Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
899 declaraciones · página 4 de 30
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Gràcies, presidenta. Incòmode no, senyor Sánchez. El que estic és molt farta que espanyols incomplidors, i com vostè, se'n fotin dels catalans mentre els van xuclant els quartos. Perquè, senyor Sánchez, no està d'acord amb vostè? No està d'acord amb moltes de les animalades que fa la suposada esquerra espanyola? No vol dir estar d'acord amb les animalades que fa l'extrema dreta o la dreta espanyola. El que vostè realment li molesta és que amb nosaltres, amb Junts, no ha funcionat el raspall de Madrid i segurament som dels pocs amb qui no ha funcionat el raspall de Madrid. I aquest és el seu problema, senyor Sánchez, perquè no li funcionarà. Perquè nosaltres no ens mourem del costat de la defensa dels ciutadans de Catalunya. Parlava també vostè de bolos i en parla vostè, que és el rei dels bolos? Per exemple, la llei d'immigració. La llei d'immigració que hem registrat és exactament la mateixa llei que vam negociar amb vosaltres. L'articulat és exactament el mateix que vam negociar amb nosaltres perquè nosaltres complim. Per tant, o vostè no s'ha llegit la llei o vostè torna a mentir.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Catalunya i en canvi els socialistes i els seus socis voten perquè els catalans seguim pagant impostos de primera, però tinguem un servei i una atenció de ciutadans de segona. I per tant, i torno a la delegació de competències en matèria d'immigració, el que ara fa el senyor Sánchez i la senyora Sáenz o el senyor Marlaska, el que feia la senyora Belarra o el senyor Pablo Iglesias quan era diputat, ho volem fer nosaltres des de Catalunya. I senyora Belarra, senyors de Podem, quan ho feien vostès no era racisme. I ara que ho volem nosaltres, tampoc és racisme. O potser algú considera com el senyor Page que quan ho fa Madrid, encara que sigui en mans de PP i de VOX, és legítim? Però quan ho fa Catalunya i els catalans és racista. Catalunya no necessita més lliçons de ningú. El que necessita Catalunya són resultats perquè, com deia al principi, la mala gestió del senyor Sánchez i la mala gestió del senyor Illa l'estem pagant els ciutadans de Catalunya. Per exemple, mentre vostès presumeixen del miracle econòmic espanyol, el que és un miracle és que els catalans puguin sobreviure tot i estar cada dia més escanyats per vostès. De fet, el veritable miracle és que els carrers de Catalunya no estiguin cremant. Perquè vostès han recaptat gairebé un 60 % més el 2025 dels que van recaptar lany que van entrar aquí a governar el 2018. I qui paga tot això? Doncs paguem els de sempre.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Ara tindrem uns quants mesos enrere, no gaires. Vostè va fer una regularització massiva sense portar a votació. Aquí tothom sap que si s'hagués portat a votació Junts per Catalunya hagués votat en contra i no s'hagués aprovat una regularització que s'havia fet i que s'ha fet sense criteris, sense control, i que cap altre país de la Unió Europea està fent. De fet, tot el contrari. Els altres països i la Comissió Europea han optat per aplicar mesures molt més restrictives i per activar controls. Ens van dir quan vam fer aquesta regularització que regularitzar unes 500 000 persones, però s'ha tancat el període i gairebé hi ha 1 200 000 sol·licituds. Per tant, vostès van tornar a enganyar perquè vostès i nosaltres sabíem que era molt més que 500 000 i amb les dades que hem pogut recollir, calculem que una de cada quatre d'aquestes sol·licituds acabarà a Catalunya. Per tant, com sempre, a Madrid es decideix i la factura la paga Catalunya. I la delegació de competències en matèria d'immigració la volem perquè Catalunya deixi de pagar les males decisions dels governs espanyols i comenci a fer la feina que evidentment no s'ha fet. Molts catalans estan farts de veure la Generalitat de Catalunya com una sucursal de Madrid, que és exactament el que és avui la Generalitat de Catalunya. Avui a Catalunya hi mana Madrid i a Catalunya han de demanar els catalans. Els catalans no hem de seguir pagant la negligència dels diferents governs espanyols que ha portat a Catalunya al límit, per exemple, en l'acollida. Catalunya ja no pot acollir més. I si no podem atendre i cuidar la Catalunya d'avui, la Catalunya dels 8 milions de persones, la Catalunya dels 10 milions de persones, què vol vostè? Què vol el senyor Illa i què volen els socialistes? No només és inviable, sinó que anar a per la Catalunya dels 10 milions de persones és absolutament irresponsable. Estan posant en risc el model català i estan posant en risc el nostre estat del benestar. I ho fan collant i exprimint i xuclant a la classe mitjana i treballadora de Catalunya, que és la que està sostenint aquest estat del benestar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«(La señora diputada deposita en la tribuna de oradores varios documentos encuadernados). Gràcies, presidenta. Senyor Sánchez, després de les darreres informacions i també de les darreres contradiccions i, també, després de la seva compareixença, aquí només hi caben dos escenaris. O vostè coneixia els avisos i, per tant, menteix a la gent per protegir el Marroc, o vostè no coneixia aquests avisos i per tant menteix a la gent quan diu que vostè té el control del Govern i de la seguretat nacional. Les dues opcions són molt greus i les dues opcions li inhabiliten per continuar governant. Els ciutadans es mereixen que sempre se'ls digui la veritat. I vostè no ho fa. De fet, vostè va començar la legislatura defensant un referèndum al Sàhara i l'acaba després d'uns quants pedaços defensant els interessos del rei del Marroc. Un cop més, es demostra, per tant, que el seu partit, el Partit Socialista, ha de reflexionar sobre qui és capaç de portar el control del Govern espanyol, perquè és evident que vostè no ho és. Vostè, com el president Illa, estan demostrant una incapacitat de gestió que traspassa totes les línies acceptables per qualsevol país que aspira a avançar i progressar. Vostès dos han fet evident el fracàs dels governs socialistes i els seus socis comuns i Esquerra no només no han estat capaços de resoldre els problemes, sinó que massa sovint les seves decisions el que han fet és agreujar encara més els problemes que hi ha. Però Catalunya no està condemnada a funcionar malament, encara que la bancada de la dreta i la bancada de l'esquerra espanyola d'aquest congrés així ho desitgin. Els problemes que tenim tenen solució i després en parlarem.