Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
107 declaraciones · página 3 de 4
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Molt bon dia a totes i a tots. Gràcies, president. Una salutació a les organitzacions agràries que avui ens acompanyen, així com també a les entitats i associacions que han participat activament en la Llei de Prevenció de Pèrdues i Malbaratament Alimentari, que avui esperem s'aprovi definitivament després. Val a dir també d'un llarg periple parlamentari, ja que recordo que aquesta llei va arrencar la legislatura passada. Abans d'entrar en matèria, des d'Esquerra Republicana no podem fer altra cosa que expressar una vegada més des d'aquest faristol, el nostre rebuig frontal al veto que el Govern espanyol ha presentat al Congrés dels Diputats. Un veto, s'ha dit, reiteradament, a una esmena inclosa en la llei que avui debatem i que feia referència a allargar la vida útil a les plantes de cogeneració, sobretot les que afecten el sector porcí català. En aquest cas la d'Alcarràs i la de Masies de Voltregà, al Segrià i a Osona, respectivament. Volem denunciar des d'aquest faristol, una vegada més, una profunda arbitrarietat en la decisió, en aquest cas del Partit Socialista, a l'hora de vetar aquesta esmena. Avui se'ns estan vulnerant els drets, se'ns estan vulnerant els drets democràtics. Avui la mesa d'aquesta cambra no està permetent que sigui el poder legislatiu el que decideixi sobre aquest fet. De fet, no sabem si és que ens estem perdent alguna cosa o és que a partir d'ara la Cambra de Representants de l'Estat espanyol només es podrà votar, només es podrà debatre, només es podrà deliberar sobre allò que li interessi el govern espanyol. No ho sabem, no ho sabem. De debò que això anirà així? Volen que parlem de la separació de poders? Perquè en podem parlar també. El que ha passat aquestes 48 hores ho trobem inacceptable, inacceptable del tot. Per això, tant des del Senat com des del Congrés, el que ha fet el nostre grup parlamentari és demanar la compareixença del ministre Planas. Perquè la pregunta és també per al ministre Planas, membre d'aquest Govern, i pel conseller Ordeig, el conseller d'Agricultura i Ramaderia del govern del meu país. Ells dos saben, espero, que la cabana porcina a Catalunya ha incrementat un 21 % des de l'any 2013 i, de fet, que les previsions diuen que fins l'any 2035, aquesta cabana augmentarà un 11 % de manera addicional. Tot plegat, s'acaba traduint en tenir, més o menys, un milió i mig de tones de purí excedent cada any. I a Catalunya, per si algú no ho sap, tenim el 40 % de la superfície del territori, zona vulnerable per nitrats. Portem molts anys fent els deures, molts anys des del govern de la Generalitat i, de fet, també una notícia, una informació si algú no la sap, el sector ramader tantes vegades assenyalat són els primers justament interessats a no contaminar els aqüífers i a fer bé les coses. Jo crec que no és tan difícil. I no sé, volem saber què pensa el Ministeri d'Agricultura al respecte.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que adoptará el Gobierno para evitar que el...
«Molt bona tarda, diputades i diputats. Deixi'm començar amb dues notícies, una de bona i una de dolenta. No sé amb quina s'acostuma a començar. Jo començaré per la dolenta. És innegable que no estem complint amb els compromisos de lluita contra el canvi climàtic. De fet, el mes de gener d'enguany, les dades del Servei de Canvi Climàtic de la Unió Europea van revelar un panorama si més no alarmant. I és que el 2024 es va superar en 1,6 graus el nivell de l'era preindustrial, i aquesta xifra el que feia era marcar el primer any en què s'excedia d'un grau i mig el llindar fixat pels Acords de París per evitar els pitjors efectes del canvi climàtic. Això és una realitat. Els darrers deu anys han estat els més càlids registrats i els rècords s'estableixen a un ritme imparable. I per molt que els diputats i les diputades de VOX neguin cada cop que respiren ¿per cert, el mateix aire que tots¿, les evidències científiques ens diuen que ens acostem a una situació irreversible. I, en aquest context, justament en aquest context, les polítiques per mitigar el canvi climàtic han de ser europees i han de ser globals, ja que ningú se'n salva en un món interconnectat. Els incendis de Los Angeles, la DANA del País Valencià, la sequera de l'Amazones o les inundacions de l'Àfrica Oriental són exemples claríssims dels efectes d'aquest fenomen a escala evidentment planetària.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Va a proteger el Gobierno al sector primario oponiéndose al tratado comercial UE-Mercosur?
«Senyora vicepresidenta, vostè pot dir el que vulgui, però la realitat és que la pressió fiscal amb les seves dades en els darrers anys ha pujat un 20 % en global. Vostès han recaptat un 39 % més en IRPF i un 43 % més en impost de societats. Fixi's bé, a Espanya, de mitjana una empresa paga per un treballador 39420 euros. D'aquests, vostè se'n queda una gran part en impostos i el treballador només cobra 23155 euros. Amb això el treballador ha de viure tot l'any, però d'aquests 23155, vostè seguirà quedant-se'n una bona part. Si omple el dipòsit del cotxe, vostè es quedarà 45 euros de cada 100 en impostos; quan pagarà l'electricitat i el gas, 21 euros de cada cent; quan vagi a la perruqueria, 21 euros de cada 100; si fa esport, si va al dentista, si va al mecànic, si va al veterinari, 21 euros de cada 100. Fins i tot, si se li mor un familiar, vostè també es quedarà 21 euros de cada 100 que costi l'enterrament.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles son los planes del Gobierno para hacer frente al...
