Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.823 declaraciones · página 33 de 61
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I tal com va dir ahir molt ben dit el meu company Gavin, Junts per Catalunya no farem, no utilitzarem, ni ho pretenem fer mai, utilitzar aquest tema com una arma ni ideològica ni política. I ho diem perquè sembla que per a alguns no existeixi, per exemple, la repressió marroquina vers el poble sahrauí, ni la xinesa vers els uigurs o al Tibet o a Hong Kong, ni la repressió turca vers els kurds. Sembla que no existeixi. Per a nosaltres sí que existeixen, perquè no diferenciem entre víctimes. Nosaltres ens solidaritzem i donem tot l'escalf i suport i volem protegir totes les víctimes de totes les violències. Junts per Catalunya exigirem, en la nova regulació que ahir va començar a caminar, que es desenvolupin polítiques responsables, més enllà de mocions d'improvisacions polítiques motivades per res, per cap tipus de pressió temporal de cap tipus, cap reacció impulsiva ni decisions que poden acabar essent precipitades o incoherents. Junts per Catalunya sabem que cal clarificar i estandarditzar els criteris per a la venda d'armes. Per això hi vam donar suport, perquè se'n parli, perquè es faci una bona proposta. Clarificar els criteris per a la venda d'armes, tant en països en conflicte com, òbviament, en tots aquells en què s'estiguin violant els drets humans de la seva població. Calen normes prefixades i no reaccionar davant d'un únic cas concret, depenent de la major o menor pressió existent en un moment donat. Cal dotar de coherència els criteris i, òbviament, que siguin comuns en el si de la Unió Europea.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Senyor ministre, vostè i el seu Govern estan fent les coses malament. Li hem dit des de fa molt temps des de Junts per Catalunya, li ha dit al PP amb diverses propostes de reprovació que han portat contínuament en aquest hemicicle, avui li estan dient socis seus del Govern. Si fins i tot el mateix president Sánchez fa pocs dies li va haver d'esmenar la plana públicament, pel tema dels contractes. Parlem d'aquest tema, de les exportacions d'armes espanyoles. Recordem, s'han incrementat un 29 % els darrers cinc anys i, especialment, el que volia recordar és que els principals importadors d'armes espanyoles, en aquests mateixos darrers cinc anys de tant d'augment, han estat països, en primer lloc, com l'Aràbia Saudí o com Turquia, també Kuwait, el Marroc, etc., règims autoritaris on es conculquen de forma flagrant els drets humans. Alguns només s'escandalitzen de l'exportació d'armes si es fa depèn de quin Estat, però no, quan s'exporta a països com Iran, on les dones pateixen la violència més extraordinària cada dia de les seves vides, a Síria o al Sudan, que estan donant suport armamentístic a les organitzacions terroristes com Hamas o Hezbollah.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I com a jutge que vostè és, bé que se n'ha d'adonar que estem davant d'una vulneració flagrant dels drets fonamentals. Que no estem parlant de VOX, a més, que estem parlant d'un jutge i d'un govern PSOE-Sumar. No ho veu que aquesta pràctica, un cop coneguda, hauria de ser castigada severament? No ho veu que el seu Govern hauria de reparar tots i totes les afectades i les seves famílies, perquè aquestes pràctiques han suposat un immens dany moral i un immens menyspreu a la seva intimitat i dignitat? I què ha fet vostè? Res. Quina enorme diferència de la reacció que va tenir l'Estat britànic en el cas Spycops scandal. Quina gran diferència. Quina diferència tan abismal que hi ha entre els laboristes britànics i els socialistes espanyols. Un altre exemple. Quants anys fa que des de Junts per Catalunya l'advertim de la forma de fer de la UDEF? Aquí ni m'hi referiré als milions que van trobar darrere la paret del seu responsable, de casa del seu responsable principal, no. De la UDEF i de l'UCO. Amb informes directament falsos, novel·les de ciència-ficció contra els independentistes, autoerigint-se en els preservadors de la unitat patriòtica espanyola, encara que haguessin de corrompre, d'estirar, d'esquinçar les costures de l'estat de dret i de la democràcia. Què van fer vostès tot aquest temps respecte d'aquesta policia patriòtica? Què han fet durant tots aquests anys? De nou, res. A casa nostra, senyor ministre, tenim una dita: ja pots xiular si l'ase no vol veure. I vostè no volia veure, senyor ministre. I ara què? Ara l'UCO ha ampliat el seu objectiu. Vostès ho estan sentint bé. Ara sí? Ara per fi faran cas del que fa tant de temps que els independentistes catalans, que Junts per Catalunya els estem exigint? Ara sí que faran neteja a la cúpula de l'UCO? Així hauria de ser. Però van molt tard. Comencin a desballestar d'una vegada la cúpula de l'UCO.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. Senyor ministre, l'hem estat escoltant atentament, senyor Grande-Marlaska, com fem sempre. I també hem estat escoltant, òbviament, algunes de les intervencions d'altres grups parlamentaris que ens han precedit. I també hem estat escoltant els darrers dies algunes intervencions que han fet a mitjans alguns dels grups que encara no han tingut l'oportunitat d'intervenir en aquesta compareixença. I, sincerament, la primera conclusió que crec que en podem extreure és que ningú advoca per vostè, senyor ministre, ni per la seva gestió. I suposo que no serà cap sorpresa que li diguem que nosaltres tampoc. Junts per 1 Nota del Diario de Sesiones: Se refiere a que no va a agotar el tiempo previsto reglamentariamente para su intervención. Catalunya fa molt de temps que li diem, de fet, cada vegada que tenim oportunitat, que vostè i la seva gestió no és de fiar. Li posaré alguns exemples. Ho vam constatar ara fa pocs mesos, que descobríem, tota l'opinió pública, nosaltres també, estupefactes, el darrer dels casos d'infiltració, en aquest cas, era una policia nacional infiltrada en entorns independentistes, en aquest cas gironins. Una policia infiltrada, no en entorns criminals per lluitar contra la delinqüència, no, perquè ja sabem que, òbviament, qualsevol estat democràtic pot permetre, òbviament, amb la preceptiva autorització judicial, doncs infiltrar policia per fer front a màfies, que n'hem parlat en ocasions, o per fer front a temes de tràfic d'estupefaents o de tràfic de persones o terrorisme, etc. Això és usual. Però no, a l'Estat espanyol, la policia de la qual vostè n'és el darrer responsable, o principal responsable, es va infiltrar per espiar entorns socials i d'activistes independentistes. Senyor Marlaska, sota la seva responsabilitat directa, s'han utilitzat mètodes policials propis de règims totalitaris, com el de les dictadures comunistes, igual que precisament excel·lien en el seu sexpionatge, aquí van fer el mateix. Vostè ha autoritzat i validat una vulneració gravíssima dels drets fonamentals de molts ciutadans catalans. Perquè una cosa és infiltrar-se en una assemblea, que ja estaria malament, i l'altra, molt diferent, és dedicar-se a intervenir políticament en elles, a condicionar estratègies de l'activisme social i, sobretot, afectar greument la vida privada de persones innocents, com així va estar. Vostè ha beneït que agents de la policia manipulin la vida familiar, sentimental, emocional, de persones innocents amb noms i cognoms, persones que no eren delinqüents de cap de les maneres. I això ho ha autoritzat vostè. Maniobrar amb falsedats i enganys les vides emocionals, les vides privades de les persones, mai de la vida pot ser una actuació policial legítima. Mai de la vida.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora las consecuencias de las políticas que ha llevado a cabo su Ejecutivo en Cataluña?
