Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
681 declaraciones · página 4 de 23
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«També m'he de referir a la Casa Reial, perquè hi ha qui apunta que tenia un paper rellevant en aquest dispositiu. Com que no disposem d'aquesta informació, li demano que avui ho aclareixi. La Casa Reial hi va intervenir en el dispositiu de seguretat? Va donar alguna instrucció? Va traslladar preocupació respecte a les estelades o la interpretació de Els Segadors? En tot cas, respecte al rei espanyol, cal reconèixer que hi ha una realitat difícil d'ignorar. Cada vegada que el rei visita a Catalunya, els drets fonamentals dels catalans queden subordinats a la protecció de la imatge de la Corona. Felip VI hauria d'assumir d'una vegada que Catalunya és una nació amb institucions, llengua i símbols propis i amb una part molt important de la ciutadania, com jo mateixa, que defensem pacíficament que Catalunya no té rei i que tenim un projecte polític diferent de l'espanyol. Per això aquest episodi va molt més enllà d'un incident puntual. És el reflex de la incapacitat persistent de l'Estat, cap d'estat inclòs, per assumir que Catalunya és una nació. La qualitat democràtica d'un estat no es mesura per com tracta els qui pensen iguals, sinó per com es protegeix als qui discrepen. Això ho sap vostè bé. I la setmana passada l'Estat va suspendre aquest examen. Per això, Junts continuem compromesos amb la independència de Catalunya, perquè no és només una qüestió política. Això ja no va només de democràcia, de llibertat o de dignitat nacional, que també. Avui és sobretot, una qüestió de supervivència nacional. Catalunya i Espanya són dues nacions diferents, amb llengua, institucions i projectes polítics i socials diferents. I precisament perquè són dues nacions diferents, nosaltres no tenim cap projecte per a Espanya, ni volem formarne part, ni volem ni reclamem decidir el futur dels espanyols. El problema és que l'Estat espanyol continua responent a aquesta realitat nacional, no amb democràcia, sinó amb la restricció de drets fonamentals com el que va passar la setmana passada i ho fa governi qui governi, amb això estem d'acord, tant PSOE com si governa el PP, perquè un estat que té por d'una bandera, d'un himne, d'un poble que s'expressa pacíficament, no està actuant com una democràcia, sinó des de la por i des d'una lògica autoritària. I mentre l'Estat continuï limitant drets fonamentals per intentar frenar la nació catalana, nosaltres, Junts, continuarem treballant per convertir la nostra nació en un estat independent.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Però si hi ha una actuació especialment decebedora, també he de reconèixer que és la del Govern Illa. Davant la vulneració dels drets fonamentals de ciutadans catalans, el Govern del president Salvador Illa, que havia de defensarlos, va preferir callar. Si hagués actuat amb la lleialtat institucional que deu al país que representa, hauria exigit explicacions immediates al Govern espanyol. Hauria defensat els cantaires, els seus drets fonamentals, els símbols nacionals de Catalunya i la dignitat institucional del meu país. Per això també li vull preguntar: el president Illa li va trucar? Li va exigir explicacions del que va passar? Li va preguntar qui i per què s'havia donat l'ordre d'expulsar els cantaires de l'interior de la Sagrada Família? Com va defensar davant l'actuació il·legal de la seva policia espanyola el dret dels ciutadans catalans a la llibertat d'expressió, el president Illa? Molt em temo que la realitat és que va preferir mirar cap a una altra banda. Com a catalana, m'avergonyeix que el meu president, el president de la Generalitat defensi més els interessos de Madrid a Catalunya que no pas que es trenqui la cara pels catalans a Madrid.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Per això, a Junts ens va preocupar especialment les declaracions també del conseller Dalmau, del Govern Illa. Va afirmar que la llibertat d'expressió està molt bé, però que ningú hauria de pretendre exercirla sempre i arreu, que cada cosa al seu moment. És exactament al revés, senyor Marlaska. Els drets fonamentals existeixen precisament perquè es puguin exercir sempre i arreu. Si només es poguessin exercir quan el poder ho considera convenient o quan el missatge no l'incomoda, deixarien de ser drets per convertirse en simples permisos. No, no estem discutint si els agrada o no a ningú una estelada, sinó si una democràcia real, no una de fireta, com ha demostrat ser la del Regne d'Espanya, pot expulsar ciutadans pacífics perquè porten una estelada. I la resposta és evident, és no. La funció de la policia és protegir els drets fonamentals dels ciutadans, no decidir quines idees poden expressar, quan i on. Per això li demano que no justifiquin l'injustificable, com ha fet el seu delegat del Govern. Revisin els protocols policials. Formi millor la Policia Nacional en termes de preservació dels drets i dels drets fonamentals de les persones, i assumeixi també certa responsabilitat política, la que li correspon. La Policia Nacional ha de respectar el dret dels catalans a portar una estelada on li doni la gana, davant del papa, en un camp de futbol o en un acte presidit pel rei. La seva obligació és protegir aquest dret, no impedirne l'exercici, perquè, al capdavall, de què tenia por la policia espanyola? O de què té por el seu Govern, senyor ministre? D'un grup de persones cantant un himne i d'unes estelades? O potser del fet que es visibilitzi que hi ha catalans que defensem pacíficament la independència? La setmana passada no va fracassar el dispositiu de seguretat. El que va fracassar va ser el seu relat, el relat socialista del reencuentro, el relat de Sánchez i d'Illa d'una Catalunya normalitzada, d'un conflicte polític entre Espanya i Catalunya superat i d'un independentisme residual. Va ser suficient una visita del papa perquè aquest relat s'ensorrés, perquè els governs Sánchez i Illa no estaven preocupats per protegir el papa. Òbviament, no hi havia cap risc. Estaven preocupats per protegir la fotografia d'una fictícia Catalunya domesticada que volien vendre a tot el món. I escolti, el problema no són les estelades. El problema és que aquest estat continua considerant que una estelada és un problema, que Els Segadors és un problema que qualsevol expressió pública de la realitat nacional de Catalunya i de defensa de la independència és un problema. Per això, vostè ens ha de donar explicacions avui. Per què la Policia Nacional gestionava la seguretat dins la basílica de la Sagrada Família quan els responsables de la seguretat ciutadana a Catalunya són els Mossos d'Esquadra? Qui va donar les ordres d'expulsar els cantaires de dins de la basílica? Qui va decidir que la Policia Nacional podia impedir que un grup de persones interpretessin Els Segadors? Quin risc o amenaça concreta justificava aquesta actuació contrària al dret a la llibertat d'expressió? Perquè tot Catalunya va veure que la Policia Nacional no va actuar contra una conducta perillosa. Va actuar contra unes idees, contra uns símbols, contra una identitat nacional, la catalana, la meva. I això és el que una policia democràtica mai faria.