Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
748 declaraciones · página 4 de 25
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Em permetran destacarne dues. La primera té a veure amb el manteniment de l'alternativitat. Des de Junts per Catalunya, des del primer dia hem dit que l'important d'aquesta iniciativa era la passarel·la. Una passarel·la que, a més de voluntària, volíem universal. I això, per nosaltres no només és compatible amb l'alternativitat, sinó que és necessari per no generar nous problemes. I la segona, podem dir que no cura, però a falta amb tota probabilitat de la medicina adient, almenys minimitza la malaltia. Em refereixo al reconeixement a tots els mutualistes alternatius dels mateixos drets que els autònoms en aquelles prestacions amb el finançament desvinculat de la cotització en un sistema o l'altre. Per tant, i dit amb altres paraules, des de Junts per Catalunya hem obert la porta al complement a mínims i a la despesa sanitària per als mutualistes. Fet, al nostre entendre importantíssim, especialment pels passius amb pensions molt baixes. És evident que, malgrat aquestes i altres millores incorporades durant la tramitació del text inicial dels socialistes, en cap cas tindrem ni la passarel·la ni les certeses que nosaltres volíem. Tampoc la resposta que es mereixen al conjunt dels mutualistes, en especial aquells que no van tenir l'opció d'escollir. I és que el que comença malament, difícilment acostuma a acabar bé. Així, val la pena fer memòria d'on venim.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, mutualistes, representants dels col·legis professionals i de les mutualitats. Després de molts mesos ja som al cap del carrer. No del carrer ample que Junts per Catalunya hem volgut sempre, sinó del d'un carrer, amb tota probabilitat, massa estret i que nosaltres desitgem que en cap cas sigui un cul de sac, que en cap cas sigui un carrer sense sortida per a alguns dels afectats. Tots vostès han de ser conscients que avui en aquesta cambra només es pot decidir si s'accepta les esmenes que ha incorporat el Partit Popular durant el tràmit del Senat o si ens quedem amb el que va sortir d'aquesta cambra el passat 11 de juny. Un text que han recordat fa un moment enrarit per la incorporació inesperada per a tothom de l'esmena 47 dels mateixos populars, incorporada per dos fets, un per un canvi radical de vot de VOX, que en comissió va votar que no i aquí en el ple va votar que sí, i perquè hi va haver tres diputats, dels que diuen estar a l'esquerra del PSOE, que no van votar. Així que, quan aquesta tarda acabem les votacions, tindrem una norma que, en part, respon a aquest fet. Però no només, perquè també serà un text al qual en comissió vàrem poder introduir algunes de les nostres propostes de les esmenes de Junts per Catalunya. Certament, gràcies al suport d'altres grups en els quals ja els hem agraït.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«Resulta doblement escandalós que el president de la Generalitat, el senyor Illa, ahir en seu parlamentària, deia: 'Sí, tenim un problema amb les inversions de l'Estat, però senyors de Junts per Catalunya ajudin a resoldre aquest problema.' Però quina vergonya és aquesta? És que potser es creuen que som rucs nosaltres, o tota la ciutadania. La seva dialèctica, la dels socialistes d'aquí i d'allà, no amaga que el Partit Socialista és el principal responsable d'aquesta desinversió, com a mínim, l'únic responsable dels últims vuit anys, inclosa la ministra Raquel Sánchez, catalana del PSC. I no calen invents, ni nous organismes ni consorcis, cal que omplim els catalans i prou. I vostès no ho fan. I d'aquí plora la criatura. I he parlat de l'AP7, però sis mesos després de la fallida de Rodalies per l'accident de Gelida, senyors diputats, dades del mes de maig, 46 % de puntualitat, 20 minuts de retard mitjà, 600 nous trens suprimits i 191 limitacions temporals de velocitat, el doble que el mes de gener. Ja veuen quin panorama. Doncs miri, resistència al traspàs d'infraestructures, com ha passat amb Rodalies, autovies inacabades i mal mantingudes. Total imprevisió davant de la caiguda dels peatges. Incapacitat d'implementar un model europeu de pagament per ús, com passa a tota Europa a les vies d'alta capacitat. Incompliment dels pressupostos d'inversió escandalós i permanent a Catalunya i sobre inversió permanent a Madrid. I permanent col·lapse de Rodalies. Saben com es diu això? Jo només li puc dir d'una manera. Això és fracàs total i absolut de la política de transports de l'Estat, asfíxia premeditada i tracte colonial a Catalunya. Per mi no es pot dir de cap altra manera.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«I davant d'aquest panorama, què estan fent els diputats del PSC? I, també, què estan fent els diputats escollits en circumscripcions catalanes que s'han passat la legislatura jugant a intentar ser fronts d'esquerres per salvar la pàtria espanyola? Doncs fan exactament el mateix. En lloc de defensar els interessos dels catalans, en lloc d'aixecar la veu davant l'evidència que som discriminats i tractats com a pàries, callen. O encara pitjor, fan de silenciador per rebaixar el volum de l'escàndol. I, ja que m'ho pregunten, què està fent el senyor Illa, el president de la Generalitat? Doncs mirin, he de reconèixer que, almenys, està fent alguna cosa. En primer lloc, ha reconegut que hi ha un problema amb les inversions de l'Estat a Catalunya i també ha reconegut la seva impotència per resoldre aquest problema. Ho ha reconegut demanantnos a nosaltres, demanant a Junts per Catalunya, que li fem la feina, la feina que no fa ell, i que utilitzem la nostra influència per revertir la desinversió al nostre país. Jo ho veig com un desistiment de funcions en tota regla. Catalunya no es mereix un president de la Generalitat que no assumeix les funcions que corresponen al seu càrrec.