Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
140 declaraciones · página 5 de 5
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Una de les altres decisions preses pel Consell són les mesures restrictives contra 33 persones determinades, amb noms i cognoms, de Rússia: membres del Poder Judicial, membres del Ministeri de Justícia, alts funcionaris... I això contrasta amb que aquí n'hi ha que s'escandalitzen perquè alguns, en algunes ocasions, hem identificat i, per tant, hem posat noms i cognoms a determinats jutges, Aguirre, García Castellón, Marchena, que s'excedeixen clarament de les seves funcions. Les evidències de desviació de poder, de mal ús de l'estat de dret, de la persecució política són tan clares allà com ho són aquí. I si vostès no comencen a explicar clar i amb totes les lletres tot el que està passant aquí, tot el que ha passat aquí, podria passar que, al final, aquest ja no sigui el problema d'uns catalans. Passarà que això serà el problema de tots els demòcrates. Vostè, senyor Sánchez, i tots vostès no poden seguir posant-se de perfil davant dels jutges que estan prevaricant i davant els que fan un claríssim mal ús de l'estat de dret, com la darrera i extravagant situació del president Puigdemont per declarar en un procediment que el relaciona amb el terrorisme. I dic extravagant per les formes, perquè ara sí que li permeten declarar per videoconferència quan, fins avui, li havien denegat sempre. I dic extravagant, també, pel fons. Perquè tothom sap, aquí i al món, que el president Puigdemont no és un terrorista. I vostè també sap que el president Puigdemont no és terrorista.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Nosaltres compartim moltes d'aquestes mesures adoptades pel Consell, i fins i tot creiem que la Unió Europea hauria d'anar molt més enllà en la condemna i en les mesures contra aquells que utilitzen, com passa a Rússia, l'estat de dret i els tribunals per perseguir la dissidència i presentar-los davant de l'opinió pública com a delinqüents. Quan, en realitat, el que tenen és una discrepància estructural, una discrepància estructural sobre el poder, sobre com administrar el poder i sobre com s'estableix aquest poder. I també compartim la manera en què s'expressa el Consell, perquè ho fa en alguns termes sense complexos, i deixeu-me que llegeixi un petit paràgraf: 'El Consell europeu condemna la persecució de ciutadans de la Unió Europea per motius polítics. Convida a la Comissió i a l'Alt Representant que adoptin les mesures necessàries per impedir que, en aquests casos, tercers països executin les ordres de detenció emeses per Rússia'. No els resulta familiar, tot això que els estic explicant i tot això que els estic llegint? Perquè, per nosaltres, és inevitable mirar cap aquí, mirar cap al Reino de España, quan escoltem i quan llegim totes aquestes informacions.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I tothom sap perfectament que nosaltres som els únics que podem revertir aquesta situació insultant d'incompliment i d'impagament que pateixen tots els ciutadans de Catalunya. I deixi'm que remarqui aquest tots. Perquè afecta a tots els ciutadans que són independentistes, però també a aquells que no ho són. Perquè afecta a tots els ciutadans que a vostè no l'han votat, senyor Sánchez, però també afecta a aquells que l'han votat a vostè. I dic que nosaltres som els únics que podem revertir aquesta situació perquè no tenim les mans lligades. I perquè aquests darrers 8 mesos hem demostrat amb fets, i no amb titulars buits o sobreactuacions, que el que ens deien que no podia passar acabi passant i acabi sent, i el que ens deien que era impossible acabi sent una realitat. I ho fem malgrat totes les pressions dels de sempre. I malgrat totes les crítiques dels de sempre. I els de sempre són aquells que no volen sortir de la seva zona de confort. D'altra banda, senyor Sánchez, i aprofitant alguns dels acords del Consell sobre les mesures adoptades contra Rússia i secundades per vostès, faré referència al tema de l'estat de dret.