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Senyor ministre, avui compareix una mica per sotmetre's al control de la cambra en general, una mica respecte als cossos policials estatals i, per tant, em vull centrar, m'he de centrar forçosament en uns fets ocorreguts la setmana passada durant la visita del papa a la Sagrada Família i en les decisions adoptades per al dispositiu de seguretat, perquè considerem, com molta part dels catalans, que hi ha diverses qüestions que mereixen una explicació urgent per part del seu govern. Durant l'acte de benedicció de la Torre de Jesús, prop de 600 cantaires que participaven en la cerimònia van ser apartats per la Policia Nacional abans de completar la seva actuació amb l'Escolania de Montserrat. Van ser expulsats de la basílica perquè alguns d'ells portaven estelades entre les partitures i perquè en acabar la cerimònia sembla que pretenien interpretar Els Segadors, l'himne oficial nacional de Catalunya. L'endemà, el delegat del govern espanyol a Catalunya va afirmar que l'actuació de la Policia Nacional no tenia cap motivació identitària. Per tant, aquestes declaracions només deixen dues possibilitats: o bé existia una causa policial de risc, de perill, d'amenaça objectiva i prou justificada com per expulsar 600 persones de setze cors catalans d'un acte públic oficial i, en aquest cas, avui el Govern té l'obligació d'explicarla, aquesta causa, -és el moment per ferho, senyor ministre, avui- o bé el delegat del Govern a Catalunya va mentir i, efectivament, la presència d'estelades i la possible interpretació del Cant dels Segadors va ser el motiu real d'aquella decisió. I si aquesta és la realitat, estem davant d'uns fets d'una gravetat extraordinària, senyor Marlaska, perquè significa que es va considerar un risc molt greu interpretar l'himne oficial nacional de Catalunya a Catalunya.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Incomplia també en la renovació, per exemple, d'un model de finançament caducat durant molts anys, el finançament de les comunitats autònomes. I així podríem fer una llista llarguíssima d'incompliments del PP quan governava. Per tant, no hi ha molta credibilitat per part del PP quan es queixa dels incompliments del PSOE. La denúncia d'aquesta PNL és una crítica oportunista i hipòcrita. El problema, per a nosaltres, de fons, mentre depenguem d'aquest Estat és el maltractament crònic de l'Estat espanyol a les infraestructures de Catalunya, especialment de rodalies, una centralització en la inversió i en la gestió que alhora és ineficient, tant si governa el PP com si governa el PSOE. El desastre del transport ferroviari espanyol és un fracàs compartit, tant del PSOE com del PP. Per això, defensem la independència de Catalunya i mentrestant, transferències integrals de competències i inversions justes i gestions pròpies. El servei ferroviari a Catalunya funciona bé només quan es gestiona des de Catalunya íntegrament, com és el cas de Ferrocarrils de la Generalitat, del metro i del tramvia, fins i tot quan plou, com vostès ja saben.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Gràcies, president, senyores i senyors diputats. En aquesta iniciativa el grup presentant el que reclama és que es compleixin determinats apartats de la Llei de Mobilitat Sostenible, que preveien uns terminis de compliment esgotats fa dos, quatre mesos, depenent dels casos. Un observador exterior podria afirmar que un incompliment d'aquest termini no és gaire. Un observador de la política espanyola diria que això no és res, que és normal incomplir i ferho amb terminis molt superiors. I la realitat és aquesta. Si bé el Partit Popular té arguments per exigir el compliment de determinats preceptes de la llei, la realitat és que no té gaire legitimitat. El PP, quan governava, incomplia el que li convenia sense cap problema. Incomplia uns quants principis legals i també ètics i morals quan encarregava informes falsos a la policia patriòtica i els filtrava per perjudicar contrincants polítics, especialment normalment de Junts per Catalunya, desacreditantlos amb mentides i falsedats. Incomplia també els seus compromisos i els seus pressupostos d'inversió en allò que feia referència a infraestructures del transport, ja que això va d'aquest tema, amb un especial interès, això sí, amb incomplir a Catalunya. I aquesta és una de les raons, per cert, també del desastre de les infraestructures ferroviàries de rodalies i de que l'Estat espanyol sigui el darrer país de la Unió Europea en el transport de mercaderies per ferrocarril.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas para combatir los discursos de odio en el deporte español.
«Senyories, d'exemples en trobaríem per donar i vendre. Fa només uns mesos, durant els Jocs Olímpics d'Hivern de MilàCortina, es va denunciar la retirada de senyeres i estelades durant la competició on l'Oriol Cardona es proclamava campió olímpic. Quan els símbols d'una col·lectivitat reconeguda són objecte d'un tracte diferenciat, estem davant un problema de respecte, de discriminació i de vulneració de drets. I saben quina seria una bona manera de revertir aquesta situació? Doncs garantint el respecte a la identitat esportiva catalana i permetre que Catalunya pugui competir internacionalment amb normalitat. Disposem a casa nostra d'una llarga tradició esportiva, d'un teixit federatiu potent i d'esportistes reconeguts arreu del món. Però, malgrat això, l'ordenament esportiu espanyol continua impedint que moltes federacions catalanes puguin participar oficialment en competicions internacionals. I això és una anomalia. I ho saben: Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord, les illes Fèroe o Groenlàndia competeixen internacionalment amb normalitat. Ningú les considera una amenaça. Al contrari, el reconeixement de la pluralitat reforça la convivència. Per això, denunciem també des d'aquí el bloqueig permanent del PSOE i del PSC, que mantenen respecte a l'oficialitat de les seleccions catalanes. Fan el de sempre, pacten i no compleixen. Propaganda i declaracions, però cap avenç real.