir defensant els drets fonamentals, els de tots, no només els dels independentistes, i possiblement siguem els únics que no estiguem lligats de mans i peus per fer-ho. I torno al concepte del debat real, sobretot per als de la bancada ultra, perquè aquest codi que des de fa tants anys aboquen contra nosaltres i contra tot allò català respon també a la por que tenien i que ara va en augment davant l'arribada d'aquest debat real que, des de Junts, surt des del primer dia. Un debat que vostès saben que és real però neguen, i és que estem demostrant que al final sembla que tot no estava tan bien atado. I no trobo cap altra explicació a la seva posició, als senyors socialistes, que no sigui exactament la mateixa que la del Partit Popular. No estan preparats per trencar amb el franquisme, un franquisme que vostès saben que està instal·lat en moltes institucions de l'Estat, i que només depèn de la seva voluntat erradicar-lo, perquè van a per nosaltres, però demà aniran a per vostès. Es diuen progressistes però, malauradament, no han protegit les víctimes d'aquesta operació d'Estat que ha fet tant de mal a tanta gent; cap iniciativa pròpia per protegir milers de ciutadans de Catalunya, al contrari.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Però aquest tema era una apreciació que no té res a veure amb les que faré ara al Partit Popular i, sobretot... Perquè ha començat, però ara amb l'últim portaveu també ho han fet, però sobretot amb la senyora Álvarez de Toledo, que ens interpel·len contínuament, que si confiem o no confiem en el PSOE. És que nosaltres ho hem dit manta vegades. Ja sé que m'entén en català perfectament la senyora... Sí, sí, però això estic tranquil·la que m'entén. Ho hem repetit manta vegades que nosaltres no som de cap bloc. Junts per Catalunya no som ni del PP ni som del PSOE, i no tenim servituds ni amb el PP ni amb el PSOE. I nosaltres només tenim servituds amb la ciutadania de Catalunya, amb el poble de Catalunya, i farem tot el que sigui beneficiós i donarem suport a tot el que pugui beneficiar la ciutadania de Catalunya. I, en definitiva, al Grup Popular els he de dir que la ciutadania -ara em referiré a Catalunya, perquè jo estic aquí en nom dels ciutadans catalans que m'han donat suport-, la ciutadania a Catalunya és sàvia, i la ciutadania a Catalunya -segur que aquí també- és madura. I no deu ser pas casualitat que tingui aquesta representació tan menor a Catalunya el Grup Popular. És per discursos com els que acaben de fer vostès ara, enverinats, només fan que dir falsedats respecte a què és Catalunya, què vol Catalunya i què ha significat tot el procés. Per tant, era aquesta segona apreciació, que els ciutadans ja els donen la resposta, no cal que els doni jo, a Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyories. De fet, havia comunicat que no pensava intervenir, però com que s'han fet algunes referències també directes al meu grup, doncs ara, al final de totes les intervencions i perquè té sentit també en aquesta mateixa, perquè veuran que també s'ha tornat a pronunciar el mateix, volia fer una breu intervenció. En primer lloc, és cert que m'he de referir i m'he de dirigir a la diputada senyora Aina Vidal, i ho faig separada del bloc del xou perquè no té res a veure i, per tant, per això ho faré en primer lloc. Perquè vostès quan es va modificar la Constitució, recentment van modificar la Constitució, van presentar una esmena que era la de recuperar les competències en matèria de dret civil a la Comunitat Valenciana, als Països Valencians, com vulguin, al Parlament valencià. Nosaltres hi haguéssim donat tot el suport perquè, efectivament, li van ser arrabassades les competències amb el Decret de Nova Planta de Felip V i tenen i reconeixem tot el dret que el puguin recuperar. Si ho demanen és perquè, m'imagino, com a grup plurinacional que són, respecten i legitimen absolutament aquests parlaments nacionals, com també el de Catalunya. Vostè, quan s'ha referit, i ho ha fet en català, i s'ha dirigit a Junts i s'ha referit a tot el tema del procés, i tot el que va passar, i el referèndum de l'1 d'octubre, l'ha deslegitimat i ha dit que no tenia el suport de la ciutadania quan segur que vostè recorda que va ser aprovat al Parlament per majoria, la seva organització, les lleis de desconnexió, etcètera. Llavors, si vostè defensa els parlaments nacionals, els defensa a totes, no parcialment, amb el que potser li pugui agradar més, o potser li pugui agradar menys.