Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.823 declaraciones · página 41 de 61
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«La DANA, òbviament, també va afectar les infraestructures, i d'una forma molt important, i aquesta és una matèria -la de la compareixença d'avui- en la que cal dir que les infraestructures és un dels mals reparables -n'hi ha que no ho són, però aquest sí que ho és. I també cal dir que a hores d'ara ja s'han recuperat o reparat en una part molt principal les afectacions d'aquestes infraestructures. En aquest terreny, cal aprendre d'aquestes situacions. A Catalunya, que som un país mediterrani, que també patim DANAs, que també patim tempestes de fa molts anys, més greus darrerament, probablement, o més sovintejades, però que fa temps que també ho patim -davant del canvi climàtic, doncs com dic, s'agreugen-, davant d'aquests fenòmens ja vam iniciar un pla de revisió i millora de la resiliència de les infraestructures davant del canvi climàtic. I això s'haurà de fer a tot arreu i s'haurà de fer a totes les infraestructures, especialment les crítiques: episodis de vent d'alta intensitat, de fortes precipitacions i altres alteren d'una forma seriosa les comunicacions i la mobilitat, i això s'ha de preveure tant com sigui possible. Això no evita, però, afectacions -evidentment, no es podrà evitar al cent per cent-, però preveu una part d'elles.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Moltes gràcies, senyor president. Senyor ministre, senyors diputats, senyores diputades, efectivament, avui compareixem per donar resposta, millor dit, a dues compareixences, l'una sobre la DANA, l'altra sobre el caos ferroviari del mes d''octubre', entre cometes, que, lògicament, s'acumulen, no? Si parlem de DANA, el primer que cal és fer un record de les víctimes, fer un record de les famílies, de Catalunya, d'Andalusia, però molt especialment de València, on hi va haver la màxima afectació. Han passat dies, però encara hi ha moltes famílies que no estan en la normalitat i que encara tenen el dol de la pèrdua d'amics i de familiars, de persones estimades, o de la seva casa o de les seves pertinences, de les seves propietats. Per tant, un record per a tots ells i per a tota la gent que ha estat treballant perquè es pugui recuperar la normalitat, treballadors públics i voluntaris de tota mena. Falta molt encara perquè es recuperi la normalitat en aquest territori. Evidentment, caldrà exigir responsabilitats, perquè, de l'actuació de tots plegats, però sobretot dels responsables directes, n'hi ha molt que parlar encara, i s'hauran de demanar responsabilitats perquè hi havia pèrdues de vides evitables, hi havia pèrdues materials evitables. I, la informació de què disposem tots plegats de l'actuació d'aquests responsables polítics més directes, dels principals responsables, està més -la informació que tenim, eh?- entre un sainet i un manual d'incompetència que d'un relat de professionalitat i d'actuació responsable, amb desaparicions d'alguns responsables polítics de primer nivell en els moments més crítics, dinars copiosos, estrelles mediàtiques, toreros, però pocs experts i pocs professionals liderant la resposta immediata a una crisi tan terrible. Per tant, caldrà assumir responsabilitats per justícia i per higiene democràtica.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Presidente sobre la situación política en el Reino de España?
«¿Sabe por qué somos exigentes y lo seguiremos siendo, señor Sánchez? Entre otras cosas, porque el presidente de la Generalitat de Catalunya ha decidido no serlo, porque viene renunciado porque es de su partido, y hay algunos aquí que para defender bloques ideológicos españoles han renunciado a defender Cataluña. Estamos en política para servir a los ciudadanos catalanes, no para servirlos a ustedes. Y nos plantamos porque es nuestra responsabilidad defender a Cataluña ante un Gobierno que no lo hace. ¡Viva Cataluña libre! Gracias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Presidente sobre la situación política en el Reino de España?
«Sap per què som exigents i ho seguirem sent, senyor Sánchez? Entre d'altres coses, perquè el president de la Generalitat de Catalunya ha decidit no ser-ho, perquè ve renunciat perquè és del seu partit. I n'hi ha alguns d'aquí que per defensar blocs ideològics espanyols han renunciat a defensar Catalunya. Estem en política per servir els ciutadans catalans, no per servir-los a vostès. I ens plantem perquè és la nostra responsabilitat defensar Catalunya davant un Govern que no ho fa. Visca Catalunya lliure! Moltes gràcies. Lo que estamos haciendo nosotros es lo que nadie más se atreve a hacer: exigirles a ustedes que muevan el culo y que hagan el trabajo que tienen que hacer en Cataluña. Paguen lo que deben a los catalanes; traspasen las competencias acordadas; respeten las competencias que ya tenemos; demuestren que les indigna tanto como a nosotros que la cúpula judicial española se vanaglorie de no aplicar las leyes que se aprueban aquí; publiquen las balanzas fiscales -tienen los datos-; inviertan el desastre que han dejado en Renfe ustedes y el Partido Popular -en Renfe y Rodalies de Catalunya-; plántense ante Europa cuando sentencian a muerte a los pescadores y agricultores de Cataluña; dejen de apretar a las pequeñas y medianas empresas; dejen de cosernos a impuestos; ejerzan la diplomacia para aprobar la oficialidad del catalán en Europa; hagan vivienda pública y equilibren los precios; respeten a la Policía catalana; agilicen la ley contra la multirreincidencia presentada por Junts aquí y admitida a trámite. Cuando alguien entra en Cataluña la Policía que tiene que ver es la Policía catalana, la lengua que ha de aprender es el catalán y el país que ha de respetar y ha de saber que pisa es Cataluña.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Presidente sobre la situación política en el Reino de España?
