Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 29 de 45
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Bé, moltes gràcies presidenta. Moltes gràcies diputats del Parlament per ser avui aquí portant la veu del nostre país i en aquest cas fent-ho a través del seu parlament. Aquesta no és una Proposició de llei més i prou. No ho és. Aquesta proposició, malgrat arrancar en base al rescat bancari, es fonamenta en la situació extrema en què es troba l'habitatge i el fet que aquesta és una de les grans preocupacions dels nostres ciutadans. Una situació extrema que ho és, no pas perquè ho pensem uns quants i prou, sinó que ho és perquè ho pensen la gran majoria dels ciutadans. Fa 10 anys, només un 5,2 % dels ciutadans consideraven l'habitatge com el seu principal problema. Actualment, aquesta xifra s'ha multiplicat per set i ha pujat en el darrer barem fins el 34,1 %. Però a més a més, un anàlisi acurat de la situació actual de l'habitatge acredita que estem davant d'un problema de dimensions enormes, fruit de la desídia i l'abandonament durant dècades dels diferents governs de l'Estat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Des de Junts hem demanat que, a més dels antecedents de violència contra la dona d'un potencial agressor, es tinguin en compte en els protocols de valoració del risc, ja sigui en entorns policials o judicials, si hi ha hagut maltractament sobre els animals de família, perquè un home que ha fet mal a un animal de família té més predisposició a poder fer mal a la dona o als seus fills. Una dada que sempre ens fa especial mal és saber que hi ha hagut dones assassinades malgrat haver fet denúncia prèvia. Dones que el sistema no ha sabut protegir. Hi ha mesures també per analitzar i reforçar la protecció en aquest sentit, l'estadística ens diu que els dispositius electrònics de control de les ordres d'allunyament són eines de protecció fonamentals. La mesura 200 serveix per elaborar un pla de seguiment de l'efectivitat de les ordres de protecció que ha d'analitzar, entre d'altres coses, com optimitzar els dispositius de control telemàtic. Les dades reflecteixen que les agressions sexuals entre menors, també en casos de violència grupal, han anat a l'alça. I aquí vull fer una denúncia al projecte de protecció dels menors en l'àmbit digital, responia a una emergència, ¿encara està en fase d'avantprojecte i, per tant, trigarà mesos a ser una realitat¿ amb moltes mesures que inclouen que nosaltres vàrem proposar fa tres anys i a les quals no es va donar suport. El pacte apunta algunes de les mesures que s'hauran d'incorporar en aquesta futura llei. També es tenen en compte al pacte la prevenció o la sensibilització. Un de cada cinc joves no considera que la violència de gènere sigui un problema, malgrat que han estat formats en règim de coeducació. Aquesta serà feina a fer des de les comunitats autònomes en l'àmbit de les seves competències en educació. Revertir el mal que alguns continguts de les xarxes socials han fet entre el jovent.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Voldria centrar-me en algunes mesures especialment rellevants. Mesures que poden, literalment, salvar vides amb les que es vol evitar, per exemple, que torni a fallar la coordinació entre els jutjats de família i els del penal. Cap maltractador, cap hauria de poder tenir la custòdia o el dret de visites del seu fill. El gener va començar el judici contra l'home que el 3 d'abril del 22 a Sueca, a València, va matar el seu fill d'11 anys per infringir el pitjor dels dolors a la seva exparella. El progenitor assassí va poder tenir accés al règim de visites del seu fill, malgrat haver tingut ja episodis violents i haver estat condemnat per maltractament a la mare. També s'ha treballat molt en tot el que té a veure amb la prevenció de la violència, amb la millora dels protocols de valoració de risc, complementant els que s'estableixen en els registres de VioGén 2. Perquè massa sovint, massa sovint les dones no són prou conscients del risc que corren. Recentment, justament en una visita VioGén, vàrem saber que el millor predictor d'un feminicidi és un atac al coll. I si a més hi ha hagut amenaces de suïcidi o la intervenció de les drogues o l'alcohol: alerta màxima. Ho dic perquè em sento en l'obligació d'aprofitar aquest altaveu per si puc arribar directament o indirecta a alguna dona en perill. A 31 de gener, dels 100 000 casos que segueixen a VioGén, dotze són de molt alt risc. I el repte que tenim totes i tots és no perdre ni una d'aquestes dones ni una de totes les dones que estan en risc.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Gràcies, president. Ara sí, el país que volem és una Catalunya Estat amb competències plenes. Un país que respon a les necessitats dels seus ciutadans, amb tots els seus recursos i no patint un dèficit fiscal que primer et buida la caixa i després t'omple el moneder. Un país independent no hauria de reclamar la condonació d'un deute que en realitat és un espoli fiscal. Som un país que no abaixa el cap donant les gràcies pel café para todos de sempre que acabem pagant els ciutadans, com sempre. El país que volem és un país que defensa, protegeix i acompanya les dones davant les violències masclistes des dels tres poders, que decideix el seu Codi Penal i l'aplica des de la seva pròpia justícia, que fa sentir la seva veu entre les nacions del món com a estat lliure i compromès amb els convenis internacionals de drets humans com el Conveni d'Istanbul. Aquest és el país que volem i que un dia tindrem. Però som aquí, a l'Estat espanyol, i avui, més que un pacte d'Estat, fem un pacte amb l'Estat per poder millorar la protecció de les dones catalanes. Ens hem implicat a fons ¿catalanes i no catalanes, lògicament, però parlo de les dones de Catalunya¿, perquè l'objectiu és universal: combatre la xacra de la violència masclista des de tots els àmbits d'actuació i en tots els terrenys de joc, des del respecte competencial, com s'estableix en el preàmbul, com a condició sine qua non de tots els partits independentistes. Com saben, Catalunya té competències en igualtat i ha estat a l'avantguarda de la lluita contra la violència masclista. Aquest pacte recull més de 460 mesures. I ho dèiem l'altre dia si aquestes mesures serveixen per salvar la vida d'una sola dona o d'algun dels seus fills, tantes vegades víctimes de la pitjor de les violències vicàries, haurà valgut la pena l'esforç. És un pacte que amplia els recursos que reben les comunitats autònomes per poder protegir les nostres dones, joves i infants. Però el pacte no són recursos suficients. Per suposat, però el pacte recull una millora que vol dir una aportació de 160 milions d'euros per a les comunitats autònomes durant els propers cinc anys i 40 milions per a les entitats locals. Pactar vol dir fer renúncies per a que el consens pugui sortir guanyant en favor de totes. Però malgrat no estar d'acord al cent per cent en tot el que diu el pacte, el fem nostre perquè ens hi juguem molt. Les moltíssimes persones que han comparegut ens han aportat dades, experiència i sentit comú, imprescindibles per reajustar les mesures, buscant l'eficiència en la prevenció, el càstig i la reparació de la violència masclista.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que adoptará el Gobierno para evitar que el...