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Me gustaría, por ejemplo, hablar de educación y de la segregación que todavía viven tantos niños y niñas -hablo de todo el Estado- respecto de vivir una situación de normalidad cuando van a su escuela. O un tema que es vital y clave cuando hablamos en términos de inclusión, que es el del trabajo; un condicionante, diría que de los primordiales, para permitir al ser humano aumentar su propia percepción de dignidad. Es una herramienta que fortalece la libertad y la autonomía del ser humano. Cuando vemos los datos en términos de ocupación y vemos que la tasa de ocupación de las personas que no tienen discapacidad es del 70 % en el Estado español y la de las personas con discapacidad no llega al 30 %, vemos que tenemos un problema, un problema grave que hoy no resolvemos. Y no lo resolvemos porque es cierto que, en territorios nacionales como Cataluña, no tenemos la financiación necesaria con los recursos que nosotros mismos generamos, que van a Madrid y no vuelven. Es importantísimo que podamos recuperar estos recursos para dar a cada una de las personas con discapacidad exactamente todos los recursos directos que necesitan para llevar a cabo y desarrollar su vida con libertad, tal y como debería ser.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Acabo amb el tema constitucional. Vull abordar, ni que sigui un moment, aquesta Constitució que, efectivament, la majoria dels catalans no ens sentim pròpia. I avui veiem exemples, és a dir, no compartim moltíssimes de les coses o creiem que moltíssims dels conceptes que estan previstos en la Constitució ja no representen la societat actual ni com creiem que s'ha de regular ni que sigui també territorialment a l'Estat espanyol. No la compartim, i a vegades tens la temptació de dir: 'Escoltin, facin el que vulguin amb la seva Constitució', però vaja, encara ens afecta, i el món evoluciona, Catalunya evoluciona i la Constitució roman inamovible, quieta. I avui n'hem vist un exemple, i ho lamentem, perquè nosaltres, òbviament, haguéssim donat suport a totes aquestes propostes que s'han dut a terme per diversos grups del Congreso. Però quan estava pensant això, que es manté inamovible, he pensat que no és cert això. I tant que es modifica, i més sovint del que ens pensem. Hi ha dotze persones que no sabem quina sensibilitat tenen en termes de feminisme o LGTBI, o és igual, o del tractament de la immigració, que són els dotze membres del Tribunal Constitucional, que tots aquells que són juristes saben que poden i fan interpretacions evolutives, que vol dir que ho adapten a com està la Constitució, que segons la seva intuïció, segons la seva manera de veure-ho, aquestes persones sí que estan modificant la Constitució i ho fan sovint persones que no han estat escollides democràticament, com sí que ho hem estat tots nosaltres. Té sentit que els representants escollits democràticament per la ciutadania no puguem modificar un text que dotze persones de les quals no coneixem la seva sensibilitat sí puguin? Junts per Catalunya creiem que no.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Muchas gracias, señora presidenta y señores ministros. Hoy abordamos una reforma de la Constitución española, la tercera en cuarenta y cinco años, que nos propone una modificación que, ya les anuncio, contará con el apoyo de Junts per Catalunya, pero que todo el hemiciclo sabe que llega muy tarde. Apenas ahora, en 2024, vamos a eliminar uno de tantos aspectos rancios contemplados en el texto constitucional que determina que sea una ley decrépita que ya no capta el pulso de la sociedad actual, como acredita el hecho de que dos tercios de los ciudadanos españoles crean que la Constitución debería modificarse en muchos y diversos ámbitos. Precisamente, porque llega con tanto retraso, posiblemente hoy sería el momento adecuado para hablar del encorsetamiento del texto del 78, al que nos abandonaron los legisladores de hace ya cuarenta y cinco años. Paradójicamente, lo perpetraron con un procedimiento sustancialmente menos exigente que el que se decidió exigir para las futuras modificaciones constitucionales. De hecho, muchos constitucionalistas consideran que se dispuso su blindaje de facto.