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Mirin, el Consell General del Poder Judicial és més que evident que està en crisi. La dreta, en el sentit ampli, i la mateixa cúpula judicial, ens volen imposar la falsa solució d'una major independència judicial, amb l'única finalitat, com els deia a l'inici de la meva intervenció, de tenir el control total del govern dels jutges. Una mala solució perquè quan les togues fan política, ja sabem on ens porten. Acabo. Tot això no acaba sent res més que un reflex del mal funcionament de la també mal anomenada democràcia espanyola. Però vostès saben que nosaltres no som aquí per arreglar Espanya i nosaltres sabem que la dictadura judicial no tolera la democràcia. Així que Junts per Catalunya votarem que no a la presa en consideració d'aquesta proposició i continuarem treballant per la independència, per una independència que també serà garantia de democràcia, d'una democràcia inclusiva, vertebradora i basada en el respecte per les llibertats individuals i col·lectives. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Hoy, tomamos en consideración la proposición de ley promovida por la Asamblea de Madrid para modificar la Ley Orgánica del Poder Judicial y la Ley de Demarcación y Planta Judicial; una proposición para que los magistrados de las salas de lo Civil y Penal sean directamente escogidos por el Consejo General del Poder Judicial, primando exclusivamente los requisitos de mérito y capacidad, estableciendo un sistema de concurso y suprimiendo la participación de la Asamblea legislativa autonómica, que es lo que verdaderamente molesta a la Asamblea de Madrid y, por extensión, al Partido Popular y a VOX. Esta iniciativa -no se engañen- pretende dar salida a una de las grandes obsesiones de la derecha y la extrema derecha españolas que, como sabemos, porque no disimulan, no es otra que el control total del Poder Judicial. En ese sentido, eliminar la capacidad que tienen los distintos parlamentos para designar una terna a la hora de escoger a uno de los magistrados en los tribunales superiores de Justicia, sin ningún tipo de duda están convencidos de que ayuda. Les ayuda a controlar la justicia, como también les ayudaría este hecho a dar un paso más en la recentralización de un Estado español que, a pesar de las apariencias, lo es poco. Y es que, en este Estado, los pasos federalizantes que en su momento se dieron para avanzar hacia un Estado distinto, aquellos que algunos hoy recuperan para intentar erosionar nuestro proyecto independentista, siempre se ha demostrado que no tienen cabida. En el ámbito de la justicia, lo demuestran perfectamente las dificultades para desarrollar el Consejo de Justicia de Cataluña, previsto en el Estatuto de 2006 y que la infame sentencia del 28 de junio de 2010 declaró inconstitucionales la mayoría de los artículos que preveían funciones descentralizadoras.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Mirin, el que aquesta iniciativa vol eliminar no només és un mecanisme raonable, sinó també perfectament homologable a escala europea. De fet, nosaltres pensem que el que hauria de fer aquest Estat és desenvolupar aquesta via també en altres instàncies judicials, acostant la justícia a les persones i allunyant-la de les cúpules judicials, encara immerses en un marc mental d'altres temps. Si volen millorar la justícia espanyola, en lloc de donar més competències al Consell General del Poder Judicial, el que cal fer és acabar d'una vegada amb la situació actual d'aquesta institució. I en aquest sentit, voldria recordar la iniciativa presentada per en Josep Pagès, el meu predecessor en aquesta cambra. La legislatura passada, per resoldre el problema de la seva renovació, presentava una proposta, una proposta avalada inclús per magistrats del Tribunal Suprem, que establia que quan s'acaba el termini de nomenament dels membres del Consell General del Poder Judicial, aquests se'n van a casa i només queda el membre de més edat, el més jove i el darrer que s'hagi incorporat per atendre exclusivament les funcions d'intendència bàsica.