Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.461 declaraciones · página 32 de 49
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. El grup popular avui ens porta a debat una proposició no de lle instant al Gobierno a exercir de manera efectiva i uniforme les seves competències en matèria d'immigració a tot l'Estat. Certament, senyor Tellado, tot el contrari del que pretenem des de Junts per Catalunya, amb la proposició de llei registrada conjuntament amb el Grup Socialista, conseqüència de l'acord signat el gener del 2024 en la negociació dels Reals decrets 6 i 8/ 2023. Però mirin amb perspectiva històrica, a nosaltres ens costa d'entendre la seva actitud i l'exagerada gesticulació del grup popular. I també ens sorprèn escoltar els apocalíptics auguris del president Aznar, aquell que al segle passat, en la intimitat, parlava català i amb aquell ridícul accent texà a l'altre costat de l'Atlàntic, el 2003. I és que mirin: un dels arguments que vostès fan servir per apel·lar a l'exercici efectiu i uniforme de les competències d'immigració per part de l'Estat és la Llei Orgànica 2/1986 de Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. Ens recorden a la part expositiva que el seu article 12 estableix quines són les funcions de la Policia Nacional i ens diuen que entre aquestes hi ha el control d'entrada i sortida del territori nacional d'espanyols i estrangers, així com les previstes en la legislació sobre estrangeria, refugi i asil, o l'extradició o l'expulsió i la immigració. Però saben que diu el mateix article 12 quan estableix les funcions exercides per la Guàrdia Civil? Doncs diu que una d'aquestes funcions és la vigilància del trànsit. Saben qui fa aquesta funció a Catalunya? Els Mossos d'Esquadra. Saben per què? Doncs perquè la tardor de 1997, un govern popular, encapçalat pel president Aznar i amb la M. 'punto' Rajoy de ministre, van transferir a la Generalitat la competència sobre trànsit. Una competència atribuïda a l'Estat per l'article 149.1. Sí, l'article 149.1, com les d'immigració. I saben com es va fer? Amb l'article 150.2 de la mateixa Constitució. El mateix que proposem utilitzar ara amb la immigració, el 150.2 que habilita l'Estat per transferir o delegar a les comunitats autònomes facultats corresponents a matèries de titularitat estatal, mitjançant una llei orgànica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el marco regulatorio contra la opacidad algorítmica y el estudio para la...
«Desde Junts defendemos el despliegue inmediato de la DSA y de la ley digital de medios audiovisuales, pero sin dejar de lado las comunidades autónomas. Todo lo contrario, delegando competencias y funciones a los organismos que tienen la capacidad de realizar esta gestión, como, por ejemplo, el Consejo del Audiovisual de Cataluña. Si lo hace Bélgica otorgando competencias para el seguimiento y el control de medios audiovisuales a la zona flamenca o a la zona valona, ¿por qué no lo puede hacer el Estado español? Lo que pasa en Cataluña lo queremos controlar en Cataluña. Y ya lo traíamos como enmienda en la tramitación de la Ley General de la Comunicación Audiovisual en la legislatura anterior cuando teníamos el mismo impulso, pero nos faltaba aritmética. Hoy, en esta legislatura, como saben, queremos destinar la fuerza que tenemos a ganar en autogobierno y en recursos para nuestro país, que es Cataluña. Por ello les he presentado una enmienda en este sentido. Y la segunda propuesta de modificación de la iniciativa que presentamos tiene que ver con la ausencia de control de si en las redes sociales de las grandes plataformas digitales existen los mecanismos de denuncia de los contenidos inapropiados para nuestros niños y jóvenes. Para que este control sea posible de nuevo necesitamos de forma urgente desarrollar el reglamento de servicios digitales. De lo contrario, cualquier propuesta que hagamos, que hagan, no dejará de ser un brindis al sol, como decía hace un momento.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el marco regulatorio contra la opacidad algorítmica y el estudio para la...
«Des de Junts defensem el desplegament immediat de la DSA i, també, de la Llei Digital de Mitjans Audiovisuals, però sense deixar de costat les comunitats autònomes, ans al contrari, delegant competències i funcions als organismes que tenen la capacitat de fer aquesta gestió com, per exemple, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Si ho fa a Bèlgica, atorgant competències en el seguiment i control dels mitjans audiovisuals a la zona flamenca o a la zona valona, per què no ho pot fer l'Estat espanyol? El que passa a Catalunya ho volem controlar a Catalunya. Ja ho portàvem com a esmena en la tramitació de la Llei General de la Comunicació Audiovisual a la legislatura anterior, quan teníem la mateixa empenta, però ens faltava aritmètica. Aquesta legislatura, com tothom sap, volem destinar la força que tenim a guanyar en autogovern i en recursos per al nostre país, que és Catalunya. Per això els hem presentat una esmena en aquest sentit. I la segona proposta de modificació de la iniciativa que presentem, té a veure amb labsència de control del si a les xarxes socials, de les grans plataformes digitals i els mecanismes de denúncia dels continguts inapropiats per als nostres nens i joves. Per fer possible aquest control, de nou necessitem de manera urgent desenvolupar el Reglament de Serveis Digitals. Del contrari, totes les propostes que fem, no deixaran de ser, com deia abans, un brindis al sol.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Junts ha pedido que, además de los antecedentes de violencia contra la mujer de un potencial agresor, se tengan en cuenta en los protocolos de valoración de riesgos, ya sean policiales o judiciales, si ha habido maltrato en los animales de la familia, porque un hombre que ha hecho daño a un animal de la familia está más predispuesto a poder hacer daño a su mujer o a sus hijos. Un dato que nos duele especialmente siempre es saber que ha habido mujeres asesinadas a pesar de que habían denunciado previamente, mujeres a las que el sistema no ha sabido proteger. También hay medidas para analizar y reforzar la protección en este sentido. La estadística nos dice que los dispositivos electrónicos de control de las órdenes de alejamiento son elementos fundamentales. La medida de docentes es importante aquí para seguir las órdenes de prevención y hay que analizar, entre otras cosas, cómo se pueden optimizar esos dispositivos de control. Los datos reflejan que las agresiones sexuales entre menores, también en casos de violencia grupal, han ido al alza. Y aquí quiero denunciar que el proyecto de protección de menores en el ámbito digital, porque eso respondía a una emergencia -todavía está en fase de anteproyecto y llevará meses hasta que sea