Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
289 declaraciones · página 5 de 10
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«La Constitució de 1978 és un text caduc, obsolet, superat per la realitat política i social. Un text que, a més, alguns s'han especialitzat a utilitzar com a excusa per reprimir i negar reivindicacions polítiques legítimes. I un bon exemple és precisament el Senat. El Senat va ser configurat a la pròpia Constitució com una cambra -?no ens cansarem mai de dir-ho- de representació territorial. I en canvi, l'única acció del Senat que passarà a la història va servir exactament per al contrari. Va servir per anar en contra de la seva naturalesa territorial, d'ADOSPLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE Año 2026 XV LEGISLATURA Núm. 163PRESIDENCIA DE LA EXCMA. SRA. D.ª FRANCINA ARMENGOL SOCIASSesión plenaria núm. 157celebrada el martes, 10 de febrero de 2026 PáginaORDEN DEL DÍA:Minuto de silencio ... (Página5Toma en consi) Acabo. El que nosaltres volem no són cambres territorials en un estat que no és el nostre. Allò pel que lluitem és un Parlament sobirà en una Catalunya independent. Però com que nosaltres no som com vostès, naturalment, donarem suport a la iniciativa que ens arriba de Formentera, però no podem deixar de dir que és una vergonya que, sent el Senat una cambra que entre uns i altres ha estat desnaturalitzada i que, com tots comprovem a diari, serveix per a tot menys per complir la missió de representació dels territoris, és una vergonya, dèiem, que Catalunya estigui clarament infrarepresentades si es compara amb qualsevol altre territori de l'Estat. No em refereixo a les Illes, que legítimament han de tenir una representació individualitzada. Parlo de molts territoris de l'Estat que tenen una representació artificial i desproporcionada que, com diem infrarepresenta a Catalunya i és inacceptable si aquesta institució, la institució del Senat, no compleix amb la funció de representació del territori que li pertoca.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Hi ha molts arguments a favor de la modificació de la Constitució en aquest punt. Unanimitat: totes les institucions de Formentera, el Consell Insular, l'Ajuntament i també al Parlament Balear ho reclamen. Territorialitat: es reforça la representació territorial al Senat d'acord amb l'innegable fet insular. Història: Es dona resposta a una demanda històrica del poble de Formentera. I, finalment, es posa fi a una anomalia, l'anomalia constitucional d'agrupar dues illes, Formentera amb Eivissa, no només és artificial, sinó que ha estat superada per la realitat sociològica i demogràfica. Formentera ja no és l'illa menys poblada de l'Estat des de fa anys. Supera en població a altres illes que sí que tenen circumscripció pròpia. I també, i no és poc rellevant, es resol una anomalia normativa consistent en què la Constitució ha quedat obsoleta, perquè l'Estatut de les Illes Balears ja ha superat l'agrupació de Formentera amb Eivissa i configura Formentera com una illa més al costat de Mallorca, Menorca i Eivissa, amb les seves pròpies institucions i autonomia diferenciada. Però més enllà d'aquests arguments, més enllà d'aquests arguments, posar Formentera en peu d'igualtat amb la resta de territoris insulars és un pas necessari que els formenterers i les formentereres volen per defensar millor la seva terra, per defensar millor la seva condició d'illencs i illenques i també per defensar millor la seva llengua i la seva nació. I és per això, per defensar la llengua, per defensar la nació, per defensar la gent, per defensar el territori que sempre, des de Junts per Catalunya, estarem al vostre costat. Perquè Junts per Catalunya som aquí per defensar la terra i la gent del Principat, però també per defensar la terra i la gent de la Franja, del País Valencià i, evidentment, de les Illes Balears i de Formentera, de tots els Països Catalans. Junts per Catalunya, hi insisteixo, sempre farem costat a totes les iniciatives que vulguin traslladar la diversitat nacional i territorial a les institucions. Forma part del nostre ADN fer front als conflictes territorials i no cronificar-los. Els territoris i la seva gent no es poden silenciar ni subordinar. I això és el que estem fent avui: escoltar i donar curs a les demandes de la gent de Formentera.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Un primer parèntesi. He parlat abans, m'he referit a l'apartheid de gènere. Vostè ha dit que hi estava absolutament d'acord. Els proposem: Poden instar demà mateix iniciar tots els tràmits per instar demà mateix a que sigui inclòs com un delicte perseguible per la Cort Penal Internacional? Concrecions. Avui hem escoltat alguns que celebren qualsevol cop contra un règim autoritari, sense preguntar-se pel cost jurídic i polític del precedent que òbviament està establint. I n'hem sentit d'altres que condemnen sistemàticament els Estats Units, però guarden un silenci selectiu i vergonyós davant d'altres potències com Rússia o la Xina. I això no és internacionalisme, això és populisme, també de manual. Ja ho he dit a la primera intervenció: l'autoritarisme no té una sola bandera i els drets humans no poden defensar-se només quan encaixen amb el relat propi. Des de Junts no proposem una posició còmoda. De fet, no fem massa aquí, per no dir gens. Proposem una posició coherent, això sí. Dir que Maduro dirigia una dictadura, dir que Trump ha vulnerat el dret internacional i dir que totes dues coses són certes alhora. Quan el dret internacional falla -i avui està fallant, si no, no ens trobaríem en la situació que ens trobem- la temptació és abandonar-lo, però les normes no desapareixen perquè siguin inútils, sinó perquè incomoden a aquells que tenen el poder i la força. Sense aquest marc, la política exterior es converteix en arbitrarietat i l'arbitrarietat pot semblar molt eficaç a curt termini, però sempre genera, òbviament, molta més inestabilitat, més violència i menys drets per al poble. El dret internacional no és un dogma -ho hem dit- és una eina imperfecta -ho hem dit- que cal reformar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Acabo recordant