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Tornant a la modificació que ens ocupa i que, com els deia, el que vol és acabar amb una singularitat, una singularitat entesa, almenys per nosaltres, com un element enriquidor dels tribunals, perquè incorporaria perfils de juristes de renom, docents, investigadors, catedràtics amb sensibilitats per la llengua i per la cultura de la terra que representen, que de ben segur serien un contrapunt als magistrats de carrera triats directament per un Consell General del Poder Judicial polititzat. I com saben, recaducat. Un Consell del Poder Judicial que de facto ja ens aplica a Catalunya tots aquests criteris des del 2017, amb la supressió d'un dels dos magistrats de designació autonòmica que, històricament, d'ençà del 1989, tenia la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una supressió a la qual podem afegir diferents moviments en el relleu de magistrats en aquest tribunal que han anat retallant el marge de discrepància interna a Catalunya, però dels que no en tenim l'exclusivitat. També n'hi ha hagut a altres llocs, com a Navarra, on una sentència de la Sala Tercera, la contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, sobre un recanvi polèmic de magistrats en el seu Tribunal Superior de Justícia, va marcar la imposició d'una nova doctrina que té ressonància evident també a Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Prenem avui en consideració la proposició de llei promoguda per l'Assemblea de Madrid per modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei de Demarcació i Planta Judicial. Una proposició amb l'objectiu que els magistrats de les sales civil i penal siguin directament escollits pel Consell General del Poder Judicial, prioritzant exclusivament els requisits de mèrit i capacitat, establint un sistema de concurs i suprimint la participació de l'Assemblea Legislativa Autonòmica, que és el que veritablement molesta a l'Assemblea de Madrid i, per extensió, al Partit Popular i a VOX. Aquesta iniciativa, no s'enganyin, el que pretén és donar sortida a una de les grans obsessions de la dreta i l'extrema dreta espanyola que, com saben, perquè no dissimulen, no és cap altra que el control total del poder judicial i, en aquest sentit, eliminar la capacitat que tenen els diferents parlaments per designar una terna a l'hora d'escollir un dels magistrats en el Tribunal Superior de Justícia sense cap mena de dubte estan convençuts que hi ajuda. Els ajuda a controlar la justícia, com també els ajudaria aquest fet a fer un pas més en la recentralització d'un Estat espanyol que, malgrat les aparences, n'és ben poc. I és que en aquest estat, els passos federalitzants que en el seu moment es van fer per avançar cap a un Estat diferent, aquests que avui alguns recuperen per intentar erosionar el nostre projecte independentista, sempre s'han demostrat que no hi tenen cabuda. En l'àmbit de la justícia ho prova perfectament les dificultats per desenvolupar el Consell de Justícia de Catalunya, previst a l'Estatut del 2006, i que la infame sentència del 28 de juny del 2010 en va declarar inconstitucionals la majoria dels articles que preveien funcions descentralitzadores.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022,...
«I ara sí que acabo. Estem aquí, senyories, 2024, escrivint pactes necessaris que un dia seran memòria de la democràcia. Per això hi ha tensió. Memòria democràtica? Sí, sempre, seriosament i en tots els àmbits, sense mandra i complint, però memòria de la democràcia, també. Aquest és un bon consell. Moltes gràcies. Presidenta Armengol, gracias. Señoras y señores diputados, buenas tardes. Hoy hablamos de memoria democrática. Esta tarde debatimos sobre la necesidad de que se cumplan los acuerdos que se aprueban en este hemiciclo, porque frenar lo que se vota es siempre un mal vicio. Junts votó no a la Ley de Memoria Democrática porque se quedaba corta. De hecho, sigue quedándose corta, y el caso del expolio de los ateneos lo demuestra. Que hoy haya entidades que aún no han recuperado lo que es suyo es un auténtico escándalo. Hoy, sin embargo, diremos sí a la moción que se nos presenta porque es una forma de obligar al Gobierno español a remangarse y a hacer el trabajo que tiene pendiente. En una sociedad democrática perdón, en una sociedad convencidamente democrática-, la memoria debería quedar fuera del pimpampum de la esgrima política, pero cuando una parte de este Congreso se violenta cuando se habla de memoria democrática, mal vamos, y les miro a ustedes. Ese es el problema. En el fondo, esta incomodidad esconde el fracaso de la transición.