«Fixi's en les dades, l'oferta de lloguer ha caigut un 56 %, més d'un 80 % a la ciutat de Barcelona. Fracàs absolut de Collboni i de Colau. Mentre els Països Baixos tenen un 29 % d'habitatge públic, Àustria un 24 %, Dinamarca un 20 % o França un 17 %, Espanya té un miserable 1,7 %. Què fan vostès davant del resultat de les seves polítiques, senyor Sánchez? Doncs fan el pitjor que pot fer un Govern, que és persistir en l'error. Vostès no rectifiquen, persisteixen en l'error. Senyor Sánchez, prou titulars, en un titular no s'hi viu. Facin habitatge públic, traspassin els pisos de la Sareb a Catalunya, deixin de fer patir la gent. I sobretot, apaguin ja la màquina de triturar la classe mitjana catalana. Visca Catalunya lliure! Moltes gràcies. En los últimos años, los diferentes Gobiernos españoles, especialmente en periodo electoral, han anunciado muchos pisos nuevos. Pero la realidad es que siguen vendiéndonos humo en diferentes ocasiones. Anuncian pisos que no hay. La realidad es que en la Cataluña del señor Illa es imposible encontrar una vivienda digna que se pueda pagar, y una habitación, señoras y señores, no es una vivienda digna. Los datos nos dicen que ni lluvia de millones ni lluvia de pisos: mientras que Alemania invierte más de 200 euros por habitante y más de 300 euros Dinamarca e Irlanda, España solo ha invertido 84. Nuestro alcalde de Martorell hace más vivienda pública que Colau y Collboni en Barcelona. Ustedes han anunciado medidas que iban a ser la solución definitiva, pero el modelo que tenemos hoy -lo certificamos- es un fracaso absoluto. La oferta de alquiler ha caído en picado, los jóvenes no se pueden emancipar y los precios cada día son más altos, pero no los sueldos.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora las consecuencias de las políticas que ha llevado a cabo su Ejecutivo en Cataluña?
«Els darrers anys, els diferents governs espanyols, especialment en període electoral, han anunciat pluges de milions i pluges de pisos, però, quina és la realitat? Doncs la realitat és que uns i altres porten anys venent-nos fum, parlant de pisos, anunciant pisos, però no hi ha pisos. La realitat és que a la Catalunya del senyor Illa és impossible trobar un habitatge digne que es pugui pagar, i una habitació, senyors i senyores, no és un habitatge digne. Les dades ens diuen que ni pluja de milions ni pluja de pisos. Mentre Alemanya ha invertit més de 200 euros per habitant en habitatge públic els darrers 10 anys, Dinamarca i Irlanda n'han invertit més de 300, Espanya només n'ha invertit 34. Ha fet, de fet, més habitatge públic el nostre alcalde a Martorell que Colau i Collboni a Barcelona. Vostès han aprovat lleis que s'han anunciat com la solució definitiva, però el model que han venut avui certifiquem que és un absolut fracàs. L'oferta de lloguer ha caigut en picat. La gent jove no es pot emancipar. Els preus cada dia són més alts; els sous no ho són.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno en materia de gobernanza de...
«Què caldria fer, doncs? Respecte a Catalunya, la SEPI hauria de transferir-nos les seves competències i, evidentment, recursos. I mentrestant, la SEPI hauria de crear un consell consultiu amb presència dels representants empresarials i socials de Catalunya. La SEPI hauria de dedicar com a mínim el mateix percentatge dels seus recursos a Catalunya que el pes català al PIB de l'Estat. La SEPI hauria d'apostar també per les pimes i les start-ups i la innovació, considerant l'important pes que aquestes tenen en el teixit productiu del país. I sí, la SEPI hauria d'estar sotmesa a una auditoria independent, posant a disposició d'aquesta cambra el seu resultat i poder així adoptar les mesures correctores necessàries per a la seva millora. Qualsevol altra cosa només és soroll polític interessat. Qualsevol altra cosa només serà utilitzar la SEPI com a arma per bastonejar els seus adversaris polítics. Qualsevol altra cosa que facin vostès només serà el de sempre: espanyols fent d'espanyols per vergonya dels quals no ho som. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar la atracción y retención del talento científico e innovador,...
«Ley de la Ciencia aprobada en el 2002 por el Parlament de Cataluña bajo el impulso de los consejeros Geis y Tremosa establece un marco jurídico propio para la investigación y la innovación. Las ayudas a la investigación en Cataluña debe realizarlas la Generalitat de Catalunya. Quédense su ATRAE, devuélvannos el dinero y ya gestionaremos nosotros. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar la atracción y retención del talento científico e innovador,...
