Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.823 declaraciones · página 39 de 61
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Quisiera hacer algunos comentarios respecto a la intervención que hizo aquí la señora Álvarez y el señor Belda. Estoy respondiendo a la señora Álvarez. Señor Belda, ¿qué tal? Como dijo el diputado Legarda, ha tenido un tono muy distinto al suyo, por desgracia. La señora Álvarez se refirió al regreso del presidente Puigdemont el 8 de agosto pasado a Barcelona como la charlotada veraniega de un Houdini jodido. ¡Muy graciosa la señora Álvarez! Debemos decirle es que la charlotada fue la operación jaula para detenerlo, una operación fallida, y los que resultaron jodidos fueron los señores Sallent, Elena y Marlaska. Usted, señora Álvarez, también recriminó al señor Bolaños que la ley de amnistía parece escrita con los pies. Debemos decirle que no se engañe -no se engañe-. La redacción no debe imputársela usted al señor Bolaños, la redacción actual de la ley de amnistía es la que Junts per Catalunya forzó votando el 30 de enero del año pasado contra una versión que de amnistía no tenía más que el título. Y sí, le doy la razón, el Tribunal Supremo ha decidido usurpar el lugar del legislador y pasarse todos los principios del Estado de derecho por el forro, derogar ad hominem la amnistía y prevaricar no aplicando la ley al presidente Puigdemont, inventándose, como dice el voto popular, una entelequia sobre la malversación. Y es que aquí -aquí-, en el Estado español, si alguien es responsable del deterioro democrático del Estado español ese responsable es la 'toga nostra' y su total y absoluta impunidad.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Voldria fer alguns comentaris de la intervenció que va fer ahir la senyora Álvarez. Senyor Belda, en aquest cas estic responent a la senyora Álvarez que, efectivament, com deia el diputat Legarda, va tenir un to molt diferent del que ha tingut vostè aquí, lamentablement. La senyora Álvarez es va referir a la tornada del procediment del president Puigdemont el 8 d'agost passat a Barcelona com la xarlotada de verano de un Houdini jodido. Molt graciosa la senyora Álvarez. El que li hem de dir és que la xarlotada va ser l'operació Gàbia per detenir-lo una operació fracassada i els que van resultar ferits van ser el senyor Sellent, el senyor Helena i el senyor Marlaska. Vostè, senyora Álvarez, també va retreure al senyor Bolaños que la llei d'amnistia sembla escrita amb els peus. El que li hem de dir és que no s'enganyi. No s'enganyi, la redacció no l'ha d'imputar, senyor Bolaños. La redacció actual de la llei d'amnistia és la que Junts per Catalunya va forçar votant el 30 de gener de l'any passat en contra d'una versió que d'Amnistia només en tenia el títol. I sí li dono la raó, el Tribunal Suprem ha decidit usurpar el lloc del legislador. Passar-se a tots els principis de l'Estat de dret pel forro. Derogar ad hominem l'amnistia i prevaricar, no aplicant la llei al president Puigdemont inventant-se, com diu el vot particular, una entelèquia sobre la malversació. I és que aquí, aquí a l'Estat espanyol, si hi ha algun responsable del deteriorament democràtic de l'Estat, aquest responsable és la toga nostra i la seva total i absoluta impunitat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Per això, en l'acord de fiscalitat vàrem estar d'acord en l'impost a la banca, però vam introduir rebaixes fiscals a pimes i cooperatives. Senyors del govern, sense confiança no hi ha vots si no es negocia. Menys demagògia. Compleixin els seus acords o les seves propostes no tindran els nostres vots si no hi ha una negociació prèvia. Gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, hoy está sucediendo lo que ya anunciamos: se aprobará un real decreto con medidas que Junts per Catalunya dijo desde el primer momento que apoyaría: el aumento de las pensiones, las bonificaciones al transporte público y las ayudas a la dana, y también se aprobará un documento con una enmienda sobre unas garantías a los propietarios. Recapitulemos. Un Gobierno en minoría parlamentaria presenta para su ratificación ochenta medidas y ciento cuarenta páginas para un real decreto y lo mandó un 23 de diciembre, sabiendo que con Junts no tenían ningún acuerdo de investidura y que tocaba negociar paso a paso y sabiendo que funcionar a base de reales decretos eso algo opaco y que se trata de una medida para acuerdos de urgencia. Hemos votado reales decretos parecidos a este, pero, sabiendo esto, señor Bolaños, ¿pueden explicarnos por qué presentaron un real decreto sin haber negociado el conjunto del documento con la formación política que podía darles los votos favorables? ¿Alguien podría explicar por qué no presentaron un real decreto con las medidas más sensibles y urgentes, que sí que estaban previamente acordadas y que sí contaban con el voto de Junts per Catalunya desde el primer momento? Estas medidas se hubieran aprobado el 22 de enero sin polémica alguna. Ha quedado demostrado lo que decíamos, que las medidas sociales no peligraban. Eso ha sido así. Porque, menuda casualidad, el 22 de enero desplegaron un ejército de cargos políticos del Gobierno y de los partidos que han apoyado al Gobierno en todos los medios de comunicación y redes sociales para explicar la maldad y la falta de sensibilidad de Junts per Catalunya. En pocas horas se anunciaron manifestaciones y concentraciones contra aquellos que no permitían el aumento de las pensiones y las bonificaciones al transporte público. Esta campaña no fue improvisada, y lo peor de todo es que manipularon los miedos y la indignación de la gente, usaron esto como un arma partidista para sacar rédito, sabiendo que, de un modo u otro, en pocos días se iban a resolver los acuerdos, tal como se solicitó en ese momento, y eso va a suceder hoy.