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«Tornem, però, a la necessitat d'haver d'aprovar un reial decret llei davant de cada crisi econòmica que apareix. Això acredita dues coses. La primera, que l'economia espanyola ni és tan robusta com pretenen vendre vostès, ni és la millor economia del món, com van dient constantment. I la segona, que el govern de l'Estat no té capacitat d'anticiparse als problemes i reforçar amb temps els sectors claus de l'economia per tal que aquests no entrin en risc cada vegada que apareix un imprevist. Agafem, per exemple, el sector industrial, un sector amb un pes important dintre del PIB i que genera una part important dels llocs de treball qualificats de la nostra societat. En els darrers temps, la sensació d'incertesa ha anat creixent en el sector i s'està instal·lant la percepció que la indústria està entrant en situació de risc, en situació de tensió estructural, davant de la resta de competidors mundials que estan sent molt més competitius. I, si dintre del sector industrial, posem el focus en el sector petroquímic, la situació encara és més preocupant. Des de fa temps els advertim tant a vostès com al Govern de la Generalitat de Catalunya que, com un dels grans motors econòmics del país, cal reforçar el sector industrial i petroquímic i els advertim des de fa temps que les polítiques actuals no són suficients i que si no es posen a treballar immediatament per revertir les tendències actuals, el futur pot ser desolador. I no els ho diem només nosaltres, que ho fem. Els ho diuen també els sindicats, els ho diuen les organitzacions empresarials i els ho diuen els centres de recerca i els ho diuen els ciutadans dels territoris on hi ha implantades aquestes indústries. De bones paraules, n'està tip tothom. Però els fets escassegen i els copets a l'esquena no solucionen absolutament res.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«Potser els altres els compren aquesta moto, nosaltres no. Però evidentment necessitem més recursos per a la dependència. I aquest reial decret llei aporta un extra que, com deia, no és extraordinari. Gràcies. Buenas tardes, señorías. Para empezar, queremos dar la bienvenida a todas las asociaciones y entidades de la sociedad civil que nos acompañan hoy y que representan a millones de personas; millones de personas que sufren una discapacidad o que se encuentran en una situación de dependencia. Sabemos que detrás de cada asociación hay personas que viven su drama particular. Vosotros, mejor que nadie, podéis entender, por lo tanto, la situación que vivimos en Cataluña. Nuestro sistema de dependencia está al límite desde hace tanto tiempo que ya no es noticia. Es donde hay más personas en lista de espera, más de 88 000 personas, casi una tercera parte de las personas en lista de espera de todo el Estado. Muchas esperan valoración o prestaciones ya reconocidas. En 2025, murieron 10 000 personas precisamente esperando las prestaciones, y en los primeros cinco meses de 2026 llevamos ya más de 4000 personas que fallecieron esperando, como decía, las prestaciones, casi la mitad del total del Estado.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«A banda d'increments pressupostaris, volem un canvi de model que sigui més just i de pas més transparent, perquè el reial decret llei incrementa les aportacions de l'Estat, però no sabem quin és el cost global de les prestacions i, per tant, no sabem quina factura hauran d'acabar pagant les comunitats autònomes. Per això era línia vermella que l'Estat assumís de manera literal el 50 % del cost per votar a favor la llei de dependència. Des de l'entrada en vigor de la llei de dependència, la 39/2006, hem suportat la seva política de 'Jo convido i tu pagues'. Vostès, des de Madrid, ampliant prestacions. Nosaltres, des de Catalunya, encaixantles. Aquest reial decret llei forma part d'aquesta manera de fer, perquè ni la llei de dependència ni aquest reial decret llei modifiquen l'arquitectura financera amb què l'Estat ofega econòmicament Catalunya en dependència, en sanitat, en tot, sempre aprofitantse de les comunitats autònomes. Un ofec que va arribar a màxims històrics entre el 2011, després de la crisi econòmica, i el 2020. Vostès mateixos reconeixen, en el preàmbul d'aquest reial decret llei, que l'any 2016 l'Estat va aportar 1191 milions d'euros, mentre que les comunitats autònomes van aportar 6113 milions d'euros. Saben quin percentatge correspon a aquesta diferència? Doncs bé, les comunitats autònomes van aportar el 80 %. I ara el Govern espanyol, sobretot la part econòmica d'Hisenda, ens venen amb l'enganyifa del nou model financer Estatautonomies, a fernos creure, com sempre explica molt bé el Josep Maria Cruset, que ens regalen 4700 milions d'euros quan ens donen allò que ja ens corresponia.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«I, per tant, sense resoldre el problema fiscal de l'IVA per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, vostès, com li deia, senyor ministre, no tindran els nostres set vots i aquest reial decret no es validarà. Volen protegir fiscalment Radiotelevisió Espanyola? Cap problema. Agafin la nostra proposta que nosaltres tenim registrada en la Llei del cinema, que també dona protecció a TV3 i Catalunya Ràdio i, en aquest cas, tindran segur els nostres set vots. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Señor ministro, ustedes traen para su convalidación un nuevo real decreto ley, en esta ocasión relacionado con Radiotelevisión Española, que sufre exactamente los mismos vicios de los que típicamente adolece su Gobierno. Lo han escrito pensando que tienen una mayoría absoluta que en realidad no tienen. Lo han escrito pensando en Madrid y, por lo tanto, dando la espalda a Cataluña. Y lo han escrito pensando en que se aprobará seguro, cuando no será así. Será la segunda vez que le suceda hoy, señor ministro. No consigue aprobar sus iniciativas.