Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
296 declaraciones · página 4 de 10
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Señor ministro, ha formulado principios grandilocuentes, pero faltan concreciones. Señora Álvarez de Toledo, ¿ustedes pretenden dar lecciones de naciones y democracia con lo que han hecho con la nación catalana, con lo que han hecho ustedes? Es un ejemplo de manual de lo que significa la doble moral. Estamos apañados con ustedes. Acabamos de escuchar opiniones muy divergentes, pero que comparten -creo- en muchos casos un punto débil: reducir un debate complejo a una consigna simple. Pero la política exterior, como les decía antes, la seria, no es un concurso de lealtades emocionales, es un ejercicio de responsabilidad. ¿Es cierto que las herramientas del derecho internacional pueden ser lentas, insuficientes? La respuesta es sí. En consecuencia, ¿es mejor validar la fuerza unilateral del más fuerte? Para Junts per Catalunya la respuesta siempre es no, porque cuando el derecho deja de ser un marco y lo que entra en juego es la fuerza y no la justicia, nunca se ha protegido a quienes no tienen la fuerza.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Des de Junts, sempre hem defensat que els drets col·lectius no són una concessió graciosa del poder, sinó una expressió legítima de la voluntat democràtica. Ho defensem arreu, ho hem defensat aquí moltes vegades. I ho defensem també quan aquesta voluntat incomoda, com incomoda aquí. Catalunya sap què vol dir que la força de l'Estat s'imposi sobre la paraula, que la legalitat s'utilitzi com a instrument de càstig i que els conflictes polítics es gestionin des de la coerció i no des del diàleg. Ho sabem bé. I precisament per això, no podem acceptar un relat internacional que normalitzi els problemes polítics dels pobles ni de les nacions, que es resolgui res a cop de força, sigui externa o interna. Defensar els drets dels pobles vol dir defensar-los tots i sempre. Perquè si acceptem que la voluntat d'un poble pot ser ignorada, quan el poder decideix que molesta, aleshores cap poble està segur, ni avui Veneçuela, ni ahir Catalunya, ni demà cap altra. Per això, insistim, el repte no és escollir entre força o silenci, sinó construir un marc on els conflictes polítics es resolguin amb drets, amb garanties i amb democràcia real. Aquesta és una posició exigent. No dona titulars fàcils, ho sabem, però és l'única que no traeix ni les víctimes d'avui ni les llibertats de demà.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Un altre parèntesi, senyor ministre: No ha concretat què farà demà respecte a la possible reformulació a la possible reforma d'aquest dret internacional, que vostè mateix ha dit que veia insuficient. Digui'ns què farà exactament demà, perquè renunciar al dret internacional, de fet, és acceptar un món on les regles només existeixen per als més poderosos. I aquest món no és ni més just ni més segur. I sobretot, no és un món on Catalunya hi tingui res a guanyar. I permeti'm afegir una qüestió que avui potser ha quedat una mica absent del debat, ara una miqueta més. El: I ara, què? Per què hem de enderrocar un règim autoritari no és per si sol construir una democràcia, ho sabem tots. I confondre aquestes dues coses és un error que el món ja ha comès massa vegades. El futur de Veneçuela no pot ser el pas d'una dictadura a una tutela exterior, ni la substitució d'un poder arbitrari per un altre que actuï segons interessos geopolítics propis. La democràcia no s'exporta mai amb bombes ni s'imposa des de fora. La democràcia només és real quan és el resultat de la voluntat del poble que l'ha de viure. Restaurar la democràcia vol dir garantir processos polítics lliures, institucions legítimes, drets civils efectius i, òbviament, sobirania popular. I això exigeix temps, garanties i respectes. No exigeix submissió. No exigeix dependència. No exigeix convertir un país en un espai d'influència. Senyor ministre, concretament, què farà el seu govern per garantir aquest pas? Ho diem amb claredat: Veneçuela no pot passar de ser víctima d'un règim autoritari a ser objecte d'un projecte neocolonial. I aquí és on el dret internacional, amb totes les seves mancances, és imprescindible, no per protegir règims, sinó per protegir pobles.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Gràcies, senyora presidenta. Senyor ministre, ha estat molt bast en formular principis grandiloqüents, però molt tebi amb concrecions. Senyora Álvarez de Toledo, vostè ens pretén donar lliçons de nacions i de democràcia amb el que han fet amb la nació catalana? Escolti, el que ha fet vostè és un exemple de manual del que suposa la doble moral. Anem apanyats amb vostès. Acabem d'escoltar opinions ben divergents, però que comparteixen -entenc- en molts casos una mateixa feblesa: reduir un debat complex a una consigna simple. Però la política exterior, com els deia abans, la seriosa, no és un concurs de lleialtats emocionals. És un exercici de responsabilitat. És cert que les eines que ofereix el dret internacional són millorables perquè són lentes i insuficients? La resposta és sí. Però conseqüentment, és millor validar la força unilateral del més fort? La resposta és sempre per Junts per Catalunya serà no, perquè quan el dret deixa de ser un marc i el que entra en joc és la força i no la justícia, mai no s'ha protegit aquells que no la tenen, la força.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Acabo recordando que, cuando el marco del derecho internacional se debilita, Rusia, China y todas las dictaduras del mundo sonríen satisfechas, porque su objetivo siempre ha sido el mismo, que la fuerza, y no la justicia, sea la medida de todo, y eso no es un debate académico, sino una amenaza real para todos los pueblos que aspiran a decidir libremente su futuro. Ante eso, nuestra obligación no es decidir qué poder incomoda menos, sino defender los principios, aunque no sean cómodos, aunque no sean populares, aunque no encajen en ningún relato simplista. Junts per Catalunya no está aquí para justificar la fuerza, está para defender la democracia, los derechos humanos y la libertad de los pueblos, de todos los pueblos, sin excepciones y sin silencios cómplices. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Acabo recordant que quan el marc del dret internacional s'afebleix, Rússia, Xina i totes les dictadures del món somriuen satisfetes, perquè el seu objectiu sempre ha estat el mateix: que la força i no la justícia sigui la mesura de tot. I això no és un debat acadèmic. És una amenaça real per a tots els pobles que aspiren a decidir lliurement el seu futur. I davant d'això, la nostra obligació no és escollir quin poder incomoda menys. La nostra obligació és defensar uns principis, encara que no siguin còmodes, encara que no siguin populars, encara que no encaixen en cap relat simplista. I Junts per Catalunya no som aquí per justificar la força. Hi som per defensar la democràcia, els drets humans i la llibertat dels pobles, de tots els pobles, sense excepcions i sense silencis còmplices. Moltes gràcies. Muchas gracias. Muy buenos días a todo el mundo, también al señor ministro. Hoy, efectivamente, como estamos viendo, no estamos ante un debate sencillo. Los acontecimientos que han sacudido a Venezuela no se pueden entender desde una sola perspectiva ni con respuestas automáticas, y eso nos obliga a explicar algo, a matizar y a asumir la complejidad, porque cuando ocurren hechos como los que analizamos hoy es inevitable que se mezclen emociones, valores y también consecuencias que no siempre están alineadas. La responsabilidad política comienza precisamente aquí, cuando somos capaces de ir más allá de la reacción inmediata y de ver qué significa todo ello para nuestro futuro.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Molt bon dia, senyor ministre! Avui, efectivament, ho estem veient, no estem davant d'un debat senzill. Els esdeveniments que han sacsejat Veneçuela no es poden entendre des d'una sola mirada ni amb respostes automàtiques. I això ens obliga a explicar, a matisar i a assumir la complexitat. Perquè quan passen fets com els que avui analitzem, és inevitable que s'hi barregin emocions, valors i també conseqüències que no sempre van alineades. La responsabilitat política comença precisament aquí, quan som capaços d'anar més enllà de la reacció immediata i què significa tot plegat per al nostre futur. Comencem pel que nosaltres és essencial i que encara alguns eviten dir amb claredat: el règim de Maduro ha estat una dictadura. Una dictadura que ha deixat milions de persones forçades a l'exili, centenars de presos polítics, eleccions manipulades, repressió sistemàtica i una economia devastada, fins al punt que el poble ha quedat absolutament desemparat. Aquesta afirmació no és una opinió, és una realitat contrastada. I no en mostraré ambigua, tampoc en dir que existeixen dictadures d'esquerres. Oblidar és una forma de ceguesa moral que només aconsegueix deshumanitzar les víctimes. No és casual que molts veneçolans, també a Catalunya, no plorin -de fet, al contrari, beneeixin- la caiguda del règim i és que el seu patiment ha estat enorme. Quan parlem de Veneçuela no parlem d'una abstracció geopolítica, parlem de vides, parlem de vides concretes. I això ens obliga ara a reafirmar la nostra solidaritat i a expressar el nostre suport al poble veneçolà.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Miri, Catalunya vol fer un paper diferent al món. Senyor ministre, avui no parlem només de política exterior, ja ho veu, parlem de quin país volem ser. Espanya ha triat la comoditat, l'ambigüitat i el càlcul econòmic. Catalunya vol triar la coherència, el dret i la llibertat. Per això defensem, entre d'altres, el dret a l'autodeterminació del poble sahrauí. La llibertat de les dones que pateixen apartheid de gènere, la pau i el reconeixement del poble kurd i el dret a vot dels nostres ciutadans a l'exterior. Catalunya, quan tingui Estat, serà una veu clara al món, al costat dels pobles que volen decidir, al costat de les dones que lluiten i al costat de la pau. I vostè, senyor ministre, al costat de qui estarà? Muy buen día. Gracias, señora presidenta. Señor ministro, hoy comparece usted aquí para explicar un poco la política exterior de España, pero, cuando observamos algunas de las decisiones del Gobierno en materias tan sensibles como el Sáhara Occidental -muchos de los compañeros que me han precedido se han referido a ello-, sobre los derechos humanos, la igualdad de las mujeres como herramienta transformadora de las sociedades, o el derecho a voto, lo que encontramos no es coherencia, valentía y diplomacia, sino contradicción y renuncia, y, en primer lugar, por lo que se refiere al Sáhara Occidental, cincuenta años de una injusticia que España no quiere enfrentar. Cincuenta años tras los Acuerdos Tripartitos de Madrid, España sigue sin asumir sus responsabilidades. Aquel acuerdo fue una cesión ilegal, que abandonó al pueblo saharaui a una potencia ocupante, contraviniendo la Carta de las Naciones Unidas y todas las resoluciones que reconocen el Sáhara Occidental como un territorio pendiente de descolonización.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Breument, sobre el procés de pau kurd, cal donar suport on realment importa. L'altre dia ens vam trobar, ens vam reunir amb una figura destacada del moviment kurd. Vostè ja ho sap, que en els darrers mesos s'han reprès els contactes entre Turquia i el moviment kurd per reduir la tensió i avançar en drets lingüístics i culturals. És un procés molt fràgil, és cert, però real. Catalunya hi és, Catalunya escolta, acompanya i dona suport. I Espanya, on és la seva diplomàcia? Aquest és exactament el tipus de procés de pau que la política exterior espanyola hauria d'identificar i reforçar. Cal donar suport a aquest procés si realment es vol una política exterior al servei de la pau, pot dir, senyor ministre, o em podrà contestar si ho està fent o què està fent? Darrerament, i ara que es tornen a albirar en un futur processos electorals al Regne d'Espanya, acabo amb un altre símptoma de la desídia de l'Estat: el vot a l'exterior. Vostès van eliminar el vot pregat i van prometre una solució. El resultat ha estat un desastre. Crec que tots hi podem coincidir. Documentació que no arriba, terminis impossibles, caos administratius i, en definitiva, milers de persones privades del vot. És una supressió silenciosa del dret fonamental de milers de ciutadans. I el més greu és que no sabem exactament si vostès estan fent alguna cosa o no per solucionar-ho. Catalunya, en canvi, creu en la democràcia, també quan els ciutadans viuen o són lluny. Espanya està fallant quan ha de garantir el dret més bàsic de la ciutadania que és el dret a vot.