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies. Molt breument, nosaltres estem d'acord en que el Govern espanyol doni totes les explicacions, sobretot a la ciutadania que corresponguin sobre la seva actuació i especialment en aquest cas. Però també fem una advertència, ho fem sempre que pugem el faristol o estem en alguna comissió parlant sobre aquest tema. Catalunya té les competències. Catalunya té un sistema molt robust d'emergències. Nosaltres no permetrem que es malmeti i moltes vegades pretenen utilitzar algunes tragèdies i ho han estat aquest estiu. I no només pel territori, també humanes, i per tant són realment catàstrofes terribles. Però normalment, i ara ho hem sentit per part dels intervinents del Partit Popular, doncs s'aprofita tant des dels grups del PP com del PSOE per més estat i més centralització. Nosaltres no hem vist aquesta proposta, però ja ens imaginem com serà i per tant segurament. Doncs perfecte. Nosaltres mai validarem reducció de les competències i menys en un sistema com és el català d'emergències, que és absolutament exemplar i per tant vigilarem que no hi hagi cap recentralització. Coordinació d'acord. Recentralització, recentralització, mai. Per tant, només volíem deixar clar, en el benentès que les explicacions que hagin de donar els ministres respecte a aquest tema, doncs nosaltres també les volem escoltar.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«I perquè aquí hi ha una dada que ho explica pràcticament tot. I per això aquesta actitud de Junts per Catalunya, una de cada quatre persones immigrants que arriba a l'Estat espanyol s'instal·la a Catalunya. Catalunya té aproximadament el 16 % de la població de l'Estat i rep aproximadament el 25 % de la immigració. I en aquesta regularització tornem a encapçalar les xifres amb gairebé 260 000 sol·licituds. Aquesta diferència la paguem nosaltres, els catalans, la paguem la Generalitat i els ajuntaments, i la pateixen els ciutadans en els serveis públics que han d'atendre cada vegada molta més població i, per tant, es fa pràcticament impossible que siguin de qualitat. Ho estem vivint a Catalunya cada dia. I al mateix temps, Catalunya aporta suporta un dèficit fiscal de més de 22 000 milions d'euros anuals. Els números no surten. No poden exigir que tinguem aquest creixement tan extraordinari de població mentre l'Estat es queda els recursos que necessitem per garantir els nostres serveis públics. I dir això no és xenofòbia. Dir això és aritmètica.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Després entrarem en les dades, però primer deixi'm seguir aquest raonament perquè ara és inevitable preguntarse per què ara sí que les han publicat. Per què precisament en aquest moment vostès fan públiques les dades d'execució pressupostària que durant més d'un any i mig s'han negat a publicar? I la resposta és fàcil. L'únic que ha canviat és que ara, en aquest moment, vostès ja tenen aprovats els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Allò que necessitaven, que eren els vots d'Esquerra Republicana per aprovar els pressupostos, ja els tenen i, per tant, ja es poden fer públiques les dades de la seva estafa, la del seu Govern a Catalunya. Aquest cop els vots d'Esquerra Republicana no han estat a canvi de res. Aquest cop no, han estat a canvi d'augmentar la xifra del que l'Estat no paga a Catalunya fins a límits que mai havíem vist fins ara. Estic exagerant? Mirem les dades. De cada 100 pressupostats a Catalunya per aquest 2025 només n'han arribat 58. La meitat. Vostè, senyor ministre, em dirà que això és casualitat i que un mal any el pot tindre absolutament tothom. Segur? Vostès, els socialistes i els seus socis, governen des del 2018, vegem quina part dels pressupostos de Catalunya han executat aquests anys: de 2018, un 57 %; de 2019, un 62 %; de 2020, un 72 %; de 2021, un 36 %; de 2022, un 43 %; de 2023, un 45 %; de 2024, un 62 %; i de 2025, un 58 %. Sempre, absolutament sempre, l'execució de Catalunya en xifres vergonyants i sempre, absolutament sempre, l'execució a Madrid amb xifres sobredimensionades. De mitjana, un 54 % d'execució a Catalunya des que vostès governen, la meitat del previst. De mitjana, un 170 % d'execució a Madrid, el triple que a Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyor ministre, vostè ja torna a ser avui aquí amb la mateixa proposta que va perdre fa una setmana, que ja era igual que la que el Govern va perdre fa un any i que ja era igual que la que el Govern va perdre fa dos anys. Proposar el mateix per obtenir el mateix. Vostès en realitat el que passa és que no volen tindre pressupostos. Si no, no s'explica el que fan i no s'explica el que passa. Vostès han estat un any i mig negantse a publicar les dades d'execució territorialitzades dels seus pressupostos. Fins i tot en contra d'allò que els hi ordenava el seu Consejo de Transparencia y Buen Gobierno. Incomplint la llei que els obligava a publicar aquestes dades cada sis mesos. Per tant, era inevitable preguntarse què devien contenir aquelles dades per preferir saltarse la llei i els requeriments d'organismes oficials en lloc de publicarles. Era inevitable pensar que la magnitud de la tragèdia de l'execució territorial del pressupost havia de ser prou gran per a escollir, no publicar les dades i quedar com un govern opac i, a més a més, contrari a la llei. Però ara sí, ara sobtadament, les han publicat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Per tant, eliminar el Fons de Liquiditat Autonòmica és un pas necessari, i per això Junts per Catalunya facilitarem la tramitació d'aquest projecte de llei. Però atenció, en la tramitació caldrà posar solució a moltes de les mancances de la proposta actual. Per exemple, si el FLA ha estat una manera més d'escanyar i ofegar Catalunya, per què Esquerra Republicana de Catalunya i el PSC no proposen cancel·lar la totalitat del deute del FLA, tal com va aprovar el Parlament de Catalunya i proposem des de Junts per Catalunya? O, encara vaig més enllà, per què proposen que es rebaixi només un 19 % el deute de Catalunya i, en canvi, que es rebaixi un 50 % el deute d'Andalusia? Cal que siguin vostès, diputats catalans, diputats d'Esquerra i del PSC, qui impulsi un nou greuge contra Catalunya? Des de Junts pensem que aquest mecanisme s'ha de cancel·lar en la seva totalitat. No només una part com es proposa ara, no, s'ha de condemnar tot el deute. I òbviament, pensem que no es pot menystenir de nou els catalans i perjudicarlos reduint el deute menys de la meitat que el que es reduirà Andalusia. I vostès, si no, si això es porta a terme així, ho hauran d'explicar.