Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
107 declaraciones · página 4 de 4
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Però, malgrat tot això, l'esforç imparable de la ciutadania, dels treballadors i treballadores, dels autònoms, de les grans i de les petites i també de les mitjanes empreses, dels professionals i també del govern republicà, fa que avui siguem la Catalunya dels rècords. Captem més inversions estrangeres que fa 10 anys. Exportem el doble que fa una dècada. Estem tres punts per sota de l'atur de l'estat espanyol. Captem més inversions industrials. Destinem més diners que mai en R+D+i i en Cultura. I els recursos en Salut, Educació i Drets Socials, en pocs anys, han passat de 14 000 milions d'euros a 24 000 milions d'euros. I sí, som la Catalunya dels vuit milions d'habitants, i avui tenim un dèficit fiscal de 22 000 milions d'euros o, dit en altres paraules, Catalunya viu molt per sota de les seves possibilitats per culpa, sí, de pertànyer en aquest estat. I sí, també tenim un acord, tenim un acord d'investidura i el tenim amb vostès. Un acord que s'ha de complir, un mecanisme bilateral entre el govern de l'estat i el govern de la Generalitat per abordar un finançament just pel nostre país, un finançament just per Catalunya. Coneixen perfectament la proposta. És una proposta diàfana, és una proposta rigorosa, és una proposta treballada amb un extens anàlisi jurídic. I sí, també, nosaltres som aquells que no ens rendim. Nosaltres som aquells i aquelles que treballem per totes aquelles persones que viuen al nostre país, siguin independentistes o no siguin independentistes, totes aquelles que des del Maresme, des del Garraf, des del Ripollès o des del Vallès, cada matí pateixen un model ineficient amb una desinversió galopant i una desídia sense límits en el servei ferroviari. Per això també vàrem optar per rodalies en la negociació amb el Partit Socialista. Igual que ho vàrem fer, ho fem, i a fe de Déu que ho aconseguirem, un finançament just per Catalunya, un finançament just que senzillament retorni a la seva ciutadania, a la seva gent, en forma de prestacions i serveis, tot l'esforç d'aquesta gent, tot l'esforç d'aquesta ciutadania.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«I no només això, també calen polítiques fortes, polítiques valentes per enfortir i muscular el model d'explotacions ramaderes petites i mitjanes. Perquè la pregunta és: vostès què fan, a les comunitats on governen, amb la ramaderia extensiva? Ho dic perquè, per exemple, al Govern de Catalunya tenim el Pla de la Ramaderia Extensiva de Catalunya, que és un pla consensuat amb més de 250 agents professionals del sector ramader, de l'àmbit de la recerca, de l'Administració, del tercer sector, un pla amb sis eixos, un pla amb 175 accions que han de permetre millorar la situació del sector ramader extensiu en els propers anys. Tot això és important perquè, des d'un punt de vista social, contribueix, la ramaderia extensiva, com bé s'ha dit, a fixar la gent al territori, contribueix al reequilibri territorial i genera una economia circular. En definitiva, cal establir tots, absolutament tots els canals perquè els ramaders integrin el llop com a part del seu model de treball i no com un enemic. I això vol dir pagar-los pels serveis ecosistèmics que generen. La vella visió antropocèntrica del Partit Popular amb escopeters i la de tornar a erradicar el llop és una solució, si em permeten, de mirada curta. És una solució a curt, i obvia totalment la funció del control de les plagues i neteja cinegètiques que, sens dubte, afecten també el nostre sector productor d'aliments. Amb bones polítiques, els ramaders i els pagesos no necessitarien caçar, però calen polítiques valentes i calen polítiques transformadores, perquè el que realment necessiten els nostres ramaders i els nostres pagesos és guanyar-se dignament la vida.