Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.823 declaraciones · página 32 de 61
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Enmig d'aquest femer emergeix una altra guerra política ferotge, la dels partits d'esquerra, per veure qui abraça amb major puresa i intensitat ideals que sovint pretenen patrimonialitzar, una guerra entre ells que evidentment sempre va bé per dir que els qui no estan amb ells no són sostenibles o no són generosos o no són solidaris o que són de dretes. Per nosaltres, aquesta proposta d'avui és fruit d'aquesta dinàmica. Vostès, senyors de Podemos, que varen tenir una vicepresidència del govern espanyol, que varen tenir ministeris, en un govern amb pressupost militar, òbviament, per no dir, òbviament, que van ser també responsables dels fets de Melilla. Ara que són fora d'aquest govern aixequen una bandera totalment demagògica i diuen: 'Els diners per defensa que passi a Ensenyament', el primer punt. Per cert, al tanto que el PP els votarà, eh? Al tanto que el PP els hi vota. I el segon punt diuen: 'destinar la primera fase d'aquest pla de defensa a millores d'ensenyament'. Bé, no han trobat res més demagògic i més populista, més simplista? Vostès creuen que els ciutadans els hem de tractar d'aquesta manera, com si fossin rucs? En un moment en què un país transita cap a Europa amb la voluntat de consolidar un sistema democràtic de respecte als drets humans i és envaït i atacat criminalment per una dictadura imperialista, Rússia, -sí, no rigui, no sé per què riu, eh?- que mata els civils per afany de dominació, no creuen que això mereix una resposta solidària d'Europa? Ah, no? Doncs nosaltres creiem que sí, una resposta de suport que, ens agradi o no, en part passa per la defensa i per la dissuasió militar. Vostès deuen creure que, encara que els russos envaeixin Ucraïna amb tancs i llencin míssils que maten la seva gent indefensa, potser s'han de defensar amb poesia. Doncs miri, això no va així. Això és tractar la gent com a rucs. I si parlem de pressupost d'ensenyament, sí que en fan falta molts més recursos i els diré, a Catalunya molts més, més mestres, més ben pagats i més recursos. I això és fàcil de resoldre. Acabant amb el dèficit fiscal anual injust de 20 000 milions d'euros. I vostès, quan estaven al govern, això tampoc no ho van resoldre i tenien la possibilitat de fer-ho. Per tant, no tractem la gent com a rucs. Nosaltres no serem còmplices -ho hem sigut en altres propostes del seu grup- perquè la demagògia i el populisme, tant si és de dretes com si és d'esquerres, ens fa mania.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Senyor president, senyories, és el meu primer mandat com a diputat a Corts i quina decepció tot sovint en veure el que passa, el que escoltes, el que vius en aquest hemicicle. Són mals temps per a la política. Són temps de confrontació. Els dos grans partits espanyols, entretinguts en una dinàmica de destrucció mútua, ja s'ho faran. Al mateix temps, gràcies en bona mesura a les comissions d'investigació que ha posat en marxa aquest mandat com una condició de Junts, la de l'operació Catalunya i la dels atemptats a les Rambles i Cambrils, afloren indicis i proves suficients per concloure que durant anys l'estratègia del govern espanyol de torn per resoldre els problemes polítics va ser la utilització dels cossos de seguretat, de la justícia i de la fiscalia, s'entén la part patriòtica, i la influència en mitjans de comunicació, amics, per tot fabricant mentides i proves falses, carregar-se els actors polítics que no eren de l'agrat. Carregar-se'ls, si calia, política i personalment, ficant gent a la presó, inventant delictes, arruïnant famílies, manipulant eleccions, enfonsant empreses. Mentre això passava, el gran partit espanyol a l'oposició callava, abraçava el 155, es manifestava amb la dreta i la ultradreta, mirava a una altra banda o aprofitava alguna de les mentides fabricades per desacreditar el president Puigdemont, el seu entorn, la gent de Junts per Catalunya o tot el moviment independentista en general. Recordem que tenim memòria que l'any 2018 el senyor Pérez Rubalcaba deia: 'El Estado pagará un coste para quitar de en medio el Puigdemont' i deia: 'Ahora lo que estamos discutiendo es cuánto coste pagamos para que Puigdemont no sea investido presidente de la Generalitat'. No hem perdut la memòria. Aquest és l'autèntic femer de la política espanyola. Aquest és l'autèntic femer, no el de llançar-se acusacions de corrupció entre els dos grans partits continuadament, allò del fango que diuen vostès. Això és l'autèntic femer. No és res comparat amb això. Manipular les estructures d'estat que haurien de ser salvaguarda dels drets democràtics i carregar-se la separació de poders per destruir contrincants polítics. I com deia el PSOE, d'això n'ha participat, se n'ha volgut aprofitar i fins i tot ara infiltrar policies en organitzacions civils, manipulant sentimentalment alguns dels membres d'aquestes organitzacions i encara no s'han depurat responsabilitats o no investigant el pitjor atemptats del 17-A a les Rambles i a Cambrils amb implicacions directes del CNI. Ara, aquest mateix partit segurament pateix el mateix modus operandi de la 'toga nostra' i de l'exèrcit patriòtic de l'Estat per a destruir-lo també a ell i fer-lo caure. Els vam advertir i van mirar a una altra banda.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Per tant, cap sorpresa en tot allò que vostès proposin. Cap sorpresa en tot allò que vostès facin. Aquí l'única sorpresa és el seguidisme d'alguns que han quedat completament mimetitzats dins de la batalla entre les dretes i les esquerres espanyoles, abandonant així la defensa de Catalunya i els seus ciutadans. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Cada vez es más evidente que este Gobierno se ha convertido en una auténtica máquina de triturar a la clase media del país. No lo decimos solo nosotros, que también, sino que lo acreditan todos los datos técnicos y económicos que se van publicando. Tendremos tiempo en las próximas semanas de hacer un debate a fondo sobre esta realidad con la vicepresidenta Montero. Por lo tanto, volvamos ahora al punto que nos ocupa hoy. Como es habitual, nos hallamos ante una propuesta no de ley del Partido Popular formulada como si acabaran de aterrizar en este planeta llamado España y no tuvieran ningún tipo de conocimiento, de memoria o de responsabilidad sobre lo que ha sucedido y está sucediendo en su país. El Partido Popular viene hoy aquí como salvador del mundo con esta proposición cuando, en realidad, ha sido y continúa siendo una amenaza para Cataluña y su futuro en el sentido más amplio de la expresión amenaza. Una amenaza contra nuestra libertad como país; una amenaza contra nuestra libertad de expresión; una amenaza contra nuestra identidad, contra nuestra cultura, contra nuestra lengua, contra el modelo educativo catalán, contra el modelo de sociedad catalana; una amenaza contra el modelo económico de Cataluña. Un Partido Popular que nos ha espiado, perseguido, juzgado, encarcelado y que nos ha llevado al exilio. En definitiva, un Partido Popular que ha sido una amenaza contra nuestros derechos y nuestra libertad.