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, vostès porten a convalidació un nou reial decret, en aquest cas relacionat amb Radiotelevisió Espanyola, que pateix exactament dels mateixos vicis que típicament pateix les iniciatives del Govern. L'han escrit pensant que tenen una majoria absoluta en aquest hemicicle que en realitat no tenen. L'han escrit pensant en Madrid i, per tant, girant l'esquena a Catalunya. I l'han escrit pensant que s'aprovarà segur i no serà així i serà la segona vegada que li passa, senyor ministre, que no se'n surt d'aprovar les seves iniciatives, perquè és evident que Radiotelevisió Espanyola pateix econòmicament les conseqüències de no poderse deduir els impostos que paga al portar a terme la seva activitat ordinària i que, per tant, a la pràctica és evident que això no deixa de ser un sobrecost afegit a l'activitat diària de Radiotelevisió Espanyola. Però també és evident que aquest mateix problema el pateixen TV3 i Catalunya Ràdio i que, per tant, a nosaltres el que ens importa és aplicar una solució que també -que- també resulti d'utilitat al conjunt de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Perquè aquest reial decret llei no estableix un mecanisme general de protecció dels serveis públics audiovisuals, sinó que pretén crear una cobertura específica i exclusiva per Ràdio i Televisió Espanyola. Molt bé. I TV3? I Catalunya Ràdio? I les televisions locals catalanes que pateixen exactament el mateix problema que està patint Radiotelevisió Espanyola amb els temes fiscals? Sense anar més lluny, Hisenda ha realitzat en els darrers anys tres grans ofensives fiscals contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, inspeccions que poden acabar sumant una devolució de més de 360 milions d'euros, inspeccions amb el risc evident de generar a la corporació una intencionada asfíxia financera. Però atenció! Ara que resulta que la compensació de l'IVA amenaça Radiotelevisió Espanyola, hem d'aprovar un reial decret llei a correcuita i només per Ràdio i Televisió Espanyola. I, en canvi, quan l'amenaça és per TV3 i Catalunya Ràdio, llavors no cal fer res.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2026, de 9 de junio, de autorización de operaciones de crédito extraordinarias a...
«Doncs mirin, no. No poden comptar amb nosaltres. Sense pressupostos, incomplint tots els acords, sense majoria parlamentària i amb aquesta actitud de vostès que a la vegada van fent gran cada vegada més a l'extrema dreta, en això no poden comptar amb nosaltres. Si volen avançar la legislatura, ja saben la solució: que s'aparti el senyor Sánchez i que s'investeixi un nou president per aturar l'extrema dreta i per complir els acords. Mentrestant, no comptin amb nosaltres. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Señor ministro, seré breve, porque a estas alturas de la semana seguramente ya está todo dicho, pero creo que merece la pena contextualizar un poco lo que pasará en este real decreto. Señores socialistas, ustedes cada vez están más tocados y hundidos. Cada uno de ustedes, individualmente, sabe que cada vez están más tocados y hundidos. Cada vez están más asediados por la corrupción; hoy, ahora mismo, más asediados de lo que estaban ayer a esta misma hora. Ustedes no tienen la mayoría parlamentaria. Hoy están más débiles que hace unos días. Ustedes saben que han sido incapaces de aprobar un solo presupuesto en toda la legislatura y saben que esto continuará así. Y, en lugar de aceptar que se han equivocado y que no podían hacerlo peor en lo que llevamos de legislatura y que hay que corregir, en lugar de apartarse el señor Sánchez y dejar que este Parlamento consiga los objetivos de la legislatura, prefieren negar la realidad, hacer ver que todo funciona y menospreciar -eso sí, siempre- a los que tienen los siete votos que ustedes necesitan.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«I l'incompliment crònic de les inversions a Catalunya, evidentment no podia faltar. Quan, després de fer el balanç de tot el període democràtic, sempre hi ha hagut menys inversió a Catalunya de la que s'ha compromès i del que s'ha pressupostat i sempre hi ha hagut més inversió a Madrid de la que s'ha pressupostat i del que s'ha compromès, una mitjana del 61,4 % de l'última dècada en el cas de Catalunya i del 121 % en el cas de Madrid, doncs és evident que això és una gestió de part, no d'interès general. I podria continuar: Gestió centralitzada de ports i d'aeroports fortament centralitzat, un sistema únic a Europa. En resum, de vegades interessos econòmics i d'altres raons polítiques que no responen a l'interès general sinó a un interès particular. Quan l'Estat planifica i gestiona sempre ho fa de part, sempre perjudicant Catalunya i sempre ho fa de manera ineficient, amb alguna excepció. I ara el senyor Rego està esperant, diu: 'Bé, tio, però i de l'autopista de Galícia, què?' Senyor diputat, per tots aquests motius votarem a favor del traspàs de l'autopista AP9 a Galícia. Votarem a favor del traspàs d'una infraestructura al govern gallec, una nació sense estat, amb ambició d'autogovernarse, per descomptat que sí! També li vull dir, senyor Néstor Rego i també els altres diputats, que aquest acord que se'ns proposa no és un precedent aplicable a Catalunya. Nosaltres no ens vinculem com un precedent per a Catalunya, perquè no hi estem d'acord amb la seva literalitat. Pensem que aigualeix una mica les condicions del mateix 150.2, però en tot cas votarem en contra dels vots particulars del PP per respectar els acords en els que participa la força nacionalista gallega d'aquesta cambra que és el Bloc Nacionalista Gallec.