«En definitiva, acabo presidenta, la clau està en tenir unes polítiques fortes que ens permetin, òbviament, l'accés a l'habitatge. Unes polítiques fortes que ens permetin una feina ben remunerada. També una feina amb uns horaris, important que faci compatible la vida personal i la vida laboral. Un bon accés als serveis públics, com deia, públics i de qualitat i en definitiva, poder inde independència independitzar-nos abans dels 30 anys, però sobretot poder escollir lliurement el que ens doni senzillament la gana i fer-ho com a dones i fer o també com a ciutadanes. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenos días a todas y a todos. Hoy VOX nos trae una moción que habla de invierno demográfico, y lo hace en estos términos, unos términos poéticos y pausados, que, sin embargo, en realidad nos hablan del grito, del clamor desesperado de la población española, que, según los de Abascal, coloca en una situación de extremo peligro el futuro de España. Para nosotros, diputadas y diputados, esta moción constata dos cosas. La primera: el programa de la extrema derecha está repleto de postulados fascistas y anticientíficos. Y, hasta aquí, eso no es ninguna novedad, nada que no hayamos escuchado antes de boca de VOX. La segunda cosa -y, si me lo permiten, más importante aún- constata que el programa económico de la extrema derecha global encarnada por VOX no se sostiene por ninguna parte. De hecho, me atrevería a decir que hace aguas por todas partes. Me explico. Hablan de aumentar el gasto público con más prestaciones, hablan de la educación gratuita de 0 a 3 años y hablan también del acceso a la vivienda, pero lo hacen desde una perspectiva de género absolutamente caduca; de hecho, desde una perspectiva digna de principios del siglo pasado. ¿No se dan cuenta, diputadas y diputados de VOX?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles son los planes del Gobierno para hacer frente al...
«Gràcies, presidenta. Molt bon dia a totes i a tots. Vox ens porta avui una moció que parla de l'hivern demogràfic i ho fa amb aquests termes. Uns termes poètics i pausats, però que en realitat ens parlen del crit, del crit, del grito desesperat de la població espanyola que, segons els d'Abascal, posa en una situació d'extrem perill el futur d'Espanya. Per nosaltres, diputades i diputats, aquesta moció constata dues coses. La primera, el programa de l'extrema dreta està farcit de postulats feixistes i anti científics. Fins aquí cap novetat. Res que no haguem sentit abans de Vox. La segona cosa, i si m'ho permeten més important, constata que el programa econòmic de l'extrema dreta global, encarnada per Vox, no s'aguanta per enlloc. De fet, m'atreviria a dir que fa aigües per tot arreu. I m'explico. Parlen d'augmentar la despesa pública amb més prestacions. Parlen de l'educació gratuïta de 0 a 3 anys i parlen també d'accés a l'habitatge, però ho fan des d'una perspectiva de gènere i absolutament caduca. De fet, des d'una perspectiva digna, digna de principis del segle passat, no se n'adonen? Dipulades i diputats de Vox?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Ara bé, queden coses pendents, eh? Per nosaltres -important- queda pendent incloure l'obligatorietat de mesurar i quantificar les pèrdues i el desaprofitament alimentari per part de les empreses de la cadena alimentària. Ens sembla una mesura fonamental, encara que en aquest cas el Partit Socialista doncs s'ha negat en rotund a acceptar-la malgrat que no hem deixat d'intentar-ho. Com ja recull la llei catalana, nosaltres entenem que posseir informació sobre el volum de productes perduts és fonamental per poder aplicar bé les polítiques que posin fi a aquest desaprofitament alimentari. Sense dades, diputades i diputats, és complicat incidir de la manera més adequada. Un apunt, per acabar, respecte a la representativitat de les organitzacions agràries d'àmbit estatal perquè aquestes puguin assegurar l'efectiva consideració de tal representativitat i així també doncs puguin interlocutar amb els poders públics. Hem treballat intensament per incloure certs requisits que els permetin exercir com a tals. I, una vegada més, vull posar en valor el meu país, vull posar en valor Catalunya. El 1975 moria el dictador Franco; el 1993, al meu país s'aprovava la primera llei democràtica al camp de tot l'Estat espanyol. Només un any després, el 1994, a Catalunya ja es celebraven eleccions agràries, unes eleccions democràtiques. D'aleshores ençà han passat gairebé cinc dècades, gairebé cinquanta anys, i avui hi torna a haver un reconeixement democràtic per a tothom, i això és per celebrar-ho, malgrat que instem tots els territoris de l'Estat a celebrar, òbviament, eleccions democràtiques al camp. En definitiva, a Catalunya la democràcia sempre ha estat la nostra bandera.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Bé; molt bon dia, diputades i diputats. Una salutació cordial a les persones, entitats, associacions, organitzacions agràries que avui ens acompanyen a la tribuna de convidats. Per fi sembla que, si res no es torça -que mai se sap en aquesta casa-, en una estona donarem llum verda a la llei de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari en aquest Estat, un text legislatiu que, val a dir, ja existeix al meu país. El març del 2020, el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar, i ho va fer per unanimitat, la primera llei de prevenció de les pèrdues i desaprofitament alimentari. Una llei pionera, una llei que prioritza la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari en origen davant de la redistribució dels excedents al llarg de tota la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consumidor final. Una vegada més, el Parlament català s'avançava, s'avançava legislant sobre un dels majors problemes, si m'ho permeten, ètics, i mediambientals també, de l'actual model de consum: la ingent quantitat d'aliments que dia rere dia acaben a les escombraries. No és per menys, eh? Segons l'Informe del consum alimentari a Espanya de l'any 2022 -fa justament dos anys-, que elabora el propi ministeri, cada ciutadà de l'Estat espanyol va llençar una mitjana de 25 quilos d'aliments a les escombraries en un any -25 quilos. Això és un total de 1200 milions de quilos d'aliments sense