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Junts per Catalunya no tornarem a repetir en aquest faristol la denúncia que ja vam fer en forma d'esmenes de la proposta com la que avui ens ocupa, dirigides a la necessitat de modificar la Constitució en d'altres àmbits i que ja vam proposar ara fa justament un any. Principalment en aquell moment, Junts per Catalunya preteníem assegurar la separació de poders, per exemple, proposant la remoció dels poders dels vocals del Consell General del Poder Judicial quan caduqui el mandat; o que el Tribunal de Cuentas actuï únicament com a instructor i que quan detecti infraccions s'hagi d'apartar i remetre l'expedient als tribunals ordinaris; o que el Tribunal Constitucional no pugui conculcar la inviolabilitat parlamentària, com ja ha fet en diverses ocasions. La vocació de Junts per Catalunya és Catalunya, nosaltres no oblidem. A qui hem de retre comptes és als ciutadans de Catalunya, i tampoc oblidem. Esmenar la Constitució espanyola no és l'objecte de la nostra acció política, precisament perquè és la cotilla de la nostra voluntat política. Tota Constitució que erosioni, freni, limiti els drets del poble de Catalunya no tindrà la nostra complicitat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Ahir fins molt tard vàrem estar negociant. Aquesta és la manera. I seguim, però ha de ser abans de l'aprovació dels reials decrets, no pot ser a posteriori. I ha estat una irresponsabilitat no haver-ho fet abans perquè vostès no tenen majoria. Tota la pressió que ens estan posant a nosaltres avui, ara, és una pressió que vostès s'haurien d'haver posat abans d'entrar al Consell de Ministres i aprovar aquests reials decrets sense tenir un acord tancat amb Junts. És aleshores quan vostès haurien d'haver pensat en els ciutadans. Vostès diuen que si aquests reials decrets decauen, demà puja la llum. Però el que aquests reials decrets preveuen és que precisament hi haurà una pujada de les factures de la llum i del gas d'aquí a dos mesos. Facin un reial decret de mesures socials sense trampes i tindran els vots de Junts. Facin un reial decret de mesures socials sense trampes i pactant amb Junts, i tindran els vots de Junts. 'No hi ha cap raó per votar que no a aquests reials decrets', ha dit vostè, senyor ministre. Li donaré algunes de les raons que vostès tenen des de fa setmanes a sobre de la taula per sí, esmenar els reials decrets i demanar que la feina es faci amb rigor i que es faci de manera consensuada perquè vostès no tenen majoria. Amb aquests reials decrets es recula quant a finançament a Catalunya i es consolida el 'café para todos'. I no sembla que vostès estiguin disposats a negociar millores per a Catalunya sense haver de fer-les sempre extensives a les altres comunitats autònomes, obviant així la singularitat de Catalunya i també les necessitats específiques de Catalunya. Som aquí per canviar la relació entre Catalunya i Espanya, no per perpetuar-la. I vostès saben perfectament que els nostres vots estan al servei dels ciutadans de Catalunya i al servei del progrés del nostre país. No estan ni al seu servei ni al servei del Reino.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«No és casualitat que fins i tot el Consell d'Europa hagi decidit incloure Espanya, per primera vegada, en la llista d'aquells països que han de ser analitzats per avaluar si compleixen amb els estàndards democràtics europeus i de drets humans. Vam registrar, la setmana passada, una proposició de llei (i des d'aquí voldria agrair moltíssim la feina que ha fet durant molt de temps el diputat Josep Pagès i que ara ha agafat el guant el diputat Cervera) on proposem que, un cop caducat el mandat dels membres del Consejo General del Poder Judicial, siguin immediatament cessats. Els actuals porten cinc anys amb el mandat caducat, i en comptes de bloquejar, vostès el que haurien de fer és explicar que el poder judicial el que fa és justícia, no política. Perquè com escrivia aquest cap de setmana en Joan Vall Clara a El Punt Avui, no són intocables, són jutges; no són intocables encara que molts hagin viscut com si ho fossin, des de fa més de quaranta anys. Després de molts anys denunciant la politització de la justícia i els abusos del poder judicial espanyol, penso que podem dir que l'independentisme ja no està sol denunciant la lawfare. La setmana passada, segurament vam sacsejar la comoditat en què alguns porten instal·lats durant molts anys. De fet, hem detectat molt interès i també molts nervis per les compareixences de la Comissió de Operación Cataluña. Els hi explico: la Comissió se centrarà a investigar els fets que van donar peu a la persecució judicial, a l'origen. Després dels testimonis, que vindran tots els que tenien previstos des del primer dia, probablement seran els jutges que tinguin interès a saber la veritat que citaran a declarar els compareixents.