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«En un altre ordre de coses, senyor ministre, Junts estem convençuts que la millor política exterior per estendre la primacia dels drets humans i la democràcia al món, i vostè s'hi ha referit també, s'ha de fer a través de la defensa de la llibertat i dignitat de les dones arreu. A l'Afganistan, per exemple, i a l'Iran, milions de dones viuen sota sistemes d'absoluta dominació masclista. Sense llibertat, sense educació, sense mobilitat, sense salut, sense veu i, de fet, sense ulls. Veient el món únicament amb un sol ull a través de els burques imposats. Això no és una cultura diferent. Això no és una tradició diferent. Això és apartheid de gènere, un sistema estructural d'opressió vers les dones dissenyat pels règims que estan ara al govern. Són recurrents els testimonis de les persecucions sistematitzades i violacions dels drets humans de les dones únicament pel fet de ser dones. De fet, una missió d'investigació de l'ONU va reconèixer una nova pauta de condemnes a mort de dones activistes a l'Iran, declarant les culpables de delictes contra la seguretat nacional. I no obstant, senyor ministre, hi poden dir que fan polítiques feministes, però el dret internacional no reconeix l'apartheid de gènere com un crim. Per això Junts per Catalunya fa temps que estem impulsant que s'inclogui, vostès reclamin com a govern, com a Estat, que s'inclogui a la Convenció de l'ONU sobre crims contra la humanitat, l'apartheid de gènere i a l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. Perquè mentre el món mira cap a una altra banda, les dones són les que s'estan jugant la vida i lideren les revolucions democràtiques a l'Iran, al Kurdistan, a l'Afganistan... Les dones són la llavor de la democràcia futura, són l'esperança de la revolució per a les generacions futures. I la política exterior espanyola sembla que encara no hagi entès bé això.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Senyor ministre, la resolució 2797 constitueix un gir de 180 graus, un gir geopolític que desplaça el dret de l'autodeterminació. La nova resolució del Consell de Seguretat qualifica per qualifica per primera vegada la proposta marroquina d'autonomia com una base seriosa i creïble. Per culpa d'això, avui el poble sahrauí és més lluny de l'exercici del seu dret inalienable de l'autodeterminació i la independència. Dret reconegut, s'hi han referit també molts companys, pel Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia. És un gir diplomàtic profund, no és nimi, que desplaça el referèndum del centre del procés i consolida de facto la posició de Rabat. El Marroc surt reforçat, el Front Polisari, debilitat. El dret internacional, es transforma en pura retòrica. I vostès, el govern espanyol, hi donen suport. Senyor ministre, això no és realpolitik, això és renunciar a les aspiracions legítimes dels pobles, renunciar al dret internacional i normalitzar i validar una ocupació il·legal. Miri, Catalunya i Espanya realment tenen dues maneres completament diferents d'entendre el compromís internacional. Catalunya, com a nació sense estat, ha estat durant quatre dècades al costat del poble sahrauí. El poble de Catalunya, mitjançant institucions, municipis, entitats i milers i milers de famílies, ha estat durant dècades un exemple de compromís amb la causa sahrauí, acollint infants refugiats i impulsant projectes de cooperació i exercint pressió política per mantenir viu el dret internacional i la solidaritat activa. Hem fet defensa explícita i desacomplexada del referèndum amb totes les opcions plantejades. Espanya, en canvi, com a Estat, ha girat l'esquena al poble sahrauí. Primer, amb l'abandonament, després amb la indiferència i, ara, amb l'alineament amb la potència ocupant. Una vegada més queda clar que amb Espanya no anem bé, ni per defensar els nostres drets com a nació catalana, ni per defensar els drets dels altres pobles que lluiten per la seva llibertat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«El Govern pot seguir buscant titulars, pot seguir inventant noves restriccions i noves figures d'intervenció, però el que no pot fer és seguir esquivant la seva responsabilitat, perquè és seva. La gent no necessita més invents en habitatge. La gent no necessita més anuncis. La gent necessita un Govern que faci la feina. I, fins que això no passi, fins que no construeixin, fins que no omplin el parc públic, fins que no executin tot el que han anunciat, no ens trobaran avalant ni una, ni una sola mesura més de les seves, que només serveixen per distreure la gent que pateix, mentre la crisi de l'habitatge continua creixent i creixent i creixent. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todos. Hoy debatimos una nueva propuesta sobre vivienda, una más, una nueva capa reguladora que se añade a todas las que ya hemos visto en estos últimos meses y años. Y, sinceramente, cada vez más gente de fuera de este hemiciclo piensa exactamente lo mismo que pensamos en Junts per Catalunya aquí dentro: ya basta de inventos, ya basta de cambiar leyes cada dos meses mientras el problema real continúa empeorando. Cada día vemos nuevos proyectos normativos, nuevas ideas que prometen soluciones fáciles, como la de freír a impuestos a los propietarios que tienen dos casas, de la semana pasada, o la de hace quince días de reducir por ley un 40 % el precio de todos los alquileres. ¿Quiere decir que todavía no ven que sus remedios son peores que la enfermedad y que la oferta de alquiler es cada vez más escasa y más cara? Porque por culpa de las últimas políticas, aquí y en Cataluña, esta es la realidad cotidiana de miles de jóvenes y familias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Molt bona tarda a tothom. Moltes gràcies, presidenta. Avui debatem una nova proposta sobre habitatge, una més. Una nova capa reguladora que s'afegeix a totes les que ja hem vist tots aquests darrers mesos i anys. I, sincerament, cada cop més gent de fora d'aquest hemicicle pensa exactament el mateix que pensem a Junts per Catalunya aquí dins: ja n'hi ha prou d'invents, ja n'hi ha prou de canviar lleis cada dos mesos, mentre el problema real continua empitjorant. Cada dia veiem nous projectes normatius, noves idees que prometen solucions fàcils com la de fregir a impostos els propietaris que tenen dues cases de la setmana passada, o la de fa 15 dies de reduir un 40 % el preu de tots els lloguers per llei. Vol dir que encara no ho veuen que els seus remeis són pitjors que la malaltia? I que l'oferta de lloguer és cada vegada més escassa i cada vegada més cara? Perquè, per culpa de les darreres polítiques aquí i a Catalunya, aquesta és la realitat quotidiana de milers de joves i de famílies.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el uso responsable de algoritmos en portales inmobiliarios.