«El que estem fent nosaltres és el que ningú més s'atreveix a fer, que és exigir-los a vostès que moguin el cul i facin la feina que han de fer a Catalunya. Paguin el que deuen als catalans; traspassin les competències acordades; respectin les competències que ja tenim; demostrin que els indigna tant com a nosaltres que la cúpula judicial espanyola es vanti de no aplicar les lleis que s'aproven aquí; publiquin les balances fiscals -tenen les dades per fer-ho-; reverteixin la desfeta que han fet vostès i el Partit Popular a Rodalies i Renfe Catalunya; plantin-se davant d'Europa quan sentencien a mort els pescadors i els pagesos de Catalunya; deixin de collar les petites i mitjanes empreses; deixin de cosir-nos a impostos; exerceixin la diplomàcia per aprovar l'oficialitat del català a Europa; facin habitatge públic i equilibrin els preus; respectin la policia catalana; agilitzin la llei contra la multireincidència presentada per Junts aquí i admesa a tràmit. Quan algú entra a Catalunya la policia que ha de veure és la catalana, la llengua que ha d'aprendre és el català i el país que ha de respectar i ha de saber que trepitja és Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Presidente sobre la situación política en el Reino de España?
«El dia de la seva investidura, senyor Sánchez, li dèiem que era la seva responsabilitat trobar la manera de respectar el marc que vostès i nosaltres havíem acordat i fer honor a aquest escrit i a aquesta signatura. També li vam suggerir que no ha temptés la sort amb Junts. Vostès saben perfectament que nosaltres no anem de farol. No ens vam presentar a les eleccions espanyoles per donar estabilitat a cap govern espanyol, i menys a un govern espanyol que no compleix amb Catalunya, sigui del color que sigui. Estan en números vermells, senyor Sánchez, es posaran al dia? El día de su investidura, señor Sánchez, le decíamos que era responsabilidad suya encontrar la manera de rescatar el marco que ustedes y nosotros habíamos acordado y honrar este escrito y esta firma. También le sugerimos que no tentara a la suerte con Junts. Usted sabe perfectamente que nosotros no nos pegamos faroles. Junts no se presentó a las elecciones españolas para dar estabilidad a ningún Gobierno español, y menos a un Gobierno español que no cumple con Cataluña, sea del color que sea. Están en números rojos, señor Sánchez, ¿se pondrán al día ustedes?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«La iniciativa intenta solucionar una situació que genera un gran dilema. Es proposa: quan la persona que es trobi en final de vida conservi la seva aptitud per prendre decisions, la voluntat manifestada durant aquest moment prevaldrà sobre qualsevol altra voluntat prèvia, és a dir, la darrera voluntat mana sobre qualsevol voluntat anterior. I si resulta que ha perdut les seves facultats mentals a l'últim moment i per això canvia d'opinió? De nou, entenem que en aquests casos ha d'existir un acompanyament d'un professional sanitari que pugui determinar fins a quin punt un deteriorament cognitiu ha de bandejar, ha de substituir una decisió presa en plenes facultats mentals i amb plena consciència de la situació. Les administracions sanitàries han de promoure estudis sobre el deteriorament cognitiu i la seva influència en la presa de decisions. Alguns centres hospitalaris de Catalunya ja ho estan fent. Com més dades, més capacitat tindrem per legislar correctament. Respecte del model d'instruccions prèvies, a Catalunya s'han anat construint eines per part del Departament de Salut, com la de decisions compartides de l'Aquas, per informar i ajudar en un moment tan transcendent com el de deixar testimoni vital, eines que han sortit de la col·laboració amb les entitats de pacients que han anat adaptant els documents a totes les casuístiques possibles, també a la de la demència, per exemple, estipulant els graus acceptables per a la persona. Proposen que les instruccions prèvies figurin en l'historial clínic, però pot ser una mesura inútil en molts casos si no hi ha interoperativitat en el sistema. Un exemple: persona afectada per l'ELA que ja ha fet document d'instruccions prèvies demanant que no se li faci una traqueotomia -és un exemple. Arriba a urgències per una insuficiència respiratòria; surt d'urgències amb una traqueotomia feta. Els metges han fet el que calia per mantenirlo en vida, però, per desconeixement d'aquestes instruccions prèvies, en contra de la voluntat del pacient. Són temes molt delicats, són temes que aixequen dilemes, i moltes polèmiques, a vegades, que per nosaltres és important que es puguin tractar des del respecte de les competències autonòmiques. A Catalunya les tenim des de fa molts anys i pensem que les estem exercint de manera correcta. Per tant, volem continuar mantenint intactes aquestes competències.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«A l'Estat espanyol, la llei bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i de documentació clínica va arribar dos anys després de la catalana, quan la Generalitat ja estava creant el seu registre de documents de voluntats anticipades, independentment que s'hagin emès davant notari o de testimonis. Cinc anys després va arribar el registre estatal desenvolupat pel Reial Decret 124/2007, de 2 de febrer. Respecte de les instruccions prèvies, testimoni vital o voluntats anticipades, Catalunya està clar que té més experiència, però sobretot té competències. Valorant els termes de la seva proposta, estem parlant de decidir davant de situacions de gran dificultat, emocionalment molt dures, situacions que s'han fet més presents en les nostres vides i en les nostres converses des que fa quatre anys va entrar en vigor la llei orgànica de l'eutanàsia. La proposició de llei que proposen estableix que les instruccions prèvies s'han de produir dins dels límits legals, eliminant la referència a la lex artis i aportant major seguretat jurídica en la seva aplicació. És important tenir en compte que hi ha casos en els que eliminar la lex artis com a criteri pot ser contraproduent. Pensem, per exemple, en aquells casos en els que la persona que vol deixar instruccions prèvies respecte de la seva salut pugui tenir un deteriorament cognitiu o problemes de salut mental. Seria convenient el suport d'un professional amb experiència que determini si la persona està en plenes facultats, justament, per decidir. S'ha d'anar molt en compte respecte d'això; ho saben els professionals implicats en la Comissió