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«També votarem aquest reial decret per l'esmena que hem introduït amb el tema d'habitatge. És vergonyós el dèficit crònic d'inversió pública en habitatge i la impotència dels governs diversos PSOE i la senyora Colau per no saber revertir la situació gravíssima d'accés a l'habitatge. Ha acabat això traslladant el pes de les polítiques d'habitatge als privats, generant inseguretat jurídica i sovint situacions injustes. I això l'únic que ha provocat és reduir l'oferta privada de lloguer i l'augment dels preus i una major dificultat d'accés a l'habitatge per a joves i persones amb pocs recursos. En aquest Reial decret hem introduït la nova figura de l'aval lloguer, amb l'aval lloguer es dona cobertura pública a l'impagament del lloguer i a cobrir les destrosses en l'habitatge, si és que hi són i per tant, s'incentiva la propietat amb més seguretat jurídica i econòmica a llogar, independentment de la situació dels llogaters. Senzillament, les polítiques públiques de suport a l'accés a l'habitatge han d'anar a càrrec del sector públic, especialment amb les famílies amb menys recursos. Un altre dels motius pels quals no tenen la nostra confiança és que, quan vostès legislen, ho fan a favor de les grans empreses i les grans corporacions. En anteriors reials decrets com aquest varen col·locar compensacions a grans hidroelèctriques, a grans constructores. Sempre ho hem denunciat, mai ho hem recolzat. Quan vostès legislen, qui surt perjudicat és la petita empresa, l'autònom, el petit pagès, el ramader o el pescador. I nosaltres estem aquí per defensar-los Per tres motius principals: 1 són la base de l'economia de Catalunya, 2 porten intrínsecament associat el valor del treball i de l'esforç, i 3 no tenen els mateixos mecanismes per competir i defensar-se. Exemples. El ministre d'Agricultura des del primer dia li sento dir que l'agricultura va tan bé perquè s'exporta més que mai. Qui exporta? Les grans companyies agroalimentàries i al mateix temps els pagesos i els ramaders ofegats per la burocràcia, no es guanyen la vida, pleguen i no tenen relleu generacional. I el ministre es passeja per Europa beneint acords com Mercosur o el de la pesca, que ofega als petits pescadors i alhora diu que aconsegueix grans acords per a la pesca d'altura. Diu molt beneficiosos per a les empreses espanyoles. Quines? Grans empreses industrials de la pesca són les que fan la pesca d'altura i la reducció de la jornada laboral? Hi ha molts treballadors que tenen 37 hores i mitja o menys. Quins? De grans empreses i de grans corporacions. Qui té por d'aquesta mesura? Qui no la aguantarà, doncs la petita empresa, el petit comerç, la pagesia, l'hostaleria, els petits negocis. Aquests sí que estan angoixats que potser haurien de plegar i no aguantaran aquest tipus de mesures en un context on les dades d'absentisme laboral i de baixes laborals són escandaloses en comparació amb les dades europees.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. Avui està passant allò que ja vam anunciar. S'aprovarà un reial decret amb mesures que Junts per Catalunya, des del primer moment va dir que donaria suport l'augment de les pensions, les bonificacions del transport públic, els ajuts a la dana i també s'aprovarà un document amb una esmena que hem incorporat sobre els lloguers que dona garanties als propietaris. Recapitulem. Un govern en minoria parlamentària presenta per a la ratificació un Reial decret amb 80 mesures i 140 pàgines, enviat un 23 de desembre sabem que Junts per Catalunya no té amb vostès cap acord d'investidura ni d'estabilitat. I diem que s'ha de negociar. Carpeta a carpeta. Sabem que funciona a base de reials decrets, és una pràctica que perverteix la democràcia parlamentària i que és opaca. Sabem que és una mesura per a acords d'urgència i que per això hem tombat altres reials decrets com aquest. Sabent això, senyor Bolaños, algú pot explicar per quin motiu van presentar un reial decret sense haver negociat el conjunt del document amb aquella formació política que li podia donar els vots favorables? Algú pot explicar per què no van presentar un reial decret amb les mesures més sensibles i més urgents que sí que estaven parlades i que sí que tenien el vot de Junts per Catalunya des del primer moment? Aquestes mesures s'haguessin aprovat el 22 de gener sense cap polèmica. Ha quedat demostrat que el que dèiem,que les mesures socials no perillaven, era realment així. Perquè quina casualitat! El mateix 22 de gener van desplegar un exèrcit de càrrecs dels partits del govern i dels partits que donen suport al govern a tota mena de mitjans de comunicació i xarxes socials per explicar tota la maldat de Junts per Catalunya i tota la falta de sensibilitat de Junts per Catalunya. En poques hores s'anunciaven manifestacions i concentracions contra els que no permetien l'augment de les pensions i l'augment del preu del transport públic. Una campanya, per cert, que no s'improvisa. I el pitjor de tot, manipulant les pors i la indignació de la gent, utilitzant això com una arma partidista per treure'n profit, sabent que d'una manera o d'una altra, en pocs dies es resoldrien aquells acords tal com vam demanar avui.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la atención sanitaria a los miles de migrantes que...
«Aquesta és una de les reivindicacions de Junts en les negociacions per poder tenir la gestió integral de les competències en immigració. Perquè sabem molt bé com és de difícil poder donar resposta sense plena capacitat de decisió i sense prou recursos. Especialment, quan es tracta d'intentar donar un acolliment digne als MENAS, un acrònim que ens distancia del significat de les paraules que el componen, 'menors no acompanyats', sols, perduts i que a Catalunya des del 2015 portem acollits 10 538 menors. No vull deixar passar l'oportunitat que m'ofereix aquesta moció per denunciar un fet que em va impactar i portar a la reflexió. L'Illa de El Hierro, com ens van explicar, és la darrera oportunitat de supervivència que tenen els migrants que venen del Senegal, o de Mali, o de Gàmbia o d'altres països del Tercer Món. Quan els cayucos passen de llarg el far de la Restinga, estan condemnats a perdre's en l'oceà. Sentenciats a morir tots els que hi viatgen. Per això, en plena visita, vaig preguntar si es reforçaven les patrulles navals per detectar vaixells en risc de desaparèixer a l'oceà. La resposta va ser no. Segurament, aquesta és una feina que hauria de fer Frontex, protegir la frontera sud de la Unió Europea, però també protegir aquells que es juguen la vida perseguint el somni europeu.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la atención sanitaria a los miles de migrantes que...