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, estem davant d'una proposta de dues esmenes a la totalitat amb l'únic propòsit d'impulsar l'acció recentralitzadora de l'Estat, fruit sobretot de la visió anticatalana dels promotors d'aquestes dues esmenes. El FLA és un artefacte que, tal com va ser dissenyat, no hauria hagut d'existir mai. El FLA és un invent del Govern del Partit Popular del seu moment per sotmetre a la voluntat política de les comunitats autònomes i en especial la de la Generalitat de Catalunya. El FLA és una mostra més de com els governs espanyols, mani qui mani, sigui el color polític que el governi, aprofiten qualsevol ocasió per escanyar els catalans. En aquest cas per ofegar el Govern de la Generalitat amb una mà mentre l'obligaven amb l'altra a pidolar les ajudes dels recursos del FLA. I això és així perquè, a la pràctica, el FLA no corregia la manca estructural de recursos de les comunitats autònomes ni aportava transferències a fons Perdut. El FLA convertia les necessitats de diners en un moment de crisi econòmica i financera global, amb l'oportunitat d'imposar la tutela del Ministeri d'Hisenda. Més interessos i condicions fiscals extremes, plans dajust, controls addicionals, etcètera. Catalunya va ser qui més va haver dacollirse a aquest mecanisme, necessitant més de 70 000 milions deuros. I arribats aquí, la pregunta del milió és: per què va ser així? Com pot ser que a Catalunya, representant un 20 % del producte interior brut de l'Estat espanyol, fos la que més necessités la col·laboració del mecanisme del FLA? I, a la pregunta per què va ser així, la resposta és evident, perquè l'espoli fiscal continuat i la persecució constant dels pressupostos de l'Estat ens asfixia econòmicament, fins al punt de no tenir capacitat de resposta davant d'una crisi econòmica, d'haver de tenir tots els recursos compromesos per poder garantir la mínima qualitat dels serveis en el dia a dia. Perquè resulta que sent dels que més paguem en forma d'impostos a l'Estat espanyol, després som els que ens trobem a la cua a l'hora de rebre recursos i, en conseqüència, per tant, amb menys capacitat per atendre les necessitats dels nostres ciutadans en el dia a dia. I, òbviament, encara més en els moments d'emergència. I on és la perversió d'aquesta situació? On era la perversió del FLA? Doncs que l'Estat agafava els diners que pagàvem els catalans en forma d'impostos, ens els deixava de nou a nosaltres en forma de finançament excepcional i després ens els feia tornar amb interessos que també pagàvem els catalans. Milers de milions d'euros en forma d'interessos que vam haver de pagar pels nostres propis diners. Més pervers, impossible.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«A nosotros, y a mí especialmente, nos queda el consuelo del trabajo hecho con muchos de vosotros para dar una buena solución a una situación ciertamente injusta, ciertamente compleja y con tantas aristas como casuísticas. Así que me van a permitir que acabe con un agradecimiento inmenso a todas las personas que nos habéis ayudado, a las que me han ayudado en esta tramitación. A algunas de ellas las he podido saludar y ahora nos acompañan en la tribuna, y me consta que hay otras que nos están siguiendo en línea. De verdad, solo puedo deciros a todas y a todos que muchas gracias por todo lo que nos habéis aportado. Y, como sospecho que esto no es el final del cuento, lo que os he dicho siempre: a disponer.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«A nosaltres, i a mi especialment, ens queda el consol de la feina feta amb molts de vosaltres per donar una bona solució a una situació certament injusta, certament complexa i amb tantes arestes com casuístiques. Així que em permetran acabar amb un agraïment immens a totes aquelles persones que ens heu ajudat, que m'heu ajudat en el camí d'aquesta tramitació. Amb algunes ens hem pogut saludar i ara ens acompanyeu a la tribuna i altres em consta que ens esteu seguint en línia. De veritat, només puc dirvos a totes i a tots que moltes gràcies pel que ens heu aportat i que, com que sospito que això no s'ha acabat, només dirvos el que us he dit sempre: a disposar. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Buenas tardes, mutualistas, representantes de los colegios profesionales y de las mutualidades. Después de meses, ya estamos al final de la calle; no de la calle amplia que buscábamos siempre desde Junts, sino de una calle que, con toda probabilidad, es demasiado estrecha y que nosotros deseamos que no sea, en cualquier caso, un callejón sin salida, que no sea eso una calle sin salida para algunos de los afectados. Todos ustedes deben de ser conscientes de que hoy, en esta Cámara, solo se puede decidir si se aceptan las autoenmiendas que ha incorporado el Partido Popular durante el trámite del Senado o si nos quedamos con lo que salió de esta Cámara el pasado 11 de junio. Un texto que han recordado hace un momento se ha aplazado por la llegada, en el último momento, de la enmienda 47 por los propios populares, incorporada por dos hechos: por un cambio radical de voto de VOX, que en comisión votó que no y aquí en el Pleno votó que sí, y porque hubo tres diputados de los que dice el PSOE que no votaron. Así que, cuando esta tarde acabemos las votaciones, tendremos la norma que en parte responde a este hecho. Pero no solo es eso, porque también será un texto en el que en comisión pudimos introducir, gracias al apoyo de otros grupos, algunas de nuestras propuestas, las propuestas de Junts per Catalunya, grupos a los que ya se lo hemos agradecido.