que quan el marc del dret internacional s'afebleix, Rússia, Xina i totes les dictadures del món somriuen satisfetes, perquè el seu objectiu sempre ha estat el mateix: que la força i no la justícia sigui la mesura de tot. I això no és un debat acadèmic. És una amenaça real per a tots els pobles que aspiren a decidir lliurement el seu futur. I davant d'això, la nostra obligació no és escollir quin poder incomoda menys. La nostra obligació és defensar uns principis, encara que no siguin còmodes, encara que no siguin populars, encara que no encaixen en cap relat simplista. I Junts per Catalunya no som aquí per justificar la força. Hi som per defensar la democràcia, els drets humans i la llibertat dels pobles, de tots els pobles, sense excepcions i sense silencis còmplices. Moltes gràcies. Muchas gracias. Muy buenos días a todo el mundo, también al señor ministro. Hoy, efectivamente, como estamos viendo, no estamos ante un debate sencillo. Los acontecimientos que han sacudido a Venezuela no se pueden entender desde una sola perspectiva ni con respuestas automáticas, y eso nos obliga a explicar algo, a matizar y a asumir la complejidad, porque cuando ocurren hechos como los que analizamos hoy es inevitable que se mezclen emociones, valores y también consecuencias que no siempre están alineadas. La responsabilidad política comienza precisamente aquí, cuando somos capaces de ir más allá de la reacción inmediata y de ver qué significa todo ello para nuestro futuro.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«El món no va cap a un escenari més ordenat. Va cap a un escenari molt més dur. Un món on pesa menys el respecte als valors compartits i més la capacitat d'imposar-se. Un món on la força guanya terreny a la paraula i al dret. I, en aquest context, els drets col·lectius és quan queden més exposats. No idealitzem l'ordre internacional existent. Sabem que és imperfecte, però també sabem que, quan els valors i la voluntat dels pobles desapareixen, el que queda és més arbitrarietat i menys garanties. Per això, defensar el dret internacional no és defensar l'immobilisme. És defensar un marc on la voluntat dels pobles pugui expressar-se sense quedar sotmès a la força. Aquest debat no va només de Veneçuela, va del món que estem construint i no ens podem permetre un món on els valors i la democràcia siguin substituïts per la força, ni on les normes només valguin quan convenen als forts, als poderosos. Per Junts, assumir acríticament el règim de Maduro és tant com acceptar que Franco no era un dictador. Assumir acríticament l'actuació de Trump és tan com legitimar la repressió exercida per Espanya contra l'independentisme. Aquesta és la nostra posició. No és simple, però és honesta, rigorosa i necessària.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Volen dades. Les opinions, totes són legítimes. Les dades són les que donen i treuen raons. El seu model és letal per a les persones dependents de Catalunya. Amb el seu model, a dia d'avui, 70 000 persones dependents estan esperant ser ateses a Catalunya, 70 000 persones. Els catalans som els més perjudicats per la manca de recursos de l'Estat i pel mal funcionament de la Llei de dependència. El darrer any han mort deu mil catalans en llista d'espera sense ser atesos per falta de recursos. De fet, a Catalunya és on més persones han mort a les llistes d'espera de dependència. En total, han mort 103 000 persones només des de l'any 2017, 103 000 persones dependents que han mort esperant ser atesos dignament, 103 000 persones, 30 000 esperant obtenir el grau de dependència, 73 000 pendents de rebre la prestació. Més dades del seu model. Amb allò que el Govern de l'Estat aporta a Catalunya, només es poden atendre 29 persones dependents per cada 1000 habitants, un 16 % menys que, per exemple, a Andalusia.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però a més a més, sap vostè en quina situació de bloqueig es troba el seu Govern? Com per venir avui aquí i fer exactament la mateixa proposta que l'any passat li vam tombar. Perquè més enllà de la seva realitat paral·lela hi ha la realitat d'aquest Parlament. Més enllà de la seva realitat paral·lela, on tot és bonic, on tot va bé, on tot és de color de rosa i pensa que segueix tenint encara majoria parlamentària, hi ha la realitat: la del carrer, la dels ciutadans, la de veritat. La realitat on Espanya és el país on menys han crescut els ingressos de les famílies, la realitat on les seves polítiques han destrossat el mercat de l'habitatge, la realitat amb 12 milions i mig de ciutadans en risc de pobresa i exclusió social, la realitat on tenen un 25 % d'atur juvenil, la realitat on només 3 de cada 20 joves poden marxar de casa dels seus pares. La realitat d'un augment de preus del 25 % en els darrers anys. La realitat d'uns salaris iguals als d'avui que els de l'any 2018. La realitat en què els impostos que paguem els ciutadans estan en nivell rècord de recaptació per part del Ministeri. La realitat de tenir problemes de multireincidència al carrer i la realitat de tindre problemes d'okupacions a les cases. I, finalment, la realitat en que vostè no publica les dades d'execució pressupostària a Catalunya. La llei li obliga a fer-ho i no ho ha fet. El Consejo de Transparencia li obliga a fer-ho i no ho ha fet, i les negociacions amb Junts per Catalunya li obligaven a fer-ho i no ho ha fet. I per tant, la pregunta és molt fàcil: per què no les publiquen? Què pot haver pitjor que incomplir la llei, incomplir el mandat de transparència i incomplir amb qui té set vots que vostè necessita? Què li fa por més que això? Doncs ja li dic jo que les dades d'execució del darrer pressupost per Catalunya són tan escandalosament baixes que no s'atreveixen ni a publicar-les. Escandalosament baixes com ho van ser les de l'any anterior, en què van gastar a Catalunya 130 euros per habitant, quan, en canvi, van gastar 372 euros a Madrid, 400 a Castella i Lleó o 640 a Múrcia. I ara digui'm que amb tot això, amb tot el que jo li explico, ve vostè aquí, i ens diu que fem exactament la mateixa proposta que l'any passat, aquesta és una proposta excel·lent. De veritat que és així?»
