Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.461 declaraciones · página 45 de 49
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«I acabo. Al delta de l'Ebre, com va escriure Josep Pla, s'hi sent la proximitat de l'aigua densa, gairebé aturada, embadocada, callada, i la llum hi és un element d'una absorbent i prodigiosa vitalitat; una vitalitat de la llum que és com la de l'aigua: lenta, pausada, d'una còsmica sensualitat. Senyora ministra, prengui consciència d'aquest tresor que és aquesta terra; prengui consciència del pes de la història que té sobre les seves espatlles i aprofiti la voluntat ferma dels ciutadans de les Terres de l'Ebre per passar a l'acció. Uns ciutadans, senyora ministra, que no volen ser els primers refugiats climàtics d'Europa. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Señora ministra, hoy estoy aquí para evidenciar que 500 kilómetros de distancia son suficientes para que usted pierda la perspectiva y corra el riesgo de equivocarse rotundamente en sus decisiones. Por eso, hoy, desde Junts per Catalunya, la interpelamos sobre el delta del Ebro. El delta, un espacio del que seguramente todo el mundo habla, pero, más allá de las palabras, necesita hechos; hechos y no palabras; acción o desaparición del delta. Lo tiene que tener claro, señora ministra, o bien se mueve de su postura actual y pasa a la acción de la mano de los que conocemos el delta del Ebro o usted y su Gobierno serán responsables de su desaparición. Y no desaparecerá de su lista de problemas, dolores de cabeza, de nuestros recuerdos o historias territoriales. El delta va a desaparecer físicamente, porque, desgraciadamente, está en la recta final de su muerte.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Però, com sabrà, fa pocs dies el Tribunal Suprem ha anul·lat el Reial decret 668/2022, que modifica el Reglament general de costes amb què s'estaven tramitant i realitzant aquestes operacions de delimitació. Una sort per al delta de l'Ebre, cert, i una oportunitat per a vostè, senyora ministra, també: una oportunitat per fer les coses bé; una oportunitat per fer política, perquè fer política és negociar, escoltar i arribar a acords cedint. I això serveix tant per al Delta com per a moltes altres coses que vostès tenen entre mans. En definitiva, tenim un tresor únic, el delta de l'Ebre, en risc de desaparició; amb una gent ferma, la gent del nostre territori, que el vol preservar; uns culpables per activa, el canvi climàtic i la manca de cabal i sediments, i uns culpables per passiva, vostès, que només parlen i no fan ni deixen fer, i que, com deia, quan fan, des dels seus despatxos a més de 500 quilòmetres, van en contra de l'interès general de les Terres de l'Ebre. És per això que des de Junts per Catalunya li traslladem avui que el delta de l'Ebre és una prioritat per a nosaltres. Per això mateix, la nostra portaveu, la Míriam Nogueras, va ser l'única cap de llista que en aquestes eleccions passades va trepitjar el delta de l'Ebre i va compartir el patiment amb els seus veïns. Els únics, ningú més hi era. Per tant, senyora ministra, mentre vostè només parla, mentre no fa, la terra que configura el Delta se li escola entre les mans, i mentre se li escapa el Delta per les mans, vostè va passant a la història com qui ha permès la seva desaparició.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora ministra, avui soc aquí per evidenciar que 500 quilòmetres de distància són suficients perquè vostè perdi la perspectiva i corri el risc d'equivocar-se rotundament en les seves decisions. I per això avui, des de Junts per Catalunya, la interpel·lem pel delta de l'Ebre. El delta, un espai del qual segurament tothom parla, però que, més enllà de les paraules, necessita fets. Fets i no paraules; acció o desaparició del Delta. Perquè, tingui-ho clar, senyora ministra, o es mou de la seva posició actual i passa a l'acció de la mà dels qui coneixem el delta de l'Ebre o vostè i el seu Govern seran responsables de la seva desaparició. I no desapareixerà pas de la seva llista de problemes i maldecaps, dels nostres records o de les nostres històries territorials; el Delta desapareixerà físicament, perquè, malauradament, està en la recta final de la seva mort. El delta de l'Ebre fins fa uns anys s'havia mantingut impertorbable al pas del temps, permetent un equilibri excepcional entre la terra que el conforma i la gent que hi viu, i creant una sèrie de valors que el fan especial i únic. Podria pensar, segurament, podrien pensar vostès que cadascun de vostès podria dir el mateix d'una part del seu territori. Però en el cas del delta de l'Ebre és cert i absolutament indiscutible. És un tresor únic, t'ho miris per on t'ho miris. Des del punt de vista geogràfic, poden pensar que 320 quilòmetres quadrats no són gran cosa, però aquesta punta de terra guanyada al mar amb el pas del temps pel riu Ebre, amb dues badies formades per la punta del Fangar, al nord, i la punta de la Banya, al sud, i amb dues grans llacunes internes, l'Encanyissada i la Tancada, és un conjunt d'un enorme valor geogràfic.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Ustedes claman por abrir un diálogo social, cuando en la negociación política siempre nos dicen que lo tienen constantemente abierto. Se lo hemos dicho por activa y por pasiva: nosotros no solo dialogamos, nosotros negociamos. Si quieren diálogo social, que haya diálogo social, faltaría más, nosotros también lo queremos, pero tengan en cuenta que nosotros también queremos que Cataluña tenga voz y voto, que los sectores catalanes implicados puedan expresarse. Y hay una parte importante de estos sectores -lo saben bien- que siempre ha estado ausente porque no ha tenido representación en los órganos consultivos estatales, y lo queremos cambiar. Y hoy se hace evidente que nosotros cumplimos. Así, la prensa se hace eco de que PIMEC ha conseguido una plaza en la Comisión Nacional de Convenios Colectivos. Esta es la vía, y no esperar nuestro voto positivo sin ni siquiera haber hablado con nosotros. Tienen que contar con nosotros, como también tienen que contar con los protagonistas en los sectores afectados por esta iniciativa en nuestro país. Y tienen que contar con tiempo, desde el primer momento, porque a Junts per Catalunya nos interesa el debate en profundidad sobre los argumentos de la medida, más allá de su discurso, casi demagógico, de que hace más de cien años que no hay una reducción de la jornada laboral, y queremos entrar en ello. Insisto, para nosotros el tema es tan relevante como para negociarlo. Nosotros no hemos venido a pasearnos por Madrid y a votar lo que ni tan siquiera se nos ha consultado. No formamos parte de ningún bloque. Somos representantes de una nación que queremos fuerte y por eso vamos a defender su singularidad y la de sus sectores, la de los trabajadores, los autónomos, las pymes, y lo haremos donde haga falta y lo haremos mientras sigamos trabajando para convertirnos en el Estado independiente que Cataluña se merece. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Gracias, presidenta. Buenas tardes de nuevo, señorías. SUMAR nos presenta hoy una proposición no de ley sobre la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario. Nos dice literalmente: Instamos al Gobierno a abrir con carácter urgente un proceso de diálogo social para incorporar una reducción de la jornada laboral de aplicación progresiva, empezando por una jornada máxima ordinaria de trabajo de 38,5 horas para 2024. En Junts per Catalunya, de entrada, nos parece una PNL innecesaria, no por su finalidad en sí misma, sino porque la presentan ustedes, la presenta SUMAR. ¿Es que ustedes no están en el Gobierno? ¿Acaso ustedes, dentro del Gobierno, no tienen responsabilidades en el ámbito laboral? A ver si hemos entendido bien esto: SUMAR promueve esta proposición no de ley porque desde aquí instamos al Gobierno, o sea, les instamos a ustedes mismos a hacer lo que ya pactaron con el Partido Socialista que harían en el acuerdo de legislatura presentado a bombo y platillo. Pregunto: ¿Qué es lo que les impide como Gobierno abrir con carácter urgente un proceso de diálogo social? ¿A lo mejor para el Gobierno no es tan urgente y necesitan que desde aquí les metamos prisa?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Vostès clamen per obrir un diàleg social, quan en la negociació política sempre ens diuen que el tenen constantment obert. Mirin, nosaltres els ho hem dit per activa i per passiva, nosaltres no només dialoguem, nosaltres negociem. Volen diálogo social? Doncs que n'hi hagi, només faltaria, nosaltres també el volem. Però tinguin en compte que nosaltres també volem que Catalunya tingui veu i vot, que els sectors catalans implicats hi puguin dir la seva. I una part important d'aquests sectors -ho saben bé- fins ara sempre hi han estat absents, perquè no han tingut representació en els òrgans consultius estatals. I això nosaltres ho volem canviar. I avui es fa evident que nosaltres complim. I així la premsa es fa ressò que PIMEC ha aconseguit una plaça a la Comissió Nacional de Convenis Col·lectius. Aquesta és la via. No esperar el nostre vot positiu sense ni tan sols venir-ne a parlar. Han de comptar amb nosaltres, com han de comptar amb els protagonistes i els sectors afectats per aquesta iniciativa del nostre país. I han de comptar amb temps, des del primer moment, perquè a Junts per Catalunya, el debat amb profunditat dels arguments de la mesura, i més enllà del seu discurs gairebé demagògic que fa més de cent anys que no hi ha una reducció de la jornada laboral, ens interessa i hi volem entrar. Hi insisteixo, per nosaltres el tema és prou rellevant per negociar-lo. Per negociar-lo. Nosaltres no hem vingut a passejar-nos per Madrid i a votar el que ni tan sols se'ns ha consultat. Junts per Catalunya no formem part de cap bloc, Junts per Catalunya ens sabem representants d'una nació, d'una nació que volem forta, i per això en defensarem la seva singularitat i la dels seus sectors, la dels treballadors, la dels autònoms, la de les pimes. I ho farem on calgui. I ho farem mentre continuarem treballant per esdevenir l'estat independent que Catalunya es mereix. Moltes gràcies.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda de nou, senyories. Sumar ens presenta avui una proposició no de llei sobre la reducció de la jornada màxima legal del treball ordinari. Ens diu literalment que instem el Gobierno a obrir amb caràcter urgent un procés de diàleg social per incorporar una reducció de la jornada laboral, d'aplicació progressiva, començant amb una jornada màxima ordinària de treball de 38 hores i mitja per a aquest 2024. A Junts per Catalunya d'entrada ens sembla aquesta una PNL innecessària, no per la finalitat de la mateixa, sinó perquè la presenten vostès, perquè la presenta Sumar. Que vostès no són al Govern? Que vostès dins del Govern no tenen responsabilitats en l'àmbit laboral? A veure si ho hem entès bé, això: Sumar promou aquesta proposició no de llei perquè des d'aquí instem el Gobierno, o sigui, els instem a vostès mateixos, per fer el que ja van pactar amb el Partit Socialista que farien en l'acord de legislatura presentat a bombo i plateret. Pregunto: què els impedeix com a Govern obrir amb caràcter urgent un procés de diàleg social? Que potser per al Govern no és tan urgent i necessiten que des d'aquí els manem la pressa?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«En Junts per Catalunya siempre nos van a encontrar al lado de los derechos humanos. En Junts per Catalunya hemos buscado y buscamos el amparo del derecho internacional para dar respuesta a nuestros anhelos de libertad. Por eso hoy hemos escuchado atentamente la defensa que han hecho de la toma en consideración de su proposición. La analizaremos, no entraremos a fondo y, en caso de prosperar, la estudiaremos detalladamente porque, si fuera el caso, durante la tramitación, presentaríamos las enmiendas que consideráramos que pueden ajustarla y mejorarla. Miren, Cataluña es una nación democrática y pacífica y nuestra base existencial radica en el respeto a los derechos humanos en todas partes, pero también aquí. Lo decía el presidente Puigdemont en la carta que todos ustedes conocen. Hay quien tiene miedo y calla. Hay otros que no lo hemos hecho ni lo vamos a hacer, por más problemas que nos busquen. Así que, por el derecho a ser y a pensar en libertad, ¡viva Cataluña libre! Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«A Junts per Catalunya ens trobaran sempre al costat dels drets humans. A Junts per Catalunya hem buscat i busquem l'empara del dret internacional per donar resposta als nostres anhels de llibertat. Per això mateix, avui hem escoltat atentament la defensa que han fet de la presa en consideració de la seva proposició. L'analitzarem. No hi entrarem a fons i, en cas de prosperar, l'estudiarem amb detall per, durant la tramitació, si fos el cas i s'escau, presentar-hi aquelles esmenes que consideréssim que la poden ajustar i fer millor. Mirin, Catalunya és una nació democràtica i pacífica i la nostra base existencial rau en el respecte als drets humans arreu, però també aquí. Ho deia el president Puigdemont a la carta que tots vostès coneixen: 'Hi ha qui té por i calla. N'hi ha que no ho hem fet ni ho farem, per més problemes que ens busquin.' Així que, pel dret a ser i a pensar en llibertat, visca Catalunya lliure! Moltes gràcies. Gracias. Buenas tardes, señorías. Debatimos la toma en consideración de la proposición de ley presentada por SUMAR para la protección de los derechos humanos y la jurisdicción universal en España a partir de la reforma de la Ley Orgánica 6/1985, del Poder Judicial. Lo decía hace un momento el diputado que me ha precedido, esta no es una iniciativa nueva ni exclusiva de su grupo, otras veces se ha tratado en las Cortes Generales. Pretenden revertir, como se explica en la parte expositiva, las modificaciones que en su momento limitaron la lucha contra la impunidad de los crímenes de derecho internacional. En la anterior legislatura nuestros diputados en muchas de sus intervenciones evidenciaron la prevalencia del derecho internacional sobre el derecho interno y de la misma Constitución española; hay que decir que casi siempre con una sordera considerable en esta Cámara. Desde Junts per Catalunya lo sabemos. Somos muy críticos con la justicia española, con esta forma de ejercer de las cúpulas judiciales, muchas veces irracionales y con aires de colonialismo rancio. Somos testigos directos de una persecución indecente, de una generación de tramas delictivas en las cuales participan desde las cloacas del Estado hasta las más altas instancias políticas y judiciales de este mismo Estado. Son un grupo objetivamente identificable y estamos en un espacio que conocemos bien y reclamamos desde hace tiempo que se investigue, se actúe y se llegue hasta el final.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Gràcies. Bona tarda, senyories. Tractem la presa en consideració de la proposició de llei presentada per Sumar per la protecció dels drets humans i la jurisdicció universal a Espanya a partir de la reforma de la Llei Orgànica 6/1985, del Poder Judicial. Ho deia fa un moment el diputat que m'ha precedit, aquesta no és una iniciativa nova ni exclusiva del seu grup, altres vegades s'ha tractat a les Corts Generals. Amb ella pretenen revertir, com s'explica a la part expositiva, les modificacions que en el seu moment van limitar la lluita contra la impunitat dels crims de dret internacional. En l'anterior legislatura, els nostres diputats, en moltes de les seves intervencions, van fer evident la prevalença del dret internacional sobre el dret intern i de la mateixa Constitució espanyola. Val a dir que gairebé sempre amb una sordesa considerable d'aquesta cambra. Des de Junts per Catalunya, ho saben, som molt crítics amb la justícia espanyola, amb aquesta manera d'exercir de les cúpules judicials impregnades sovint d'irracionalitat i amb aires de colonialisme ranci. Som testimonis directes d'una persecució indecent, d'una generació de trames delictives en les quals participen des de les clavegueres de l'Estat a les més altes instàncies polítiques judicials d'aquest mateix. Som un grup objectivament identificable i estem en un espai que coneixem bé i que reclamem des de fa temps que s'investigui, s'hi actuï i s'arribi fins al final.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué valoración hace el Gobierno español de las movilizaciones de agricultores y ganaderos?
«Gracias, señor ministro. Usted compareció en la Comisión de Agricultura hace exactamente trece días. En el discurso de aquel día yo no vi que usted estuviera ni conectado ni preocupado por los temas que hoy movilizan al sector en las carreteras. Se refugió en algún dato macroeconómico positivo y yo le voy a dar algún dato más. En diez años, en Cataluña se ha perdido el 20 % de los agricultores, casi el 50 % tienen más de 65 años y la renta agraria de los años 2021 y 2022 se quedó por debajo de la renta del año 2008. A mí no me parece un escenario como para estar muy complacido. Aquel día en Junts le dijimos que el sector sufre una crisis sistémica, que ha ido actualizándose en los últimos años hasta hacerse insostenible, y que los agricultores no se ganan la vida y que trabajan a menudo bajo coste, con una presión burocrática y de fiscalización tremenda, y además con una sequía también tremenda. Urge un punto de inflexión que sitúe a la agricultura en el sitio donde se merece estar, porque, si no, habrá más abandono, más despoblación y más riesgo de incendios. Y decimos todo esto porque estamos cerca de los afectados y porque estas demandas, señor ministro, no son nuevas, son antiguas. Las administraciones no les han hecho caso y no toman medidas hasta ahora, que ha habido una movilización. Trabajen para recuperar el reconocimiento y el prestigio social de la agricultura. Los gobiernos son los primeros que tienen que ponerse al lado del sector cuando hay ataques injustos de daños ambientales que no son ciertos. Trabajen por la viabilidad de la actividad, para que se incorporen más jóvenes y para que se puedan ganar la vida, por un modelo donde el agricultor tenga unos ingresos mínimos en función del coste de producción. Luchen por una PAC más regionalizada y más flexible para ayudar al sector a hacer una gestión eficiente del agua y por unas ayudas adecuadas a la sequía. Frenen la importación de alimentos que no tienen los requisitos sanitarios que exigimos aquí. Hagan más inspecciones y luchen de una vez por todas por la desburocratización del sector. Le decimos esto porque la gente de Junts hemos venido a trabajar por la independencia de Cataluña, pero también a defender el sector agrario y el sector de la agricultura. Y se lo decimos porque las carreteras de Cataluña están llenas de gente orgullosa de serlo y absolutamente determinados a defenderse. Le hacemos propuestas, señor ministro, pero vamos a estar vigilantes de que su Gobierno reaccione y que las movilizaciones generen un auténtico punto de inflexión, porque, señor ministro, sin agricultores no hay comida ni bosques ni paisaje ni futuro.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué valoración hace el Gobierno español de las movilizaciones de agricultores y ganaderos?