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«Per això, és imperdonable aquest traspàs de Rodalies que nosaltres critiquem, perquè no traspassa. Imposa Renfe com un operador, com a operador en comptes de l'operador propi de la Generalitat, Ferrocarrils de la Generalitat, operador públic infinitament més eficient. Una imposició que l'únic que pretén és privilegiar l'operador públic del Govern espanyol en detriment del català i mantenir la presència de l'Estat a Catalunya, encara que sigui a costa del servei dels ciutadans. La penalització del Corredor mediterrani, primer oposantse al Corredor Mediterrani des del Govern de l'Estat amb totes les majúscules, un corredor europeu que va ser imposat per la Comissió Europea. Després inventant un corredor mediterrani amb un ramal que passa per Madrid, que curiós!, i prioritzant les inversions d'aquest corredor central, que té la meitat de les mercaderies que el corredor mediterrani. Això, una vegada més, privilegiava Madrid i el model centralitzat, perjudicant Catalunya, perjudicant el País Valencià i perjudicant la resta dels ports de la Mediterrània, també els de Múrcia, també els andalusos i, per tant, al final, la competitivitat del conjunt de l'economia de l'Estat. Un magnífic tret al peu, que encara dura ara.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«Gràcies, presidenta. Avui els hem proposat una via, senyor Sánchez, que és legítima, que és democràtica i que aconseguiria resoldre dues coses que vostès han estat incapaços de resoldre. La primera és complir els acords als quals s'arriba. I la segona és que no passin ells, que no passi l'extrema dreta de la qual tant tots vostès s'omplen la boca. Nosaltres proposem la via Starmer, i vostè em parla del PP i d'una moció que ningú ha vist. Per què tenen por a moure's vostès? Per què estan esperant que es moguin ells? Per què? Aniria bastant bé que tots vostès, tots, elevessin una mica el nivell del debat. La via que proposem nosaltres és una via que s'ha executat aquesta mateixa setmana al Regne Unit. I la resposta definitiva a la proposta que hem fet nosaltres, i que han de donar vostès, requereix temps. Vostè, senyor Sánchez, ha de meditar. Internament també han de meditar. I la reacció normal d'algú a qui li diuen que és un dels grans culpables o responsables de la situació de bloqueig actual és resistirse, que és exactament el que ha fet vostè avui. Adonarse que apartarse és una solució, senyor Sánchez, requereix madurarho. Sense eleccions i amb l'extrema dreta aquí a la cantonada, només hi ha dues opcions: no fer res, no moure's, que és el que estan fent tots vostès, o la via Starmer. No fer res porta l'extrema dreta al poder. Vol ser vostè el responsable que l'extrema dreta ocupi el poder? Perquè, si no s'aparta, ho serà.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«Per això, avui li plantejarem una proposta que potser en un primer moment li semblarà agosarada. Però li demano abans de pronunciarse que mediti bé i que tingui present un antecedent que tots aquí coneixen molt bé. Quan Junts per Catalunya posa una proposta sobre la taula, el temps ens acaba donant la raó, i els qui primer la critiquen o la rebutgen, amb el temps, se l'acaben fent seva. Per exemple, fa un any i mig vam proposar que vostè se sotmetés a una qüestió de confiança. Avui és el Partit Popular que proposa que se sotmeti a una qüestió de confiança. Fa pocs mesos, nosaltres, en la sessió de control, li vam demanar que convoqués eleccions davant d'aquest bloqueig. Avui hi ha una majoria parlamentària que li està demanant que convoqui eleccions. Així que mediti amb serenitat això que avui li proposem, perquè en pocs dies li exigirà tothom. Els seus els primers. Hauran de meditarho tots, però, perquè per ferho caldrà la majoria que va investir el senyor Pedro Sánchez. Faran falta els vots de tots els qui dieu que treballeu fort perquè no passin ells. Perquè no passi l'extrema dreta. Però que fins avui heu estat incapaços d'aturarla. Al contrari, la irresponsabilitat i la incapacitat d'alguns l'estan fent cada vegada més gran.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«I arribats aquí, la pregunta és molt clara: la corrupció d'una Moncloa d'esquerres és menys greu que la corrupció d'una Moncloa de dretes? Si la resposta és que sí, que la corrupció de les esquerres és menys greu que la corrupció de les dretes, aleshores això ho hauran d'explicar molt bé i molt clarament. Segons vostès, la corrupció d'esquerres és més acceptable que la corrupció de dretes. D'això se'n diu hipocresia. Si la resposta és no, si vostès consideren que la corrupció d'esquerres no és més acceptable que la corrupció de dretes, aleshores estaran d'acord amb nosaltres que tot això només està servint per enfortir l'extrema dreta. Aquella extrema dreta que tots vostès diuen combatre. Però, senyor Sánchez, que vostès bloquegin les nostres lleis fa gran l'extrema dreta. La corrupció fa gran l'extrema dreta. Els seus incompliments amb Catalunya fan gran l'extrema dreta. Aferrarse al poder pel poder fa gran l'extrema dreta. I, si vostè no és exemplar, senyor Sánchez, que és el president del Reino de España, qui se n'aprofita són els extrems. I nosaltres no volem l'extrema dreta, tampoc volem l'extrema esquerra. El que volem és acabar la feina. Som aquí per acabar la feina, no per escalfar la cadira. Els set diputats de Junts volem tornar a Catalunya amb la feina acabada.