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Avui, però, pertoca parlar de les persones amb discapacitat i de com s'ha d'abordar aquesta circumstància per tal que tots aquests ciutadans, totes les persones amb discapacitat, puguin viure en una societat inclusiva, sense barreres, on puguin desenvolupar els seus projectes vitals i professionals de forma independent i participar plenament en tots els aspectes de la vida i les seves comunitats, i que tinguin assegurada la igualtat de drets, d'oportunitats i la participació plena. I no podem abordar aquest assumpte sense referir-nos a un dels intel·lectuals i polítics catalans més rellevants del segle XX, el senyor Ramon Trias Fargas. La Generalitat de Catalunya va determinar que l'any 2022 seria l'Any Trias Fargas per commemorar el centenari del seu naixement i també el 40 aniversari de l'aprovació de la LISMI, de la qual ell, en tant que diputat d'aquesta cambra, del Congrés, en va ser el precursor. Home sarcàstic, segons el seu fill Andy -que avui ens havia d'acompanyar però li ha estat impossible-, rígid i de gran temperament, que defensava que s'havia de situar l'eficàcia econòmica al servei de la justícia social i la solidaritat. Va destinar part del seu compromís polític a la protecció de les persones més vulnerables. Amb el naixement de l'Andy, el seu fill petit, amb síndrome de Down, ell i la seva esposa Montserrat van decidir que com a família acceptaven el diagnòstic però no el pronòstic, i en aquells moments les persones amb discapacitat eren condemnades a viure una vida estigmatitzada dirigida pels altres, fosca i sense oportunitats, amb unes minses polítiques basades en un model caritatiu, assistencial i paternalista. No existia un marc jurídic que permetés el desplegament de l'acompanyament a les persones amb discapacitat. Trias Fargas va decidir, recollint totes les demandes de les persones i col·lectius afectats, impulsar la pionera en aquell moment llei LISMI i dos anys més tard la Fundació Catalana Síndrome de Down. Llei i fundació, dues iniciatives que van contribuir sobretot a crear consciència col·lectiva. Per primera vegada es defensà que les persones amb discapacitat poden i tenen el dret a viure una vida amb igualtat d'oportunitats.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Aquest punt d'avui potser només és el primer tràmit per debatre d'aquí unes setmanes els Pressupostos Generals de l'Estat, però és evident, amb tot el que els he explicat, que si no fan les coses diferents el nostre vot per als pressupostos no l'obtindran. Nosaltres no formem part de cap bloc espanyol. Com deia abans, hem estat sincers i els ho hem explicat des del primer dia. A diferència d'altres, el nostre vot no el tenen captiu i a la seva disposició, només està a disposició dels ciutadans de Catalunya. Per tant, facin política, negociïn de veritat, facin política sense voler perjudicar sempre d'una manera o altra Catalunya, perquè si ho fan d'aquesta manera, en positiu, ens hi trobaran. Moltíssimes gràcies i visca Catalunya. Muchas gracias, presidenta. Diputadas, diputados, muy buenos días a todos, muy buen mediodía a todos. Nos encontramos de nuevo ante lo que podríamos denominar una propuesta típica del Gobierno del Estado en esta Cámara. Típica en tres aspectos fundamentales: en lo que respecta al contenido de la propuesta, en cuanto a su efecto respecto a Cataluña y, finalmente, en lo que se refiere a la forma en que esta propuesta se ha llevado a aprobación en esta Cámara por