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Uns i altres són Espanya i la seva manera de fer i per tant pretenen viure i sobreviure fagocitant els que no ens sentim part d'Espanya. I anant en tot contra nosaltres, perquè quan es tracta de Catalunya no hi ha pràcticament cap diferència entre un bloc i l'altre. No n'hi ha cap ni una. Són els que cada any, un darrere l'altre, pressuposten molts menys diners, molts menys recursos per als ciutadans de Catalunya que per als d'altres comunitats. Són els que cada any, un darrera l'altre, executen menys de la meitat del pressupost previst a Catalunya, mentre al mateix moment doblen l'execució a Madrid. Són els que deterioren els nostres serveis públics i que, quan ho denunciem des d'aquí mateix, ens acusen de fer demagògia. Són els culpables que Rodalies o Regionals ofereixin un servei tercermundista, com si els ciutadans fossin bestiar que es transporta d'un costat a l'altre. Són els responsables, governant a Espanya aquí i governant també a Catalunya, del deteriorament del sistema educatiu o del sistema sanitari. Són, en definitiva, els responsables, uns i altres, un bloc i l'altre, que els ciutadans visquem cada vegada pitjor.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Per evidències, només cal escoltar-los a vostès en el dia a dia o fer una mirada a allò que va passar la darrera vegada que vostès van governar. M punto Rajoy va personificar la cara més rància del Partit Popular adoptant mesures letals per al futur polític, econòmic i social de Catalunya, i es va trobar immers en una cursa embogida per igualar o superar el sempre fosc José María Aznar; un president i un Partit Popular d'una precarietat i insolvència enorme que amb només sis anys va aconseguir treure a Espanya del grup de democràcies capdavanteres d'Europa i enfonsar-la en la crisi econòmica i institucional més gran des de la transició. Per tant, senyors del Partit Popular, vostès no tenen cap autoritat per venir aquí a donar lliçons en tributs, en economia, cap ni una. Ara bé, això no treu, com deia al començament, que el govern del PSOE i SUMAR sigui una veritable trituradora de la classe mitjana mentre, sigui dit de passada, és sostingut a ulls clucs pels grups que van signar l'acord per investir el president Sánchez i que, a diferència de Junts, també van quedar obligats a garantir-li l'estabilitat durant tota la legislatura, perquè a la pràctica un bloc i l'altre, uns i altres són exactament el mateix.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Gràcies, presidenta. Cada vegada és més evident que aquest govern s'ha convertit en una veritable màquina de triturar la classe mitjana del país. No ho diem només nosaltres, que també, sinó que ho acrediten totes les dades tècniques i econòmiques que es van publicant. Tindrem temps en les pròximes setmanes de fer un debat a fons sobre aquesta realitat amb la vicepresidenta Montero. Per tant, tornem ara al punt d'avui. Com és habitual, ens trobem amb una proposició no de llei del Partit Popular, formulada com si acabessin d'aterrar en aquest planeta anomenat Espanya i no tinguessin cap mena de coneixement, de memòria o de responsabilitat sobre el que ha passat i està passant al seu país. El Partit Popular ve avui aquí com a salvador del món amb aquesta proposició, quan en realitat ha estat i continua sent una amenaça per Catalunya i el seu futur en el sentit més ampli de l'expressió de l'amenaça; una amenaça contra la nostra llibertat com a país; una amenaça contra la nostra llibertat d'expressió; una amenaça contra la nostra identitat, contra la nostra cultura, contra la nostra llengua, contra el model educatiu català, contra el model de societat catalana; una amenaça contra el model econòmic de Catalunya. Un Partit Popular que ens ha espiat, que ens ha perseguit, jutjat, empresonat i que ens ha empès a l'exili. En definitiva, un Partit Popular que ha estat i és una amenaça contra els nostres drets i llibertats.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«Volvamos al plan. Uno de sus ejes es reforzar el Poder Legislativo a través de toda una serie de reformas que aporten más transparencia; una transparencia que haga posible la fiscalización del ejercicio de la tarea legislativa, cosa que pasa por esta propuesta que hoy tenemos sobre el tapete. No entraré ahora a examinar en detalle el articulado, porque desgranar el detalle será más adelante, si prospera esta toma en consideración, pero ya les adelanto desde aquí por parte de Junts per Catalunya que para prosperar esta propuesta habrá que ajustar el articulado, habrá que trabajar para garantizar que la norma sea aplicable, habrá que aclarar conceptos y definiciones ambiguos, así como también matizar el carácter vago que tiene en alguna de sus partes el texto actual. También habrá que estudiar la posibilidad de simplificar trámites y reducir la carga burocrática de los nuevos procesos previstos, a fin de que no supongan una ralentización de la actividad legislativa. También habrá que asegurarse de que los procedimientos sancionadores sean de tipo técnico e imparcial para que no se puedan politizar y para que sean eficientes en caso de incumplimiento de las normas de transparencia. Pero, bueno, como decía antes, de eso ya iremos hablando si el proyecto va adelante.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«Així que, més enllà d'aquesta reforma, per nosaltres resulta evident que, en aquesta matèria, encara tenen molta feina per fer. Gràcies. Gracias, señora presidenta. Buenas tardes, señorías. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). Debatimos en este punto la toma en consideración de la propuesta de reforma del Reglamento de esta Cámara con el fin de incorporar un nuevo título para incluir todo aquello que hace referencia a los grupos de interés. La voluntad de llevar adelante esta reforma no es ni mucho menos nueva, viene de lejos. Ya lo decía hace un momento el señor Legarda: en la legislatura anterior, con un redactado similar pero no igual, ya se había iniciado su trámite. Hay que decir que se recupera ahora la propuesta y se hace al amparo del famoso Plan de Acción por la Democracia, como se nos indica en la exposición de motivos; un plan, recordarán, surgido de aquella semana de reflexión tan poco democrática, aquella semana de reflexión del presidente Sánchez. Un presidente Sánchez que, desde el victimismo impostado, hizo un amago de dimisión para irrumpir de lleno en la campaña electoral catalana y condicionar así el resultado de las elecciones al Parlament de Catalunya. Un resultado que avala la desnacionalización más grande que ha sufrido nuestro país, que ha sufrido Cataluña, desde la restauración de la Generalitat. Es decir, absoluta coherencia de los socialistas con respecto a la regeneración democrática. En fin, ustedes sabrán.