de Garantia de l'Eutanàsia. Una manera de protegir la seguretat jurídica dels professionals i de les institucions sanitàries és justament garantint que la persona que vol renunciar a un tractament o a seguir vivint estigui en situació de prendre aquesta decisió, i, si és el cas, ha de prevaldre la seva voluntat, per molt dolorós que sigui per als seus familiars. També això garanteix la seguretat jurídica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«Gràcies, presidenta. Bé, refermar la capacitat de decisió del pacient, garantir la seguretat jurídica dels professionals sanitaris quan les instruccions que dona un pacient en final de vida poden xocar amb la bona praxi mèdica. Aquests són, ras i curt, els objectius de la iniciativa. El problema és que estem parlant d'una matèria en la que Catalunya té competències recollides a l'Estatut. Article 20.2: 'Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d'una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d'ésser respectades en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari, quan no estiguin en condicions d'expressar personalment llur voluntat.' Unes competències que s'han anat desenvolupant en diferents lleis. Fa vintiquatre anys, Catalunya va regular per primer cop a l'Estat espanyol la possibilitat d'elaborar documents de voluntats anticipades perquè tota persona gran amb capacitat suficient pugui comunicar les intervencions i els tractaments mèdics que accepta o rebutja si arriba a trobarse en una situació en què no pot expressar la seva voluntat. Va ser a la Llei 21/2000, de 29 de desembre, una llei que ha estat modificada recentment a petició de l'Associació pel Dret a Morir Dignament per eliminar les traves burocràtiques i facilitar que el document de voluntats es pugui fer davant d'un professional sanitari, pensant especialment en la gent més gran -Decret 2/2024, de 6 de febrer.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«Som conscients que el sistema va sobrepassat des de fa molts anys. A Catalunya patim una situació d'infrafinançament que posa molt complicat el dia a dia. Estem farts de reclamarli a l'Estat més recursos, en part per fidelitzar les infermeres en actiu mitjançant el reconeixement econòmic més enllà del social i del laboral. Això podria evitar que moltes hagin de marxar a l'estranger, ajudaria a recuperar les exiliades i també les que han abandonat la professió, cremades per la sobrecàrrega de treball que suporten. Estem parlant d'un dèficit de 19 000 infermeres a Catalunya, més de 120 000 a tot l'Estat, per tant, d'un problema que de ben segur no s'arregla posant en una llei que s'ha de reduir el rati d'infermeres per pacient, senzillament perquè això no es podrà complir. Per tant, necessitarem altres mesures. Malgrat ser insuficients, les infermeres són les professionals més nombroses del sistema i massa sovint no tenen el poder de decisió que meriten. És important entendre que estem parlant de graduades en infermeria, i moltes d'elles especialistes via EIR com a infermeres residents amb quatre més dos anys de formació. Fa gairebé un any vàrem demanar a la ministra de Sanitat que impulsés el reconeixement de la categoria professional de la infermeria, com a facultatius que són, en l'escala i amb la solució econòmica que tingui en compte la preparació acadèmica. Acabem de veure com de nou les accions del ministeri són de cost zero; reconeixement laboral, sí, però no econòmic. Mentre el ministeri aplica el seu cost zero, la sanitat de Catalunya afronta cada any un sobrecost de gairebé 3000 milions, el que suposa un 20 % extra del pressupost total, que és de 13 000 milions. I, mentrestant, el Govern espanyol va ampliant la cartera de serveis. Necessitem més recursos per poder millorar les condicions econòmiques dels nostres professionals sanitaris, incloses les infermeres, o per poder contractarne més i millorar la proporció personalpacient, sense oblidar que cal planificar les dotacions futures d'infermeres des de l'oferta universitària per tal d'augmentar el nombre total i garantir la reposició per jubilacions.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«La professió ha donat un cop al damunt de la taula per reclamar solucions en moltes ocasions; fa unes setmanes, aquí mateix, al Congrés, quan la representant de la comissió promotora d'aquesta iniciativa legislativa popular denunciava que aquesta iniciativa, nascuda fa més de cinc anys, va ser prorrogada fins a vuitantatres vegades la legislatura anterior. Avui, si es pren en consideració, es tornarà a posar en marxa el rellotge de la tramitació parlamentària, i totes i tots hem d'estar a l'alçada de qui ens cuida a la consulta, al domicili, a l'hospital o a d'altres serveis. Ara som nosaltres els que ens hem de cuidar d'ells, però, si m'ho permeten, nosaltres, a Junts, el que els diem és que ho volem fer des de Catalunya, perquè per això tenim les competències. Més infermeres és més salut, més seguretat i menys despesa. La sobrecàrrega sobre les infermeres fa que els pacients tinguin un major risc de patir errades sanitàries, com en la medicació, o complicacions evitables, com infeccions hospitalàries o les conegudes úlceres de pressió, que es tenen per estar massa sovint en una mateixa posició. També hi ha més possibilitat d'allargar l'estada a l'hospital o que hi hagi un major nombre de reingressos, i això té un gran cost sanitari i, a més, un major risc de mort. Aquestes afirmacions estan basades en els estudis desenvolupats per la infermera Linda Aiken al llarg de trentacinc anys de professió i en més de trenta països. Linda Aiken, que és, per cert, doctora honoris causa per la Universitat de Vic, on van tenir molt clar -molt clar- el valor del seu treball d'investigació i anàlisi.