«Un altre aspecte que a Junts ens grinyola: que les càrregues administratives i les auditories que es proposen les podran assumir les grans plataformes, segur. Però les iniciatives petites, les start-ups catalanes, les plataformes locals, no podran. Una regulació que només poden complir els gegants, reforça monopolis i debilita la competència real. La PNL, lluny de corregir-ho, això ho empitjora. I, finalment, SUMAR és Govern d'Espanya. Si volen impulsar un marc regulador sòlid, tenen les eines per fer-ho: decrets, regulacions sectorials i instruccions. Una PNL és un instrument útil per a l'oposició. Quan la presenta un partit de govern, el que demostra el que demostra és manca de voluntat d'executar. I, en el context actual, amb incompliments reiterats dels acords per part dels socis de govern, ja vam advertir que no continuaríem facilitant la governabilitat. Si un govern no compleix amb Catalunya, tampoc pot esperar el suport de Junts. Muy buenas tardes a todo el mundo. Gracias, presidenta. Señora diputada, la proposición que nos presenta acierta en el diagnóstico, pero nosotros creemos que no ofrece soluciones a lo que ocurre realmente en el mercado inmobiliario digital. Así que estamos de acuerdo, coincidimos en parte con lo que ha contado usted. Los algoritmos de los portales pueden ser en ocasiones opacos, pueden distorsionar el mercado, pueden perjudicar y perjudican a personas concretas. Ahora bien, que el diagnóstico sea correcto -y nosotros creemos que sí- no significa que la solución que se plantea sea la adecuada. Usted se ha referido parcialmente un poco a ella y ha dicho que es la que presentó hace un año, y es verdad. Bueno, ha habido cambios. Esta PNL, tal como está formulada, no resuelve los problemas reales y, en algunos casos -y ahora se lo comentaré-, los puede incluso empeorar algo.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el uso responsable de algoritmos en portales inmobiliarios.
«I és sorprenent o no crec que li sorprengui perquè, fins i tot, el seu propi soci de govern, el PSOE, amb l'esmena que li han presentat, coincideix en això i li va canviant el redactat afirmant que, de fet, el que s'ha de garantir és el compliment de la normativa existent i que nosaltres hi estem absolutament d'acord. Potser al final no anem tan desencaminats. Un altre problema, i que per a Junts és central aquest, és que aquesta PNL recentralitza, un cop més, en aquest Congrés, recentralitza competències. Concentra tota la supervisió a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i no preveu cap, zero, cap, cap paper, cap, a les comunitats autònomes. I això és molt greu perquè a Catalunya tenim competències en habitatge, en consum, en comerç digital i en governança tecnològica. La Generalitat ja disposa d'eines pròpies per protegir consumidors i intervenir quan un portal perjudica ciutadans o territoris. I amb aquesta PNL, però, volen que tot passi a dependre de Madrid. No és eficient, això. No és necessari i no és respectuós amb l'autogovern de Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas fiscales para combatir la especulación inmobiliaria.
«En segon lloc, he de denunciar la criminalització del propietari que s'usa com a arma política. El populisme ha instal·lat un relat que diu que qualsevol persona que tingui un pis i el posi a lloguer és un especulador. I no, això no és veritat. L'especulador persegueix beneficis immediats i ràpids, sense preocupar-se en absolut del seu impacte en l'humà, en allò social. I aquests no són els petits propietaris ni les famílies que han estalviat tota la vida, ni la gent que compra un habitatge i el posa a llogar per ajudar o complementar la seva renda o, més endavant, la seva pensió. Aquest relat només ha servit per generar hostilitat, confusió i molta por. I, sobretot, i el més important, que no ha creat ni un sol habitatge nou. Traslladar els veïns i els petits arrendadors les responsabilitats socials i d'habitatge que correspondrien a l'administració és el símptoma més clar d'un govern absolutament impotent. En tercer lloc, les dades desmunten els darrers relats triomfalistes. Durant mesos se'ns ha dit aquí mateix que la regulació i la contenció de rendes funcionen. Però aquesta setmana, finalment, s'han publicat les dades del Departament d'Habitatge i què ens diuen? Que el segon trimestre del 2025 han disminuït substancialment els contractes de lloguer i han augmentat el preu de lloguer a tot arreu de Catalunya. Tot això mentre el Govern Sánchez i el Govern Illa i els seus socis insistien que la situació millorava a Catalunya. Els governs no poden amagar les dades ni retardar-les deliberadament. Han de retre comptes de forma honesta i no enganyar. La ciutadania té dret a saber el resultat nefast de les polítiques que els socialistes i comuns estan implementant.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas fiscales para combatir la especulación inmobiliaria.
