Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
245 declaraciones · página 5 de 9
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Esperem que aquesta humil reforma en defensa de l'autogovern que ara debatem no sigui supremacista o directament racista, pel fet de proporcionar una eina als governs autonòmics en benefici de les seves competències i del seu autogovern, i que superi aquest tràmit de presa en consideració i que s'acabi aprovant. Moltes gràcies. Presidente, señorías, buenas tardes. El Partido Nacionalista Vasco presenta una iniciativa de reforma de la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional que evidentemente no debería ser necesaria, pero seguramente lo es; es necesaria y oportuna para resolver como mínimo, mientras tanto -como decía Jon Iñarritu- los problemas en la resolución de cuestiones competenciales que impiden la actividad normal de la Administración autonómica. Una propuesta aparentemente técnica, pero que en realidad delata los déficits democráticos del Poder Judicial español y que hace como si el Estado siguiera siendo el Estado centralizado del régimen franquista y no un Estado plurinacional y descentralizado, y que interfiere sistemáticamente en las competencias y el autogobierno de las naciones históricas, como la catalana o la vasca.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Ja ho va dir el senyor Lesmes l'any 2017: 'La indisoluble unidad de la nación española del artículo 2 de la Constitución es el mandato jurídico directo que corresponde a garantizar al poder judicial junto al resto de los poderes del Estado, un deber para todos nosotros de inexcusable cumplimiento'. Queda clar, no? El mandato jurídico directo no és la dignitat de la persona, article 10. No són els drets fonamentals de la secció primera del capítol segon del títol primer, articles 15 a 29. No és, evidentment, tampoc la segona part de l'article 2 de la Constitució, que reconeix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions, sinó el mandat 'de inexcusable cumplimiento' és només la indissoluble unitat de la nació espanyola, un encàrrec que dona impunitat total per impedir qualsevol avenç democràtic, fins i tot com estem veient ara mateix, quan es tracta d'una norma amb rang de llei com és la llei d'Amnistia. I aquest encàrrec superior també té una traducció més menuda i és la que precisament aquesta proposta de reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que estem tractant ara, doncs, pretén fer front: un abús rutinari de poder i de dret contra les competències autonòmiques.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«President, senyories, bona tarda. El Partit Nacionalista Basc presenta una iniciativa de reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que evidentment no hauria de ser necessària, però segurament ho és. És necessària i oportuna per resoldre, almenys en el mentrestant -com deia el diputat Jon Iñarritu- els problemes en la resolució de qüestions competencials que impedeixen l'activitat normal de l'administració autonòmica. Una proposta aparentment tècnica, però que en realitat delata les mancances democràtiques del poder judicial espanyol, que fa com si l'Estat continués sent l'estat centralitzat del règim franquista i no un Estat plurinacional i descentralitzat, i que interfereix sistemàticament en les competències i l'autogovern de les nacions històriques com la catalana o la basca. La proposta es concreta, com explicava el diputat que l'ha defensat, el senyor Mikel Legarda, en afegir una instància constitucional per la via d'un recurs subsidiari de delimitació competencial davant les resolucions judicials que s'han dictat en recursos contra els acords de les comissions mixtes de transferències i de les juntes de seguretat. L'objectiu és ben simple, és lògic i racional: És garantir que en aquests casos, en aquests supòsits, la darrera decisió no l'adopti un tribunal ordinari, sinó que l'òrgan competent en matèria de distribució competencial, que és el Tribunal Constitucional, sigui l'encarregat d'adoptar aquesta darrera decisió.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«I acabo. El país, Catalunya, no necessita més soroll, necessita solucions i necessita capacitat de gestió. L'Estat espanyol no ha volgut o no ha pogut controlar aquest fenomen. Ho volem fer nosaltres. Si l'argument és que no poden traspassar les competències perquè els catalans som uns delinqüents o perquè els catalans som uns racistes, aquesta serà la prova del cotó que és tan anticatalana i centralista l'extrema dreta com ho és l'extrema esquerra. Sempre escullen l'extrema Espanya. Hi ha motius de sobres perquè aquesta llei tiri endavant. Però és possible que la llei no sigui el problema i el problema real és que qui demana i qui està demanant aquesta llei és Catalunya. Moltíssimes gràcies i visca Catalunya lliure! Gracias, presidenta. Cataluña ha sido, es y será un país de inmigración. Las olas migratorias forman parte de la historia de Cataluña desde sus orígenes, y quien niegue esa realidad no tiene ni idea de lo que es Cataluña. Quien niegue esa realidad también está negando a Cataluña. Y somos muchos los hijos de este fenómeno migratorio. Pero hoy el país sufre las consecuencias de una mala gestión por parte de los que han tenido y tienen hoy las competencias, los diferentes gobiernos españoles, y una mala gestión y la negación del problema han llevado al colapso.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«I vaig acabant. Això que han fet alguns fins ara, el no intervenir o el donar l'esquena al problema o dir racistes a Junts per presentar una llei per la delegació de competències, això és deixar la porta oberta al col·lapse, els populismes extrems. És radicalitzar la societat i és destruir l'estat del benestar de Catalunya que tant ha costat construir als nostres avis i als nostres pares. És, i en som conscients, un debat complex i és molt més còmode tirar eslògans electorals i desqualificar que no pas fer propostes realistes i arriscades que, per explicar-les, fa falta una mica més que una pancarta o un vídeo de Tik Tok. El que pot passar avui és que el populisme dels dos extrems coincideixin en un punt: negar que Catalunya tingui les competències per fer allò que no ha sabut o no ha volgut fer el Govern espanyol, que és solucionar problemes. I aleshores quedaria clar que cap dels populistes extrems vol que exercim les competències, perquè exercir competències vol dir solucionar els problemes. Si no hi ha problemes, no tenen relat i, si no