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«En resum, i acabo, president. L'economia catalana avui és més diversificada i resilient que fa 10 anys. I les finances, sí, les finances estan endreçades. Així que, vicepresidenta, no hi ha dubte que l'independentisme ha demostrat ser útil. I ho ha demostrat ser el conjunt del país malgrat una oposició unionista caracteritzada pel bloqueig i per la repressió amb majúscula. El que necessita avui l'economia catalana per continuar avançant, després d'aquest debat que continuarem, òbviament, és la independència del nostre país. Però, mentrestant, mentrestant, nosaltres aprofitem totes les finestres d'oportunitats. I avui tornem a reclamar en veu alta i clara, a favor dels nostres ciutadans i ciutadanes, un finançament just i singular que ens permeti disposar, sí, amb solidaritat..., Gracias, vicepresidenta. Muchas gracias por el tono. El tono siempre es importante, aunque no siempre es suficiente, pero es importante y más en esta Cámara últimamente. Somos un partido nítidamente de izquierdas, un partido republicano, y tenemos muchas obligaciones. Nosotros albergamos unos valores para nosotros muy importantes, pero un partido republicano tiene que decir la verdad, tiene que ser honesto y solidario, y la verdad es que lamento decirlo, lo lamento muchísimo, pero lo cierto es que a Cataluña no se nos escucha.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«És per això que aquell PSC, un PSC catalanista, a diferència, evidentment, d'aquest que tenim avui tan sucursalista, reclamava un millor finançament. I ho feia per Catalunya, des del federalisme simètric que reclamava l'enyorat Pasqual, enyorat no, és a dir, l'enyorem, en tota la seva vivacitat, Pasqual Maragall. L'evidència que Espanya no acceptaria mai ni federalisme ni un finançament just per Catalunya, ni tan sols respecte a l'estatut aprovat per la ciutadania catalana, va fer que molts o que una gran part dels polítics del PSC vinguessin a les files de l'independentisme, des d'Ernest Maragall fins a Joan Ignasi Elena. Senyora ministra, el que sí és de justícia és que d'una Espanya que té un deute igual al seu PIB ens vulguin donar algunes lliçons de bona gestió a una Catalunya que està asfixiada, no per culpa únicament dels governs del PSOE, sinó que, aquí, la bancada tan extremadament ocupada del Partit Popular hi té molt a veure. Perquè, malgrat la seva asfíxia econòmica i financera de l'estat espanyol, malgrat tenir un estat que ens va a la contra i no a favor, malgrat, deixi-m'ho dir així, el boicot d'Espanya d'ençà del procés, el progrés de Catalunya en els darrers 10 anys és indubtable. Atur: del 22 % el 2014 al 9 % actual, 3 punts menys que la mitjana, en aquest cas, estatal, i apropant-nos a nivells de la Unió Europea. Exportacions: de 60 000 milions d'euros el 2014 a 100 000 milions d'euros avui. Inversió estrangera: de 3000 milions d'euros a 6400 milions d'euros. Això què vol dir? Sense calculadora, que hem més que doblat. Igualment, hem doblat la inversió en R+D+I i en cultura, gairebé arribant al 2 % si se'ns hagués aprovat el pressupost que enguany presentava la Generalitat de Catalunya. S'han revertit les retallades salarials en la funció pública i s'han incorporat 33 000 nous professionals sanitaris al sistema i 18 500 nous docents. La Generalitat pagava les seves factures. Ho dic perquè aquest mantra de el govern o els governs independentistes, fixi'ns, els últims 10 anys, les factures es pagaven a més de 50 dies. Avui les paguem a menys de 30.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«El model de finançament de les comunitats autònomes i els ens locals no és un model pactat entre els territoris i l'Estat, ni està subjecte a les necessitats que tenen justament les comunitats autònomes i justament, també, els municipis. És un model de finançament imposat, imposat de manera vertical i que fa bona aquella dita castellana de 'Quien parte y reparte se queda siempre', el siempre el poso jo, però és que és així, 'la major parte'. No debades, l'increment de recursos que s'ha produït en els darrers anys tant pels ingressos que generen els diferents territoris com pels fons europeus, se'ls ha quedat, majoritàriament, l'Estat, que ha incrementat els seus recursos més del doble del que ho han fet les comunitats autònomes i més del triple del que ho han fet, també, les corporacions locals. És a dir, que malgrat que ja fa anys que és evident la necessitat de millorar finançament autonòmic i local, quan hi ha hagut recursos per fer-ho, que hi ha sigut, se'ls ha quedat l'Estat, i no pas les comunitats autònomes, i no pas els ajuntaments, per fer front a les seves obligacions, que són moltes i múltiples, i que van directe, injectades en vena, deixeu-m'ho dir així, als ciutadans i ciutadanes, o a les obligacions econòmiques, financeres i socials dels nostres conciutadans. O pitjor encara. Més enllà d'aquest ofegament, és l'Estat qui es queda amb tot el marge de dèficit, impedint-nos una política keynesiana d'endeutament per afrontar les crisis sense retallades socials.