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«Gràcies, president. Senyories, aquesta iniciativa té com a objectiu garantir la seguretat dels pacients des de la millora de les condicions de treball del col·lectiu d'infermeria. Com a iniciativa legislativa popular va recollir 660 000 firmes el 2019, abans de la pandèmia de la covid19. Estem segurs que haurien estat milions si s'haguessin recollit després de la pandèmia. Totes i tots recordem perfectament aquelles sortides a finestres i a balcons per aplaudir la feina dels sanitaris, herois i heroïnes en una de les vivències més dures que ens ha tocat afrontar: en dos anys, gairebé 100 000 morts a tot l'Estat, 24 000 a Catalunya. De nou, des d'aquí, gràcies a tots els membres del col·lectiu sanitari per cuidarnos arriscant la vostra vida. Afortunadament, ha quedat enrere aquell episodi que va portar al col·lapse qualsevol model sanitari, però la sanitat postpandèmia segueix patint, i de quina manera, les tensions lògiques de quan no hi ha prou personal per fer front a tota la demanda assistencial. I això es tradueix en estrès, en pressió sobre les bates blanques i, molt especialment, sobre les infermeres i els infermers.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Ante esta extrema crisis humanitaria y de violencia, en Junts per Catalunya nos mantenemos inalterables al abogar que nunca se pueden conculcar en ningún caso ni los límites que nos marcan los tratados internacionales ni el derecho humanitario. Hemos condenado firmemente, lo seguiremos haciendo, cualquier transgresión en este ámbito, venga de donde venga. Decía que el impacto humano es dramático y cada día que pasa es muchísimo más desgarrador. Ya contamos por miles las víctimas civiles. El dolor y el sufrimiento de los familiares de todas estas víctimas y de las dos poblaciones en su conjunto se ven incrementados por el miedo a más ataques y más bombardeos, por la imposibilidad de poder escapar de la zona de guerra y, sobre todo, por las extremas dificultades que tienen que soportar para recibir la ayuda humanitaria. Esta ayuda humanitaria, que es absolutamente perentoria y que se necesita, debe seguir llegando sea como sea, señor ministro. Todos debemos reconocer que esta situación es humanamente insostenible. Es necesario un alto al fuego inmediato. Hay que detener los bombardeos indiscriminados y liberar a todos los rehenes inmediatamente. A principios de aquel mes de octubre se debería haber anunciado un acuerdo histórico entre Israel y Arabia Saudí, con la participación de Qatar y Estados Unidos; un acuerdo que hubiera podido marcar un punto de inflexión en el mapa geopolítico regional y que inquietaba profundamente a Hamás, a Hizbulá y al mismo Irán. Irán ha ganado muchísima influencia en Oriente Próximo, que está fracturado por múltiples conflictos. Se apunta que con el atentado terrorista se quiso frustrar deliberadamente aquel acuerdo; un acuerdo que buscaba la paz regional con la normalización diplomática de Israel con sus vecinos árabes, pero ignorando a los palestinos. Imagino que no es necesario recordar que ninguno de los países árabes ha cesado sus relaciones con Israel. En cualquier caso, el impacto de los ataques de Hamás el 7 de octubre y la posterior reacción de Israel ha comportado una inmensa frustración -inmensa por impotencia- en todos aquellos partidarios de la negociación para resolver el conflicto israelí-palestino. Como todo reto complejo, la geopolítica se configura con matices y evitando el o blanco o negro.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Permeti'm fer un incís. Vostè s'ha referit -i ha fet bé- a no traslladar aquí el conflicte israelopalestí perquè s'estan creant reaccions certament polaritzades, i és cert que a casa nostra han aparegut alguns brots de tensió contra comunitats jueves o persones jueves d'aquí: pintades o assenyalaments, aïllaments socials... Què està fent exactament el seu Govern per atacar aquestes actuacions i discursos clarament d'odi? Jo no he vist que emprenguessin cap acció. En definitiva, que no es pot parlar de pau de manera honesta i global en un context regional com el del Pròxim Orient si no s'aborden totes les formes de violència i injustícia que afecten els diferents pobles, minories i també els drets de la dona durament infringits. La pau no és només l'absència de guerra, sinó la presència de justícia, equitat i respecte per tots els drets humans. Moltes gràcies. Muchas gracias y bienvenido, señor ministro. Estamos en momentos muy convulsos y es cierto que a veces pensamos que algunos se sienten más cómodos diferenciando el dolor y la angustia de las personas según con qué bando se sientan más identificados. Nosotros no, Junts per Catalunya no. Somos muchos los que nos vemos incapaces de distinguir los gritos de sufrimiento de una víctima palestina de una de Israel o de una de Armenia, kurda o iraní. Hace un año del ataque terrorista de Hamás contra la población civil israelí, y un año después sigue habiendo personas secuestradas y retenidas violentamente por la organización terrorista. También hace un año que Israel se defiende de este ataque indiscriminado. El Gobierno de Netanyahu continúa en una espiral bélica contra Hamás -es cierto que contra Hizbulá ha habido este alto al fuego provisional- mientras exige la libertad de todos las personas que están secuestradas. Básicamente, la situación es dramática para la población civil, una tragedia para todos -hombres, mujeres, niños, muchos palestinos, también israelíes-, todos víctimas del terrorismo y de la beligerancia de la respuesta del actual Gobierno de Netanyahu.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I davant d'aquesta extrema crisi de violència i humanitària, Junts per Catalunya ens mantenim inalterables en advocar que mai es poden conculcar, en cap cas, ni els límits que ens marquen els tractats internacionals ni el dret humanitari. Hem condemnat fermament, i ho seguirem fent, qualsevol transgressió en aquest àmbit, vingui d'on vingui. Deia que l'impacte humanitari és dramàtic i, cada dia que passa, molt més colpidor. Comptem per milers ja les víctimes civils. El dolor i el patiment dels familiars de totes aquestes víctimes i de les dues poblacions en el seu conjunt encara es veuen incrementats per la por a més atacs, a més bombardejos, per la impossibilitat de poder escapar de la zona de guerra i, sobretot, per les extremes dificultats que han de suportar per rebre l'ajuda humanitària, aquesta ajuda humanitària que és absolutament peremptori que continuï arribant. Ha de seguir arribant sigui com sigui, senyor ministre. Tots hem de reconèixer que aquesta situació