hi ha relat, no tenen vots. Vull pensar, però, que Podemos no preferirà que les competències en immigració puguin quedar en mans de VOX i no en mans dels catalans. El veritable progrés és donar a Catalunya les eines per gestionar la immigració i assegurar-ne la integració. Aquesta és la manera de frenar els extrems. El veritable conservadorisme és negar-li aquestes eines a Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«La supervivència de la nostra identitat no està garantida, sobretot per l'enorme impacte que aquest fenomen té en la llengua catalana, que, com tots vostès saben, és un factor de cohesió i d'integració social absolutament extraordinari. Fa vint anys, el 46 % dels ciutadans de Catalunya tenien la llengua catalana com a llengua habitual. Avui només un 32,6 %. A Barcelona ciutat hi ha districtes en què en els darrers anys l'ús del català ha caigut per sota del 20 % de la població. Hi ha molta demagògia, molt soroll, moltes mentides, molts interessos electorals, però no hi ha ni una sola proposta sobre la taula. L'única, aquesta llei que es vota avui. Així que, si els importa una mica Catalunya, si els importa una mica la gent i si els importa una mica el benestar dels ciutadans, no la malbaratin. La llei que avui es debat és clara i ho torno a explicar perquè sembla que per a alguns no queda prou clar quin és el debat avui. Aquest no és un debat sobre les polítiques concretes que s'han d'aplicar en matèria d'immigració. Si els CIEs es tanquen o no, si les polítiques són més o menys dures, això ho decidiran els catalans. Ni vostès, ni avui ni aquí. El debat avui, senyors del PP, senyors de VOX i senyors de Podem, és si Catalunya ha de disposar o no de les competències en matèria d'immigració. Sí, el que estem proposant és més autogovern, més poder polític per a Catalunya, que és exactament el que preveu l'article 150.2 de la seva Constitució: la possibilitat de delegar competències. Parlem que Catalunya tingui competències per gestionar tots els permisos de residència i de treball, estades acadèmiques, residència temporal i de llarga durada, renovacions i extincions; atorgar residència temporal si es compleixen els requisits, iniciar i finalitzar procediments d'expulsió, gestionar permisos de treball, contractar en origen, tenir control des de l'arribada fins a la inserció al treball. En matèria de seguretat, la Generalitat assumirà competències en règim sancionador i expulsions. La Generalitat resoldrà casos ordinaris. La Junta de Seguretat de Catalunya, els casos de delictes greus. Parlem també d'un augment de 1800 efectius dels Mossos d'Esquadra per assumir funcions que ara fan la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil: control de fronteres, immigració i tràfic de persones i competències en els CIEs, entrega de documents NIEs i TIEs. S'inclou un traspàs de serveis, funcionaris i recursos i la possibilitat que els ajuntaments tinguin un paper clau en el procés d'acollida i d'integració. És a dir, les competències que ara té Espanya, que les passi a tenir Catalunya. Els deures i els valors seran els catalans i l'Estatut i el català com a referència. I m'agradaria preguntar-li al senyor Iglesias si creu que la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya és racista per voler que Catalunya tingui les competències, si ho és la gent del PNB, si ho és la gent de SUMAR, que hi votarà a favor, o si ho és el Partit Socialista per haver negociat, tancat i registrat i defensat avui aquesta delegació de competències.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«Gràcies, presidenta. Catalunya ha estat, és i serà país d'immigració. Les onades migratòries formen part de la història de Catalunya des dels seus orígens. Qui negui aquesta realitat no té ni idea del que és Catalunya. Qui negui aquesta realitat nega també Catalunya. Són molts els fills d'aquest fenomen migratori, però avui el país pateix les conseqüències d'una mala gestió per part dels que han tingut i tenen avui les competències, els diferents governs espanyols i una mala gestió i la negació del problema han portat al col·lapse. I aquesta llei que avui es vota ens permetria a Catalunya augmentar el nostre autogovern i poder fer una gestió eficient i de proximitat, i també controlar l'actual desbordament, perquè les dades són molt clares. Els darrers quinze anys, un de cada quatre immigrants arribats a Espanya s'ha instal·lat a Catalunya. Hem passat de la Catalunya dels sis milions a la Catalunya dels vuit milions. En les darreres dècades hem assumit més de dos milions de persones i el país i els serveis han quedat saturats. A principis dels anys noranta la població estrangera representava el 2 %. Avui representa gairebé el 19 %, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea, que és del 9,6, i cinc punts per sobre de la mitjana espanyola, que és del 14 %.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Després venen dos altres punts que aquí se'ns plantegen molts més problemes. El tercer, perquè és una invasió clara, flagrant de les competències de la Generalitat de Catalunya i, per tant, no hi donarem mai suport. Ja saben vostès que sempre ho fem així. I el quart ha estat redactat amb molt poca gràcia, perquè, per una banda, parlen de les ocupacions i que siguin desallotjades, les persones que ocupen, en 48 hores. Saben que nosaltres hem presentat la nostra pròpia llei antiocupacions i que també parla de reduir els terminis per desocupar les vivendes ocupades. Però en canvi, també parla de les inquiocupacions i que també siguin desallotjats en 48 hores. I això, òbviament, ni és factible, ni és honest, ni és just, perquè les persones que estan pagant un lloguer i que no el puguin pagar, doncs s'han de trobar d'altres fórmules per donar-hi sortida, per no perjudicar als propietaris, però no és el desallotjament en 48 hores. Per tant, de cap manera els hi podríem donar suport a això.