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. I que aprofiti, als que vagin a dinar. Començo aquesta interpel·lació al Gobierno amb una constatació, si em permeten, des del meu punt de vista, i sospito no equivocar-me, irrefutable. L'actual sistema de finançament és una llosa per Catalunya. Ho és per les catalanes i pels catalans, i és una llosa, també, pel teixit productiu del meu país. I ho és perquè és un sistema, vicepresidenta, obsolet. Ho és perquè és un sistema caduc. En definitiva, ho és, i sobretot, perquè és un sistema absolutament injust. És molt òbvia la necessitat d'un canvi a l'actual sistema de finançament, tant autonòmic, com també local. I, de fet, fa anys, i no només anys, sinó, com diem a casa, fa anys i panys que se'n parla, però l'Estat no ha fet res, no ha fet absolutament res per canviar-ho. I avui els hi volem tornar a deixar molt clar. Si els espanyols voleu mantenir aquest sistema de finançament, mantingueu-lo per vosaltres. Nosaltres no hem vingut aquí a canviar-vos el vostre model de finançament. No és aquesta la nostra vocació. Però sí hem vingut aquí a defensar els interessos de la ciutadania de Catalunya i, en conseqüència, també hem vingut aquí a reclamar un sistema de finançament just, amb majúscules, pel nostre país. Perquè Catalunya viu molt per sota de les seves possibilitats i viu molt per sota de les seves possibilitats per culpa, sí, de l'espoli fiscal que patim. I vostès ho saben igual que nosaltres.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué sistema de financiación prevé el Gobierno español en los próximos años para Cataluña?
«Miri, vicepresidenta, un dels grans consensos de la societat catalana, des dels moviments socials fins a la petita i mitjana empresa, és la necessitat d'un model de finançament just i d'acord amb el potencial del nostre país. Ahir la consellera Mas, precisament, presentava la proposta de finançament singular. Per això, li pregunto: quin sistema de finançament preveu el Govern espanyol en els propers anys per a Catalunya? Muchas gracias, presidenta. Muy buenos días, diputadas y diputados. Vicepresidenta, Cataluña y los países catalanes vivimos muy por debajo de nuestras posibilidades. Es absolutamente imposible tener una educación, una sanidad o unos servicios sociales de calidad si solo gestionamos el 9 % de los impuestos que generamos en Cataluña, mientras que España se queda más del 90 %. A eso se le llama expolio fiscal. Las colas de sanidad o las colas de dependencia, la imposibilidad de incrementar los salarios de enfermeros y de enfermeras o los refuerzos educativos son, sin duda, una consecuencia directa de ese expolio fiscal. ¿Es pues un privilegio, como dice el candidato Illa, que Cataluña quiera tener un Estado del bienestar digno con sus propios recursos? En Cataluña, vicepresidenta, el expolio fiscal se está convirtiendo en un expolio social; un expolio que, además, se destina a los privilegios de los de siempre. El gasto militar, lo sabe, que va de Madrid a todas partes; los oligopolios, evidentemente; los monopolios, y a compensar también la bajada de impuestos con que la insolidaria Ayuso acostumbra a premiar a la ciudadanía madrileña.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué decisiones pretende adoptar el Gobierno en materia de inversiones en Cataluña?
«Parlem de xifres. Escolti bé, un 42,6 %, poc més del 40 %, senyor Sánchez, és el que el 2022 l'Estat va executar a Catalunya respecte al que tenia pressupostat. Li diré una altra dada: 166 % a Madrid. Jo no sé què coi negocia vostè amb la senyora Ayuso. Sap quina és la mitjana d'execució dels pressupostos de la Generalitat en els darrers vint anys? L'hi diré jo, l'execució és d'un 87 %. Aquesta xifra nostra entenc que és normal, és una bona execució, però la seva xifra només es pot explicar de dues maneres: o per una extrema incompetència o per una flagrant mala fe. I només té una solució, per nosaltres només té una solució abans d'assolir l'estat propi, que sigui la Generalitat de Catalunya qui executi totes les inversions estatals per als catalans i per a les catalanes, que ens traspassin els recursos per fer aquestes inversions o que siguin les mateixes, aquestes, que el pes de l'economia catalana. Accelerin, senyor Sánchez, les encomanes de gestió i el finançament singular. Aquest és l'acord que vàrem subscriure amb vostè per investir-lo president, amb el seu Govern i també amb els seus socis de govern. Si vostè vol que els republicans independentistes d'esquerres, si vostè vol que Esquerra Republicana de Catalunya doni suport als Pressupostos Generals de l'Estat, compleixi.