Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.461 declaraciones · página 37 de 49
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué medidas concretas tiene previsto el Gobierno implementar para solucionar las graves deficiencias en...
«Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Señor ministro, la Unión Europea afirma desconocer el destino de los fondos europeos en España. Los auditores no saben cuándo se han entregado ni a quién ni por qué. Afirman que es difícil seguir dónde está el dinero, y no es nuevo. Desde 2021 los auditores le están informando y nosotros también -Junts per Catalunya- le hemos estado advirtiendo. Espero que hoy, señor ministro, no vuelva a recurrir al argumento, que ya ha sido el argumento de su predecesora, de que están en vías de solucionarlo gracias a la plataforma Minerva, porque han recibido un alud de críticas de los beneficiarios y receptores finales, porque los datos de Minerva son de locos. Miren ustedes, han decidido, como siempre, centralizarlo todo, desoyendo, como siempre, las advertencias de Cataluña, sobre todo cuando les exhortábamos a evitar una burocracia excesiva y un planteamiento tan peregrino como que cada ministerio fuera a sus propias convocatorias y cronogramas. Todos hemos llegado al fondo de proyectos no estratégicos y muchas veces no se ha aprovechado ni la fuerza ni el conocimiento de las administraciones más cercanas a las empresas.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué medidas concretas tiene previsto el Gobierno implementar para solucionar las graves deficiencias en...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyor ministre, la Unió Europea afirma desconèixer el destí dels fons europeus a Espanya. Els auditors no saben quan s'han entregat ni a qui s'ha entregat ni per què. Afirmen: 'És difícil seguir on és el diner'. I no és nou, des del 2021 que els auditors li estan informant així, així com nosaltres també, Junts per Catalunya, ho anem advertint i espero que avui, senyor ministre, no torni a recórrer a l'argument ja gastat de la seva predecessora que estan en vies de solucionar-ho gràcies a la plataforma Minerva, perquè ja saben que han rebut una allau de crítiques dels beneficiaris i receptors finals perquè el bolcatge de dades a Minerva és de bojos. Mirin vostès, com sempre, han decidit centralitzar-ho tot, desoint com sempre les advertències de Catalunya, sobretot quan els exhortàvem a evitar una burocràcia excessiva i un plantejament tan matusser com que cada ministeri anés a la seva amb els seus propis criteris, convocatòries i cronogrames. I ara tots veiem arribar fons de projectes no estratègics, per la seva tossuderia de no aprofitar ni la força ni el coneixement de les administracions més properes a les empreses.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Hablando seriamente, si es posible en este contexto, todo esto es un despropósito. Saben que solo tiene una voluntad retórica. Ya les dije hace cinco semanas que, puestos a reformar la ley, lo que propone Junts per Catalunya es lo contrario de lo que proponen ustedes: en vez de añadir requisitos estúpidos que no vienen al caso desde el punto de vista democrático del 6.2 de la LOREG, proponemos derogar su apartado b) entero, derogar una de las normas de 'a por ellos' que permiten a la Junta Electoral Central -un órgano del 'a por ellos'- declarar la inelegibilidad sobrevenida a personas no condenadas; por lo tanto, una medida que pasa directamente de la presunción de inocencia no solo por delitos graves, como rebelión y terrorismo, como planteaba inicialmente esta medida, sino, desde 2015, por simples delitos contra la Administración. Derogar el apartado b) del artículo 6.2 que, por la vía de la interpretación judicial demencial, antepone la decisión de un órgano administrativo, como es la Junta Electoral, a la soberanía popular representada por un órgano constitucional, por un poder del Estado, como son estas Cortes Generales. Esto es lo que proponemos. Un artículo 6.2 apartado b) que ha pasado a ser un arma de destrucción masiva de la presunción de inocencia y de los derechos políticos en manos de los jueces. Un artículo que en su redacción actual responde a una plantilla vasta contraria a los principios básicos del Estado democrático, que también se aplicó a los representantes políticos catalanes como al presidente Joaquim Torra, a la presidenta del Parlamento de Cataluña, Laura Borràs, o al compañero de este diputado del Congreso, Alberto Rodríguez.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Bé, parlant seriosament, si és que fos possible en aquest context, tot plegat és un despropòsit que saben que només té una voluntat estrictament retòrica. Ja els vaig dir fa cinc setmanes que, posats a reformar la LOREG, el que proposen..., el que proposem des de Junts per Catalunya és just el contrari del que proposen vostès: Enlloc d'afegir requisits estúpids que no venen al cas des d'un punt de vista democràtic al 6.2 de la LOREG, el que proposem és derogar el seu apartat b sencer, derogar una de les normes de l''a por ellos', que permet a la Junta Electoral Central -un òrgan de l''a por ellos'- declarar la elegibilitat sobrevinguda de persones no condemnades per sentència ferma. Per tant, una mesura que es passa directament per l'engonal la presumpció d'innocència. I no només per delictes greus, com la rebel·lió o el terrorisme, com era inicialment aquesta mesura, sinó des del 2015 per simples delictes contra l'administració. Derogar l'article..., l'apartat b), perdó, de l'article 6.2, que, per la via d'una interpretació judicial demencial, avantposa la decisió d'un òrgan administratiu com és la Junta Electoral a la sobirania popular, representada per un òrgan constitucional, per un poder de l'Estat, com són aquestes Corts Generals. Això és el que els hi proposem. Un article aquest, el 6.2 apartat b), que ha passat a ser una arma de destrucció massiva de la presumpció d'innocència i dels drets polítics en mans dels jutges. Un article que, en la seva redacció actual, respon ja a una plantilla basca contrària als principis bàsics de l'estat democràtic, que també es va aplicar als representants polítics catalans, per exemple, al president Joaquim Torra, a la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs o també el company diputat de les Corts Generals, d'aquest Congrés, Alberto Rodríguez.