«Molt bona tarda, diputades i diputats. Deixi'm començar amb dues notícies, una de bona i una de dolenta. No sé amb quina s'acostuma a començar. Jo començaré per la dolenta. És innegable que no estem complint amb els compromisos de lluita contra el canvi climàtic. De fet, el mes de gener d'enguany, les dades del Servei de Canvi Climàtic de la Unió Europea van revelar un panorama si més no alarmant. I és que el 2024 es va superar en 1,6 graus el nivell de l'era preindustrial, i aquesta xifra el que feia era marcar el primer any en què s'excedia d'un grau i mig el llindar fixat pels Acords de París per evitar els pitjors efectes del canvi climàtic. Això és una realitat. Els darrers deu anys han estat els més càlids registrats i els rècords s'estableixen a un ritme imparable. I per molt que els diputats i les diputades de VOX neguin cada cop que respiren ¿per cert, el mateix aire que tots¿, les evidències científiques ens diuen que ens acostem a una situació irreversible. I, en aquest context, justament en aquest context, les polítiques per mitigar el canvi climàtic han de ser europees i han de ser globals, ja que ningú se'n salva en un món interconnectat. Els incendis de Los Angeles, la DANA del País Valencià, la sequera de l'Amazones o les inundacions de l'Àfrica Oriental són exemples claríssims dels efectes d'aquest fenomen a escala evidentment planetària.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la regularización de personas migrantes.
«I som aquí per defensar aquesta idea, perquè la ILP probablement és la iniciativa legislativa popular. És la demostració democràtica del poder del poble. El poble s'uneix per defensar els drets de les persones que manco en tenen. De les persones que estan en situació irregular. I ens passen del carrer, directament del carrer, una iniciativa per debatre aquí. I com deia el company d'Esquerra Republicana, fa quatre anys que no els donem resposta. Vergonya ens hauria de fer que ja no l'hàgim aprovada, perquè ens ho han demanat, han participat, han cregut en la democràcia, han cregut en aquesta institució i aquesta institució no els està donant resposta. I la ILP de regularització ha arribat molt lluny. Alguns pensaven que no passaria el primer tall, que era la presa de consideració, però la va passar i ara està en ponència. I hem d'avançar i hem de ser capaços, senyors del Partit Socialista, d'arribar a acords, d'acords que no traeixin la voluntat de la gent del poble, de la gent que l'ha feta. Perquè si algo ens uneix a totes les forces que estem aquí donant suport a aquest Govern, si hi ha qualque fil conductor en aquesta legislatura, ha de ser que volem un Estat més democràtic, que volem un Estat que avanci en drets, que, per exemple, llevi la llei mordassa, que agilitzi la justícia, que evidentment aixequi secrets que encara tenim. Que evidentment lluiti per millorar drets com el de l'habitatge, com el dret també a tenir una dignitat, a poder morir dignament, o els drets més bàsics d'estimar a qui un vol. Per això ho volem per a tothom, per a les persones en situació regular i per a les persones en situació irregular. Tothom es mereix que aquesta legislatura sigui una legislatura d'avanços en drets i en democràcia.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la regularización de personas migrantes.
«Senyor president, senyories. Gràcies. El 2021, la societat civil va impulsar una iniciativa legislativa popular per regularitzar centenars de milers de persones migrades. No ho van fer nosaltres ni cap partit, ho va fer la gent. Quatre anys després, aquesta gent continua esperant. Quatre anys després, aquesta gent continua esperant. Esperant que el Govern més progressista de la galàxia es decideixi a fer allò que diu que defensa. Perquè la veritat és aquesta. Van deixar morir la ILP a l'anterior legislatura i el mateix dia en què en aquesta es començava la ponència per debatre aquesta proposició, aquesta ILP, treuen un reglament. Un reglament que no és una regularització exprés, com defensa la ILP per a més de 400 000 persones. Un reglament que continua deixant fora milers de persones, continua deixant fora milers de persones. El Govern diu que aquest reglament és un avenç. No, no. Un avenç hauria estat fer allò que van prometre. Mireu, posem exemples concrets. No es compatibilitza el temps amb petició d'asil per a l'arrelament. És a dir, una persona pot haver esperat quatre anys una resposta i, quan arriba, li diuen que ha de tornar a començar. No s'han eliminat les barreres administratives. I si no em creieu, intenteu demanar una cita ara mateix per telèfon, a veure si podeu o bé en línia. No podreu. És impossible. S'ha eliminat la possibilitat d'accedir a l'arrelament en alguns casos. Tot plegat és un pas enrere. Com podem guanyar les dretes si, en política migratòria, de vegades fem el mateix, les mateixes polítiques que venen dictades per la Unió Europea, per la Unió Europea, una Unió Europea que està dominada per les dretes, per no dir dretes extremes. Aquesta és la realitat. Si aquí no fem la diferència, al final solament hi haurà un sol color i part de culpa tindrem tots plegats. Quan va esclatar la guerra d'Ucraïna, el Govern espanyol va regularitzar de cop 200 000 persones ucraïneses sense cap problema i ens va semblar bé. I així ha de ser. Però aleshores, la pregunta és inevitable, per què per a uns sí i per a altres no? Quina és la diferència? Per què quan els qui truquen a la porta són africans o llatinoamericans, el Govern diu que no pot ser? I jo em pregunto, això és progressisme o és racisme institucional?