parte del Gobierno del Estado. Y empezaré precisamente por este último aspecto, porque no deja de ser sorprendente que el actual Gobierno del Estado se empeñe en no entender que esta legislatura no será como la anterior. Su planteamiento de los últimos años de reclamar apoyos a los otros grupos a cambio de nada no puede formar parte de la relación del Gobierno con el Grupo Parlamentario Junts per Catalunya. Esta estrategia con nuestro partido, señora ministra, no les funcionará. Les hemos advertido desde el primer día. Hemos sido sinceros desde el primer día advirtiéndoles de que esta estrategia no funcionaría. Pretender hacer ver que dialogar es negociar en este mandato no les servirá. Y querer obtener los apoyos necesarios aplicando constantemente una política de hechos consumados y trasladarnos así la presión a nosotros, con nosotros eso no dará resultado. Mientras quieran hacerlo así, ustedes están abocados a lo que ha pasado estos días. Vivir en la incertidumbre hasta el último momento, no nos equivoquemos, rima con la palabra en catalán feblesa, o sea, debilidad, ser castigados permanentemente por la derecha y pasar la vergüenza de tener que pedirles auxilio a ellos, precisamente por aprobar sus medidas y, en consecuencia, reforzar el papel de aquella derecha que, paradójicamente, ustedes siempre presumen querer detener.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Però això encara no és tot. La situació és més complexa. Quan hi ha mecanismes extraordinaris de finançament, com poden ser el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, vostès davant d'aquests mecanismes resulta que es queden tota la capacitat de gestió d'aquests mecanismes de decisió i només transfereixen a la Generalitat de Catalunya la feina administrativa, convertint-la en una mera gestoria d'aquests fons sense possibilitats d'intervenció real i de millora real sobre els ciutadans de Catalunya. I finalment, tota aquesta situació que li dibuixo encara la compliquen més quan vostès permeten i faciliten el dumping fiscal d'altres determinats territoris de l'Estat respecte a Catalunya aprofitant els nostres recursos que es queda l'Estat i, per tant, dificultant encara més el desenvolupament econòmic i social del nostre país. I en tot aquest context, vostès ens venen sense entrar ni tan sols a negociar i pretenen que votem a favor de les seves propostes de complir una distribució interna dels objectius d'estabilitat pressupostària que, a més a més, penalitza totalment la Generalitat de Catalunya i les administracions locals. I m'explicaré amb dades en aquest últim punt. L'any 2014 l'objectiu d'estabilitat pressupostària fixat per la Unió Europea era del 5,8 % per a Espanya. Aquell any l'Estat es va quedar un 63 % d'aquell objectiu d'estabilitat pressupostària. A les comunitats autònomes aquell 2014 se'ls va permetre fins a un 17 % d'aquell objectiu de dèficit. Doncs ara per a aquest 2024, deu anys després, vostès proposen quedar-se el 90 % dels recursos provinents del dèficit autoritzat i assignar a les comunitats autònomes no un 33 % com fa deu anys, un ridícul 3,3 %. I de debò que amb tot això que jo els explico, aquest dibuix generalitzat, no entenen el nostre posicionament? De debò se sorprenen que no ens sentim part d'aquest Estat i que vulguem ser un país lliure i independent? De debò que no entenen en quin moment polític ens trobem i que per obtenir el nostre suport les coses s'han de fer diferents, les han de fer diferents des del Govern de l'Estat?