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«La metodologia de Junts ha molestat a molts. I els molesta precisament perquè, per primera vegada en molts anys, Catalunya ha aguantat la posició. Hem resistit. No ens hem deixat engolir per la catifa vermella del poder de Madrid. No ens hem deixat seduir per les abraçades de pati de la Moncloa. I tampoc hem confós la cordialitat amb la submissió. I tampoc hem confós la foto i el titular amb els resultats tangibles. Puc dir que hem actuat amb molt orgull, i els set diputats de Junts per Catalunya mai hem oblidat d'on venim i per qui treballem: per Catalunya i per tots els catalans. I aquesta manera de fer nostra és poc compatible amb la manera de fer del bloc d'esquerres espanyol, la fórmula de SUMAR, Podemos, els Comuns, Esquerra Republicana de Madrid ha estat per nosaltres un fracàs. S'han dedicat a fer tuits i proclames en contra de l'establishment i del règim, però, quan toca votar, sostenen l'establishment i el règim. I el que és més perillós: el blanquegen i el maquillen. Diuen que volen defensar els ciutadans, però cada setmana troben una nova excusa per fer exactament el contrari, per salvar l'agenda del Govern espanyol. Alguns deien que anaven a Madrid a defensar Catalunya i han acabat, escolti'm bé, engrandint els del 155 a canvi de res.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«Avui hem escoltat moltes lliçons morals, hem escoltat moltes preguntes, hem escoltat moltes lamentacions, però no hi ha cap proposta per sortir del bloqueig. Perquè tenen por. Tenen por a moure's. Per això demanen que es moguin els altres. A la corrupció, a més a més, senyor Sánchez, se li suma que vostè ha perdut una majoria parlamentària que tenia, una majoria parlamentària que va néixer d'uns compromisos polítics adquirits que vostè no ha complert. Nosaltres vam fer possible aquella investidura, i ho recordo perquè a alguns se'ls oblida, impedint l'entrada de l'extrema dreta. El vam advertir per això, si ho recorda bé, senyor Sánchez, que si vostè no complia els acords que tancava amb Junts per Catalunya, Junts per Catalunya trencaria la relació. I així va ser, des del novembre del 2025, vostè no té aquella majoria parlamentària que el va investir. I és cert que la nostra manera de fer és més dura. I és cert que incomoda alguns, però també és cert que la nostra manera de fer és inèdita aquí a Madrid. I dic que és inèdita perquè mai abans Catalunya havia condicionat Madrid com ho han fet els set vots de Junts per Catalunya. Perquè hem aconseguit coses que sempre a Madrid ens havien dit que eren impossibles, com, per exemple, que jo avui pugui fer aquesta intervenció en català sense que em facin fora. I tenim claríssim que vostès tot això no ho fan per voluntat pròpia. Ho fan per necessitat. Però sobretot, el que hem estat nosaltres és molt clars, senyor Sánchez, sempre. Mai podrem dir que nosaltres no els hem advertit sempre.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«I acabo de seguida ja. Com deia, també reforçar en l'última esmena aquesta descentralització de la qual jo li parlava abans. Per tant, aquestes esmenes van en la línia, com li dic, acceptant moltes de les qüestions que vostè planteja, de reforçar aquests elements que per a nosaltres són molt necessaris. Gràcies. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados y diputadas, efectivamente, la PAC fue un gran logro de las políticas europeas. Creo que todos compartimos, o casi todos los grupos de esta Cámara, la política agrícola y ganadera como un puntal principal de estas políticas de la Comisión. Durante muchos años ha sido la parte principal del presupuesto europeo. Y ahora es cierto que con la nueva propuesta corre el riesgo de quedar descafeinada ante un sector agrario, ganadero y pescador en constante reivindicación y movilización, que lanza un grito de alerta por las dificultades para seguir adelante con la actividad en Cataluña y en muchas partes de Europa. Por tanto, señora diputada, hay muchos aspectos de su moción que nosotros compartimos y que, sinceramente, creo que comparten la inmensa mayoría de los grupos de esta Cámara: la idea de que haya un presupuesto importante y garantizar la soberanía alimentaria en todos aquellos lugares que sea posible, el mantenimiento de la PAC y el FEMPA con un marco normativo propio y oponernos a una recentralización. Y queremos una PAC más territorializada. Estamos de acuerdo en mantener también los grupos pesqueros como el mejor modelo de gobernanza. Nos han visitado estos grupos de asociación pesqueros. En todos estos sentidos compartimos la moción, pero hay algunas consideraciones que queremos hacer y algunas enmiendas.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. Efectivament, la PAC va ser un gran assoliment de les polítiques europees. Jo crec que tots ho compartim o gairebé tots els grups d'aquesta cambra. La política agrària i ramadera comuna com un puntal principal d'aquestes polítiques de la Comissió. Durant molts anys ha estat la part principal del pressupost europeu. I ara és cert que amb la nova proposta corre el risc de quedar descafeïnada davant d'un sector agrari i ramader i pescador en constant reivindicació i en constant mobilització, llançant un crit d'alerta per les dificultats de continuar amb l'activitat a Catalunya i a molts llocs d'Europa. Per tant, senyora diputada, hi ha molts aspectes de la seva moció que nosaltres compartim i que, sincerament, crec que són compartits per la immensa majoria de grups d'aquesta cambra. La idea que hi hagi un pressupost important i garantir la sobirania alimentària en aquells sectors en els quals sigui possible, el manteniment de la PAC i del FEMPA amb un marc normatiu propi, oposarnos a la recentralització i voler una PAC més territorialitzada, totalment d'acord; oposarnos a la retallada del Fons Europeu Marítim i assegurar el model dels Grups d'Acció Local Pesquers com el millor model de governança, i ens han vingut a veure recentment aquests grups locals pesquers demanant suport en aquest sentit. En tots aquests sentits, nosaltres compartim la moció. Però hi ha algunes consideracions que volem fer i algunes esmenes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la educación afectivo-sexual y emocional en el ámbito educativo.