INECita «25 %» · Tasa de paro de menores de 25 años (EPA), 3T 2025: 25,42 %Fuente ↗
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, efectivament, avui venim a discutir una iniciativa del Partit Popular -?ja s'ha dit- sobre el manteniment de les proves d'examen desplaçats per a proves d'obtenció del carnet de conduir. La proposta va en la línia de propostes que el nostre mateix grup hem presentat en altres ocasions sobre altres qüestions semblants. És a dir, tot allò que faci referència a ajudar a facilitar la vida de la gent que viu en zones de poca densitat de població o molt allunyades de les capitals, vostè també ho ha dit d'aquesta manera. Lleida és un cas paradigmàtic. Jo soc de Lleida. La demarcació de Lleida és un terç de la superfície de Catalunya i té una població que no arriba al 6 % de la població. Té, a més a més, una forma molt allargada al nostre territori. La capital concentra una part molt important d'aquesta població, gairebé el 50 %, i tenim tota la zona del Pirineu amb una densitat molt baixa. Allà, al Pirineu, és on hi ha els centres on en aquest moment es poden fer aquests exàmens desplaçats. Bé, sorprèn que, quan sembla que hi ha un consens social a afavorir la població d'aquests territoris, i aquí tothom, més o menys, fa el discurs en aquest mateix sentit, i en relació amb aquesta matèria i d'altres que després faré referència, avui dia, la DGT faci això que vostès han explicat: inicia un procés de digitalització, imposa uns requeriments tècnics i físics i, en canvi, la despesa la centrifuga als ajuntaments que recepcionen aquests exàmens. És realment vergonyós.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«La gran paradoxa és que parlem d'incrementar l'habitatge protegit, però la immensa majoria no el construeix l'administració sola, necessita promotors, cooperatives, fundacions, gestors. I aquesta llei, lluny d'ajudar-los, els posa més i més traves. El que necessitem no són més BOE, són més claus en mà. La ciutadania està farta de gesticulacions. Cada vegada que surt un nou titular sobre habitatge la gent s'ho creu i pensa 'A veure si ara sí'. I després mira els portals immobiliaris i veu que cada vegada són més cars, cada vegada hi ha menys pisos i cada vegada és més difícil accedir a un habitatge. La gent està cansada, i amb raó, perquè mentre els governs anuncien habitatges que no arriben i plans que no s'executen, el problema creix i creix. Si fins i tot el traspàs d'immobles de la Sareb cap a la Generalitat està absolutament encallat. Mirin, és molt fàcil criminalitzar la propietat privada. És molt fàcil assenyalar els altres. Però el que no fa el Govern és mirar-se al mirall. El que cal és actuar ara, amb pressupost, amb sòl, amb calendari, amb seguiment. Això és el que SUMAR com a membre del Govern espanyol hauria d'estar impulsant avui, en lloc de presentar més regulacions que no construeixen cap habitatge. Nosaltres estem molt cansats, farts de fet, d'aquest festival permanent d'invents, d'ocurrències i propostes estrafolàries que no resolen res en habitatge. Cada setmana en surt una de nova i cada setmana el problema empitjora.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«I per això encara sorprèn més que SUMAR, que forma part del Govern, torno a repetir, vingui avui no pas amb habitatges, sinó amb una nova llei per tornar a limitar compres. El que toca són resultats, no més regulació, perquè aquesta proposició no resol cap problema. Impedir que persones jurídiques comprin habitatges no garanteix preus més accessibles ni més oferta de lloguer, si no s'està generant, com he dit, habitatge públic. En un mercat ja tensat, una restricció addicional frenarà inversors que avui estan col·laborant en promocions assequibles i pot fer inviables noves construccions. Falta el pilar fonamental: una ofensiva pública real d'habitatge. Construir, comprar i rehabilitar. Sense això, qualsevol normativa és només maquillatge davant d'un forat que és estructural. Que tothom ho veu menys vostès. La gent està cansada de titulars, de compromisos i d'anuncis. Ells mateixos constaten que cada cop el problema és molt més gran. Però saben què és el pitjor? Que aquesta llei no aporta habitatges, però sí que pot destruir-ne. Aquesta proposició no crea ni un sol pis, cap, ni un, zero. I, en canvi, posarà en risc promocions en curs, farà inviables projectes de lloguer assequible, distorsionarà encara més el mercat amb excepcions arbitràries i reduirà professionalització i rotació.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender en el Consejo de la Unión Europea una financiación adecuada para la...