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«El maig del 2021 el nostre diputat, en Josep Pagès, els deia des d'aquí mateix que anaven tard i que eren poc ambiciosos perquè, en comptes de copiar el que ja havien fet els altres, en comptes de fer com vàrem fer a Catalunya el 2014 i aprovar una llei de transparència per a tota l'administració, vostès només proposaven una modificació del Reglament de la Cambra baixa. És evident que quatre anys després han avançat i tenen en tràmit un projecte de llei que inclou el conjunt de l'Administració General de l'Estat. Hauria estat bé no oblidar-se de la seva tan volguda i opaca corona, massa sovint vinculada a foscos grups d'interès. Mirin, no se'ls pot negar, senyories del grup socialista, que vostès, amb el president Sánchez al capdavant, de boquilla i sobre el paper, gesticulen per fer de la transparència i dels valors democràtics un pilar de la seva agenda i acció política. Però lamento dir-los que la situació conjuntural que els envolta, i sobretot com l'afronten, fa que sovint transmetin tot el contrari.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«Tornem al pla. Un dels seus eixos és el de reforçar el poder legislatiu mitjançant una sèrie de reformes que garanteixin una major transparència. Una transparència que faci possible la fiscalització de l'exercici de la tasca legislativa. I això passa per aquesta proposició que avui tenim sobre la taula. No entrarem ara en el detall de l'articulat de la proposició perquè el moment de fer-ho serà si prospera aquesta presa en consideració, però ja els avanço que, des de Junts per Catalunya, pensem que, de prosperar, caldrà ajustar l'articulat. Caldrà treballar per garantir una aplicabilitat de la norma. Caldrà aclarir conceptes i definicions ambigües, així com matisar la vaguetat d'algunes parts de l'actual redacció. Caldrà també estudiar si es poden simplificar tràmits i reduir la càrrega burocràtica dels nous processos previstos, a fi que no representin un sobrealentiment de l'activitat legislativa. I finalment, caldrà assegurar que els procediments sancionadors siguin tècnics i imparcials per tal d'evitar-ne la politització i fer-los eficients quan s'incompleixi amb la transferència. Però com els deia, d'això ja en parlarem si prospera la presa en consideració.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Debatem, en aquest punt, la presa en consideració de la proposició de reforma del reglament d'aquesta cambra, amb la finalitat d'incorporar un nou títol per regular tot allò vinculat als grups d'interès. La voluntat de tirar endavant aquesta reforma no és nova, ve de lluny. S'hi referia fa un moment el diputat Legarda. I a l'anterior legislatura amb un redactat similar, però no igual, ja se n'havia iniciat la seva tramitació. Val a dir que ara es recupera i ho fa, ho fan vostès a l'empara del famós Pla d'acció per la democràcia, com se'ns diu a l'exposició de motius. Un pla, si ho recorden, sorgit d'aquella setmana de reflexió tan poc democràtica. Aquella setmana de reflexió del president Sánchez, un president Sánchez que, des del victimisme impostat, va fer un amago de dimissió per irrompre de ple a la campanya electoral catalana i condicionar d'aquesta manera el resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya. Per cert, un resultat que avui avala la desnacionalització més gran que ha patit el nostre país, que ha patit Catalunya des de la restauració de la Generalitat. O sigui, absoluta coherència dels socialistes amb la regeneració democràtica. En fi, vostès sabran.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Però el primer pas és recuperar les seves platges. Fa deu anys es va anunciar un pla estatal per resoldre la recessió de les platges del litoral del Maresme construint espigons des de Montgat fins a Malgrat, 50 milions d'euros per fer-ne 30 i per aportar 5,5 milions de metres cúbics de sorra. Malauradament, el consens inicial es va trencar per part d'uns pocs ajuntaments i ara resulta que poblacions en emergència com Cabrera segueixen esperant espigó i sorra. Segons Costes, Cabrera és actuació prioritària. Prioritària? De debò? Han trigat cinc anys a redactar el projecte del nou espigó i a passar el procés d'informació pública. Ens preguntem: Quan licitarà i començarà les obres el Miteco? També hem vist com la piconadora tirava a terra a altres dos clubs nàutics històrics a Pineda o a Canet. Insistim, estem farts que des de Madrid es decideixi com ha de ser el nostre litoral i es deixi sense esport de mar als nostres nens i les nostres nenes. I mentrestant, al Govern de la Generalitat de Salvador Illa tot això li porta, com diuen els mariners, al pairo. No es sorprenguin si, veient com tracten Catalunya, ens vingui al cap una altra expressió ben marinera, que és allò de bon vent i barca nova. I no vull acabar sense dir que, de ben segur, des de Dénia, on l'Estat ja ha expropiat a la brava els habitatges de 14 famílies de les Deveses, també coneixen aquesta expressió.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«A Catalunya, la Llei de Costes afecta 50 clubs de platja on els nens i les nenes aprenen a estimar el mar, practiquen fins a disset esports i, el més important, deixen varats els mòbils per endinsar-se en el món de les relacions socials a l'aire lliure, construint una societat més sana. L'esmena de Junts també vol salvar aquests clubs esportius de les limitacions actuals que, en molts casos, els condemnen a la desaparició. Però no volem, com proposen vostès, que des de Madrid es determini quina ha de ser la superfície d'ús per a tothom, sinó que sigui l'autoritat competent que determini cada comunitat autònoma la que fixi els criteris objectius per a cada club. Perquè la relació de Catalunya amb l'esport de mar és singular. Però de nou, cada cop que nosaltres parlem de singularitat venen a uniformar-nos. No estem dient que tothom valgui, ni molt menys. S'ha de protegir les platges, però demanem que es tingui en compte la tasca esportiva i social que fan els clubs de platja, les seves necessitats d'espai per fer-los sostenibles en base a les seves activitats o al nombre de socis. Els poso un exemple. El Club Nàutic Vilassar és un club esportiu històric, de grans instal·lacions, cert, però que ha acostat la vela a milers de nens des de la seva creació l'any 1960, que està fent una feina d'educació en els valors de l'esport encomiable, que els ensenya a saber identificar els vents, a fer front a la mala mar en equip, a tancar una trajectòria, a calcular la derrota, un aprenentatge importantíssim, enmig de l'epidèmia de malalties mentals que ens ha portat el mal ús de la tecnologia, importantíssim. En lloc de fer individus addictes al mòbil, els clubs de platja, fan campions i campiones. I no em refereixo només als que guanyen medalles, sinó a tots els esportistes, perquè aprenen a superar les dificultats. Si volem que hi hagi esport amateur o de competició, hem d'ajudar els clubs de platja.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los hechos, las causas, las responsabilidades...