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Em permetran destacarne dues. La primera té a veure amb el manteniment de l'alternativitat. Des de Junts per Catalunya, des del primer dia hem dit que l'important d'aquesta iniciativa era la passarel·la. Una passarel·la que, a més de voluntària, volíem universal. I això, per nosaltres no només és compatible amb l'alternativitat, sinó que és necessari per no generar nous problemes. I la segona, podem dir que no cura, però a falta amb tota probabilitat de la medicina adient, almenys minimitza la malaltia. Em refereixo al reconeixement a tots els mutualistes alternatius dels mateixos drets que els autònoms en aquelles prestacions amb el finançament desvinculat de la cotització en un sistema o l'altre. Per tant, i dit amb altres paraules, des de Junts per Catalunya hem obert la porta al complement a mínims i a la despesa sanitària per als mutualistes. Fet, al nostre entendre importantíssim, especialment pels passius amb pensions molt baixes. És evident que, malgrat aquestes i altres millores incorporades durant la tramitació del text inicial dels socialistes, en cap cas tindrem ni la passarel·la ni les certeses que nosaltres volíem. Tampoc la resposta que es mereixen al conjunt dels mutualistes, en especial aquells que no van tenir l'opció d'escollir. I és que el que comença malament, difícilment acostuma a acabar bé. Així, val la pena fer memòria d'on venim.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, Junts per Catalunya ja vàrem explicar per què votem a favor del traspàs de l'AP9 a Galícia, que és una reivindicació que, si no estic mal informat, ja va començar 20 anys enrere i per què votàrem en contra dels vots particulars del Partit Popular. Vam explicar que creiem en la necessitat de traspassar totes les infraestructures a Catalunya i gestionarles des de la proximitat. Vam explicar que volíem respectar els acords de les forces nacionalistes de Galícia en relació a aquest traspàs concret i vam advertir que aquestes mateixes condicions no ens interpel·len per a un possible traspàs a Catalunya en un futur. I, per tant, avui mantindrem per coherència aquesta mateixa posició. Però tot parlant d'infraestructures viàries d'alta capacitat, no puc deixar passar aquesta ocasió de parlar del desastre de l'AP7 a Catalunya. Deia en el ple del 25 de juny, fa un mes aproximadament, fent referència a les infraestructures i els serveis de transport dependents de l'Estat, que un servei tan desastrosament dolent durant tant de temps, només és possible si el centre de responsabilitat i de gestió és a 600 quilòmetres i una de les raons de la seva ineficiència. Avui puc afegir una altra raó: si el govern de torn no té cap interès a corregir la desinversió crònica a Catalunya. Ineficiència, deixadesa, mal servei és el que pateixen els usuaris de l'AP7 a Catalunya. Ho sap tothom. El tram d'autopista amb més usuaris de l'Estat que està contínuament congestionada i habitualment col·lapsada. Una autopista que dona servei al territori més exportador, als habitants, milions de persones d'una zona metropolitana, i que també és el corredor mediterrani viari que ens connecta amb Europa, amb un estat que transporta el 95 % de les mercaderies per carretera. Durant el col·lapse combinat de l'AP7 i de Rodalies, fa sis mesos, hi havia un cost de nou milions d'euros diaris, segons la PIMEC, entre costos laborals i pèrdues del transport. El 2024, va acumular gairebé 8000 hores de retencions, més del doble que l'any 2019. A una artèria de 150 000 vehicles diaris se li van aixecar les barreres. Se sabia 50 anys abans i el ministeri no havia previst cap actuació. Cap és cap ni una. Ni tan sols la retirada dels punts de peatge. Es va produir un increment del 30 % de vehicles, la durada de les retencions s'ha incrementat en més d'un 70 %, acumula el 26 % de totes les retencions de la xarxa catalana, amb 15 000 vehicles pesants i entre 15 i 20 incidències diàries de mitjana. I el ministeri no havia previst res. El Govern, els socialistes no han fet res. I per si de cas, el PSC no molestés l'amo, des de la Generalitat de Catalunya, ara surt dient que cal recuperar els peatges: la solució brillant! Junts hem predicat des de fa molts anys un model de pagament amb model europeu, pagament per ús amb model europeu, i totes les vegades que s'ha vingut a plantejar a Madrid sempre hi ha hagut una negativa per resposta, tant si el ministre era del PP com si el ministre era del PSOE, exactament igual. El mateix èxit ha tingut l'esmena que va presentar Junts per Catalunya a la Llei de Mobilitat Sostenible per poder parlar del tema. Com pot ser que al segle XXI una llei de mobilitat sostenible no parlés res d'aquest tipus de plantejament?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Acabo. Estem d'acord que cal resoldre la manca de previsió legal en les jubilacions parcials anticipades al personal laboral del sector públic. El que qüestionem és l'abús del reial decret llei i la instrumentalització vergonyosa d'aquesta Cambra que fa el Govern. Per què hi ha urgència i necessitat per flexibilitzar els treballadors rellevistes en el sector públic, però no n'hi ha per resoldre l'error garrafal del Govern quan va deixar els jutges de pau sense poder fer casaments? On hi ha la urgència d'un cas i no hi ha la urgència de l'altre? Saben el problema que això ha generat a centenars de municipis? Saben el problema que ha generat que centenars de municipis, milers de municipis, no puguin delegar els casaments als seus jutges de pau? O el tema dels interins, del que també se n'ha parlat, desenes de milers de treballadors públics, després d'haver estat abusats durant anys, han perdut o perdran el seu lloc de treball en els propers mesos per culpa d'uns processos d'estabilització que han facilitat moltes vegades l'entrada de persones de fora de l'administració en lloc d'estabilitzar els que ja eren a dins. Per aquests interins, no hi ha una extraordinària i urgent necessitat d'aprovar un reial decret llei? Perquè, de moment, no hem vist enlloc la voluntat política del Govern per complir amb les sentències europees i acabar amb un abús de la temporalitat estructural en el sector públic que, per cert, ja que estem parlant de sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, també a Europa, reclama tant la Comissió Europea com als tribunals europeus.