una realidad- incluye algunas medidas que nosotros propusimos hace tres años y a las que no se ha dado apoyo. El pacto habla de algunas medidas que se deben incorporar en esa futura ley. También se tiene en cuenta el pacto de prevención y sensibilización. Uno de cada cinco jóvenes no cree que la violencia de género sea un problema, a pesar de que se les ha formado en régimen de coeducación. Esto será un trabajo que tendrán que hacer las comunidades autónomas en el ámbito de sus competencias en educación: revertir el mal que algunos contenidos de las redes sociales han hecho entre los jóvenes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Des de Junts hem demanat que, a més dels antecedents de violència contra la dona d'un potencial agressor, es tinguin en compte en els protocols de valoració del risc, ja sigui en entorns policials o judicials, si hi ha hagut maltractament sobre els animals de família, perquè un home que ha fet mal a un animal de família té més predisposició a poder fer mal a la dona o als seus fills. Una dada que sempre ens fa especial mal és saber que hi ha hagut dones assassinades malgrat haver fet denúncia prèvia. Dones que el sistema no ha sabut protegir. Hi ha mesures també per analitzar i reforçar la protecció en aquest sentit, l'estadística ens diu que els dispositius electrònics de control de les ordres d'allunyament són eines de protecció fonamentals. La mesura 200 serveix per elaborar un pla de seguiment de l'efectivitat de les ordres de protecció que ha d'analitzar, entre d'altres coses, com optimitzar els dispositius de control telemàtic. Les dades reflecteixen que les agressions sexuals entre menors, també en casos de violència grupal, han anat a l'alça. I aquí vull fer una denúncia al projecte de protecció dels menors en l'àmbit digital, responia a una emergència, ¿encara està en fase d'avantprojecte i, per tant, trigarà mesos a ser una realitat¿ amb moltes mesures que inclouen que nosaltres vàrem proposar fa tres anys i a les quals no es va donar suport. El pacte apunta algunes de les mesures que s'hauran d'incorporar en aquesta futura llei. També es tenen en compte al pacte la prevenció o la sensibilització. Un de cada cinc joves no considera que la violència de gènere sigui un problema, malgrat que han estat formats en règim de coeducació. Aquesta serà feina a fer des de les comunitats autònomes en l'àmbit de les seves competències en educació. Revertir el mal que alguns continguts de les xarxes socials han fet entre el jovent.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la regularización de personas migrantes.
«La política migratoria que en Junts queremos es la que debe permitirnos dar respuesta en tiempo y forma a la complejidad del fenómeno y al reto demográfico, al de hoy y al del futuro. La política que en Junts queremos es la que debe permitirnos anticiparnos, que Cataluña se anticipe para no tener que hablar nunca más de regularizaciones extraterritoriales.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la regularización de personas migrantes.
«PSOE y SUMAR lo ven distinto, como tantas cosas y como está quedando claro en todos los puntos de este Pleno, y esta divergencia se hace todavía más evidente con las dos enmiendas presentadas. La primera, la del PSOE, que, como casi siempre, es una 'vaya, vaya, digo, digo', o, dicho de otro modo, puntapié al balón para que avance, sin llegar al área nunca, por si hubiera gol. Después, SUMAR y los demás, para sumar la presión, para apretar el acelerador con ese argumento tan populista del papeles para todos. Unos Enmiendas que aprovecharán para ponernos de excusa y que otros van a aprovechar, una vez más, para trasladarnos la responsabilidad de la situación y señalarnos, señalar a Junts. Y lo más triste es que lo harán renunciando a las especificidades y las singularidades de nuestro país, Cataluña. Evidentemente, lo que ya saben, señora Belarra, es que nosotros, Junts, siempre ha estado ahí mismo, al lado y a favor de Cataluña, en ningún otro lugar. Y, en este momento, hoy por hoy, y en este ámbito, Junts per Catalunya lo condiciona todo a delegar a la Generalitat las competencias en inmigración, según el artículo 150.2 de la Constitución, una cesión integral de competencias y también de recursos que deben servir para implementar una política migratoria desde Cataluña, una política migratoria que responda a los verdaderos intereses y necesidades de nuestro país -sí, de nuestro país- en el marco normativo europeo, pero sin supeditar la aplicación de las directrices de la Unión a las prioridades de España, que sabemos que son distintas de las de Cataluña. Miren, a nosotros nos encontrarán siempre trabajando por la independencia, nunca por nada que nos aleje, y hoy lo hacemos por una delegación de competencias que nos dé la capacidad de diseñar una política propia basada en un modelo de derechos y deberes que asegure el acceso a la cohesión social y a la viabilidad de nuestra nación.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la regularización de personas migrantes.
«La política migratòria que des de Junts volem és la que ens ha de permetre donar resposta en temps i forma a la complexitat del fenomen i al repte demogràfic. El d'avui i el del futur. La política que a Junts volem és la que ens ha de permetre anticipar-nos, que Catalunya s'anticipi per no haver de parlar mai més de regularitzacions extraordinàries. Moltes gràcies. Gracias, presidente. La señora Belarra, diputada de Podemos, nos trae a debate esta proposición no de ley para instar al Gobierno a aprobar en el plazo de dos meses la regularización de todas las personas extranjeras en situación administrativa irregular que se encontraban en el Estado el 1 de noviembre de 2021. Miren, más de dos meses es el tiempo que hace que esta Cámara tiene pendiente tratar el informe de ponencia de la proposición de ley consecuencia de la iniciativa legislativa popular promovida por la sociedad civil para la misma finalidad a la que hacemos referencia. Pensamos en Junts que querer resolver la incapacidad para llegar a acuerdos en la tramitación de la proposición no de ley en marcha mediante la aprobación de una iniciativa no vinculante mediante esta PNL en estos momentos no solo es innecesario, sino incluso absurdo. Pero entendemos lo que hace la señora Belarra, lo que hace Podemos -lo ha explicado ella misma-, que es evidenciar lo que hemos visto en las reuniones de ponencia para la regularización extraordinaria y lo que hemos visto en todas las intervenciones de esta tarde. Lo que hace esta proposición no es nada más que airear la dificultad para alinear en un solo posicionamiento a los dos grupos que conforman el Gobierno para que esta iniciativa avance.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la regularización de personas migrantes.