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Torno a la qüestió competencial. Catalunya disposa de competències pròpies en àmbits directament vinculats a les polítiques d'igualtat com l'educació, l'ocupació, els serveis socials, la promoció de les dones o els mitjans de comunicació públics. Es nota la poca predisposició a respectar aquestes competències en la seva proposta, perquè la seva proposta no incorpora d'entrada cap clàusula que hi faci referència, a les competències de Catalunya, ni preveu tampoc, ni en general a les competències de cap comunitat autònoma, ni es preveu tampoc cap mecanisme per garantir un equilibri entre els organismes estatals i els organismes territorials. El que veiem és el de sempre: davant qualsevol nou repte, la resposta del Govern espanyol consisteix a concentrar més competències, més recursos i més poder, no diria on? A Madrid. I nosaltres, per si no havia quedat clar, defensem exactament el contrari. Defensem que és Catalunya i no Madrid qui ha de fer efectiva la política d'igualtat. Considerem que la igualtat es construeix des de la proximitat, des del coneixement de la realitat social i des de la capacitat d'adaptar les polítiques públiques a aquesta realitat social. L'experiència ens demostra, a més, que concentrar massa poder en un organisme estatal d'aquest tipus és sinònim de politització. I potser és això el que busquen, polaritzar i impulsar un debat orientat des del Govern, és a dir, contribuir a allò que ara s'anomenen les guerres culturals.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«A l'Estat espanyol la imparcialitat i la independència judicial són un animal mitològic, són pura ficció. I els partits del bipartidisme, PP i PSOE, són els que mantenen aquesta ficció, fins i tot davant de les institucions europees i fins i tot, algunes vegades aconsegueixen enganyar les aquestes autoritats. I sabem de què parlem, perquè el disseny de la justícia espanyola, inclòs el seu òrgan de govern, ha permès criminalitzar l'independentisme a través de criminalitzar l'exercici dels drets polítics més bàsics, com votar en un referèndum, manifestarse o exercir la representació que t'han donat les urnes. La justícia espanyola no garanteix els drets fonamentals de les minories polítiques. Ben al contrari, persegueix a les minories polítiques i per això hem hagut d'anar a Europa i als tribunals internacionals a buscar la justícia que l'Estat s'ha negat a donarnos. I què ens hi hem trobat? Doncs, jutges internacionals espanyols que sistemàticament han intentat traslladar a la justícia internacional la putrefacció judicial espanyola. Ho hem vist al Tribunal Europeu de Drets Humans, on la senyora Maria Elósegui s'ha encarregat amb èxit de que el relat de Llarena hagi colonitzat Estrasburg.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Tornant a la iniciativa, el PP proposa acabar amb el monopoli i el control del Govern espanyol en els nomenaments de jutges pels tribunals europeus i internacionals i que passin a ser competència aquests nomenaments del Consell General del Poder Judicial. Bé, les objeccions tècniques les acaba de fer el diputat que m'ha precedit, però en qualsevol cas hi ha una qüestió que no m'acaba de quadrar. Se suposa que la idea és despolititzar aquests nomenaments i adequarlos a les exigències del Consell d'Europa i a la normativa internacional i, per tant, transparència, publicitat, mèrit, capacitat... És a dir, unes regles de procediment que permetin assegurar la imparcialitat i la independència dels jutges designats. Tot això està molt bé, però resulta que si hi ha un òrgan polititzat per definició, aquest és precisament el Consell General del Poder Judicial. Si hi ha un òrgan la composició del qual, sense cap mena de dubte, és el resultat d'un repartiment clientelar entre partits, concretament entre els dos protagonistes del bipartidisme espanyol, el PP i el PSOE, si hi ha un òrgan on la condició de membre s'adquireix per fidelitat política i no per mèrit, capacitat i trajectòria professional, si hi ha un òrgan en què els seus membres segueixen consignes perquè si no perden la cadira i els privilegis que aquesta cadira porta aparellada, si hi ha un òrgan polititzat i disfuncional fins a la medul·la, aquest òrgan és precisament el Consell General del Poder Judicial, un òrgan que fa efectiu el control polític del poder judicial, exactament al contrari del que la Constitució li encomana, que és garantir la independència i la imparcialitat del poder judicial; un òrgan la composició actual Del qual la van pactar en un quarto fosc els senyors Bolaños y González Pons el 2024. Vostès creuen que un òrgan així escollirà els jutges internacionals i europeus per un procediment transparent, imparcial i meritocràtic? Això no s'ho creu ningú. Un òrgan format per quotes partidistes, la principal funció del qual és nomenar jutges d'acord amb quotes partidistes, és que no serà d'altra manera. El què farà aquest òrgan és nomenar jutges internacionals per quotes partidistes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Prou de pagar amb la mà dreta unes prestacions i de treure'ls amb la mà esquerra unes altres. Amb la llei de dependència, Junts ha presentat una esmena perquè també, des de la legislació estatal, es garanteixi que cap persona amb dependència extrema li treguin cap de les prestacions que li corresponen per llei. No els estan regalant res, és el que els correspon per dret. El Govern espanyol ha vetat la nostra esmena, com ha vetat també la que reclama un copagament EstatComunitats autònomes del 50 % de totes les prestacions de la llei de dependència. Van tenir les penques -?perquè d'això es tracta- de presentarse a ponència sense aportar informació del cost que tindran les noves prestacions que volen aprovar. Una llei sense memòria econòmica no pot tenir recorregut perquè sense saber quins recursos són necessaris, com es poden planificar noves prestacions? Com es poden assumir nous compromisos? Voler fer política així és una irresponsabilitat. Tenen pressa, però no fan els deures. Per tant, facin els deures, si volen aprovar lleis. I això ho han de saber les associacions a les que sí que els preocupen els més vulnerables.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma de los artículos 101 y 104 del Reglamento del Congreso para actualizar y mejorar el...