«Moltes gràcies. Bona tarda. Avui tornem a parlar d'habitatge i quan ho fem parlem del que és probablement el principal fracàs de les polítiques públiques socialistes dels darrers anys. Un fracàs que no és fruit de l'atzar, sinó d'una improvisació continuada i d'una absoluta manca d'estratègia. Ens han atipat d'anuncis i d'ocurrències, però la realitat és tossuda. l'Habitatge és més inaccessible avui que ahir. Només cal buscar pis per comprovar-ho. Si volen ser honestos amb la gent això ho haurien de dir. En primer lloc, caldria constatar el desori legislatiu en què vivim. Aquests darrers anys entre l'Estat i Catalunya, els ciutadans hem patit una inflació normativa inèdita. Això no és política pública. Això és una muntanya russa legislativa. Cada sis mesos un canvi. Nova definició de gran tenidor, nou criteri de zona tensada, nou impost. Tot plegat és incompatible amb l'estabilitat i en un panorama d'inestabilitat qui s'hi mou com peix a l'aigua? Els grans fons que poden permetre's equips jurídics potents. I qui queda completament desprotegit és el petit propietari, que veu com les regles del joc canvien cada cop que intenta posar un habitatge a lloguer. I és legítim preguntar-se tot aquest desori ha servit per resoldre el problema? O ja poden assumir que tanta inseguretat jurídica està reduint encara més l'oferta i mantenint els preus desorbitats?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el buen uso de las zonas de estacionamiento reservadas a las personas con discapacidad.
«Pel que fa a les competències, cal recordar que Catalunya exerceix les seves competències, les executives en matèria de trànsit, a través del Servei Català de Trànsit; que pateix una dependència estructural, com en gairebé tot, de l'Estat, que és qui legisla i fixa les sancions. I des de Junts defensem que Catalunya hauria de poder adaptar aquestes normes a la seva realitat social i territorial, i és una qüestió de respecte. Per això volem que es garanteixi la capacitat de decisió i d'adaptació des de Catalunya i des dels municipis, especialment. Tampoc podem ignorar el buit legal que afecta les zones privades d'ús públic, com aparcaments d'hospitals, equipaments esportius, equipaments comercials, on la llei actual no té cap efecte. Si realment es vol protegir els drets de les persones amb discapacitat, caldrà cooperar també amb el sector privat i amb els municipis, no pas limitar-se a modificar una sanció. Junts sabem que defensar i ampliar els drets de les persones amb discapacitat ens dignifica com a societat. Que una societat que cuida, que fa accessibles els espais, els serveis i la mobilitat és una societat més justa, més democràtica i més humana. Que garantir l'autonomia d'una persona amb discapacitat no és només un acte de justícia individual, és una expressió de civilització col·lectiva. Perquè la manera com tractem els col·lectius més vulnerables defineix el nivell moral i polític d'una societat. Però també sabem que multar no és suficient, ni molt menys. La sanció és necessària, però, si volem que tingui efecte real, cal educació, sensibilització, presència policial. Cal formació específica per als agents municipals i campanyes sostingudes en el temps de conscienciació a la ciutadania. I cal fer-ho ampliant el suport als ajuntaments. És l'única manera, que són els que sostenen el dia a dia de les polítiques públiques, mentre esperen sovint que Madrid compleixi tot el que els promet. O sigui, que si el Govern espanyol vol continuar governant sense complir, sense escoltar Catalunya, i permeti'm dir-ho també, i sense el suport de Junts, potser haurà de començar a pensar com ho farà. Nosaltres, mentrestant, seguirem defensant el que sempre hem defensat: els drets, la dignitat i l'autonomia de les persones amb discapacitat. I, alhora, els drets, la dignitat i l'autogovern del meu país, de Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el buen uso de las zonas de estacionamiento reservadas a las personas con discapacidad.