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«En el preàmbul també hi consta una consideració del Tribunal Constitucional que argumenta que la competència autonòmica exclusiva sobre urbanisme ha d'integrar-se sistemàticament amb aquelles altres estatals que, si bé de cap manera podrien legitimar una regulació general respecte al règim jurídic del sòl, etc. Aquest paràgraf, per a nosaltres, condensa allò que Junts per Catalunya combatem: la idea que Catalunya, en realitat, no pot tenir cap competència exclusiva de veritat, perquè pel damunt, amb una posició de superioritat, hi ha un Estat que al final sempre podrà acabar decidint tot allò que li vingui de gust en base a aquells articles que ja ha dit el 149.1.13a de la Constitució. Mirin, amb l'Estatut del 2006, l'Estatut d'autonomia del 2006, es va proposar el blindatge de les competències catalanes. S'havia constatat durant anys, i en tots els àmbits, el relativisme competencial consistent en el fet que en tot allò que li corresponia exclusivament a Catalunya també hi podia intervenir a l'Estat. La sentència del Constitucional del 2010, saben bé, s'ho va carregar. El Constitucional va venir a dir: 'Senyors catalans, allà on el seu Estatut diu competència exclusiva, han de llegir amb el permís de l'Estat espanyol'. I ens varen donar una lliçó que portem gravada a foc: una competència autonòmica exclusiva només ho podrà ser si no hi ha cap norma estatal que la condicioni ni mínimament. I això darrer és el que explica el que Junts farem avui: evitar legitimar i votar cap norma de l'Estat que tingui cap tipus d'afectació a matèries qualificades d'exclusives de Catalunya que les vinguin a condicionar sota cap justificació, tampoc la de la seguretat jurídica.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Espanya va colonitzar el Sàhara el 1884 i el va convertir en la seva província número 53. El va explotar i el va controlar fins al 1976, quan va fugir per la porta del darrere, darrere d'un personatge corrupte i franquista com era Joan Carles I. Aquesta retirada vergonyant, aquesta retirada vergonyant, va deixar la gent que era colònia a la seva sort. Els sahrauís van passar de ser ciutadans espanyols a convertir-se en refugiats en un desert. I això, 40 anys després, encara no s'ha reparat. El Codi Civil concedeix la nacionalitat als ciutadans de certs països amb només dos anys de residència. Però el poble sahrauí, que va formar part de l'Estat fins al 1976, repeteixo, queda fora d'aquesta norma. Per què? És un oblit? És desídia? És pura vergonya? No ho sabem, però el que sí que sabem és que això s'ha d'acabar. I avui és el dia per fer-ho, l'Estat espanyol ha de reparar aquest error. Aquesta llei no és un caprici ni un símbol, és una obligació moral i política, perquè Moha i milers com ell porten tota una vida aquí condemnats al llimb burocràtic per culpa d'un Estat que no assumeix les seves responsabilitats. I això no va de fer favors. Això va de drets. I mentrestant, el Govern espanyol canvia de bàndol. El Govern espanyol fa el ridícul. Ha passat de defensar el dret de l'autodeterminació del Sàhara a fer-li joc al Marroc. Autodeterminació que hauria de ser un principi bàsic per a qualsevol partit que s'autoanomeni demòcrata. Dit això, Tesh, a veure si algun dia els nostres pobles poden exercir el dret a l'autodeterminació i podem decidir el nostre futur com a poble. Tant de bo arribi. Naltros estarem com sempre per la lliure determinació dels pobles i per la unió lliure de pobles lliures. Ho portem a l'ADN. Com deia, l'Estat espanyol ha passat de defensar el dret del poble sahrauí a vendre'l, a vendre'l a Rabat per quatre acords comercials, una mica de gas i l'externalització de la repressió contra els migrants, i l'externalització o la privatització de la repressió contra els migrants a les fronteres. Tot plegat amb el beneplàcit de França i altres potències occidentals. El nostre vot serà avui a favor de la justícia. Votarem a favor d'aquesta proposició de llei perquè és de sentit comú, perquè s'ha de fer justícia i perquè l'Estat espanyol ha de començar a fer les coses bé i deixar de ser còmplice de l'opressió sobre el poble sahrauí. La nacionalitat és un dret, no un favor. Així de clar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Comencem amb un cas real, el cas de Moha. Em recordo que li vaig dir a la companya, la camarada Tesh Sidi, li vaig dir que tenia un xaval que portava molts anys aquí i que no podia ser..., era apàtrida. Aquí sempre es descobreixen coses noves, jo ho ignorava que això era així i li vaig preguntar què podíem fer. I pràcticament vam arribar a la conclusió que s'havia de canviar la llei. Doncs bé, avui és el moment de canviar aquesta llei. Hem arribat, ha arribat l'hora, no? Moha va néixer al Sàhara Occidental. El vaig conèixer a Llorenç del Penedès. Va ser adoptat per una família. Ha estudiat aquí, treballa aquí, paga impostos aquí i contribueix a la societat com qualsevol altre ciutadà. Però l'Estat espanyol, el mateix que va administrar el Sàhara fins al 1976, li gira l'esquena i el deixa com a apàtrida. Té la seva declaració de renda, la seva història laboral, una carta oficial d'arrelament de ciutadania. Però l'administració..., per la part de l'administració, no és ningú. Això no és només absurd, és que és insultant, la veritat. I si això no és una injustícia històrica, no sé què ho és. Aquesta proposició de llei vol posar fi a aquest despropòsit. Els sahrauís haurien de tenir dret a la nacionalitat espanyola com ja la tenen ciutadans de Llatinoamèrica, Andorra, Filipines o Guinea Equatorial. No és cap privilegi, és justícia. Això va de reconèixer el que és obvi.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Entrant en el text presentat, que és idèntic al 2022, volíem fer una precisió, i és que no s'han esmentat algunes de les contradiccions o incoherències que vam assenyalar en aquell moment. La més sagnant, la més sagnant, que, de fet, és una mostra de cinisme polític, és la frase de l'exposició de motius que diu: 'En los últimos años, España ha desarrollado un conjunto de actividades tendentes a reforzar los lazos históricos con el pueblo saharaui, como las medidas para promocionar el castellano, una de sus señas de identidad'. Creiem, sincerament, que és una afirmació hipòcrita, perquè caldria començar a dir les coses pel seu nom. El conjunt d'activitats que ha desenvolupat Espanya en relació amb el Sàhara Occidental els darrers anys ha estat senzillament deixar-los abandonats. Diguem les coses pel seu nom. O no és això, no és deixar-los abandonats el gir que ha fet el Govern espanyol, del qual vostès formen part, en les seves relacions amb el Marroc, incloent en aquest gir el suport del president Sánchez al Pla autonomista del Marroc, que vulnera les resolucions de les Nacions Unides?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el fracaso de la política del Gobierno en materia de vivienda.