«I vaig acabant, en recerca el que es necessiten són menys plans, menys anuncis, millor gestió, menys burocràcia, més agilitat, més coordinació amb el sector productiu, més col·laboració publicoprivada i, sobretot, més inversions, i també respecte per les competències de Catalunya. La Llei de la ciència aprovada el 2002 pel Parlament de Catalunya sota l'impuls dels consellers Geis i Tremosa, estableix un marc jurídic propi per a la recerca i la innovació. L'ajut a la recerca a Catalunya l'ha de fer la Generalitat de Catalunya. Quedin-se vostès, l'ATRAE, tornin-nos els nostres diners i ja farem nosaltres la gestió. Moltes gràcies. Muy buenas tardes, presidenta y señorías. La PNL que nos ocupa identifica un problema importante, la afectación directa que tienen en la investigación los recortes de la Administración Trump en Estados Unidos, pero se equivoca en el diagnóstico y también en la solución. Se equivoca al mezclar los recortes de Estados Unidos con batallas partidistas que no vienen al caso. No sé por qué dicen que la infrafinanciación de los Gobiernos de Rajoy no se hace extensiva a los Gobiernos de Zapatero y de Sánchez, porque el Gobierno español nunca jamás ha tenido un auténtico interés por la investigación ni con el PP ni con el PSOE. En segundo lugar, la PNL también se equivoca al centrarlo todo en el programa ATRAE del Gobierno español, porque al hacerlo pone en evidencia que esta es una iniciativa que no responde a una voluntad sincera de proteger y potenciar la investigación y la innovación, sino a la voluntad de propaganda gubernamental. Por último, demuestra que no conocen las preocupaciones y las necesidades reales del mundo de la investigación y de la innovación científica, porque, ¿qué es eso de impulsar instrumentos nacionales de atracción y retención de talento científico e innovador? Esto es lenguaje vacío, palabras vacías, es hablar para no decir nada.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar la atracción y retención del talento científico e innovador,...
«I quina és aquesta feina? No és ni propaganda ATRAE, ni batalla partidista, ni tampoc batalla ideològica. És molt més senzill. El que ha de fer el seu Govern és el que calgui, sobretot posar els diners que calguin perquè els projectes d'investigació que avui existeixen gràcies al finançament dels fons competitius d'agències governamentals dels Estats Units no s'esfumin. Perquè aquesta és la qüestió: garantir que els grups que estan en marxa i que fan recerca amb el finançament de fons competitius americans, obtinguts gràcies al seu esforç i als seus mèrits i que, per cert, es concentren especialment a Catalunya, puguin continuar investigant; que els grups de recerca no quedin a l'estacada i que cap dels investigadors se n'hagi d'anar al carrer. Nosaltres ens comprometem a vetllar perquè el seu Govern compleixi amb la seva obligació, que, insistim, és compensar els fons que deixin d'arribar dels Estats Units. I això no ho diem per dir-ho. Catalunya té un ecosistema de recerca especialment viu, molt potent i arrelat a la societat catalana i al teixit productiu del país, amb un enorme prestigi i projecció internacional. Mirin si té força aquest ecosistema de recerca català que, malgrat totes les adversitats que comporta la dependència d'Espanya, ha aconseguit créixer captant fons competitius americans i europeus per cobrir les mancances de finançament que pateix. Com a dada rellevant, Catalunya ocupa la tercera posició de la UE-27 en nombre d'ajuts de l'European Research Council per habitant, i se situa al nivell dels Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Noruega. Malgrat l'infrafinançament crònic, malgrat la burocràcia espanyola, sense el benefici de la capitalitat de l'Estat que té Madrid, Catalunya disposa d'un sistema universitari d'excel·lència i centres d'investigació referents, com l'ICREA, l'Institut Català d'Investigació Química, l'Institut Català d'Oncologia o el Centre de Regulació Genòmica. La recerca catalana lidera el rànquing estatal de producció científica, malgrat la baixa inversió en recerca i desenvolupament, i lidera també el rànquing en publicacions científiques amb un impacte semblant a països com Canadà, Singapur o Finlàndia. I és també líder en patents i transferència tecnològica, gràcies a la participació del teixit empresarial del país, la col·laboració publicoprivada.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar la atracción y retención del talento científico e innovador,...
«Molt bona tarda, presidenta. Senyories. La PNL que ens ocupa identifica un problema important com és l'afectació directa sobre la recerca i la investigació de les retallades de l'administració Trump als Estats Units, però s'equivoca en la diagnosi i també en la solució. S'equivoca en barrejar les retallades als Estats Units amb batalles partidistes que no venen al cas. No entenem per què diuen que la infrafinanciación de los gobiernos de Rajoy no s'estén a los gobiernos de Zapatero y de Sánchez. Perquè el Govern espanyol mai ha tingut un veritable interès per la recerca, ni amb el PP ni amb el PSOE. En segon lloc, la PNL s'equivoca també en centrar-ho tot en el programa ATRAE del Govern espanyol, perquè fent-ho posa en evidència que la iniciativa no respon tant a una voluntat sincera de protegir i potenciar la recerca i la innovació, sinó a una voluntat de propaganda governamental. I finalment, demostra que no coneixen les preocupacions i les necessitats reals del món de la recerca i la innovació científica, perquè què és això d'impulsar instrumentos nacionales de atracción y retención del talento científico e innovador? Això és llengua de fusta, això és parlar per no dir res. Vostès saben què urgeix als investigadors? No és impulsar instrumentos nacionales. Els investigadors no necessiten propaganda governamental del programa ATRAE ni debats com els d'avui. El que els investigadors necessiten és que el Govern espanyol faci la seva feina, que el Ministeri espanyol de Ciencia e Innovación y Universidades faci la seva feina, i que també la faci la Conselleria de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«Per tant, nosaltres estem en una situació en què, per una banda, pel que fa referència a l'atenció als usuaris, a reivindicar la necessitat que es facin plans d'emergència, plans de recuperació