«Esmenes que uns aprofitaran per posar-nos d'excusa i que altres segur que aprofitaran un cop més per traslladar-nos la responsabilitat de la situació i assenyalar-nos, assenyalar Junts. I el més trist és que ho faran renunciant a les especificitats i a les singularitats del nostre país, Catalunya. I, òbviament, el que ja saben és que nosaltres, Junts, senyora Belarra, sempre hem estat allà mateix, al costat i a favor de Catalunya, enlloc més. I en aquest moment, avui per avui, i en aquest àmbit, Junts per Catalunya ho condicionem tot a la delegació integral a la Generalitat de les competències en immigració mitjançant l'article 150.2 de la Constitució. Una gestió integral de competències, però també de recursos que han de servir per implementar una política migratòria des de Catalunya, una política migratòria que respongui als veritables interessos i necessitats del nostre país. Sí, del nostre país, en el marc normatiu europeu, però sense supeditar l'aplicació de les directives de la Unió a les prioritats d'Espanya, que sabem que són diferents de les de Catalunya. Mirin, a nosaltres ens trobaran sempre treballant per la independència. Mai per res que ens n'allunyi. I avui ho fem per a una delegació de competències que ens doni la capacitat de dissenyar una política pròpia basada en un model de drets i de deures, que asseguri l'accés a la catalanitat, a la cohesió social i a la viabilitat de la nostra nació.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la regularización de personas migrantes.
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. La senyora Belarra, diputada de Podemos, ens porta a debat aquesta proposició no de llei per instar el Gobierno a aprovar, en el termini de dos mesos, la regularització de totes les persones estrangeres en situació administrativa irregular que es trobessin a l'Estat l'1 de novembre del 2021. Mirin, més de dos mesos és el temps que fa que aquesta cambra té pendent de tancar l'informe de ponència de la proposició de llei conseqüència de la iniciativa legislativa popular promoguda per la societat civil, per a la mateixa finalitat, i a què tots han fet referència. Pensem des de Junts que voler resoldre la incapacitat per arribar a acords en la tramitació de la proposició de llei en marxa, mitjançant l'aprovació d'una iniciativa no vinculant, mitjançant aquesta PNL, en aquests moments és, no només innecessari, sinó fins i tot absurd. Però entenem el que fa la senyora Belarra, el que fa Podemos, ho ha explicat ella mateixa, és evidenciar el que hem vist a les reunions de ponència per a la regularització extraordinària i el que hem vist en totes les intervencions d'aquesta tarda. El que fa aquesta proposició no és res més que airejar la dificultat per a alinear en un sol posicionament els dos grups que conformen el Gobierno, perquè aquesta iniciativa avanci. PSOE i SUMAR ho veuen diferent, com tantes coses i com està quedant clar en tots els punts d'aquest ple. Aquesta divergència es fa encara més evident amb les dues esmenes presentades. La primera, la del PSOE, que com gairebé sempre és un vaya, vaya, digo, digo. O dit d'altra manera, puntada de peu a la pilota perquè vagi endavant sense arribar mai a l'àrea, no fos que marquessin gol. I la segona, la de SUMAR i els altres, per pujar la pressió, per prémer l'accelerador, amb aquella dita o amb aquell argument tan populista de papers per a tothom.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«Con el Estatuto de 2016, en Cataluña se propuso el blindaje de las competencias catalanas, porque se había visto durante años y en muchos ámbitos el relativismo competencial, que consiste en que todo aquello que le incumbe exclusivamente a Cataluña, allí también podía intervenir el Estado. La sentencia constitucional de 2010 se lo cargó. El Tribunal Constitucional vino a decir: señores catalanes, allí donde su estatuto dice 'competencia exclusiva', deben leer ustedes 'con permiso del Estado español', y nos dieron una lección que se nos ha quedado marcada a fuego. Una competencia autonómica exclusiva solo podrá serlo si no hay ninguna norma estatal que la condicione, aunque sea mínimamente. Y esto último es lo que justifica qué va a hacer hoy Junts: evitar votar ninguna norma del Estado que tenga ningún tipo de afectación en materias cualificadas como exclusivas de Cataluña, que las pueda condicionar bajo ninguna justificación, tampoco la de la seguridad jurídica. Es más, a nosotros nos llama la atención que la justificación de esta ley sea la de adecuarse a diferentes pronunciamientos o fallos del Tribunal Constitucional que, mediante diferentes sentencias, como ya he dicho, ya advirtió que la reglamentación impuesta por la normativa de la ley del suelo anterior no respetaba la distribución de competencias. Pero lo que se está proponiendo ahora, a nuestro entender, no es adaptarse al régimen de distribución de competencias que se había vulnerado, que es lo que tendría que haber sido, sino hacer aquellas modificaciones precisas para que ahora el Tribunal Constitucional ya tenga mucho más difícil pronunciarse en ese sentido en una próxima ocasión. Es decir, estamos ante un perfeccionamiento y una sofisticación de la vulneración competencial: que surja el efecto sin que se note el cuidado.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«Junts per Catalunya en este hemiciclo se siente responsable de velar por las competencias catalanas. Ya sabrán ustedes que nuestro objetivo es ejercerlas todas. Pero mientras no sea así, siempre estaremos muy vigilantes para que no se nos quite ni se nos rebaje ninguna. Por eso no tendría sentido hoy que nosotros contribuyéramos a validar patrones legislativos que son recentralizadores y, además, restrictivos de cara a las autonomías. Y sí, ya sabemos, señora Vaquero, que en ocasiones hemos de abordar soluciones con pragmatismo, pero eso no tiene que implicar en ningún caso que renunciemos a lo que defendemos nosotros. No queremos validar reformas furtivas de nuestro sistema de competencias, aunque se basen en temas de seguridad jurídica, porque hacerlo, de hecho, implica abrir la puerta a aquellos que lo que buscan es eliminar las autonomías y la capacidad legislativa de nuestros Parlamentos. La búsqueda de la seguridad jurídica no puede fundamentar un modelo homogeneizador. En el preámbulo también consta una consideración del Tribunal Constitucional que dice que la competencia autonómica exclusiva sobre urbanismo debe integrarse sistemáticamente en esas otras estatales que, si bien de ninguna manera podrían legitimar una regulación general en cuanto al régimen jurídico del suelo, etcétera, este apartado para nosotros condensa aquello que combatimos en Junts per Catalunya: la idea de que Cataluña, en realidad, no puede tener ninguna competencia exclusiva de verdad porque por encima, en una posición de superioridad, tenemos a un Estado que, al final, siempre podrá acabar decidiendo todo lo que le venga en gana con base en esos artículos que he mencionado: el 149.1.1.