consumir que s'han perdut. I encara que en el seu moment, val a dir també, el ministre Planas va vendre com un triomf aquesta xifra, perquè era més baixa que la xifra d'abans de la covid, a nosaltres no ens va semblar adequat, eh?, que ens alegrem d'aquesta xifra, bàsicament perquè aquesta xifra equival -atenció- a 200 000 elefants africans o a 747 avions de menjar que es perdia, i encara es perd, i això, òbviament, mai pot ser una victòria de cap Administració pública, i especialment quan aquesta lleugera disminució del malbaratament alimentari respon, també, com el propi Govern admet, al fet de que els preus dels aliments bàsics siguin més cars; en cap cas respon a cap altre fet. Creiem, en definitiva, que tot plegat és una immoralitat. I diem immoralitat perquè l'informe de El estado de la pobreza, elaborat el 2024, elaborat enguany, ens parla de l'esgarrifant xifra de gairebé un 65 % de la població que no ha pogut permetre's el luxe -dic el luxe, quan no hauria de ser així- de menjar carn o menjar peix en cap dels seus àpats cada dos dies, en cap dels seus àpats, una dada que augmenta any rere any. D'aquí, doncs, la importància que l'Estat espanyol també es posés les piles i legislés per posar fre al desaprofitament alimentari.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«'2. El nostre reconeixement cap a la bona tasca de predicció i també de seguiment de les inundacions realitzades per l'AEMET tant el dia 29 d'octubre com en les jornades precedents, quan es van emetre avisos meteorològics pertinents dins del termini i en la forma escaient per alertar la ciutadania i les autoritats del perill d'aiguats que hi havia en diverses zones i de les alarmants dades de precipitació que es recollien en temps real durant tota aquella jornada. 'També expressem el nostre reconeixement al seguiment constant realitzat pels tècnics de la Confederación Hidrográfica del Xúquer, que van alertar i ho van fer repetidament, de l'alarmant crescuda dels cabals o del cabal dels rius i barrancs de la província de València i que hores d'ara també són objecte d'atacs i de demandes judicials'. Jo hi afegeixo, segurament per incompetència d'altres. '3. El nostre compromís per seguir lluitant contra la desinformació en el nostre àmbit, que en els últims dies, setmanes i anys s'ha manifestat en forma de teories conspiranoiques i titulars informatius manipulats per aconseguir interaccions en xarxes socials, entre d'altres. I 4 -i acabo- Finalment, volem reiterar la nostra solidaritat i el nostre suport, evidentment, a les víctimes d'aquest tràgic esdeveniment, a les seves famílies i amistats i a totes les persones que han patit danys de tota mena'.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Molt bona tarda a totes i a tots de nou. Permeti'm abans que res, contextualitzar. A l'Estat no s'estan complint de cap manera els objectius marcats per la Comissió Europea en matèria de residus. Dels tres indicadors claus per al 2025 i el 2030 només s'han superat el nivell marcat en matèria de reciclatge d'envasos, segons dades del propi Estat espanyol. Per contra, l'Estat incomplirà els objectius marcats en reciclatge i en quantitat de residus que van a parar als abocadors municipals. Aquest incompliment es produeix perquè no existeix al conjunt de l'Estat una aposta ferma per una política justa, econòmica i socialment en l'àmbit de residus, malgrat que a Catalunya fa anys que sí. Fa anys que s'ha fet aquesta aposta, una aposta que, evidentment, contribueix -i ho fa amb escreix- a millorar les dades del conjunt de l'Estat. De fet, a Catalunya ja fa un parell d'anys que es va celebrar el 25è aniversari, és a dir, dues dècades i mitja de l'inici de la recollida de fracció orgànica de residus. També superen ja els 300 municipis on s'apliquen sistemes d'alta eficiència de recollida de residus, com el porta a porta o els contenidors intel·ligents o models mixtes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Estem parlant de que la Rambla del Pou, un riu que travessa múltiples poblacions i el seu màxim aforament va ser de 1200 metres cúbics el setembre del 89, va patir una pujada de gairebé 2300. Això vol dir 4 vegades el cabal del riu Ebre. Per tant, per tant, senyora vicepresidenta, és molt urgent una revisió de les canalitzacions no dimensionades, perquè, com hem pogut veure, les obres hidràuliques que no són dimensionades acceleren la velocitat de les inundacions. Senyora ministra, també vull aprofitar aquesta compareixença per parlar-li de les Terres de l'Ebre, per parlar-li en concret del Delta de l'Ebre. El Delta de l'Ebre és en aquests moments una de les zones més vulnerables, vostè ho sap, de tot l'Estat. I ho és perquè des d'aquest congrés -també ho vull dir- i des de fa molts anys no s'ha fet la feina que tocava, una feina que hagués evitat arribar a l'actual situació. I l'actual situació del Delta de l'Ebre és senzillament una situació de fragilitat i d'agonia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«El que revela la DANA del passat 29 d'octubre és que les respostes legals han d'anar més enllà de la immediatesa. Cal que la política plantegi canvis estructurals, canvis que responguin de veritat als reptes que els plantegen els efectes del canvi climàtic. Les ciutats i les poblacions construïdes a les planes inclinades cap al mar, com és el cas dels 78 municipis afectats a València per la DANA, necessiten urgentment que les seves infraestructures, com ponts, carreteres o vies de tren, es relocalitzin. És urgent. I que es faci per evitar, evidentment, que torni a passar esfondraments com el d'un dels ponts, com s'ha dit aquí de la Rambla del Poio, al municipi de Picanya. Necessitem renovacions i obres hidrogràfiques que protegeixin els polígons industrials, que protegeixin les àrees residencials construïdes en zones d'evacuació natural, zones on és natural que s'evacuï i allà hi ha construccions com, per exemple, la Serra d'Utiel. Perquè estem parlant de construccions dels anys 70, vicepresidenta, que quasi 50 anys després estan aguantant el desbordament dels rius i les noves amenaces climatològiques. Zones on és evident que a partir d'ara s'ha de prohibir urbanitzar. Estem parlant que el que es necessita, escoltin bé aquesta paraula que no caurà el sostre, és deconstruir, perquè abunden les obres, infraestructures mal ideades i val a dir, pitjor construïdes. En el barranc de l'Horteta del Torrent, per exemple, hi ha ocupacions, ocupacions al llit del riu i, en el seu lloc, hi ha horts, indústries i fins i tot hi ha habitatges. Aquesta és la realitat. I aquestes ocupacions el que fan és tallar la sortida natural de l'aigua i les conseqüències em sembla que són evidents que no les repeteixi.