de servei, d'atenció o d'informació, evidentment podríem estar d'acord. De fet, és un tema que l'hem discutit en moltes altres ocasions. Abans ho comentàvem amb una altra diputada que no fa massa hem aprovat, nosaltres mateixos hem votat a favor d'iniciatives semblants a aquesta. Per tant, també podríem dir aquestes d'avui també les podríem votar. Però, és clar, jo he escoltat la intervenció del portaveu del Grup Popular i aleshores se'ls ha vist el llautó, se'ls ha vist la poteta. Del text de la proposició hi ha 5 punts, referit als usuaris, quan tenim problemes a Catalunya no apareixen aquestes propostes del Grup Popular, aquesta vegada sí. N'hi ha una que és la de reprovació. Al ministre també el vam reprovar fa uns pocs mesos, no fa massa, uns pocs mesos, el vam reprovar, perquè s'han d'assumir responsabilitats polítiques quan els serveis públics no funcionen. I el servei de ferrocarril a lEstat espanyol no funciona. Però resulta que, de la seva intervenció, sis parts de la seva intervenció han sigut el sanchismo, Ábalos, el personalismo del no sé què, que el ministre és un capsigrany... Home, jo crec que es veu una mica, amb el punt primer de la seva proposta que el que vostès busquen és, aprofitant aquestes incidències i aquest mal servei que realment es dona, però que es dona en moltes altres ocasions, senyors del PP, doncs aprofitar-ho com un instrument d'agressió i de desgast i de responsabilitats polítiques, no? Per tant, com ja se'n va aprovar una reprovació al ministre, a nosaltres ens sembla que el que cal és fer la feina. Per tant, el Grup Socialista el que hauria de sortir aquí és a dir que aquests plans d'emergències i d'atenció a l'usuari sí que sí que sí que es faran i que es faran aviat. I és clar, una reprovació perquè diu que fa set mesos que no s'ha complert de coses que fa set mesos que no s'han complert, aquest ple no pararia de fer reprovacions, matí, tarda i nit, m'entén? Per tant, entre algunes coses que podríem votar que sí i algunes que no les votaríem, que les votaríem que no, doncs nosaltres al final el que farem és una abstenció. Una abstenció, per cert, crítica.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«També és cert que, quan el Partit Popular vol posar el dit a l'ull del mal funcionament o de la mala atenció dels usuaris d'aquell dia, també caldria tenir en consideració una altra cosa. Diu que es van quedar desatesos, incomunicats, no acompanyats. Cert. També és cert, i ho sabem tots, que van caure totes les comunicacions a tot arreu. Jo estava en un acte i no podia trucar, no podia rebre missatges, whatsapps, correus. Estava realment totalment aïllat i estava al centre de Madrid. Vull dir que, precisament en aquest cas, si en algun moment Renfe o Adif podria dir 'No, no, escolti, és que això no ha sigut responsabilitat meva, que això és problema que jo m'he quedat sense llum'. Doncs seria aquest, és que aquest seria el cas on potser no es podrien demanar responsabilitats d'aquesta manera, perquè el problema era la falta de subministre elèctric. O dit d'una altra manera, a nosaltres ens disgusta profundament que s'utilitzi aquesta iniciativa en certa mesura, i després en tornaré a parlar, com un instrument de desgast polític, quan resulta que a Catalunya tenim problemes amb els trens i amb el servei dels trens i de Rodalies i d'alta velocitat i dels Avant contínuament, des de fot anys amb reivindicacions, amb plataformes. Hosti, el PP no té aquesta mobilització, aquesta rapidesa, aquest nivell d'exigència. Per tant, sincerament li dic, no ens sentim igualment tractats els usuaris de Catalunya. Ja li dic, eh. Per no entrar en un terreny en què jo ho faig molt sovint, per cert, que és que, quan vostès governaven, de tot el que vostès estan demanant no van fer res, res o molt poc, molt poc.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats. Ens trobem davant d'una iniciativa que, aparentment, és una peça separada dels debats que hi ha hagut aquí sobre l'apagada elèctrica, perquè d'alguna manera és una iniciativa que es vol focalitzar sobre les conseqüències que va tenir l'apagada elèctrica en el sistema ferroviari i com, efectivament, els ciutadans i els usuaris del ferrocarril van quedar desatesos, desorientats, incomunicats. I hi hauria molt que parlar de tot això, la veritat. Miri, per començar, quan nosaltres sovint parlem de la qüestió ferroviària, posem Ferrocarrils de la Generalitat com un bon exemple de gestió i un bon model de gestió, de planificació i d'inversió. Fixin-se si s'hauria de parlar d'això, que l'endemà al dematí de l'apagada, tots els trens de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat funcionaven perfectament tots, i funcionaven en hora. A Catalunya, van necessitar Renfe i Adif va necessitar tot aquell dia per anar recuperant, i molt lentament, i encara els podria dir que l'endemà encara hi havia restes, podríem dir, conseqüències del mal funcionament de Renfe i Adif per falta de subministre elèctric. Com pot ser que Ferrocarrils de la Generalitat sí que tingués subministre elèctric i Renfe i Adif no en tingués? Bé, n'hi hauria molt que parlar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«La proposición de ley propone una introducción explícita del embargo. La ley actual ya prevé, en el artículo 8, la denegación de exportaciones si existiera el riesgo de que el material se utilice para la represión interna, el terrorismo o violaciones graves del derecho internacional. Pero esta proposición pretende tipificar y regular específicamente la figura del embargo, dotarla de una figura jurídica propia en la legislación española. Según la propuesta, el régimen jurídico del embargo -una propuesta, una proposición que hoy solo tomemos en consideración y que habrá que discutir-, se lanza la idea de que existan criterios objetivos: un procedimiento transparente y una obligación de publicación y justificación, y aparentemente está perfectamente en consonancia con los compromisos internacionales, ya que refuerza el cumplimiento del Tratado sobre el Comercio de Armas y existe coherencia con la posición común de la Unión Europea. Por lo tanto, desde Junts per Catalunya votaremos a favor de la toma en consideración de esta iniciativa en coherencia y por respeto a los derechos humanos. Junts siempre ha manifestado su voluntad de