ª y 13.ª de la Constitución.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Buenas tardes, señorías. Nuestra postura hoy, como siempre, será la defensa de Cataluña, de nuestra gente, de nuestras instituciones y de nuestras competencias, y para ello es necesario que se impida encotillar aquello en lo que Cataluña tiene plena soberanía para cada norma que pueda nacer de este Parlamento. De hecho, esta propuesta es idéntica, menos en el artículo cuarto, al proyecto de ley de abril pasado, que tuvo que ser retirado por falta de apoyo. Ya saben que Junts per Catalunya presentó una enmienda a la totalidad, y nuestra enmienda solo dejaba clara la invasión de competencias catalanas por la siempre infalible voluntad intervencionista del Estado. Sabrán seguro que cada vez que se desarrolla normativa específica en el ámbito que nos ocupa, estas normas han sido objeto de dictámenes por parte del Consejo de Garantías Estatutarias de Cataluña. Esos dictámenes han incluido que los preceptos dictaminados vulneraban las competencias de la Generalitat en materia de vivienda, ordenación territorial y urbanística, etcétera, todas aquellas normas esenciales que están reguladas en el estatuto de autonomía.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«En el preàmbul també hi consta una consideració del Tribunal Constitucional que argumenta que la competència autonòmica exclusiva sobre urbanisme ha d'integrar-se sistemàticament amb aquelles altres estatals que, si bé de cap manera podrien legitimar una regulació general respecte al règim jurídic del sòl, etc. Aquest paràgraf, per a nosaltres, condensa allò que Junts per Catalunya combatem: la idea que Catalunya, en realitat, no pot tenir cap competència exclusiva de veritat, perquè pel damunt, amb una posició de superioritat, hi ha un Estat que al final sempre podrà acabar decidint tot allò que li vingui de gust en base a aquells articles que ja ha dit el 149.1.13a de la Constitució. Mirin, amb l'Estatut del 2006, l'Estatut d'autonomia del 2006, es va proposar el blindatge de les competències catalanes. S'havia constatat durant anys, i en tots els àmbits, el relativisme competencial consistent en el fet que en tot allò que li corresponia exclusivament a Catalunya també hi podia intervenir a l'Estat. La sentència del Constitucional del 2010, saben bé, s'ho va carregar. El Constitucional va venir a dir: 'Senyors catalans, allà on el seu Estatut diu competència exclusiva, han de llegir amb el permís de l'Estat espanyol'. I ens varen donar una lliçó que portem gravada a foc: una competència autonòmica exclusiva només ho podrà ser si no hi ha cap norma estatal que la condicioni ni mínimament. I això darrer és el que explica el que Junts farem avui: evitar legitimar i votar cap norma de l'Estat que tingui cap tipus d'afectació a matèries qualificades d'exclusives de Catalunya que les vinguin a condicionar sota cap justificació, tampoc la de la seguretat jurídica.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«Ni quan vam presentar l'esmena a la totalitat ni avui ens centrarem en l'oportunitat o no de les mesures proposades, sinó que ens vam centrar, com també farem avui, en els títols competencials. Des del nostre punt de vista, és una extralimitació usada massa sovint i que nosaltres no podem acceptar el fet de justificar que l'Estat té competència exclusiva en aquest àmbit, acudint a aquests articles 149.1.13a de la Constitució, que parla sobre que sí que té competències l'Estat quan es tracta de la regulació de les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals. Escolti, diu que tenen competències d'urbanisme? O d'ordenació territorial? O d'habitatge? Per què hem d'anar a pescar aquests articles de la Constitució per fer encabir? Nosaltres no ho podem compartir, perquè no és certa l'afirmació que es fa al preàmbul per justificar aquesta competència exclusiva estatal. No és certa. Aquestes competències són, pel que respecta a Catalunya, del Parlament de Catalunya. Junts per Catalunya en aquest hemicicle ens sentim responsables de vetllar per les competències catalanes. De fet, ja saben vostès que el nostre objectiu, de fet, és exercir-les totes, però en tant no sigui així, estarem sempre vigilants per tal que no se'ns n'arrabassi cap. I, per això, no tindria cap sentit que avui nosaltres contribuíssim a validar patrons legislatius recentralitzadors i amb caràcter restrictiu cap a les autonomies. I sí, sabem que en ocasions sí, senyora Vaquero, hem d'abordar solucions amb pragmatisme, és així, però això no ha d'implicar en cap cas que renunciem al que defensem Junts per Catalunya. No podem validar reformes furtives del nostre sistema competencial, encara que es fonamentin en temes de seguretat jurídica, perquè fer-ho, de fet, implica obrir la porta a aquells que malden per l'eliminació de les autonomies i de la capacitat legislativa dels nostres parlaments. La cerca de la seguretat jurídica no pot fonamentar un model homogeneïtzador.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Bona tarda a totes les senyories. La nostra posició avui, com sempre, serà la de la defensa de Catalunya, la nostra gent, les nostres institucions i les nostres competències. I, per fer-ho, és necessari que s'impedeixi encotillar allò en què Catalunya té plena sobirania per cap norma que pugui néixer d'aquest Parlament. Aquesta proposició, de fet, tots ens hi hem referit. És bàsicament idèntica, excepte l'article 4, del projecte de llei de l'abril passat, projecte que va haver de ser retirat al darrer moment per manca de suport. I ja saben que Junts per Catalunya hi vam registrar una esmena a la totalitat. La nostra esmena feia únicament palesa la invasió de competències catalanes per la sempre infal·lible voluntat intervencionista estatal. Segur que saben que, cada cop que s'ha desenvolupat normativa específica sobre l'àmbit que ens ocupa, dites normes han estat objecte de dictàmens per part del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya. Dictàmens que han conclòs que els preceptes dictaminats vulneraven les competències de la Generalitat en matèria d'habitatge, d'urbanisme, d'ordenació territorial, així com de procediment administratiu en aquelles normes que són substancials, pròpies, regulades a l'Estatut d'autonomia català. Finalment, es va haver de substituir la regulació prevista i es