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Gràcies, presidenta. Senyor Sánchez, en el context dels quatre darrers consells europeus, i també de la seva presidència, s'han tractat molts temes, des d'Ucraïna, Israel, Palestina, Xina, el Mediterrani occidental; també s'ha parlat sobre medicaments, sobre seguretat i defensa, també sobre la mateixa ampliació de la Unió Europea, i també s'ha parlat del català i dels drets humans. Quinze minuts no són suficients per poder tractar amb profunditat tots els temes, per tant, nosaltres recorrerem, en allò que ens interessi, a preguntar, registrar-preguntar, a Govern. I avui farem menció tan sols a dos d'aquests temes tractats a Europa els darrers mesos. El primer, el català. Un tema que avui vostè ni ha mencionat. Vostès acaben la seva presidència del Consell sense un llegat remarcable, de fet, alguns mitjans es qüestionen si val la pena seguir amb aquesta rotació de les presidències si no hi ha resultats destacables. Nosaltres pensem que podrien haver aprofitat molt millor l'oportunitat que han tingut, desplegant tot l'esforç, també tota la diplomàcia, i acabar la presidència amb una fita històrica: que a finals d'any, a finals del 2023, el català fos llengua oficial a Europa. No que es pugui parlar en el Parlament Europeu, això és l'ús de les llengües, sinó que el català sigui llengua oficial. El català encara no és llengua oficial, però en canvi, com ha dit vostè, la senyora Calviño, sí que és, serà, la vicepresidenta del Banc Europeu d'Inversions. Per tant, els mateixos esforços diplomàtics que han esmerçat per una cosa haurien també d'esmerçar-los per les altres.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Ja que estem parlant de polítiques migratòries -vostè ja hi ha fet referència un moment-, però és necessari que faci aquest petit parèntesi per esmentar ni que sigui aquest breu titular, perquè es fa necessari evidenciar que, tot i el que vostè ens ha estat explicant aquí, de fet, conclusió de la seva primera mitja hora d'intervenció, la conclusió és que el Govern ha estat incapaç d'aconseguir el Pacte europeu d'emigracions i d'asil, sota la presidència del Consell. Sí, queden uns dies, a veure si aquestes esperances, que no sé d'on li apareixen, doncs s'acaben consolidant. Perquè és cert, el mateix president va insistir un cop, i un altre, que aquest era el pacte més important, la feina més important que tenien vostès mentre es presidís el Consell Europeu, i avui ho ha tornat a repetir vostè mateix. Amb les expectatives que van crear mesos i mesos, amb aquesta presidència que només s'ostenta, recordo, de catorze anys, més o menys, cada estat, s'estan mesos i mesos abans parlant-ne i al final han passat sense pena ni glòria. En fi, però parlant de la Unió Europea, torno a enfilar el fil que havia endegat, perquè el seu Govern sol·licita amb constància -em sembla bé- a la Unió Europea l'aplicació equilibrada en termes de solidaritat entre països, a l'hora d'assumir la distribució territorial de les persones migrades que arriben a Espanya. Perquè, lògicament, vostès, com tots, som ben conscients de l'impacte econòmic, social i cultural tan substancial que sempre suposa per a la comunitat acollidora quan es produeix la recepció d'un gran nombre de persones migrades. Però en canvi, en termes de distribució territorial peninsular, vostès practiquen el contrari del que prediquen: distribueixen sense aplicar criteris de solidaritat interterritorial, i això acaba repercutint òbviament en els serveis d'assistència més bàsics d'aquella comunitat receptiva. I això és exactament el que està passant al meu país, a Catalunya. I no és el primer cop -i avui ho tornem a fer- que Junts per Catalunya denunciem la insostenibilitat de l'actual model autonòmic, tant en termes de dèficit de finançament, com també de dèficit competencial que patim a Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Mirin, el que sí era un moment era la cimera, aquesta cimera de Barcelona, per trobar, efectivament, solucions a curt termini que són necessàries, el retorn de tots els ostatges sense condicions, l'alto el foc definitiu, però sobretot era una enorme oportunitat per enfilar solucions a mitjà termini. Perquè cimeres com aquestes són els espais