«Senyories, diputada Valido. Gràcies a la invitació del Govern canari, fa uns dies, vam participar en la visita a Tenerife i a l'illa de El Hierro, en concret, al poble pesquer de La Restinga, el principal punt d'arribada dels cayucos plens de migrants que fugen de l'Àfrica amb l'esperança posada a Europa. Conèixer els voluntaris i professionals de la Creu Roja va ser una experiència colpidora i inspiradora. Gent molt jove donant exemple de solidaritat, redimint una humanitat massa embargada pels conflictes bèl·lics o les crisis humanitàries o climàtiques. Allà on no arriben els recursos, arriba la voluntat i el compromís del personal de Creu Roja. Però evidentment és una situació que desgasta i que sovint, quan el bon temps calma el mar i l'arribada de migrants és massiva, posa en tensió la sanitat pública canària. És una realitat que també vivim a Catalunya, de diferent manera, però també vivim a Catalunya. Als què ens acusen d'insolidaris, una dada. A Catalunya han estat distribuïdes 1988 persones migrades en la crisi de Canàries, declarada l'octubre del 2023, gairebé 2000 persones provinents de Canàries. En aquell moment crític del 2023, el Govern espanyol va concedir una subvenció de 50 milions a Canàries, que no discutim de cap de les maneres, però a Catalunya no ens van assignar cap recurs, malgrat la situació també extraordinària que es va viure amb aquesta arribada massiva i sostinguda d'immigrants, que no ha fet res més que agreujar l'infrafinançament que patim, que patim, en matèria d'assistència migratòria sanitària.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«La proposta d'avui, insistim, no és vinculant, però la dependència dels catalans en la nuclear, amb més del 50 %, sí que ens vincula políticament a l'hora de buscar solucions que no ens desconnectin de la competitivitat i de la seguretat en el subministrament. Hi ha moltes preguntes per les què volem resposta, des de la transparència per part dels operadors i del Govern espanyol. Només així podrem decidir què és el millor per al meu país, què és Catalunya. Gràcies. Gracias, presidente. Suerte, Iñaki. Hoy, el PP presenta una proposición no de ley -por lo tanto, no vinculante, es importante recordarlo- con un primer punto que pide extender la vida útil de las centrales nucleares. Este es un tema que genera mucha mucha polémica, y en Cataluña mucha preocupación, porque los catalanes dependemos mucho más de lo nuclear que los ciudadanos del resto del Estado. En 2024 las centrales nucleares generaron 50 000 gigavatios hora de electricidad, representando solo el 20 % de la producción eléctrica neta del Estado. Y decimos solo porque en Cataluña los tres grupos nucleares -Ascó I, Ascó II y Vandellós II- aportan más del 50 % del total de la generación de electricidad, es decir, uno de cada dos catalanes consume electricidad de origen nuclear. Y en los últimos años este porcentaje se ha ido manteniendo porque la incorporación de las renovables no ha cubierto el aumento de la demanda.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«Recordem d'on venim. El 2019, els operadors i el Govern van acordar el tancament escalonat de les nuclears entre el 2027 i el 2035. Gràcies que Red Eléctrica de España, l'actual Redeia, va dir que el tancament no posaria en risc la garantia de subministrament elèctric, perquè la pròpia Redeia ja tenia previst anar ampliant la xarxa de línies MAT a Catalunya, per fer-hi arribar electricitat des de l'Aragó. Unes línies que trinxen el territori i que suposen una alternativa que no millora la nostra situació de dependència com a país, que no ens acosta a la sobirania energètica de Catalunya. Si tanquen les nuclears a Catalunya, passem a dependre o bé de França, d'electricitat majoritàriament nuclear ¿un contrasentit, oi?¿, o d'Aragó. I aquí ve el següent problema. Per sortir d'aquest atzucac necessitem més renovables a Catalunya i som molt lluny, molt, de complir els objectius PROENCAT, la Prospectiva energètica de Catalunya 2050. El nostre diputat al Parlament de Catalunya, el Salvador Vergés, posa sempre un exemple molt visual. Des d'ara i fins al 2050, hauríem de fer tres camps de futbol al dia de plaques solars i un molí eòlic cada tres dies, per complir amb els objectius. Però també necessitem que el Govern espanyol faci els deures, perquè l'aturada de les nuclears estava i està lligada al desenvolupament de les instal·lacions d'emmagatzematge d'energia, ja sigui per bombeig hidràulic o per bateries. I el Govern encara no s'ha posat ni les bateries ni les piles. Aquesta situació posa contra les cordes els catalans, les indústries, les empreses, els consumidors. Per tant, no som aquí per respondre des del simplisme de nuclears sí, nuclears, no; sinó per reconèixer que no podem prescindir de l'energia que ens aporten les nuclears sense caure en noves dependències o assumir riscos de falta de subministrament.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«Gràcies, president. Suerte, Iñaki. Avui, el PP presenta una proposició no de llei, per tant, no vinculant, és important recordar-ho, amb un primer punt que demana estendre la vida útil de les centrals nuclears. Aquest és un tema que genera molta, molta polèmica i a Catalunya molta preocupació, perquè els catalans depenem molt més de la nuclear que els ciutadans de la resta de l'Estat. L'any 2024, les centrals nuclears van generar 52 000 gigawatts/hora d'electricitat, representant només el 20 % de la producció elèctrica neta de l'Estat. I diem només, perquè a Catalunya els tres grups nuclears, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, aporten més del 50 % del total de la generació d'electricitat. És a dir, un de cada dos catalans consumeix electricitat d'origen nuclear. En els últims anys, aquest percentatge s'ha anat mantenint, perquè la incorporació de les renovables no ha cobert l'augment de la demanda. Aquesta és la crua realitat, una realitat que no ens agrada. Però algú ens pot garantir que en tan pocs anys vista, a tants pocs anys vista, puguem tenir garanties, valgui la redundància, al 100 % per prescindir de la nuclear? Aquestes garanties ens les ha de donar el Govern del PSOE, que en altres ocasions nosaltres hem pogut comprovar que no era de fiar, que no havia complert amb les seves projeccions. I consti que nosaltres no estem a favor de perpetuar la nuclear, de cap de les maneres.