va establir un nou marc normatiu en aquest àmbit i, novament, aquells canvis van ser sotmesos al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, i fins i tot el Tribunal Constitucional en va declarar parcialment la seva inconstitucionalitat. Aquell text parcialment inconstitucional que va ser incorporat al text refós, que és el que avui es porta a modificació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Con esta comunicación de 1976 España no dejó de tener responsabilidades a nivel internacional para con ese territorio, y no las ha cumplido, ha faltado a su responsabilidad, sobre todo en términos humanitarios; y, además lo han hecho Gobiernos de todos los colores, Gobiernos socialistas, cuyos militantes se enorgullecen de acoger a niños saharauis -todos hemos visto cómo se acoge a estos niños- y, ahora, resulta que les han dado la espalda, se desentienden del futuro de estos niños que antes acogían. Y, pasando a la cuestión de la nacionalidad, en Junts, visto el trato que el Gobierno español da al pueblo saharaui, nos preguntamos: ¿por qué le interesa a un saharaui obtener precisamente la nacionalidad española? Nos lo preguntamos porque es la nacionalidad de un Estado que les abandonó en 1976, es la nacionalidad de un Estado que les niega el derecho a autodeterminarse, es la nacionalidad de un Estado que da apoyo a las fuerzas de ocupación de Marruecos, es la nacionalidad de un Estado que no respeta la legalidad internacional ni los pronunciamientos de esta legalidad internacional sobre los derechos del pueblo saharaui. Por lo tanto, el único interés que vemos en obtener esa nacionalidad es que serían automáticamente también ciudadanos de la Unión Europea, y aunque solo sea por el efecto utilitario, además de obvias razones de justicia histórica, votaremos a favor de esta propuesta.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Moltes gràcies. Muy buenas tardes. La propuesta de ley presentada es el mismo texto que se tomó en consideración el 14 de febrero de 2022, con los únicos votos discordantes de VOX, que se abstuvo, y del PSOE, que votó en contra. Junts per Catalunya votó a favor entonces y lo hará ahora. Es una iniciativa justa que, además, aunque pensemos que es insuficiente para el pueblo saharaui, debe tramitarse. Lo relevante es que sus socios de Gobierno, señora Tesh Sidi, son quienes votaron en contra y, por lo tanto, hoy se trata de una iniciativa retórica, un experimento con gaseosa, y ustedes lo saben, porque, si fuera importante para ustedes de verdad la concesión de la nacionalidad española a los saharauis, lo primero que tendrían que haber hecho hubiera sido forzar a sus socios de Gobierno no solo a la toma en consideración -?que no ocurrirá-, sino a que, una vez se supere la toma en consideración, la propuesta no se guarde para siempre en un cajón. Por eso -como ya se dijo en 2022-, sorprende que la iniciativa que hoy pasa como proposición de ley no se presente como proyecto de ley, ya que son socios de Gobierno, ¿no?, por lo que deberían tener un programa común.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«I anant a la qüestió de la nacionalitat. Des de Junts, vist el tracte que l'Estat espanyol ha donat al poble sahrauí, ens fem la pregunta següent: per què pot estar interessat un sahrauí en obtenir la nacionalitat espanyola? Espanyola precisament. Doncs bé, ens ho preguntem perquè és la nacionalitat d'un Estat que els va abandonar el 1976. És la nacionalitat d'un Estat que els nega el dret a autodeterminar-se. És la nacionalitat d'un Estat que dona suport a les forces d'ocupació del Marroc. I és la nacionalitat d'un Estat que no respecta la legalitat internacional i els pronunciaments d'aquesta legalitat internacional respecte del poble sahrauí. Per tant, l'únic possible interès que hi veiem és que, en obtenir la nacionalitat espanyola, serien també automàticament ciutadans de la Unió Europea. I ni que sigui per aquest efecte utilitari, a més a més d'òbvies raons de justícia històrica, votarem a favor d'aquesta proposició. Així mateix, voldria plantejar alguns dubtes que ja s'han plantejat. La principal qüestió: tornarà a passar el que va passar el 2022, quan la PL es va prendre en consideració, però immediatament va ser guardada al congelador i no en vam saber res més? Perquè recordo que aquí l'obstacle no és menor, són els seus socis de Govern del Partit Socialista, senyors de SUMAR. Tenen alguna garantia que aquesta llei no quedarà aturada? No quedarà enterrada en un calaix? I encara més, en el suposat cas que no només es prenguin en consideració i hipotèticament s'aprovi, quina garantia hi ha que Espanya acabi complint fins i tot la llei aprovada? Ho dic perquè, com recordava la diputada Mariona Illamola en la seva intervenció, els beneficiaris del Reial decret de 1976 no van poder exercir els seus drets perquè Espanya, va considerar el Tribunal Suprem en una sentència molt recent de l'any 2022, havia abandonat el territori sahrauí. Literalment, el Tribunal Suprem deia: 'El Sáhara no puede ser considerado España a efectos de nacionalidad de origen, según el Código Civil'. Es pensen que ara la cosa anirà diferent? Disculpin, però continuo tenint els meus dubtes.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Molt bona tarda. La proposició de llei presentada és el mateix text que es va prendre en consideració el 14 de febrer de 2022, amb els únics vots discordants de VOX, que es va abstenir, i del PSOE que va votar en contra. Junts per Catalunya va votar a favor llavors i ho tornarà a fer ara, perquè és una iniciativa justa i que, encara que considerem insuficient per al poble sahrauí, creiem que s'ha de tramitar. Però el rellevant és que els seus socis de Govern, senyora Tesh Sidi, són els que van votar en contra i, per tant, el que avui es discuteix és, en certa part, una iniciativa retòrica o un experiment amb gasosa, i vostès ho saben, vostès ho saben. Perquè si per a vostès fos realment important la concessió de la nacionalitat espanyola als sahrauís, el primer que haurien d'haver fet és forçar els seus socis de Govern, no només a la presa en consideració, que no passarà, sinó que, en l'eventual cas que se superés aquesta presa en consideració, la PL, la proposició de llei, no es guardés en un calaix per sempre més. Per això, com va dir la diputada Mariona Illamola quan va intervenir el 2022, sorprèn que la iniciativa que avui passa com a proposició de llei no passi com a projecte de llei, com diu la lògica, ja que són socis de govern i, per tant, se suposa que tenen un programa de govern.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el fracaso de la política del Gobierno en materia de vivienda.