«Treballin per recuperar el reconeixement i el prestigi social de la pagesia. Els governs són els primers que s'han de posar al costat del sector quan hi ha atacs injustos de danys ambientals que no són certs. Treballin per la viabilitat de l'activitat, perquè s'hi incorporin més joves, perquè es puguin guanyar la vida, per un model on el pagès tingui ingressos mínims en funció del cost de producció. Lluitin per una PAC més regionalitzada i més flexible. Per ajudar el sector cal fer una gestió eficient de l'aigua i unes ajudes adequades a la sequera. Frenin la importació d'aliments que no tenen els requisits sanitaris que exigim aquí, facin més inspeccions i lluitin d'una vegada per totes per la desburocratització del sector. Li diem això perquè la gent de Junts hem vingut a treballar per la independència de Catalunya, però també a defensar el sector agrari i el sector pagès. I l'hi diem perquè les carreteres de Catalunya estan plenes de gent orgullosa de ser-ho i absolutament determinats a defensar-se. Li fem propostes, senyor ministre, però serem vigilants que el seu Govern reaccioni, que les mobilitzacions generin un autèntic punt d'inflexió. Perquè, senyor ministre, sense pagesos no hi ha menjar, ni boscos, ni paisatge, ni futur.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué valoración hace el Gobierno español de las movilizaciones de agricultores y ganaderos?
«Gràcies, senyor ministre. Miri, vostè va comparèixer a la Comissió d'Agricultura exactament fa tretze dies. Del discurs d'aquell dia jo no vaig veure que vostè estigués ni connectat ni preocupat pels temes que avui mobilitzen el sector a les carreteres. Es va refugiar en alguna dada macroeconòmica positiva. Jo li donaré alguna dada més. En deu anys, a Catalunya s'ha perdut el 20 % dels pagesos. Gairebé el 50 % tenen més de 65 anys. La renda agrària de l'any 21 i de l'any 22 es va quedar per sota de la renda de l'any 2008. A mi no em sembla un escenari com per estar massa complagut. Aquell dia des de Junts li vam dir que el sector pateix una crisi sistèmica que s'ha anat aguditzant en els darrers anys fins a fer-se insostenible. Que els pagesos no es guanyen la vida, que treballen sovint sota cost, amb una pressió burocràtica i de fiscalització tremenda. I a més a més, amb una sequera també tremenda. Urgeix un punt d'inflexió que situï la pagesia al lloc on es mereix ser, perquè si no, hi haurà més abandonament, més despoblament i més riscos d'incendis. I diem tot això perquè estem a prop dels afectats i perquè aquestes demandes, senyor ministre, no són noves, són velles. Les administracions no els han fet cas i no prenen mesures fins ara que hi ha hagut una mobilització.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022,...
«El Estado no se ha creído que esto iba de respetar. Por eso, Junts les proponemos hoy que den un paso, señores socialistas, señores del PP. No hablen únicamente de memoria democrática como esta voluntad de pulcritud pública y política, hablen también de la memoria de la democracia, que es diferente. Les sugerimos que incorporen ese concepto: memoria de la democracia. Repasen, por ejemplo, situaciones que se sucedieron de 1976 a 2024. Revisen con sentido crítico este período, conozcan su democracia, sitúen la negociación como herramienta de solución política. Negociación. Piensen democráticamente y rebajarán todos la tensión. La UCD, la Unión de Centro Democrático el señor Suárez se sentaba ahí-, negoció con Cataluña el regreso del presidente Tarradellas, cosa que la derecha hoy no permitiría. Hoy no permitirían regresar al presidente Tarradellas. En 1993, los jacobinos del PSOE de la LOAPA negociaron con Cataluña arrastrando los pies. ¿Y en 1996 saben lo que pasó? Esta es buena. En 1996, Aznar, el irresponsable que siempre que puede habla de la Guerra Civil un tal Aznar-, negoció con el catalanismo político y cumplió como nadie porque quería mandar.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022,...
«I ara sí que acabo. Estem aquí, senyories, 2024, escrivint pactes necessaris que un dia seran memòria de la democràcia. Per això hi ha tensió. Memòria democràtica? Sí, sempre, seriosament i en tots els àmbits, sense mandra i complint, però memòria de la democràcia, també. Aquest és un bon consell. Moltes gràcies. Presidenta Armengol, gracias. Señoras y señores diputados, buenas tardes. Hoy hablamos de memoria democrática. Esta tarde debatimos sobre la necesidad de que se cumplan los acuerdos que se aprueban en este hemiciclo, porque frenar lo que se vota es siempre un mal vicio. Junts votó no a la Ley de Memoria Democrática porque se quedaba corta. De hecho, sigue quedándose corta, y el caso del expolio de los ateneos lo demuestra. Que hoy haya entidades que aún no han recuperado lo que es suyo es un auténtico escándalo. Hoy, sin embargo, diremos sí a la moción que se nos presenta porque es una forma de obligar al Gobierno español a remangarse y a hacer el trabajo que tiene pendiente. En una sociedad democrática perdón, en una sociedad convencidamente democrática-, la memoria debería quedar fuera del pimpampum de la esgrima política, pero cuando una parte de este Congreso se violenta cuando se habla de memoria democrática, mal vamos, y les miro a ustedes. Ese es el problema. En el fondo, esta incomodidad esconde el fracaso de la transición.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022,...