«Gràcies. Bé, doncs molt bon dia, molt bon dia a tothom. Gràcies, presidenta. Diuen a la seva moció, parlen sobre el fracàs de la política del govern en habitatge, i diuen que és evident i manifest. Cert. Des que el president Sánchez va arribar a la Moncloa, diuen, l'habitatge ha passat de ser el setzè problema més important per a la ciutadania al primer. No els hi puc treure la raó, la tenen. I, sí, el govern PSOE-SUMAR, doncs, ha pres algunes males decisions, però vostès no en són aliens tampoc, a l'actual situació. Avui, el pressupost de l'Estat destinat a l'habitatge és vergonyosament molt per sota del que les necessitats reals de la ciutadania demanden. Tots els experts consultats hi han anat coincidint, però aquest infrafinançament és conseqüència directa també, i no ho podem obviar, de les retallades del PP en el seu moment, de 10000 milions d'euros del Pla Estatal d'Habitatge de 2009-2012, ho van passar vostès a 1200 milions al Pla 2013-2017. I és cert, ara el PSOE i SUMAR l'han mantingut aquí. Parlen d'apujar percentatges del 10 %. Sí, estan a 1400 milions, però estan molt lluny dels 10000 milions d'euros que fa anys s'estava destinant a aquestes polítiques. Per no parlar també, senyoria, de la desaparició dels programes de construcció i finançament del Pla Estatal de l'Habitatge. Aquesta també és una fita de vostès, que van aconseguir, en fi.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Va a proteger el Gobierno al sector primario oponiéndose al tratado comercial UE-Mercosur?
«Senyora vicepresidenta, vostè pot dir el que vulgui, però la realitat és que la pressió fiscal amb les seves dades en els darrers anys ha pujat un 20 % en global. Vostès han recaptat un 39 % més en IRPF i un 43 % més en impost de societats. Fixi's bé, a Espanya, de mitjana una empresa paga per un treballador 39420 euros. D'aquests, vostè se'n queda una gran part en impostos i el treballador només cobra 23155 euros. Amb això el treballador ha de viure tot l'any, però d'aquests 23155, vostè seguirà quedant-se'n una bona part. Si omple el dipòsit del cotxe, vostè es quedarà 45 euros de cada 100 en impostos; quan pagarà l'electricitat i el gas, 21 euros de cada cent; quan vagi a la perruqueria, 21 euros de cada 100; si fa esport, si va al dentista, si va al mecànic, si va al veterinari, 21 euros de cada 100. Fins i tot, si se li mor un familiar, vostè també es quedarà 21 euros de cada 100 que costi l'enterrament.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo justifica el Gobierno el aumento de impuestos que sufren los ciudadanos, en el contexto económico actual?
«Senyora vicepresidenta, vostè pot dir el que vulgui, però la realitat és que la pressió fiscal amb les seves dades en els darrers anys ha pujat un 20 % en global. Vostès han recaptat un 39 % més en IRPF i un 43 % més en impost de societats. Fixi's bé, a Espanya, de mitjana una empresa paga per un treballador 39420 euros. D'aquests, vostè se'n queda una gran part en impostos i el treballador només cobra 23155 euros. Amb això el treballador ha de viure tot l'any, però d'aquests 23155, vostè seguirà quedant-se'n una bona part. Si omple el dipòsit del cotxe, vostè es quedarà 45 euros de cada 100 en impostos; quan pagarà l'electricitat i el gas, 21 euros de cada cent; quan vagi a la perruqueria, 21 euros de cada 100; si fa esport, si va al dentista, si va al mecànic, si va al veterinari, 21 euros de cada 100. Fins i tot, si se li mor un familiar, vostè també es quedarà 21 euros de cada 100 que costi l'enterrament.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno para garantizar el derecho a...