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«Molt bona tarda a totes i a tots. Ens trobem una altra vegada davant una moció del Partit Popular tant incendiària com infumable, senyor Bravo. I sorprèn. Sorprèn, senyories del PP, que ara estiguin en contra d'aquest acord de finançament que ha assolit Esquerra Republicana, perquè van ser justament vostès mateixos, al seu programa electoral de l'any 2012 a Catalunya amb una tal Alicia Sánchez Camacho que demanaven precisament el mateix que s'ha acordat. Ens han presentat un text amb una toxicitat extrema i amb dotze punts que pretenen carregar-se el que nosaltres entenem com dos elements claus en política. El primer, servir a la ciutadania a qui representes. El segon, fer servir la força de les urnes per negociar i arribar a acords. Davant d'aquesta premissa tan senzilla, tres consideracions. La primera, si la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya estem en política, és precisament per servir el nostre poble i fer-ho des de la valentia i també, val a dir, des de l'ambició per posar la vida de les catalanes i els catalans al centre de les nostres decisions. Així ho hem fet sempre al llarg de 93 anys d'història. Ho hem fet patint presó, ho hem fet patint persecució i també exili. Ho vam fer fa cinc anys apostant per la resolució del conflicte polític fins a aconseguir una llei d'amnistia. I és justament amb aquest esperit que vàrem obrir negociacions després de les eleccions catalanes. I d'això se'n desprèn un resultat: que Catalunya tingui la clau de la caixa i que avui Catalunya tingui la clau de la nació que, sens dubte, és la seva llengua, que sens dubte és el català. Seguir avançant també en la resolució democràtica del conflicte polític amb l'Estat i donar continuïtat a les polítiques del primer govern republicà d'ençà dels anys trenta. Mirin, avui tenim una llei d'amnistia. Avui jo, una servidora, puc estar en aquest faristol parlant la meva llengua sense que vostès em xiulin o sense que la presidència m'expulsi. I avui tenim un acord. Sí, un acord per un nou model de finançament basat en la negociació bilateral amb l'Estat. Un acord, val a dir, públic, absolutament públic, que preveu que Catalunya gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos que es paguen a Catalunya i que s'augmenti també substancialment la capacitat normativa. Per tant, senyories, els agradi o no els agradi, amb aquest acord públic i transparent tindrem la clau de la caixa. Serà l'Agència Tributària de Catalunya la que recaptarà tots els impostos. I sí, també Catalunya, posteriorment, el que farà és que la part proporcional del cost dels serveis que l'Estat presta encara avui -fins que aconseguim la independència- en el nostre país, doncs, serà el component de solidaritat. Una solidaritat, val a dir, limitada pel principi d'ordinalitat i sempre que l'esforç fiscal sigui òbviament similar. I una data clau també: aquest acord ha de permetre que Catalunya recapti l'IRPF de l'exercici de 2025 i amb tot això poder acabar -sí, poder acabar- amb la injustícia del dèficit fiscal i fer un salt, el salt més important en sobirania que ha tingut Catalunya des de 1979.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, president. No sé si els senyors i les senyores del Partit Popular saben que el Parlament espanyol va aprovar una llei, de fet, en les últimes setmanes s'han aprovat algunes quantes, però en va aprovar una concretament que és la llei d'amnistia, una llei d'amnistia que, com vostès mateixos van denunciar, significa la fi de la repressió i la fi de la persecució contra els presos i les preses polítiques, contra els exiliats i les exiliades i contra els milers de persones encausades per defensar la realització d'un referèndum democràtic a Catalunya. La persecució i la repressió pel simple fet de permetre que la ciutadania diposités dins una urna voluntats polítiques. Costa d'entendre que el Partit Popular, que durant anys s'ha omplert la boca sobre el compliment de la llei, no reclami ara el compliment de la llei d'amnistia. No s'entén. I que els autoproclamats constitucionalistes, que són vostès -i avui queda molt bé dir-ho en aquesta sala-, recolzin, una vegada més, un cop d'Estat judicial contra una llei aprovada constitucionalment per aquest Parlament.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Amb temor de decebre algú no parlaré de xifres ni parlaré del dèficit fiscal flagrant que fa dècades patim a Catalunya perquè ho hem fet mantes vegades, ni tampoc parlaré del que vol dir recaptar el 100 % dels impostos perquè ho hem fet mantes vegades i perquè això és tal com sona, ni tampoc de si el finançament singular o el finançament just és una cosa o és una altra. És senzillament recaptar tots els impostos, com ha explicat també mantes vegades l'exconsellera d'Economia d'Esquerra Republicana de Catalunya en el Govern de Pere Aragonès, com ha fet una servidora en seu parlamentària en més d'una ocasió i com han fet molts membres d'Esquerra Republicana també. Permetin-me parlar dels republicans, d'Esquerra, independentistes, permetin-me parlar un moment d'Esquerra Republicana de Catalunya. Si nosaltres som en política és precisament per servir al nostre poble. Res més. Aquest és l'únic motiu. I fer-ho des de la valentia i des de l'ambició. Per què? Per posar la vida dels catalans i de les catalanes al centre sempre de les nostres decisions, aprofitant qualsevol oportunitat que se'ns brindi. I això requereix, deixin-m'ho dir també, estar per sobre de les nostres circumstàncies personals i col·lectives, moltes vegades, per sobre de les nostres pors i, fins i tot també, per sobre de tot el nostre patiment. Esquerra Republicana ho hem fet sempre, ho hem fet al llarg de la història. Ho hem fet patint presó, ho hem fet patint persecució, ho hem fet patint exili. Ho vam fer fa cinc anys apostant, com ens recordava el senyor Juan Bravo, per la resolució del conflicte polític fins a aconseguir una llei d'amnistia que sí que hem aconseguit. És amb aquest esperit que vam obrir negociacions després de les eleccions catalanes. El resultat obtingut és el que ens porta avui a debatre aquest punt, que Catalunya tingui la clau de la caixa, que Catalunya tingui també la clau de la nació, que si algú no ho sap, això vol dir la nostra llengua, el català, seguir avançant en la resolució democràtica del conflicte amb l'Estat i donar continuïtat a les polítiques del primer Govern republicà després dels anys trenta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, president. Permeti'm fer una mica de memòria en aquest punt. De fet, la senyora Madrenes parlava de l'any 2010. Jo aniré una mica més enrere, inclús. Em traslladaré a fa 17 anys. L'any 2007 es va produir, a Catalunya, una manifestació de 700 000 persones. 