«Un dia dels quals duren anys és sempre, sempre un dia de ràdio. Davant l'apagada informativa dels governs central o del de Catalunya, sort en vàrem tenir de la ràdio, sort i piles. De sobte, vàrem tornar a ser conscients de la nostra absoluta vulnerabilitat, de la nostra absoluta dependència de la tecnologia i de l'electricitat. Nosaltres, que vivim ignorants de com funciona això del sistema elèctric. Però hi ha qui sí que ha de tenir informació de primera mà. Per això, el primer que ens preguntem és com és possible que la ministra competent en la matèria, Sara Aagesen, digués aquí en la seva compareixença que ningú no els havia advertit que hi podia haver una gran apagada. Aquest, aquest és el gran problema perquè, com vàrem explicar, en el darrer informe presentat a la junta d'accionistes de Redeia, al mapa de riscos s'advertia que això podia passar en aquests dos punts que passo a llegir. El primer: 'Podria haver-hi desconnexions de generació per elevada penetració de renovables, sense capacitats tècniques necessàries per al comportament adequat davant de pertorbacions'. I el segon punt: 'La pèrdua de generació ferma amb la sortida de les nuclears podria generar un problema perquè no hi ha bateries i bombeig suficient'. Sigui com sigui, tot això, tot això s'ha d'analitzar, perquè aquí comencen molts interrogants. Com pot ser que una informació tan rellevant no arribés al Ministeri de Transició Ecològica? Com pot ser que no es tingués previst com actuar en cas d'apagada, si l'any 2024 s'havia hagut de posar en marxa quatre vegades el sistema de resposta activa de la demanda per desconnectar la gran indústria per no quedar-nos totes i tots a les fosques? Com pot ser que, si la garantia de subministrament elèctric forma part de l'estratègia de seguretat nacional de qualsevol país, no hi hagués protocols clars i eficients de resposta ni a l'Estat espanyol ni a Catalunya? Com pot ser que davant de l'angoixa de la ciutadania, els màxims responsables polítics triguessin hores a donar la cara? Com ens hem d'empassar que amb tota la tecnologia actual se'ns digui que no hi haurà informe sobre què va passar fins d'aquí a sis mesos? Així volen evitar que apareguin teories com que s'estava experimentant per veure fins a quin punt aguantava el sistema carregat de renovables?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la respuesta de su Ministerio ante los problemas de Cataluña?
«Gràcies. Senyora vicepresidenta, quina és la resposta del seu ministeri davant dels problemes de Catalunya? Perquè fins ara ha estat deixadesa, amb la complicitat d'Illa. I li poso alguns exemples. El seu ministeri ha ordenat que el 2 de juny s'enderroqui el Club de Mar de Sitges, un edifici històric de l'arquitecte Coderch que és patrimoni protegit de la Generalitat. Fan servir la Llei de Costes de piconadora per demolir la seva obra quan l'Ajuntament en ple demana aturar la demolició. In extremis, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'ha suspès tres dies. Ahir, el secretari d'Estat de Medi Ambient es va comprometre amb Junts que no hi haurà enderrocament en els propers mesos. Ens ho confirma? Necessitem temps per fer el que no ha fet el Govern d'Illa: catalogar el Club de Mar com a bé cultural d'interès nacional per salvar-lo. Tindrem aquest temps per defensar el nostre patrimoni? La Llei de Costes amenaça 45 clubs de platja catalans, no podran subsistir sense mantenir instal·lacions on els nens i joves practiquen fins a 17 esports de platja, entre ells, el Patí Català de Vela, que sense aquests clubs no tindrà futur. Estem parlant d'arrelament social, de vida sana, d'esport, de tradició. La resposta? Deixadesa amb la complicitat d'Illa.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Hablaba hace pocos días con Marta Madrenas, mi compañera, cuando era regidora del Ayuntamiento de Gerona, siendo alcalde el presidente Puigdemont, pusieron en marcha una de las primeras experiencias de presupuestos participativos y me explicaba cómo el modelo que sacaron adelante los dos era con las asociaciones de vecinos de cada barrio. Eran ellas las que se empoderaban para dialogar directamente con el ayuntamiento, aportar sus propuestas y discutirlas y, de alguna manera, ser un actor más de la política municipal y de la ejecución de las políticas públicas. Por tanto, la de las asociaciones de vecinos es una historia que ha aportado mucho a nuestra sociedad. Por eso, en Junts per Catalunya siempre nos hemos querido sentir herederos de este espíritu asociativo y, por tanto, nos sumamos a este reconocimiento de estas asociaciones. Nosotros hemos planteado una enmienda en cuanto al segundo punto de la propuesta, que pretende poner en evidencia que en Cataluña ya tenemos una regulación muy madura. Tenemos la Confederación de Asociaciones de Vecinos, con estatutos, con un código ético, con un reglamento interno de las asociaciones y, por ello, en estas enmiendas pedimos que las competencias que ya se han transferido a la Generalitat de Catalunya, y quizás a otras comunidades, se tengan en cuenta a la hora de hacer esta legislación. Si se recoge de alguna manera esta enmienda, por supuesto, nosotros votaremos a favor de esta proposición.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Bé, doncs avui, lany 2025, les associacions són tot això i també són espais de socialització, són espais dacollida, són espais dintegració, són espais de generació dactivitats de tot tipus, de prestació de serveis, dassociacionisme. I tot això ha anat evolucionant amb noves eines també per a aquest associacionisme. Parlàvem fa pocs dies amb la meva companya Marta Madrenas, com ella, quan era regidora de lAjuntament de Girona, sent alcalde el president Puigdemont, van posar en marxa una de les primeres experiències de pressupostos participatius. I mexplicava com el model que van agafar a Girona en aquell moment, el president Puigdemont i la Marta com a regidora, era un model en què eren les associacions de veïns de cada barri les que eren empoderades per dialogar directament amb lAjuntament, aportar les seves propostes i discutir-les i ser dalguna manera un actor més de la política municipal i de lexecució de les polítiques públiques. Per tant, una història, la de les associacions de veïns, que ha aportat molt a la nostra societat. I per això des de Junts per Catalunya ens hem volgut sentir sempre hereus daquest esperit associatiu i per això ens sumem a aquest reconeixement a les associacions de veïns. Nosaltres hem fet una esmena que el que pretén és, en el segon punt de la proposta, quan parla de fer una regulació, posar en evidència que a Catalunya tenim ja una regulació molt madura. Tenim la Confederació dAssociacions de Veïns, amb estatuts, amb un codi ètic, amb un règim intern de les associacions i, per tant, el que nosaltres hem fet amb aquesta esmena és, dalguna manera, demanar que les competències que té transferides la Generalitat de Catalunya i potser daltres comunitats siguin respectades i siguin tingudes en compte a lhora de fer aquesta legislació. Si aquesta esmena és recollida dalguna manera, doncs nosaltres, òbviament, votarem a favor de la iniciativa.