idonis per bastir noves propostes ambicioses, complexes, que depassen la immediatesa i que aborden solucions definitives, en aquest cas possiblement centrades en l'objectiu fixat a la Resolució 242 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides de treballar una pau justa i duradora mitjançant la finalització de totes les situacions de bel·ligerància o al·legacions de la seva existència, i respectant i reconeixent la sobirania, la integritat territorial i independència política de tots els estats de la zona i del seu dret a viure en pau dins de fronteres segures i reconegudes. I aquesta oportunitat única també es va malbaratar. Potser és que varen pensar que tampoc era el moment. I acabo amb una reflexió que va fer el president Puigdemont: 'Hi ha víctimes diàries a Ucraïna, al Kurdistan, a l'Àfrica Occidental, però ja no ens indignen tant, perquè en això de les indignacions també hi ha modes. Hi ha dones i nenes que són tractades cada dia com esclaves a l'Afganistan. Hi ha dones castigades, detingudes i assassinades a l'Iran perquè es rebel·len contra el règim teocràtic. De tot això en fèiem eslògans, debats, manifestacions, fins que una guerra en substitueix una altra i ens permetem el luxe indecent d'oblidar les que creiem passades perquè la conversa global ha començat a parlar d'una altra cosa que ens captiva més i que, sobretot, genera més clics. La responsabilitat és de cadascú, i que tothom faci el que cregui que ha de fer. Modestament, no penso contribuir a generar soroll i cridòria. Procuro escoltar els crits i els plors de les víctimes, i soc incapaç de distingir la diferència entre el crit i el dolor d'una víctima palestina d'una víctima israeliana, o kurda, o ucraïnesa, o iraniana. Veig que hi ha molts experts que ho han aconseguit. Felicitats. Segur que poden anar a dormir pensant que són al lloc correcte d'aquest conflicte. El millor moment de la guerra no és l'alto al foc i l'armistici, és quan encara no ha començat. I ja l'hem perdut, aquest moment.' Moltes gràcies.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Y el último punto que voy a destacar es el punto cuatro: La ampliación de la participación directa de Cataluña en las instituciones europeas y otros organismos y entidades internacionales. ¿Por qué acordamos la participación directa de Cataluña en las instituciones internacionales y en los organismos y entidades internacionales? Pues porque somos una nación. Termino. Era importante e imprescindible que el Gobierno español reconociera, y lo ha hecho y por escrito ante un mecanismo internacional y neutral, que el conflicto entre Cataluña y España existe, es histórico y se remonta a 1714. No se esfuercen en despreciar la referencia a 1714. En la Ley 1/1980, aprobada por unanimidad por el Parlamento de Cataluña y plenamente vigente a fecha de hoy, dice lo siguiente: El pueblo catalán en los tiempos de lucha marcó una diada, un día importante, el 11 de septiembre, como fiesta de Cataluña, día que, si bien significa el doloroso recuerdo de la pérdida de libertades -el 11 de septiembre de 1714-, y una actitud de reivindicación y de oposición activa ante la represión, suponía también la esperanza de una total recuperación de la libertad. Ahora, al retomar Cataluña su camino de libertad, los representantes del pueblo creen que la Cámara legislativa debe sancionar aquello que la nación unánimemente ya ha asumido; y, como decía el conseller Rull, no celebramos una derrota, sino el último día que fuimos libres. Viva Cataluña libre.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«I acabo. Calia i era imprescindible que el Govern espanyol reconegués -i ho ha fet, i per escrit i davant d'un mecanisme internacional i neutral- que el conflicte entre Catalunya i Espanya existeix, és històric i es remunta al 1714. I no s'esforcin en menystenir la referència al 1714, a la Llei 1/1980 aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya i plenament vigent a data d'avui, i diu: 'El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l'11 de setembre com a festa de Catalunya. Diada que, si bé significa el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l'11 de setembre de 1714 i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió, suposava també l'esperança d'un total recobrament de la llibertat. Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del poble creuen que la cambra legislativa ha de sancionar allò que la nació unànimement ja ha assumit.' I, com deia el conseller Rull, no celebrem una derrota, sinó l'últim dia que vam ser lliures. Visca Catalunya lliure.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«I en aquest punt crec que val la pena recordar un altre punt destacat de l'acord. Aquestes causes judicials han tingut una incidència política rellevant, igual que diverses resolucions d'organismes internacionals com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Tribunal Europeu de Drets Humans o l'Assemblea de Parlamentaris del Consell d'Europa. Tots dos sabem i signem que això no és una mesura de gràcia. L'acord que hem subscrit, senyor Sánchez, ho diu ben clar, i llegeixo literal: 'L'estabilitat de la legislatura queda subjecta als avenços i compliment dels acords que resultin de les negociacions en els dos àmbits permanents assenyalats al punt segon.' I el darrer punt que destacaré és el punt quatre: 'L'ampliació de la participació directa de Catalunya a les institucions europees i altres organismes i entitats internacionals.' Per què acordem la participació directa de Catalunya a les institucions internacionals i els organismes i entitats internacionals? Doncs perquè som una nació.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«El conflicto entre Cataluña... (fallo técnico) ... tiene raíces profundas que vienen de muy lejos. La sociedad catalana, desde la aprobación del decreto de nueva planta, con la subsiguiente abolición de nuestras instituciones seculares, nuestras constituciones, la pérdida de nuestra soberanía y la prohibición de nuestra lengua, ha batallado para recuperar lo que las armas y la monarquía nos hurtaron hace más de trescientos años. La distancia y el desacuerdo permanente entre las dos naciones han sido fruto de tensiones políticas, ante las cuales el Estado español, en muchas ocasiones, ha respondido a través de la represión política, militar, policial, judicial y mediática, y la manifestación máxima es la detención y la extradición, el consejo de guerra, la condena a muerte y la ejecución del presidente de la Generalitat, Lluís Companys. La evidencia de la existencia de un conflicto político era algo que exigía ser reconocido. Este relato como origen y perpetuación del conflicto por primera vez se acepta por la parte española, y esa parte de nuestro acuerdo es especialmente relevante, porque marca los adelantos que deben darse en la resolución del reconocimiento nacional de Cataluña. Todos ustedes saben que los últimos intentos de acordar una vía de restitución de nuestros derechos históricos perdidos, y hacerlo a través de la negociación que espera la sociedad catalana, han sido formulados a través de mecanismos que permite la Constitución, pero ninguno de ellos ha prosperado: ni la reforma del estatuto, ni en 2012 la aprobación en el Pleno del Parlamento de Cataluña de la propuesta del pacto fiscal, que, pocas semanas después, el presidente Mas llevó al presidente del Gobierno español de entonces, que rechazó discutirlo y, menos aún, negociarlo. Y en 2014, cuando una amplia mayoría del Parlamento aprueba presentar en la Mesa del Congreso de los Diputados una proposición de ley para delegar las competencias para celebrar un referéndum sobre el futuro político de Cataluña, son Turull, Rovira y Herrera los diputados encargados de venir a defender aquí aquello que fue rechazado por el Congreso. Y tampoco la aprobación de la ley de consultas populares, sobre la base de la cual se convocó la consulta del 9-N, con una participación de más de dos millones de personas, y con el conseller Francesc Homs, el presidente Mas, la consellera Ortega y la consellera Rigau condenados por desobediencia e inhabilitados. Ni tampoco la petición del referéndum acordado después de la aprobación de la cuestión de confianza a la que se sometió al presidente Puigdemont, nada ha funcionado nunca.