defender los derechos humanos como un principio irrenunciable de nuestra acción exterior por compromiso con la paz y con el derecho internacional y por una mayor transparencia y control democráticos. Porque esta propuesta puede ofrecer más herramientas incluso al propio Congreso para supervisar y controlar a qué países se venden las armas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Segons la proposta, el règim jurídic de l'embargament, d'aquesta proposta que avui només prenem en consideració, en tot cas, s'haurà de discutir, llança la idea o proposa que hi hagi d'haver criteris objectius, un procediment de transparència o transparent, una obligació de publicació i justificació de quan hi ha un embargament o no hi és i, per tant, aparentment està perfectament alineada amb els compromisos internacionals, reforça el compliment del Tractat de Comerç d'Armes, hi ha coherència amb la posició europea comuna. I, per tant, des de Junts per Catalunya votarem a favor de la presa en consideració de la iniciativa, en coherència amb el respecte als drets humans. Junts ha manifestat sempre la seva voluntat de defensar els drets humans com un principi irrenunciable de la nostra acció exterior, per compromís amb la pau i amb el dret internacional i per una major transparència i control democràtic, ja que aquesta proposició pot donar més eines, fins i tot al propi Congrés, per supervisar i controlar a quins països es venen les armes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Ahora hemos descubierto que quizás, una y otra vez, nos hemos encontrado en situación de riesgo de apagón. ¿Y por qué lo digo? Pues porque el secretario de Estado de Energía, Joan Groizard, en una entrevista que le hicieron al día siguiente o al otro en Catalunya Ràdio, reconoció que los días posteriores al gran apagón, es decir, al cabo de unos días, se decidió trabajar en un modo más seguro para que no vuelva a pasar, incorporando nucleares, centrales de ciclo combinado o hidráulica. Eso, señora vicepresidenta, es un reconocimiento implícito de que el mix del 28 de abril no era lo suficientemente firme. Recordémoslo, en el momento del gran apagón y con la mitad de la nuclear desconectada, Redeia había retirado la hidráulica y los ciclos combinados, por una parte y, por lo tanto, hemos de pensar que quizás les fallaron los cálculos, porque al día siguiente y en los días posteriores Redeia cambió el programa de operaciones -sí-, retiró 3 gigavatios de solar y puso más ciclos combinados para tener más estabilidad; por mucho que usted ahora niegue que por haber gran parte de renovables no hay más volatilidad, como se ha podido entender. El 28 de abril, en segundos -eso nos lo acaba de explicar usted-, se desconectaron 2,2 gigavatios de la electricidad verde. Casualmente, en Andalucía y Extremadura, donde hay la mayor implantación de energía solar de todo el Estado. En Junts queremos renovables, claro que sí, y queremos el despliegue de renovables, sobre todo en Cataluña. Pero tenemos que recordar que la nuclear, los ciclos combinados o la hidráulica son tecnologías que sincronizan ante las perturbaciones y que, además, aportan inercia. Ante el riesgo de quedarse a oscuras, se opta por un mix eléctrico que es más caro, pero más seguro, eso es lo que hicieron ustedes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«El president Pedro Sánchez va dir que les operadores de les centrals nuclears no s'han manifestat. Però, i vostès a què esperen? O a què espera el president de la Generalitat, Salvador Illa? No forma part de la responsabilitat de Govern portar la iniciativa a l'hora de buscar solucions? O és que no els preocupa? Perquè el teixit productiu català sí que n'està preocupat, especialment la gran indústria. Perquè vostès els estan pressionant per descarbonitzar, per electrificar els seus processos industrials, però alhora se'ls està negant l'accés a més electricitat, posant en risc la seva competitivitat. Si parlem d'emmagatzematge, ens han explicat que l'emmagatzematge amb bateries i amb bombeig pot ser clau per fer la transició de la nuclear per garantir el subministrament, i hi estem al 100 % d'acord. Parlen vostès de treure 4,5 gigawatts amb projectes de bateries, però saben què passa? Que el PNIEC hi té previstos 11 gigawatts. És a dir, no tenen previst complir els seus propis objectius? Tampoc respecte del bombeig de la hidràulica reversible. És una molt bona alternativa a la nuclear, però a Catalunya haurem d'esperar anys a tenir funcionant alguna de les ampliacions previstes per part de les hidroelèctriques. Darrerament, ens anuncien que són a punt de posar en marxa el mecanisme de capacitat per ampliar la capacitat de gestió, no tan sols de la demanda d'electricitat, sinó també de l'oferta. Un mercat que segur que farà pujar el preu de l'electricitat, però està clar que aprofitarà millor la generació renovable. Però de res no servirà si, en paral·lel, no s'implementen mesures per millorar l'estabilitat de la xarxa. Per exemple, programaris per generar inèrcia sintètica en les plantes de renovables, un software que serveix per fer creure al sistema elèctric que l'electricitat que ve de la solar porta la mateixa força que la que ve de la nuclear, perquè ho entengui la ciutadania. Però aquest software és car. Els preguntem: impulsaran ajudes per modernitzar les plantes de renovables i fer la xarxa més estable?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Aquest any han de doblar la capacitat de resposta activa fins als 1148 megawatts de potència, perquè saben perfectament que fem front a un escenari de més dependència elèctrica. I amb la demanda d'electricitat que s'ha multiplicat en dos anys per 4,4, el panorama es complica. La demanda s'ha disparat per la descarbonització de la indústria, per l'entrada de nous consumidors, com els centres de processament de dades; per la mobilitat sostenible. Per tant, li tornem a preguntar què farà el Govern espanyol per evitar una nova gran apagada? I, sobretot, veient els incompliments de terminis del PNIEC del seu Pla Nacional d'Energia i Clim, doncs li hem de preguntar també si podran mantenir el seu calendari de tancament de les nuclears. Ho diem perquè la resposta del ministeri, dient que quan arribi el moment del tancament, si cal, es mantindrà la nuclear per restriccions tècniques és per se, i segons la nostra opinió, irresponsable, perquè quan es tracta de garantir el subministrament no es poden prendre decisions en el temps de descompte. I no acceptarem de cap de les maneres que es posi en risc Catalunya. A Catalunya hi tenim el triple de dependència del nuclear. 