«Segona proposta que fan. O una altra de les propostes. Prohibir la compra d'habitatge per finalitats diferents del domicili de l'adquirent o dels seus familiars directes. Perfecte. I totes aquestes entitats, organitzacions socials del tercer sector que s'estan barallant cada dia per poder facilitar habitatge assequible als ciutadans del nostre país de Catalunya, per exemple. Aquests, com que no és per ells, doncs res, que no adquireixin res. Perfecte, estaran contents amb aquesta proposta. I acabo. Els arrendaments siguin indefinits. Però vostès, és cert, són molt més joves que jo. Però bé, han de saber que això ja ho va fer el règim franquista i que set anys després d'aprovar-se la Constitució, amb un decret que és el famós i conegut decret Boyer, es va haver de desfer aquell desastre. Deia la mateixa exposició de motius del decret que el lloguer indefinit va crear dues dècades senceres de reducció fins a l'eliminació de l'oferta en el lloguer. I deia també que es va eliminar el lloguer indefinit perquè tota una generació de joves es van trobar amb unes enormes dificultats per accedir a l'habitatge. És això el que vostès pretenen? Perquè els joves també se n'haurien d'assabentar de la seva proposta.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno para garantizar el derecho a...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Avui, senyora Belarra, hem estat parlant molta estona, al matí també, tots els membres de la Comissió d'Habitatge. Avui i aquesta tarda, doncs seguim amb més. No, segurament molts estaríem d'acord que ni les ocupacions són un problema per l'habitatge ni els rendistes tampoc. Són molts i variats i complexos els problemes que tenim actualment en habitatge i darrerament és cert que en aquest hemicicle les comissions en parlem molt. Tots sabem la gravetat d'aquest problema, però també és cert que, lluny de millorar aquests darrers anys, cinc o deu anys, de fet cada cop està empitjorant molt més, segurament degut a aquestes propostes darreres que són més ideològiques a vegades que no pas útils. Perquè jo crec que si preguntéssim als ciutadans si els darrers deu anys hem millorat en polítiques d'habitatge i d'accés al lloguer, coincidiríem que no. I en polítiques d'habitatge relatives a la venda també coincidiríem que no. Per tant, crec que aquest tema és diàfan i que el problema el tenim i el tenim a sobre. I el que és pitjor, és que amb alguns d'aquests invents estrambòtics que s'han fet darrerament, això ara ja no només afecta els col·lectius més vulnerables, que ja era gravíssim. Era gravíssim que la gent més vulnerable no pogués tenir la protecció que es mereix. És que ara, a sobre, s'ha aconseguit universalitzar els problemes d'accés a l'habitatge. Ara ja els tenen tothom, d'arreu, de qualsevol classe, excepte els rics, és clar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Molt bona tarda. No serem nosaltres els que neguem la instrumentalització de les institucions i el menyspreu a aquesta cambra del govern i del PSOE. Però si us plau, senyors del PP, no ens prenguin per idiotes, perquè vostès, senyories del PP, són igualment responsables de la instrumentalització partidista de totes, absolutament totes les institucions democràtiques de l'Estat. Vostès, indistingibles de la cúpula judicial espanyola, porten segles de judicialització de la política i de politització de la justícia. Vostès són els palmeros de la dictadura de les togues. I no només això, són els campions de la colonització de totes les institucions, de l'Estat, de la Fiscalia, del Tribunal de Comptes, de l'Exèrcit, del Consell General del Poder Judicial, de l'Advocacia, de l'Estat, dels cossos funcionarials. No acabaríem mai. Miri, senyor Belda, quan vostè pretén que votem, instar al Gobierno a cessar en sus ataques a jueces y magistrados por la amnistía y no atribuir a los integrantes del poder judicial sesgo políticos. Vostè s'està oblidant que és el Partit Popular el que volia controlar el poder judicial por la puerta de atrás. Està oblidant també que són vostès els que han tutelat i protegit i cobrat després en forma d'impunitat a personatges com Lamela, Llarena, García-Castellón, Hurtado, Aguirre o Peinado. I el mateix passa amb el fiscal general de l'Estat. Parlen d'instrumentalització del PSOE i tenen raó. No ho negarem pas nosaltres. Nosaltres en som víctimes d'aquesta instrumentalització. I si no, que li preguntin al senyor Alay amb els sis anys d'una investigació prospectiva i delirant sustentada per la fiscalia en el cas Volhov. O el señor Boye, l'advocat del president Puigdemont, víctima del lawfare del fiscal de Lucas, que va arribar a un acord per perdonar el crim d'un assassí confés a canvi de incriminar-lo. Però vostès, senyories del PP, fan exactament el mateix. No són vostès els que es reuneixen públicament amb la Asociación de Fiscales per tractar de l'actualitat política? No són vostès els que han posat de fiscal general de l'Estat noms Jesús Cardenal, Consuelo Madrigal o Manuel Maza, tots ells destacats encobridors de la seva corrupció?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles son los planes del Gobierno para hacer frente al...
«En definitiva, acabo presidenta, la clau està en tenir unes polítiques fortes que ens permetin, òbviament, l'accés a l'habitatge. Unes polítiques fortes que ens permetin una feina ben remunerada. També una feina amb uns horaris, important que faci compatible la vida personal i la vida laboral. Un bon accés als serveis públics, com deia, públics i de qualitat i en definitiva, poder inde independència independitzar-nos abans dels 30 anys, però sobretot poder escollir lliurement el que ens doni senzillament la gana i fer-ho com a dones i fer o també com a ciutadanes. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenos días a todas y a todos. Hoy VOX nos trae una moción que habla de invierno demográfico, y lo hace en estos términos, unos términos poéticos y pausados, que, sin embargo, en realidad nos hablan del grito, del clamor desesperado de la población española, que, según los de Abascal, coloca en una situación de extremo peligro el futuro de España. Para nosotros, diputadas y diputados, esta moción constata dos cosas. La primera: el programa de la extrema derecha está repleto de postulados fascistas y anticientíficos. Y, hasta aquí, eso no es ninguna novedad, nada que no hayamos escuchado antes de boca de VOX. La segunda cosa -y, si me lo permiten, más importante aún- constata que el programa económico de la extrema derecha global encarnada por VOX no se sostiene por ninguna parte. De hecho, me atrevería a decir que hace aguas por todas partes. Me explico. Hablan de aumentar el gasto público con más prestaciones, hablan de la educación gratuita de 0 a 3 años y hablan también del acceso a la vivienda, pero lo hacen desde una perspectiva de género absolutamente caduca; de hecho, desde una perspectiva digna de principios del siglo pasado. ¿No se dan cuenta, diputadas y diputados de VOX?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles son los planes del Gobierno para hacer frente al...