«Bon dia, president! Bon dia, senyories! Em permetran començar dient que és significatiu que, després de més de quatre dècades del recuperat parlamentarisme democràtic, aquesta cambra hagi d'emprendre una modificació del reglament per regular aspectes que nosaltres entenem que haurien d'estar intrínsecament vinculats a l'acció política i a l'ADN parlamentari. Que s'hagi de reformar el reglament per preservar el bon funcionament d'aquesta cambra i el respecte institucional i les bones pràctiques parlamentàries ja ens diu en què s'ha convertit la política i el parlamentarisme espanyol. La discrepància política pot ser profunda, la defensa dels arguments intensa i el to contundent, però s'ha d'evitar l'insult, el menyspreu, l'assenyalament personal o la intimidació. Tots en aquesta cambra estic segur que condemnem la violència, les amenaces i les coaccions contra la presidència, contra els membres de la Mesa i contra els treballadors del Congrés. Ara bé, també volem dirho amb la mateixa claredat: aquesta reforma no pot ser una vara de doble mesura. Si parlem de decòrum parlamentari, parlemne per tots i cadascun dels diputats d'aquest hemicicle, sense excepcions, sense privilegis i sense impunitats. Perquè aquí s'han sentit insults, aquí s'han vist assenyalaments personals, aquí s'ha faltat el respecte a diputats, càrrecs electes que representen ciutadans i això també degrada el parlamentarisme, erosiona aquesta institució i empobreix les nostres maneres de fer. El respecte no pot dependre de a qui o en contra de qui. El respecte a un diputat, una presidenta, a una mesa, a un lletrat, un uixer o un treballador de la cambra ha de ser un mínim compartit. No perquè tots pensem igual, sinó precisament perquè pensem diferent. El parlamentarisme existeix per ordenar el conflicte polític, no per convertirlo en una barra lliure de desqualificacions.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Però saben quina era la diferència? Que són aquestes que podrem votar de Podemos i dels grups del bloc del govern, ja ho ha dit una diputada abans. I a nosaltres ja ens sembla bé que, davant la incapacitat d'aquest desgovern per legislar i en el context actual que viu la gent, s'aprofiti qualsevol forat, qualsevol oportunitat per donar respostes a la població. I avui tindrem l'oportunitat de ferho amb aquelles persones que hagin cotitzat més de quaranta anys i que es jubilin anticipadament i també amb el torn d'ofici, però no amb els autònoms i la microempresa, perquè les transaccionals per no haver de pagar l'IVA quan encara no l'has cobrat, per no haver de passar per caixa quan vols apel·lar i per no penalitzar l'I+D+i, les havíem presentat Junts per Catalunya. I la resposta a abaixar la pressió que s'exerceix des de la hisenda espanyola i donar aire a la gent és vetar el debat i impedir la votació. La Mesa va fer el mateix que ha fet el Govern amb la proposició de llei de reforma integral del treball autònom, registrada per Junts l'abril passat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Imagino, però, que el president Illa li ha explicat a vostè que té els carrers de Catalunya desbordats de mestres, de metges, d'usuaris de Rodalies. Que li ha explicat que els mestres de Catalunya són els més mal pagats de tot l'Estat espanyol. Que milers d'aules i hospitals de Catalunya estan saturats, que milers de professionals de la sanitat pateixen una sobrecàrrega insostenible. I em pregunto si davant d'aquesta crisi, desbordament i descontrol, el president Illa li ha reclamat vostè que pagui a Catalunya els milers de milions d'euros que deu als ciutadans de Catalunya. I òbviament, no em refereixo a les rebaixes de les que parlen públicament. I acabo amb una reflexió que el Sant Pare hagi parlat més català en una hora que vostè i el senyor Feijóo junts en tota la seva carrera política i fins avui, explica molt bé quan a tots vostès els importa Catalunya i els catalans. Moltes gràcies. Pues entonces le hacen falta gafas, señor Sánchez Merece la pena recordar que su Gobierno no ha pagado ni un año lo que le corresponde a Cataluña y a su ciudadanía. Y, a pesar de que los ciudadanos de Cataluña pagamos impuestos de primera, recibimos un trato de país de tercera. Las familias catalanas, los maestros, los médicos, los autónomos, las pymes, los campesinos, los pescadores catalanes hacen sobreesfuerzos desde hace muchos años para mantener en pie un país que todos ustedes han abandonado. De hecho, solo se acuerdan de Cataluña cuando necesitan los votos de los catalanes. Pero tienen la suerte de contar con un Gobierno de la Generalitat miedoso, que no se atreve a venir a Madrid a reclamar el dinero que es de los catalanes, que es incapaz de gestionar ninguna crisis, ni rodalies ni maestros ni médicos ni corrupción, señor Sánchez; un Gobierno que ni siquiera es capaz de defender la lengua catalana. Tienen la suerte de contar con un president, Illa, más preocupado por defender los intereses en Madrid de su partido que por romperse la cara por los catalanes, que es exactamente lo que tendría que hacer un president de Cataluña.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«En aquesta qüestió, l'Estat espanyol està incomplint frontalment els mandats de la Unió Europea. Fa poc, el Tribunal de Justícia, els darrers mesos, ha dictat dues sentències que deixen en evidència aquesta negativa de l'Estat espanyol a transposar la Directiva 1999/70, una directiva de fa vintisis anys. El fracàs de les solucions legislatives de l'Estat per acabar amb la precarietat dels treballadors públics és indiscutible. Senyor Gabilondo, no n'hi ha prou amb gestionar la temporalitat. Cal voluntat política. Cal que el Govern mogui fitxa. Cal que el Govern mogui fitxa. Perdó. Cal que s'estableixin mesures efectives, dissuasives i proporcionades a l'abús de temporalitat que compleixin els estàndards europeus. Cal posar fi a la precarietat en el sector públic estatal. Moltes gràcies. Presidente, señor Gabilondo, señorías, muy buenos días. Señor Gabilondo, como usted recordará, en comisión le hablé de las muertes, los abusos y las vejaciones sufridos por miles de jóvenes durante el servicio militar obligatorio en los años ochenta y noventa del siglo pasado y le entregué la documentación de la que disponemos. Agradezco a su institución, al Defensor del Pueblo, que nos haya dado registro de entrada y a usted que haya reconocido la gravedad de los hechos.