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda de nou a tothom. Home, senyor ministre, no és tant que creiem o deixem de creure el que ha dit o deixat de dir, perquè, de fet, el que li hem dit és que no reblava més el tema aquest de la invasió de competències, perquè volem veure blanc sobre negre. I escolti, aquí bé tenen una dita espanyola molt utilitzada -que per alguna cosa deu ser molt utilitzada- de: Del dicho al hecho hay mucho trecho. I, per tant, nosaltres el que sí que creiem és que vostè ha vist clar que, si envaeix competències, doncs no tindrà els suports d'aquesta cambra. En segon lloc, també s'ha referit abans, quan parlava de la crisi climàtica que estem vivint en el planeta, que segurament provoca situacions d'inseguretat per a les persones molt més greus que d'altres referint-se, possiblement a les que vostè, doncs, ha de fer front en temes, per exemple, de seguretat ciutadana. I jo volia comentar-li un tema, perquè també ha passat aquest estiu, referent a l'àmbit de la multirreincidència. A Catalunya estem molt preocupats. La gent està molt preocupada en termes de seguretat. La gent se sent insegura anant pels carrers i per les places. Se sent profundament insegura. De fet, si mirem dades, vostè ja les sap. Nou de cada deu furts, per exemple, queden impunes en aquest estat, nou de cada deu. Tots els experts, tots els criminòlegs, diuen que la font de la multirreincidència és la impunitat. Nou de cada deu queden impunes. Nosaltres, Junts per Catalunya, vam presentar una proposta de modificació legislativa -molt de bisturí- el 9 de març de 2024 i el més calent és a l'aigüera. Això va per a tothom, per a tothom, per als grups que han d'impulsar el tràmit d'aquesta iniciativa. I el més calent és a l'aigüera, 9 de març de 2024. Un any i mig més tard, unes modificacions de cinc o sis articles estan aturades. Què n'opina, d'això?»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«En tot cas, tots coincidim en que el risc d'incendis ara ja és una qüestió estructural i que la prevenció i la gestió forestal són clau molt abans que la pròpia emergència arribi. El que segur que no és clau -de fet, el contrari és absolutament contraproduent- és ni tan sols imaginar que la solució es troba en centralitzar competències en la militarització de la gestió, ampliant el paper de la UME. Junts per Catalunya ja li vam dir: defensem un model civil i descentralitzat, basat en el coneixement del territori, la participació activa dels professionals i de la pagesia i la presa de decisions propera a la realitat concreta del territori. Perquè és precisament aquesta proximitat, aquesta autonomia real, el que permet actuar amb eficàcia i protegir millor la nostra gent i el medi. Per això, i respecte a la nova Agència estatal de Protecció Civil, ja no torno a repetir. Vostè s'hi ha compromès, però estarem absolutament amatents que no sigui ni mínimament un..., no tingui una voluntat centralitzadora, s'hi ha compromès. Estarem amatents. I, òbviament, si quan llegim el text veiem que no és així, doncs no tindrà el nostre suport. Ja està.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Moltes gràcies. Molt bona tarda, senyor ministre. Avui torna a comparèixer -ja ho va fer fa res, molt pocs dies -gràcies- a la Comissió d'Interior- arran d'aquests gravíssims incendis, grans incendis forestals d'aquest agost que, per la seva enorme magnitud, han esdevingut una autèntica tragèdia humana i ambiental. I òbviament, des del nostre grup traslladem les nostres condolences i suport a totes les persones que han resultat damnificades. Incendis que, efectivament, han estat absolutament devastadors per a les persones, per als seus habitatges, per les explotacions agrícoles i ramaderes, pel món rural en general, i també pel medi, amb boscos sencers, ecosistemes destruïts, tones de CO2 alliberades, sòl erosionat durant anys, reducció de l'aigua disponible, etcètera. Les zones arrasades pels grans incendis forestals han quedat tocats en la vida, la fauna, la natura i també l'economia. Fa pocs dies vostè ja va comparèixer a la Comissió d'Interior i, com sol ser usual en aquest hemicicle i en algunes de les comissions, ens trobem amb els principals grups d'aquest parlament, doncs, convertint tragèdies gravíssimes en instruments molt lamentables dels seus propis jocs polítics d'una manera molt irresponsable, per altra banda, perquè alguns són els que tenen les competències i sembla que vulguin traslladar-les a d'altres, no? I ja vam dir llavors, i ho repetim avui, que el que cal davant d'aquestes situacions és responsabilitat i rigor, per una banda, i avaluació i planificació de futur, no? I de res serveixen aquests discursos de: 'I tu més', 'i doncs tu, i tu, què vas fer?', 'i el que vaig fer jo'. I encara menys, I encara menys propostes centralitzadores o que amplien la gestió militaritzada de... o de la gestió dels incendis, en aquest cas, que la traslladen a una militarització d'aquesta gestió.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de creación de la Oficina de prevención de la corrupción.
«Una qüestió més que planteja la iniciativa que es proposa, que és que cal que s'aclareixin els dos partits del Govern espanyol. Parlin, parlin i aclareixin què volen. Aquest estiu per fer veure que feia alguna cosa davant l'esclat de l'escàndol que implicava al seu secretari d'organització en el cobriment, en el cobrament de comissions per obra pública, la corrupció més clàssica de totes. Concretament, al mes de juliol, el president Sànchez va presentar a bombo i platerets un pla anticorrupció amb quinze propostes que incloïen, precisament, la creació d'una Agència d'Integritat pública. I a mig agost hem sabut que s'ha creat una comissió interministerial presidida per la senyora Maria Jesús Montero per impulsar aquest pla. Per situar-nos, ens podrien aclarir si l'òrgan que ara SUMAR proposa crear per via parlamentària és el mateix que l'agència del pla anticorrupció anunciat per Sánchez i coordinat per Montero. O com va això? Aniria bé que ens ho expliquessin perquè el darrer informe Greco de principis de juny, però per cert, amagat sospitosament fins a l'1 d'agost pel Govern espanyol, data d'inici de les vacances. Aquest informe Greco no només deixa en evidència els incompliments del Regne d'Espanya en matèria d'integritat, sinó que literalment afirma que la manca d'una estratègia unificada corre el perill de fragmentar i fer ineficients les mesures anticorrupció. Això d'ara, aquesta proposta que ara debatem forma part d'aquesta estratègia unificada que demana el Greco? Mirin, no voldria semblar massa sarcàstic, només dir que si aquest tema se'l prenguessin seriosament, el més normal seria que presentessin un projecte de llei des del Govern, respectuós amb les competències autonòmiques en matèria d'integritat i consensuat i coordinat amb els seus socis. Però I tal com ho estan fent, això d'avui respon ens sembla a nosaltres a una cursa partidista per quedar bé. Una cursa que, per cert, vostès tenen amb el PSOE i no pas una voluntat de resoldre res.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de creación de la Oficina de prevención de la corrupción.