és insostenible, humanitàriament insostenible. Cal l'alto el foc immediat, cal aturar els bombardejos indiscriminats i cal alliberar tots els ostatges immediatament. És sabut que a principis d'aquell mes d'octubre s'anava a anunciar un acord històric, un acord històric entre Israel i l'Aràbia Saudita que comptava amb la participació dels Estats Units i de Qatar; un acord que hagués pogut marcar un punt d'inflexió en el mapa geopolític regional i que inquietava profundament Hamàs, Hezbollah i el mateix Iran. L'Iran, que ha estat guanyant molta influència en l'Orient Mitjà, que està fracturat per múltiples conflictes. S'apunta que amb l'atemptat terrorista es va voler frustrar deliberadament aquell acord, acord que cercava la pau regional amb la normalització diplomàtica d'Israel amb els seus veïns àrabs, ignorant els palestins. Imagino que no cal que recordi que cap dels països àrabs ha cessat les seves relacions amb Israel. En tot cas, l'impacte dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre i la posterior reacció israeliana han comportat una immensa frustració -immensa per impotència- a tots aquells partidaris de la negociació per resoldre el conflicte israelopalestí. I, com tot repte complex, la geopolítica es configura amb matisos i fugint del tot blanc i del tot negre.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Moltes gràcies. Moltes gràcies i benvingut, senyor ministre. Ens trobem en temps ben convulsos, i és cert que a vegades sentim alguns que se senten més còmodes diferenciant el dolor i l'angoixa de les persones segons de quin bàndol es puguin sentir més propers. Nosaltres no, Junts per Catalunya no. Som molts els que ens veiem absolutament incapaços de distingir els crits de patiment d'una víctima palestina d'una d'israeliana o d'una d'armènia o kurda o d'iraniana. Ja fa un any de l'atac terrorista de Hamàs contra la població civil israeliana, i un any després encara hi ha persones segrestades i retingudes violentament per l'organització terrorista. I, alhora, també fa un any que Israel es defensa d'aquell atac indiscriminat. Encara ara, el Govern Netanyahu continua en una espiral bèl·lica contra Hamàs. És cert que contra Hezbollah hi ha aquest alto el foc provisional mentre exigeix la llibertat de tots els hostatges. Un any de guerra. I la situació que allí s'hi viu doncs és, efectivament, dramàtica, una tragèdia per a tothom: homes, dones, infants, molts palestins, també israelians, tots víctimes, tots; víctimes, a la fi, del terrorisme i de la bel·ligerància, també, de la resposta de l'actual Govern de Netanyahu.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué credibilidad tiene la UDEF después de que se haya detenido al jefe de Antiblanqueo de la Policía en...
«Senyor Marlaska, ja ningú discuteix la falta de rigor ni la intencionalitat política dels informes de la UDEF en casos com l'operació Catalunya ni tampoc la dels informes de la Guàrdia Civil en casos com Tsunami Democràtic. No tenim cap garantia que les clavegueres s'hagin acabat; al contrari, amb vostè de ministre, la fàbrica de fang, la fàbrica de porqueria continua a ple rendiment. Li recordo el cas de l'advocat Gonzalo Boye, actualment a judici perquè la UDEF va pactar la llibertat d'un presumpte assassí a canvi d'incriminar-lo. Senyor Marlaska, vostè és ministre de l'Interior des del 7 de juny de 2018. Si la confiança dels ciutadans en la policia és fonamental en tot estat de dret, hem de concloure que vostè ha fracassat. Perquè, senyor Marlaska, vostè creu que els ciutadans catalans podem tenir alguna raó per no desconfiar radicalment de la seva Policia Nacional i de la seva Guàrdia Civil? Pensa adoptar alguna mesura o pensa deixar-ho tot igual, com està fent des de fa més de sis anys?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Pero algunos datos ya son públicos y estos datos públicos no admiten ningún tipo de controversia. En enero de 2020, la Generalitat de Catalunya aplicó adecuadamente los procedimientos y la operativa prevista en su plan INUNCAT. El 29 de octubre de este año, de 2024, a pesar de que los procedimientos y la operativa estaban perfectamente descritos y previstos en su plan de emergencias frente al riesgo de inundaciones, la Generalitat Valenciana no aplicó adecuadamente los procedimientos y la operativa prevista en su plan. En los días posteriores todos hemos ido escuchando una larga retahíla de presuntos argumentos y excusas para justificar la pésima gestión de la emergencia. Y los ciudadanos afectados asisten al triste espectáculo de determinados políticos culpándose los unos a los otros. Que la DANA llegaba a tierras valencianas era una realidad que todos los medios de comunicación contaron. La evolución de este fenómeno meteorológico, explicado -insisto- por todos los medios de comunicación, hizo que la práctica totalidad de alcaldes de estas poblaciones decretaran la suspensión de las clases escolares con el objetivo de garantizar la seguridad de los estudiantes, los profesores y profesoras y las familias; una suspensión que se aplicó independientemente del color político de los ayuntamientos. La alcaldesa de Alzira, de Compromís, coincidió en la necesidad de la suspensión de las clases con el alcalde socialista de Almusafes o el alcalde del Partido Popular de Sollana, que el 28 de octubre por la tarde anunciaron a sus vecinos el cierre de las escuelas como medida preventiva de seguridad. Una suspensión que también consideraron necesaria los responsables de la Universidad de Valencia, decretando la suspensión de las clases en la mañana del día 29 de octubre. Un riesgo que también quiso evitar para sus trabajadores el presidente de la Diputación de Valencia, dirigente del Partido Popular, que a las doce y media del mismo día 29 mandó a todos sus trabajadores a casa. Unos cierres que no fueron bien recibidos por el presidente Mazón, pues los criticó y los consideró excesivos.