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«I això que li explico és senzill, perquè de vegades de tan fàcil que és una situació alguns, a vostès concretament, potser no la saben llegir bé i erren en l'estratègia que han de tenir quan parlin, negociïn amb Junts per Catalunya. I per tant, m'explicaré una mica més a fons d'això que jo li explico. Com deia, a Catalunya ens apliquen un dèficit fiscal de 20 000 milions d'euros. Està aviat dit. Equival, però, al 8 % anual del PIB de Catalunya i, en conseqüència, per tant, tenim una Generalitat de Catalunya amb un finançament clarament insuficient per atendre les necessitats dels ciutadans. A més a més, vostès ens agreugen aquest infrafinançament centrifugant-nos els costos de les decisions que han adoptat des d'aquí, des del Govern de l'Estat. Però a més a més, incompleixen aquells compromisos de finançament que anteriorment havien aprovat, com serien els casos de la disposició addicional tercera o de la Llei de dependència, que perjudica un dels col·lectius més desafavorits de la nostra societat. Però si això fos poc, quan vostès elaboren els pressupostos per a Catalunya només assignen un 9 % del total de recursos econòmics dels Pressupostos Generals de l'Estat, quan a Catalunya hi viu un 16 % de la població de l'Estat i s'hi genera un producte interior brut del 19 % del PIB de l'Estat. Un 9 % de recursos quan haurien de ser un 16 o un 19 %. Però si a més a més ens mirem quina part del que s'ha previst inicialment en els pressupostos després s'executa, només s'acaba materialitzant un ridícul 35 % del que s'ha pressupostat. I algú ens podria dir: 'Home, això deu passar a tot arreu. Deuen ser les dificultats d'execució dels pressupostos, de la Llei de contractació i del procediment administratiu.' Doncs no. Sense anar més lluny, aquí, en aquestes terres, a Madrid s'executa un 184 % d'allò que es pressuposta, el que implica que a Catalunya es destinen 94 euros dels Pressupostos Generals de l'Estat per a cada ciutadà, quan aquí a Madrid es dediquen 307 euros per a cada ciutadà de Madrid. 94 euros enfront 307, any rere any, pressupost rere pressupost, castigant els ciutadans de Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«I és que vostès han d'entendre que la nova realitat en què ens trobem és diferent a tot allò que hem viscut aquí en les anteriors legislatures. Ja no és vàlid allò que funcionava anteriorment i que podem entendre que tant els agradés, perquè òbviament obtenien grans suports a canvi de ben poca cosa. Però ara no s'hi entestin, no ho provin més. A dia d'avui, aquesta manera de fer política no és vàlida. Li ben asseguro, però, que l'alternativa a aquesta manera de fer política que vostès tenen des del Govern és ben fàcil de canviar i que doni resultats. Escoltar el que se'ls planteja des del principi i sense presses i negociar en positiu. No es tracta, com li deia, de dialogar, es tracta de negociar i fer-ho de veritat, perquè vostès han d'entendre que fer política sense voler perjudicar sempre Catalunya és possible i li ben asseguro que els donaria molts millors resultats. I parlant d'anar contra Catalunya, entro en el fons d'aquest punt d'avui del Ple. Vostès porten a aprovació unes propostes sota l'empara que són un mandat europeu. I és cert. Europa fixa com a objectiu d'estabilitat pressupostària el 3 % de dèficit per a aquest any, un 2,7 % per a l'any vinent, i un 2,5 % per al 2026. Fins aquí absolutament cap problema. Però Europa no estableix com s'ha de distribuir aquest dèficit. Europa no estableix com s'ha de distribuir aquest dèficit entre les diferents administracions públiques espanyoles. I aquí és on vostès, com sempre, aprofiten i van a la contra de Catalunya. Els successius governs de l'Estat, els de vostès i els de vostès, han fet la reducció del dèficit sempre, absolutament sempre, carregant l'esforç a les esquenes de les administracions autonòmiques i locals. I paradoxalment, aquestes són les administracions més pròximes als ciutadans i que tenen més càrrega en matèries de polítiques públiques, especialment en polítiques socials com ara educació, sanitat i serveis socials. I aquesta realitat, en una Catalunya mal finançada i víctima d'un dèficit fiscal absolutament desbocat, genera una situació perversa que és una llosa que ens ofega com a país i ens escanya com a ciutadans. Potser si entenguessin això que ara els explico, que és possible fer una política que no vagi en contra de Catalunya, entendrien el perquè del nostre posicionament en defensa dels ciutadans de Catalunya i per què no ens serveix que ens apliquin el que tant els ha funcionat en els darrers mandats.»