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«Són conscients de l'amenaça que això representa, no només per als ciutadans i l'economia familiar -que també-, sinó també per al sector industrial, i especialment per al petroquímic? Les empreses implantades aquí no competeixen només amb altres empreses de la resta del món, sinó que competeixen també amb altres centres de producció de les mateixes empreses. I del preu de l'energia en depèn el preu final dels seus productes; i del preu final dels seus productes en depèn la seva competitivitat entre centres de producció i, per tant, la viabilitat futura d'aquests centres de producció i la viabilitat futura dels llocs de treball. I aquí és on apareix l'amenaça, per culpa de les seves polítiques energètiques, les implantacions industrials aquí estan perdent competitivitat i, en conseqüència, pateixen el risc de desinversió, de tancament o de reducció de la plantilla. Com està passant amb part dels treballadors de Dow que estan patint precisament aquestes circumstàncies. I això no és admissible i no encaixa gens amb el discurs triomfalista que constantment està fent el govern de l'Estat. Calen solucions estructurals, senyor vicepresident, no n'hi ha prou amb quatre propostes puntuals en forma de reial decret llei, quan les coses van mal dades. Cal actuar amb contundència i planificació estratègica, no assaltant només el conflicte, el problema puntual de cada dia, sinó aixecant la vista i treballant amb temps. I no és un problema de diners, perquè de recursos econòmics en tenen, i molts, des que vostès han arribat al govern estan ingressant un 57 % més a través dels impostos que paguem els ciutadans. Aquest últim any han ingressat 116 000 milions d'euros més que l'any que va entrar vostès a governar. Mobilitzin aquests recursos cap a on toca i deixin de posar en risc la classe mitjana i treballadora del país amb les seves polítiques. Perquè, com deia, de bones paraules ja en tenim tots prou. Calen fets, canvis estructurals de manera immediata.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«I li posaré de nou l'exemple del preu de l'electricitat. Vostès presumeixen de tenir el millor preu de l'energia a Europa gràcies a l'enorme producció d'energies renovables. És cert això? Lelectricitat a Espanya és la més barata, o de les més barates, d'Europa? Doncs no. Perquè una cosa és el preu de l'energia en el mercat majorista i una de molt diferent és el preu finalista després d'aplicar totes les penalitzacions, impostos, recàrrecs i peatges que posa el mateix Govern de l'Estat. I això, que és letal per als ciutadans, perquè ens ho trobem a la factura de cada mes, també ho és, i molt, per al sector industrial. Mirem dades. Preu de mercat del megawatt hora: a França, 52 ; a Alemanya, 75,68 ; a Espanya, 80, 44 el megawatt hora. Però això no és tot. Només en uns mesos el preu ha augmentat un 30 %. Un 30 % del cost del preu de l'energia. Per tant, vostès presumeixen de tenir l'energia elèctrica més econòmica d'Europa, però a la pràctica és un 6 % més cara aquí que a Alemanya i un 55 % més cara aquí que a França. I com deia, això no està aturat, sinó que ha augmentat un 30 % en només uns mesos.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«Tornem, però, a la necessitat d'haver d'aprovar un reial decret llei davant de cada crisi econòmica que apareix. Això acredita dues coses. La primera, que l'economia espanyola ni és tan robusta com pretenen vendre vostès, ni és la millor economia del món, com van dient constantment. I la segona, que el govern de l'Estat no té capacitat d'anticiparse als problemes i reforçar amb temps els sectors claus de l'economia per tal que aquests no entrin en risc cada vegada que apareix un imprevist. Agafem, per exemple, el sector industrial, un sector amb un pes important dintre del PIB i que genera una part important dels llocs de treball qualificats de la nostra societat. En els darrers temps, la sensació d'incertesa ha anat creixent en el sector i s'està instal·lant la percepció que la indústria està entrant en situació de risc, en situació de tensió estructural, davant de la resta de competidors mundials que estan sent molt més competitius. I, si dintre del sector industrial, posem el focus en el sector petroquímic, la situació encara és més preocupant. Des de fa temps els advertim tant a vostès com al Govern de la Generalitat de Catalunya que, com un dels grans motors econòmics del país, cal reforçar el sector industrial i petroquímic i els advertim des de fa temps que les polítiques actuals no són suficients i que si no es posen a treballar immediatament per revertir les tendències actuals, el futur pot ser desolador. I no els ho diem només nosaltres, que ho fem. Els ho diuen també els sindicats, els ho diuen les organitzacions empresarials i els ho diuen els centres de recerca i els ho diuen els ciutadans dels territoris on hi ha implantades aquestes indústries. De bones paraules, n'està tip tothom. Però els fets escassegen i els copets a l'esquena no solucionen absolutament res.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyor vicepresident, avui ens venen amb aquest reial decret de mesures contra la crisi a l'Orient Mitjà. Un reial decret que conté les propostes que des de Junts per Catalunya ja vam fer en l'anterior versió i que va portar al fet que facilitessin la seva aprovació amb els nostres vots. Per tant, en definitiva, mesures per ajudar a la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Ara bé, aquest és un reial decret llei clarament insuficient, que conté importants greuges contra els ciutadans, com ara l'augment de l'IVA de l'electricitat, precisament en un dels moments de màxim consum elèctric de l'any i enmig de les onades de calor, vostès apugen l'IVA del 10 al 21 per cent provocant un sobrecost en els ciutadans. Potser, des de la comoditat de la posició del Govern, no s'és conscient del que vol dir per a moltes famílies apujar l'IVA del 10 al 21 per cent. Sap quanta gent aquests dies, per tant, està patint per por a la factura de final de mes? Sap quanta gent tindrà un problema real quan, en obrir la factura de l'electricitat, descobreixi que han permès que l'IVA passi del 10 per cent al 21 per cent? Això sí, vostès des del Govern, sempre hi guanyen, segur, perquè veuran com, fruit d'aquest augment, creix la recaptació d'impostos per part del Govern. I és que mai fallen. Vostès sempre fan negoci apretant, escanyant una mica més la classe mitjana i treballadora, fins i tot quan aquests passen els pitjors moments.