«Gràcies, presidenta. Molt bon dia a totes i a tots. Vox ens porta avui una moció que parla de l'hivern demogràfic i ho fa amb aquests termes. Uns termes poètics i pausats, però que en realitat ens parlen del crit, del crit, del grito desesperat de la població espanyola que, segons els d'Abascal, posa en una situació d'extrem perill el futur d'Espanya. Per nosaltres, diputades i diputats, aquesta moció constata dues coses. La primera, el programa de l'extrema dreta està farcit de postulats feixistes i anti científics. Fins aquí cap novetat. Res que no haguem sentit abans de Vox. La segona cosa, i si m'ho permeten més important, constata que el programa econòmic de l'extrema dreta global, encarnada per Vox, no s'aguanta per enlloc. De fet, m'atreviria a dir que fa aigües per tot arreu. I m'explico. Parlen d'augmentar la despesa pública amb més prestacions. Parlen de l'educació gratuïta de 0 a 3 anys i parlen també d'accés a l'habitatge, però ho fan des d'una perspectiva de gènere i absolutament caduca. De fet, des d'una perspectiva digna, digna de principis del segle passat, no se n'adonen? Dipulades i diputats de Vox?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«Gràcies, president. Suerte, Iñaki. Avui, el PP presenta una proposició no de llei, per tant, no vinculant, és important recordar-ho, amb un primer punt que demana estendre la vida útil de les centrals nuclears. Aquest és un tema que genera molta, molta polèmica i a Catalunya molta preocupació, perquè els catalans depenem molt més de la nuclear que els ciutadans de la resta de l'Estat. L'any 2024, les centrals nuclears van generar 52 000 gigawatts/hora d'electricitat, representant només el 20 % de la producció elèctrica neta de l'Estat. I diem només, perquè a Catalunya els tres grups nuclears, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, aporten més del 50 % del total de la generació d'electricitat. És a dir, un de cada dos catalans consumeix electricitat d'origen nuclear. En els últims anys, aquest percentatge s'ha anat mantenint, perquè la incorporació de les renovables no ha cobert l'augment de la demanda. Aquesta és la crua realitat, una realitat que no ens agrada. Però algú ens pot garantir que en tan pocs anys vista, a tants pocs anys vista, puguem tenir garanties, valgui la redundància, al 100 % per prescindir de la nuclear? Aquestes garanties ens les ha de donar el Govern del PSOE, que en altres ocasions nosaltres hem pogut comprovar que no era de fiar, que no havia complert amb les seves projeccions. I consti que nosaltres no estem a favor de perpetuar la nuclear, de cap de les maneres.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«I tenim dubtes raonables que el Partit Popular sigui conscient d'aquestes diverses realitats. Són conscients, senyories del Partit Popular, que en molts CAPs de Catalunya no és possible que apretant un botó entri la seguretat privada a la consulta? Saben per què? Perquè són CAPs que funcionen moltes vegades amb un metge i una persona d'administració. Perquè són CAPs de municipis i regions petites que funcionen a base de treballar colze a colze amb els companys i companyes, i que, si hi ha situacions complexes, són aquests companys i companyes qui donen suport als altres. Tinc la sensació que vostès escriuen totes les seves propostes des del desconeixement absolut de la realitat del que passa als carrers. Massa anys fa que vostès treballen des dels despatxos de Madrid i no posen els peus al carrer, i encara menys a cap carrer de Catalunya. I no vull oblidar, evidentment, dir que, precisament perquè aquests temes cal abordar-los des de la proximitat més absoluta, per no cometre errors com el que vostès avui cometen, les competències en salut estan traspassades a les comunitats i són aquestes qui les ha de gestionar. Vostès, de nou, no perden ocasió per presentar propostes recentralitzadores que, si s'arribessin a aprovar, no només no complirien la llei, sinó que no serien útils i empitjorarien el sistema sanitari. Això sí, tot ben embolicadet amb una rojigualda. Ja existeixen eines més que suficients en l'àmbit autonòmic i dels propis centres. No cal que les tutelin vostès a 600 quilòmetres. Quina mania tenen en això. Respectin la seva tan repetida i estimada estructura autonòmica, que al final és la seva, no la nostra. I si li volen fer un favor, ja que se la creuen tant, financin-la bé, en comptes de laminar-la per la porta de darrere cada vegada que tenen ocasió.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Gràcies, president. Bé, vull començar les meves paraules avui amb un reconeixement explícit i sincer a tot el personal sanitari i sociosanitari que, amb una gran vocació, treballa cada dia per garantir un dret tan fonamental com el de la salut. Un reconeixement que també volem fer extensiu a tots els àmbits assistencials, des de l'atenció primària fins als hospitals, passant per serveis com el transport sanitari i les urgències, on sovint es viuen les situacions de més tensió. La seguretat del personal sanitari en l'exercici de les seves funcions és un tema que a Esquerra Republicana ens preocupa i ens ocupa, tant que hem treballat des del Govern del nostre país per avançar en aquesta qüestió i garantir-la. A Esquerra hem tingut l'honor de gestionar la Conselleria de Salut els darrers anys i coneixem de primera mà els reptes als quals s'enfronten els professionals sanitaris. Tenim un profund coneixement del sistema sanitari català i som perfectament conscients de la necessitat d'invertir en més i millors recursos, per reforçar la seguretat en els centres de salut. Però també sabem que aquesta és una qüestió que s'ha d'abordar des de la proximitat, per aconseguir fer front a les realitats pròpies de cada territori.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2024, de 23 de diciembre, para la mejora de la compatibilidad de la pensión de...