«Mirin, a Catalunya hi ha més de 720 000 persones amb el reconeixement legal de discapacitat, moltes d'elles amb mobilitat reduïda, que pateixen enormes dificultats diàries que no es resolen únicament amb una multa més alta. Al nostre entendre, el principal problema no és l'import de la sanció, és la manca de places adaptades, la falta de coordinació entre Administracions i, sobretot, l'enorme dificultat dels ajuntaments per poder controlar i garantir el compliment de la norma per culpa de la històrica manca de recursos que pateixen. Perquè, al final, els que han de fer complir aquesta llei són els municipis. Són els ajuntaments els que senyalitzen, controlen i sancionen. Són les policies locals les que s'enfronten cada dia a conductes incíviques i són els governs locals els que sovint no disposen dels recursos humans ni materials per fer-ho de forma eficaç. Cal que Junts els tornem a recordar que es van comprometre amb nosaltres que els ajuntaments podrien utilitzar els seus romanents de tresoreria per millorar els serveis públics? I que el seu Govern, PSOE-SUMAR, ho està incomplint flagrantment? Cal que ho tornem a repetir? Des de Junts no ens cansarem de reivindicar el paper dels ajuntaments com a primera línia de servei públic, i ens preocupa que aquesta llei no vingui acompanyada d'un suport real ni d'un reconeixement a aquesta realitat municipal.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Señor Conesa, que ahora en Cataluña se están construyendo 50 000 viviendas públicas -lo ha dicho literalmente porque lo he apuntado- es mentira. Lo he apuntado literalmente. Ha dicho: Ahora se están construyendo 50 000 viviendas públicas en Cataluña. Y eso es mentira. Y lo digo porque no se lo podemos después mostrar a la ciudadanía porque no es verdad y tengo que decir lo que es mentira. Y otra cosa es que el Gobierno del presidente Illa prometa... (el señor Conesa Coma pronuncia palabras que no se perciben). No, no, ni cincuenta ni cien. Cuando ha dicho el presidente Montilla... Que habrá 213 000 viviendas. Perfecto. Estaremos atentos, los compañeros de Junts per Catalunya, para ver cómo incumple flagrantemente este compromiso el presidente de la Generalitat de Catalunya, lamentablemente. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«En cuanto a la Sareb, cien por cien de acuerdo con lo que le acaba de decir mi compañera, la señora Estrems. Se lo decimos también en cada comisión: es que no puede ser, por favor, no puede ser que a Cataluña se le haga pagar las incompetencias de los demás. A Cataluña, no solo porque se está haciendo el trabajo con mucho compromiso -a veces mejor, a veces peor, con muchas ganas de encontrar soluciones-, es que además se nos suma un déficit fiscal escandaloso año tras año. Estamos hablando de 22 000 millones de euros cada año. Nos merecemos que estas viviendas que ya están pagados con los impuestos de los catalanes, que estos inmuebles pasen gratuitamente -que no es así porque ya los hemos pagado- a favor y a titularidad registral de la Generalitat de Catalunya o de los ayuntamientos, si se quiere; es decir, de Administraciones del territorio, de nuestro territorio. Y eso es perentorio y es muy importante. Cuidado con las cifras. Es cierto que tratan siempre de ser muy rigurosos, y se lo tengo que reconocer, pero cuando habla de los datos de Cataluña y de que los precios no están subiendo o de que se ha podido frenar un poco el aumento de precios, cuidado porque yo no sé si se ha fijado usted en que se basa en los datos del primer trimestre que facilita la Generalitat o que facilitaba trimestralmente, desde hace años, la Generalitat. Salieron estos datos, que ustedes repiten, de que los precios bajan. No, los precios no bajan, pero se ha frenado el aumento. Cuidado, porque ya es el tercer trimestre que no se publican. Se quedaron con aquel dato, los datos seguramente les gustarían, y ahora no sé por qué no se están publicando. Quizá a usted no le gustan, pero a mí no me han dado respuesta de por qué ahora no se están publicando. Me suena un poco mal.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Senyor Conesa, que ara a Catalunya s'estan construint 50 000 habitatges públics -què ho ha dit literalment, perquè ho he apuntat- és mentida. Que ho he apuntat. Literalment ha dit: 'Ara s'estan construint -construint- 50 000 habitatges públics a Catalunya' i això és mentida. I ho dic perquè no podem després frustrar a la ciutadania. I com que no és veritat, doncs, li he de dir que és mentida. I una altra cosa és que el Govern Illa, el president Illa prometin fer-ne, no, ni cinquanta ni cent, quan han dit l'anterior president Montilla ni res... No, no, que hi hauran 213 000, 213 000, que farem... Perfecte, estarem ben amatents. Els companys del Parlament de Junts per Catalunya ja li asseguro que estan ben amatents. Nosaltres també, per veure com incompleix de flagrantment aquest compromís el president de la Generalitat de Catalunya, lamentablement, lamentablement. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Señor Pisarello, hola. Le he escuchado atentamente cuando ha hecho su intervención -como hago siempre, por otro lado- y he tenido disgusto al ver que no me ha escuchado ninguna de mis intervenciones en materia de vivienda. Porque si tanto la señora Vaquero -que hoy no está aquí- como yo misma no hemos repetido mil veces y de forma absolutamente convencida que la principal medida que podía emprender este Gobierno era la de que se creara un parque público de vivienda más amplio y que se dedicaran -y esta frase me he hartado de decirla- presupuestos robustos y sostenidos en el tiempo para poder hacer lo posible, si no lo he dicho mil veces es que no lo he dicho nunca. Bueno, mil veces no, porque no he hecho tantas intervenciones, pero es que lo he repetido en varias intervenciones. Por lo tanto, lo que ha dicho usted me ha parecido una broma o que no escucha o que va con muchos prejuicios. Seguramente esto último: que tiene muchos prejuicios sobre Junts per Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Vigilin les dades, perquè és cert que miren sempre de ser molt rigorosos i li he de reconèixer, senyor ministre, però quan parla de les dades de Catalunya i de que si els preus no estan pujant o s'han pogut frenar una mica l'augment de preus, vigili perquè jo no sé si s'ha fixat vostè que es basa en les dades del primer trimestre que facilita la Generalitat, que facilitava trimestralment des de fa anys i anys i anys la Generalitat i que van sortir aquestes dades que vostè diuen i repeteixen que els preus baixen. No, els preus no baixen, però s'ha reduït l'augment o s'ha frenat l'augment. Vigili, perquè ja és el tercer trimestre que no es publiquen. Es van quedar amb aquell. Les dades els devien agradar i ara no entenem per què no s'estan publicant. Potser a vostè li diran. A mi no em donen resposta de per què ara no s'estan publicant. Potser hi hauria una sorpresa. No en tinc ni idea. Em sona malament.