700 000 persones que van ser convocades per la Plataforma pel Dret de Decidir i 200 entitats més amb el lema 'Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures'. Repeteixo, any 2007. La manifestació no era gratuïta. La manifestació es va produir després de mesos, setmanes i molts dies de retards, i, evidentment, de mal servei en la gestió espanyola de Rodalies a Catalunya. A Catalunya, parlar de Renfe és parlar de caos. No aquest estiu, que tothom s'hagi de posar les mans al cap, sinó cada dia, de manera permanent. Darrere d'aquest caos, hi ha responsabilitats, i les responsabilitats són dels Governs del PSOE i dels Governs del Partit Popular. I això és així. Com diria el meu portaveu, això no és una opinió, és senzillament informació. Les usuàries i els usuaris de Renfe a Catalunya saben perfectament quin és l'interès que té Espanya en resoldre el greu problema que diàriament afecta milers de persones al nostre país. Encara més, de fet, aquells que utilitzem el tren, aquells que utilitzem Rodalies, sabem perfectament que les xifres d'execució pressupostària a Catalunya, ho recordava abans la senyora Madrenas, són vergonyants, mentre que a Madrid han invertit més del 100 % pressupostari.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Vaig acabant. És evident, i ho constato una vegada més, que Esquerra Republicana som, sens dubte, els millors aliats, o uns dels millors aliats, i defensors de la democràcia. Tant és així que han condemnat a molts anys de presó, que han condemnat a molts anys d'inhabilitació a companys nostres, per voler que el nostre poble pogués votar. No som gens sospitosos en aquest sentit. Per això apostarem sempre per les solucions dialogades, així com la màxima transparència en la línia del que també demanen els presidents Petro i Lula. I rebutjarem de ple la repressió sobre la dissidència, sigui del bàndol que sigui, vingui del bàndol que vingui. També pel respecte escrupolós a la independència del poble veneçolà i a la seva sobirania plena. La democràcia no només és poder votar, la democràcia són també un conjunt de valors, de maneres de fer, de maneres de funcionar per tothom. Tan evident com que Maduro no és Chávez ho és que vostès tenen vares de mesurar absolutament diferents i que la seva principal eina és, com sempre, la manipulació i la tergiversació a conveniència, quan els hi convingui. No per casualitat tampoc se'n recorden dels més de 40 000 morts i centenars de milers de desplaçats a Gaza en un genocidi contemporani, a les portes d'Europa, i que a vostès, deixi-m'ho dir, els interessa ben poc. La seva política exterior és una pota més de la seva abjecta propaganda i començarà a ser creïble, i ara sí que acabo, presidenta, el dia que el seu clam pel respecte als drets humans no s'acabi a les portes de l'Orient Mitjà.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Per vostès, l'Amèrica Llatina comença i s'acaba a Veneçuela, pel que sigui. O això, o, cosa que també és possible, que el que els falti és memòria. No recordem ni una sola intervenció seva condemnant, per exemple, el règim de Duque a Colòmbia i les seves presumptes corrupteles. Ni tampoc recordem cap intervenció seva que parli de Peña Nieto, després de sis anys de presidir Mèxic, que va deixar unes xifres aterridores de més de 37 000 desapareguts, que va rebre denúncies de tortures i gravíssimes violacions dels drets humans, com execucions sumaríssimes, i una total i absoluta arbitrarietat repressiva que encara no s'ha esclarit avui dia. Tampoc els interessa parlar mai de la immensa bretxa de desigualtat que s'està obrint, per exemple, a l'Argentina de Milei, el seu heroic anarcoliberal que s'atreveix a deixar perles com que els impostos són una estafa, o que, si a ell el fan escollir entre la màfia i l'Estat, evidentment, prefereix la màfia. Aquests són els que vostès defensen. O que el mercat d'òrgans és un mercat més, que no hi ha cap diferència.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«En definitiva, ho he explicat, també, moltes vegades: l'espoli fiscal és espoli social. I això és molt trist, però és extremadament important que totes i tots en siguem conscients. Això continua sent, doncs, una anomalia que requereix d'un canvi estructural. No pot ser que cada any ens trobem discutint sobre aquesta distribució dels objectius de dèficit. És que és cada any. Però insisteixo: si tinguéssim un finançament just, aquest debat dels objectius, segurament, seria secundari. Gran part dels dèficits i el conseqüent endeutament responen precisament a la insuficiència de recursos ocasionada per l'actual model de finançament. Recordem, fem una mica d'història, que en el període 2012-2022, els recursos disponibles de l'Administració de l'Estat han crescut més del doble del que ho han fet els recursos de les comunitats autònomes, més del doble, sense que s'hagi produït cap canvi en la distribució de competències. Tot per l'Estat. I una reflexió, també, i acabo, presidenta. Hem estat gairebé quatre anys amb les regles fiscals suspeses. Quatre anys. I ens trobem que, amb la reactivació de les regles fiscals a nivell europeu, aquí continuem sotmesos a una llei d'estabilitat pressupostària aprovada l'any 2012 per una majoria de dretes -Partit Popular, Convergència i Unió i un partit que alguns no sé si recordaran, que es deia UPyD-, una