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, el sector agrari i el sector de la pesca a Catalunya estan en una situació límit. Estan en una situació d'autèntica supervivència. Els reptes que té pel davant per poder sobreviure a una situació de extremes dificultats és molt gran. I és veritat que en aquest context tan difícil, la Unió Europea està fent propostes que van en la línia de retallar recursos o potser de diluir el que era la política agrària comunitària, un dels emblemes europeus. Avui en aquest context, per tant, apareix el Partit Popular amb una proposta que diu: Escolti, defensar els interessos del sector primari en les negociacions del marc financer o posar-se a bloquejar la retallada de recursos, forçar el Consell Europeu utilitzant el dret de veto per revertir la proposta, rebutjar la creació d'un fons únic multisectorial que integri la PAC i la política pesquera comunitària, etcètera. Unes quantes generalitats que la veritat és que l'altre dia els diferents grups de la cambra, gairebé tots, defensàvem més o menys en el mateix sentit a la compareixença que va fer el ministre a la Comissió. El sector necessita recursos i moltes altres coses més. I ho dic per un motiu. Nosaltres, aquest text d'aquesta proposició no de llei, potser el podríem votar a favor, però la meva pregunta és: Vostès, senyors del Partit Popular, van en serio? De debò ens els podem creure? O sigui, la presidenta de la Comissió Europea és del grup popular. El nou comissari d'Agricultura és del grup popular i el nou comissari de Pesca de la Unió Europea també és del grup popular. I vostès venen aquí a presentar aquesta iniciativa? No entenc res. O és que el Partit Popular espanyol no pinta res o és que ens estan fent vendre no sé, que vostès són els grans defensors del sector agrari quan a nivell europeu són vostès els que estan fent aquestes propostes de retallades. I estan fent el mateix que va fer el ministre l'altre dia, que és venir a la comissió i en comptes de dir jo plantaré cara i això no s'aprovarà, perquè vetaré -que és el que hauria de fer aquest ministre, que és plantar-se i ja no és la primera vegada que li ho dic i no ho fa, el que hauria de fer és plantar-se- va venir a dir a la comissió i se'n recordaran els portaveus: 'Recolzeu-me, digueu-me que això ho heu de defensar, digueu, doneu-me...'. En una compareixença que l'únic que fèiem era expressar-nos. No hi havia ni una punyetera votació allà. A què estan jugant? A què estan jugant? El ministre pot vetar i se suposa que hauria de negociar com Déu mana. Perquè, a més a més, el PSOE té la vicepresidenta, la senyora Ribera, i jo li vaig dir a la comissió: 'Escolti, no vingui a demanar que li diguem que ho fa molt bé o que ho farà molt bé o que ho faci. Vostè té la senyora Ribera allà, que és la vicepresidenta, utilitzi la vicepresidenta'. Però, senyors del PP, vostès tenen tots els màxims responsables d'aquesta matèria, que són del seu grup polític europeu! Què porten aquí? El text es podria votar segons com, però volem saber si això és un joc, perquè el sector no està per jocs, eh? El sector no està perquè la gent es passi la pilota d'aquí cap allà.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el uso responsable de algoritmos en portales inmobiliarios.
«Un altre, plantegen com eliminar la discriminació social o territorial, no? I és cert, vostè ho diu, molts algoritmes amaguen anuncis de municipis petits o de zones amb molt poca demanda o que tenen més dificultats, o de persones grans que no tenen l'habilitat digital per fer bones fotos o bons anuncis. I això no és un detall. És un biaix que afecta les oportunitats reals de totes aquestes persones. I aquesta PNL ho menciona, sí, però no incorpora cap mecanisme efectiu per detectar ni corregir aquests biaixos. Un altre, els algoritmes poden tensionar els preus, sí. Els algoritmes en ocasions poden recomanar, fins i tot, imports més alts quan detecten més demanda i això no és teoria econòmica, és una pràctica. I que, efectivament altera el mercat, pot encarir l'habitatge i no és desitjable. La PNL ho denuncia, és cert, però no proposa cap mesura concreta per evitar-ho. En resum, és un text que enumera problemes però no acaba donant solucions operatives. Per altra banda, la PNL també duplica normes que ja existeixen. Europa ja ha aprovat la l'AI Act, la DSA, la DMA i altres regulacions que estableixen auditories, explicabilitat, controls de risc, transparència, responsabilitat humana. Són totes aquestes lleis, la de la intel·ligència artificial, la dels serveis digitals, la dels mercats digitals, que ja existeixen, que ja és dret europeu, és a dir, és el nostre dret. Ja és aplicable directament aquí. Aquesta PNL no aporta res que no estigui ja regulat pel dret europeu. Simplement afegeix una capa de burocràcia estatal que duplica el què ja ha regulat Brussel·les. El que cal és implementar bé la normativa europea i no reinventar un sistema paral·lel, perquè nosaltres creiem que calen menys capes i això suposaria més eficàcia.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política fiscal del Gobierno y su falta de...