«Cal lluitar per la integritat de les institucions centrals de l'Estat i el seu sector públic, per la integritat del Govern, l'Administració General, el Tribunal de Comptes on, per cert, el descontrol econòmic i l'enxufisme familiar són inaudits. També del Defensor del Poble, el Consell d'Estat, les Forces Armades i Cossos de Seguretat de tot el sector públic, persones físiques i jurídiques que reben ajudes, subvencions, concessions i contractes públics. Però també, i la proposició no en diu res contra la corrupció de la Corona, com dèiem abans, o del poder judicial, encara que sabem que, encara que sabem de les poques ganes de la cúpula judicial de sotmetre's a qualsevol mena de control democràtic. Tant per les corrupteles de tota la vida, les ajudes econòmiques, col·locacions, etcètera, molt pròpies, per cert, del corporativisme extrem que impera en aquest àmbit, com per l'ús polític d'aquestes institucions, com per exemple la prevaricació flagrant del Tribunal Suprem en l'exercici de les seves funcions amb finalitats polítiques com es veu, per exemple, en la negativa d'aplicar l'amnistia. Però el que no és de rebut és la creació d'un nou òrgan que apareix més com una ocurrència d'última hora que com el resultat d'una voluntat real de buscar solucions al problema de la corrupció. En aquest sentit, cal recordar que a Catalunya, des del 2008 es disposa de l'Oficina Antifrau, dirigida per excel·lents professionals, tot un referent en aquest àmbit i l'últim que ens interessa és duplicar estructures, i menys amb la creació d'un òrgan estatal que centralitza competències i que pretén coordinar, és a dir, controlar l'Oficina Antifrau catalana en la seva tasca de vetllar per la integritat del sector públic català. Tampoc ens interessa gaire la veritat, un nou tinglado del Govern espanyol per a finalitats partidistes. No volem que passi com amb el CIS, el Centro de Investigaciones Sociológicas, d'acord amb el qual els ciutadans de tot l'Estat llencem 9,3 milions d'euros per simple i pura propaganda política.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«I acabo. No s'equivoqui ni enganyi, quan pugi aquí. Nosaltres avui no hem pactat res amb la dreta i l'extrema dreta espanyola. Nosaltres avui no hem pactat res ni amb VOX ni amb el PP. Qui va pactar amb la dreta espanyola, qui va pactar amb el PP, van ser els seus a Barcelona per fer-nos fora de l'Ajuntament. I vostès, els de Podemos, vostès són dreta, perquè són vostès, no?, els que van a la una amb PP i VOX, perquè a Catalunya no tinguem les competències en immigració? Mirin, nosaltres, ni dretes ni esquerres. Nosaltres, Catalunya. Gracias, presidente. Buenas tardes, vicepresidenta segunda. Buenas tardes, ministros. Hoy salimos a defender la enmienda a la totalidad que Junts per Catalunya ha presentado a este proyecto de ley, y lo hacemos sabiendo que esta es la puerta a una campaña de más presión, de más ataques, de mentiras e insultos contra nuestra formación política y nuestras personas. Pero no estamos aquí buscando la comodidad, estamos aquí para defender un modelo de país, de un país que se llama Catalunya y que se ha forjado en la cultura del esfuerzo y que hoy podríamos declinar como la cultura del valor compartido y de futuro, aquella en la que el mérito, el trabajo y la constancia devuelve frutos, la cultura que ha hecho viable y hace viables los negocios, la que crea puestos de trabajo, la que ofrece oportunidades para todo el mundo, la que genera riqueza para redistribuirla, fomentando el ascenso social y garantizando nuestro derecho al bienestar, que, por cierto, hoy está en riesgo. Y hoy estamos aquí porque ustedes, y no a la inversa, han trasladado la necesidad de la reducción de la jornada a las calles, haciéndonos creer que esa era la solución a las dificultades de las personas trabajadoras. Pero nada más lejos de la realidad, nada más lejos de las necesidades de nuestro país, de su tejido económico y de las prioridades de los trabajadores, que, por delante de todo, lo que quieren es estabilidad y sueldos dignos. Este, vicepresidenta segunda, es su proyecto personal; hoy prácticamente es su supervivencia política. Tiene el apoyo de los sindicatos españoles y está avalado por el PSOE por su acuerdo de legislatura con SUMAR, un acuerdo que, a pesar de la gran gesticulación actual, tenemos claro que no genera unanimidad entre las partes, y no me refiero a las partes del diálogo social, que, como saben, tampoco está. Lo vimos con las desavenencias con el ministro Cuerpo y lo admitió en mayo la consejera Romero, del Gobierno de Illa, que afirmaba que la reducción de la jornada generaría dificultades a las pymes, que es lo que estamos diciendo aquí nosotros. Y sabe que generará dificultades a las pymes y, por lo tanto, que generará dificultades a Catalunya y a muchos de sus trabajadores.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Ens trobem davant d'una nova proposició de llei del Grup Parlamentari Popular, que planteja modificar l'article 74 de la LOE en la redacció de la LOMLOE i derogar la disposició addicional quarta de la Llei Orgànica 3/2020, amb un seguit d'objectius que Junts per Catalunya no entrarem ni a valorar perquè l'entenem com una nova ingerència en les competències educatives de Catalunya i una amenaça al model inclusiu del nostre país. Des de Junts, defensem el model inclusiu català establert pel Decret 150/2017, d'escola inclusiva, que vetlla per garantir una atenció de qualitat a tots els infants a partir de la inclusió real a les aules ordinàries, amb suports personalitzats, amb respecte a la diversitat i fomentant la cohesió social, amb adaptació per a cada alumne, amb serveis d'orientació i recursos específics i amb compromís institucional com a part del Servei d'Educació de Catalunya. Un model que no ha estat mai prou ben dotat econòmicament, malgrat el que avui ens diuen la consellera Niubó i el president Illa. I és en aquest aspecte on cal posar el focus i no com fa el grup popular, amb una proposta que s'allunya de la inclusió i s'acosta a la segregació. Una proposició que, un cop més, representa una centralització encoberta amb la que el grup popular pretén uniformitzar models des de Madrid, ignorant la realitat i les peculiaritats catalanes a l'empara de la LOMLOE, com passa amb els temes curriculars i amb tants altres, i obviant el veritable problema que, com dèiem, és un cop més la manca de recursos.