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Senyories, lassociacionisme a Catalunya té una llarga, jo diria llarguíssima, tradició. Es remunta al segle XIX, quan van sortir les primeres entitats per promoure la cultura, la llengua, els drets socials, en un context sovint de repressió política i en un moment sovint també de canvis econòmics. Aquest fenomen es va consolidar amb el moviment obrer, amb la renaixença, amb la necessitat de defensar la identitat catalana. Al segle XIX, neixen associacions com els Cors de Clavé, segur que vostès nhauran sentit a parlar, promotors de la cultura popular i de la cohesió social, i entitats com el Centre Català lany 1882, que defensaven la cultura catalana. També es creen societats obreres i mutualitats per millorar les condicions laborals dels treballadors, en aquell moment molt precàries. Al segle XX, lassociacionisme es diversifica amb el creixement del catalanisme polític. Per exemple, la Unió Catalanista i Cultural, lOrfeó Català lany 1891. Durant la Segona República es van crear i van florir moltíssimes associacions importants, associacions que després la dictadura franquista dalguna manera va reprimir, i fins i tot segons com perseguir. I en aquell moment van néixer algunes de les entitats emblemàtiques encara avui dia. Lany 1961 es creà Òmnium Cultural. Òmnium Cultural és avui una de les entitats amb més socis dEuropa, amb 190 000 socis, segons les dades de lany 2019, que són les darreres que he pogut consultar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Muy buenas tardes. Señorías, como hemos visto, el tema de las prácticas universitarias no es que sea en realidad lo que centra el debate de hoy, sino que son otras cuestiones. Intentaré centrarme, al menos al principio de mi intervención, en la propuesta de ley, que consideramos que es un ejercicio de retórica que esconde una trampa competencial y que se desvía del debate o de los temas que realmente interesan; por ejemplo, el sistema universitario catalán. De entrada, la propuesta del Grupo Socialista consiste en multiplicar por seis el texto que la LOSU dedica a las prácticas externas de los estudios universitarios. Lo multiplica por seis. Empezamos mal porque, como desde el principio, en Junts per Catalunya defendemos las competencias con cero improvisación estatal, y si no puede ser cero, que sea la mínima intromisión estatal. Cataluña ya tiene su propia Ley de Universidades, que tiene por objeto la ordenación del sistema universitario de Cataluña y, a pesar de la infrafinanciación crónica, Cataluña dispone de un único sistema de universidades y de investigación muy potente. Con más ambición y valentía que recursos, hemos conseguido situar el país en el mapa mundial de la ciencia y la investigación. Quisiera darles unos datos. Cataluña representa el 0,1 % de la población mundial, pero produce el 1 % del conocimiento científico. Esto ha sido gracias al esfuerzo de varias generaciones que han entendido que el futuro se construye con talento, flexibilidad, conexión con el mundo, agilidad, coordinación con el sector empresarial y productivo y, por lo que aquí interesa, escapando de las inercias y de la burocracia española. Sin embargo, la proposición que hoy se nos presenta no es inercia, es burocracia, y esto no nos gusta. Nosotros consideramos que cualquier regulación que tengamos que hacer de las prácticas universitarias externas ya la haremos nosotros en la ley catalana, muchas gracias. Para rizar el rizo aún más, por último, como si fuera un añadido inocuo, intentan colar sin ninguna explicación una reforma entera de la ley de ciencia, tecnología e investigación sobre entorno de espacios de experimentación. Esto supone implementar un régimen jurídico nuevo que reproduce normas que ya son vigentes sobre confidencialidad, secreto empresarial, propiedad industrial. El resto del régimen que se introduce es centralización del control y la evaluación es sobrerregulación y es limitación de la capacidad de las comunidades autónomas para impulsar sus propias políticas de investigación. Les leeré una parte de la exposición de motivos de ciencia aprobada en 2022 por parte del Parlamento de Cataluña sobre la base de la competencia exclusiva del artículo 158 del estatut. La excesiva regulación que afecta al sistema de investigación, desarrollo y la homologación de ámbitos de la Administración pública de difícil encaje con la generación de conocimiento dificultan a los agentes del sistema en el cumplimiento de su misión, condicionan el potencial de generación de nuevas ideas y conocimiento y limitan la capacidad de actuación cooperativa con otros agentes de dentro y fuera del sistema.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Per altre costat, i entraré en un tema que jo crec que també és molt important, que sí que centra el debat en matèria universitària a Catalunya. Vostès proposen ara una reforma de la LOSU. En la seva tramitació, ja varen deixar clar que el seu model no és el nostre. Nosaltres apostem per un model duniversitats plural que admeti universitats docents i universitats investigadores, un model ni homogeni, ni funcionarial, amb més autonomia universitària, amb respecte per les competències autonòmiques, amb una limitació del legislador central que vostès desconeixen, com hem vist, per exemple, amb la nefasta situació que es dona dels plans destudis; un model de governança no uniforme i que permeti la pervivència a Catalunya del model propi de recerca docent i investigadora, amb els contractats laborals en peu digualtat. Dit això, també cal dir que ha arribat el moment de posar a lagenda la derogació del districte universitari únic. Avui ja podem dir que el districte universitari únic és una desgràcia per al sistema universitari català i, per tant, també per a la societat catalana. Obro cometes, gairebé 4 de cada 10 estudiants de medicina a les universitats