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«Esta ley hace historia, esta ley hace justicia, esta ley es solidaria. La ley ELA ha construido un puente que ahora podrán cruzar los que sufren otras patologías de alta complejidad, de gran dependencia y en situación irreversible. Desde el primer momento ha sido clave para Junts y también para las asociaciones de afectados y los enfermos que esto fuera así. Lo llevábamos ya en nuestra proposición. Cuando esta ley se publique en el BOE beneficiará directamente a los enfermos de ELA, pero también pondrá en marcha una cuenta atrás para que el Gobierno español establezca, a través de un reglamento, qué enfermedades pueden beneficiarse también de esta ley. Me refiero a enfermedades como la Duchenne, corea de Huntington, estadios muy avanzados de alzhéimer, el parkinson, etcétera. Es importante destacar que esta ley salvará vidas gracias a su punto estrella: la atención domiciliaria especializada veinticuatro horas en las situaciones de alta complejidad, curso irreversible y gran dependencia. Cuando los enfermos llevan respirador o necesitan una traqueotomía, requieren constante supervisión para evitar la muerte. Así de claro. Por lo tanto, la ley ELA salva vidas, pero también salva vida en singular.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«Los diputados y diputadas de esta Cámara estamos sometidos a la ley de transparencia. Cualquier ciudadano puede saber cuánto cobramos por el trabajo que hacemos. Lo que no es público es el salario emocional que recibimos todos aquellos que hemos estado trabajando en esta ley ELA que hoy será realidad. Este salario emocional quiero compartirlo. Lo quiero compartir con todos los compañeros de Junts per Catalunya; sobre todo, contigo, Míriam, y con los otros diputados del Congreso y senadores, con el equipo de trabajo de Madrid. Adoptamos en la legislatura anterior el compromiso de luchar por la ley ELA y hemos demostrado que somos gente de palabra. Lo hemos hecho convirtiendo la primera oportunidad que teníamos de presentar una proposición de ley en esta legislatura en una iniciativa que mejorará la vida de miles de personas. Gracias, Fundació Catalana contra la ELA Miquel Valls, Esther Sellés, Laura González. Sin vosotros no habríamos llegado hasta aquí. Gracias, ConELA, Fernando Martín. Gracias por vuestro apoyo. Gracias muy especialmente a Juan Carlos Unzué. Gracias por dejarnos llevar tu camiseta. Hace treinta y seis años que conozco a Juan Carlos, desde que era portero del Barça. Luego fue entrenador hasta que la ELA le hizo cambiar el banquillo de técnico, de míster por una silla de ruedas por culpa de la ELA. Míster, eres un ejemplo para todos nosotros. En Junts, ya lo sabes, hemos luchado cada balón hasta el último minuto por mejorar la ley en todo lo que nos ha sido posible y sí, lo hemos hecho por ti y por todas las personas afectadas por la ELA, pero también lo hemos hecho por 'ecoísmo', con ce; una forma maravillosa de egoísmo que nos recuerda que mañana esta enfermedad puede afectarnos a cualquiera de nosotros. Mañana cualquiera de nosotros o de nuestros seres queridos podría encontrarse en una situación de necesidad.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«A Junts, ja ho saps, hem lluitat cada pilota fins a l'últim minut per millorar la llei en tot el que ens ha estat possible. I sí, ho hem fet per tu i per totes les persones afectades per l'ELA, però també ho hem fet per 'ecoisme', amb 'c'; una meravellosa forma d'egoisme que ens recorda que demà aquesta malaltia ens pot afectar a qualsevol de nosaltres. Demà, qualsevol de nosaltres o de les nostres persones estimades podria estar en una situació de necessitat. Aquesta llei fa història, aquesta llei fa justícia, aquesta llei és solidària. La Llei ELA ha construït un pont que ara podran travessar els que pateixen altres patologies d'alta complexitat i curs irreversible que estan en situació de gran dependència. Des del primer moment, ha estat clau per a Junts, per a les associacions i per als malalts que això fos així, ho portàvem a la nostra proposició. Quan aquesta llei es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat, beneficiarà directament els malalts d'ELA, però també posarà en marxa un compte enrere perquè el Govern espanyol estableixi, via reglament, quines malalties poden ser també beneficiàries de l'aplicació de la llei. Estem parlant de malalties com la Duchenne, la corea de Huntington, estadis molt avançats de l'Alzheimer, del Parkinson i d'altres malalties.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«Gràcies, presidenta, i també als membres de la mesa del Congrés, per haver fet possible aquest canvi d'hora, que ha permès que 37 persones afectades per ELA i més d'un centenar d'acompanyants, familiars i amics, ens puguin estar seguint des de la sala constitucional, molt a prop d'aquí, a part de totes aquelles persones que ens estan seguint en directe. També vull saludar el Mateo, que ens ha fet arribar un email escrit en català -?el Mateo és gallec-; ens ha fet arribar un email des d'A Coruña, que avui li contestaré. A tots els que esteu seguint aquesta sessió, moltes gràcies. Els diputats i diputades d'aquesta Cambra estem sotmesos a la Llei de transparència. Qualsevol ciutadà pot saber què cobrem per la feina que fem; el que no és públic és el sou emocional, el sou emocional que rebrem tots aquells que hem estat treballant