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies. En primer lloc, respecte als processos de què se sol·licita la compareixença respecte a uns processos que segueixen al Tribunal Suprem, nosaltres a Junts per Catalunya, sí que ens preocupen alguns processos que estan duent a terme al Tribunal Suprem. La cúpula del poder judicial està en rebel·lió. Ens agradarà poder-ne parlar. La cúpula del poder judicial s'ha rebel·lat contra el poder legislatiu i està corrompent l'estat de dret, eliminant les costures que protegeixen a l'Estat de dret, a dinamitar la separació de poders i, per tant, l'Estat de dret. I en aquest sentit, doncs, ens sembla adequat poder tenir una compareixença del ministre. En segon lloc, respecte al caos ferroviari, és clar. La deixadesa i la desinversió sistèmica de l'Estat a Catalunya, això sí, tant si governa el PP com si governa el PSOE, doncs està provocant un caos absolutament estratosfèric en el meu país. Aquest estiu l'acumulació d'incidències greus ha estat vergonyós. El col·lapse de les infraestructures ferroviàries catalanes és permanent sempre. Només aquest juliol s'han suprimit a Catalunya 700 trens de Rodalies només en un mes. Catalunya som a la cua de l'execució de les inversions estatals i això no és casualitat, és clar. Amb un minso 20 % d'inversions executades, no ens pot estranyar el que passa després amb les infraestructures catalanes. La causa del caos ferroviari és la dependència pressupostària i legislativa de Catalunya cap a Madrid, per la qual cosa per això sempre defensarem nosaltres Junts per Catalunya la independència, que serà l'única manera de poder donar solució a aquests problemes greus que té la nostra ciutadania. Respecte al tercer punt, si s'acaben aprovant part de les compareixences proposades que hauran de ser en dos dies, nosaltres creiem que la compareixença del president Pedro Sánchez quedaria absolutament diluïda. No ens sembla massa adequat. Nosaltres creiem que la compareixença del president del Govern té prou entitat com perquè sigui ara immediatament, durant el període de sessions ordinàries. Respecte al punt quart i cinquè. Respecte al que es refereix a la compareixença de la ministra de Transició Ecològica, nosaltres creiem que encara és una miqueta massa avançat si encara hi ha incendis. Creiem que si volem que es faci una compareixença amb rigor respecte a aquest tema, ens calen una mica de dies per recollir les dades i preparar-la amb rigor com cal. Un altre tema és el de la compareixença del Ministeri de Defensa. Nosaltres sabem que aquest tema és un tema de gestió de territori i que, efectivament, és un tema que ve agreujat pel canvi climàtic. La resposta en cap cas ha de passar ni per la centralització ni per la militarització de cap dels aspectes vinculats als incendis forestals. El nostre model, el model català i el model de Junts, és el de gestió del territori des de la proximitat i des dels cossos d'emergència civils. Ja avisem que com estem començant a sentir això de pacte d'Estat, sàpiguen que Junts per Catalunya no permetrem, no validarem mai que s'eliminin les competències de Catalunya, ni en aquest àmbit ni en cap tampoc en el tema dels bombers. I si algú s'imagina que junts permetrem que en matèria d'incendis es fulminin les competències del nostre país, doncs està molt equivocat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2025, de 24 de junio, por el que se aprueban medidas urgentes para el refuerzo del...
«I l'acord de Brussel·les que van signar és absolutament incompatible amb votar no, juntament amb PP i VOX, amb votar en contra de garantir el model català davant dels intents de centralització del Govern espanyol. És incompatible amb votar en contra de transferir la titularitat i la plena gestió de les infraestructures a Catalunya. Incompatible amb votar en contra de delegar totes les competències hídriques a la Generalitat de Catalunya. Votar en contra del traspàs integral, real i efectiu de Rodalies de Catalunya, no la presa de pèl que ha venut el PSC. No és compatible amb votar en contra del compliment de la Llei d'Amnistia, de rebutjar el discurs del Rei del 3 d'octubre. És incompatible amb votar en contra del concert econòmic. De votar en contra de denunciar i compensar el dèficit d'inversions i d'execució pressupostària, de calcular les balances fiscals, de l'ús obligatori del català per part dels servidors públics, de crear l'Agència Catalana d'Immigració, de tenir competències polítiques en energia, de fer respectar el vot dels catalans al Parlament Europeu. L'acord és incompatible amb votar en contra de blindar la immersió lingüística, de tenir competències plenes en gestió marítim-terrestre, d'eliminar el districte universitari únic, de votar en contra de reconèixer el dèficit fiscal de més de 22 000 milions d'euros, de tenir competències laborals. És incompatible amb votar en contra d'impulsar un salari mínim català, tenint en compte que el cost de la vida a Catalunya és molt més alt.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Erosió del Parlament. Els concedeixo l'abús del Reial decret llei i l'incompliment de l'article 134 de la Constitució, l'obligació fonamental de fer aprovar els pressupostos en aquest Parlament. Però no estic d'acord que la presidència d'aquesta cambra hagi erosionat en aquesta legislatura la institució. En tot cas, no com la va erosionar la senyora Batet la legislatura passada, quan la mesa es va erigir en un Tribunal Constitucional previ que impedia debatre iniciatives perfectament constitucionals com l'amnistia, o quan es va plegar davant del Suprem, per exemple, en el cas del senyor Alberto Rodríguez. D'això no se'n queixen. Acabo amb el punt de les cessions als separatistes. Vaig acabant, president. En aquest punt, senyories, crec que tindran el suport incondicional de Podemos. Ells, com vostès, són uns fanàtics del centralisme, fins al punt que si Catalunya reclama competències en immigració, és per supremacisme. En canvi, si les té l'Estat, no hi ha racisme, no hi ha supremacisme. Entenc que deu ser per aquesta regla de tres que, quan el 2022 es va produir la tragèdia de la tanca de Melilla, ells estaven al Govern i els devia semblar la mar de bé, perquè era competència del Gobierno de España i no el van pas abandonar.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Bé, doncs avui, lany 2025, les associacions són tot això i també són espais de socialització, són espais dacollida, són espais dintegració, són espais de generació dactivitats de tot tipus, de prestació de serveis, dassociacionisme. I tot això ha anat evolucionant amb noves eines també per a aquest associacionisme. Parlàvem fa pocs dies amb la meva companya Marta Madrenas, com ella, quan era regidora de lAjuntament de Girona, sent alcalde el president Puigdemont, van posar en marxa una de les primeres experiències de pressupostos participatius. I mexplicava com el model que van agafar a Girona en aquell moment, el president Puigdemont i la Marta com a regidora, era un model en què eren les associacions de veïns de cada barri les que eren empoderades per dialogar directament amb lAjuntament, aportar les seves propostes i discutir-les i ser dalguna manera un actor més de la política municipal i de lexecució de les polítiques públiques. Per tant, una història, la de les associacions de veïns, que ha aportat molt a la nostra societat. I per això des de Junts per Catalunya ens hem volgut sentir sempre hereus daquest esperit associatiu i per això ens sumem a aquest reconeixement a les associacions de veïns. Nosaltres hem fet una esmena que el que pretén és, en el segon punt de la proposta, quan parla de fer una regulació, posar en evidència que a Catalunya tenim ja una regulació molt madura. Tenim la Confederació dAssociacions de Veïns, amb estatuts, amb un codi ètic, amb un règim intern de les associacions i, per tant, el que nosaltres hem fet amb aquesta esmena és, dalguna manera, demanar que les competències que té transferides la Generalitat de Catalunya i potser daltres comunitats siguin respectades i siguin tingudes en compte a lhora de fer aquesta legislació. Si aquesta esmena és recollida dalguna manera, doncs nosaltres, òbviament, votarem a favor de la iniciativa.