«També caldria revisar el marc actual per tornar a la jubilació ordinària als 65 anys o fins i tot menys. S'està demostrant que a partir de 64 anys, i això hi ha estudis que ho diuen, les... Diguem-ne, ni mentalment, ni físicament, no tothom està a l'altura per poder seguir treballant i això s'ha de tindre en compte. Si això fos així, pensions suficients i la jubilació estigués més baixa, la gent que volgués continuar treballant realment seria lliure per fer-ho. En aquests moments, creiem que no hi ha una llibertat absoluta per poder-ho fer. Tal com està redactada aquesta llei, aquesta regulació no compleix amb les expectatives de justícia social, i per això ens hi oposem i combatrem per millorar-la. I no vull passar per alt l'ocasió de criticar durament la il·legitimitat dels préstecs de la Seguretat Social de la Llei 9/2024. Els préstecs de la Seguretat Social vulneren el principi de finançament, segons l'article 149 de la Llei General de la Seguretat Social. I això vostès ho saben. Això vostès ho saben, perquè ho hem parlat moltíssimes vegades. En lloc d'aquestes aportacions en forma de préstecs que endeuten artificialment el sistema de Seguretat Social, vostès han de fer transferències, transferències, i continuen fent préstecs. I això el ministre Escrivá havia dit que no tornaria a passar. Doncs bé, torna a passar. I això no ho permetrem. El mateix ministre Escrivá ha reconegut que l'Estat deu a la Seguretat Social més de 140 000 milions d'euros per aquestes despeses impròpies. Aquest reconeixement evidencia que, en lloc de necessitar préstecs, caldria una restitució immediata d'aquests fons per corregir el dèficit. Restitució immediata que el mateix Tribunal de Cuentas els hi reclama. A més, l'absència de l'auditoria independent, que li recordo una vegada més que no està feta i està a la llei, i vostè sap que és veritat, no és el mateix un informe. Que, a més, li ho repeteixo, sí que...»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2024, de 23 de diciembre, para el establecimiento de un gravamen temporal energético...
«Amb nosaltres, el xantatge i la pressió no té efectes. Amb nosaltres el que funciona és la negociació i, sobretot, el compliment dels acords. La pujada de les pensions i els descomptes al transport estan garantits. Facin un reial decret només amb aquests dos punts, amb aquestes dues mesures i nosaltres els votarem a favor, perquè no tenen majoria i han de deixar d'actuar com si en tinguessin. Aquestes 140 pàgines que avui alguns votaran a favor inclouen 80 mesures que ni s'han votat ni s'han debatut, i que, a més a més, formen part del seu programa electoral espanyol, senyors del PSOE, no formen part del nostre programa electoral per Catalunya. Insistim, no tenen majoria i és indecent barrejar mesures que ajuden a la gent amb altres mesures que continuen escanyant les persones i que només els convenen a vostès. El PSOE ha de deixar de fer el trilero i la resta han de deixar de votar sí a tot, a canvi de res. Si vostès segueixen empassant-se aquest xantatge, ells seguiran sempre fent aquest xantatge. El que avui tomba Junts és el trilerisme. És la mentida, la seva mentida, la seva ganduleria, les seves manipulacions, la seva prepotència, el seu xantatge, els seus incompliments. Perquè els recordo que avui fa un any que es van tancar uns acords que a avui dia encara no s'han substanciat. I lamentablement, això no és nou. Aquesta és la seva manera de fer. Fa dos anys van aprovar un altre reial decret òmnibus amb mesures socials, segons vostès, però a dins del mateix reial decret, vostès van colar, i la resta els va votar a favor, una compensació de 3000 milions d'euros per a les grans elèctriques espanyoles i 1200 milions d'euros de regal a Florentino Pérez. El xantatge no els va funcionar aleshores amb Junts i no els funcionarà ara. Saben, a més a més, que a nosaltres no ens tremolen les cames. Estem fins als nassos que enganyin a la gent. I ens preguntem fins quan alguns partits catalans seguiran menjant-se aquests gripaus i aquest xantatge.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2024, de 23 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes en materia económica,...
«Entrant en el contingut, vull destacar una sèrie d'àmbits inclosos en aquest reial decret on Esquerra ha liderat reivindicacions. En l'àmbit de les pensions el reial decret inclou una actualització segons l'IPC del 2,8 %. Pensem que és clau per mantenir unes pensions dignes i que, com a mínim, no perdin poder adquisitiu després d'anys d'inflació. En l'àmbit de la transició energètica ens agradaria veure mesures més ambicioses. Els recordo que tenim empreses tancant pels temes, per temes de cogeneració que no han resolt. Vostès mateixos reconeixen en el mateix text que no assoleixen els objectius marcats, però en tot aquest cas creiem que és important mantenir les ajudes al transport públic i les deduccions fiscals per millorar l'eficiència energètica d'habitatges, com també promoure l'electrificació del parc d'automòbils i l'autoconsum energètic. I, en aquest cas, els recomano i els convido a incloure les nostres esmenes al projecte de llei sobre mobilitat sostenible i veuran com milloren molts dels temes d'electrificació. Pel que fa a l'escut social, no podem estar a l'espera de saber què farà el Govern i quines decisions prendrà a última hora. Pensin en un moment en l'angoixa de les famílies en situació d'emergència que no saben si serem capaços de donar-los una solució. Per tant, aquesta pròrroga d'àmbits claus a l'escut social, també és destacable que des d'Esquerra hem demanat no només la suspensió temporal de desnonaments de famílies vulnerables i la garantia de subministrament d'aigua, sinó que hem demanat solucions de caràcter permanent, així com una resposta ambiciosa primer a l'emergència i, sobretot, a partir d'ara, a la reconstrucció de les zones del País Valencià afectades per la dana.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2024, de 23 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes en materia económica,...