«Però, a més, hi ha una contradicció evident en aquesta iniciativa. Ens parla del consum massiu de pornografia, de l'impacte dels algorismes, de la violència sexual entre menors i del deteriorament de la seva salut emocional. I, tanmateix, la resposta acaba sent més guies, més protocols, més grups de treball i més coordinació burocràtica. I nosaltres ens preguntem: de debò és això el que necessiten les nostres escoles i els nostres instituts? Els centres educatius no necessiten una nova carpeta de documents enviada des d'un ministeri. Necessiten professionals, necessiten formació continuada, i això vol dir recursos suficients per fer la feina amb garanties. I, si no, escoltin els mestres de Catalunya, que fa setmanes que reclamen al Govern Illa recursos, personal i respecte. Perquè, mentre la iniciativa identifica que bona part del problema té l'origen a internet, no proposa cap mesura concreta sobre, per exemple, les grans plataformes, cap referència a una verificació efectiva de l'edat, cap exigència real a la responsabilitat dels operadors, cap actuació sobre els algorismes que amplifiquen aquests continguts. Els socialistes el que fan és continuar traslladant tota la responsabilitat a les famílies, als docents i a les escoles i instituts. L'educació pot ser el paraigua, però la regulació efectiva de les plataformes digitals ha de ser el mur de contenció.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Senyories, com els deia al començar, no discutim la necessitat de reforçar el sistema educatiu ni la importància de millorar les condicions del professorat. El que discutim és la manera que vostès tenen de fer les coses. Qüestionem que una vegada més, es pretengui construir un model uniforme des de Madrid, ignorant la realitat competencial, la diversitat dels sistemes educatius i l'autogovern reconegut per la seva pròpia constitució. I sorprèn, o no, que això es faci sense cap piulí a la majoria de diputats dels que avui conformen el tripartit català, aquells que van fer president el senyor Illa, que ho van fer per un resultat que -també val la pena recordarho- va ser fruit de l'adulteració de la campanya electoral catalana. Ho recorden? Aquella adulteració protagonitzada pels dies de falsa reflexió del president Sánchez. Així que, davant un govern català que va arribar a autoanomenantse de la gestió amb majúscules, però que ha resultat ser el de la gestió en minúscules, que ha convertit la Generalitat en una gestoria d'Espanya incapaç de defensar Catalunya i evitar la invasió competencial, ja estem nosaltres aquí amb aquesta esmena a la totalitat per defensar els interessos del nostre país. Però, és clar, què n'havíem d'esperar d'un govern que té en peu de guerra a la majoria dels seus mestres i professors? No és millor el govern socialista que tenim allà que el govern socialista que tenim aquí.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«I saben què els diem? Que ja n'hi ha prou d'aquesta barra lliure on l'Estat imposa i les comunitats autònomes paguen i callen. A Catalunya estem cansats de pagar i no decidir. Per això, tenim l'obligació de plantar cara a una tendència que malauradament es va imposant amb el temps, amb la voluntat de les majories i el silenci d'uns i la posada de perfil d'altres que avui haurien d'estar al nostre costat. Cada reforma educativa estatal ha anat ampliant una mica més el concepte de legislació bàsica. Cada nova llei ha anat concretant més i més els detalls, convertint una competència que constitucionalment és compartida en una competència, com els deia, que a la pràctica és exclusiva o s'atribueixen com a exclusiva de l'Estat. Les comunitats autònomes deixem de decidir per convertirnos en simples aplicadors de les seves decisions, com els deia el ponent que m'ha precedit. I això, per nosaltres, és incompatible amb la naturalesa política de l'autonomia i és, evidentment, incompatible amb la vocació que Junts per Catalunya tenim d'un autogovern ambiciós al que no posem mai límits.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Moltes gràcies, president. Ministre. La llei del cinema i la cultura audiovisual ja va intentar fer camí en la passada legislatura, però va ser engolida, devorada pel final de mandat amb la precipitada convocatòria d'eleccions pel president Sánchez. Per tant, aquesta és una llei en la que múltiples actors hi han dipositat des de fa molt de temps l'esperança de veure resoltes les seves necessitats i, a la vegada, esdevenir més competitius. Per tant, una llei que pensem que s'ha de tramitar i que ha de superar la fase d'esmenes a la totalitat on estem avui en ple debat. Femhi, però també, una mirada de context, sobretot perquè pensem en el context d'aquesta llei i, sobretot, perquè ningú es confongui en el resultat de la nostra votació. Tal com vam anunciar el novembre passat, els reiterats incompliments dels acords per part del Govern de l'Estat i l'alt nivell de trilerisme que ens trobàvem en les negociacions amb ells ha deixat a la pràctica sense capacitat d'impulsar res el Govern de l'Estat. Però en aquell mateix moment vam explicar que hi hauria cinc lleis que no quedaven afectades per aquest bloqueig. D'aquestes cinc lleis, a hores d'ara, quatre ja estan publicades en el BOE i plenament efectives. I la cinquena és precisament aquesta llei, la llei del cinema i la cultura audiovisual. Per què quedaven aquelles cinc lleis exemptes i al marge del bloqueig? Doncs perquè aquelles cinc lleis tenien un acord signat o a punt de signar i, per tant, nosaltres no volíem renunciar i no renunciàvem a materialitzar la nostra part de l'acord.