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Reivindicamos lo que se ha hecho y lo hacemos sin estar muy orgullosos, conscientes de que tenemos camino que recorrer y trabajo que realizar, pero queremos hacerlo desde Cataluña. Y es en este sentido en el que queremos recordarles que la gestión del sistema sanitario es una competencia transferida a las comunidades autónomas. En el caso de Cataluña, nuestro sistema sanitario tiene un marco propio y unas particularidades que, si quieren nuestros votos, deben ser respetadas, cosa que reiteradamente el Grupo Popular olvida y no tiene en cuenta. Estamos a favor de establecer medidas que garanticen la seguridad y la salud del personal sanitario en los centros de trabajo públicos y privados. Estamos a favor de implementar los planes y las medidas necesarias para prevenir y evitar actos de violencia en el ámbito sanitario. Estamos a favor de establecer obligaciones y garantizar derechos que protejan al personal sanitario. Pero, como les decía, también estamos a favor de que se respeten escrupulosamente los marcos competenciales y la idiosincrasia del ámbito sanitario catalán y de que no se tienda una vez más a la centralización, implementando modelos nacionales españoles sustitutivos. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Y, sobre todo, desde Junts per Catalunya estamos a favor de disponer de la financiación justa y necesaria para llevar a cabo las mejores políticas para todos los ciudadanos de Cataluña, en todos los ámbitos, también en el sanitario, concretamente para terminar con la violencia que sufre el personal sanitario.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Buenas tardes, señorías. Debatimos en este punto la toma en consideración de la proposición de ley del Grupo Popular sobre la violencia en el ámbito sanitario. Cabe decir que desde Junts per Catalunya reconocemos y compartimos la preocupación por la violencia que sufre el personal sanitario en el ejercicio de sus funciones, y lo hacemos sabiendo que este fenómeno no solo pone en peligro la seguridad de los profesionales, sino que también afecta a la calidad de la atención a los pacientes y, en consecuencia, afecta al buen funcionamiento del sistema sanitario en su conjunto. El compromiso de Junts per Catalunya en esta materia está bien acreditado a través de la creación en el año 2022 del Observatorio para Situaciones de Violencia en el Ámbito Sanitario de Cataluña, una iniciativa implantada por la Conselleria de Salud catalana, liderada en ese momento por el doctor Argimon. Este observatorio cuenta en la actualidad con una herramienta para la notificación de casos de violencia en los puestos de trabajo para los profesionales de los centros y servicios asistenciales del sistema de nuestro país, Cataluña.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Per fer això, no ens cal aquesta nova llei. Per fer això, el que ens cal és erradicar-ne una altra de xacra, potser menys cridanera 'a priori', però igualment lesiva, una xacra que qui la pateix és Catalunya i tots els que hi viuen. Els parlo d'una xacra que ha esdevingut una malaltia crònica per al nostre país, aplicada per tots els governs espanyols, siguin de dretes o siguin d'esquerres. Una xacra que es diu espoli fiscal i que representa cada any un dèficit de 22 000 milions d'euros, o sigui, més del doble del pressupost del Departament de Salut català. O dit de forma senzilla, perquè tothom ho entengui, 2700 euros per cada habitant de Catalunya que venen a Madrid i no tornen mai. És evident que, si no es reverteix aquesta situació, si no es posa fi a l'espoli fiscal, és impossible que cap iniciativa legislativa tingui a Catalunya l'impacte que la seva ciutadania, i en aquest cas els professionals de la sanitat, es mereixen. Moltes gràcies. Gracias, presidenta.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Reivindiquem el que s'ha fet, i ho fem sense cap cofoisme, conscients que hi ha camí per córrer i molta feina per fer, però la volem fer des de Catalunya. I és en aquest sentit que els volem recordar que la gestió del sistema sanitari és una competència transferida a les comunitats autònomes. I, en el cas de Catalunya, el nostre sistema sanitari té un marc propi i unes particularitats que, si volen els nostres vots, han de ser respectades, cosa que reiteradament el grup popular oblida i obvia. Mirin, estem a favor d'establir mesures per garantir la seguretat i la salut del personal sanitari en els centres de treball públics i privats. Estem a favor també d'implementar els plans i les mesures necessàries per prevenir i evitar actes de violència en l'àmbit sanitari. I estem a favor d'establir obligacions i garantir drets que protegeixin el personal sanitari. Però, com els deia, també estem a favor que respectin escrupolosament els marcs competencials i la idiosincràsia de l'àmbit sanitari català. I no s'aboqui un cop més a la centralització, implementant models nacionals espanyols substitutius. I, sobretot, des de Junts per Catalunya, estem a favor de disposar del finançament just i necessari per fer les millors polítiques per a tots els ciutadans de Catalunya, i en tots els àmbits, també en el sanitari, i concretament en el d'acabar amb la xacra que representa la violència que pateix el seu personal i que avui ens ocupa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Debatem en aquest punt la presa en consideració de la proposició de llei del Grup Popular sobre la violència en l'àmbit sanitari. Val a dir que des de Junts per Catalunya reconeixem i compartim la preocupació per la violència que pateix el personal sanitari en l'exercici de les seves funcions. I ho fem sabent que aquest fenomen no només posa en perill la seguretat dels professionals, sinó que també afecta la qualitat de l'atenció als pacients i, en conseqüència, el bon funcionament del sistema sanitari en el seu conjunt. El compromís de Junts per Catalunya en aquesta matèria està ben acreditat per la creació, l'any 2022, de l'Observatori per a Situacions de Violència en l'Àmbit Sanitari de Catalunya, una iniciativa implementada per la Conselleria de Salut catalana, liderada en aquell moment pel doctor Argimon. Un observatori que, en l'actualitat, compta amb una eina per a la notificació de casos de violència en el lloc de treball, per als professionals dels centres i serveis assistencials del sistema de salut del nostre país, Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2024, de 23 de diciembre, para el establecimiento de un gravamen temporal energético...