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«La totalitat del Partit Popular, del Partit Popular. Cita profusament el preàmbul de la Constitució, la Declaració Universal de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, la jurisprudència constitucional i internacional, tot plegat, per no dir res. Res que no coneixem i res que no digués en la seva reforma penal del 2015: que els drets tenen límits, que els drets els corresponen responsabilitats i que, en definitiva, la legislació del 2015 es va fer amb especial mesura i que, per tant, no s'ha de tocar. Tot això en defensa d'una regulació de l'any 2015, insistim, que formava part del marc del seu programa legislatiu per a la repressió del moviment independentista a Catalunya. Al cap i a la fi, voldria assenyalar que l'esmena a la totalitat del PP també remet a l'ordre polític per acceptar diferències, però el que no permet de cap manera és posar en dubte la part més important de la Constitució, que, segons ells, és la unitat, la indissoluble unitat de la nació espanyola. Això se supedita, evidentment, tots els drets i també el dret a la llibertat d'expressió.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Sincerament, senyories de VOX, més val que deixin de banda això de la cultura grecoromana i l'herència espiritual del cristianisme, perquè el que vostès volen és exactament la mateixa llibertat d'expressió que practica no dirien mai qui: el Govern del Marroc. Tant fotre la tabarra amb la civilització occidental i resulta que el seu model és el d'un país musulmà, el règim alauita del rei Mohammed VI. No ho dic perquè sí. Ahir el Govern del Marroc va detenir a Tànger el periodista i veí de Barcelona Ali Lmrabet, una veu lliure i crítica amb el règim dictatorial del Marroc únicament per haver exercit la llibertat d'expressió, en un exemple perfecte de criminalització de l'exercici del periodisme i la llibertat d'informació. Des d'aquí aprofitem per preguntar al Govern i concretament al seu ministre d'Exteriors si pensen fer alguna cosa perquè el periodista Ali Lmrabet sigui alliberat de les urpes de la dictadura marroquí. Tornant a l'esmena a la totalitat de VOX, com diu Carl Schmitt, la comunitat política descansa en una vigorosa consciència d'homogeneïtat física i moral. I bé, em sembla que aquest és el punt de partida perfecte de la idea que tenen a VOX de supeditació dels drets fonamentals.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Entrant ja a les totalitats, la totalitat de VOX és un compendi de tòpics polítics de la ultradreta, una caricatura només superada pel discurs tronat del seu portaveu avui. Per resumir, el que proposa VOX és supeditar la llibertat d'expressió al que ells en diuen 'el aseguramiento de la propia existencia y continuidad de la comunidad nacional, que se organiza en forma de Estado'. Hi ha algunas parts realment pintoresques. M'ha cridat l'atenció la frase que diu: 'Nuestra civilización se encuentra amenazada por fuerzas que persiguen su destrucción'. Una frase que podria encapçalar Soy leyenda o qualsevol altre blockbuster apocalíptic americà. O una altra frase que jo crec que és més seriosa i que val la pena analitzar: 'La tradición nacional es el eje de la conducta de los miembros de la comunidad nacional y de las relaciones entre ellos'. Una tradició nacional suposadament vinculada, segons VOX, a la cultura grecoromana i a l'herència espiritual del cristianisme i que, per tant, d'acord amb aquesta tradició que fa referència VOX, el que cal fer és doblar l'aposta i expandir la repressió penal contra la llibertat d'expressió sense límits, sempre en defensa d'aquesta comunitat nacional amenaçada.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Senyor president, senyories, molt bona tarda. Durant el darrer període de sessions hem vist com un govern sense majoria, amb una legislatura morta, moltes vegades ha segrestat aquest parlament amb formes inimaginables: l'incompliment del deure Constitucional de presentar pressupostos, la pròrroga infinita de les lleis en tràmit, l'abús del reial decret llei, la vulneració d'un dels drets bàsics de tot diputat, com és el dret a l'esmena amb l'ús indiscriminat del veto pressupostari del Govern i de les esmenes heterogènies. I ens pensàvem que ho havíem vist tot, però resulta que el Govern del PSOE i de SUMAR, fora del període de sessions ordinari, ens tenia preparada una sorpresa. I amb què ens ha sorprès en aquest mes de juliol? Doncs amb una argúcia més que augmenta i millora -si se'm permet la ironia- l'ús partidista de les institucions i la deslleialtat institucional del govern amb aquesta cambra i la seva majoria. Una argúcia que consisteix en treure del congelador en ple mes de juliol i, per tant, fora del període de sessions ordinari, una proposició de llei presa en consideració ni més ni menys que al desembre de l'any 2023, a l'inici d'aquesta legislatura. Una llei que, per tant, ha estat bloquejada dos anys i set mesos, una iniciativa que, a més, ja s'havia presentat i pres en consideració repetidament en legislatures anteriors, concretament a la dotzena i la catorzena legislatura, i que amb variacions, ha estat també impulsada una vegada i una altra per diferents grups parlamentaris, inclòs Junts per Catalunya. Un bloqueig de dos anys i mig i això que no es tracta d'una llei menor, sinó d'una llei clau perquè proposa derogar la reforma del Partit Popular del Codi Penal de 2015 i, per tant, eliminar els delictes del Codi Penal que criminalitzen la llibertat d'expressió en lloc de protegirla. I una reforma que, per tant, vindria a posar en sintonia la legislació espanyola amb la jurisprudència europea i la jurisprudència del Tribunal de Drets Humans, del Tribunal Europeu de Drets Humans. I no només hem deixat passar dos anys i mig i no només activen el procediment fora del període de sessions, sinó que a més a més, tot i ser una proposició de llei i, per tant, una iniciativa legislativa que ha nascut en aquesta cambra, qui habilita el mes de juliol no són els 176 diputats que requereix el reglament per habilitar, d'acord amb la normativa que regeix aquesta cambra, sinó que qui habilita és el Govern de l'Estat, amb una utilització jurídicament forçada i molt discutible del reglament i demostrant que políticament manté una posició de deslleialtat amb la sobirania d'aquesta cambra. Tot plegat deixa veure molt poc entusiasme per part del PSOE per derogar una reforma del Codi Penal del Partit Popular del 2015, exactament el mateix poc entusiasme que li veiem a l'hora de derogar la llei mordassa, l'altra gran eina de repressió de la llibertat d'expressió aprovada per la majoria absoluta del PP en aquell fatídic any legislativament parlant de 2015.