«Per això, des de Junts els proposem, avui els proposem, que facin un pas. Senyors socialistes, senyors del PP, no parlem, no parlin únicament de memòria democràtica com aquesta voluntat de pulcritud política, parlin també de la memòria de la democràcia, que és diferent. Els suggerim aquest concepte, el poden incorporar: memòria de la democràcia. Repassin, per exemple, situacions que van del 76 al 2024. Revisin amb sentit crític aquest període, coneguin la seva democràcia, situïn la negociació com a eina de solució política. Negociació. Pensin democràticament i rebaixaran tots plegats la tensió. La UCD, la Unión de Centro Democrático el senyor Suárez s'asseia aquí-, la UCD va negociar amb Catalunya el retorn del president Tarradellas, cosa que avui la dreta no permetria. Avui no permetrien tornar al president Tarradellas. El 93, els jacobins del PSOE de la LOAPA, van negociar amb Catalunya arrossegant els peus. I l'any 96, saben què va passar l'any 96? Aquesta és bona. L'any 96, sí, sí, l'Aznar, l'irresponsable que sempre que pot parla de la Guerra Civil, Aznar un tal Aznar- va negociar amb el catalanisme polític i va complir, com ningú, perquè volia manar.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022,...
«Presidenta Armengol, gràcies. Senyores i senyors diputats, bona tarda. Avui parlem de memòria democràtica. Aquesta tarda debatem sobre la necessitat que es compleixin els acords que s'aproven en aquest hemicicle. Frenar el que es vota és un mal vici, sempre. Junts va votar 'no' a la Llei de Memòria Democràtica perquè quedava curta. De fet, continua quedant curta. El cas de l'espoli dels ateneus ho demostra. Que avui hi hagi entitats que encara no han recuperat el que és seu és un autèntic escàndol. Avui, però, direm sí a la moció que se'ns presenta, perquè és una manera d'obligar el Govern espanyol a arremangar-se i a fer la feina que hi ha pendent. En una societat democràtica, en una societat, perdó, convençudament democràtica, la memòria hauria de quedar fora del pim pam pum de l'esgrima política. Però quan una part d'aquest Congreso es violenta quan es parla de memòria democràtica, malament rai. I els miro a vostès. Aquest és el problema. En el fons, aquesta incomoditat amaga el fracàs de la Transició. No s'enganyin més, cap de vostès. No s'enganyin. Senyories, prou repetir que la Transició espanyola va ser un èxit, perquè no és cert, no va ser un èxit. La Transició és una operació d'enginyeria política molt complicada molt complicada- que va ajudar a superar el Rubicó de la mort d'un dictador. I això els ho compro. I es va evitar un conflicte que podia ser molt gros. Això també els ho compro. Però algú ho va espatllar adulterant l'esperit que la movia. I avui tenim a vessar les clavegueres de l'Espanya política amb jutges i policies que han acabat fent de tot menys fer la seva feina. Li pesi al tribunal que li pesi. I quan els catalans respirem, avui, senyores i senyors diputats, quina infàmia, respirar és terrorisme. Quina vergonya!»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Amb aquesta llei es garanteix, doncs, aquest accés general, un caixer a cada municipi, per donar serveis a la ciutadania, a l'agricultura i a la ramaderia, als restaurants, al turisme rural, als mercats, a les fires, que doni vida als municipis, i també preveu que ho assumeixi el sector bancari. Ja he donat les xifres, altres diputats ho han dit, naturalment que sí, aquest cost l'ha d'assumir el sector bancari. Per tant, nosaltres no només confiem o demanem que donin suport a la iniciativa, estem segurs que donaran suport a la iniciativa. Ja ho van fer al Senat, ho han fet al Parlament de Catalunya, tots els partits, pràcticament, excepte un, perquè estic convençut que tots s'adonen de la gravetat d'aquesta situació. I deixin-me que acabi dient que sense caixers no hi ha futur. I sense pagesos, tampoc no hi ha futur. Gràcies. Gracias, señora presidenta. Señoras y señores diputados, en Cataluña más de la mitad de los municipios están en exclusión financiera y, por tanto, queda claro, no hay discusión, este es un tema en el que hay que actuar y con toda urgencia. Nosotros lo tenemos clarísimo y por eso apoyaremos esta iniciativa, lógicamente. Este ha sido el motivo de la primera proposición de ley que Junts per Catalunya ha presentado y registrado en este mandato en el Congreso, precisamente una proposición de ley muy parecida a la que se ha defendido aquí que ya se presentó en el año 2022 por parte de nuestro grupo en el Senado y que, por cierto, fue apoyada por todos los grupos, excepto uno, y prosperó-, porque consideramos que es una prioridad absoluta. Creímos que era necesario presentar esa como la primera iniciativa de este mandato.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, a Catalunya hi ha més de la meitat de municipis que estan en exclusió financera. I, per tant, queda clar, no hi ha discussió que això és un tema en què cal actuar amb tota urgència. Nosaltres ho tenim claríssim i aquest és el motiu, i per això donarem suport a aquesta iniciativa, lògicament, però aquest també ha sigut el motiu que la primera proposició de llei que Junts per Catalunya ha presentat en aquest mandat al Congrés i està registrada- és precisament una proposició de llei molt semblant a la qual s'ha defensat aquí, i que ja es va presentar l'any 22 per part del nostre grup al Senat, que per cert, va tenir el suport de tots els grups, excepte un, i va prosperar. Perquè considerem que és una prioritat absoluta, vam creure que era necessari presentar aquesta com la primera iniciativa d'aquest mandat. Bé, i per què creiem que realment és tan important? Perquè és de justícia; és de justícia. S'ha dit, i no em vull estendre, que estem discriminant gent de pobles molt petits, però també estem discriminant població que té un índex d'envelliment més elevat, i també estem discriminant població que té una bretxa digital més gran que la població urbana. És més, molta d'aquesta població ha de fer desplaçaments obligats, innecessaris tant que parlem de les emissions i de l'emergència climàtica-, precisament per buscar aquests serveis bàsics que no té en la seva proximitat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Vuelvo al concepto del debate real, sobre todo por los de la bancada ultra (señala los