«De fet, com a independentistes, seria divertit de veure com el seu país es va enfonsant en la misèria si no fos que, mentrestant, van arrossegant tots els catalans cap al mateix desastre. Les grans dades macroeconòmiques són positives? Sí. Això fa que els ciutadans notin les millores? No, en absolut. A peu de carrer no es nota cap millora econòmica i els ciutadans estan cada vegada més preocupats. Els impostos s'han reduït? No. Els salaris han augmentat? No. El cost de la vida ha disminuït? No. El funcionament del transport públic ha millorat? No. L'accés a l'habitatge és més fàcil? No. Les cues a la sanitat pública s'han reduït? No. Tenim més seguretat? No. Tenen millor futur els joves? No. Tenen les pensions assegurades els grans? No. Tenen menys burocràcia les empreses? No. Ha augmentat la productivitat? No. Espanya és un dels països amb menys atur? No. La factura de l'electricitat s'ha reduït? No. Vostès presumeixen de ser la millor economia del món, però a peu de carrer no es nota cap millora ni una. Saben el que els hi passarà quan s'acabin els fons europeus de la covid, quan ja no puguin adulterar el PIB fent créixer la població, quan les grans dades macroeconòmiques empitjorin, que empitjoraran? Saben què passarà quan el PIB deixi de créixer, que deixarà de fer-ho? Doncs que la trompada que patirem per culpa del seu bonisme i del seu curt terminisme serà històrica.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Nosaltres tenim molt clar que si a Catalunya no la defensem els catalans, no la defensarà ningú, i menys els que sou aquí. En el debat d'investidura, senyor Sánchez, li vam dir que, a partir d'aquell moment, vostè havia de començar a desmentir-nos a aquells que deien que vostè no compleix els acords, que vostè no té paraula i que l'únic que li interessa a vostè és el poder. I teníem raó. Vostè no ha complert, vostè no té paraula i sembla que vostè només li interessa el poder. I vostè s'alia amb qui convingui per mantenir-lo. Ho ha fet amb el PP a Barcelona. Ho ha fet amb el PP per al Consejo General del Poder Judicial o ahir mateix a Castilla-León. Ho ha fet amb Vox pel reial decret dels fons europeus. Ho fa amb els dos, amb PP i VOX, al Parlament de Catalunya. I una de les coses que s'ha constatat aquestes darreres setmanes és que vostès només es mouen si els collem. De fet, que poques hores després d'anunciar el veto a les seves lleis, vostès iniciessin el primer tràmit de la llei contra la multireincidència que necessita Catalunya i que fa més d'un any que vostès tenen al calaix, no fa altra cosa que donar-nos la raó.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para facilitar la...
«Senyories dels partits del Gobierno, aquesta no és la manera de reconèixer-los ni de respectar-los. Menys quan en la majoria de casos parlem de persones que van començar a treballar molt joves, alguns als catorze anys amb jornades més llargues, de fins a deu hores diàries i amb menys drets laborals que avui. Només amb un dia de festa a la setmana i en ocasions també amb feines esgotadores en el camp, a la indústria o a la construcció. Saben i s'ha dit que no és el primer cop que aquest tema es tracta en aquesta cambra. Ni en els diferents parlaments autonòmics. Inclús ha arribat a Europa de la mà d' Asjubi40. Arreu, la seva demanda ha trobat majories favorables per donar solució a aquesta situació. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Debatimos en este punto la moción consecuencia de la interpelación de la semana pasada que la diputada Velarde hizo a la ministra Saiz. Una moción en la que se insta al Gobierno a tomar medidas para que la jubilación de los trabajadores con cuarenta años cotizados no sufra la penalización de los coeficientes reductores. Porque el sistema actual penaliza a aquellos trabajadores que, pese a haber contribuido cuatro décadas o más incluso, deciden anticipar -o tienen que anticipar por fuerza mayor- su jubilación antes de la edad ordinaria. Esta, señoría, es una situación injusta y contraria a cualquier principio de equidad contributiva. Es una situación que, en el caso de Cataluña, afecta a doscientas mil personas, a novecientas mil en todo el Estado. Hablamos de personas que, con su esfuerzo diario, han levantado y han hecho avanzar a sus familias y al país. Hombres y mujeres que han pagado impuestos, trabajadores y trabajadoras que han contribuido de sobra al sistema de la Seguridad Social y que, cuando llegan al final de su vida laboral, ven cómo se les recorta lo que merecidamente les correspondería.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el buen uso de las zonas de estacionamiento reservadas a las personas con discapacidad.
«Pel que fa a les competències, cal recordar que Catalunya exerceix les seves competències, les executives en matèria de trànsit, a través del Servei Català de Trànsit; que pateix una dependència estructural, com en gairebé tot, de l'Estat, que és qui legisla i fixa les sancions. I des de Junts defensem que Catalunya hauria de poder adaptar aquestes normes a la seva realitat social i territorial, i és una qüestió de respecte. Per això volem que es garanteixi la capacitat de decisió i d'adaptació des de Catalunya i des dels municipis, especialment. Tampoc podem ignorar el buit legal que afecta les zones privades d'ús públic, com aparcaments d'hospitals, equipaments esportius, equipaments comercials, on la llei actual no té cap efecte. Si realment es vol protegir els drets de les persones amb discapacitat, caldrà cooperar també amb el sector privat i amb els municipis, no pas limitar-se a modificar una sanció. Junts sabem que defensar i ampliar els drets de les persones amb discapacitat ens dignifica com a societat. Que una societat que cuida, que fa accessibles els espais, els serveis i la mobilitat és una societat més justa, més democràtica i més humana. Que garantir l'autonomia d'una persona amb discapacitat no és només un acte de justícia individual, és una expressió de civilització col·lectiva. Perquè la manera com tractem els col·lectius més vulnerables defineix el nivell moral i polític d'una societat. Però també sabem que multar no és suficient, ni molt menys. La sanció és necessària, però, si volem que tingui efecte real, cal educació, sensibilització, presència policial. Cal formació específica per als agents municipals i campanyes sostingudes en el temps de conscienciació a la ciutadania. I cal fer-ho ampliant el suport als ajuntaments. És l'única manera, que són els que sostenen el dia a dia de les polítiques públiques, mentre esperen sovint que Madrid compleixi tot el que els promet. O sigui, que si el Govern espanyol vol continuar governant sense complir, sense escoltar Catalunya, i permeti'm dir-ho també, i sense el suport de Junts, potser haurà de començar a pensar com ho farà. Nosaltres, mentrestant, seguirem defensant el que sempre hem defensat: els drets, la dignitat i l'autonomia de les persones amb discapacitat. I, alhora, els drets, la dignitat i l'autogovern del meu país, de Catalunya.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 50/1981, de 30 de diciembre, por la que se regula...