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«La ley dice que el tiempo máximo de espera tiene que ser de 180 días. En Cataluña tenemos un promedio de 266 días. ¿Y sabéis qué pasa? Que hemos normalizado tanto esta situación que, como os decía, ya no es noticia. Y no es que individualmente no seamos sensibles a la desgracia del otro; lo somos. El problema es que socialmente sufrimos, como en tantos otros temas que afectan a miles de personas, de aquello que los psicólogos llaman la fatiga de la compasión, porque es más fácil sentir empatía cuando hablamos del problema de Joan o de María. Por lo tanto, quizás hay que poner nombre al problema y tener presente que todos, absolutamente todos, estamos expuestos a una situación así, de dependencia, a que a tu madre o a tu padre no les paguen la prestación que tanto necesitan y a la que tienen derecho. Llevan toda la vida cotizando y ahora los ponen en lista de espera, quizás para acabar muriendo desesperados. Esto es una situación de vergüenza. En Junts no aceptamos esta normalidad. Nunca, jamás, nos quedaremos de brazos cruzados ante una situación así de injusta. Por eso -como después podremos explicar con mayor detalle?- hemos forzado al Gobierno español a modificar la relación autonómica entre Estado y comunidades autónomas en la ley de dependencia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«A banda d'increments pressupostaris, volem un canvi de model que sigui més just i de pas més transparent, perquè el reial decret llei incrementa les aportacions de l'Estat, però no sabem quin és el cost global de les prestacions i, per tant, no sabem quina factura hauran d'acabar pagant les comunitats autònomes. Per això era línia vermella que l'Estat assumís de manera literal el 50 % del cost per votar a favor la llei de dependència. Des de l'entrada en vigor de la llei de dependència, la 39/2006, hem suportat la seva política de 'Jo convido i tu pagues'. Vostès, des de Madrid, ampliant prestacions. Nosaltres, des de Catalunya, encaixantles. Aquest reial decret llei forma part d'aquesta manera de fer, perquè ni la llei de dependència ni aquest reial decret llei modifiquen l'arquitectura financera amb què l'Estat ofega econòmicament Catalunya en dependència, en sanitat, en tot, sempre aprofitantse de les comunitats autònomes. Un ofec que va arribar a màxims històrics entre el 2011, després de la crisi econòmica, i el 2020. Vostès mateixos reconeixen, en el preàmbul d'aquest reial decret llei, que l'any 2016 l'Estat va aportar 1191 milions d'euros, mentre que les comunitats autònomes van aportar 6113 milions d'euros. Saben quin percentatge correspon a aquesta diferència? Doncs bé, les comunitats autònomes van aportar el 80 %. I ara el Govern espanyol, sobretot la part econòmica d'Hisenda, ens venen amb l'enganyifa del nou model financer Estatautonomies, a fernos creure, com sempre explica molt bé el Josep Maria Cruset, que ens regalen 4700 milions d'euros quan ens donen allò que ja ens corresponia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«Per això, com després podrem explicar amb més detall, hem forçat el Govern espanyol a rectificar la relació econòmica EstatComunitats autònomes en la llei de dependència, però ara voldria centrarme en el reial decret llei que aporta recursos extres per cobrir els graus II i III de dependència. I sí, he dit recursos extres, no extraordinaris. I m'explico. Extraordinaris ho serien si per un moment servissin per corregir i compensar el dèficit històric de la dependència que pateix Catalunya des de fa vint anys. Vint anys pagant el 70 % o el 80 % de les prestacions a què ens obliga l'Estat, mentre el Govern espanyol, a sobre, ens segueix aplicant el seu espoli fiscal de 22 000 milions d'euros cada any. Hem volgut que el Govern reconegui i compensi aquest dèficit històric de la dependència, però no ho han acceptat. No fos cas, oi? Per tant, avui no ens aporten res d'extraordinari. Són recursos extres, perquè tampoc han posat a disposició una partida extraordinària suficient perquè aquest reial decret llei aportés des de ja el 50 % del cost de les prestacions de la dependència. Això no ha passat. Només hi ha 2218 milions i dic només -només- perquè repartits per tot l'Estat no serviran per fer canvis realment significatius en les llistes d'espera ni en la millora de l'atenció a les persones dependents. I no serà perquè el Govern espanyol no tingui diners. En té molts. Mirin, des que governa Pedro Sánchez al 2018, la recaptació d'impostos de l'Estat ha augmentat en un 36 %. Ara, ara, atenció recapten 117 000 milions d'euros més que al 2018, entre l'IRPF i l'IVA, l'impost de societats i altres impostos. Per tant, que no ens vinguin a vendre com a cosa extraordinària el que no ho és. Tot ajuda, ho entenem segur. I aquest és el principal argument de les associacions, però demanem que analitzin la situació. Ens estan dient per terra, mar i aire que l'Estat espanyol és una de les economies que més creix a la Unió Europea. Però de què serveix que l'Estat cada cop tingui més diners si aquests no arriben a la ciutadania just quan més ho necessita?