«I acabo. Avui tornen a presentar l'anomenat impost a les energètiques, però segueixen sense explicar a la gent a quins interessos responen vostès. Perquè curiosament, aquest impost que defensen exclou les grans elèctriques espanyoles, que són les que més s'han forrat durant la crisi i són a les que vostès han compensat, com hem dit abans, amb un reial decret amb 3000 milions d'euros. Per què les deixen fora? I per què els partits catalans voten a favor d'un impost que atorga al Govern espanyol la competència plena de decidir quines són les inversions estratègiques i on han d'anar? Algun il·lús es pensa que aniran a Catalunya i als catalans, quan aquest mateix impost posa en risc les inversions precisament a Catalunya? I acabo. Aquesta pirateria seva nosaltres ni la compartim ni la votem. Votarem que no a les tres iniciatives que es porten a votació avui. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure! Gracias, presidente. Cuando hace poco más de un año firmamos el acuerdo de Bruselas lo hicimos con la voluntad sincera de construir una dinámica basada en el respeto mutuo y en el compromiso de avanzar. Ese no era un texto cualquiera, era una declaración potente que debía marcar un punto de inflexión en las relaciones entre Cataluña y España. Por primera vez se reconocía por las dos partes la existencia de un conflicto político-histórico entre las dos naciones: la nación catalana y la nación española. De aquel acuerdo también surgió la investidura del señor Sánchez, y en el debate fuimos, como siempre, muy claros, muy sinceros y muy transparentes, mucho. Recordarán todos cómo les dijimos que su responsabilidad era hallar la manera de respetar el marco que ustedes y nosotros habíamos acordado y hacer honor a lo que habíamos escrito y firmado. Y les recordábamos entonces, y se lo recordamos hoy, el primer párrafo de aquel acuerdo en el que se dice que las cosas hay que hacerlas de forma diferente a como se han hecho hasta ahora, y en forma de consejo -conociendo cómo son ustedes- también les decíamos que con nosotros no intentaran tentar a la suerte porque no les iba a funcionar. Porque para decir y hacer lo mismo que se ha dicho siempre no les hacen falta los votos de Junts. Más de un año después esto nos ayuda a entender dónde estamos ahora.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2024, de 23 de diciembre, para el establecimiento de un gravamen temporal energético...
«Amb nosaltres, el xantatge i la pressió no té efectes. Amb nosaltres el que funciona és la negociació i, sobretot, el compliment dels acords. La pujada de les pensions i els descomptes al transport estan garantits. Facin un reial decret només amb aquests dos punts, amb aquestes dues mesures i nosaltres els votarem a favor, perquè no tenen majoria i han de deixar d'actuar com si en tinguessin. Aquestes 140 pàgines que avui alguns votaran a favor inclouen 80 mesures que ni s'han votat ni s'han debatut, i que, a més a més, formen part del seu programa electoral espanyol, senyors del PSOE, no formen part del nostre programa electoral per Catalunya. Insistim, no tenen majoria i és indecent barrejar mesures que ajuden a la gent amb altres mesures que continuen escanyant les persones i que només els convenen a vostès. El PSOE ha de deixar de fer el trilero i la resta han de deixar de votar sí a tot, a canvi de res. Si vostès segueixen empassant-se aquest xantatge, ells seguiran sempre fent aquest xantatge. El que avui tomba Junts és el trilerisme. És la mentida, la seva mentida, la seva ganduleria, les seves manipulacions, la seva prepotència, el seu xantatge, els seus incompliments. Perquè els recordo que avui fa un any que es van tancar uns acords que a avui dia encara no s'han substanciat. I lamentablement, això no és nou. Aquesta és la seva manera de fer. Fa dos anys van aprovar un altre reial decret òmnibus amb mesures socials, segons vostès, però a dins del mateix reial decret, vostès van colar, i la resta els va votar a favor, una compensació de 3000 milions d'euros per a les grans elèctriques espanyoles i 1200 milions d'euros de regal a Florentino Pérez. El xantatge no els va funcionar aleshores amb Junts i no els funcionarà ara. Saben, a més a més, que a nosaltres no ens tremolen les cames. Estem fins als nassos que enganyin a la gent. I ens preguntem fins quan alguns partits catalans seguiran menjant-se aquests gripaus i aquest xantatge.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2024, de 23 de diciembre, para el establecimiento de un gravamen temporal energético...