60 % d'electricitat nuclear en el mix de generació català, davant del 20 % que hi ha a la resta de l'Estat. Per tant, un de cada dos catalans consumeix electricitat d'origen nuclear. I avui s'ha tornat a parlar de preu. Però saben quin és el preu del megawatt hora més car? El megawatt hora més car, el que desconnecta la indústria o el que deixa sense electricitat el comerç o el que deixa sense electricitat els malalts que tenen electrodependència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«El dia 28 d'abril, en segons, això ens ho acaba d'explicar, es van desconnectar 2,2 gigawatts d'electricitat verda, casualment a Andalusia i Extremadura, allà on hi ha més implementació d'energia solar de tot l'Estat. Des de Junts, volem renovables, per descomptat. I tant. Volem el desplegament de les renovables, especialment a Catalunya, però hem de dir o hem de recordar que la nuclear, els cicles combinats o la hidràulica són tecnologies que sincronitzen davant les pertorbacions i que, a més, aporten inèrcia. Davant del risc de quedar-se a les fosques, s'opta per un mix elèctric més car, però més segur. Això és el que van fer vostès. Per tant, tornem a la seva afirmació que ningú no els havia advertit que això podia passar. Miri, no poso en qüestió la seva sinceritat, però aleshores sí que caldria qüestionar la seva capacitat de llegir la situació. Deixant de banda l'informe de Redeia, al qual abans feia referència que advertia dels riscos, vostè sabia que hi ha hagut situacions límit prèviament. Per exemple, sis dies abans del blackout, el dia 22 d'abril, Repsol va tenir problemes de subministrament a la refineria de Cartagena. I també es van detectar problemes el dia 24 d'abril, quatre dies abans de la gran apagada. A això cal sumar una altra evidència, i és que la gestió del sistema treballa amb marges molt estrets respecte a la seguretat del subministrament, fins i tot quan compta amb les nuclears. L'any passat van haver d'activar quatre cops el sistema de resposta activa de la demanda, que desconnecta la gran indústria per evitar la caiguda del sistema i deixar a les fosques tota la població. Quatre cops, per tant, en risc de gran apagada: al maig, al juliol i dos cops al desembre.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Ara han descobert que probablement estàvem una vegada i una altra en situació de risc d'apagada. I per què ho dic? Perquè el secretari d'Estat d'Energia, Joan Groizard, en una entrevista que va fer no sé si l'endemà o l'altre a Catalunya Ràdio, va reconèixer que els dies posteriors a la gran apagada, per tant, al cap d'uns dies, van decidir treballar en un modus més segur perquè no torni a passar incorporant nuclears, cicle combinat o hidràulica. Això, senyora vicepresidenta, és un reconeixement implícit que el mix del 28 d'abril no era prou ferm. Recordem-ho, en el moment de la gran apagada i amb la meitat de la nuclear desconnectada, Redeia havia retirat la hidràulica i els cicles combinats en una part i, per tant, hem de pensar que potser li van fallar els càlculs. Perquè el dia següent i posteriors Redeia va canviar el programa d'operació, va treure tres gigawatts d'arc solar, va posar més cicles combinats per tenir més estabilitat. Per molt que ara vostè negui que amb molta renovable no hi ha més volatilitat, com li hem sentit a dir.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Moltes gràcies, presidenta. Vicepresidenta, començo fent-li una pregunta que li demano que em respongui per evitar suspicàcies. En la darrera sessió de control al Govern, durant les preguntes i per demostrar la seva implicació, vostè va dir que el 28 d'abril era a Redeia des de les 11.30 del matí, des de les 11.30. Segurament, va ser un lapsus i volia dir 12.30. En cas que digués 12.30, igualment li preguntem: hi era abans de la gran apagada per un avís previ d'inestabilitat a la xarxa? Li ho dic perquè es va publicar que dues hores i mitja abans, i no mitja hora abans, dues hores i mitja abans, ja s'hauria advertit d'aquestes pertorbacions. Entenc per l'expressió que fa ara que es deuria equivocar vostè l'altre dia i no volia dir això, que no era ni a quarts de dotze ni a quarts d'una. En qualsevol cas, vostè també va dir que ningú no els havia advertit que hi podia haver una gran apagada. El darrer informe presentat a la junta d'accionistes de Redeia advertia que això podia passar. No li fan arribar els informes? Ho dic perquè l'Estat espanyol, a través de la SEPI, participa en el 20 % justament en l'accionariat de l'operador de la xarxa elèctrica. En aquest informe, hi ha un mapa de riscos amb dos punts que criden l'atenció, i pari atenció: 'Podria haver-hi desconnexions de generació per elevada penetració de renovables, sense capacitats tècniques necessàries per al comportament adequat davant de pertorbacions'. Aquest punt és senzillament profètic, és a dir, que són les pertorbacions de la xarxa les que tenen com a efecte la desconnexió de les plantes de renovables i no a l'inrevés. No és una caiguda d'una planta solar la qual ens ha portat al blackout, perquè això, evidentment, seria un desastre. En aquest informe a la junta d'accionistes de Redeia també hi ha una altra predicció que a Catalunya ens preocupa molt seriosament i que diu: 'La pèrdua de generació ferma amb la sortida de les nuclears podria generar un problema, perquè no hi ha bateries ni bombeig suficient'. És cert. Ves per on, la gran apagada del 28 d'abril s'ha convertit en un macrotest involuntari, lògicament, que demostra, com anunciaven els experts a l'informe de Redeia, que estàvem caminant per la corda fluixa, per tant, en un escenari de risc. Amb molt poca generació convencional, que aporta més estabilitat a la xarxa i amb molta renovable, amb més volatilitat, es tenen més números perquè et toqui la Grossa, una loteria, en aquest cas, que ningú no vol. Ningú vol aquest premi.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuándo tomarán las medidas para dotar al sistema judicial catalán de las capacidades necesarias para...