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«En Cataluña, los responsables del Departament d'Interior de la Generalitat, como autoridad competente en materia de protección civil -materia en la que en Cataluña y también en el país valenciano tenemos la competencia plena hasta el nivel 2-, alertaron a los municipios afectados por el riesgo de desbordamiento del Ter para que no hubiera población en las plantas inferiores de los edificios situados en las zonas inundables. Una alerta que Protección Civil de la Generalitat de Catalunya concretó en la recomendación específica de que en estas zonas inundables subieran a las plantas superiores, cogieran los medicamentos que necesitaran y que, en ningún caso, intentaran mover su vehículo ni que bajaran a plantas subterráneas. Esto fue posible porque cada respuesta específica se estaba coordinando desde el CECAT, el Centro de coordinación de emergencias de Protección Civil de la Generalitat de Catalunya; un CECAT que -quisiera remarcar- mantenía una línea directa y permanente con la Agencia Catalana del Agua y con el Servicio Meteorológico de Cataluña. Un dispositivo que activó a todos los cuerpos de emergencia de seguridad de Cataluña y que, tras cuatro días de lucha, se cerró con 8168 incidentes atendidos por los bomberos de la Generalitat de Catalunya y 1321 incidentes atendidos por la policía catalana, los Mossos d'Esquadra de Cataluña. Un episodio extraordinario al que la Generalitat de Catalunya hizo frente con un dispositivo de protección civil, en el que tuvieron que activarse de forma simultánea los planes de emergencia INUNCAT, VENTCAT y NEUCAT, algo absolutamente excepcional en la historia reciente de nuestro país.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Però algunes dades ja són públiques, i aquestes dades que són públiques no admeten cap controvèrsia. El gener del 2020, la Generalitat de Catalunya va aplicar adequadament els procediments i l'operativa prevista en el seu pla Inuncat. El 29 d'octubre d'enguany del 2024, malgrat que els procediments i l'operativa estaven perfectament descrits i previstos en el seu pla d'emergències davant el risc d'inundacions, la Generalitat Valenciana no va aplicar adequadament els procediments i l'operativa prevista en el seu pla. Els dies posteriors, tots hem anat escoltant una llarga col·lecció d'arguments, o presumptes arguments, i també d'excuses per justificar la pèssima gestió de l'emergència. I els ciutadans afectats assisteixen al trist espectacle de determinats polítics tirant-se la responsabilitat pel cap. Que la DANA arribava a terres valencianes era una realitat que tots els mitjans de comunicació van explicar. L'evolució d'aquest fenomen meteorològic -explicat, hi insisteixo, per tots els mitjans de comunicació- va fer que la pràctica totalitat d'alcaldes i alcaldesses d'aquestes poblacions afectades decretés la suspensió de les classes escolars amb l'objectiu de garantir la seguretat dels alumnes, dels professors i també de les famílies, una suspensió que es va aplicar independentment del color polític de cada ajuntament. Així, l'alcaldessa d'Alzira, de Compromís, va coincidir en la necessitat de la suspensió de les classes amb l'alcalde socialista d'Almussafes o l'alcalde del Partit Popular de Sollana, que el 28 d'octubre a la tarda van anunciar als seus veïns el tancament de les escoles com a mesura preventiva de seguretat. Una suspensió que també van considerar els responsables i el rector de la Universitat de València, decretant la suspensió de les classes el matí del dia 29 d'octubre. Un risc que també va voler evitar per als seus treballadors el president de la Diputació valenciana, president del Partit Popular, que a dos quarts d'una del mateix 29 va enviar tots els treballadors a casa seva. Uns tancaments que no van ser ben rebuts pel senyor Mazón, doncs els va criticar i titllar d'excessius.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«El País Valencià, però, també disposa d'un pla especial per al risc d'inundacions. És un pla que està publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana número 6265, del 12 de maig del 2010, i va ser aprovat mitjançant el Decret 81/2010, del 7 de maig. La seva estructura i continguts són molt similars a l'estructura i continguts que tenim en el pla especial Inuncat a Catalunya. En concret, tots dos plans tenen l'apartat de fonaments, l'anàlisi del risc, l'estructura i organització, apartats en els que es defineixen òrgans de direcció i òrgans de coordinació de l'emergència; l'operativitat, és a dir, qui fa què en cada moment de l'emergència, i, per finalitzar, la implantació i el manteniment d'aquest pla. Com és possible, doncs, que disposant els dos governs de plans de protecció civil contra inundacions tan similars, la diferència dels resultats en el balanç de vides humanes perdudes sigui tan tràgica? La resposta definitiva la tindrem quan els òrgans corresponents finalitzin les anàlisis i els informes de cadascuna de les fases de l'emergència i es documentin en detall totes les actuacions dels responsables del Govern de la Generalitat Valenciana que estaven o havien d'estar en el Cecopi, que és el centre de coordinació de les emergències previst en aquest pla contra el risc d'inundacions de la Generalitat Valenciana.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«A Catalunya, els responsables del Departament d'Interior, com a autoritats competents en matèria de protecció civil -matèria que a Catalunya i també al País Valencià en tenim la competència plena fins al nivell 2-, van alertar els municipis afectats pel risc de desbordament del Ter perquè no hi hagués població a les plantes inferiors dels edificis de les poblacions de les zones inundables. Una alerta que Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya va concretar en la recomanació específica que les persones d'aquestes zones inundables pugessin a les plantes superiors, agafessin les medecines que necessitessin, en cap cas mobilitzessin els seus cotxes i en cap cas baixessin a plantes subterrànies. I això va ser possible perquè cada resposta específica s'estava coordinant des del Cecat, el Centre de coordinació d'emergències de Protecció Civil de Catalunya, un CECAT que -voldria remarcar-ho- mantenia una línia directa i mantenia una línia permanent amb l'Agència Catalana de l'Aigua i amb el Servei Meteorològic de Catalunya. Un dispositiu que va activar també tots els cossos d'emergència i de seguretat de Catalunya i que, després de quatre dies de lluita, es va tancar amb vuit 8168 incidents atesos pels Bombers de la Generalitat de Catalunya i 1321 incidents atesos per la policia catalana, els Mossos d'Esquadra de Catalunya. Un episodi extraordinari al que la Generalitat de Catalunya va fer front amb un dispositiu de Protecció Civil en el que es van haver d'activar de manera simultània els plans d'emergència Inuncat, Ventcat i Neucat, un fet absolutament excepcional en la història recent del nostre país.