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«Bona tarda, senyories. Per començar, volem donar la benvinguda a totes les associacions i entitats de la societat civil que ens acompanyen avui i que representen milions de persones, milions de persones que pateixen una discapacitat o que es troben en situació de dependència. Sabem que al darrere de cada associació hi ha persones que viuen el seu drama particular. Vosaltres, millor que ningú, podeu, per tant, entendre la situació que vivim a Catalunya. El nostre sistema de dependència està al límit des de fa tant de temps que ja no és notícia. És on hi ha més persones en llista d'espera, més de 80 000 persones, gairebé la tercera part de les persones en llista d'espera de tot l'Estat. Moltes esperen valoració o prestacions ja reconegudes. L'any 2025, 10 000 persones van morir justament esperant aquestes prestacions i en els primers cinc mesos del 2026 ja portàvem més de 4000 persones esperant, que van morir esperant, com dèiem, aquestes prestacions, gairebé la meitat del total de l'Estat. La llei diu que el temps màxim d'espera ha de ser de 180 dies. A Catalunya tenim una mitjana de 266 dies. I sabeu què passa? Que hem normalitzat tant aquesta situació que, com us deia, ja no és notícia. I no és que individualment no siguem sensibles a la desgràcia de l'altre, ho som. El problema és que socialment patim, com en tants altres temes que afecten milers, el que els psicòlegs en diuen la fatiga de la compassió, perquè és més fàcil sentir empatia quan parlem del problema del Joan o de la Maria. Per tant, potser cal posarli nom, al problema. Potser cal tenir present que tots, absolutament tots, hi estem exposats a una situació així, de dependència, a què la teva mare o al teu pare no li estiguin pagant la prestació que tant necessita i a la que té dret. Porta tota la vida cotitzant i ara el posen a la llista d'espera, potser per acabar morint desesperat. Això és una situació de vergonya. A Junts no acceptem aquesta normalitat. Mai, mai ens quedarem de braços plegats davant d'una situació així d'injusta.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«I, per tant, sense resoldre el problema fiscal de l'IVA per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, vostès, com li deia, senyor ministre, no tindran els nostres set vots i aquest reial decret no es validarà. Volen protegir fiscalment Radiotelevisió Espanyola? Cap problema. Agafin la nostra proposta que nosaltres tenim registrada en la Llei del cinema, que també dona protecció a TV3 i Catalunya Ràdio i, en aquest cas, tindran segur els nostres set vots. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Señor ministro, ustedes traen para su convalidación un nuevo real decreto ley, en esta ocasión relacionado con Radiotelevisión Española, que sufre exactamente los mismos vicios de los que típicamente adolece su Gobierno. Lo han escrito pensando que tienen una mayoría absoluta que en realidad no tienen. Lo han escrito pensando en Madrid y, por lo tanto, dando la espalda a Cataluña. Y lo han escrito pensando en que se aprobará seguro, cuando no será así. Será la segunda vez que le suceda hoy, señor ministro. No consigue aprobar sus iniciativas.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Doncs miri, no. TV3 i Catalunya Ràdio són els mitjans de comunicació públics i nacionals de Catalunya i, juntament amb les televisions locals, necessiten la mateixa protecció que vostès pretenen donar a Radiotelevisió Espanyola. Queda això resolt en la seva proposta? No. Doncs per tant, és fàcil. Els vots de Junts per Catalunya no sumaran per l'aprovació d'aquest reial decret que deixa al descobert Catalunya Ràdio i TV3, perquè està fet d'esquena, com deia, a Catalunya, perquè no protegeix TV3 ni Catalunya Ràdio i perquè l'han portat sense majoria parlamentària. Des de Junts per Catalunya posem molt en valor el paper de TV3 i Catalunya Ràdio en garantir la presència del català en els mitjans, en impulsar la indústria audiovisual catalana i en assegurar una informació de proximitat. De fet, TV3 i Catalunya Ràdio són molt més que un mitjà de comunicació generalista. Són la veu, la mirada i la companyia de generacions de catalans que s'han fet grans al seu costat. TV3 i Catalunya Ràdio han entrat cada dia a les nostres llars per explicarnos la vida en la nostra pròpia llengua i, per això, formen part del nostre patrimoni col·lectiu com a país.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, vostès porten a convalidació un nou reial decret, en aquest cas relacionat amb Radiotelevisió Espanyola, que pateix exactament dels mateixos vicis que típicament pateix les iniciatives del Govern. L'han escrit pensant que tenen una majoria absoluta en aquest hemicicle que en realitat no tenen. L'han escrit pensant en Madrid i, per tant, girant l'esquena a Catalunya. I l'han escrit pensant que s'aprovarà segur i no serà així i serà la segona vegada que li passa, senyor ministre, que no se'n surt d'aprovar les seves iniciatives, perquè és evident que Radiotelevisió Espanyola pateix econòmicament les conseqüències de no poderse deduir els impostos que paga al portar a terme la seva activitat ordinària i que, per tant, a la pràctica és evident que això no deixa de ser un sobrecost afegit a l'activitat diària de Radiotelevisió Espanyola. Però també és evident que aquest mateix problema el pateixen TV3 i Catalunya Ràdio i que, per tant, a nosaltres el que ens importa és aplicar una solució que també -que- també resulti d'utilitat al conjunt de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Perquè aquest reial decret llei no estableix un mecanisme general de protecció dels serveis públics audiovisuals, sinó que pretén crear una cobertura específica i exclusiva per Ràdio i Televisió Espanyola. Molt bé. I TV3? I Catalunya Ràdio? I les televisions locals catalanes que pateixen exactament el mateix problema que està patint Radiotelevisió Espanyola amb els temes fiscals? Sense anar més lluny, Hisenda ha realitzat en els darrers anys tres grans ofensives fiscals contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, inspeccions que poden acabar sumant una devolució de més de 360 milions d'euros, inspeccions amb el risc evident de generar a la corporació una intencionada asfíxia financera. Però atenció! Ara que resulta que la compensació de l'IVA amenaça Radiotelevisió Espanyola, hem d'aprovar un reial decret llei a correcuita i només per Ràdio i Televisió Espanyola. I, en canvi, quan l'amenaça és per TV3 i Catalunya Ràdio, llavors no cal fer res.»