en aquesta Llei ELA, que avui serà una realitat. Aquest sou emocional, el vull compartir amb tots els companys de Junts per Catalunya, especialment amb tu, Míriam, i amb els altres diputats i senadors aquí al Congrés, amb l'equip de treball d'aquí de Madrid. Vàrem agafar, la legislatura anterior, el compromís de lluita per una Llei ELA i Junts ha demostrat que compleix la seva paraula. Ho hem fet convertint la primera oportunitat que teníem de presentar una proposició de llei aquesta legislatura en una iniciativa que millorarà la vida de milers de persones. Gràcies, Fundació Catalana d'ELA Miquel Valls, Esther Sellés, Laura González, sense vosaltres no hauríem arribat fins aquí. Gràcies, ConELA, Fernando Martín, gràcies per fer pinya. Gràcies, molt especialment, Juan Carlos Unzué, per deixar-nos portar la teva samarreta. Fa 36 anys que conec el Juan Carlos, des que era porter del Barça; després va ser entrenador, fins que l'ELA li va fer canviar la banqueta de tècnic, de míster, per una cadira de rodes, per culpa de l'ELA. Míster, ets un exemple per a tots nosaltres.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los principios democráticos que inspiran la acción del Gobierno.
«I acabo amb una pregunta, senyor Pérez i senyor Tellado. Em poden assegurar que el senyor Marchena, ara que sabem que el 8 de novembre deixa la sala segona, la presidència de la sala segona del Tribunal Suprem, em poden assegurar que no anirà a les llistes del Partit Popular a les properes eleccions generals? Em poden assegurar que no el proposaran de magistrat al Constitucional o que no el faran fiscal general quan tinguin l'oportunitat de fer-ho? Oi que no? Doncs millor que les lliçons de democràcia se les quedin per vostès. Moltes gràcies. Buenas tardes, presidenta, señorías. En primer lugar, quiero felicitar hoy, que es 9 de octubre, a los hermanos valencianos y hermanas valencianas en el día nacional del país valenciano. Siempre estaremos a vuestro lado. Señor Pérez, señor Tellado, lo primero que quiero decirles es que coincido con ustedes en que el Gobierno de Sánchez en ningún caso es ejemplo de virtud democrática. Si ha habido algún avance democrático en esta legislatura ha sido solo por la necesidad de los siete votos de los diputados de Junts per Cataluña. Que yo hoy pueda hablar en catalán o que usted pudiera haberlo hecho la semana pasada en gallego, como hubiera hecho si no menospreciara su propia lengua, o que se haya aprobado una ley de amnistía que impugna radicalmente el régimen del 78 por ser una continuación del régimen de 39 es únicamente gracias a la fuerza de los siete diputados de Junts per Cataluña.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los principios democráticos que inspiran la acción del Gobierno.
«Bona tarda, presidenta, senyories. Primer de tot, avui que és 9 d'octubre vull felicitar els germans valencians i valencianes en la Diada Nacional del País Valencià. Sempre serem al vostre costat. Miri, senyor Pérez, miri, senyor Tellado, el primer que vull dir-li és que coincideixo amb vostè que el govern de Sánchez no és, en cap cas, exemple de virtut democràtica. Si hi ha hagut algun avenç democràtic en aquesta legislatura, ha estat només per la necessitat dels vots dels set diputats de Junts per Catalunya. Que jo ara pugui parlar en català o que vostè hagués pogut fer-ho la setmana passada en gallec, com hagués fet si no menystingués la seva pròpia llengua, o que s'hagi aprovat una llei d'amnistia que impugna radicalment el règim del 78 per continuador del règim del 39, és únicament gràcies a la força dels set diputats de Junts per Catalunya. Senyor Tellado, vostè retreu -retreia la setmana passada- moltes coses al PSOE, però sempre han anat agafats de la mà quan ha calgut: en la dissolució del Parlament i la suspensió de l'autonomia de Catalunya via article 155, un autèntic cop d'estat; a les manifestacions feixistes de societat civil catalana, amb el senyor Illa, per cert, al capdavant; al Parlament europeu en la votació del suplicatori del president Puigdemont; a l'Ajuntament de Barcelona per impedir que Xavier Trias fos alcalde... Sempre, en tots aquests casos, han anat agafats de la mà, socialistes i populars. I fins que els socialistes no han necessitat els nostres vots, els dos han aplaudit per igual la repressió contra l'independentisme. Els dos, populars i socialistes, han escarnit l'exili del president Puigdemont. I els dos han negat l'amnistia que ara s'han hagut d'empassar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Gracias, presidenta. Me da la sensación de que solo Junts tiene la voluntad de explicar a los ciudadanos lo que aquí nadie explica. A nosotros no nos importan los titulares y tenemos una libertad que la mayoría de ustedes no tienen. Tenemos esta libertad y esta capacidad porque nosotros no hemos firmado ningún acuerdo de estabilidad con ustedes, somos el único partido que no lo ha firmado, y porque, por primera vez en la historia, el cepillo de Madrid, ese gran cepillo de Madrid, no ha funcionado. Hace diez años, ustedes, señor Sánchez, criticaban que para las comunidades autónomas solo se repartiera un 18 % de lo marcado por Europa, y ahora que ustedes están en el Gobierno nos dicen que tenemos que aplaudir y votar a favor de un miserable 4 %. Hace diez años el Estado se quedaba el 82 % si se repartía el 18 % entre las comunidades; hoy el Estado se queda el 96 % y quiere repartir un 4 %. Hace diez años, en 2014, Esquerra Republicana presentó una moción en el Parlamento de Cataluña que ustedes votaron a favor y que defendía este tercio que defendemos ahora nosotros. No estamos defendiendo nada ni exigiendo nada que no defendiéramos ya juntamente con Esquerra y con ustedes en el Parlamento de Cataluña en el 2014. Esto que ustedes nos presentan no tendrá los votos de Junts.