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Sí, per fer-se la foto. Tothom va ser a punt, però ara toca retratar-se. El Govern espanyol ha dassignar una partida suficient i a través de les comunitats autònomes per aplicar la llei, respectant les competències i no fent proves pilot amb aportacions nominals i insuficients, que és el que sembla ser ha anunciat el Ministeri de Sanitat, una aportació nominal a Con ELA de només 10 milions deuros. Inicialment, eren 40, però com que les aportacions nominals no poden ser de més de 10, resulta que hem passat de 40 a 10. El que demanem són els 45 milions, com a mínim, per a aquesta atenció 24 hores especialitzada que necessiten els malalts. Entre la publicació de la llei i avui dia, han passat 7 mesos i hi ha hagut 630 persones afectades per la ELA que ens han deixat. Fem possible, com a mínim, que la llei no sigui paper mullat, sinó la paraula que totes i tots hem donat aquí, en aquest hemicicle, una paraula que hem dhonorar i hem de complir.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Per altre costat, i entraré en un tema que jo crec que també és molt important, que sí que centra el debat en matèria universitària a Catalunya. Vostès proposen ara una reforma de la LOSU. En la seva tramitació, ja varen deixar clar que el seu model no és el nostre. Nosaltres apostem per un model duniversitats plural que admeti universitats docents i universitats investigadores, un model ni homogeni, ni funcionarial, amb més autonomia universitària, amb respecte per les competències autonòmiques, amb una limitació del legislador central que vostès desconeixen, com hem vist, per exemple, amb la nefasta situació que es dona dels plans destudis; un model de governança no uniforme i que permeti la pervivència a Catalunya del model propi de recerca docent i investigadora, amb els contractats laborals en peu digualtat. Dit això, també cal dir que ha arribat el moment de posar a lagenda la derogació del districte universitari únic. Avui ja podem dir que el districte universitari únic és una desgràcia per al sistema universitari català i, per tant, també per a la societat catalana. Obro cometes, gairebé 4 de cada 10 estudiants de medicina a les universitats catalanes venen daltres comunitats autònomes. Molts daquests estudiants, amb la carrera finançada per Catalunya, aniran a exercir a altres territoris. Aquests alumnes poden superar la nota de tall a les universitats catalanes, gràcies al fet que als seus territoris lexigència acadèmica és més baixa. Segons dades del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el percentatge dexcel·lents en la nota daccés al grau varia del 20 % a Múrcia, Extremadura o Astúries, al 6 % a Catalunya, la més baixa. Tanco cometes. Mirin, el que acabo de llegir no és un al·legat separatista, ni molt menys supremacista. El que acabo de llegir és un article de La Vanguardia daquesta setmana que reprodueix lopinió dels col·legis de metges catalans i les dades del Ministeri. El que no pot ser és que Catalunya estigui finançant unes carreres de medicina molt buscades per la seva excel·lència a alumnes darreu dEspanya, mentre milers destudiants catalans no poden competir-hi perquè lexigència acadèmica a la secundària catalana és superior i les proves daccés són més exigents. Aquest curs, només tres de cada deu estudiants de les facultats de Medicina de Lleida i de Tarragona, Rovira i Virgili, han estat catalans. Resultat: a Catalunya falten metges, hem de recórrer a personal de fora que no té els nostres estàndards formatius i desconeix la llengua, i això no és de rebut. Això, com diuen els col·legis de metges, no és ni just ni equitatiu. Acceptar-ho és ser cornut i pagar el beure. I per tant diem prou. A Catalunya el que li cal és acabar amb el districte universitari únic. El que cal és un districte universitari propi, adaptat a la nostra societat, adaptat al sistema universitari del país i a lecosistema de recerca.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«La Llei de la ciència catalana de lany 2022 es va aprovar sota limpuls dels consellers Geis i Tremosa, però també, i vull recordar-ho, amb els vots favorables del PP i del PSOE. Per tant, estem anant en contra del que va dir al Parlament de Catalunya i això, dentrada, no ens sembla de rebut. Amb això, considero que està tot dit, perquè el que vostès proposen és més regulació i això no interessa a lecosistema de recerca i desenvolupament i innovació català, més enllà del que diu la mateixa llei de la ciència catalana. Vostès volen més burocràcia, més rigidesa estructural, més homogeneïtat. Nosaltres, en canvi, el que volem és més flexibilitat, més especialització, més creativitat, més i més col·laboració publicoprivada, com deia el diputat Agirretxea, perquè precisament a Catalunya hi ha una excel·lent relació entre el món de la universitat i la recerca i el teixit empresarial. A més a més, la seva proposta vulnera la competència exclusiva de la Generalitat en centres i estructures de recerca propis o finançats, establerta a larticle 158 de lEstatut, per exemple, en el fet destablir tres tipus deines dexperimentació i la regulació que sen fa, que inclou constants referències al control i avaluació de lEstat. Considerem que això no és compatible amb les nostres competències.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Amb aquestes dades, algú d'aquest hemicicle es pot estranyar que vulguem gestionar el fet migratori des de Catalunya? A vostè li pot estranyar? Perquè hi va posar moltes dificultats. No sé si encara les està posant, al fet que des de Catalunya puguem gestionar el fet migratori que ens afecta. És en aquest marc en què s'emmarca la nostra voluntat de fer una gestió integral del fet migratori, en el qual li acabo de dir, en les dades que li acabo de dir. Això és insolidaritat? Junts per Catalunya fa temps que entonem..., l'entomem aquest debat, sense por, el debat del repte demogràfic, i qui no ho faci s'estarà equivocant molt. I nosaltres el volem entomar pel nostre país i per la nostra gent. Perquè calen respostes decidides dels governs per afrontar les situacions tan complexes generades pel seu impacte en moltíssims dels àmbits de la nostra societat. Catalunya acabarà, i ho farà, assumint la gestió de la immigració per dos motius, perquè Junts volem totes les competències en tots els àmbits de tot el que ens afecti al nostre país, totes per Catalunya, totes. I la immigració n'és una. Però, en aquest cas, perquè sobretot la gestió que n'ha fet fins ara l'Estat, la qual ha fet fins ara, ha conduït el meu país, ha conduït Catalunya a una situació que posa en perill la seva pròpia cohesió.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno en materia de gobernanza de...