llei que va institucionalitzar l'austeritat; una llei que va endarrerir la cooperació econòmica i que, per tant, requereix de canvis profunds. Anem a l'arrel dels problemes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Més novetats. Més novetats en aquest debat. Aquest debat ens arriba una setmana després que se celebrés el Consell de Política Fiscal i Financera, un debat en què la posició del Govern de la Generalitat de Catalunya, deixin-m'ho dir així, va ser ben clara i ben diàfana. Clara en exposar tot allò que no funciona de l'actual sistema de finançament. Ho va fer la consellera Mas, i ho va fer amb arguments que, de ben segur, comparteixen, també, altres territoris, i que hem denunciat, val a dir, deixin-m'ho dir així, manta vegades: el desmesurat desequilibri vertical, un desmesurat desequilibri vertical ocasionat els darrers anys i que provoca que l'Estat acumuli més recursos en detriment de les comunitats autònomes, i també el sistema de bestretes, un sistema que ens priva de disposar en temps i forma dels recursos que ens pertoquen com a territori i que, a més, resta condicionat a l'aprovació dels pressupostos de l'estat, o bé resta condicionat a una norma jurídica que ho habiliti. I això, deixin-m'ho dir així, el que fa és portar, tot plegat, al terreny de la negociació política un element que hauria de ser un simple automatisme. Aquesta és la situació. Una posició que també va ser ben clara en la proposta del que entenem que ha de ser un canvi de paradigma en matèria de finançament. Això també ho saben. Ho saben. Nosaltres no ho amaguem. De fet, som transparents. Catalunya vol gestionar i vol recaptar tots els tributs que es generen al nostre país. I Catalunya vol disposar d'uns recursos suficients per finançar amb garanties els seus serveis públics. En resum, volem un finançament just, una proposta que, deixin-m'ho dir així, també, no va en contra de ningú; una proposta que va a favor de tothom; una proposta que va a favor de la gent.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Acabo agraint a tots els ponents de les dues lleis i, en especial, val a dir, també, que no s'ho cregui molt, però val a dir, també, al company José Luis Aceves. Bàsicament, perquè ha aguantat. Ha aguantat bé la pressió, que ha estat molta. La companya que m'ha precedit també li agraïa, però tampoc s'ho cregui molt, perquè això és la feina de qualsevol ponent que porta una llei, de qualsevol diputat, que, també és veritat, no acostuma a ser així. Però el company Aceves ho ha fet bé, ha aguantat la pressió i l'ha exercida, sobretot, allà on corresponia, així que això sempre és d'agrair. I ara sí que acabo. Avui fa 15 anys i un dia d'un dia monstruós, d'aquell incendi d'Horta de Sant Joan que va acabar amb la vida de cinc bombers del GRAF, del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. I avui, també, des d'aquest faristol i a punt d'aprovar aquestes dues lleis, encara que ens quedin, certament, un pèl lluny de Catalunya, també penso en el Xavier i el David, dos agents rurals, dos companys que van ser assassinats, l'assassinat que totes i tots recordareu a Aspa, que van ser assassinats en acte de servei. Avui, tots aquests passos que fem endavant també van per tots ells. Moltes gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Tanmateix, tot i la voluntat coincident del cos i de la Generalitat, això era jurídicament impossible per la negativa reiterada de l'Estat. Doncs bé, mitjançant aquesta llei, Esquerra Republicana de Catalunya ha fet valer la seva força aquí, al Congrés de Diputats, per convertir en llei el que és un consens social a Catalunya. Val a dir que vàrem transmetre de forma meridianament clara que, si no es feia possible la jubilació anticipada dels agents rurals, per part nostra, no hi hauria llei. I avui ens enorgulleix enormement poder dir que, després de tres anys picant pedra, aquesta negociació per fi ha fructificat: en un termini màxim de tres mesos a partir de la publicació al BOE d'aquesta llei, els agents rurals s'han de poder jubilar amb les noves condicions, igual que tants altres col·lectius. Això no passarà pel procediment ordinari de petició, estudi i reconeixement etern dels coeficients reductors, perquè sabem totes i tots que, desgraciadament, aquest procediment ordinari és inoperatiu. I, com que és inoperatiu, ens abocaria directament al fracàs.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Un altre tema que ens ocupa i ens preocupa molt és el tema de la cogeneració. El seu ministeri té pendent com a mínim dues sol·licituds respecte al sector de la cogeneració, que té un ampli suport dels grups que vàrem donar el sí a la investidura del senyor Sánchez. La primera és l'aprovació de l'esmena de cogeneració que el nostre grup -i també d'altres- varen presentar en el projecte de llei derivat del Reial Decret 8/2023 i que donava, en aquest cas, dos anys de pròrroga a les indústries que han acabat la seva concessió per poder seguir operant fins que es promogui el marc d'inversió, incloent-hi, evidentment, les plantes de purins, perquè les plantes de purins són -i ho sap- de vital importància. Ho són pel medi ambient. Ho són també per la ramaderia i, val a dir, ho són també per mantenir la cohesió territorial. La segona, que es promogui el marc d'inversió 2024 anunciat i tramitat el 2021 per la convocatòria de subhastes de mil dos-cents megawatts de cogeneració, Han anunciat la necessitat d'un nou borrador. Doncs, si hi ha aquesta necessitat, hauria de publicar-se abans del 31 de juliol afegint megawatts addicionals a les plantes de purins.