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«De fet, si el nivell del mar continua pujant, a 550 quilòmetres d'aquest hemicicle podríem tenir els primers refugiats climàtics, i això els ben asseguro que a Catalunya no ho permetrem. El caràcter del sud del Principat de Catalunya i l'esperit deltaic és absolutament imparable. Si alguna cosa he après estimant el Delta és a no subestimar mai la força de la fragilitat, perquè el Delta no és només natura; el Delta és humanitat. Ara fa sis anys naixia la Taula de Consens. Tots els ajuntaments i les dues comunitats de regants van consensuar com protegir el Delta. Hi ha tres elements absolutament clau: les guardes, els sediments i les platges amples. El consens, doncs, passa per mantenir aquest perfil, per anar endavant i no endarrere. No recularem ni un centímetre. He tingut l'honor, també, de treballar al costat de la Taula de Consens durant aquests últims cinc anys des del Govern català, i plegats hem dissenyat l'Estratègia Delta, una estratègia sòlida per protegir justament el delta de l'Ebre, un full de ruta que compta amb tothom: amb els arrossaires, amb els pescadors i pescadores, amb els agricultors, amb els caçadors, amb els regants, amb les administracions locals i també amb el Govern de la Generalitat. Són accions estratègiques, són accions planificades i calendaritzades, que ens marquen el camí i ens diuen què hem de fer, com ho hem de fer, quan ho hem de fer i amb qui ho hem de fer. És un model de cohesió amb base a la sostenibilitat, una estratègia que uneix coneixement i gestió, i ho fa per evitar, òbviament, la regressió i la subsidència amb solucions sempre basades en la mateixa natura. No es tracta d'anar en contra de la natura; al contrari, es tracta d'utilitzar aquesta natura per afavorir les necessitats del Delta. Una estratègia a curt, a mitjà i a llarg termini. En definitiva, una estratègia que avui té el consens del Delta i també del país. Gràcies, com no pot ser d'altra manera, també a la Taula de Consens i al seu Pla.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Bé, molt bon vespre a tots i a totes. El delta de l'Ebre és un espai únic a Catalunya, és la primera zona humida del país i una de les més remarcables de la Mediterrània occidental. La seva situació és estratègica i el seu alt valor biològic, geològic i paisatgístic contrasta de ple amb la humanització d'aquestes terres, que l'han convertit en un gran rebost, gràcies també als seus valors socioeconòmics, però sobretot a la seva gent, dones i homes ferms que cuiden i treballen la terra que els ha vist néixer i créixer i que fan bategar cada dia un espai natural i, alhora, un espai productiu. Però el delta de l'Ebre, a banda de ser un ecosistema únic, és també un ecosistema fràgil, sobretot per les inclemències climàtiques. Durant massa anys les disputes entre administracions i entre el mateix territori han generat desprotecció i, alhora, desinversió i, sobretot, una situació de retrocés de l'espai deltaic que ratlla, si em permeten, el delicte. De fet, en els darrers vint anys s'ha perdut més d'un quilòmetre i mig de costa, una dada que, segons l'IPCC, podria augmentar si es compleixen les previsions. Les conseqüències de tot plegat són catastròfiques, no només en l'àmbit ambiental, sinó també per als habitants del Delta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Anem per la primera idea, la de la manipulació per part del Partit Popular i el PSOE, deixin-m'ho dir, és bastant certa. Per què negar-ho?, com a portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, un partit represaliat com el que més per la mala praxi judicial espanyola, no tinc la més mínima intenció de justificar ni tampoc de relativitzar la instrumentalització de la justícia que s'està duent a terme en aquest Estat. Ara bé, hi ha una idea, si em permeten, que realment sí que em crida l'atenció en la proposició de VOX, que és la següent, sobretot quan indiquen, i llegeixo textualment: 'La consecuencia de la elección exclusiva por la cámara ha sido que las mayorías parlamentarias se han apropiado de uno de los tres poderes del Estado' i, atenció: 'cuestión especialmente grave teniendo en cuenta que la gobernabilidad, las últimas décadas, ha dependido de los grupos separatistas'. I aquí, senyores i senyors diputats, sí que em vull aturar un moment, perquè al final resultarà que som justament els i les independentistes els que controlem el poder judicial espanyol, aquells que van ser condemnats a més de cent anys de presó per fer un referèndum per aquests mateixos jutges. Quina manera més extremadament curiosa de manipular, aquesta que t'acaba deixant un país amb desenes de presos polítics i exiliats. De fet, senyores i senyors diputats, si no estiguéssim parlant de vulneracions tan greus de drets humans, aquest paràgraf de VOX realment faria riure. És el que podríem catalogar d'acudit dolent.