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Senyor president, senyories, molt bon dia. Avui no es debat una reforma de la llei orgànica de règim electoral perquè Formentera pugui escollir el seu propi senador. Avui es debat com la mesa d'aquesta cambra trepitja la democràcia i el parlamentarisme per mantenir la ficció de que encara hi ha una majoria darrera el Govern del senyor Sánchez. Nosaltres, com la majoria de grups d'aquesta cambra, vàrem votar a favor de la tramitació de la reforma de la LOREG per lectura única, però no vam votar que en aquesta tramitació legislativa per lectura única es prohibís la presentació d'esmenes i el reglament d'aquesta cambra tampoc prohibeix enlloc que en les tramitacions legislatives per lectura única es puguin presentar esmenes. Per això, nosaltres hem presentat quatre esmenes pròpies i deu més amb el PNB. En primer lloc, la circumscripció electoral pròpia per Catalunya a les eleccions europees. La circumscripció estatal és un instrument uniformitzador que distorsiona la realitat política i no respon a l'estructura territorial de l'Estat. Forma part del programa de tot el catalanisme polític que Catalunya tingui la seva pròpia circumscripció en les eleccions europees i no hi pensem renunciar.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Moltes gràcies. Volia introduir, senyor ministre, un altre tema que també ens preocupa, n'acaba de fer referència el company. Compartim una preocupació amb bona part del món acadèmic. Fa només unes setmanes, prop de mig miler d'investigadors van adreçarli una carta oberta denunciant la situació de l'Arxiu General del Ministeri de l'Interior i reclamant solucions urgents que nosaltres -el temps està bé? D'acord, jo, tranquil·la- que nosaltres sapiguem encara avui no han obtingut cap resposta del ministeri i la preocupació és més que justificada. Ens preocupa profundament la política arxivística del seu ministeri. Ens preocupa que encara avui es continuïn posant obstacles a l'accés a documentació imprescindible per conèixer la veritat sobre la repressió franquista i ens preocupa especialment la manca de garanties sobre la conservació de determinats fons documentals. Parlo de documentació generada per determinades comissaries, com pot ser la comissaria de Via Laietana, 43, un dels principals centres de repressió franquista a Catalunya; una documentació de la qual existeixen molts dubtes sobre la seva localització, conservació i control. Per això, li demano que ens respongui amb claredat: On es troba actualment aquesta documentació? Està degudament identificada, inventariada i correctament custodiada? Per què aquests fons encara no s'han traslladat a l'arxiu que correspon legalment? Podem tenir la garantia que no s'ha produït ni es produirà una nova destrucció de documentació com la que va ordenar Martín Villa l'any 1977? I també voldria saber per què el seu secretari general tècnic, el senyor Puigserver, continua entestat a ocultar noms d'agents que van participar en la repressió franquista quan les víctimes o investigadors exerceixen el seu dret d'accés a aquesta documentació. Perquè li confesso que no puc entendre que un govern que es reivindica com 'el més progressista de la història' mantingui al capdavant de l'Arxiu General del Ministeri el mateix secretari general tècnic nomenat durant l'època del ministre Fernández Díaz. Si aquesta és la seva política arxivística, la que continuarà aplicant al seu ministeri, si aquesta és la manera d'entendre el dret a la veritat i l'accés als arxius, què més ha de passar perquè vostè el destitueixi?»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«També m'he de referir a la Casa Reial, perquè hi ha qui apunta que tenia un paper rellevant en aquest dispositiu. Com que no disposem d'aquesta informació, li demano que avui ho aclareixi. La Casa Reial hi va intervenir en el dispositiu de seguretat? Va donar alguna instrucció? Va traslladar preocupació respecte a les estelades o la interpretació de Els Segadors? En tot cas, respecte al rei espanyol, cal reconèixer que hi ha una realitat difícil d'ignorar. Cada vegada que el rei visita a Catalunya, els drets fonamentals dels catalans queden subordinats a la protecció de la imatge de la Corona. Felip VI hauria d'assumir d'una vegada que Catalunya és una nació amb institucions, llengua i símbols propis i amb una part molt important de la ciutadania, com jo mateixa, que defensem pacíficament que Catalunya no té rei i que tenim un projecte polític diferent de l'espanyol. Per això aquest episodi va molt més enllà d'un incident puntual. És el reflex de la incapacitat persistent de l'Estat, cap d'estat inclòs, per assumir que Catalunya és una nació. La qualitat democràtica d'un estat no es mesura per com tracta els qui pensen iguals, sinó per com es protegeix als qui discrepen. Això ho sap vostè bé. I la setmana passada l'Estat va suspendre aquest examen. Per això, Junts continuem compromesos amb la independència de Catalunya, perquè no és només una qüestió política. Això ja no va només de democràcia, de llibertat o de dignitat nacional, que també. Avui és sobretot, una qüestió de supervivència nacional. Catalunya i Espanya són dues nacions diferents, amb llengua, institucions i projectes polítics i socials diferents. I precisament perquè són dues nacions diferents, nosaltres no tenim cap projecte per a Espanya, ni volem formarne part, ni volem ni reclamem decidir el futur dels espanyols. El problema és que l'Estat espanyol continua responent a aquesta realitat nacional, no amb democràcia, sinó amb la restricció de drets fonamentals com el que va passar la setmana passada i ho fa governi qui governi, amb això estem d'acord, tant PSOE com si governa el PP, perquè un estat que té por d'una bandera, d'un himne, d'un poble que s'expressa pacíficament, no està actuant com una democràcia, sinó des de la por i des d'una lògica autoritària. I mentre l'Estat continuï limitant drets fonamentals per intentar frenar la nació catalana, nosaltres, Junts, continuarem treballant per convertir la nostra nació en un estat independent.