catalanes venen daltres comunitats autònomes. Molts daquests estudiants, amb la carrera finançada per Catalunya, aniran a exercir a altres territoris. Aquests alumnes poden superar la nota de tall a les universitats catalanes, gràcies al fet que als seus territoris lexigència acadèmica és més baixa. Segons dades del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el percentatge dexcel·lents en la nota daccés al grau varia del 20 % a Múrcia, Extremadura o Astúries, al 6 % a Catalunya, la més baixa. Tanco cometes. Mirin, el que acabo de llegir no és un al·legat separatista, ni molt menys supremacista. El que acabo de llegir és un article de La Vanguardia daquesta setmana que reprodueix lopinió dels col·legis de metges catalans i les dades del Ministeri. El que no pot ser és que Catalunya estigui finançant unes carreres de medicina molt buscades per la seva excel·lència a alumnes darreu dEspanya, mentre milers destudiants catalans no poden competir-hi perquè lexigència acadèmica a la secundària catalana és superior i les proves daccés són més exigents. Aquest curs, només tres de cada deu estudiants de les facultats de Medicina de Lleida i de Tarragona, Rovira i Virgili, han estat catalans. Resultat: a Catalunya falten metges, hem de recórrer a personal de fora que no té els nostres estàndards formatius i desconeix la llengua, i això no és de rebut. Això, com diuen els col·legis de metges, no és ni just ni equitatiu. Acceptar-ho és ser cornut i pagar el beure. I per tant diem prou. A Catalunya el que li cal és acabar amb el districte universitari únic. El que cal és un districte universitari propi, adaptat a la nostra societat, adaptat al sistema universitari del país i a lecosistema de recerca.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«La Llei de la ciència catalana de lany 2022 es va aprovar sota limpuls dels consellers Geis i Tremosa, però també, i vull recordar-ho, amb els vots favorables del PP i del PSOE. Per tant, estem anant en contra del que va dir al Parlament de Catalunya i això, dentrada, no ens sembla de rebut. Amb això, considero que està tot dit, perquè el que vostès proposen és més regulació i això no interessa a lecosistema de recerca i desenvolupament i innovació català, més enllà del que diu la mateixa llei de la ciència catalana. Vostès volen més burocràcia, més rigidesa estructural, més homogeneïtat. Nosaltres, en canvi, el que volem és més flexibilitat, més especialització, més creativitat, més i més col·laboració publicoprivada, com deia el diputat Agirretxea, perquè precisament a Catalunya hi ha una excel·lent relació entre el món de la universitat i la recerca i el teixit empresarial. A més a més, la seva proposta vulnera la competència exclusiva de la Generalitat en centres i estructures de recerca propis o finançats, establerta a larticle 158 de lEstatut, per exemple, en el fet destablir tres tipus deines dexperimentació i la regulació que sen fa, que inclou constants referències al control i avaluació de lEstat. Considerem que això no és compatible amb les nostres competències.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Però és que per acabar-ho darreglar, por último, diu lexposició de motius, com si fos un afegit innocu, por último, va i intenten colar sense cap explicació una reforma sencera de la Llei de ciència, tecnologia i investigació sobre entorn despais dexperimentació. Això suposa implantar un règim jurídic nou que reprodueix normes que ja són vigents. Confidencialitat, secret empresarial, propietat industrial. I la resta, la resta de règim que sintrodueix és centralització del control i lavaluació, és sobreregulació i és limitació de la capacitat de les comunitats autònomes per impulsar les seves pròpies polítiques de recerca. Els llegiré una part de lexposició de motius de la Llei de ciència aprovada lany 2022 pel Parlament de Catalunya en base a la competència exclusiva de larticle 158 de lEstatut. Lexcessiva regulació que afecta el sistema de recerca, desenvolupament i innovació, i lhomologació dàmbits de ladministració pública de molt difícil encaix amb la generació de coneixement dificulten els agents del sistema en lacompliment de llur missió. Condicionen llur potencial de generació de noves idees i coneixement, i limiten la capacitat dactuació cooperativa amb altres agents de dins i de fora del sistema.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Molt bona tarda. President, senyories. Com hem vist, el tema de les pràctiques universitàries no és que sigui en realitat el que centra el debat davui, sinó que són altres qüestions. Però intentaré centrar-me, almenys al principi de la meva intervenció, en la proposició de llei, que considerem que és un exercici de retòrica que amaga una trampa competencial i que es desvia del debat dels temes que realment interessen, per exemple, el sistema universitari català. Dentrada, la proposta del Partit Socialista consisteix a multiplicar per sis el text que la LOSU dedica a les pràctiques externes dels estudis universitaris. Ho multiplica per sis. Comencem malament. Comencem malament. Perquè com a principi, des de Junts per Catalunya defensem, en les matèries que són competència de la Generalitat, zero intromissió estatal i, si no pot ser zero, doncs que sigui la mínima intromissió estatal. Catalunya ja té la seva pròpia Llei duniversitats, que té per objecte lordenació del sistema universitari de Catalunya i, malgrat linfrafinançament crònic i la burocràcia espanyola, Catalunya disposa dun ecosistema duniversitats i recerca molt potent. Amb més ambició i valentia que recursos, hem aconseguit situar el país al mapa mundial de la ciència i la investigació. I voldria donar-vos una dada: Catalunya representa el 0,1 % de la població mundial, però produeix l1 % del coneixement científic. Això ha estat gràcies a lesforç de vàries generacions que han entès que el futur es construeix amb talent, flexibilitat, connexió amb el món, agilitat, coordinació amb el sector empresarial i productiu, i pel que aquí interessa, escapant de les inèrcies i de la burocràcia espanyola. I en canvi, la proposta que avui sens presenta va en sentit contrari: és inèrcia i és burocràcia. I no ens agrada. Nosaltres considerem que qualsevol regulació que hàgim de fer de les pràctiques universitàries externes ja la farem nosaltres a la llei catalana. Moltes gràcies.