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Gràcies, presidenta. Em dona la sensació que només Junts té la voluntat d'explicar als ciutadans allò que aquí ningú explica. A nosaltres no ens importen els titulars, i tenim una llibertat que la majoria de vostès no tenen. I la tenim, aquesta llibertat i aquesta capacitat, perquè nosaltres no hem signat cap acord d'estabilitat amb vostès, som l'únic partit que no l'ha signat, i perquè, per primer cop a la història, el raspall de Madrid, el gran raspall de Madrid, no ha funcionat. Fa deu anys vostès, senyor Sánchez, criticaven que per les comunitats autònomes només es repartís un 18 % del dèficit marcat per Europa. I ara que són vostès al govern, ens diuen que hem d'aplaudir i que hem de votar a favor d'un miserable 4 %. Fa deu anys, l'Estat se'n quedava un 82 % i es repartia entre les comunitats autònomes un 18 %. Avui, l'Estat se'n queda un 96 % i en vol repartir un 4 %. Fa deu anys, el 2014, Esquerra Republicana va presentar una moció al Parlament de Catalunya que vostès van votar a favor, que defensava aquest terç que defensem nosaltres ara. No estem defensant res i exigint res que no defenséssim ja, juntament amb Esquerra i amb vostès, al Parlament de Catalunya el 2014. Això que vostès ens presenten no tindrà els vots de Junts.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«Como para muchos de ustedes el incumplimiento también es una normalidad, les cuesta entender que un partido se plante cuando no se cumple. Están acostumbrados a la comodidad que les han dado otras alianzas; unas alianzas que les perdonan los incumplimientos reiterados y que se conforman con una foto y un buen titular. Nosotros no somos así, no somos esto. Si no ingresan, señor Sánchez, no hay crédito, no se fía. Negociar, señor Sánchez, es una buena opción, pero cuando tienes un Gobierno en minoría, negociar es una necesidad, y ningún chantaje ni presión servirán para que pasemos por alto sus incumplimientos, señor Sánchez. Siempre hablamos claro, siempre lo hemos hecho. Nosotros sí, y ustedes lo saben. Lo que defendemos aquí con estos siete votos, once contando a nuestros senadores, es el control: que Cataluña, no Madrid ni ustedes, que Cataluña mande sobre los ingresos y los gastos de Cataluña. El debate real que ni ustedes, ni el Partido Popular, ni el PSC, ni los Comuns, ni los de SUMAR quieren tener es el debate sobre el poder. Cataluña debe decidir sobre los ingresos que genera. Punto. La gran batalla es esta: el control de los ingresos, no la distribución. Esa es la trampa que el PSOE ha tendido a Esquerra. La Hacienda en Cataluña debe ser una, la catalana, y pasar el IRPF a lo largo del tiempo ni es concierto, ni es poder, ni es tener la llave de la caja. De hecho, es una gran tomadura de pelo. Se ha construido, por tanto, una mayoría política en Cataluña a partir de un engaño. En cambio, estos siete votos son la otra cara de la moneda. El tablero de juego con Junts es claro y transparente: si cumplen, cumplimos; si no, no. Acabo. Cuando se sigue tratando a Cataluña como una colonia, cuando no se respetan su lengua, su cultura o sus escuelas, cuando no se respeta la nación catalana, entonces que no esperen los votos de Junts. Hay nación, hay país y aún estamos aquí. ¡Viva Catalunya libre! Muchas gracias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«Nuestra vocación política no es dar estabilidad al Gobierno español, pero tampoco es desgastar a nadie. Y quien no entienda que somos un partido catalán independentista, nunca podrá entender lo que decimos aquí y lo que votamos aquí. Quien no entienda que nosotros estamos aquí por Cataluña, entendida como una nación y no como una comunidad autónoma más, nunca podrá entender lo que hacemos aquí. Y quien no entienda que nosotros no regalamos ni un solo voto de los catalanes a cambio de nada, siempre, siempre, siempre se equivocará con nosotros. Junts no forma parte de ningún bloque español, no estamos aquí para hacer lo que se había hecho hasta ahora. Y ya advertimos que, si los votos de Junts fueran decisivos, nada volvería a ser como ha sido hasta ahora. Tenemos claro también que con estos siete votos, aquí, en el Congreso, no conseguiremos la independencia. El Estado español cada día está más metido, pero si con estos siete votos podemos hacer que cada día esté más afuera, lo haremos. Si con estos siete votos podemos recuperar el terreno perdido, lo haremos; si con estos siete votos podemos hacer que ustedes hagan aquello que siempre nos habían dicho que no era posible, lo haremos.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«Las promesas no solucionan los problemas. De hecho, si alguna cosa tenemos en abundancia nosotros son promesas. Promesas y anuncios de los partidos españoles, del PSC, del PSOE y del PP: lluvia de millones, lluvia de inversiones, financiaciones extraordinarias, lluvia de vivienda pública, porque ya el presidente Montilla anunció 50 000 viviendas públicas. Lo que falla es a la hora de cumplir, porque promesas tenemos para dar y regalar, pero a la hora de cumplir vamos muy escasos. La continua frivolidad del PSC y de ustedes, del PSOE, haciendo promesas que saben perfectamente que no podrán cumplir es una falta absoluta de respeto hacia los ciudadanos. Entristece que el presidente de Cataluña busque el apoyo de aquellos que han personalizado el fracaso de las políticas de vivienda del país. Sirvan, pues, los siete votos de Junts aquí, en el Congreso, para hacer lo que no hará ni está haciendo el portavoz del PSOE en Cataluña: defender a los catalanes, cuidar de ellos, defenderlos a todos. La riqueza de los catalanes es de los catalanes y deben ser los catalanes quienes decidan cómo reparten esta riqueza, cuándo se reparte y a quién se reparte. Esta es nuestra vocación política, que en Cataluña decidan los catalanes, y este es nuestro objetivo: una Cataluña libre, rica y plena, un Estado catalán.