escaños de la parte derecha del hemiciclo), porque este odio que desde hace tantos años nos echan contra nosotros y contra todo lo catalán responde también al miedo que tenían y que ahora va en aumento ante la llegada de este debate real, que desde Junts sale desde el primer día. Un debate que ustedes saben que es real, pero que niegan, y es que estamos demostrando que al final parece que todo no estaba tan bien atado. No encuentro ninguna otra explicación a su posición, de los socialistas, que no sea exactamente la misma que la del Partido Popular. No están preparados para romper con el franquismo, un franquismo que ustedes saben que está instalado en muchas instituciones del Estado y que solo depende de su voluntad erradicarlo. Porque hoy van a por nosotros, pero mañana irán a por ustedes. Nos dicen progresistas, pero desafortunadamente no han protegido a las víctimas de esta operación de Estado que ha hecho tanto daño a tanta gente. Ninguna iniciativa propia para proteger a miles de ciudadanos de Cataluña, al contrario. Ustedes dicen que no nos aceptan las enmiendas por miedo a que finalmente la justicia europea impugne esta ley, un proceso que puede durar entre un año y medio y dos. ¿En serio que de todo lo que están viendo lo que les da miedo es la justicia europea? Ya les hemos dicho que nosotros asumimos toda la responsabilidad; de hecho, llevamos seis años demostrando exitosamente cómo actuar ante la justicia europea. Allí no hay Marchenas ni Aguirres. No somos terroristas, y esta es la realidad. No tengan miedo a amnistiar delitos que no se han cometido.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«¿Nos está pasando la represión por delante de las narices y no haremos nada?, ¿la cúpula judicial está diciendo que se nos echará al cuello y no hacen nada?, ¿el juez Aguirre reabre una causa el día antes de la votación de esta ley y no haremos nada?, ¿el juez Aguirre se pasea por las televisiones europeas prevaricando y no haremos nada?, ¿el juez García-Castellón se saca los delitos del bolsillo una vez publicado el primer texto de la ley y no haremos nada? La adaptación de la agenda judicial a la agenda política es tan descarada que no hacen falta ni argumentos. Hoy, el Gobierno español debería demostrar toda su autoridad ante estos hechos inaceptables; en cambio, parece que de nuevo se deja arrastrar por la estética y por los titulares. Las decisiones que tomamos en Junts no las condiciona ninguna portada de ningún diario ni ningún tertuliano, y mucho menos la cúpula judicial española. Nuestras decisiones políticas las condicionan solo el bienestar de los ciudadanos, el progreso de Cataluña y, por supuesto, el respeto a las instituciones de nuestro país. No nos dejaremos llevar por el debate estético. Mantenemos la posición con todos los riesgos, porque alguien tiene que mantenerse defendiendo los derechos fundamentales -los de todos, no solo los de los independentistas-, y posiblemente seamos los únicos que no estemos atados de manos y pies para hacerlo.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«I acabo. Avui no és un dia fàcil, però, com deia ahir el president Puigdemont, mentre els catalans no siguem lliures, seguirem lluitant. Visca Catalunya lliure. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Empiezo con el concepto que pienso que resume muy bien nuestra posición, una posición que hemos mantenido y que a la vez está incluida en el acuerdo que firmamos con el Partido Socialista. Hablo de la amnistía integral, una amnistía que no deje a nadie atrás, a nadie; una amnistía que repare la represión que el independentismo catalán sufre desde hace muchos años. Aprovecho también para dejar por defendidas todas nuestras enmiendas y nuestras transaccionales. El acuerdo con el PSOE incluía la amnistía con voluntad compartida de no dejar fuera a nadie, a nadie. Y eso es lo que refuerza nuestra transaccional del artículo 1. El acuerdo con el PSOE tenía la voluntad compartida también de acabar con la persecución penal de aquellos que quieren hacer política en Cataluña, y esto está incluido en nuestra enmienda del artículo 4. Detener la represión a medias no es detenerla. Junts no puede participar en dejar a todo el independentismo catalán expuesto a las arbitrariedades de la cúpula judicial politizada española. Todos hemos demostrado que tenemos voluntad de negociar, nunca lo hemos negado ni lo negaremos, por eso agotaremos hasta la última opción para seguir haciéndolo.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Avui el Govern espanyol hauria de mostrar tota la seva autoritat davant d'aquests fets inacceptables, en canvi, sembla que de nou es deixa arrossegar per l'estètica o pels titulars. Les decisions que prenem des de Junts no les condiciona cap portada de cap diari, ni tampoc cap tertulià, i molt menys la cúpula judicial espanyola. Les nostres decisions polítiques les condiciona només el benestar dels ciutadans, el progrés de Catalunya i, per descomptat, el respecte a les institucions del nostre país. No ens deixarem endur pel debat estètic, mantenim la posició en tots els riscos, perquè algú s'ha de mantenir defensant els drets fonamentals, els de tots, no només els dels independentistes, i possiblement siguem els únics que no estiguem lligats de mans i peus per fer-ho. I torno al concepte del debat real, sobretot per als de la bancada ultra, perquè aquest codi que des de fa tants anys aboquen contra nosaltres i contra tot allò català respon també a la por que tenien i que ara va en augment davant l'arribada d'aquest debat real que, des de Junts, surt des del primer dia. Un debat que vostès saben que és real però neguen, i és que estem demostrant que al final sembla que tot no estava tan bien atado. I no trobo cap altra explicació a la seva posició, als senyors socialistes, que no sigui exactament la mateixa que la del Partit Popular. No estan preparats per trencar amb el franquisme, un franquisme que vostès saben que està instal·lat en moltes institucions de l'Estat, i que només depèn de la seva voluntat erradicar-lo, perquè van a per nosaltres, però demà aniran a per vostès. Es diuen progressistes però, malauradament, no han protegit les víctimes d'aquesta operació d'Estat que ha fet tant de mal a tanta gent; cap iniciativa pròpia per protegir milers de ciutadans de Catalunya, al contrari.