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Es en este marco en el que se encuentra nuestra voluntad de hacer una gestión integral de dicho hecho migratorio. Con estas cifras que le acabo de mencionar, ¿esto es insolidaridad? En Junts per Catalunya hace tiempo que abordamos este debate sin miedo, el debate demográfico, y quien no lo haga se estará equivocando. Nosotros lo queremos abordar por nuestro país y por nuestra gente, porque necesitamos respuestas decididas de los Gobiernos para enfrentar la situación tan compleja generada por su impacto en muchísimos de los ámbitos de nuestra sociedad. Cataluña acabará -y lo hará- asumiendo la gestión de la inmigración por dos motivos. Uno, porque Junts quiere todas las competencias en todos los ámbitos de todo lo que nos afecta en nuestro país, todos, por Cataluña, y la inmigración es una de ellas; pero, en cualquier caso, porque sobre todo la gestión que ha hecho hasta la fecha el Estado ha conducido a mi país, ha conducido a Cataluña a una situación que pone en peligro su propia cohesión, y ya basta. Y sí, tengo una mala noticia para ustedes, ya se lo dijo el diputado Cervera: le reiteramos de nuevo que ahora, cuando gestionemos la inmigración desde Junts per Catalunya, no renunciaremos de ninguna manera a integrar en catalán, porque ahí va el futuro de nuestra nación, el progreso y el bienestar de toda nuestra gente. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Es necesario clarificar los criterios para la venta de armas en países en conflicto, como, obviamente, en todos aquellos en que se estén violando los derechos humanos de su población. Necesitamos normas prefijadas y no reaccionar ante un único caso concreto dependiendo de la mayor o menor presión existente en un momento concreto. Tenemos que dotar de coherencia los criterios y, evidentemente, tienen que ser comunes en la Unión Europea. Finalmente, y en relación con la crisis migratoria, ya saben que este es un tema que hemos hablado aquí y que nos preocupa mucho en Junts per Catalunya. En Cataluña tenemos una fotografía que ahora les explicaré, porque queremos siempre dejar clara esta imagen cuando hablamos de este tema. Creemos que cuando tenemos que enfrentarnos a retos lo tenemos que hacer con mucho rigor y de manera desacomplejada. Yo quiero decir aquí que el 18,3 % de la población en Cataluña hoy en día es extranjera; en el Estado español solo lo es un 13,5 -nosotros nos incluimos en ello así que estamos haciendo subir ese 13,5 %-. De toda la población extranjera del Estado español el 22,4 % está en Cataluña; en Madrid, el 17; en Valencia, el 15, y en Andalucía, el 13. Durante la crisis migratoria de Canarias en octubre de 2023, Cataluña acogió 1988 migrantes, más de un 17 % del total. ¡Solidaria Cataluña! Andalucía, un 6; Madrid, un 3,9; Euskadi, un 7,3. Del total de transferidos a la Península, Cataluña acogió un 36,17 %, más del doble de lo que representa nuestra población, la población catalana en relación con el Estado. ¿Insolidarios los catalanes? ¿Insolidaria Cataluña? Con estos datos, ¿alguien en este hemiciclo se puede extrañar de que queramos gestionar el hecho migratorio desde Cataluña? ¿A usted le puede extrañar esto? Porque puso muchas dificultades -no sé si aún las pone-, a que desde Cataluña podamos gestionar el hecho migratorio que nos apremia.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Otro ejemplo. La derogación prometida de la ley mordaza, derogación que ha acabado quedando en modificación, modificación que ha acabado siendo una modificación diluida, ridículamente ligera de la ley, ya que ni la reformula, tampoco la deroga evidentemente, ni replantea seriamente los fundamentos antidemocráticos de la ley que hizo el PP y que se aprobó, eso sí, con la connivencia del PSOE en un contexto en que el Estado español articuló toda una batería legislativa que ha servido durante años -y aún sigue sirviendo- y los resortes institucionales, policiales y judiciales del Estado para criminalizar con total impunidad los movimientos de activismo social y, como siempre, especialmente los del independentismo catalán. Por no hablar de que la ley puso a disposición del ministro del Interior todos los instrumentos necesarios para criminalizar la libertad de expresión, los derechos de reunión y los derechos de manifestación. ¿Qué pasa con esa ley mordaza -tercera cosa que le pido- Nada de nuevo. Señor ministro, usted y su Gobierno están haciendo las cosas mal, se lo hemos dicho desde hace mucho tiempo en Junts per Catalunya, se lo ha dicho el PP con diferentes propuestas de reprobación que han traído constantemente a este hemiciclo, hoy se lo están diciendo socios suyos del Gobierno e incluso el mismo presidente Sánchez hace algunos días le tuvo que hablar públicamente por el tema de los contratos. Hablemos de este tema, hablemos de las exportaciones de armas españolas, recordémoslo. Se han incrementado un 29 % durante los últimos cinco años y especialmente quería recordar que los principales importadores de armas españoles en estos últimos cinco años han sido países como, en primer lugar, Arabia Saudí o Turquía, también Kuwait, Marruecos, etcétera. Regímenes autoritarios donde se vulneran de forma flagrante los derechos humanos. Algunos se escandalizan de la exportación de armas solo si lo hacen en algunos Estados, pero no cuando se exporta a países como Irán, donde las mujeres sufren la violencia más extraordinaria cada día de sus vidas, en Siria o en Sudán. Están dando apoyo armamentístico a organizaciones como Hamás o Hizbulá. Tal como dijo ayer, muy bien dicho, mi compañero Gavin, Junts per Catalunya no usará ni pretenderá nunca usar este tema como un arma ideológica ni política. Y lo decimos porque parece que para algunos no exista, por ejemplo, la represión marroquí versus el pueblo saharaui o China versus Hong Kong, el Tíbet o de Turquía versus los kurdos, parece que no exista. Para nosotros sí existe porque no diferenciamos entre víctimas, nosotros nos solidarizamos y damos todo el apoyo y queremos proteger a todas las víctimas de todas las violencias. Junts per Catalunya exigirá con la nueva regulación que ayer empezó a andar que se desarrollen políticas responsables más allá de improvisaciones políticas motivadas por cualquier tipo de presión temporal, por cualquier reacción impulsiva ni decisiones que pueden terminar siendo precipitadas o incoherentes. Junts per Catalunya sabe que hay que estandarizar los criterios para la venta de armas, por ello dimos apoyo, para que se hable de ello, para que se haga una buena propuesta.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Otro ejemplo. ¿Cuántos años hace que Junts per Catalunya le advertimos de la forma de funcionar de la UDEF -y aquí ni haré referencia a los millones que encontraron detrás de la pared de su responsable principal?-, del Gobierno y de la UCO, con informes directamente falsos, novelas de ciencia ficción contra los independentistas basándose en los preservadores de la unidad patriótica española, aunque tuvieran que corromper y romper las costuras del Estado de derecho y de la democracia? ¿Qué hicieron ustedes todo este tiempo respecto a esta policía patriótica? ¿Qué han hecho durante todos estos años? De nuevo, nada. En nuestra casa tenemos una frase que dice que no hay más ciego que el que no quiere ver, y usted no quería ver, señor ministro. Ahora la UCO ha ampliado su objetivo, lo están oyendo bien y ahora lo ven bien, ¿sí? ¿Ahora sí por fin harán caso a lo que hace tanto tiempo que los independentistas catalanes y Junts per Catalunya les estamos exigiendo, ahora sí harán limpieza en la cúpula de la UCO? Así tendría que ser, pero van tarde. Empiecen a desballestar de una vez por todas esa cúpula.