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«Sempre parlem clar. Sempre ho hem fet. Nosaltres sí. I vostès ho saben. El que defensem des d'aquí, aquests set vots, onze comptant els nostres senadors, és el control; que Catalunya, ni Madrid ni vostès, que Catalunya mani sobre els ingressos i les despeses de Catalunya. El debat real que ni vostès, ni el PSC, ni el PP, ni els Comuns, ni els de SUMAR volen tenir és el debat sobre el poder. Catalunya ha de decidir sobre els ingressos que genera. Punt. La gran batalla és aquesta: el control dels ingressos, no la distribució, que és la trampa que el PSOE ha posat a Esquerra. La Hisenda, a Catalunya, ha de ser una: la catalana. I passar l'IRPF a lo largo del tiempo ni és concert, ni és poder, ni és tenir la clau de la caixa. De fet, és una gran presa de pèl. S'ha construït, per tant, una majoria política a Catalunya a partir d'un engany. En canvi, aquests set vots són l'altra cara de la moneda. El tauler de joc amb Junts és clar, transparent: si compleixen, complim i, si no, no. I acabo. Quan segueixes tractant Catalunya com una colònia, quan no respectes la seva llengua, la seva cultura, les seves escoles, quan no respectes la nació catalana, aleshores no esperis els vots de Junts. Hi ha nació, hi ha país i encara estem aquí. Visca Catalunya lliure. Moltes gràcies.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«La nostra vocació política no és donar estabilitat al govern espanyol; tampoc és desgastar ningú. I qui no entengui que som un partit català independentista, mai podrà entendre el que diem aquí i el que votem aquí. I qui no entengui que nosaltres som aquí per Catalunya, i Catalunya entesa com una nació, i no com una comunitat autònoma més, mai podrà entendre què fem aquí i el que fem aquí. I qui no entengui que nosaltres no regalem ni un sol vot dels catalans a canvi de res, sempre, sempre, sempre s'equivocarà amb nosaltres. Junts no forma part de cap bloc espanyol. No som aquí per fer el que s'havia fet fins ara, i ja vam advertir que si els vots de Junts eren decisius, res tornaria a ser com havia estat fins ara. I tenim clar que, amb aquest set vots aquí al Congrés, no farem la independència. L'estat espanyol cada dia és més endins, però, si amb aquests set vots podem fer que cada dia estigui més enfora, ho farem. Si amb aquests set vots podem recuperar el terreny perdut, ho farem. Si amb aquests set vots podem fer que vostès facin allò que sempre ens han dit que no era possible, ho farem. I com que per molts de vostès l'incompliment també és una normalitat, els costa entendre que un partit es planti quan no es compleix. Estan acostumats a la comoditat que els han donat altres aliances, altres aliances que els perdonen els incompliments reiterats i que es conformen amb una foto i un bon titular. Nosaltres no som així. No som això. Si no ingressen, senyor Sánchez, no hi ha crèdit, no es fia. Negociar, senyor Sánchez, és una bona opció, però quan tens un govern en minoria, negociar és una necessitat. I cap xantatge ni cap pressió servirà perquè passem per alt els seus incompliments, senyor Sánchez.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«Les promeses no solucionen els problemes. De fet, si alguna cosa tenim en abundància nosaltres són promeses, promeses i anuncis dels partits espanyols, del PSC, del PSOE i del PP: pluja de milions, pluja d'inversions, finançaments extraordinaris, pluja d'habitatge públic. Perquè ja el president Montilla va anunciar 50 000 habitatges públics. El que ens falla són els compliments. De promeses, en tenim per donar i per vendre, però de compliments, anem molt escassos. La contínua frivolitat del PSC i de vostès, del PSOE, fent promeses que saben perfectament que no podran complir, és una manca absoluta de respecte cap als ciutadans. I entristeix que el president de Catalunya busqui el suport d'aquells que han personalitzat el fracàs de les polítiques d'habitatge del país. Que serveixin, doncs, els set vots de Junts aquí, al Congrés, per fer el que no farà ni està fent el portaveu del PSOE a Catalunya: defensar els catalans, tenir-ne cura, defensar-los a tots. La riquesa dels catalans és dels catalans i han de ser els catalans que decideixin com es reparteix aquesta riquesa, quan es reparteix i a qui es reparteix. Aquesta és la nostra vocació política: que a Catalunya decideixin els catalans. I aquest és el nostre objectiu: una Catalunya lliure, rica i plena, un estat català.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Esta modificación de la ley que hoy tomamos en consideración, que regula las asociaciones, nos dicen que llega para poner fin a esta situación de ambigüedad e impunidad. ¿De verdad lo creen ustedes? A pesar de eso, Junts sabe que no será suficiente con que prospere y acabe publicada en el BOE, porque, más allá de sus carencias, después, su aplicación efectiva dependerá de cómo se interprete y cómo se implemente; y por experiencia con la ley de amnistía, sabemos que algunos de los que tendrán la responsabilidad de llevarla a cabo beben de la misma fuente que estas asociaciones. Señorías socialistas, no es suficiente con el redactado de esta iniciativa, no es suficiente con su vehemente intervención de hoy, tampoco es suficiente para regenerar la democracia española con el plan del presidente Sánchez. Señorías socialistas, necesitan mucha más valentía. ¿Tendrán este valor, esta valentía?