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Pel que fa a la Sareb, cent per cent d'acord amb el que li acaba de dir la meva companya, la senyora Estrems. Li diem també a cada comissió. I és que no pot ser. Si us plau, no pot ser que a Catalunya se'ls faci pagar les incompetències d'altres. I Catalunya, no només perquè s'està fent la feina amb molt de compromís, a vegades més ben feta, a vegades menys, però amb molt de compromís, amb moltes ganes de trobar solucions per als diversos governs, però és que a més a més, se'ns hi suma un dèficit fiscal escandalós any a any, que estem parlant de 22 000 milions d'euros cada any, senyora ministra. Bé ens mereixem que aquests immobles, que ja han estat pagats amb els impostos dels catalans i les catalanes, bé ens mereixem que aquests immobles passin gratuïtament -que no és, que no és perquè ja els hem pagat- a favor i a titularitat registral de la Generalitat de Catalunya o dels ajuntaments, si es vol, és a dir, d'administracions del territori, del nostre territori. I això és peremptori i és molt important.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Ha parlat també, ha dit vostè: 'Perquè els preus baixin, s'ha de ser valent i només hi ha una opció i que és actuar contra la propietat'. Doncs, guaiti, no, perquè hi ha una mesura que no n'hem parlat perquè ja s'aplica, que és la de poder-se desgravar el 90 % de les rendes que es perceben -bé, ja em sentirà una altra estona- de les rendes que es perceben quan es redueix un 5 % el lloguer, quan el propietari voluntàriament decideix reduir el lloguer un 5 %. Aquesta és una política que veiem, una mesura que veiem realment molt útil i que el propietari que no l'utilitzi vol dir que està molt mal assessorat, perquè efectivament ha de tenir molta transcendència. I això no és anar contra res ni contra ningú. No és actuar contra cap propietari, no és fer la guerra a res, és donar una opció. Ens havíem quedat amb el bo Lloguer Jove. Si us plau, no posin una -ara ja vaig a vostè, senyora ministra- si us plau, no posin una quantitat fixa, sinó mirin de posar un percentatge i serà molt més equitatiu i just per als joves dels diversos territoris. Respecte al tema de pisos turístics i que es legisli, nosaltres estem d'acord i vam votar a favor que es reguli, s'intenti que s'eviti el frau en les megaplataformes que gestionen els pisos turístics. I així ho vam dir, i per això vam votar a favor, perquè és el que persegueix la llei que va presentar EH Bildu. Regular aquí els pisos turístics? De cap manera! Evitar el frau? Sí, sempre. Ja ho farem des de Catalunya. Ho farem des del Parlament català, que és qui té les competències. Per tant, nosaltres no acceptarem mai que es conculquin les nostres competències i que es legisli aquí, per exemple, en tema de més regulació de pisos turístics, com tampoc del dret d'habitacions o de lloguer d'habitacions o de l'ús d'habitacions, no sé com es pensaria legislar-ho, perquè és matèria exclusiva ja no d'habitatge. És de dret civil català, que és intocable. Els que estimem el nostre dret, que aquest és el principal tresor que tenim o un dels principals tresors que tenim a Catalunya, és el dret civil català, no permetrem que es toqui. I, per tant, aquest tema del dret d'habitacions, doncs nosaltres no hi serem. Ho dic perquè van dir que si es reanuda, doncs en aquest aspecte, almenys el nostre suport no el tindran.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyor Pisarello, hola. L'he escoltat atentament quan ha fet la seva intervenció, com faig sempre, per altra banda, i he tingut el disgust que veig que no m'ha escoltat mai cap de les meves intervencions en matèria d'habitatge. Perquè si tant la senyora Baquero, que avui no és aquí, com si jo mateixa no hem repetit mil vegades i de forma absolutament convençuda que la principal mesura que podia emprendre aquest govern era la de que es creés un parc públic d'habitatge més ampli i que s'hi dediquessin -i aquesta frase m'he afartat de dir-la- pressupostos robustos i sostinguts en el temps per poder-ho fer possible, si no ho he dit mil vegades, és que no ho he dit mai. Bé, mil no, perquè no he fet tantes intervencions, però és que ho repeteixo vàries vegades a cada intervenció. Per tant, el que ha dit vostè m'ha semblat una broma o que no escolta o que va amb molts prejudicis. Segurament això últim, que va amb molts prejudicis respecte, almenys, a Junts per Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Voy a concretar algunas cosas que quedan mal resueltas. Nos parece que todavía hay una falta de respeto absoluto a las competencias de la Generalitat. Cataluña tiene competencias plenas en materia de vivienda y eso debe respetarse siempre. El plan estatal debería limitarse a fomentar el acceso y la promoción de vivienda, porque es ahí donde el Estado puede colaborar con la Generalitat. En cambio, el Estado pretende condicionar la gestión autonómica, prescribe, por ejemplo, la transmisión de... al Estado... fija la supervisión central; y esto, aparte de crear más burocracia superflua y dificultades operativas, vulnera la autonomía de Cataluña. Lo que nos hace falta no es una estructura estatal que duplique, sino una coordinación leal, más autonomía y más recursos directos. En segundo lugar, no se reduce la burocracia ni se adapta plenamente a la singularidad de cada territorio. Necesitamos normas claras, sencillas, flexibles, que permitan adaptarse a la realidad de cada territorio y que generen seguridad jurídica. Pongo un ejemplo: recordará que en Junts per Catalunya fuimos muy críticos con la conceptualización del bono de alquiler joven. Recriminábamos que en Cataluña era inaplicable porque el límite máximo del alquiler era demasiado bajo para Cataluña porque los alquileres son superiores. Eso lo han intentado corregir, es