«Por otro lado, hacen ustedes una propuesta concreta sobre el IVA. Bueno, nos gustaría una propuesta global, creemos que es necesaria una propuesta global, no solo de una parte. En cuanto al fomento de los avales a la compra, nosotros coincidimos, estamos de acuerdo. Y, finalmente, respecto al tema de las okupaciones, efectivamente, en Cataluña es el problema más grave; no, discúlpeme, en Cataluña es un problema grave, y posiblemente no es extrapolable a otras partes de territorios españoles. Me gustaría comentar uno de los efectos menos tratados en cuanto a las okupaciones y respecto del que para nosotros, para Junts per Catalunya, supone un agravio importante no poder dar solución, y es que las okupaciones impiden que las Administraciones catalanas y las entidades sociales puedan gestionar viviendas que estarían vacías para destinarlas a familias vulnerables, tal y como permite nuestro derecho respecto a la vivienda. Nosotros estamos totalmente colapsados en Cataluña, y los que siguen cumpliendo todos los protocolos, todas las personas vulnerables que siguen los protocolos que se les dicta por parte de la Administración a menudo se quedan sin solución, porque los inmuebles que se podrían adjudicar a las personas vulnerables legalmente están okupados ilegalmente. Para nosotros es un problema grave y creemos que hay que revertirlo. Por ejemplo, este es uno de los motivos -hay otros, que ya los abordaremos- que justifican que se tramite con celeridad la ley contra las okupaciones que Junts per Catalunya hace poco ha registrado. Y, sinceramente, esperamos, les pedimos y estamos abiertos a todas las propuestas de enmienda que sean necesarias para conseguir el mayor consenso posible. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el fracaso de la política del Gobierno en materia de vivienda.
«Per altra banda, fan una proposta concreta sobre l'IVA. Home, ens agradaria una proposta global. Creiem que caldria una proposta global, no només un pedaç. En tot cas, respecte al foment de l'estalvi, els avals a la compra, nosaltres hi coincidim, hi estem d'acord. Finalment, respecte al tema de les ocupacions que, efectivament, a Catalunya és el problema més greu, que, no disculpin, no, a Catalunya és un problema greu i que, possiblement, no és extrapolable a d'altres parts que siguin del territori espanyol. M'agradaria comentar un dels efectes menys comentats respecte a les ocupacions i que, per a nosaltres, per Junts per Catalunya, suposa un greuge molt important no poder-hi donar solució. I és que les ocupacions impedeixen que les administracions catalanes i les entitats socials puguin gestionar habitatges que serien buits per destinar-los a famílies vulnerables, tal com permet la nostra llei pel dret a l'habitatge. Les meses d'emergència a Catalunya estan absolutament col·lapsades i aquells que segueixen fent i complint tots els protocols, les persones vulnerables que segueixen els protocols que se'ls dicta per part de l'administració, sovint es queden sense cap solució perquè els immobles que podrien ser adjudicats a les persones vulnerables legalment, estan ocupats il·legalment. Això, per nosaltres, és un problema greu i creiem que s'ha de revertir. Per això, per exemple, per aquest motiu, aquest és un dels motius, n'hi ha d'altres, ja ho abordarem, que justifica que es tramiti amb celeritat la llei contra les ocupacions que Junts per Catalunya fa poc hem registrat i, sincerament, esperem i els hi demanem, i estem oberts a totes les proposicions d'esmena que siguin necessàries per aconseguir el major i més ampli consens possible.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«No sé si, como decía usted antes, señora Álvarez, el Tribunal Constitucional confirmará al Supremo en su decisión de no aplicar la amnistía al presidente Puigdemont o no lo hará. De verdad, no lo sabemos, no lo sabemos, pero lo que sí sabemos es que la ley de amnistía es un caballo de Troya democrático para el régimen del 78, y eso para nosotros es más importante que las soluciones penales destinadas a personas concretas. También debo decirles, señorías del PP, que el deterioro democrático no es que el Gobierno socialista negocie con Junts, el deterioro democrático es que se vea obligado a hacerlo en Ginebra, y también es deterioro democrático que, mientras estemos negociando, el señor Marlaska pueda estar espiándonos con Pegasus o con Egobox. Voy acabando. En el debate de la interpelación vimos un Pimpinela entre Cayetana y Félix -Félix y Cayetana- de vergüenza ajena -vergüenza ajena-. Solo les faltó cantar la canción Vivir sin ti no puedo, un enemies to lovers total, que empieza con 'si yo soy la noche, tú eres el día' y que termina con 'vivir sin ti no puedo', porque esto es precisamente el bipartidismo PP- PSOE, este es el bipartidismo del régimen del 78. Mucha gesticulación, pero cuando la cosa se pone seria -véase el 155-, vivir sin ti no puedo, los dos se van a la cama borrachos de patriotismo español. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Quisiera hacer algunos comentarios respecto a la intervención que hizo aquí la señora Álvarez y el señor Belda. Estoy respondiendo a la señora Álvarez. Señor Belda, ¿qué tal? Como dijo el diputado Legarda, ha tenido un tono muy distinto al suyo, por desgracia. La señora Álvarez se refirió al regreso del presidente Puigdemont el 8 de agosto pasado a Barcelona como la charlotada veraniega de un Houdini jodido. ¡Muy graciosa la señora Álvarez! Debemos decirle es que la charlotada fue la operación jaula para detenerlo, una operación fallida, y los que resultaron jodidos fueron los señores Sallent, Elena y Marlaska. Usted, señora Álvarez, también recriminó al señor Bolaños que la ley de amnistía parece escrita con los pies. Debemos decirle que no se engañe -no se engañe-. La redacción no debe imputársela usted al señor Bolaños, la redacción actual de la ley de amnistía es la que Junts per Catalunya forzó votando el 30 de enero del año pasado contra una versión que de amnistía no tenía más que el título. Y sí, le doy la razón, el Tribunal Supremo ha decidido usurpar el lugar del legislador y pasarse todos los principios del Estado de derecho por el forro, derogar ad hominem la amnistía y prevaricar no aplicando la ley al presidente Puigdemont, inventándose, como dice el voto popular, una entelequia sobre la malversación. Y es que aquí -aquí-, en el Estado español, si alguien es responsable del deterioro democrático del Estado español ese responsable es la 'toga nostra' y su total y absoluta impunidad.