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Tampoco ayudan a ello las declaraciones de altos cargos del Gobierno, como las realizadas en septiembre de 2021 por el todavía secretario de Estado de Seguridad, refiriéndose a la comisaría de la policía española de Via Laietana que reivindicaba como símbolo de servicio público que ha contribuido a reforzar la democracia, obviando todas las torturas que allí tuvieron lugar. Tampoco contribuyen a ello, señores socialistas, las actitudes de algunos ministros del Gobierno más progresista de la historia, cuando Junts ha denunciado en sede parlamentaria hechos, declaraciones o actividades de base franquista y carácter claramente fascista y antidemocrático, y solo nos hemos topado con la tibia respuesta del reprobado juez y ministro Marlaska o de la gris señora Robles, ministra del 'Deep State'. Los dos siempre se esfuerzan por minimizar y dejar en la anécdota el proselitismo fascista nunca depurado del Ejército ni de los cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado. En lugar de tratar con contundencia los impulsos franquistas de algunos funcionarios policiales y miembros del Ejército -hecho que beneficiaría al conjunto de los colectivos-, lo que hacen es taparlos, pregonando a los cuatro vientos el compromiso total y pleno de todos ellos con los valores constitucionales. A ver, señores, si el problema es la Constitución. Todos sabemos que hoy en el Estado español hay colectivos fascistas que glorifican la Dictadura de Franco y promueven valores relacionados con su régimen. Su existencia y actividades se han tolerado y se toleran muchísimo en comparación con otros Estados, que han condenado de forma incontestable e incuestionable los regímenes totalitarios que han sufrido.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«La Ley de Memoria Democrática del 2022, a pesar de que dio pasos respecto a la ley de 2017, en Junts pensamos que ha dado menos pasos de los deseados. Por ejemplo, entrado el siglo XXI, se fue incapaz de definir con contundencia la Dictadura franquista como dictadura fascista. Insuficiente porque, a pesar de que declaraba ilegal el régimen y establecía la nulidad de las condenas y sanciones, no contemplaba las responsabilidades penales ni patrimoniales ni de ningún otro tipo, como tampoco preveía el derecho a la restitución de los derechos confiscados y expoliados a personas y entidades, como, por ejemplo, los ateneos. Una ley la del 2022, que tampoco revertía el modelo de impunidad de los crímenes franquistas, desamparando el derecho a la tutela judicial efectiva. En definitiva, no se fue ni lo suficientemente valiente ni lo suficientemente ambicioso para hacer los cambios necesarios para forzar a los jueces a investigar y perseguir los crímenes del franquismo. O dicho de otra forma, se mantuvo su impunidad, como se ha demostrado recientemente y nos lo confirma el archivo de la querella por las torturas en Via Laietana de los hermanos Ferrándiz. Por eso mismo, no es de extrañar que el franquismo haya recobrado aliento y continúe copando las instituciones, desde el Poder Judicial al Ejército, sin olvidar los cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado, pero también, como hemos visto hace un rato, ocupando un buen número de escaños.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Aquesta modificació de la llei que avui hem de prendre en consideració, i que regula les associacions, ens diuen que arriba per posar fi a aquesta situació d'ambigüitat i impunitat. De veritat s'ho creuen? I, mirin, no obstant això, a Junts per Catalunya sabem que no n'hi haurà prou amb què prosperi i amb què acabi publicada al BOE, perquè, més enllà de les seves mancances, la seva aplicació efectiva encara dependrà de com s'interpreti i de com s'implementi; i per experiència amb la llei d'amnistia, sabem que alguns dels que tindran la responsabilitat de fer-ho beuen de la mateixa font que aquestes associacions. Senyories socialistes, no n'hi ha prou amb el redactat d'aquesta iniciativa. No n'hi ha prou amb la seva vehement intervenció d'avui. Tampoc n'hi ha prou per regenerar la democràcia espanyola amb el pla del president Sánchez. Senyories socialistes, necessiten molta més valentia. La tindran? Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. Debatimos en este punto la toma en consideración de la propuesta presentada por el Grupo Socialista para dar cumplimiento al cambio legislativo que establecía la disposición adicional séptima de la ley democrática de 2022 para modificar la ley que regula el derecho de asociación para que la apología pública del franquismo sea motivo suficiente para disolver una asociación. Por eso estamos ante un mandato de la Ley 20/2022 de Memoria Democrática, aquella que, como recuerdan, Junts per Catalunya no apoyó por ser insuficiente. Teníamos entonces y tenemos todavía la sensación de que casi cinco décadas después de la muerte del dictador, en materia de memoria democrática, el Estado español continúa legislando de forma acomplejada en el marco de la Transición iniciada en el 78 y teledirigida por el régimen hasta hoy. Fue evidente en la ley de memoria histórica del 2007, que no prohibió explícitamente las asociaciones ni las entidades que reivindicaban el franquismo y que pudieron continuar funcionando.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Tampoc hi ajuden les declaracions dels alts càrrecs del Govern, com les que va fer el setembre del 2021 l'encara avui secretari d'Estat de Seguretat referint-se a la comissaria de la policia espanyola de Via Laietana, que reivindicava com a símbol de servei públic que ha contribuït a enfortir la democràcia, obviant totes les tortures que s'hi han produït. I, mirin, tampoc fan cap bé, senyors socialistes, les actituds d'alguns dels ministres del Govern més progressista de la història que, quan des de Junts hem denunciat en seu parlamentària fets, declaracions o activitats de base franquista i caràcter clarament feixista i antidemocràtic, només hem trobat la tèbia resposta del reprovat jutge i ministre Marlaska o de la grisa senyora Robles, ministra del 'Deep state'. Ambdós sempre s'esforcen per minimitzar i deixar en l'anècdota el proselitisme feixista mai depurat ni a l'Exèrcit ni als cossos i forces de seguretat de l'Estat, i en comptes de tractar amb contundència els impulsos franquistes d'alguns funcionaris policials i membres de l'Exèrcit -fet que beneficia el conjunt dels col·lectius-, el que fan és tapar-los, pregonant als quatre vents el compromís total i ple de tots ells amb els valors constitucionals. A veure, senyors, si el problema és la Constitució. Tots sabem que avui a l'Estat espanyol hi ha col·lectius feixistes que glorifiquen la Dictadura de Franco i promouen valors relacionats amb el seu règim. La seva existència i activitats s'han tolerat i es toleren molt en comparació amb altres Estats que han condemnat, de manera incontestable i inqüestionable, els règims totalitaris que han patit.