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Començo amb el concepte que penso que resumeix molt bé la nostra posició, una posició que hem mantingut i que ala vegada està inclosa a l'acord que vam signar amb el Partit Socialista. Parlo de l'amnistia integral, una amnistia que no deixi ningú enrere, ningú; una amnistia que repari la repressió que l'independentisme català pateix injustament des de fa molts anys. Aprofito també per deixar ja defensades totes les nostres esmenes i les nostres transaccionals. L'acord amb el PSOE incloïa l'amnistia amb la voluntat compartida de no deixar fora ningú, ningú, i això és el que reforça la nostra transaccional de l'article primer. L'acord amb el PSOE tenia la voluntat compartida també d'acabar amb la persecució penal d'aquells que han fet, d'aquells que fem i d'aquells que volen fer política a Catalunya, i això està inclòs a la nostra esmena de l'article 4. Aturar la repressió a mitges no és aturar-la. Junts no pot participar a deixar tot l'independentisme català exposat a les arbitrarietats de la cúpula judicial polititzada espanyola. Tots hem demostrat que tenim voluntat de negociar, mai l'hem negat ni la negarem, per això esgotarem fins a la darrera opció per seguir-ho fent. Aquest text és un bon punt de partida, i ho seria encara més en una democràcia plena on no hi hagués ingerències, però vostès saben que aquesta Llei té forats, forats per on la justícia prevaricadora espanyola pot deixar l'amnistia en paper mullat. Si avui podem treure'ls-hi la pilota, perquè la posem al punt de penal? Si podem corregir-ho, coregi-m'ho. Si realment ho volen evitar, tenen dues opcions: una, votar favorablement a les nostres esmenes i transaccionals, i segona, combatre els jutges prevaricadors que es revelen contra l'estat de dret i que sincronitzen les agendes judicials amb l'agenda política. Una amnistia selectiva i en diferit no és el que vam signar i vam acordar. Aquest no és un debat estètic, no hauria de ser un debat estètic, aquest és un debat real. Cap unionista està acusat per ser-ho, mentre que els independentistes estem acusats, hem tocat presó, exili, em de pagar milionades, tenim querelles, i tot per ser-ho, per ser independentistes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Este era un tema que no tiene nada que ver con las observaciones que quiero hacer ahora al Partido Popular, porque ha empezado y el último portavoz también lo ha hecho, pero sobre todo la señora Álvarez de Toledo. Nos interpela constantemente que si confiamos o no confiamos en el PSOE. Nosotros lo hemos dicho muchísimas veces. (La señora Álvarez de Toledo Peralta-Ramos pronuncia palabras que no se perciben). Sé que me entiende usted perfectamente el catalán, estoy muy tranquila porque sé que me entiende. Lo hemos dicho muchísimas veces, nosotros no somos de ningún bloque. Junts per Catalunya no somos ni del PP ni del PSOE, y no tenemos servidumbres ni con el PP ni con el PSOE, solo las tenemos con la ciudadanía de Cataluña, con el pueblo de Cataluña, y haremos todo lo que sea beneficioso y daremos apoyo a todo aquello que pueda beneficiar a la ciudadanía de Cataluña. En definitiva, al Grupo Popular le tengo que decir que la ciudadanía -y ahora me voy a referir a Cataluña, porque yo estoy aquí en nombre de los ciudadanos catalanes que me han apoyado- (la señora Álvarez de Toledo Peralta-Ramos: De una parte, de otra no) en Cataluña es sabia, y la ciudadanía en Cataluña -seguro que aquí también- es madura, y no debe ser casualidad que tengan esta representación tan menor en Cataluña el Grupo Popular, es por discursos como los que acaban de hacer ustedes ahora, envenenados. Y, vamos, que no tienen en cuenta lo que quiere Cataluña, lo que es Cataluña y lo que ha significado todo el procés; y los ciudadanos ya les darán la respuesta, no hace falta que se la dé yo, en Cataluña.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Eren les tres apreciacions que volia fer. I aprofito, ja que tinc la paraula, per dir que no donarem suport a cap de les propostes que s'han fet avui. Muchas gracias, señora presidenta. Señorías, había comunicado que no pensaba intervenir, pero como se han hecho referencias directas a mi grupo, al final de todas las intervenciones y porque tiene sentido también -en esta misma verán que se ha vuelto a pronunciar lo mismo otra vez-, quería hacer una breve intervención. En primer lugar, es cierto que debo referirme y dirigirme a la diputada, a la señora Aina Vidal, y lo hago separado del otro grupo, porque no tiene nada que ver, y por eso lo voy a hacer en primer lugar. Ustedes, ahora, cuando se modificó la Constitución, recientemente se ha modificado la Constitución, ustedes presentaron una enmienda que era la de recuperar las competencias en materia de derecho civil en la Comunidad Valenciana, en los países valencianos -como lo quiera usted llamar-, en el Parlament valencià, en el Parlamento valenciano, y nosotros les dimos todo nuestro apoyo, porque con el Decreto de Nueva Planta de Felipe V se arrasaron esas competencias y creemos que tienen todo el derecho en recuperarlas. Si lo piden es porque imagino que como grupo plurinacional que son, eso quiere decir que respetan y legitiman absolutamente esos parlamentos nacionales, como el de Cataluña también. Usted, cuando se ha referido, y lo ha hecho en catalán, se ha dirigido aquí a Junts. Se ha referido a todo el tema del procés y de lo que pasó, y lo del 1 de octubre, lo ha deslegitimado y ha dicho que no contaba con el apoyo de la ciudadanía (la señora Vidal Sáez hace signos negativos), cuando seguramente recordará usted que fue aprobado en el Parlament por mayoría, las leyes de desconexión, etcétera. Entonces, si usted defiende a los parlamentos nacionales, debe defender todos y no solo lo que le guste más o lo que le guste menos.