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«Però des de Junts per Catalunya no ens hem donat per vençuts i cada setmana, a cada Junta de Portaveus, hem tornat a posar sobre la taula que es debati al Ple la creació d'aquesta comissió d'investigació sobre els abusos del servei militar. Aquest dilluns, per sisena vegada, ho hem tornat a fer i, per sisena vegada, els partits d'Estat, PP, VOX i PSOE, s'han tornat a posar d'acord per bloquejar la iniciativa de Trencant el silenci. Un cop més ha quedat en evidència el doble joc del PSOE que s'omple la boca amb la memòria democràtica, però que quan es tracta de l'exèrcit espanyol, s'oblida d'aturar la dreta i es transforma ell mateix en la dreta més antidemocràtica. Però l'escarni als milers de famílies d'afectats no ha quedat aquí. Paral·lelament a la sol·licitud d'una comissió d'investigació, els mateixos partits que varen presentar..., els mateixos partits varen presentar a la Comissió de Defensa una proposició no de llei per instar la seva institució, senyor Gabilondo, a investigar els abusos en el servei militar. I què ha passat aquí? Doncs que el PSOE es va negar a votar la PNL. El PSOE va considerar excessiu sol·licitarli, a vostè, una investigació exhaustiva i independent que inclogués una recopilació dels suïcidis, morts no aclarides i abusos, que analitzessin possibles responsabilitats, que es reconegués públicament les víctimes, que se les reparés moral i econòmicament i que s'establissin mesures de no repetició. Jo penso que és el mínim que cal demanar, però el PSOE, pel que sembla, no ho veu així i ha impedit demanarli a vostè aclarir i reparar els abusos a la mili en una proposició no de llei, una proposició no de llei que recordo ni tan sols va dirigit al Govern, sinó que va dirigida a la seva institució, al Defensor del Poble i que, a més, no té contingut vinculant. Gairebé dos milers de joves, gairebé dos milers de joves, van morir en l'exèrcit espanyol durant els anys vuitanta i noranta. No van ser casos aïllats. No va ser simple negligència. Va ser una política conscient d'impunitat i de silenci que va passar sota governs, sota ministres suposadament democràtics.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Van proposar en algun moment, l'OMS, fer el trasllat directament des de Cap Verd com a port més proper i segur per evitar les més de 150 persones de l'Hondius? Una navegació, com he dit abans, de tres dies, amb els riscos que això tenia. Vostè, qui s'ha contradit? Perquè vostè ha dit que s'havia d'anar al lloc d'evacuació més segur. I ha dit que era a les Canàries. Però en un altre moment de la seva intervenció ha dit que el que s'havia de fer era una evacuació segura el més aviat possible. Probablement hauria pogut ser Cap Verd. Bé, hi ha hagut, doncs, tota una quantitat de contradiccions importants i algunes altres. Quins van ser els factors que van fer servir l'Hondius per demanar al Govern espanyol fer el trasllat i repatriació des de Canàries? És a dir, quins són els criteris per dir que Canàries és més segur i que no ho pot ser? Tampoc no s'ha explicat tot això. Són moltes preguntes sense respostes. Miri, els experts el que estan dient és que estem a prop -acabo de seguida, presidenta- d'una nova pandèmia mundial semblant a la COVID i a aquesta amenaça. Els experts ho diuen. Ara estem vivint l'amenaça de l'Ébola, per exemple, una malaltia que causa febre hemorràgica, que té un nivell de mortalitat semblant al virus en alguns països de l'Àfrica. Com vostès saben, estan passant una crisi important en això i és una malaltia que no té vacuna. De moment s'està controlant allà, però no sabem si això pot acabar escampantse i, per tant, una mica més d'humilitat, una mica més de transparència, una mica més de col·laboració institucional lleial no per buscar la foto lleial seria bo. Davant d'aquestes situacions, i també seria bo que d'una vegada per totes es fes el centre de preparació pandèmica que demanen tots els experts. Els experts diuen que els entorns institucionals no donen la capacitat de mobilització i d'actuació ràpida, veloç, que necessiten aquestes actuacions. I això ho diuen els experts i no ho diem nosaltres. Per tant, hi ha feina per fer. I també una actitud per ferla.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Una mica de cronologia. La primera mort per hantavirus va ser l'11 d'abril, un holandès de 70 anys que va morir al vaixell amb problemes respiratoris. Onze dies més tard, el seu cadàver es desembarca a Santa Helena, enmig de l'Atlàntic, però també baixen fins a gairebé 30 passatgers sense passar cap control mèdic. Alguns viatgen a SudÀfrica, com la dona de la primera víctima que mor en un hospital a Johannesburg, i hi ha una tercera víctima alemanya. Aleshores és quan el 2 de maig l'OMS alerta del brot d'hantavirus. Un dia abans que l'home arribés a Praia, a Cap Verd, l'OMS podria haver enviat material per ajudar en el desembarcament Cap Verd podia haver enviat especialistes i podia haver enviat material. L'home podia haver fet PCR dins del vaixell. També es podrien haver detectat els positius abans, evitant tres dies de viatge dins d'un vaixell que no estava preparat. Això sí, efectivament, per atendre una urgència clínica respiratòria, com va quedar clar amb la primera mort. Però aquí també s'estaven assumint uns riscos. Un viatge de tres dies més de vaixell amb una instal·lació no preparada amb persones potencialment infectades. Una cadena de decisions més que qüestionables en les que el Ministeri de Sanitat participava. Per què no es van fer PCR? Vostè diuç: 'Home, és que són PCR diferents. Son uns PCR especials'. Sí, sí, ja ho sabem, uns PCR especials. Per què no els van fer PCR especials els passatgers de l'òmnibus abans de traslladarlos a l'aeroport de Tenerife per repatriarlos? No van considerar important detectar casos positius per reforçar encara més les mesures de seguretat en la repatriació dels passatgers infectats? No van pensar que tenir informació dels casos positius, l'avanç possible podia ser important a l'hora de tractar aquestes persones? Justament per protegir la seva salut. Com pot dir el director de Salut Pública que no hi havia motius per pensar que el passatger nordamericà amb una PCR dèbilment positiva fos infecciós? Quan es conegut que persones asimptomàtiques amb PCR positiva poden ser contagioses. L'haurien d'haver gestionat com si fos i no ho van fer. Així, a diferència dels americans, com podria dir vostè que tot el passatge era asimptomàtic quan en hores una passatgera francesa estava a l'UCI. Si li haguessin fet una PCR haurien sabut que estava infectada, però com no es van fer PCR no es va saber per què el Govern espanyol no va facilitar des d'algun centre de referència com vostè ha dit, especialitzat en malalties infeccioses i brots epidemiològics. Que hi ha a l'Estat que l'enviessin a Canàries? Les Canàries, els materials necessaris per poder recollir les mostres dels passatgers i realitzar les PCR. També es podia fer això. Van demanar l'OMS que féssim proves PCR a Cap Verd a tots els passatgers per poder saber si alguns dels mateixos estaven eren positius abans de decidir enviar el vaixell a les Canàries? És una altra pregunta. Que de la seva intervenció jo no he vist la resposta d'això.