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«I mirin, no sé si, com deia vostè, senyora Álvarez, el Tribunal Constitucional confirmarà el Suprem en la seva decisió de no aplicar l'amnistia al president Puigdemont. O no ho farà ? De veritat que no ho sabem. No ho sabem, però sí que sabem que la llei d'amnistia és un cavall de Troia democràtic per al règim del 78, i això per nosaltres és més important que les solucions penals per a les persones concretes també. També els he de dir, senyories del PP, que el deteriorament democràtic no és que el govern socialista negociï amb Junts, sinó que el deteriorament democràtic és que ho hagi de fer a Ginebra. I també ho és també un deteriorament democràtic que estiguem negociant que mentre estem negociant el senyor Marlaska ens pugui estar espiant amb Pegasus o amb Egobox. I vaig acabant. Vaig acabant. En el debat de la interpel·lació vàrem veure un Pimpinela entre Cayetana i Félix, entre Félix i Cayetana, de vergonya aliena. Vergonya aliena. Només els va faltar cantar la cançó Vivir sin ti, No puedo. Un enemies to lovers total, que comença amb: 'Sí, yo soy la noche, tú eres el día' i que acaba amb 'Vivir sin ti no puedo', perquè això mateix és el bipartidisme PP-PSOE. Aquest és el bipartidisme del règim del 78. Molta gesticulació, però quan la cosa es posa seriosa, diguin-los 155, 'Vivir sin ti, no puedo'. Els dos van al llit borratxos de patriotisme espanyol.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Voldria fer alguns comentaris de la intervenció que va fer ahir la senyora Álvarez. Senyor Belda, en aquest cas estic responent a la senyora Álvarez que, efectivament, com deia el diputat Legarda, va tenir un to molt diferent del que ha tingut vostè aquí, lamentablement. La senyora Álvarez es va referir a la tornada del procediment del president Puigdemont el 8 d'agost passat a Barcelona com la xarlotada de verano de un Houdini jodido. Molt graciosa la senyora Álvarez. El que li hem de dir és que la xarlotada va ser l'operació Gàbia per detenir-lo una operació fracassada i els que van resultar ferits van ser el senyor Sellent, el senyor Helena i el senyor Marlaska. Vostè, senyora Álvarez, també va retreure al senyor Bolaños que la llei d'amnistia sembla escrita amb els peus. El que li hem de dir és que no s'enganyi. No s'enganyi, la redacció no l'ha d'imputar, senyor Bolaños. La redacció actual de la llei d'amnistia és la que Junts per Catalunya va forçar votant el 30 de gener de l'any passat en contra d'una versió que d'Amnistia només en tenia el títol. I sí li dono la raó, el Tribunal Suprem ha decidit usurpar el lloc del legislador. Passar-se a tots els principis de l'Estat de dret pel forro. Derogar ad hominem l'amnistia i prevaricar, no aplicant la llei al president Puigdemont inventant-se, com diu el vot particular, una entelèquia sobre la malversació. I és que aquí, aquí a l'Estat espanyol, si hi ha algun responsable del deteriorament democràtic de l'Estat, aquest responsable és la toga nostra i la seva total i absoluta impunitat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Per això, en l'acord de fiscalitat vàrem estar d'acord en l'impost a la banca, però vam introduir rebaixes fiscals a pimes i cooperatives. Senyors del govern, sense confiança no hi ha vots si no es negocia. Menys demagògia. Compleixin els seus acords o les seves propostes no tindran els nostres vots si no hi ha una negociació prèvia. Gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, hoy está sucediendo lo que ya anunciamos: se aprobará un real decreto con medidas que Junts per Catalunya dijo desde el primer momento que apoyaría: el aumento de las pensiones, las bonificaciones al transporte público y las ayudas a la dana, y también se aprobará un documento con una enmienda sobre unas garantías a los propietarios. Recapitulemos. Un Gobierno en minoría parlamentaria presenta para su ratificación ochenta medidas y ciento cuarenta páginas para un real decreto y lo mandó un 23 de diciembre, sabiendo que con Junts no tenían ningún acuerdo de investidura y que tocaba negociar paso a paso y sabiendo que funcionar a base de reales decretos eso algo opaco y que se trata de una medida para acuerdos de urgencia. Hemos votado reales decretos parecidos a este, pero, sabiendo esto, señor Bolaños, ¿pueden explicarnos por qué presentaron un real decreto sin haber negociado el conjunto del documento con la formación política que podía darles los votos favorables? ¿Alguien podría explicar por qué no presentaron un real decreto con las medidas más sensibles y urgentes, que sí que estaban previamente acordadas y que sí contaban con el voto de Junts per Catalunya desde el primer momento? Estas medidas se hubieran aprobado el 22 de enero sin polémica alguna. Ha quedado demostrado lo que decíamos, que las medidas sociales no peligraban. Eso ha sido así. Porque, menuda casualidad, el 22 de enero desplegaron un ejército de cargos políticos del Gobierno y de los partidos que han apoyado al Gobierno en todos los medios de comunicación y redes sociales para explicar la maldad y la falta de sensibilidad de Junts per Catalunya. En pocas horas se anunciaron manifestaciones y concentraciones contra aquellos que no permitían el aumento de las pensiones y las bonificaciones al transporte público. Esta campaña no fue improvisada, y lo peor de todo es que manipularon los miedos y la indignación de la gente, usaron esto como un arma partidista para sacar rédito, sabiendo que, de un modo u otro, en pocos días se iban a resolver los acuerdos, tal como se solicitó en ese momento, y eso va a suceder hoy.