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I ja n'hi ha prou. I sí, tinc una mala notícia per a vostès, ja els ho va anunciar el diputat Cervera, els tornem a reiterar que, ara quan gestionem la immigració, des de Junts per Catalunya, no renunciarem de cap de les maneres a integrar en català, perquè ens hi va el futur de la nació, i ens hi va el progrés i el benestar de tota la nostra gent. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenos días a todos. Le hemos estado escuchando atentamente, señor Grande-Marlaska, como siempre hacemos, y también hemos estado escuchando, obviamente, algunas de las intervenciones de otros grupos parlamentarios que nos han precedido, como también hemos estado escuchando los últimos días algunas intervenciones que han hecho en los medios algunos de los grupos que aún no han tenido la oportunidad de intervenir en esta comparecencia. Y sinceramente, la primera conclusión que creo que podemos sacar es que nadie aboga por usted, señor ministro, ni por su gestión, e imagino que no será ninguna sorpresa que nosotros tampoco lo hagamos. Junts per Catalunya hace mucho tiempo que ya se lo dice. De hecho, cada vez que tenemos la oportunidad le decimos que usted y su gestión no son de fiar. Le pondré algunos ejemplos. Lo constatamos hace pocos meses cuando descubríamos toda la opinión pública -nosotros también-, sorprendidos, el último de los casos de infiltración, que en este caso era una policía nacional infiltrada en entornos independentistas, en este caso de Gerona. Una policía infiltrada no en entornos criminales para luchar contra la delincuencia, no, porque ya sabemos que obviamente cualquier Estado democrático puede permitir, con la preceptiva autorización judicial, infiltrar policías para hacer frente a mafias, que ya lo hemos hablado en algunas ocasiones, o para luchar contra el tráfico de estupefacientes o de personas, terrorismo, etcétera. Esto es usual, es habitual, pero no, en el Estado español la policía de la cual usted es el principal responsable se infiltró para espiar ambientes sociales y de activistas independentistas. Señor Marlaska, bajo su responsabilidad directa se han utilizado métodos policiales propios de regímenes totalitarios, como los de las dictaduras comunistas, que precisamente se excedían en su espionaje. Aquí hicimos lo mismo. Usted autorizó y validó una vulneración gravísima de los derechos fundamentales de muchos ciudadanos catalanes, porque una cosa es infiltrarse en una asamblea, que ya estaría mal, y otra muy diferente es dedicarse a intervenir políticamente a condicionar estrategias del activismo social y, sobre todo, a afectar gravemente la vida privada de personas inocentes, como fue el caso. Usted ha bendecido que agentes de la policía manipulen la vida familiar, sentimental y emocional de personas inocentes con nombres y apellidos, personas que no eran delincuentes de ninguna manera, y esto usted lo ha autorizado. Maniobrar con falsedades y engaños las vidas emocionales y las vidas privadas de las personas nunca puede ser una actuación policial legítima, nunca, y como juez que usted es se tiene que dar cuenta de que estamos ante una vulneración flagrante de los derechos fundamentales. No estamos hablando de VOX, estamos hablando de un juez y de un Gobierno PSOE-SUMAR. ¿No ve que esta práctica, cuando ya se conoce, tiene que ser castigada severamente? ¿No ve que su Gobierno debería reparar a todos y todas las afectadas y a sus familias porque estas prácticas han supuesto un inmenso daño moral y un inmenso menosprecio a su persona y dignidad? ¿Y qué ha hecho usted? Nada. ¡Qué gran diferencia con la reacción que tuvo el Estado británico en el caso de 'spy cops' scandal! ¡Qué gran diferencia! ¡Qué diferencia tan abismal hay entre los laboristas británicos y los socialistas españoles!»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Amb aquestes dades, algú d'aquest hemicicle es pot estranyar que vulguem gestionar el fet migratori des de Catalunya? A vostè li pot estranyar? Perquè hi va posar moltes dificultats. No sé si encara les està posant, al fet que des de Catalunya puguem gestionar el fet migratori que ens afecta. És en aquest marc en què s'emmarca la nostra voluntat de fer una gestió integral del fet migratori, en el qual li acabo de dir, en les dades que li acabo de dir. Això és insolidaritat? Junts per Catalunya fa temps que entonem..., l'entomem aquest debat, sense por, el debat del repte demogràfic, i qui no ho faci s'estarà equivocant molt. I nosaltres el volem entomar pel nostre país i per la nostra gent. Perquè calen respostes decidides dels governs per afrontar les situacions tan complexes generades pel seu impacte en moltíssims dels àmbits de la nostra societat. Catalunya acabarà, i ho farà, assumint la gestió de la immigració per dos motius, perquè Junts volem totes les competències en tots els àmbits de tot el que ens afecti al nostre país, totes per Catalunya, totes. I la immigració n'és una. Però, en aquest cas, perquè sobretot la gestió que n'ha fet fins ara l'Estat, la qual ha fet fins ara, ha conduït el meu país, ha conduït Catalunya a una situació que posa en perill la seva pròpia cohesió.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I finalment, i pel que fa a la crisi migratòria, saben que aquest és un tema, n'hem parlat a vegades aquí també, que ens preocupa molt a Junts per Catalunya, perquè a Catalunya tenim una fotografia que ara els hi diré, perquè la volem deixar palesa sempre que abordem aquest tema, perquè creiem que, quan s'han d'abordar reptes, s'han d'abordar amb molt de rigor i fent-ho de forma desacomplexada. Jo avui vull dir aquí que un 18,3 % de la població a Catalunya avui és estrangera. A l'Estat espanyol només ho és un 13,5 %. Nosaltres hi estem inclosos, és a dir, que estem fent pujar aquest 13,5 %. De tota la població estrangera de l'Estat espanyol, el 22,4 % és a Catalunya. A Madrid, el 17. A València, el 15. A Andalusia, el 13. Durant la crisi migratòria de Canàries, l'octubre de 2023, Catalunya va acollir 1988 migrants, un 17, més d'un 17 % del total. Insolidaris Catalunya? Per favor. Andalusia, un 6. Madrid, un 3,9. Euskadi, un 0,3. Del total de transferits a la Península, Catalunya en va acollir un 36,7 %, més del doble del qual representa la nostra població, la població catalana en relació amb l'Estat. Insolidaris Catalunya?»