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Senyora ministra, i han rectificat les seves declaracions públiques sobre un presumpte simulacre sanitari a Las Palmas de Gran Canària quan en realitat era a Palma de Mallorca? També hi va haver contradiccions aquí. Sent tot això important, el més greu és com des del Govern espanyol han mentit a la ciutadania en alguns aspectes i vostè no ha fet cap autocrítica. Primer dient que tenien l'obligació legal d'aplicar el reglament sanitari de l'Organització Mundial de la Salut i acollir en aigües de l'Estat espanyol a l'Hondius. Ningú no qüestiona que hi pugui haver una obligació moral, però no hi ha cap obligació legal. On és el document de l'Organització Mundial de la Salut recordantli a l'Estat espanyol que estava obligat legalment a atendre el desembarcament de l'Hondius? No hi ha obligació legal. Però vostè buscava, potser, la foto internacional al costat dels ministres, com van fer GrandeMarlaska, el senyor Torres... Això sí, el president canari no sortia a les fotos. A mi em sembla que tots vostès, aquest Govern necessita i busca desesperadament les fotos. Una mica com la compareixença d'avui, degut al greu deteriorament de la seva credibilitat política, de la quantitat d'escàndols i d'investigacions judicials que hi ha al voltant del govern i dels partits i que, per tant, a mi em sembla que vostès van actuar i van actuar més veient allò com una oportunitat de tenir una foto i tenir una bona informació davant dels mitjans de comunicació. Hi ha hagut errades, ministre, errades que tenien riscos que podien haver costat la vida de persones, errades i contradiccions que evidencien una certa manca d'un protocol clar, previ i coordinat entre totes les administracions implicades, com quan primer van dir que existia un avió medicalitzat preparat per traslladar eventuals infectats d'hantavirus i després que si haguessin detectat una persona infectada amb hantavirus hauria estat derivada a un hospital de les Illes Canàries. En aquell moment la imatge que donaven és que no sabien el que havien de fer.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Gràcies, presidenta. Ministres, senyores i senyors diputats. Primer de tot, en aquesta qüestió ha d'haver un capítol d'agraïments. Jo estic totalment d'acord amb tot el que s'ha dit respecte de tot el personal del sector públic sanitari i s'ha d'agrair a tots els que hi hagin participat, però també a la gent de l'Organització Mundial de la Salut, també a la tripulació i el capità del vaixell. A les tripulacions i als pilots dels avions i tantíssima gent, personal portuari, de seguretat, de forces i cossos de seguretat, etcètera, que han participat en tota aquesta petita crisi. Dic petita perquè finalment no ha tingut les conseqüències que tothom temíem. Jo també vull fer un esment. Senyora ministra, vostè sap què? Que Junts desconfia de les iniciatives legislatives del Govern espanyol mani qui mani? No fem gaire diferència perquè sistemàticament es trepitgen les competències de la Generalitat o d'altres comunitats autònomes. Unes competències que el Govern Illa, per cert, no defensa per no molestar l'amo de Madrid. Vostè s'omple la boca dient que el seu ministeri sí que respecta aquestes competències en altres iniciatives. En altres intervencions ho ha fet, però el que valen són els fets i a l'hora de veritat, vostès no tenen cap problema en trepitjar no només les competències autonòmiques en aquest cas, sinó fins i tot també els seus dirigents, com ha passat en aquest cas, si no és de la seva corda. Tots hem vist com han faltat el respecte al president de Canàries durant aquesta crisi de l'hantavirus, en una emergència sanitària com la COVID, encara molt present a la memòria de tots nosaltres. En lloc d'actuar amb humilitat i amb prudència, s'ha actuat amb arrogància i amb un punt de temeritat. I això ha passat avui aquí, en aquesta compareixença, senyora ministra. Si algú hagués de fer un titular de la seva compareixença és que és una compareixença plena de complaença. És una compareixença plena d'auto elogi. És una compareixença amb un punt de superioritat i on no hi ha hagut pràcticament cap crítica, cap assumpció de cap errada de cap contradicció, que n'hi ha hagut moltes i algunes les comentaré. Fins i tot dir que en aquesta situació, en aquesta crisi es van permetre insultar a qui té la presidència dels ciutadans de les Canàries, en aquest cas, el president de la comunitat autònoma, qualificantlo d'ignorant -sembla ser el seu secretari d'Estat, va fer unes declaracions d'aquest estil-. No deu ser que vostès es pensen que estan pel damunt de tothom? Doncs això per nosaltres mereix una valoració molt negativa. Insultar el president que defensa al final els interessos de la seva ciutadania, ferlo fora de les decisions importants, en plena emergència sanitària, explica el seu concepte de respecte competencial que, evidentment, nosaltres compartim. Van informar abans a la premsa que el propi president Clavijo, que Hondius navegava cap a Canàries no li van compartir el primer protocol que havien fet els experts de l'OMS per desembarcament d'una amenaça biològica, malgrat que estava adreçat a totes les autoritats involucrades en el dispositiu. Desglossar una sèrie d'accions en aquest protocol unes corresponien al Govern espanyol, unes altres a les comunitats autònomes, i els vam tenir desinformats en una bona part del procés, sense poder posar en marxa les decisions i les actuacions que els corresponia a ells. I encara tenen les penques d'acusar el president canari d'ignorància. És que una part de la ignorància la tenia perquè no l'havien informat adequadament.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del...
«En aquest àmbit sabem que cal una resposta molt més contundent. Junts creiem que cal més contundència penal contra les grans xarxes de narcotràfic, el blanqueig de capitals i la tinença i circulació il·legal d'armes. Més recursos tecnològics els ports i fronteres. Més intel·ligència financera per atacar el patrimoni de les màfies. Més coordinació europea i també més confiança en els Mossos d'Esquadra. Perquè és incomprensible que una policia integral com els Mossos encara no pugui actuar amb plena capacitat de coordinació directe amb l'Europol, amb d'altres policies europees en aquesta lluita cal actuar amb contundència davant el narcotràfic i la infiltració criminal a les institucions. Impulsar les reformes legislatives necessàries en l'àmbit penal i processal, que són competències de l'Estat, i també deixar de bloquejar eines útils com seria la llei impulsada per Junts contra les ok upacions delinqüencials, que ajudaria a actuar amb més rapidesa contra els narcopisos. Fins ara, el missatge que l'Estat espanyol ha enviat a aquestes organitzacions criminals és de debilitat. I això davant màfies que mouen milers de milions d'euros i intenten infiltrar institucions públiques és un risc gegantí. I quan un Estat permet que al narcotràfic acumuli poder econòmic, territorial i institucional, el risc de convertirse en un costat deixa de ser una exageració retòrica i passa a ser un perill ben real.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del...