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«D'altra banda, la xarxa de comunicacions viàries i diverses línies ferroviàries també van patir les conseqüències d'aquest fenomen amb carreteres i vies tallades, l'esfondrament de ponts, esllavissades i vies descalçades. El detall de les destrosses causades per aquesta situació crítica que vam viure el 20 de gener del 2020 permet establir un innegable paral·lelisme amb les greus destrosses que tots vam poder veure els dies posteriors al 29 d'octubre en les desenes de poblacions afectades per la DANA al País Valencià. Per desgràcia, aquest paral·lelisme respecte a les conseqüències d'un fenomen natural que no podem controlar es trenca d'una manera brutal quan parlem de la pèrdua de vides humanes. Quines circumstàncies, quins fets, quines decisions, quines actuacions estan a l'origen d'una diferència tan evident en el tràgic nombre de persones víctimes d'aquests dos desastres naturals que, hi insisteixo, no podem controlar? Al País Valencià, com ja heu repetit tots, per la informació que avui es publica, a les 7:31 del matí, l'Agència Estatal espanyola de Meteorologia, l'AEMET, el 29 d'octubre ja havia elevat a roig el nivell d'avís d'alerta de la zona interior nord de les comarques de la demarcació de València. A les 7:36, és a dir, només cinc minuts després, aquest nivell roig d'alerta es va elevar, estenent-lo per tot el litoral sud de València. A Catalunya, durant els dies del temporal Glòria, els organismes catalans responsables del control i avís dels riscos de pluges torrencials i de desbordament de rius, l'Agència Catalana de l'Aigua i el Servei Meteorològic de Catalunya, també van desenvolupar adequadament les seves competències i les seves responsabilitats. Per tant, on hi ha, doncs, el fet diferencial?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Gràcies, presidenta. A vegades, per entendre millor les coses, cal agafar perspectiva, i nosaltres, en aquest tema, també hem agafat aquesta perspectiva i sobretot ho fem intentant respectar sempre els ciutadans de València i fer-ho lluny de convertir aquest debat, que és seriós, en una tertúlia de baix nivell o en una intervenció de El club de la comedia. Els dies 20, 21, 22 i 23 de gener del 2020, el temporal glòria va creuar les terres de la península ibèrica i a Catalunya el seu pas va ser devastador, va afectar pràcticament la totalitat de totes les nostres comarques, provocant moltíssimes destrosses i també molts incidents. Les intenses pluges van caure per tota Catalunya, arribant en algun moment fins als cinc-cent litres per metre quadrat, i van provocar el desbordament de molts rius i de molts barrancs, i amb especial virulència a les conques del Ter, el Fluvià, la Tordera, el Serpis i l'Onyar, obligant a que les autoritats que havien de gestionar aquesta emergència recomanessin el confinament. El temporal va afectar també greument el delta de l'Ebre, on el mar va inundar molts quilòmetres terra endins, provocant destrosses en la indústria pesquera i també provocant destrosses en els conreus. El litoral català, des de la Costa Brava fins a la Costa Daurada, passant pel Maresme i la costa central, es van veure durament afectats amb fortes onades, que van arribar fins a catorze metres i que van inundar passejos marítims i també carrers de molts pobles costaners. Hi va haver també talls de les xarxes de distribució d'aigua, electricitat i telefonia, talls que en molts pobles van durar molts dies.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«Desde Junts per Catalunya hemos tenido la oportunidad de expresarnos ampliamente en relación con la gestión y los efectos de la DANA. Lo hicimos la primera vez en la comparecencia del ministro Torres en esta misma Cámara; también lo hizo nuestro portavoz en el Senado, el exdiputado Eduard Pujol, y hace un rato mi compañero, el diputado Crusset, ha ido más allá y ha defendido la propuesta presentada pocos días después de los trágicos aguaceros; una propuesta para la activación inmediata de recursos económicos con el fin de paliar sus efectos a través de una modificación del actual presupuesto del Estado; una propuesta que, a diferencia de lo que se ha dicho, es rigurosa y articulada a partir de las posibilidades de las normas y basada en números reales, y una propuesta, también, que igualmente pretende dar una respuesta al chantaje del presidente Sánchez a la hora de condicionar los recursos para la DANA a la aprobación de un nuevo presupuesto. Nuestra diputada, la diputada Nogueras, volverá a hablar en la comparecencia del presidente Sánchez. Por tanto, un servidor no entrará en mayor detalle, aunque es evidente que la gestión de la emergencia, en especial en el país valenciano, en el país valencià, ha dejado mucho que desear, con lo que ocurrió después y lo que está ocurriendo precisamente ahora también.