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Incomplia també en la renovació, per exemple, d'un model de finançament caducat durant molts anys, el finançament de les comunitats autònomes. I així podríem fer una llista llarguíssima d'incompliments del PP quan governava. Per tant, no hi ha molta credibilitat per part del PP quan es queixa dels incompliments del PSOE. La denúncia d'aquesta PNL és una crítica oportunista i hipòcrita. El problema, per a nosaltres, de fons, mentre depenguem d'aquest Estat és el maltractament crònic de l'Estat espanyol a les infraestructures de Catalunya, especialment de rodalies, una centralització en la inversió i en la gestió que alhora és ineficient, tant si governa el PP com si governa el PSOE. El desastre del transport ferroviari espanyol és un fracàs compartit, tant del PSOE com del PP. Per això, defensem la independència de Catalunya i mentrestant, transferències integrals de competències i inversions justes i gestions pròpies. El servei ferroviari a Catalunya funciona bé només quan es gestiona des de Catalunya íntegrament, com és el cas de Ferrocarrils de la Generalitat, del metro i del tramvia, fins i tot quan plou, com vostès ja saben.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Doncs bé, els he de dir que no comptin amb nosaltres per acompanyarlos de comparses en aquestes guerres culturals i que són unes guerres que també es fan a base de convocatòries i línies de subvenció impulsades des del Ministeri d'Igualtat i que generen la percepció que l'accés als recursos públics està condicionat a una determinada ideologia. Les polítiques públiques han de servir a tota la ciutadania, no per obrir debats i confrontació i tampoc no només aquells col·lectius que comparteixen la visió del govern de torn. Des de Junts per Catalunya creiem que hi havia una alternativa millor a la que vostès presenten: una transposició del Govern i no d'un grup parlamentari, una transposició estricta i ajustada a les exigències europees, un reconeixement explícit del paper dels organismes autonòmics d'igualtat, una delimitació més precisa de les funcions de supervisió en matèria d'intel·ligència artificial, una limitació de la capacitat litigiosa en aquells supòsits que afecten interessos difusos i, sobretot, una garantia efectiva de respecte a les competències de Catalunya i de la resta de comunitats autònomes. No compartim l'orientació centralitzadora d'aquesta norma ni l'expansió competencial que impulsa.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Torno a la qüestió competencial. Catalunya disposa de competències pròpies en àmbits directament vinculats a les polítiques d'igualtat com l'educació, l'ocupació, els serveis socials, la promoció de les dones o els mitjans de comunicació públics. Es nota la poca predisposició a respectar aquestes competències en la seva proposta, perquè la seva proposta no incorpora d'entrada cap clàusula que hi faci referència, a les competències de Catalunya, ni preveu tampoc, ni en general a les competències de cap comunitat autònoma, ni es preveu tampoc cap mecanisme per garantir un equilibri entre els organismes estatals i els organismes territorials. El que veiem és el de sempre: davant qualsevol nou repte, la resposta del Govern espanyol consisteix a concentrar més competències, més recursos i més poder, no diria on? A Madrid. I nosaltres, per si no havia quedat clar, defensem exactament el contrari. Defensem que és Catalunya i no Madrid qui ha de fer efectiva la política d'igualtat. Considerem que la igualtat es construeix des de la proximitat, des del coneixement de la realitat social i des de la capacitat d'adaptar les polítiques públiques a aquesta realitat social. L'experiència ens demostra, a més, que concentrar massa poder en un organisme estatal d'aquest tipus és sinònim de politització. I potser és això el que busquen, polaritzar i impulsar un debat orientat des del Govern, és a dir, contribuir a allò que ara s'anomenen les guerres culturals.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Gràcies, presidenta, senyories. La proposició de llei que ens ocupa considerem que té una certa trampa, perquè sota l'aparença d'una necessària adaptació de l'ordenament estatal a les directives europees en matèria d'igualtat, hi veiem amagada una ampliació de les competències, del poder i de la capacitat d'intervenció d'un organisme estatal, l'Institut de las Mujeres, que en un estat descentralitzat no ens sembla de rebut. Per Junts per Catalunya, la igualtat efectiva entre dones i homes és un principi irrenunciable. Forma part dels valors democràtics que defensem i que tot el catalanisme polític ha impulsat des de les institucions catalanes i també des d'aquesta tribuna. Ho ha fet amb perseverança i amb molta valentia la nostra companya Pilar Calvo, que avui no pot ser aquí. Però Catalunya disposa d'un marc normatiu propi, d'institucions pròpies i d'una trajectòria pròpia en matèria de polítiques d'igualtat. Ho demostren l'existència de l'Institut Català de les Dones, de les lleis catalanes d'igualtat, dels plans de promoció de la igualtat d'oportunitats i d'iniciatives desenvolupades pels governs locals en aquesta matèria. Per tant, volem deixar molt clar que no ens interpel·la la seva retòrica, la retòrica d'aquesta iniciativa sobre l'avenç en la lluita contra la discriminació. Això nosaltres ho portem de sèrie. La qüestió és: com es fa aquesta lluita? Qui la fa? Quin és el model institucional? I si es respecta la pluralitat territorial i competencial que hi ha a l'Estat?»