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Debatem en aquest punt la presa en consideració de la proposició presentada pel Grup Socialista per donar compliment al canvi legislatiu que establia la disposició addicional setena de la llei de memòria democràtica del 2022 per modificar la llei que regula el dret d'associació, amb la finalitat que l'apologia pública del franquisme esdevingui motiu suficient per dissoldre una associació. Per tant, ens trobem davant un mandat de la llei 20/2022 de Memòria Democràtica, aquella que, com recorden, Junts per Catalunya no vàrem recolzar per insuficient, perquè teníem llavors i tenim encara la sensació que, gairebé cinc dècades després de la mort del dictador, en matèria de memòria democràtica l'Estat espanyol continua legislant de forma acomplexada en el marc de la Transició iniciada al 78 i teledirigida des del règim fins avui. Fou evident a la llei de memòria històrica de 2007, que no va prohibir explícitament les associacions ni les entitats que reivindicaven el franquisme i que, per tant, van poder continuar funcionant. La llei de memòria democràtica del 2022, per bé que va fer i fa passos respecte a la del 2017, des de Junts pensem que en fa molts menys dels que serien desitjables. A tall d'exemple, entrat el segle XXI es va ser incapaç de definir amb contundència la dictadura franquista com a feixista. Insuficient perquè, malgrat que declarava il·legal el règim i establia la nul·litat de les condemnes i sancions, no contemplava les responsabilitats penals ni patrimonials ni de cap tipus, com tampoc preveia el dret a la restitució dels béns confiscats i espoliats a persones i entitats, com ara els dels ateneus. Una llei, la del 2022, que tampoc revertia el model d'impunitat dels crims franquistes, desemparant el dret a la tutela judicial efectiva. En definitiva, no es va ser ni prou valent ni prou ambiciós per fer els canvis necessaris per forçar els jutges a investigar i a perseguir els crims del franquisme. O, dit d'altra manera, se'n va mantenir la seva impunitat, com s'ha demostrat recentment i ens confirma l'arxivament de la querella per les tortures a Via Laietana dels germans Ferrándiz. Per això mateix no és d'estranyar que el franquisme hagi recobrat alè i continuï campant per la societat espanyola i ocupant les institucions, des del Poder Judicial a l'Exèrcit, sense oblidar els cossos i forces de seguretat de l'Estat, però també, com hem vist fa una estona, ocupant un bon grapat d'escons.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«En cualquier caso, Junts per Catalunya tenía muchos motivos para presentar una enmienda a la totalidad, como les he explicado, pero no la hemos presentado, señor ministro y señores del PP, porque en el diálogo con el ponente socialista de la ley -y me consta que ha sucedido lo mismo con otros grupos que tenían objeciones parecidas, como se ha explicado aquí- hemos llegado a un compromiso, a saber: que a través de las enmiendas parciales se corregirán algunas de estas discrepancias. Simplificando mucho, se respetarán claramente las competencias de la Generalitat y de las demás administraciones competentes, se corregirá el concepto de sistema nacional, se reducirá y simplificará la propuesta de organismos y se evitará el intervencionismo y otras cuestiones, muchas otras, que, como digo, se abordarán en el trámite de la ley. Para nosotros, obviamente, la alternativa no es votar la enmienda a la totalidad del Partido Popular. El expediente que tiene el Partido Popular, desde la óptica del centralismo de sus propuestas y de la tibieza en materia de movilidad sostenible no nos inspira ninguna confianza. Eso lo tenemos claro. Votaremos en contra de esa enmienda.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Hi ha un cas, per exemple, d'un ciutadà de Tenerife, que va venir a visitar Catalunya, amb mobilitat reduïda, que va haver de deixar passar dos o tres trens a Barcelona, a l'estació de França, perquè no estaven adaptats; que va arribar a Sant Vicenç i hi havia dos dels tres ascensors espatllats, i es va haver d'arrossegar ajudat amb les mans per poder superar les escales d'aquella estació. Aquest vídeo es va fer viral, però encara hi ha moltes estacions que no estan adaptades, i moltes que estan adaptades i que els seus ascensors s'espatllen i es passen setmanes espatllats. És que no hi ha capacitat encara ara de tenir un contracte per arranjar els ascensors amb 24 o 48 hores? Hi ha molta feina per fer, senyor ministre, i, per tant, a més a més de fer lleis, prenguin nota que aquesta feina s'haurà de fer i nosaltres els ho recordarem. Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Señoras y señores diputados, señor ministro, comparecemos para posicionarnos sobre la enmienda a la totalidad del Grupo Popular respecto a esta ley. El Grupo Junts también redactó una enmienda a la totalidad para esta ley. La decisión fue muy rápida. El texto, incluso siendo conscientes de que ya venía de un mandato anterior, parecía un texto del NO-DO, sinceramente. Bajo la pátina de una ley moderna y modernizadora trata un tema de absoluta actualidad, la movilidad sostenible, pero el texto era más propio del siglo pasado. Es un proyecto de espíritu centralista, extraordinariamente intervencionista y tiene una visión antigua y superada de la movilidad.