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Tornem a tenir a debat una moció conseqüència de la interpel·lació que la setmana passada el grup popular va fer a la ministra Montero. Una interpel·lació carregada de retrets entre uns i altres, ni més ni menys que la repetició del que ja va passar fa quinze dies amb el ministre Marlaska. Perquè el Partit Popular, entremig 3 Palabra retirada por la Presidencia de conformidad con el artículo 104.3 del Reglamento de la Cámara. de la proposta d'un seguit de mesures que les han acabat recollint en dues mocions, aprofita per articular tots els mecanismes, inclús la desqualificació i la mentida, per desacreditar el govern. I els membres del govern, doncs no, es queden curts i entren sovint al joc amb la mateixa vehemència. Al nostre entendre, tots plegats amb poc respecte pels que continuen esperant respostes, amb poc respecte pels que, com els deia la setmana passada, esperen respostes de veritat. Respostes de veritat que els permetin començar a refer les seves vides. Des de Junts per Catalunya hem tingut oportunitat d'expressar-nos àmpliament en relació a la gestió i els efectes de la DANA. Ho vàrem fer per primera vegada a la compareixença del ministre Torres en aquesta cambra. També ho va fer el nostre portaveu al Senat, l'exdiputat Eduard Pujol, i fa una estona el meu company, el diputat Cruset, ha anat més enllà i ha defensat la proposta presentada pocs dies després dels tràgics aiguats. Proposta per a l'activació immediata de recursos econòmics per pal·liar els seus efectes mitjançant una modificació a l'actual pressupost de l'Estat. Una proposta que, a diferència del que s'ha dit, és rigorosa i articulada a partir de les possibilitats de les normes i basada en números reals. I una proposta que també pretén donar resposta al xantatge del president Sánchez en condicionar els recursos per la DANA a l'aprovació d'un nou pressupost.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«I saben què ha passat a nivell de les diferents comunitats autònomes? Que la majoria de les comunitats autònomes no ha volgut saber res, absolutament res de la gestió i recaptació del cànon. Ho està fent l'Estat i després transfereix els recursos. En conclusió, qui ho feia bé, Catalunya, ara es troba amb una gestió menys eficient, i això va en contra de la sostenibilitat. Gràcies. Muchísimas gracias, presidente. Señorías, la Ley 7/2022 sobre Residuos y Suelos Contaminados para una Economía Circular, más conocida en Cataluña como la ley con la que el Estado nos expropió el canon de residuos, dice que en abril los ayuntamientos tienen que fijar una tasa obligatoria para la recogida de residuos que pagarán íntegramente los ciudadanos en función de la cantidad de residuos generados. Por otro lado, está la opción de que los ayuntamientos fijen una prestación patrimonial de carácter público no tributaria. Es decir, una prestación exigida de manera coactiva para fines de interés general, en este caso el tratamiento de los residuos, pero la novedad radica en que esta tasa que tendrán que pagar los ciudadanos y las empresas debe cubrir el 100 % del coste de los servicios de recogida y tratamiento de residuos sólidos urbanos. Es decir, que los ayuntamientos ya no podrán financiar estos servicios a partir del presupuesto municipal. Esto tiene un objetivo, que todo el mundo sepa de manera transparente qué cuesta tratar los residuos que generamos. Insisto, de manera transparente. Quizá deberíamos preocuparnos o deberíamos preguntarnos a quién no le interesa la transparencia en este punto.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«És cert que l'Estat espanyol va optar per obligar a cobrir, via taxa, el cent per cent del cost de reciclatge, tractament i reutilització dels residus perquè la Unió Europea l'estava pressionant per no haver fet els deures. Mirin, tampoc els havia fet respecte de l'establiment del cànon de residus i ves per on, ho va solucionar a la brava; quan parlem de Catalunya, amb l'expropiació del cànon de residus català. Catalunya sí que havia fet els deures. Durant divuit anys, havia creat, gestionat i millorat un cànon que obligava a tributar per l'abocament, la incineració, el tractament de residus, de la construcció o de la indústria, divuit anys, divuit anys facilitant l'economia, circular al reciclatge i fent una gestió eficient. Una bona praxi elogiada a tota Europa, que va acabar sent de titularitat de la Hisenda pública espanyola. I ara els catalans cobrem i gestionem un tribut que ja no és nostre. I que, per cert, perquè ho sàpiguen, ha perdut la seva eficiència en un 5 %, uns 5 milions d'euros a l'any com a conseqüència que l'Estat permet generar exempcions i també perquè han complicat la gestió, passant de quatre tipus de cànon a dinou.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Bé, gràcies, president, senyories. La Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per una economia circular, més coneguda a Catalunya com la llei amb la qual l'Estat ens va expropiar el cànon de residus, diu que a l'abril els ajuntaments han de fixar una taxa obligatòria per la recollida dels residus que pagaran íntegrament els ciutadans en funció de la quantitat de residus generats. També hi ha l'opció que els ajuntaments fixin una prestació patrimonial de caràcter públic no tributària, és a dir, una prestació exigida de manera coactiva per a fins d'interès general -en aquest cas, el tractament dels residus. Però la novetat radica en que aquesta taxa que paguen els ciutadans, que hauran de pagar els ciutadans i empreses, ha de cobrir el cent per cent del cost del servei de recollida i tractament de residus sòlids urbans. És a dir, que els ajuntaments ja no podran finançar aquests serveis a partir del pressupost municipal. Això té un objectiu: que tothom sàpiga, de manera transparent, què costa tractar els residus que generem. Insisteixo, de manera transparent. Potser ens hem de preocupar o preguntar a qui no li interessa la transparència en aquest punt. També es vol que tothom prengui consciència i canviï els hàbits, per exemple, reduint el volum d'escombraries, comprant a granel en lloc de productes empaquetats amb plàstic o separant els residus a casa nostra per poder cuidar el planeta, que no deixa de ser la casa de tots nosaltres.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Por tanto, hoy vayan pasando por aquí, por este estrado, unos y otros haciendo sus afirmaciones y acúsennos de lo que quieran. La realidad, no obstante, es más tozuda y los datos siempre son concluyentes. Ya termino. Habrá paquete fiscal en beneficio de los catalanes por miles de millones de euros y será gracias a Junts per Catalunya. Al final, eso, que haya un paquete fiscal de miles de millones de euros en beneficio de los ciudadanos de Cataluña, es lo que cuenta. Así que gracias a todos los que han trabajado para hacer posible este acuerdo de hoy. Ahora ya saben dónde estamos nosotros. Siempre nos encontrarán aquí para negociar. Eso sí, solo a favor de Cataluña. Siempre hemos estado ahí. Muchas gracias.»