«I una especialment vulnerable és la pagesia catalana. A camp obert, sense enllumenat nocturn, ni testimonis, ni càmeres de vigilància, poca policia, prodiguen els robatoris al camp. Eines, tractors, la collita, garrofes, carxofes del Prat, cireres del Baix Segre. Grups organitzats professionals que lloguen magatzems, que roben el fruit del treball dels pagesos que fan equilibris per sobreviure i no perdre diners, i que sovint els fan malbé els arbres hipotecant collites futures. Quina és la seva feina com a ministre? A mi em sembla que la més important és que el sistema judicial tingui capacitat de lluitar contra la multireincidència, i això vol dir més jutjats i més judicis ràpids. Faci la seva feina. Gracias. La inseguridad es una preocupación que va al alza. Preocupa a la ciudadanía y genera perjuicios, y la seguridad es un derecho fundamental y en la situación actual provoca una percepción de impunidad. Por eso, Junts per Catalunya registra una iniciativa el 12 de abril del año 2024 para luchar contra la multirreincidencia delictiva que aún está pendiente de aprobación definitiva en esta Cámara. Ustedes van tarde y esta iniciativa propone modificaciones del Código Penal para que sea más eficaz y también incrementar el número de jueces, porque todos asocian los robos y multirreincidencia con la policía, pero aquí lo que faltan son juzgados, jueces y juicios rápidos. En lugar de hacerse en tres o cuatro meses, se hacen al cabo de año y medio, y deberían hacerse, para los hurtos, en quince días. Nada que ver con la realidad. Mientras nuestra iniciativa espera, efectivamente, ustedes van a Barcelona a anunciar con el conseller, en diciembre pasado, que doblarían las salas para juicios rápidos en 2025, pero una vez más, por lo que sabemos, este plan se diluye y se refuerza el personal existente: dos jueces sustitutos y otros que harán horas extras. La jueza decana de Barcelona y el presidente del TSJ en Cataluña dicen que eso no va a resolver el problema y reclaman cien nuevos jueces.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuándo tomarán las medidas para dotar al sistema judicial catalán de las capacidades necesarias para...
«Gràcies. La inseguretat és una preocupació que va a l'alça, neguiteja la ciutadania, genera greus perjudicis. La seguretat és un dret fonamental i l'actual situació provoca percepció d'impunitat i de por. Per això, Junts per Catalunya va registrar una iniciativa el 12 d'abril de l'any 2024 per lluitar contra la multireincidència delictiva, que encara està pendent d'aprovació definitiva en aquesta cambra. Vostès van tard. En aquesta iniciativa, proposem algunes modificacions del Codi Penal perquè sigui més efectiu, i també incrementar el nombre de jutges, perquè tothom associa els robatoris i multireincidència amb policia. Però aquí el que falta és jutjats, jutges i judicis ràpids, que, en comptes de fer-se en tres o quatre mesos, es fan al cap d'un any i mig. Els de furts s'haurien de fer en 10 o 15 dies. Res a veure amb la realitat. Mentre la nostra iniciativa espera, efectivament, vostè va anar a Barcelona a anunciar amb el conseller el desembre passat que doblaria les sales per a judicis ràpids el 2025. Però una vegada més, pel que sabem, aquest pla s'aigualeix i acaba amb un reforç en personal existent, dos jutges substituts i altres que faran hores extres. La jutgessa degana de Barcelona i del president del TSJ de Catalunya diuen que això no solucionarà el problema i reclamen 100 nous jutges. Amb aquest panorama, els delinqüents campen a plaer al nostre país, mentre no són jutjats, encara que hagin sigut detinguts, són en llibertat i continuen delinquint. I aquesta criminalitat és injusta i perjudica molta gent vulnerable.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Escolti, és una proposta demagògica, totalment demagògica. I amb això ja sabem com vostès no creuen en el sector de les fires, en el sector turístic, el denigren. Miri el que ha passat amb la taxa turística a Catalunya, doncs el mateix. Es dediquen a fer una declaració d'intencions, més o menys benintencionada, per buscar el titular, per dir: 'Nosaltres som els bons, els que volem la sostenibilitat', però és una proposta de quatre ratlles. Maleïda demagògia de dretes. I maleïda demagògia d'esquerres. Buscant un titular, però on després al darrere no hi ha propostes que s'aguantin. Si volen parlar en serio amb nosaltres d'això, portin una proposta que parli de tot això que els he dit: tecnologia... Sí, sí, no ho dic per tu, Pilar. Tecnologia, conseqüències econòmiques, impactes. El port de Barcelona i de Tarragona són ports on hi ha una gran activitat industrial de manteniment de iots de gran eslora. Gracias, señor presidente. Hoy se nos presenta una iniciativa del Grupo SUMAR que no es la primera vez que aparece en los debates del Congreso. Si no he entendido mal, hubo una enmienda en el trámite de la ley del impuesto mínimo complementario, donde también intentó SUMAR que se aprobase una declaración de este estilo, pero parece que no contó con los votos suficientes para su aprobación. Nosotros siempre hemos defendido el principio de que quien contamina paga, y lo hemos demostrado. Cuando hemos tenido responsabilidades de gobierno fuimos el primer Gobierno de todo el Estado con una propuesta de aplicación de la euroviñeta en vías de alta capacidad. Pero no fue una propuesta de cuatro líneas, fue una propuesta razonada, trabajada con todos los sectores, justificada y solvente. De eso hace muchos años ya y no ha habido forma humana de que esto se aplique. Era una propuesta que, obviamente, incorporaba la movilidad sostenible, la que no tenía emisiones de CO2, naturalmente.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Perquè jo li giraria també la reflexió. El 3 % dels visitants que venen a Catalunya generen aproximadament el 15 % de la despesa turística total. Per tant, una mesura així, sense un impacte econòmic de saber quines conseqüències té, nosaltres no l'aprovarem. La competitivitat dels aeroports. Si això es posa a Catalunya, que estem a prop de França i d'Itàlia, què passarà amb els aeroports de Niça o de Milà, que també atreuen turisme d'alt poder adquisitiu i fires? Doncs que competirem amb desigualtat. L'absència d'alternatives d'alguns territoris, sí, lefecte insular. D'on es parla aquí de l'efecte insular? A on? Enlloc, hi ha quatre ratlles, és una declaració de principis. Què passaria amb les Balears o les Canàries? No se sap, perquè a la proposta no en parlen. La falta de claredat. Què es pagaria? L'impost per tona de CO2 per quilòmetre recorregut? La tecnologia. Vostès saben que cada vegada més està emergint una tecnologia, especialment en avions petits de motors elèctrics d'hidrogen sense emissions de CO2? Hi hauria algun element d'incentiu o només és fer pagar?