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Hi ha moltes coses més que els podria explicar, per exemple, que a les comarques de Tarragona, que també patim aquests vessaments, malauradament, doncs ja s'ha constituït la plataforma Zero Pèl·lets amb l'objectiu de lluitar contra les fuites d'aquests microplàstics. Tot això, en definitiva, requereix de bones polítiques públiques. I acabo, i sobretot, del respecte també a les competències d'aquests territoris que anem un pas per davant. Ho dic perquè a Catalunya fa molts anys que treballem amb el cànon de residus, per exemple, que és una taxa finalista que ens ha permès a dia d'avui acostar-nos als objectius marcats per la Unió Europea. Un cànon que crea consens absolut al meu país, però que quan la llei estatal va entrar en vigor, vàrem haver de lluitar moltíssim per poder mantenir i seguir treballant a favor de la recollida selectiva i de les polítiques ambientals. Nosaltres hi estem compromesos i estem compromesos en molts aspectes, i això és el que vostès haurien de fer. Mirin, jo no sé què passarà el dia 18 a Galícia, fruit de les eleccions, sí que desitjo que als companys del BNG els vagi de fàbula. Però el que sí que sé és que seria desitjable que vostès i vostès, però sobretot vostès, que en aquests moments tenen la responsabilitat a la Xunta, estiguessin per la feina. Perquè sens dubte, els gallecs i les gallegues i la resta de ciutadans hi sortirien guanyant moltes. Moltes gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«L'accident dels pèl·lets de la costa gallega no ha fet altra cosa que posar una vegada més en evidència la fragilitat dels nostres ecosistemes, que això és el que més els hauria de preocupar. I no només això, sinó també la salut humana davant la proliferació dels plàstics d'un sol ús. Senyories, l'any 22 aquesta cambra aprovava la Ley 7/2022, de 8 d'abril, de residuos y suelos contaminantes. Seguidament, aprovava el Reial Decret, com he dit, d'envasos i residus. Aquesta llei, que transposarà la Directiva europea de plàstics d'un sol ús, va arribar amb molts anys de retard. I el reial decret també preveia una sèrie de mesures que havien d'incidir justament en la reducció efectiva dels plàstics. Però avui més que mai toca dir que la seva implantació no s'està duent a terme. Jo voldria aprofitar aquest faristol que vostès utilitzen per fer campanya electoral i per no tocar el tema de fons- per denunciar totes aquestes mesures de la llei i del reial decret que encara avui no s'estan desenvolupant. En cito algunes: l'obligatorietat de la venda a granel de fruites i verdures, per exemple; la prohibició de productes de plàstic d'un sol ús, per exemple, també; la prohibició del bisfenol o altres productes en els envasos, una mesura directament vinculada amb la salut humana, i al grup que tinc l'honor de representar ens preocupa, i molt; la prohibició de la incorporació intencionada de microplàstics i esferes de plàstic en determinats productes; l'establiment d'objectius de reutilització i preparació de la reutilització; l'obligatorietat a l'hora de disposar de referències d'envasos reutilitzables als supermercats, etcètera. Totes aquestes mesures, que, malgrat no ser suficients, havien d'incidir en la reducció efectiva dels plàstics d'un sol ús. A dia d'avui, dos anys després de l'aprovació hi torno-, com diria el mestre Tardà, el més calent és a l'aigüera.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Des del Govern espanyol, i ara ens ho repetia el ministre, es critica, en part, el Govern gallec perquè no activés el nivell 2, que hauria permès la intervenció, en aquest cas, d'un operatiu estatal. I des de la Xunta s'acusa el Govern de Sánchez de no haver facilitat, en aquest cas, informació sobre l'accident i la càrrega, i alhora, es nega que els plàstics siguin perillosos, tot i que sí que es reconeix que és millor retirar-los. Fa molts pocs dies, el Ministeri de Transició Ecològica va publicar l'informe de residus municipals de l'any 21 i algú es preguntarà: i aquesta diputada per què ens parla d'això? Doncs sí, els parlo d'això perquè hi té molt a veure. Les conclusions d'aquest informe són molt clares i diàfanes. Se segueix amb la tendència de creixement. Les mesures aprovades en la Ley de Residuos y Suelos Contaminantes i alhora també en el Reial Decret d'Envasos no s'estan aplicant, malgrat que aviat farà dos anys de la seva aprovació. I no només no s'apliquen, sinó que en cap cas suposaran una reducció efectiva en la producció de plàstics ni tampoc en la seva dispersió.