«Moltes gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom de nou. Junts estem molt preocupats amb aquest tema. Els Mossos estan molt preocupats amb aquest tema. El narcotràfic ja no és només un problema de seguretat, és una amenaça estructural contra les institucions, l'economia global i contra el funcionament normal de la societat. I el més preocupant és que fa temps que hem deixat enrere la fase de la simple delinqüència organitzada. Quan les màfies mouen milers de milions d'euros, controlen ports, utilitzen armament de guerra i aconsegueixen infiltrar policies, funcionaris o estructures institucionals, el problema deixa de ser només policial i passa a afectar directament la qualitat democràtica i el funcionament normal de totes les institucions. I això és exactament el que està passant avui. Catalunya i l'Estat espanyol s'estan consolidant com una de les grans portes d'entrada del narcotràfic a Europa. Ho veiem als ports d'Algesires, de València, de Barcelona. Ho veiem amb les xarxes de marihuana industrial establertes a Catalunya. Ho veiem amb l'augment d'armes de foc i armes blanques vinculades al crim organitzat. Ho veiem amb la violència creixent entre bandes. Només a Catalunya, els Mossos van obrir 867 investigacions aquest 2025 vinculades al narcotràfic i van practicar més de 3800 detencions per tràfic de drogues. I mentre això passa, cada vegada descobrim més casos gravíssims de corrupció policial vinculada al narcotràfic. Tots recordem el cap de la UDEF a Madrid detingut amb 20 milions d'euros ocults darrere una paret. Hem vist responsables policials espanyols vinculats a xarxes de cocaïna als ports. Hem vist agents facilitant informació als narcotraficants perquè poguessin operar amb seguretat. I això no són anècdotes. Això és el símptoma que el narcotràfic està penetrant al moll de l'os del nostre sistema. Les organitzacions criminals segueixen sempre el mateix patró, primer s'implementen logísticament i després compren silencis i complicitats i finalment entren a les institucions. I nosaltres ja som en aquesta tercera fase. Per això avui no n'hi ha prou amb discursos ni amb la propaganda que segurament ens farà el diputat socialista que farà de portaveu del Ministeri de l'Interior.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«Per això avui tenim dret a dir que l'Estat espanyol encara està llunyíssim dels estàndards democràtics que Europa exigeix. No és europeista qui envia policies contra qui posa les urnes, ni qui manté exiliats polítics al segle XXI, ni qui utilitza tribunals per perseguir adversaris polítics. No és europeista qui combat una llengua que és mil·lenària. Catalunya no necessita que Espanya li expliqui què és Europa. La nació catalana ha contribuït a construir enormement Europa. I precisament per tot això, Junts continuarem defensant una Catalunya lliure i independent dins d'una Europa de democràcies reals. Perquè Europa no és imposar silenci, és permetre que els pobles decideixin lliurement el seu futur. I mentre l'Estat espanyol continuï empresonant cantants, humoristes, perseguint l'independentisme, negant drets nacionals i lingüístics i utilitzant les institucions de l'Estat contra una opció política legítima, el problema no serà Catalunya. El problema serà que 40 anys després d'entrar a la Unió Europea, Espanya encara no ha entès en absolut què significa ser plenament europea. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda de nou a tothom. Europa no és perfecta. Molts de vostès, s'hi acaben de referir, totes les intervencions anteriors. Massa vegades la Unió Europea ha actuat amb lentitud o atrapada pels interessos dels estats. Massa vegades ha produït, i per regulació, burocràcia incomprensible o incapacitat per reaccionar amb fermesa davant de grans crisis polítiques i humanitàries. I també és cert que sovint no ha sabut defensar prou bé les nacions sense Estat, les llengües minoritzades o els pobles que no encaixen dins la comoditat dels grans estats europeus. Però jo avui no vinc a parlar de l'Europa dels despatxos ni de la burocràcia. Vinc a parlar de l'Europa, dels drets, dels valors, de les llibertats i de la democràcia. De l'Europa que entén que el poder ha de tenir límits, que les minories han de ser protegides i que els conflictes polítics s'han de resoldre democràticament i no penalment. I és aquí on, quaranta anys després de l'entrada de l'Estat espanyol a les llavors comunitats europees, apareix la gran contradicció: Espanya és Europa. Sí, el club dels estats europeus. Sí, però massa sovint no actua d'acord amb els valors europeus. Els valors d'Europa es van fixar com els valors de la democràcia, del pluralisme, drets fonamentals i respecte a les minories nacionals i lingüístiques. Però l'Estat espanyol continua entenent la diversitat com una amenaça. No fa pas tant temps que a Catalunya hi va haver urnes en un referèndum. Ciutadans votant i un govern disposat a escoltar el mandat democràtic del seu poble. I la resposta de l'Estat va ser violència, policial, presó, exili, inhabilitacions i milers de ciutadans represaliats. El mateix president Carles Puigdemont i Casamajó, sota la presidència del qual es va organitzar el referèndum de l'1 d'octubre, continua avui a l'exili i això és una autèntica anomalia democràtica, impròpia d'un Estat europeu consolidat. Perquè un Estat segur de si mateix no envia policies contra...»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Bé, molt bona tarda de nou. Junts no donarem suport a aquesta proposició de llei. No ho farem perquè el que vostès proposen forma part ja del dret civil propi de Catalunya. De fet, el nostre Codi Civil català ja permet la celebració de juntes telemàtiques i aquest és el primer problema que ens trobem. Amb aquesta proposició, un problema polític, el Partit Popular, de nou, com fan SUMAR, igual que qualsevol partit espanyol, torna a legislar com si només existís el dret civil comú. I com si les comunitats amb dret civil propi fossin una realitat secundària o directament irrellevant. Junts, òbviament, no estem en contra de facilitar reunions telemàtiques ni que es digitalitzen els llibres d'actes. Òbviament, sí ja ho fem. Però és que aquesta llei no està pensada per abordar el veritable problema que avui tenen moltes comunitats de propietaris. Problemes realment molt greus. No només aquesta simple possibilitat de celebració telemàtica de les juntes. I m'estic referint a la morositat cronificada i que es perd una oportunitat perquè parlar de fer reunions telemàtiques podent abordar un tema que realment preocupa moltíssim a la ciutadania. Comunitats que acumulen impagaments enormes durant anys, veïns que han d'assumir les despeses dels que no poden complir o que no compleixen dificultats reals per afrontar els manteniments més bàsics i els serveis comunitaris més bàsics de les comunitats. I no parlem ja de quan les comunitats han d'afrontar rehabilitacions energètiques, obres de conservació o eliminació de barreres arquitectòniques, especialment quan existeixen aquests pagaments recurrents que acaben traslladant tota la càrrega econòmica a la resta de propietaris. Fins i tot s'arriba a fer impossible fer aquest tipus de rehabilitacions o d'obres. I això sí que és un problema seriós. Això és un problema que afecta molt greument la vida diària de la nostra gent. I aquí sí que hi ha marge perquè el legislador estatal actuï en allò que efectivament és competència seva. De moment, especialment en matèria processal i d'eficàcia de mecanismes de reclamació judicial, per exemple. Però sincerament, si el Partit Popular volia abordar de debò els problemes que causats per la propietat horitzontal, doncs possiblement havia d'haver començat per aquí perquè és el problema més gordo que tenen actualment. En canvi, ens porta una reforma molt minsa. Una proposició que, no sé, jo diria que gairebé cosmètic, que de fet li ha costat uns 12 minuts i ha hagut d'estar molt parlant de les mesures i polítiques del seu partit en habitatge, passant per altres temes més escabrosos. Però la veritat és que es presenta com una solució important i el que seria una solució important és treballar contra la morositat cronificada i sobretot, el que fa el Partit Popular, en aquest cas, com moltes, com en moltes ocasions, és tornar a obviar la pluralitat nacional i la pluralitat jurídica d'aquest Estat, i concretament, en aquest cas, les competències pròpies de Catalunya, perquè ja ho tenim regulat.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«I aquesta llei no les garanteix, però el més greu per nosaltres li he avançat, és una altra cosa la invasió competencial, perquè aquesta proposició entra de ple en un munt de matèries. Competències pròpies de la Generalitat de Catalunya, no pas poques. Crec que és la que més de totes les que ens han presentat aquí en consum, en comerç, en publicitat, en protecció de menors, en salut pública, activitats recreatives, organitzacions d'esdeveniments amb moltíssimes. I també afecta directament competències municipals vinculades a l'ús de la via pública mobiliari urbà, fires, activitats locals que per això fan cadascú les seves pròpies ordenances. I malgrat això, SUMAR Grup Plurinacional, torna a fer exactament el mateix que ens solen fer, que és utilitzar qualsevol debat socialment sensible. Aquest ho és. Tots hi tenim molt d'interès, com una excusa per tornar a recentralitzar poder des de Madrid. I és bastant irònic perquè després són vostès els que donen lliçons de plurinacionalitat i de federalisme i de respecte a la diversitat nacional. Però quan arriba el moment de la veritat, les extremes esquerres espanyoles continuen tenint la mateixa pulsió jacobina de sempre: uniformitzar, intervenir i concentrar les competències a l'Estat, encara que això impliqui, òbviament, buidar de contingut l'autogovern català. I convertir ajuntaments i comunitats autònomes en simples executors del que es decideixi aquí.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Considera que el Gobierno puede legislar sin tener en cuenta el Parlamento?