«Què caldria fer, doncs? Respecte a Catalunya, la SEPI hauria de transferir-nos les seves competències i, evidentment, recursos. I mentrestant, la SEPI hauria de crear un consell consultiu amb presència dels representants empresarials i socials de Catalunya. La SEPI hauria de dedicar com a mínim el mateix percentatge dels seus recursos a Catalunya que el pes català al PIB de l'Estat. La SEPI hauria d'apostar també per les pimes i les start-ups i la innovació, considerant l'important pes que aquestes tenen en el teixit productiu del país. I sí, la SEPI hauria d'estar sotmesa a una auditoria independent, posant a disposició d'aquesta cambra el seu resultat i poder així adoptar les mesures correctores necessàries per a la seva millora. Qualsevol altra cosa només és soroll polític interessat. Qualsevol altra cosa només serà utilitzar la SEPI com a arma per bastonejar els seus adversaris polítics. Qualsevol altra cosa que facin vostès només serà el de sempre: espanyols fent d'espanyols per vergonya dels quals no ho som. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar la atracción y retención del talento científico e innovador,...
«I vaig acabant, en recerca el que es necessiten són menys plans, menys anuncis, millor gestió, menys burocràcia, més agilitat, més coordinació amb el sector productiu, més col·laboració publicoprivada i, sobretot, més inversions, i també respecte per les competències de Catalunya. La Llei de la ciència aprovada el 2002 pel Parlament de Catalunya sota l'impuls dels consellers Geis i Tremosa, estableix un marc jurídic propi per a la recerca i la innovació. L'ajut a la recerca a Catalunya l'ha de fer la Generalitat de Catalunya. Quedin-se vostès, l'ATRAE, tornin-nos els nostres diners i ja farem nosaltres la gestió. Moltes gràcies. Muy buenas tardes, presidenta y señorías. La PNL que nos ocupa identifica un problema importante, la afectación directa que tienen en la investigación los recortes de la Administración Trump en Estados Unidos, pero se equivoca en el diagnóstico y también en la solución. Se equivoca al mezclar los recortes de Estados Unidos con batallas partidistas que no vienen al caso. No sé por qué dicen que la infrafinanciación de los Gobiernos de Rajoy no se hace extensiva a los Gobiernos de Zapatero y de Sánchez, porque el Gobierno español nunca jamás ha tenido un auténtico interés por la investigación ni con el PP ni con el PSOE. En segundo lugar, la PNL también se equivoca al centrarlo todo en el programa ATRAE del Gobierno español, porque al hacerlo pone en evidencia que esta es una iniciativa que no responde a una voluntad sincera de proteger y potenciar la investigación y la innovación, sino a la voluntad de propaganda gubernamental. Por último, demuestra que no conocen las preocupaciones y las necesidades reales del mundo de la investigación y de la innovación científica, porque, ¿qué es eso de impulsar instrumentos nacionales de atracción y retención de talento científico e innovador? Esto es lenguaje vacío, palabras vacías, es hablar para no decir nada.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Creiem que, efectivament, un òrgan d'aquest tipus hauria d'evolucionar cap a un sistema de governança, cap a una arquitectura de governança diferent de l'actual i també, també, per cert, diferent de la qual se'ns proposa. En primer lloc, menys presidencialista. En segon lloc, més autònom i menys dependent del Govern de torn, amb més control parlamentari, amb un consell rector més plural i amb més competències executives, insisteixo, un consell rector i no un consell assessor; amb metodologia clara i una transparència total en les dades, i amb una planificació que garanteixi la neutralitat, sense enquestes flaix a la carta i amb garanties de no interferir en les campanyes electorals. Moltes gràcies. Los sondeos del CIS, y también los del CEO, se han convertido en una herramienta prospectiva de propaganda política. No importa el análisis sociológico; lo que importa, y aún más si estamos en campaña electoral, es el efecto político de la encuesta: influir en el debate público y cambiar la intención de voto de los ciudadanos. Además, el CIS español, el de Tezanos y el de todos sus antecesores, niega la realidad sociológica y territorial del Estado para ponerse al servicio del relato de una España homogénea que no se corresponde con la realidad plurinacional.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se autoriza la ratificación de cuatro enmiendas al artículo 8.2 del...