cierto, estableciendo límites máximos diferenciados según el tipo de municipio. Bien, en cambio, la cuantía máxima de la ayuda sigue siendo una cantidad fija, 300 euros o 200 en habitaciones. Sí que han puesto un límite máximo del 60 % en ambos casos. Pero esta no es una situación equitativa ni justa, como siempre hemos defendido. No es justa para los vecinos de los municipios en los que los precios son más altos. Un vecino de Barcelona que paga un alquiler superior a 1000 euros, suponiendo que la Generalitat haga su trabajo y decida aumentar este límite -y ya termino con este ejemplo-, podrá recibir como máximo 300 euros, es decir, un 30 % como máximo del alquiler que esté pagando. En cambio, allí donde los precios de los alquileres son mucho menores, estos mismos 300 euros pueden llegar al 60 % del alquiler, que es el máximo. No es tan difícil, señora ministra, entender que no es equitativo poner cuantías fijas, sino que lo justo es proponer porcentajes sobre un precio. No es tan complicado. Y, así, un joven de Cataluña podrá percibir el mismo porcentaje de ayuda al alquiler que el que pueda percibir un joven de Castilla y León. Hay más temas que comentaré en mi segundo turno. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Deixi'm concretar alguns aspectes mal resolts. Continuem trobant, ho he dit, manca de respecte absolut a les competències de la Generalitat. Catalunya té competències plenes en matèria d'habitatge i això s'ha de respectar, sempre. El pla estatal hauria de limitar-se a fomentar l'accés i la promoció d'habitatge, que és on l'Estat pot col·laborar amb la Generalitat. En canvi, l'Estat pretén condicionar la gestió autonòmica. Prescriu, per exemple, la transmissió de dades a la fase estatal, FICA, i la supervisió central, la qual cosa, a banda de crear més burocràcia supèrflua, la veritat, i dificultats operatives vulnera l'autonomia de Catalunya. El que ens cal no és una estructura estatal que dupliqui, sinó una coordinació lleial, més autonomia i més recursos directes. Segon, no es redueix la burocràcia ni s'adapta plenament a la singularitat de cada territori. Necessitem normes clares, senzilles, flexibles, que permetin adaptar-se a la realitat de cada territori i que generin seguretat jurídica. Li posaré un exemple. Recordarà que Junts per Catalunya vam ser molt crítics amb la conceptualització del Bo Lloguer Jove. Recordarà que li recriminàvem que a Catalunya era inaplicable, ja que el límit màxim establert pel lloguer, per tal que operés l'ajut, era massa baix. A Catalunya els lloguers eren molt més alts. Això ho han intentat corregir, és cert, establint límits màxims diferenciats, segons el tipus de municipi. Bé, però en canvi la quantia màxima de l'ajut segueix essent una quantitat fixa, 300 euros o 200 en habitacions. Sí que han posat el límit màxim del 60 % si es tracta, en els dos casos, no? Però aquesta no és una solució equitativa ni justa, com nosaltres sempre veníem defensant. No és justa per als veïns dels municipis on els preus són més alts. Un veí de Barcelona que paga un lloguer superior a 1000 euros i, suposant que la Generalitat faci la seva feina i decideix augmentar aquest límit -acabo només amb aquest exemple- podrà rebre com a màxim 300 euros, és a dir, un 30 % com a màxim del lloguer que s'estigui pagant. En canvi, allà on els preus del lloguer són molt menors, aquests mateixos 300 euros poden superar o arribar, que és el màxim, al 60 % del lloguer. Senyora ministra, que no és tan difícil entendre que no és equitatiu posar quanties fixes, sinó que el que és just és proposar percentatges sobre un preu. No és tan complicat. I així un jove català podrà percebre el mateix percentatge d'ajut al lloguer que el que pugui percebre un jove castellà-lleonès.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Tercer, la recentralització. El pla torna a condicionar la gestió autonòmica, amb cofinançament obligatori, transmissió de dades a bases estatals i supervisió centralitzada. Ostres, tot això torna a ser ingerència competencial que vulnera l'autonomia de Catalunya i, a més, dificulta una gestió eficient. Tot i aquestes crítiques, volem reconèixer allò que és positiu, també. Veiem nous elements que poden ser útils si es gestionen amb proximitat i autonomia. Hi ha més recursos per habitatge assequible, No són suficients ni de broma, ni de bon tros! És cert, però augmenten. Apareixen programes de rehabilitació i d'eficiència energètica i d'industrialització que poden convertir-se en bones eines per adequar part del parc actual d'habitatge. S'apunten alguns programes de suport als col·lectius més vulnerables, assumint aquest cop, per part de l'administració, la seva protecció social i deixant de derivar aquesta responsabilitat, que ha de ser pública cap als privats, la qual cosa veníem reivindicant des de fa molt temps. Era inexcusable també -per tant, ho dic públicament, senyora ministra- que el règim de protecció de l'habitatge públic fos permanent. Era peremptori. Ara es va en aquesta direcció i nosaltres hi donem tot el suport.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«El pla que ens presenta avui sembla esmenar la seva pròpia llei. Sembla que estan en vies d'escoltar una mica més i s'estan apartant de certs sectarismes o de certs dogmes. Bé, ens sembla bé, perquè no es pot continuar acumulant titulars mentre la gent perd oportunitats i esperança. Com li deia, senyora ministra, la primera impressió que tenim és que, per primer cop des de fa molts anys, hi ha un cert canvi de to, un punt d'humilitat i de reconeixement que les polítiques dels últims anys no han donat els resultats que es van prometre. I aquesta acceptació, contrària als triomfalismes, doncs, és positiva. Però clar, després vostè i el president Sánchez i el president Illa a Catalunya fan aquests anuncis donant unes xifres absolutament estratosfèrics que tots, vostès i nosaltres, sabem que són mentida i que no es podran complir, doncs, home, tornes a dir: Ostres, no ho sé. No sé si estan aprenent la lliçó. En fi, senyora ministra, només tocant de peus a terra, amb molt de rigor, sense populisme, podem encarar aquest problema tan greu i complex com és el de l'habitatge. Per això, valorem que la filosofia d'aquest nou pla i la diagnosi que fa el seu Govern es vagi acostant a allò que els experts defensaven i que Junts també defensàvem des de fa molt temps.»