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Uns quants temes que no s'estan duent a terme i que a nosaltres ens preocupen, i molt. Per exemple, l'obligatorietat de la venda a granel de fruites i verdures, una mesura encallada perquè s'està pendent que el ministeri publiqui la llista de productes perecederos. Què més? La prohibició de productes de plàstics d'un sol ús que establia la Unió Europea. Aquí parlo de les palletes, dels gots, dels coberts. La prohibició, per exemple, de l'ús de ftalats i del bisfenol A als envasos, una mesura directament, com deia, vinculada amb la salut humana. La prohibició de la incorporació intencionada de microplàstics i esferes de plàstics a diferents productes. L'establiment d'objectius de reutilització i preparació per la reutilització. L'obligatorietat de disposar, per exemple, de referències d'envasos reutilitzables als supermercats, etcètera. Totes aquestes mesures que, malgrat no ser suficients, havien d'incidir en la reducció efectiva dels plàstics d'un sol ús avui dia, però, dos anys després de l'aprovació del text legislatiu -com diria un dels mestres d'una servidora, el gran Joan Tardà-, el més calent encara és a l'aigüera. Voldríem saber en aquesta matèria què pensa fer, senyora vicepresidenta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Tema de residus. Fa poques setmanes, el seu ministeri va publicar l'informe de residus municipals de l'any 2021. Les conclusions d'aquest informe són molt clares. Se segueix amb la tendència de creixement. Les mesures aprovades a la ley de residuos y suelos contaminantes i al reial decret d'envasos no s'estan aplicant suficientment bé, malgrat que aviat farà dos anys de la seva aprovació. I no només no s'apliquen, sinó que en cap cas suposen, de moment, una reducció efectiva en la producció de plàstics ni tampoc en la seva dispersió. Avui els plàstics -i molt especialment els envasos d'un sol ús- continuen creixent i contaminant tant els ecosistemes naturals com la salut de les persones. Aquest informe també ens diu la quantitat de residus municipals recollits a l'Estat espanyol. Concretament, va ser de vint-i-dos milions de tones; residus gestionats pels municipis on també trobem la principal producció de plàstics i d'envasos. Aquesta xifra si em permeten, demostra que la tendència és de creixement. De fet, d'aquests, vint-i-dos milions de tones de residus del 2021 a l'Estat espanyol, només se'n recullen selectivament un 22 %, dels residus municipals, parlo. La resta, un 78 % -és a dir, gairebé un 80 %-, s'aboquen o s'incineren. A aquest pas, doncs, és evident que no complirem amb els objectius establerts per la Unió Europea. Estem davant d'incompliments greus, taxes de reciclatge molt baixes i molt mala qualitat i quantitat de polítiques de prevenció i reutilització lentes i, si em permet també, insuficients.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de transición ecológica...
«Gràcies, president. Molt bona tarda. És tan cert que la pagesia i el món rural pateixen com que VOX, i avui també s'hi apunta el Partit Popular, utilitzen massa vegades un sector estratègic, un sector que produeix aliments sans, segurs i de qualitat, no només per replegar quatre vots, si em permeten, sinó també per negar una i altra vegada allò que diu la ciència i allò que diu el propi sentit comú. Estem en emergència climàtica, l'escalfament global és un fet i cada vegada perdem més biodiversitat. Davant d'aquesta realitat, diputades i diputats del Partit Popular, el pitjor que podem fer és negar l'evidència i aprofitar les reivindicacions agràries legítimes contraposant-les a la protecció del medi ambient. Això que fan vostès, deixin-m'ho dir així, a banda de ser perillós, és extremadament irresponsable. I ja els alerto, i no perquè tingui cap bola de vidre, però ja els alerto, que més aviat que tard això se'ls girarà en contra. Siguem clars, vostès barregen dues realitats. La primera l'hem parlada moltíssimes vegades en aquest hemicicle. Fa molts anys que la pagesia s'enfronta a reptes cada vegada més immensos: poc relleu generacional, poc valor social al sector primari, també, val a dir, l'escassa rendibilitat de la brusca caiguda de preus, una llei de la cadena alimentària poc valenta. Val a dir que ara també tenen l'oportunitat, amb la proposició de llei que el grup republicà va portar en aquesta cambra i que ha estat admès a tràmit, a esmenar-la i a fer-la molt millor. També els nostres agricultors fan front als elevats preus dels combustibles i dels fertilitzants, a l'accés de la burocràcia, a la PAC, que no està pensada pels petits professionals que són els qui realment preserven el territori. Una PAC, deixin-m'ho dir així també, que no ha estat territorialitzada ni regionalitzada i que no solventa, en definitiva, els problemes de la nostra pagesia. Un sistema d'assegurances que davant del canvi climàtic i de les seves derivades no dona les respostes adequades en aquestes necessitats. La segona realitat: el planeta se'ns està desfent a les mans, per més que vostès contínuament ho neguin, i de planeta només en tenim un. No hi ha pla B, els recursos són finits, s'acaben, senyories, s'acaben tots i sí, l'aire que respirem tots, també vostès, és un aire massa contaminat en un món extremadament escalfat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Molt bona tarda a totes i tots. Gràcies, presidenta. Senyories, per abordar la proposta que avui el Partit Popular ens porta a debat, al nostre entendre, calen, d'entrada, dues consideracions. La primera consideració: estem davant d'una situació problemàtica, i si fem veure el contrari, si fem veure que això no és problemàtic, si simulem que tot va perfectament, és evident que estarem sent irresponsables i que ens estarem allunyant de la possibilitat de trobar solucions. La segona consideració: tenim una situació propera al col·lapse, una situació propera al col·lapse policial, al col·lapse judicial i també penitenciari. I això no és nou, això fa molts anys que dura. De fet, fa massa anys que dura. Atenent aquestes dues realitats, es fa evident també que qui digui que per solucionar la multireincidència el que cal és simplement posar més policies, el que cal simplement és augmentar més condemnes o és enviar molta més gent a la presó o és ingenu o el que pretén és enganyar-nos a totes i a tots. Per tant, sí, es pot debatre sobre quina és la millor articulació juridicopenal d'aquest fenomen. Sí, evidentment, es pot debatre; s'ha de debatre. És a través del Codi Penal que aconseguirem solucionar la situació de delinqüència als nostres països? Doncs, deixin-m'ho dir així: rotundament no. Potser pot semblar que quan un Estat incrementa les penes per uns determinats delictes, aquests delictes es cometen menys. Però això, senyories, saben tan bé com jo que no és cert. Aquesta simplificació, l'absurd, és directament una fal·làcia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a impulsar el Gobierno ante las...