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Però aquest tema era una apreciació que no té res a veure amb les que faré ara al Partit Popular i, sobretot... Perquè ha començat, però ara amb l'últim portaveu també ho han fet, però sobretot amb la senyora Álvarez de Toledo, que ens interpel·len contínuament, que si confiem o no confiem en el PSOE. És que nosaltres ho hem dit manta vegades. Ja sé que m'entén en català perfectament la senyora... Sí, sí, però això estic tranquil·la que m'entén. Ho hem repetit manta vegades que nosaltres no som de cap bloc. Junts per Catalunya no som ni del PP ni som del PSOE, i no tenim servituds ni amb el PP ni amb el PSOE. I nosaltres només tenim servituds amb la ciutadania de Catalunya, amb el poble de Catalunya, i farem tot el que sigui beneficiós i donarem suport a tot el que pugui beneficiar la ciutadania de Catalunya. I, en definitiva, al Grup Popular els he de dir que la ciutadania -ara em referiré a Catalunya, perquè jo estic aquí en nom dels ciutadans catalans que m'han donat suport-, la ciutadania a Catalunya és sàvia, i la ciutadania a Catalunya -segur que aquí també- és madura. I no deu ser pas casualitat que tingui aquesta representació tan menor a Catalunya el Grup Popular. És per discursos com els que acaben de fer vostès ara, enverinats, només fan que dir falsedats respecte a què és Catalunya, què vol Catalunya i què ha significat tot el procés. Per tant, era aquesta segona apreciació, que els ciutadans ja els donen la resposta, no cal que els doni jo, a Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyories. De fet, havia comunicat que no pensava intervenir, però com que s'han fet algunes referències també directes al meu grup, doncs ara, al final de totes les intervencions i perquè té sentit també en aquesta mateixa, perquè veuran que també s'ha tornat a pronunciar el mateix, volia fer una breu intervenció. En primer lloc, és cert que m'he de referir i m'he de dirigir a la diputada senyora Aina Vidal, i ho faig separada del bloc del xou perquè no té res a veure i, per tant, per això ho faré en primer lloc. Perquè vostès quan es va modificar la Constitució, recentment van modificar la Constitució, van presentar una esmena que era la de recuperar les competències en matèria de dret civil a la Comunitat Valenciana, als Països Valencians, com vulguin, al Parlament valencià. Nosaltres hi haguéssim donat tot el suport perquè, efectivament, li van ser arrabassades les competències amb el Decret de Nova Planta de Felip V i tenen i reconeixem tot el dret que el puguin recuperar. Si ho demanen és perquè, m'imagino, com a grup plurinacional que són, respecten i legitimen absolutament aquests parlaments nacionals, com també el de Catalunya. Vostè, quan s'ha referit, i ho ha fet en català, i s'ha dirigit a Junts i s'ha referit a tot el tema del procés, i tot el que va passar, i el referèndum de l'1 d'octubre, l'ha deslegitimat i ha dit que no tenia el suport de la ciutadania quan segur que vostè recorda que va ser aprovat al Parlament per majoria, la seva organització, les lleis de desconnexió, etcètera. Llavors, si vostè defensa els parlaments nacionals, els defensa a totes, no parcialment, amb el que potser li pugui agradar més, o potser li pugui agradar menys.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Termino con el tema constitucional. Quiero abordar esta Constitución que, efectivamente, la mayoría de los catalanes no sentimos como propia, y hoy vemos ejemplos de ello. No compartimos muchísimas de las cosas y de los conceptos que están contemplados en la Constitución. Ya no nos representa ni a la sociedad actual ni a cómo creemos que hay que regular, aunque sea territorialmente, el Estado español; no la compartimos. A veces tienes la tentación de decir: bueno, que hagan lo que quieran con su Constitución, pero todavía nos afecta. El mundo evoluciona, Cataluña evoluciona y la Constitución sigue inamovible, permanece quieta. Hoy hemos visto un ejemplo de ello y lo lamentamos, porque nosotros, obviamente, habríamos apoyado todas estas propuestas que han aportado diversos grupos del Congreso. Pero cuando estaba pensando en esto, en que se mantiene inamovible, he pensado que no es cierto, porque es cierto que se modifica, y más de lo que pensamos. Hay doce personas que no sabemos qué sensibilidad tienen en términos de feminismo, de LGTBI o del tratamiento de la inmigración, da igual, que son los doce miembros del Tribunal Constitucional. Todos los que son juristas saben que hacen interpretaciones evolutivas, que quiere decir que lo adaptan a cómo está la Constitución según su intuición, según su manera de verlo. Estas personas sí están modificando la Constitución y lo hacen a menudo, y son personas que no han sido elegidas democráticamente, como sí lo hemos sido nosotros. ¿Tiene sentido que los representantes escogidos democráticamente por la ciudadanía no podamos modificar un texto y que doce personas, cuya sensibilidad no conocemos, si puedan? Junts per Catalunya cree que no. Obviamente, votaremos a favor de esta propuesta porque es una cuestión de dignidad. Y, obviamente, volvemos a poner de manifiesto que la Constitución, a nosotros, en Cataluña, no nos representa, y es perentorio que se pueda modificar. Señor Legarda, sí, se está implementando la ley mordaza en este Congreso. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«El otro día hablábamos de salud mental, que es un tema que en Junts per Catalunya nos preocupa muchísimo. Y nos preocupa porque, además de estas dificultades que tienen las personas, de las enfermedades que tienen, están más estigmatizadas y sufren una sobrediscriminación también en términos de libertad, y aquí también hay que legislar. Todos conocemos que hace muy pocos meses los expertos referentes en Europa se encontraron en Riga en una convención precisamente para hablar de un derecho tan fundamental como es el de la libertad, que se estaba conculcando en el Estado español de manera sistemática con, por ejemplo, estos ingresos forzados que tienen que desaparecer. Ya han recomendado que tienen que desaparecer y aquí, lamentablemente, en el Estado español, todavía se están aplicando. Tendríamos que poner la mirada en proyectos muy interesantes. Soy de Girona y hablaré del proyecto piloto de salud mental que se está desarrollando en Girona, que aporta unos datos extraordinarios sobre el no retorno, el no reingreso, en cifras de un 90 %, de las personas tratadas fuera de las instituciones. Es decir, hay que desinstitucionalizar todo el tema de la discapacidad y que todas las personas puedan tener esa aportación por parte de los Estados, concreta, la que necesiten ellos, no de una forma que algunos hemos conocido como 'café para todos'.»