«Però això, tot això, tota aquesta crítica al Partit Popular, ja l'hem feta moltes vegades i avui voldria parlar de l'altre costat de la bancada. Aquesta disposició final cinquena em remet a la disposició final 33a que fa referència a resoldre el problema de la temporalitat a la justícia. Doncs bé, resulta que en el projecte de llei resultant, el projecte de llei d'accés a la judicatura i la Fiscalia, que modifica la Llei Orgànica del Poder Judicial i l'Estatut Fiscal, el de menys és la temporalitat a la justícia, perquè en realitat és una proposta per a reconfigurar la Justícia que el ministre Bolaños, amb la seva habitual modèstia, va arribar a definir com 'la mayor transformación de la justicia en décadas'. En canvi, en canvi, per a nosaltres, el projecte de la llei Bolaños és l'exemple màxim de partidisme en la Justícia i demostra com de curta de cames era la regeneració democràtica que es va treure de la màniga el senyor Sánchez, després d'aquells famosos cinc dies de reflexió i de retir espiritual.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno sobre la situación política actual en Cataluña?
«Molta gent està fins als nassos de no arribar a final de mes mentre veuen que els seus impostos no van a posar fi a la tortura diària de Renfe, o a ajudar a la gent a aixecar els seus negocis, o a generar llocs de treball digne, o a finançar com caldria l'ensenyament i la sanitat, o a facilitar l'accés a l'habitatge, sinó que van a pagar rescats de les estrelletes de la flotilla, a finançament il·legal de partits, a prostitució, a festes o a pagar favors d'alguns mitjans de comunicació. Han aconseguit que la gent estigui fins als nassos de tots. I després diran que, què ve la dreta, es culpa nostra. Acabo, senyor Sánchez. Potser s'hauria de parlar menys de canvis d'horari i començar a parlar, senyor Sánchez, de l'hora del canvi. Moltes gràcies. Gracias. Voy a ser muy clara, señor Sánchez. A usted ya no le sirve envolverse con la bandera palestina, ahora lo hace con la del cambio horario, y así no se habla de lo que realmente hace perder el sueño a muchísimas personas. Dígame usted, señor Sánchez, ¿cuántos autónomos son perseguidos día a día por ustedes para que devuelvan, por ejemplo, las ayudas que recibieron durante la COVID? ¿O cuántos autónomos tendrán que bajar sus persianas si siguen ahogándoles, subiéndoles las cuotas y con impuestos? ¿O cuántos pisos públicos han construido ustedes en Cataluña, señor Sánchez? No hablo del número de pisos que llevan años anunciando que quieren construir, sino de los que han hecho, hablo de los reales. ¿Cuántos, señor Sánchez? ¿O cómo explican las izquierdas españolas que con una mano defiendan una familia-un hogar y con la otra quieren aprobar una ley que firman todos ustedes en cuyo primer artículo pone que hay que considerar una casa, una vivienda, una habitación? Por lo tanto, ¿una familia-una casa o una familia-una habitación, señor Sánchez? ¿Cuántos pisos siguen okupados en Cataluña mientras ustedes bloquean aquí la ley de ayudas contra las okupaciones? ¿Cuántos delincuentes siguen en la calle mientras ustedes siguen bloqueando aquí la ley de Junts contra la multirreincidencia?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Pel que fa a la Sareb, cent per cent d'acord amb el que li acaba de dir la meva companya, la senyora Estrems. Li diem també a cada comissió. I és que no pot ser. Si us plau, no pot ser que a Catalunya se'ls faci pagar les incompetències d'altres. I Catalunya, no només perquè s'està fent la feina amb molt de compromís, a vegades més ben feta, a vegades menys, però amb molt de compromís, amb moltes ganes de trobar solucions per als diversos governs, però és que a més a més, se'ns hi suma un dèficit fiscal escandalós any a any, que estem parlant de 22 000 milions d'euros cada any, senyora ministra. Bé ens mereixem que aquests immobles, que ja han estat pagats amb els impostos dels catalans i les catalanes, bé ens mereixem que aquests immobles passin gratuïtament -que no és, que no és perquè ja els hem pagat- a favor i a titularitat registral de la Generalitat de Catalunya o dels ajuntaments, si es vol, és a dir, d'administracions del territori, del nostre territori. I això és peremptori i és molt important.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Ministra, ja veu que he plantejat alguns grans problemes estructurals que cal abordar de manera honesta. Primer, reconèixer la ineficàcia de les polítiques anteriors i virar. Les mesures estatals dels darrers anys no han resolt el problema, l'han empitjorat. Els joves continuen sense poder emancipar-se, les famílies treballadores, destinant-hi gran part del seus sous, l'habitatge assequible i social que s'oferta és clarament insuficient i la regulació de preus, en molts casos, ha estat francament contraproduent. Cada cop menys oferta i cada dia més incertesa i els preus sense baixar. Per això celebrem que el Govern, ni que sigui amb la boca petita, reconegui ara que fa molt de temps que diem, que és que calen polítiques que incentivin la construcció, la rehabilitació i la mobilització de l'habitatge, principalment el públic, òbviament, i no que la frenin. Segon, la inseguretat jurídica s'ha de revertir. La successió contínua de normes, decrets i requisits han creat tantíssima confusió que han acabat desincentivant enormement la inversió. Sense seguretat jurídica, senyora ministra, ni promotors, ni propietaris s'atreveixen ni a fabricar habitatges, ni a posar-lo en lloguer i encara menys a lloguer assequible i, sense la seva col·laboració de la part privada, és impossible ampliar l'oferta. Cal que els privats es vegin reconeguts i protegits.