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«El conflicte entre Catalunya i Espanya té arrels profundes que venen de molt lluny. La societat catalana, d'ençà de l'aplicació del Decret de Nova Planta amb la subsegüent abolició de les nostres institucions seculars, de les nostres constitucions, la pèrdua de la nostra sobirania i la prohibició de la nostra llengua, ha batallat per recuperar el que les armes i la monarquia ens van furtar fa més de tres cents anys. La distància i el desacord permanent entre les dues nacions han estat fruit de tensions polítiques davant les quals l'Estat espanyol, en moltes ocasions, ha respost a través de la repressió política, militar, policial, judicial i també mediàtica. La manifestació màxima d'aquesta repressió és la detenció, l'extradició, el consell de guerra, la condemna a mort i l'execució del president de la Generalitat, Lluís Companys. L'evidència de l'existència d'un conflicte polític calia reconèixer-ho. Aquest relat com a origen i perpetuació del conflicte per primer cop s'accepta per la part espanyola. I aquesta part del nostre acord és especialment rellevant perquè emmarca els avenços a donar en la resolució del reconeixement nacional de Catalunya. Tots vostès saben que els darrers intents d'acordar una via de restitució dels nostres drets històrics perduts i fer-ho a través de la negociació que espera la societat catalana han estat formulats a través de mecanismes que permet la Constitució, però cap d'ells ha prosperat. Ni la reforma de l'Estatut. Ni el 2012 l'aprovació al Ple del Parlament de Catalunya de la proposta del pacte fiscal que poques setmanes després el president Mas va portar al president del Govern espanyol d'aleshores, que va rebutjar discutir-lo i encara menys negociar-lo. Ni el 2014, quan una àmplia majoria del Parlament aprova presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats una proposició de llei per delegar les competències per celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Són Turull, Rovira i Herrera els diputats encarregats de venir a defensar aquí el que va ser rebutjat pel Congrés. Ni tampoc l'aprovació de la Llei de consultes populars no referendàries, amb base a la qual es va convocar la consulta del 9N, amb una participació de més de dos milions de persones i amb el conseller Francesc Homs, el president Mas, la consellera Ortega i la consellera Rigau condemnats per desobediència i inhabilitats. Ni tampoc la petició d'un referèndum acordat després de l'aprovació de la qüestió de confiança a què es va sotmetre el president Puigdemont. Res no ha funcionat mai.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Gràcies, presidenta. President en funcions i candidat, des de Junts l'hem escoltat aquests darrers quatre anys amb molta atenció, sobretot quan ha parlat de nosaltres i quan ha parlat de Catalunya. Però vostè ja sap per quina raó avui l'hem escoltat d'una manera encara més especial. Avui vostè havia de començar a desmentir-nos els qui diem que vostè no compleix els acords, que la seva paraula no val, que a vostè només l'interessa el poder, i que és capaç d'aliar-se amb qui sigui per conservar-lo. I alguna cosa d'això hi deu haver quan el seu partit té l'estómac d'arrabassar a Junts l'alcaldia de Barcelona, amb el suport i gràcies al Partit Popular, i ara pretén arrabassar la presidència del Govern espanyol al Partit Popular gràcies als vots de Junts. I ara que soc a la part inicial de la meva intervenció, voldria donar-li un consell que, naturalment, vostè no té cap obligació de seguir. Amb nosaltres no provi de temptar la sort perquè no li funcionarà. El seu discurs no ha estat un discurs valent. Ara té l'oportunitat de contestar-me i dir-me exactament què faran vostès. La seva responsabilitat era trobar la manera de respectar el marc que vostès i nosaltres hem acordat, i de fer honor a allò que hem escrit. De fet, a l'acord signat al primer paràgraf hi diu que les coses s'han de fer en termes diferents de com s'han fet en la darrera legislatura. I això ho han signat vostès i ho hem signat nosaltres. I quan escrivim en termes diferents ens referim a una definició molt fàcil d'entendre. Per tant, li reitero que el que hem dit en anteriors ocasions, no només a vostè sinó també als membres del seu govern, per dir i fer el mateix que s'ha dit i que s'ha fet els darrers quatre anys Junts no li fa cap falta. Hem passat moltes hores treballant el marc de l'acord, sobretot els antecedents i el relat. Un acord en què no hi apareix ni una sola vegada la paraula diàleg i sí la paraula negociació. Un acord signat per vostès on no es parla de reencuentro, de perdó ni de mesures de gràcia. Això van ser els indults. I entenem que en cap cas es referia a l'amnistia, perquè l'amnistia és una altra cosa, una llei i una desjudicialització de la política.»