«L'exemple més recent és l'ordre executiva del president Trump de febrer passat, que imposa sancions contra la Cort Penal Internacional i els seus responsables, en resposta a les ordres d'arrest emeses contra el primer ministre israelià, Netanyahu. Una mesura que no només es dirigeix al tribunal, sinó també a testimonis, supervivents, empreses i organitzacions que treballen pels drets humans i que, per tant, afectarà negativament totes les investigacions de la CPI, no només aquelles a les quals s'oposa el Govern dels Estats Units, sinó també, per exemple, les d'Ucraïna, Uganda o Darfur. Davant d'aquest embat contra la justícia internacional, avui, si més no, podem donar un senyal de resistència amb la proposta que tenim sobre la taula. Les quatre esmenes a l'article 8 de l'Estatut de Roma que avui ratifiquem, adoptades per l'Assemblea d'Estats part el 2017 i el 2019, comporten una ampliació material de les potestats, de les competències de la Cort Penal Internacional. Una ampliació de competències absolutament necessària. Es tracta, com ha exposat el diputat Mikel Legarda, d'ampliar en quatre nous supòsits la tipificació de crims de guerra. Les noves conductes prohibides en conflictes armats són l'ús d'armes biològiques que disseminen agents biològics o toxines, l'ús d'armes que alliberen fragments que no poden ser detectats en el cos humà, l'ús d'armes làser que provoquen la ceguesa i l'ús intencionat de la fam com a mètode de guerra, és a dir, privar deliberadament a la població civil de l'indispensable per a la seva supervivència. Aquestes conductes, que en realitat són un nou catàleg de la perversió humana, ja estan prohibides en tractats internacionals vigents, com els protocols de la Convenció de Ginebra, però la seva inclusió explícita en l'Estatut de Roma reforça la seva persecució a nivell internacional.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2025, de 18 de marzo, por el que se aprueban medidas urgentes para la garantía del...
«La feina que s'ha fet a Catalunya des de la mateixa Generalitat, des de les administracions locals i en gran mesura des de les entitats, és considerable i reconeixible. D'aquí que el nombre de places estructurals d'acollida a Catalunya en relació a la seva població estigui molt per sobre que la de la majoria de comunitats de l'Estat. I és evident que això dificulta fer la feina ben feta. Tensiona el sistema en alguns casos i també la mateixa societat d'acollida. Entenem que no té cap sentit treure un menor d'un sistema col·lapsat per portar-lo a un sistema tensionat, molt menys quan n'hi ha d'altres que tenen molt camp per córrer. I és en aquest marc que vàrem arribar a un acord. Un acord que posava de relleu la solidaritat, la defensa de drets i el compromís de Catalunya també en l'àmbit de l'acollida. Un acord per posar fi a un sistema de repartiment que no funcionava i que, per l'incompliment d'altres, posava innecessàriament més pressió a Catalunya. Saben, senyories, que des de Junts fa temps que encarem sense por al debat del repte demogràfic a casa nostra, a Catalunya. Ho fem sense defugir cap aresta, per punxeguda que sigui, i a risc que alguns ens etiquetin gratuïtament. Ho fem per revertir les situacions injustes que patim. Ho fem, en aquest cas per respondre de la millor manera a les situacions complexes generades pel fet migratori en tots els àmbits de la nostra societat. D'aquí també l'acord per la delegació de competències en immigració i davant l'apàtic govern Illa i la inacció dels 19 diputats socialistes catalans en aquesta cambra, ho fem de forma generosa i posant eines al servei del nostre país, al servei de Catalunya i del progrés i benestar de tota la seva gent.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación...
«Com, per exemple, que el Govern sigui proactiu i exigent en les negociacions amb la Unió Europea per preservar les rendes del sector. Moltes vegades hem tingut la sensació que aquí s'ha explicat que la negociació ha sigut collonuda, però que el resultat de la negociació no ho ha sigut, i que les rendes o els acords a nivell europeu, i en tenim de molt recents, el de la pesca, per exemple, han sigut un desastre. Per tant, que el Congrés dels Diputats li digui al Ministeri: 'Escolti, sigui proactiu i exigent en les negociacions' no està de més. Que hi hagi una estratègia europea, obvi, ja s'està fent això, Europa és qui té les competències en comerç. Que hi hagi una estratègia europea contra els aranzels, diu el punt segon. Escolti, pot semblar una obvietat, però per a nosaltres refermar la necessitat que aquesta estratègia incorpori les necessitats i els reptes del sector agrari i ramader, a mi em sembla que és necessari. Per què? Perquè aquesta estratègia europea és la que tenim al davant, però de moment les declaracions de la Ursula von der Leyen, que no em semblen malament, és dir: 'Escolti'm, amb productes industrials, ofereixo a Estats Units un 0 % en els dos sentits'. Bueno, és que sempre Europa prioritza el sector industrial. Doncs no. Que tinguin en compte el sector agrari i el sector ramader.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para garantizar el funcionamiento de las secciones de los Tribunales de...
«Però també, per exemple, a Girona. Els poso un exemple. El maig de l'any passat, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el president de l'Audiència de Girona varen demanar la creació d'un nou jutjat número 7 a Girona, amb competències exclusives en casos de violència sobre les dones pel col·lapse del Jutjat Penal número 6, que actualment se'n fa càrrec. I avisaven, avisaven els presidents del TSJ i de l'Audiència Provincial que no es podien fixar judicis ràpids en el termini d'un any, s'havia d'esperar el termini d'un any. Doncs bé, ha passat un any i aquest termini per assenyalar els judicis ràpids ha passat d'un any a 18 mesos. En definitiva, la situació és inassumible i a Girona encara estan esperant aquest jutjat especialitzat número 7, amb la corresponent oficina judicial que pugui assumir els enjudiciaments del jutjat de Figueres i d'aquesta manera descongestionar-lo. Tot això, tota aquesta saturació, tot aquest bloqueig del sistema judicial a Catalunya va acompanyada sempre del problema estructural de la justícia a Catalunya, que és una taxa d'interinitat inassolible i la necessitat de solucionar el problema de l'estabilitat de funcionaris interins, lletrats de l'Administració de Justícia, jutges i fiscals substituts. Des de Junts per Catalunya, com sempre, intentem fer un esforç per portar aquí, en seu parlamentària, el sentir del país, els interessos i els problemes dels ciutadans i de les persones del sector, i, en aquest cas, dels advocats i dels professionals de la justícia. I mirin, des de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, el que ens diuen és que veuen bé suprimir la competència dels jutjats especialitzats en violència de gènere per a la instrucció dels delictes d'agressió sexual, un tipus de delicte, aquests delictes d'agressions sexuals, que solen accedir a l'àmbit específic de la violència dins de la parella o exparella, i que inclouen delictes complexos com agressions sexuals comeses per estranys o delictes sexuals contra menors. Com hem dit, aquestes noves competències porten al col·lapse uns jutjats que ara mateix ja estan saturats.»