«Gràcies, presidenta. Bon dia. El Reial decret llei 9/2024, aprovat el 23 de desembre, inclou mesures urgents en matèries tributàries de Seguretat Social, medi ambient i habitatge, entre d'altres. Un altre Reial decret òmnibus, on posen de tot i obliguen els grups parlamentaris a tenir un debat important sobre el sentit del vot. Cert és que en la seva totalitat és un decret important en àmbits claus i que afecten temes molt rellevants al dia a dia de la ciutadania com són el treball, les pensions, la transició energètica i l'habitatge. Però lamentablement, també és cert que el que hi recull no inclou totes les mesures que nosaltres creiem necessàries. Tot i això, hi votarem a favor perquè no s'entendria que després d'anys d'increment del cost de la vida i davant d'un horitzó econòmic incert, deixéssim tot el suport, deixéssim sense tot el suport possible la ciutadania, especialment la més vulnerable. Per tant, Esquerra Republicana de Catalunya mai posarà l'economia d'uns pocs privilegiats per damunt del dret de les persones. Però la ciutadania ha de saber que ens trobem davant d'un reial decret llei que, sota la retòrica de mesures urgents, mostra de nou la incapacitat d'aquest govern per abordar amb valentia els grans reptes estructurals que tenim com a societat.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«I per què creiem que si un impost o gravamen o exacció o tribut o el que sigui, és a dir, un establiment d'una quota pública que reverteix en els pressupostos de tots, durant dos anys no ha produït cap drama econòmic, no ha produït cap forat, no ha produït cap impacte en el compte de resultats de les empreses, s'ha de mantenir, perquè s'ha demostrat que no ha parat el funcionament d'aquesta empresa i la seva consecució de beneficis. I com que això és així, parlarem amb tothom, és clar que parlarem amb tothom. Però no pretengui que canviem els nostres principis, perquè no ho farem. Per tant, l'acord a que vam arribar amb el Govern del PSOE, amb el grup parlamentari del PSOE, incloïa, per donar suport a tota la resta del pacte fiscal... I permetin-me recordar també que això prové d'una transposició d'una directiva europea i, per tant, és important que s'aprovi; de la mateixa manera que conté el final del frau als hidrocarburs i, per tant, és important que...»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«A Catalunya, les mútues sanitàries donen cobertura a milions de catalans que fan un enorme esforç mensual per pagar-se aquesta cobertura sanitària, un sector que genera una activitat econòmica superior als 2500 milions d'euros i que ocupa més de 25 000 treballadors. Gràcies a Junts per Catalunya s'ha eliminat l'impost que es volia imposar als 2 700 000 catalans que fan aquest esforç i que se'ls volia castigar amb 250 milions d'euros anuals. A Catalunya, 21 000 clubs esportius i 69 federacions organitzen activitats esportives per als 520 000 ciutadans amb llicència esportiva federativa i per a uns altres centenars de milers més que practiquen esport amateur sense llicència. Gràcies a Junts per Catalunya es bonificarà la seguretat social dels entrenadors dels clubs esportius, ajudant la seva viabilitat econòmica i facilitant l'accés a la pràctica esportiva als menors de divuit anys. A Catalunya, més de 300 000 persones tenen reconeguda una discapacitat. En el nostre país, 199 centres especials de treball donen feina a més de 23 000 persones amb discapacitat. Gràcies a Junts, hem fet possible que les persones amb una prestació per incapacitat permanent no perdin aquesta prestació si es posen a treballar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«I, dit això, i més enllà de la llei d'eficiència en el servei de la justícia, el que cal encarar és la legitimitat de la justícia. El que és prioritari és que la justícia deixi de ser hostatge d'una cúpula judicial que es nega a assumir el rol que, d'acord amb l'ordenament jurídic, li pertoca i, en canvi, intervé en la vida política, actuant amb parcialitat, amb arbitrarietat, amb dobles estàndards i, en definitiva, vulnerant els drets de tots nosaltres. Ho sabem molt bé els independentistes catalans que hem estat objecte de campanyes d'odi i d'estigmatització iniciades i guiades per aquesta cúpula judicial, unes campanyes d'odi que, per a vergonya de molts, han tingut un ressò irresponsable i malintencionat en la progressia espanyola, com vam veure, per exemple, la setmana passada en la intervenció de la portaveu de SUMAR a la subcomissió de discursos d'odi davant d'una persona víctima dels discursos d'odi com és Gonzalo Boye; o com vam veure fa dos anys, quan un portaveu d'un grup d'aquesta cambra, que ara es dedica a fer discursos sobre bulos, va utilitzar la porqueria fabricada pel jutge Aguirre per acusar-nos a nosaltres de connivència amb el Kremlin: ens va dir que érem els amics de Putin dues setmanes després de que Rússia envaís Ucraïna en el context emocional del moment, una posició que va aprofitar des d'aquesta mateixa tribuna el president del Govern per dir que coquetejàvem amb Putin.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Hem introduït també que es declari l'interès general d'un parell de recs del Pirineu i del Prepirineu que estaven pendents de les compensacions de la construcció del pantà de Rialb fot vint-i-cinc anys enrere, petits recs d'una zona amb despoblació. I tot això són els motius principals que ens han portat a donar suport a aquesta llei. I, en aquest sentit, nosaltres mantindrem el posicionament de les votacions que hem fet, tant respecte d'algunes esmenes concretes com respecte del conjunt de la llei. Moltes gràcies. ... o con transacciones que la ley incorpore elementos que para nosotros eran importantes. Primero, nos hemos asegurado el respeto a la competencia de Cataluña -a la ley catalana, para entendernos-, que tiene normativa propia, que haya un principio de subsidiariedad -a las enmiendas del PNV, por ejemplo, también se han referido y les daremos apoyo-, porque son políticas que hay que gestionar desde la proximidad, porque hay elementos de políticas sociales, de la producción agraria, de proximidad, etcétera. Hemos garantizado esto. Hemos intentado un equilibrio en algunas votaciones entre una burocratización excesiva y la necesidad de que haya lógicamente normas que impulsen y potencien la reducción de este desperdicio. En todas las leyes deberíamos meternos en la cabeza la necesidad de reducir la burocracia y la excesiva normativización. Un punto prioritario para nosotros es proteger a los pequeños agricultores de un exceso de burocracia que este proyecto generaba para ellos. Pero no solo esto, sino que criminalizaba muchas veces al pequeño agricultor o al productor en cuanto a decisiones que no les corresponden y que no controlan. Hay cosechas que el agricultor produce, porque es su trabajo, pero es la comercialización la que no le compra, la que no le acepta ese producto, a veces por motivos estéticos. Son decisiones que no controlan los pequeños agricultores, las microempresas o las pequeñas empresas agrarias. Esa burocracia, como digo, ese control, esa responsabilidad, hay que tenerlos en cuenta. Hemos conseguido la prohibición de comercialización de productos de aprovechamiento, pero que se excepcionen las entidades del tercer sector social sin ánimo de lucro, muy importante también.»