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Diputades i diputats, afortunats i afortunades les que heu pogut dinar. Molt bon any a totes i a tots. D'entrada deixi'm dir que aquest any que acabem d'encetar val a dir que segueix com els anys que deixem enrere, amb deslleialtats, certs desequilibris també, amb més d'un greuge, i també amb abusos. De fet, aquests són només alguns dels mots que defineixen -i, al meu entendre, ho defineixen bastant acuradament, bastant a la perfecció- la relació de l'Estat amb Catalunya, també amb el País Valencià i, òbviament, amb les Illes Balears, sobretot quan parlem del repartiment de recursos. I alerto, perquè abans he escoltat alguna temptació i allò que uns i els altres es van assenyalant. Cap de les dues bancades hauria de mirar de reüll a l'altra. El bipartidisme espanyol sempre, absolutament sempre, hagi tingut les claus de la caixa qui les hagi tingut, ja sigui el PSOE o ja sigui el PP, ha compartit un denominador comú absolutament inqüestionable, que és un desequilibri vertical entre l'Estat i els Països Catalans. De fet, des de l'any 2009, quan es va posar en marxa l'actual sistema de finançament, l'Estat ha anat acaparant recursos del sistema i ho ha fet en detriment. -i és així, vicepresidenta- de les comunitats autònomes que any rere any han anat perdent pes justament en el repartiment d'aquests recursos que avui ens ocupen.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Senyores i senyors diputats, la realitat sempre és tossuda, i en el tema que ens ocupa avui no només tossuda, sinó també inqüestionable. De fet, avui ens ocupen dues realitats. La primera, fa molts anys que la pagesia s'afronta a reptes cada vegada més latents: poc relleu generacional; ínfim valor social al sector primari; escassa rendibilitat per la brusca caiguda de preus; una llei de la cadena alimentària que va arribar tard i, si em permeten, molt poc ambiciosa; els elevats preus dels combustibles; els elevats preus dels fertilitzants; l'excés de burocràcia; una sequera severa i persistent; una política agrària comuna que no està pensada per als petits professionals, que són els qui realment preserven el territori; una PAC uniforme que no està ni territorialitzada ni regionalitzada i que no soluciona els problemes del pagès; un sistema d'assegurances que, davant del canvi climàtic i de les seves derivades, necessita amb urgència una revisió i molt més suport al sector, entre un llarg etcètera. La segona realitat, el planeta se'ns està desfent a les mans i de planeta només en tenim un. No hi ha pla B. Els recursos són finits, s'acaben, tots, absolutament tots, i tothom, pensi el que pensi, fins i tot els feixistes, respiren el mateix aire que la resta de mortals. Un aire, val a dir, massa contaminat, un aire en un món extremadament escalfat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«President, diputades, diputats. De fet, és tan cert que la pagesia i el món rural pateix com que el neofranquisme de Vox utilitza justament aquesta situació per posar més llenya al foc i convertir un sector estratègic que produeix aliments sans, segurs i de qualitat en la seva particular reserva de vots. Però el pitjor del partit d'Abascal no és això. No és només que, a banda d'atiar aquest polvorí es presenta directament -i avui n'hem tingut una mostra- com l'abanderat de les reivindicacions agràries, contraposant-les sempre, absolutament sempre, a la protecció del medi ambient. I això, senyores i senyors diputats, a banda de ser perillós, és una immensa irresponsabilitat. Mirin, una servidora ha tingut l'honor d'haver estat durant cinc anys la consellera, la titular del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Govern català. Un departament, però, que fa dos anys i mig el president Aragonès va ampliar amb les competències de medi ambient, de qualitat de l'aire, de residus, d'aigua i d'energia. D'això se'n diu fer polítiques transversals i alhora polítiques transformadores.»