«Els que hagin seguit les nostres intervencions, les rodes de premsa, les conferències del president Puigdemont no els sorprendrà el que fem avui. Fa setmanes que el president Puigdemont va advertir i divendres passat ho va repetir de nou que mentre vostès no compleixin, no comptin amb Junts. El que passi avui serà fruit de la negligència i la manca de serietat del PSOE. I poden intentar traslladar que ho faran. Estem convençuts d'aquesta responsabilitat a Junts. Però tothom té clar que nosaltres hem actuat sempre amb transparència, amb claredat, amb coherència i amb lleialtat. Amb lleialtat al nostre país, Catalunya. Amb lleialtat als nostres principis. I amb lleialtat als acords que signem. Quan acabi la nostra intervenció, ja se n'hauran ocupat entre tots de vendre a tota la caverna mediàtica que Junts som el dimoni, perquè tots els seus ¿voceros¿ s'han apuntat a aquesta orgia de la normalitat. Però la realitat és tossuda i cada dia més gent té clar que Junts és l'únic partit que prioritza el país, Catalunya. Que no admet xantatges, que s'allunya de quedar bé, de l'estètica, del titular buit, i assumeix sense por aquelles decisions que ningú s'atreveix a prendre. I tota la pressió que ens estan fent avui, que és la mateixa que ens fan sempre, que no fem allò que volen que fem els partits espanyols. És una pressió que s'haurien d'haver posat vostès abans d'entrar al Consell de Ministres i aprovar uns reials decrets sense haver negociat amb Junts. Perquè per mala sort per vostès, sí, moltes vegades necessiten els vots de Junts. I Junts, com saben, no formem part de cap bloc espanyol.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2024, de 23 de diciembre, para el establecimiento de un gravamen temporal energético...
«Gràcies, president. Quan ara fa poc més d'un any vam signar l'Acord de Brussel·les, ho vam fer amb la voluntat sincera de construir una dinàmica basada en el respecte mutu i en el compromís d'avançar. Aquell no era un text qualsevol, era una declaració potent que havia de marcar un punt d'inflexió en la relació entre Catalunya i Espanya. Per primera vegada reconeixia per les dues parts l'existència d'un conflicte polític històric entre les dues nacions, la nació catalana i la nació espanyola. D'aquell acord també en va sortir la investidura del senyor Sánchez i en el debat els vam ser, com sempre, molt clars, molt sincers i molt transparents. Molt. Tots recordaran que els vam dir que la seva responsabilitat era trobar la manera de respectar el marc que vostès i nosaltres havíem acordat, i fer honor a allò que havíem escrit i signat. I els recordàvem aleshores i els recordem avui el primer paràgraf d'aquell acord, on es diu que les coses s'han de fer diferent de com s'han fet fins ara. I en forma de consell, coneixent com són vostès, també els dèiem que amb nosaltres no temptin la sort, perquè no els funcionarà. Per fer i dir allò que s'ha fet i que s'ha dit sempre, no els fan falta els vots de Junts. Més d'un any després, allò ajuda a entendre on som ara.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Las 4450 cooperativas catalanas, que ocupan a 41 000 trabajadores, son el pilar fundamental de muchos sectores económicos y sociales del país. Gracias a Junts per Catalunya se les reducirá la presión fiscal, reduciendo el impuesto de sociedades por valor de 2500 millones de euros, hecho que aumentará la productividad, facilitará una mayor actividad empresarial y propiciará un crecimiento del empleo. En Cataluña, las mutuas sanitarias dan cobertura a millones de catalanes, que hacen un esfuerzo enorme cada mes por pagarse esta cobertura sanitaria, un sector que genera una actividad económica superior a los 2500 millones de euros y que ocupa a más de 25 000 trabajadores. Gracias a Junts per Catalunya se ha eliminado el impuesto que se quería imponer a los 2 700 000 catalanes que hacen este esfuerzo y a quienes se quería castigar con 250 millones de euros anuales. En Cataluña, 21 000 clubes deportivos y 69 federaciones organizan actividades deportivas para los 520 000 ciudadanos con licencia deportiva federativa y para otros centenares de miles más que practican deporte amateur sin licencia. Gracias a Junts per Catalunya se bonificará la Seguridad Social de los entrenadores de los clubes deportivos, ayudando a su viabilidad económica y facilitando el acceso a la práctica deportiva a los menores de dieciocho años.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. A menudo, hacer política pensando en la distancia corta y el titular fácil es lo más agradecido, requiere poco esfuerzo e incluso puede ser ampliamente aplaudido en aquel momento. Pero, también, a menudo se hace evidente que, pasado el tiempo, de este tipo de política no queda ningún resultado. Por el contrario, hay otra manera de hacer política, aquella en la que nosotros creemos, seguramente menos agradecida a corto plazo, pero infinitamente más efectiva en la defensa de la ciudadanía de nuestro país: analizar las propuestas, escuchar a los sectores afectados, profundizar en el estudio de los temas, contraponer aquello que se considere innecesario, negociar con quien tienes delante, mantener la posición firme y decidir pensando en todo momento en el país y en su gente. Hace más de ochenta días que comenzó el grueso de la tramitación de esta ley que hoy culminamos; ochenta días, y lo que hemos visto durante la tramitación de esta ley recoge perfectamente estas maneras diferentes de hacer política: pensar de cara a la galería y el titular de cada día, o pensar en el país. Algunos, cuando hoy acabe el Pleno y cuando dentro de pocos días se publique esta ley, no tendrán absolutamente nada de lo que sentirse orgullosos, nada, no habrá nada en su cesta; al contrario, el modo de hacer de Junts per Catalunya habrá representado importantes logros en sectores clave de la sociedad catalana. Por ejemplo, las 532 000 microempresas y pymes catalanas representan la columna vertebral de nuestro tejido económico y empresarial, un 62,7 % del valor añadido bruto de Cataluña, y ocupan el 68,6 % del empleo privado.