«Només hi ha una manera, si em permeten, amb tota la humilitat del món, una manera que jo crec que la sap tothom, però ningú l'aplica, per revertir aquesta situació. I aquesta manera és acompanyant amb majúscules i, alhora, respectant a una pagesia que sí, malgrat tot, està fent els deures. Està fent els deures vers una alimentació sostenible i de qualitat. I, per acompanyar-la i respectar-la, que és el que interessa, el que mereix i el que fa més d'onze setmanes s'està discutint en aquest hemicicle, només hi ha un pla, i aquest pla passa per prohibir que els agricultors venguin a pèrdues. Estem tots d'acord amb això? Passa per sancionar els abusos de les grans distribuïdores. Passa per simplificar els tràmits burocràtics. Passa per, també, flexibilitzar les exigències als petits i els mitjans agricultors amb una transició que sigui justa i, alhora, que sigui realista. Passa per fixar indicadors en els costos de producció. I passa, inevitablement també, per evitar la competència deslleial, controlant les importacions. Mirin, la setmana passada, a instàncies del meu grup parlamentari, aquesta cambra prenia en consideració una proposició de llei que pot ajudar enormement a revertir la injustícia que viu el sector. Siguem coherents. El que venim a demanar avui és prou baralles estèrils i una mica de coherència. I fem que la llei de la cadena alimentària sigui una norma útil d'una vegada per totes per un sector que és evident que la demana a crits, i que surti qui calgui a la foto. Però reformem una llei que, sens dubte, s'ha demostrat inútil. Siguem també conseqüents amb el que cadascú dels presents vota a Europa, perquè massa vegades els últims anys hem vist com molts dels grups d'aquesta cambra, i em sembla que és absolutament gratuït que els torni a assenyalar, votaven sistemàticament a favor de tractats de lliure comerç de la Unió Europea amb països que no compleixen la normativa europea, que sí s'imposa als nostres pagesos, condemnant-los, evidentment, a competir en desigualtat de condicions i, per tant, si em permeten, condemnar-los a la misèria.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Des de l'any 2021, i amb l'entrada en vigor de la vigent llei, els republicans no ens hem quedat amb els braços plegats. Vam dir que aquesta llei no funcionaria, però a la vegada, en l'àmbit de les competències de la Generalitat de Catalunya, no hem parat d'executar polítiques públiques, justament per vetllar per un sector que considerem imprescindible, que és el sector primari. Ha sigut Esquerra Republicana qui ha creat l'observatori de preus català per donar resposta al nostre país a la problemàtica que avui estem debatent en aquest ple. D'aquesta manera, hem augmentat també la transparència i hem empoderat els productors dels sectors del raïm, de la fruita de pinyol, dels làctics i també de l'aviram. També hem impulsat l'estructuració del sector a través de les organitzacions de productors, hem creat l'Institut de la Llet i hem donat ajuts per la transformació del cooperativisme agroalimentari del nostre país català i el foment, també, de la competitivitat i la sostenibilitat ambiental i, com no pot ser d'altra manera, també social i econòmica. Ara el futur és incert. Tanmateix, Esquerra Republicana no farà cap pas enrere en la lluita per la conquesta dels drets de la nostra pagesia. No deixarem enrere tota la feina feta aquests últims anys al nostre país. Continuarem sent, doncs, portaveus i defensors dels nostres agricultors i dels nostres ramaders.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Segon: l'elaboració d'un pla nacional del agua, per la gestió de tots els recursos d'aigua a tot el territori de l'estat espanyol va en contra absolutament del sentit comú. Mirin, la millor manera de gestionar els recursos de manera eficient és descentralitzant-ne les decisions. I no tinc temps d'explicar exemples. Però això és una rotunda realitat i una rotunda veritat. La presa de decisions centralitzada no és efectiva, i no ho és perquè no és mai solidària, perquè sempre s'entendrà que s'afavoreix uns territoris per davant d'uns altres territoris, apareixent els greuges comparatius. I més en temes d'aigua. Aquesta sensació, en realitat, en temes d'aigua, encara es fa més evident si s'estableix la interconnexió de conques. Tercer: sobre el Plan Nacional de Regadíos. Mirin, a Catalunya ja en tenim un. I, per tant, no cal que en facin un des de la centralització. De fet, el que demanen ja s'està aplicant, perquè, a través dels organismes de conca i a través dels plans hidrològics que s'elaboren cada set anys es limita la implantació de nous regadius. No cal centralitzar més, perquè la gestió s'ha de fer des de l'organisme de conca, que val a dir, també aquest s'hauria de descentralitzar. I hauríem de fer organismes que gestionessin les subconques, però això, a vostès, se'ls deu fer ja molt difícil.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Perquè saben que passa? Que nosaltres, sí, nosaltres tenim projecte per Catalunya, que ens avala la gestió d'aquests últims anys, que Esquerra Republicana de Catalunya té i practica un projecte netament republicà, un projecte propi de Catalunya, propi de Catalunya i per Catalunya, i no de Madrid per a Catalunya, que és molt diferent. Un projecte que mira el futur i el mira amb ambició, en contra, deixi'm-ho dir, d'un model conformista, caduc i ancorat en el passat. I sí, l'exministre i delegat de la Moncloa, el senyor Illa, que fa justament quatre dies assegurava que ell sí que defensarà els interessos de Catalunya, això sí, afegia, sense incomodar el govern espanyol. És a dir, un impossible perquè, com bé va aprendre el president Maragall, en aquesta Espanya és impossible, absolutament impossible defensar els interessos de Catalunya sense molestar a Madrid. Nosaltres no volem privilegis, que quedi molt clar, senyores i senyors socialistes. Nosaltres volem i exigim justícia perquè vostès, en la seva esmena, ens parlen d'igualtat, ens parlen d'equitat. Fins i tot ens parlen de solidaritat. Però si és extremadament evident que, quan es tracta de Catalunya, tot això tan ben sonant per vostès i pel senyor Illa esdevé un privilegi.»