«Llavors esforcis una mica més. Sobretot vostè que té fins a 20 iniciatives legislatives bloquejades a la Comissió de Justícia. Miri, per molt que ho vulguin amagar, vostès governen sense majoria i d'esquena a aquest Parlament. Un exemple d'això és la regularització extraordinària de centenars de milers d'immigrants que han aprovat unilateralment, sense debat, sense planificació i sense finançament. Una regularització massiva que va en direcció contrària a la resta de països de la Unió Europea, que impacta en l'habitatge i la cohesió social i que està portant els serveis socials, la sanitat, l'ensenyament al col·lapse. I que mentre el seu Govern s'ho mira de lluny, ofega els nostres municipis. Per si no ho sabia, un de cada quatre persones que ve a l'Estat espanyol s'instal·la a Catalunya. Senyor Bolaños, sap vostè què hauria passat si la regularització massiva d'immigrants s'hagués votat en aquest Congrés? Doncs que no s'hauria aprovat perquè nosaltres hi hauríem votat en contra. Per això vostès la van colar per la porta del darrere. Senyor Bolaños, el seu únic objectiu ja només és ocupar el poder per ocuparho. Com deia la nostra portaveu fa unes setmanes, quin argument democràtic els queda per no convocar eleccions?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«I, si parlem de competències i realitat territorial, topem amb un dels grans problemes d'aquesta iniciativa: la invasió de competències. La moció insta el Govern espanyol a regular ràtios i ordenar condicions laborals de zero a tres anys, i això xoca directament amb l'article 131 del nostre Estatut, quan atribueix a la Generalitat de Catalunya competències sobre l'organització educativa, les plantilles, la regulació dels centres i el desplegament curricular, també, del cicle d'Educació Infantil. Ho saben, per a nosaltres, respectar plenament el marc competencial vigent i la capacitat de Catalunya per decidir el seu propi model educatiu és un imprescindible. En un altre sentit, dirlos que per a nosaltres no és el debat important la gestió directa o indirecta, tampoc el de penalitzar els operadors privats. El debat important és com garantim la qualitat educativa, l'accessibilitat i prou places per a les famílies. Sí, amb un servei públic robust, però sense renunciar a tot allò que hi ajudi. En definitiva, des de Junts defensem la capacitat de decidir a Catalunya per definir el model propi d'Educació Infantil, però sobretot defensem disposar dels recursos necessaris i que generem amb escreix al nostre país per a la seva implantació.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Mirin, des de Junts compartim una part important del diagnòstic que planteja aquesta moció, perquè és cert que durant massa temps el cicle d'Educació Infantil ha estat una etapa infravalorada institucionalment, tractada sovint més com un servei assistencial o de conciliació que no pas com una etapa educativa essencial. I per a Junts per Catalunya, aquesta és una etapa fonamental, perquè els primers anys de vida són determinants. És en aquesta etapa quan es construeixen les bases del desenvolupament emocional, cognitiu, físic i social dels infants. I precisament per això cal dignificarla, reforçantne els recursos, millorant les condicions laborals dels professionals i garantint una atenció educativa de qualitat. Ara bé, el fet de compartir bona part del diagnòstic no vol dir compartir ni la totalitat de les propostes ni el model jacobí que sempre defensa Podemos, que avui, una vegada més, davant d'un problema real, planteja una resposta ben espanyola també per a l'escola catalana. Model Podemos: més centralització, més uniformització i més intervenció estatal, erosionant competències que corresponen a les comunitats autònomes.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Nosaltres tenim clar què cal fer. Primer, alleugerir immediatament l'ofec econòmic de les famílies, desgravant a qui paga un lloguer i a qui compra el seu habitatge. Ajudar els joves a estalviar per comprar casa seva. Reduir burocràcia absurda que avui bloqueja les promocions durant anys. Permetre adquirir hipoteques venudes en bloc a fons per al mateix preu superreduït i recuperar seguretat jurídica, perquè els propietaris tornin a confiar en el lloguer. I, segon, augmentar l'oferta real. Més parc públic, però calen pressupostos robustos. Facilitar l'habitatge privat assequible també. I la rehabilitació massiva. Perquè, si no augmenten l'oferta, els preus no baixaran mai. I els qui tenen la temptació de dir que no cal construir més, perquè primer s'han d'activar els milions de pisos buits, els recordarem una cosa: després d'anys governant, els governs socialistes encara no han estat capaços de fer un inventari rigorós dels habitatges buits reals per poder mobilitzarlos cap a famílies o joves. I això demostra les poques ganes reals que tenen d'activarlos. I aquí és on la seva propaganda cau tota sola perquè anuncien un pla d'habitatge de 7000 milions d'euros en cinc anys. Després descobrim que l'Estat només n'haurà d'aportar 4200 milions. La resta l'hauran de pagar les comunitats. És a dir, el PSOE anuncia titulars i les comunitats passen per caixa. I amb aquests 4200 saben quants habitatges públics es podrien arribar a construir cada any, suposant que tots aquests diners -que no serà així, òbviament, perquè cal rehabilitació- suposant que tots es destinessin a construir habitatges? 5000 l'any, per a tot l'estat espanyol, 5000 l'any. És una broma? Aquesta és la seva gran revolució habitacional? És així com creuen que han d'actuar vostès per resoldre el problema de l'habitatge? Si només a Catalunya avui ja falten prop de 125 000 habitatges, i el dèficit continua pujant cada any. Ni vostès es creuen que aquest pla resoldrà el problema. Mirin, el problema no és la falta de registres centrals. El problema és que les seves polítiques han fracassat i estan arrossegant tota la ciutadania en el seu fracàs.»