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«I, finalment, a Catalunya hi ha 1985 empreses químiques que ocupen 61 000 treballadors i que representen un 27 % de les exportacions catalanes. Gràcies a Junts, hem preservat el present i el futur d'aquest sector; gràcies a Junts, hem preservat les inversions industrials estratègiques per descarbonitzar aquest sector, i gràcies a Junts hem evitat que s'augmenti la factura energètica a les famílies a causa d'una major pressió fiscal en el sector. Aquesta és la diferència entre una manera d'entendre la política i l'altra: uns, gastant el temps, posant-nos etiquetes, classificant-nos en blocs quan saben que només estem al costat de Catalunya o pensant en fer grans tuits; nosaltres, dedicant tots els nostres esforços precisament a defensar Catalunya i la seva gent. La diferència entre una manera de fer i l'altra és que la primera té les cames curtes, curtíssimes, i la segona, aquella que ens agrada practicar, és la que ens porta lluny, al costat de la gent i guanyant-nos la seva confiança, la confiança, l'essència de la política, la confiança que es guanya picant pedra cada dia, la confiança que es perd incomplint acords. La confiança, en política, és l'essència per tindre o no tindre futur. Oi que s'entenen?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«A Catalunya, les mútues sanitàries donen cobertura a milions de catalans que fan un enorme esforç mensual per pagar-se aquesta cobertura sanitària, un sector que genera una activitat econòmica superior als 2500 milions d'euros i que ocupa més de 25 000 treballadors. Gràcies a Junts per Catalunya s'ha eliminat l'impost que es volia imposar als 2 700 000 catalans que fan aquest esforç i que se'ls volia castigar amb 250 milions d'euros anuals. A Catalunya, 21 000 clubs esportius i 69 federacions organitzen activitats esportives per als 520 000 ciutadans amb llicència esportiva federativa i per a uns altres centenars de milers més que practiquen esport amateur sense llicència. Gràcies a Junts per Catalunya es bonificarà la seguretat social dels entrenadors dels clubs esportius, ajudant la seva viabilitat econòmica i facilitant l'accés a la pràctica esportiva als menors de divuit anys. A Catalunya, més de 300 000 persones tenen reconeguda una discapacitat. En el nostre país, 199 centres especials de treball donen feina a més de 23 000 persones amb discapacitat. Gràcies a Junts, hem fet possible que les persones amb una prestació per incapacitat permanent no perdin aquesta prestació si es posen a treballar.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Moltes gràcies, presidenta. Sovint, fer política pensant en la curta distància i el titular fàcil és el més agraït: requereix poc esforç i fins i tot pot ser àmpliament aplaudit en aquell moment. Però també sovint es fa evident que, passat el temps, d'aquest tipus de política no en queda cap resultat. Per contra, hi ha una altra manera de fer política, aquella en la que nosaltres creiem, segurament menys agraïda a la curta distància, però infinitament més efectiva en la defensa dels ciutadans i del nostre país: analitzar les propostes, escoltar els sectors afectats, aprofundir en l'estudi dels temes, contraposar allò que es consideri necessari, negociar amb qui tens al davant, mantenir la posició ferma i decidir en tot moment pensant en el país i la seva gent. Fa més de vuitanta dies que va començar el gruix de la tramitació d'aquesta llei que avui culminem -vuitanta dies-, i el que hem vist durant la tramitació d'aquesta llei recull perfectament aquestes maneres diferents de fer política: o pensar en la galeria i el titular de cada dia o pensar en el país. Alguns, quan avui s'acabi el Ple i quan d'aquí a uns quants dies es publiqui aquesta llei, no tindran absolutament res del que sentir-se'n orgullosos, res, no hi haurà res en la seva cistella. Per contra, la manera de fer de Junts per Catalunya haurà representat importants assoliments en sectors claus de la societat catalana. Per exemple, les 532 000 microempreses i pimes catalanes representen la columna vertebral del nostre teixit econòmic i empresarial, un 62,7 % del valor afegit brut de Catalunya i ocupen el 68,6 % de l'ocupació privada. Les 4450 cooperatives catalanes, que ocupen 41 000 treballadors, són el pilar fonamental de molts sectors econòmics i socials del país. Gràcies a Junts per Catalunya se'ls hi reduirà la pressió fiscal, reduint l'impost de societats per un valor de 2500 milions d'euros, fet que augmentarà la productivitat, facilitarà una major activitat empresarial i propiciarà un creixement de l'ocupació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Ayer, el ministro Bolaños criticaba a los diputados del PP que se revuelquen en el bulo y la mentira e incluso el ministro Marlaska reclamó a los mismos diputados del PP que pidieran perdón por habernos acusados falsamente. Lo que es necesario y lo que pedimos en Junts per Catalunya es menos gesticulación y más coherencia. Y con los que ahora se escandalizan con lo que está haciendo el Poder Judicial que se comprometan a reformarlo a fondo, incluyendo -incluyendo- una inexcusable reforma para establecer la responsabilidad penal de los jueces cuando delinquen. Y también consideramos que estos que ahora se quejan tanto del Poder Judicial y su actuación arbitraria deben tomar la responsabilidad y comenzar ellos a dar ejemplo, porque si se quejan de que los jueces se niegan a aplicar una ley como la de amnistía, lo primero que tienen que hacer es asumirla ellos mismos, asumirla políticamente y actuar en consecuencia. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Ahir, el ministre Bolaños retreia als diputats del PP que es rebolquin en el bulo, en la mentida, i, fins i tot, el ministre Marlaska els va reclamar als mateixos diputats del PP que demanin perdó per haver-nos acusat falsament. El que cal, el que demanem des de Junts per Catalunya és menys gesticulació i més coherència i que els que ara s'escandalitzen amb el que està fent el poder judicial es comprometin a reformar a fons el poder judicial, incloent -incloent- una inexcusable reforma per establir la responsabilitat penal dels jutges quan delinqueixen. I també considerem que aquests que ara es queixen tant del poder judicial i la seva actuació arbitrària han de prendre la responsabilitat i començar a donar exemple ells, perquè si es queixen de que els jutges es neguen a aplicar una llei com la llei d'amnistia, el primer que han de fer és assumir-la ells mateixos, assumir-la política i actuar en conseqüència. Moltes gràcies. Presidente, señorías, señor ministro. Como han dicho repetidamente, la propuesta del Gobierno para mejorar la eficiencia del Servicio Público de Justicia no es nuestra propuesta. La pretensión era mejorar el funcionamiento en este servicio de justicia, suprimiendo los juzgados unipersonales y agilizar procedimientos, eliminando retrasos innecesarios. Todo apunta a que vamos hacia una indeseable administrativización de la justicia, hacia una justicia más formalizada y alejada de los ciudadanos y sus necesidades. Los colegios de abogados ya han advertido de los perjuicios que esta digitalización, las videoconferencias y el cambio en la organización judicial, comportará para la presencialidad y la inmediatez de los juicios.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Centrant-nos en el servei de justícia, aquesta reforma s'ha deixat algunes coses en el tinter i m'interessa ara posar-les sobre la taula. En primer lloc, l'obligatorietat del coneixement de les llengües cooficials per part del personal de justícia, per part de jutges i magistrats i per part dels lletrats de l'Administració i els funcionaris de Justícia. En segon lloc, l'estabilització dels funcionaris i dels lletrats de l'Administració de justícia, que en el cas de Catalunya i de la resta de territoris amb llengües pròpies passa també per l'establiment d'un cupo, d'una reserva de llocs de funcionaris amb coneixement de la llengua. En tercer lloc, ha quedat en el tinter també la promoció d'un quart torn i l'estabilització dels jutges i fiscals substituts. S'ha fet un primer intent, però cal fer un pas més. En quart lloc, caldria revertir l'eliminació de les entitats especialitzades en la realització forçosa dels béns resultants dels procediments judicials. Creiem que ha estat un error eliminar aquesta opció que hi havia ara en la realització dels béns i creiem que s'ha de revertir. En cinquè lloc, ha quedat també en el tinter la justícia de proximitat a Barcelona. I, finalment, caldrà esmenar també alguns oblits en la recuperació dels jutges de pau, especialment en la celebració de matrimonis.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«També hem aconseguit que finalment es creï el partit judicial de Sant Cugat. Però sobretot -sobretot-, com hem dit repetidament, la nostra línia vermella ha estat el manteniment de la justícia de pau com a òrgans judicials efectius i plenament integrats al poder judicial, i ho hem aconseguit. La justícia de pau es manté, la competència de Catalunya en justícia de pau no es toca, els jutges de pau no es toquen, les competències judicials dels 898 jutges de pau catalans no es toquen. En la tramitació d'aquesta llei, hi insisteixo, el nostre esforç ha estat per acostar la llei, massa corporativista i allunyada de la realitat, a un model de justícia proper als ciutadans i respectuós amb el territori. Senyories, hi ha un tòpic que he sentit dir aquí alguna vegada i que és fals, o que almenys s'ha demostrat fals en aquesta tramitació legislativa: és allò de que la pressió fa diamants. És mentida, perquè les presses i la pressió no fan diamants, i menys en una tramitació legislativa tan complexa com la que ens ocupa.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«... o amb transaccions que la llei incorpori elements que per nosaltres eren importants. Primer, ens hem assegurat que es respecti la competència de Catalunya i la llei catalana -per entendre'ns, eh?-, que té normativa pròpia, que hi hagi un principi de subsidiarietat -a les esmenes del PNB, per exemple, també s'hi ha fet referència, i hi donarem suport-, i perquè són polítiques que s'han de gestionar des de la proximitat, perquè hi ha elements de polítiques socials, de la producció agrària de proximitat, etcètera. Hem garantit això. Hem intentat un equilibri en algunes votacions entre una burocratització excessiva i la necessitat de que hi hagi, lògicament, normes que impulsin i que potenciïn la reducció d'aquest malbaratament. A totes les lleis ens hauríem de posar al cap la necessitat de reduir la burocràcia i l'excessiva normativització. Un punt prioritari per nosaltres ha estat protegir els petits agricultors d'una normativa que aquest projecte li generava un excés de burocràcia. Però no només el criminalitzava; criminalitzava moltes vegades el petit pagès o el productor de decisions que no li corresponen i que no les controlen. Hi ha collites que el pagès produeix, perquè és la seva feina, però que és la comercialització la que no li compra, la que no li accepta aquell producte, per motius estètics, de vegades, però són decisions que el petit pagès no controla. Hem tret els microempreses, però també les petites empreses agràries d'aquesta burocràcia, com dic, d'aquest control i d'aquesta responsabilitat. Hem aconseguit la prohibició de comercialització de productes d'aprofitament, però que s'excepcionin les entitats del tercer sector social sense ànim de lucre -molt important també.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«La Generalitat de Catalunya tiene ya una ley de desperdicio desde el año 2020, esto ya se ha dicho por parte de una portavoz anterior, y, a pesar de ello, como esta causa requiere actuar con visión local, pero es una causa global, una causa europea, también tiene sentido que el Estado español tenga una ley de desperdicio. De hecho, la Unión Europea promueve que los Estados miembros impulsen la reducción del desperdicio alimentario. Por tanto, en esta ley nosotros hemos intentado con nuestras enmiendas... (Rumores).»