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Bé, doncs molt bon dia. Moltes gràcies. Benvolguda ministra. Senyories, tots sabem que un habitatge és molt més que un espai físic, és un punt de partida d'una vida digna. El lloc on les oportunitats prenen forma i el futur es construeix. Tots els que som aquí, vostè, nosaltres, sabem que sense un lloc on viure no hi ha esperança, ni llibertat, ni projecte vital. Avui el Govern espanyol ens presenta el nou Pla Estatal d'Habitatge, el 2026-2030. Afirma que vol situar l'habitatge com el cinquè pilar de l'estat del benestar. Des de Junts per Catalunya, coincidim que és imprescindible i peremptori que sigui així. De fet, fa temps que ho reclamem. M'han sentit més d'una vegada i dues defensar-ho des d'aquest mateix faristol. Per Junts aquest enunciat, aquesta filosofia és encertada, però el repte, senyora ministra, no és fer grans anuncis, sinó complir-los. El problema del Govern espanyol és que, de titulars, n'anem servits, però de resultats, en veiem pocs. La gent no vol més promeses, vol fets. Tot això no pot tornar a quedar, com passa sovint, en paper mullat, com també va passar amb la seva -seva- llei de l'habitatge, que havia de ser una gran solució i, en canvi, no només no ha resolt res, sinó que ha agreujat el problema. Avui l'habitatge és més car, avui l'habitatge és menys accessible. El Govern espanyol té el dubtós mèrit d'haver convertit l'habitatge en la principal preocupació de la ciutadania. Des de Junts per Catalunya vam ser molt crítics amb aquella llei. Vam votar-hi en contra, perquè ja advertíem que no atacava les causes reals del problema i el temps, malauradament, ens està donant la raó. I la ciutadania ja no creu en les paraules. Creu en els fets i, quan els fets no arriben, el descrèdit s'instal·la i creixen els discursos del malestar i de la simplificació. Els governs que no compleixen no només fallen la gent, també debiliten la democràcia, alimentant els populismes que qüestionen tot el sistema i divideixen la societat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Considera que el servicio público de justicia satisface a los ciudadanos?
«Senyor ministre, segons les enquestes, el Servei de Justícia és el pitjor valorat i el que menys confiança genera. Més de quatre milions d'assumptes pendents, vistes que s'assenyalen a dos anys, sentències que triguen anys a dictar. A Catalunya la situació és pitjor: insuficiència crònica de recursos; manca de jutges, amb una ràtio de jutges-habitant molt per sota de la mitjana; falta de personal, personal estable i vinculat al territori que conegui la llengua; una planta judicial inadequada... I això no ho dic jo, ho diu la memòria anual del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I és en aquest context de saturació estructural que s'ha implantat, sense recursos ni previsió de cap mena, el nou model d'organització judicial -segons vostè, la mayor transformación de la justicia en décadas- però el que ens importa a nosaltres és si a ciutadans, jutges, magistrats, funcionaris de justícia, advocats, procuradors, graduats socials, si a tots ells els tribunals d'instància i l'oficina judicial els ha simplificat la vida, o bé si, al contrari, els l'ha complicat. Per això li pregunto: considera que els ciutadans i els professionals que hi treballen estan satisfets amb el Servei Públic de Justícia?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Bona tarda. Gràcies, president. Bé, com saben molt bé el Grup Socialista, especialment els 19 diputats catalans, la valoració del grau de discapacitat de les persones és competència del Govern de la Generalitat. Es realitza a través del Departament de Drets Socials i d'Inclusió i també de la Direcció General de l'Autonomia Personal i la Discapacitat. Qualsevol intervenció de l'Estat en aquest àmbit, per tant, suposaria una invasió competencial i, com ja hem dit en moltes ocasions, ja saben que el nivell de confiança que tenim en el Govern Espanyol, en aquest sentit, és zero. Però anem a parlar concretament del que proposen en el dia d'avui. I per generar context, caldria recordar que a Catalunya hi ha unes 20 000 persones adultes amb cardiopatia congènita, segons les dades de l'Hospital Clínic, i que cada any neixen uns 600 nadons amb aquesta condició: 1 de cada 100 nadons. Entre el 25 % i el 30 % són casos greus que requereixen intervencions quirúrgiques. Per tant, no és un tema menor ni molt menys. Per suposat, considerem que les persones amb cardiopaties congènites mereixen poder ser reconegudes d'acord amb el seu grau de discapacitat, que pot anar actualment entre el 25 % i el 75 %. A Catalunya això ja es fa d'aquesta manera. Es té en compte la simptomatologia associada de cada persona afectada i quines són les seves limitacions. Hi ha qui porta, per exemple, un marcapassos i pot fer vida normal, però també hi ha qui està impedit, per exemple, per fer esport, com li passa a moltes criatures que han nascut amb una cardiopatia congènita i que no poden compartir una activitat de vida sana amb els seus amics.