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«En tot cas, Junts per Catalunya tenia molts motius per presentar una esmena a la totalitat, com acabo d'explicar, però no l'hem presentada, senyor ministre, senyors del PP, perquè en el diàleg amb el ponent socialista de la llei -i em consta que també ha succeït amb altres grups amb objeccions semblants, com s'ha explicat aquí- hem arribat a un compromís que, a través de les esmenes parcials, es corregiran algunes d'aquestes discrepàncies. Simplificant molt, es respectarà d'una forma clara les competències de la Generalitat i de les altres administracions competents, es corregirà el concepte de sistema nacional, es reduirà i simplificarà la proposta d'organismes, s'evitarà l'intervencionisme i altres qüestions, moltes altres, que, com dic, s'abordaran en el tràmit de la llei. Per a nosaltres, òbviament, l'alternativa no és votar l'esmena a la totalitat del Partit Popular. L'expedient que té el Partit Popular, des de l'òptica del centralisme de les seves propostes i de la tebiesa amb el tema de la mobilitat sostenible, està clar que a nosaltres no ens inspira cap confiança. Votarem en contra de l'esmena.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, senyor ministre, compareixem per posicionar-nos sobre l'esmena a la totalitat del Grup Popular a la Llei de mobilitat sostenible. El Grup Junts va redactar, també, una esmena a la totalitat d'aquesta llei. La decisió va ser molt ràpida. El text, inclús essent conscient que ja venia del mandat anterior, semblava un text del NO-DO, sincerament. Sota la pàtina d'una llei moderna, modernitzadora, tracta d'un tema d'absoluta actualitat, la mobilitat sostenible; era un text més propi del segle passat. És un projecte d'esperit centralista, és un projecte extraordinàriament intervencionista i té una visió antiga i superada de la mobilitat. És un projecte centralista perquè reforça sobre manera el paper del Govern central. En aquest sentit, no és ni federal ni plurinacional, sinó tot el contrari. Comença per justificar la necessitat que l'Estat tingui una llei de mobilitat per a tot l'Estat, tot i no tenir un títol competencial propi, per acabar parlant d'un sistema nacional de mobilitat. Un sistema nacional de mobilitat no existeix. Hi ha molts sistemes i molts subsistemes de mobilitat: en funció de l'àmbit territorial, en funció del mode de transport, en funció de l'autoritat competent; sense perdre de vista que la major part de la mobilitat és de proximitat, és de casa a la feina, és de casa a l'escola, als serveis. El 83 % dels usuaris del transport ferroviari de tot l'Estat l'any 2023 eren usuaris de Rodalies, de curta i mitja distància. En la curta distància, tant urbana com territorial, també hi ha operadors de transport públic que depenen d'altres administracions responsables de la mobilitat i, òbviament, també privats. No es pot abordar una visió de la mobilitat de dalt a baix. Això ha de ser al revés. Per això hem reclamat sempre que la mobilitat de proximitat s'ha de gestionar des de la proximitat. Això no treu que aquests sistemes i subsistemes estan connectats, i tant; que hi ha d'haver coordinació, és clar que sí, la intermodalitat i la interconnexió ho requereix per complir la missió bàsica d'assegurar aquest transport i fer-ho de forma eficient i també de forma atractiva per a l'usuari.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Es más, este acuerdo alimenta otro tema más, el tema del aprendizaje del PSOE de obtener acuerdos a cambio de muy poco. Señora vicepresidenta, la era de a cambio de nada ha terminado. Con Junts ahora hay que hacer política y de forma natural. No es chantaje, no es una amenaza o escarnio, se trata de hacer política...»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«I aquest acord, és més, encara ha alimentat una altra qüestió: ha alimentat la qüestió de l'aprenentatge del PSOE a obtenir acords a canvi de ben poca cosa. Senyora vicepresidenta, l'era de l''a canvi de res' s'ha acabat. Amb Junts ara cal fer política, i així de natural; no és xantatge, no és una amenaça, no és acarnissament, és fer política. Muchas gracias, presidente. Señora vicepresidenta, la escuchaba atentamente y la verdad es que se la ha entendido perfectamente. Vayamos a la esencia del tema. Definición de singular: único por poseer ciertas cualidades. Es decir, en el ámbito de la financiación, lo contrario de lo que representa el café para todos. Y vuelvo a leer las declaraciones suyas y del presidente Sánchez, en que constantemente decían que esta nueva financiación se puede extrapolar a todas las comunidades autónomas, que todo el mundo puede acogerse y que quien desee añadirse puede pedirlo. Cuando yo se lo leía, cuando hablábamos de si era un concierto económico, usted literalmente dijo que no, que no lo era, y que quien dijese que sí estaba mintiendo porque no lo era. ¿Lo entiende? Al final, el nombre sí que importa, sí que importa, sobre todo en política y en los acuerdos. El nombre son los hechos, porque al contrario puede darse pie a la confusión, al engaño, al incumplimiento, a decir que yo había entendido una cosa y en realidad era otra, a que esto parecía que era blanco y resulta que es gris. No, el nombre realmente importa. Y si se construyó una mayoría política en Cataluña basándose en que un acuerdo contenía un concierto económico con los firmantes del acuerdo, ahora no podemos decir: bueno, en realidad no era exactamente así, que cuando se entra a negociar pues se entra y se sale de otra manera. No, cuando se enuncia un concierto económico, estas palabras se formularon para enunciar una firma y esto conllevó la investidura del presidente y la constitución de una nueva mayoría política en Cataluña basada en una mentira. Al final, si realmente fuese un concierto económico, señora vicepresidenta, no estaríamos debatiendo el nombre de la misma, estaríamos ahí de acuerdo, ¿no? Sería muy fácil.»