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«La famosa carteta i els cinc dies de reflexió no van ser altra cosa que un cop a la campanya electoral. Es va deixar de parlar de finançament, de l'amnistia, de la gestió de la Generalitat. Va ser un cop polític per desviar l'atenció dels temes que interessen als ciutadans de Catalunya a la narrativa, al psicodrama personal de Pedro, senyora i amics. I no havent-hi prou a copar tota l'atenció mediàtica, el CIS va venir a rematar la feina amb una enquesta flaix. Mirin, que en plena campanya electoral la policia faci informes falsos sobre comptes inexistents del president Mas o l'alcalde Trias, i que després els publiqui El Mundo és guerra bruta. Però que, en lloc d'un informe de Villarejo, tinguem un xou de tot un president amagant amb la seva retirada en plena campanya electoral catalana, fent el número de la llagrimeta per un al·legat assetjament judicial i mediàtic, també és guerra bruta. També és Operació Catalunya contra l'independentisme. És guerra bruta que es generi amb els diners de tots un efecto Sánchez per arribar allà on no arribava Salvador Illa. I també és guerra bruta que el CIS rematés la feina amb una enquesta flaix per capitalitzar aquest efecte electoralment, donant la imatge d'un PSC guanyador. Allò va ser un cop demoscòpic, un cop demoscòpic pagat entre tots, que va permetre en plena campanya que la Ser, El País i El Periódico poguessin titular 'El CIS dispara la intención de voto del PSOE tras la carta de Sánchez y su periodo de reflexión'. Exactament igual que les portades d'El Mundo amb Mas i Trias, i els informes falsos sobre els seus comptes a l'estranger. Això és guerra bruta. Això és corrupció. Això és malversar fons públics per interessos particulars.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Els sondejos del CIS i també els del CEO, per cert, s'han convertit en una eina prospectiva de propaganda política. No importa l'anàlisi sociològica. El que importa, i encara més si estem en campanya electoral, és l'efecte polític de l'enquesta, influir en el debat públic i canviar la intenció de vot dels ciutadans. A més a més, el CIS espanyol, el de Tezanos i el de tots els seus antecessors, nega la realitat sociològica i territorial de l'Estat, per posar-se al servei del relat d'una Espanya homogènia que no es correspon amb la realitat plurinacional. S'assignen mostres estadísticament irrellevants a les formacions polítiques no estatals. Els qüestionaris són tendenciosos i busquen explotar els biaixos i les polaritzacions que li interessen al PSOE i amagar el que no li interessa. No es pregunta per la monarquia ni pels negocis del rei emèrit, ni tampoc per la guerra bruta contra l'independentisme, no fos cas que aquests temes es posessin sobre la taula. Les preguntes estan ideològicament orientades i amb un enfocament centralista que ignora la pluralitat nacional i l'existència de sistemes polítics i electorals diferenciats a Galícia, Euskadi i Catalunya, que justificarien preguntes adaptades a les identitats, interessos i preocupacions d'aquestes nacions. La metodologia no té cap aval científic, és el que diu Francisco José Llera sobre el mètode Alaminos-Tezanos. I la manca de transparència és total, perquè les úniques dades que es publiquen són les agregades i no les microdades, no fos cas que es poguessin fer altres anàlisis que no fossin els del propi CIS.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2025, de 8 de abril, de medidas urgentes de respuesta a la amenaza arancelaria y de...
«Adicionalmente, y en el marco del acuerdo político entre Junts y el Ministerio de Economía, en el que se incorporaban en el real decreto todas estas disposiciones adicionales, también fijamos que se haría una reunión de seguimiento mensual entre el Grupo Parlamentario Junts y el ministro de Economía; una reunión para analizar la información sobre el despliegue de las medidas del real decreto y valorar el impacto que estén teniendo en Cataluña. En ese sentido, ya se ha hecho esta primera reunión entre el grupo parlamentario y el ministro, en la cual se habló de los datos de despliegue y se ha podido constatar que se han aprovechado estas primeras semanas de vigencia del real decreto para negociar con las entidades bancarias el contrato marco que regula las condiciones generales del programa de avales y que se ha trasladado a estas entidades el requerimiento de garantizar el peso territorial en la distribución de los avales. Llegados a este punto, entonces, quedan claras las siguientes cuestiones. En primer lugar, que, una vez ha pasado el ruido inicial por parte de los alborotadores habituales de un lado y otro del hemiciclo, se ha podido contrastar la veracidad y la relevancia de lo que desde aquí mismo nosotros explicábamos hace unas semanas que habíamos introducido en el real decreto. En segundo lugar, que Junts per Catalunya está aquí para defender el país y para poner nuestros votos a su servicio, y eso resulta en resultados tangibles y no solo titulares. Y la tercera, si se negocia con Junts per Catalunya con rigurosidad y se cumplen los acuerdos, como ha hecho el Ministerio de Economía, Junts per Catalunya también cumple sus acuerdos, porque, como siempre hemos dicho, es así de sencillo: si se quieren los votos de Junts, solo hay que priorizar a Cataluña, negociar con Junts con rigurosidad y cumplir sus acuerdos. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2025, de 8 de abril, de medidas urgentes de respuesta a la amenaza arancelaria y de...
«No es de extrañar, por lo tanto, que ante la propuesta inicial del real decreto por parte del Ministerio de Economía y teniendo en cuenta este liderazgo de Cataluña en las exportaciones, Junts per Catalunya introdujera cambios importantes en el real decreto original con tal de garantizar que se destinaran a nuestro país los recursos económicos en proporción al peso exportador de Cataluña; aquello que en el real decreto queda recogido íntegramente en las disposiciones adicionales segunda, bajo el título de garantía de proporcionalidad territorial en la aplicación de los fondos, tercera, con el título..., y cuarta. Unas medidas que se pueden resumir en que se garantiza que cada uno de los instrumentos financieros del real decreto se pondrán en disposición sobre la base de los porcentajes que representan las exportaciones de Cataluña en los Estados Unidos; que se prestará especial atención a Cataluña por ser la que más exporta a los Estados Unidos; que se articularán los mecanismos de participación y de seguimiento entre el Estado y la Generalitat de Catalunya para garantizar la aplicación del criterio internacional y garantizar el despliegue del mismo; que se garantizará que el fondo no se despliega mediante criterios arbitrarios, y que se establecerá cómo se rendirán cuentas ante esta Cámara mediante un informe trimestral, así como una comparecencia trimestral también del ministro de Economía.»