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. Avui està passant allò que ja vam anunciar. S'aprovarà un reial decret amb mesures que Junts per Catalunya, des del primer moment va dir que donaria suport l'augment de les pensions, les bonificacions del transport públic, els ajuts a la dana i també s'aprovarà un document amb una esmena que hem incorporat sobre els lloguers que dona garanties als propietaris. Recapitulem. Un govern en minoria parlamentària presenta per a la ratificació un Reial decret amb 80 mesures i 140 pàgines, enviat un 23 de desembre sabem que Junts per Catalunya no té amb vostès cap acord d'investidura ni d'estabilitat. I diem que s'ha de negociar. Carpeta a carpeta. Sabem que funciona a base de reials decrets, és una pràctica que perverteix la democràcia parlamentària i que és opaca. Sabem que és una mesura per a acords d'urgència i que per això hem tombat altres reials decrets com aquest. Sabent això, senyor Bolaños, algú pot explicar per quin motiu van presentar un reial decret sense haver negociat el conjunt del document amb aquella formació política que li podia donar els vots favorables? Algú pot explicar per què no van presentar un reial decret amb les mesures més sensibles i més urgents que sí que estaven parlades i que sí que tenien el vot de Junts per Catalunya des del primer moment? Aquestes mesures s'haguessin aprovat el 22 de gener sense cap polèmica. Ha quedat demostrat que el que dèiem,que les mesures socials no perillaven, era realment així. Perquè quina casualitat! El mateix 22 de gener van desplegar un exèrcit de càrrecs dels partits del govern i dels partits que donen suport al govern a tota mena de mitjans de comunicació i xarxes socials per explicar tota la maldat de Junts per Catalunya i tota la falta de sensibilitat de Junts per Catalunya. En poques hores s'anunciaven manifestacions i concentracions contra els que no permetien l'augment de les pensions i l'augment del preu del transport públic. Una campanya, per cert, que no s'improvisa. I el pitjor de tot, manipulant les pors i la indignació de la gent, utilitzant això com una arma partidista per treure'n profit, sabent que d'una manera o d'una altra, en pocs dies es resoldrien aquells acords tal com vam demanar avui.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la atención sanitaria a los miles de migrantes que...
«Gràcies. Señorías, diputada Valido. Gracias a la invitación del Gobierno canario, hace unos días participamos en la visita a Tenerife y a la isla de El Hierro. En concreto, al pueblo pesquero de La Restinga, el principal punto de llegada de los cayucos llenos de migrantes que huyen de África con la esperanza puesta en Europa. Conocer a los voluntarios y a los profesionales de la Cruz Roja fue una experiencia impresionante, inspiradora. Gente muy joven dando ejemplo de solidaridad, redimiendo a una humanidad demasiado embargada por los conflictos bélicos o las crisis humanitarias o climáticas. Allí donde no llegan los recursos llega la voluntad y el compromiso del personal de la Cruz Roja. Pero, evidentemente, es una situación que desgasta y que, a menudo, cuando el buen tiempo encalma el mar y la llegada de inmigrantes es masiva, pone en tensión a la sanidad pública canaria. Es una realidad que también vivimos en Cataluña. De diferente manera, pero también la vivimos en Cataluña. A los que nos acusan de insolidarios les daré un dato: en Cataluña, se han distribuido 1988 personas migradas en la crisis de Canarias declarada en octubre de 2023. Casi 2000 procedentes de Canarias. En ese momento crítico de 2023, el Gobierno español concedió una subvención de 50 millones a Canarias, que no discutimos de ninguna de las maneras, pero a Cataluña no nos dio ningún recurso, a pesar de la situación también extraordinaria que se vivió con esta llegada masiva y sostenida de inmigrantes, que no ha hecho más que agravar la infrafinanciación que sufrimos en materia de asistencia migratoria sanitaria. Esta es una de las reivindicaciones de Junts en las negociaciones para poder tener la gestión integral de las competencias en inmigración, porque sabemos perfectamente lo difícil que es poder dar respuesta sin plena capacidad de decisión y sin recursos suficientes, especialmente cuando se trata de dar una acogida digna a los menas. Un acrónimo que nos distancia del significado de las palabras que lo componen: menores no acompañados, solos, perdidos. En Cataluña, desde 2015, hemos acogido a 10 538 menores.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la atención sanitaria a los miles de migrantes que...
«Aquesta és una de les reivindicacions de Junts en les negociacions per poder tenir la gestió integral de les competències en immigració. Perquè sabem molt bé com és de difícil poder donar resposta sense plena capacitat de decisió i sense prou recursos. Especialment, quan es tracta d'intentar donar un acolliment digne als MENAS, un acrònim que ens distancia del significat de les paraules que el componen, 'menors no acompanyats', sols, perduts i que a Catalunya des del 2015 portem acollits 10 538 menors. No vull deixar passar l'oportunitat que m'ofereix aquesta moció per denunciar un fet que em va impactar i portar a la reflexió. L'Illa de El Hierro, com ens van explicar, és la darrera oportunitat de supervivència que tenen els migrants que venen del Senegal, o de Mali, o de Gàmbia o d'altres països del Tercer Món. Quan els cayucos passen de llarg el far de la Restinga, estan condemnats a perdre's en l'oceà. Sentenciats a morir tots els que hi viatgen. Per això, en plena visita, vaig preguntar si es reforçaven les patrulles navals per detectar vaixells en risc de desaparèixer a l'oceà. La resposta va ser no. Segurament, aquesta és una feina que hauria de fer Frontex, protegir la frontera sud de la Unió Europea, però també protegir aquells que es juguen la vida perseguint el somni europeu.»