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Tots aquests i alguns més són factors que afecten a la competitivitat i sostenibilitat de moltes empreses catalanes i que, de rebot, condicionen la millora i el progrés de la nostra societat, també el de les persones treballadores. No es pot seguir escanyant i empobrint a la classe mitjana treballadora catalana, a tants treballadors, autònoms i petits empresaris, a aquells que quan arriben als seus assalariats ja fa estona que hi són i que quan aquests marxin hi continuaran. L'Estat espanyol i les seves polítiques no poden seguir pressionant a tots aquells que cada matí s'aixequen per guanyar-se la vida, per fer i crear feina, per mantenir vius els nostres pobles i barris i per generar els recursos que sostenen l'Estat del benestar, garanteixen els serveis i la qualitat de vida. Parlem a Catalunya de gairebé 300 000 autònoms sense assalariats i 300 000 empreses de menys de deu treballadors. Uns col·lectius que a l'Estat espanyol governin els de la bancada de la dreta o els de l'esquerra gairebé sempre perjudiquen quan no els obliden a l'hora de legislar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«...perquè el sector està tip de mobilitzar-se i reivindicar, que els passin la mà per la cara amb quatre papers més o menys ben intencionats, però que després les coses no canviïn. I no serà aquesta moció, crec jo, sincerament, la que realment farà canviar la situació del sector. ... porque el sector va a reivindicar; porque muchas veces ustedes le enseñan cuatro papeles bien intencionados, pero después las cosas no cambian, y no creo que esta moción vaya a cambiar la situación del sector agrícola. Gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«Hi ha un problema que sí que és veritat, que és l'únic que justifica aquesta moció, i és que tenim un problema gravíssim al sector agrari. Saben quina és la relació més important entre el sector agrari i els incendis? No només que després es compensi i s'ajudi perquè continuïn. És que, com menys pagesos hi ha, més incendis hi ha. I al final potser arribarem tard i fa temps que estem dient que no han de plegar els petits pagesos i que no han de plegar els ramaders, perquè són una mesura per evitar incendis, que són una mesura preventiva de primer nivell! I és veritat, estan plegant els petits pagesos i els petits ramaders. Aquí sí que els dono la raó que tenim una alarma que el govern no està donant resposta. Evidentment que sí. I sap quan després són útils aquests mateixos pagesos? Que lo primer que fan els bombers quan hi ha un incendi és cridar als pagesos de la vora, Teresa, a que porti el tractor a llaurar i a fer tallafocs. Fixi's si son importants els pagesos davant dels incendis. Però li dic, és una mesura, les propostes aquí molt oportunistes i molt poc lligades amb el que realment té de problema el sector.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Acabo dient: Catalunya sap legislar, sap regular, sap governar i el que cal és més respecte a la Generalitat de Catalunya i menys centralisme. Volem continuar construint el nostre país, fidels a la nostra manera de fer i la nostra manera de ser. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Buenas tardes a todos. En primer lugar, lo que querría hacer es reconocer que esta es una propuesta legislativa que se ve trabajada, que es rigurosa y que parte de una preocupación legítima y compartida para nosotros, es decir, trata de evitar el fraude y de garantizar que la actividad publicitaria con la vivienda de uso turístico sea más transparente y ordenada. Nosotros, en Junts per Catalunya, compartimos esta inquietud y valoramos el esfuerzo que se ha dedicado a ello, que ha sido ingente. Ahora bien, permítanme que les diga -lo digo de antemano y con todo el respeto- que la invasión competencial -creo que no somos los únicos, también lo ponemos de manifiesto en esta Cámara- que plantea esta proposición de ley, que sin duda no es su voluntad en absoluto, puede acabar convirtiendo esta proposición de ley en que tenga que superar una cuestión un poco insalvable. Pero vayamos por pasos.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la modificación del artículo 30.2 del RD 295/2009 referente a la solicitud de...
«Aquestes empreses i aquests treballadors per a nosaltres representen -ho deia també l'altre dia- la base de la nostra economia, de Catalunya, i representen la cultura de l'emprenedoria, del treball i de l'esforç. Uns valors que creiem que s'haurien de potenciar i no menystenir i deixar de banda. Bé, si vostè pregunta als petits pagesos i ramaders o als petits empresaris o als professionals, o fins i tot als artistes -per què no?, els que se'n surten, que són la immensa majoria- si els hi preguntés si pensen en treballar el menys possible cada dia i esforçar-se el menys possible, estic segur que la immensa majoria, òbviament, els hi diria que no. Els petits pagesos i ramaders que a més a més estan plegant, farts de les dificultats de l'administració i de no guanyar-se la vida, òbviament. I moltes d'aquestes explotacions després queden en mans de grups inversors. En aquest país les petites empreses i les petites explotacions tenen massa difícil treballar i el que hauria de ser és fàcil treballar. Hauria de ser més fàcil treballar que demanar ajudes. Perquè de les rendes del treball és on surt la riquesa que després es pot redistribuir i finançar l'estat del benestar i finançar les polítiques socials. Això en un estat que té el doble d'aturats de la mitjana europea i l'atur juvenil més alt d'Europa.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Cal reconèixer els oficis del diputat Legarda, doncs ja van ser útils per posar aquesta qüestió sobre la taula en la legislatura passada. I què va fer el Govern més progressista de la història? Ho va ignorar, ho va ignorar exactament, com han fet el PSOE i les esquerres espanyoles des del 2018, amb totes les reformes democràtiques. És per això que segueixen vius la llei mordassa o els delictes contra la llibertat d'expressió, l'enaltiment del terrorisme o les injúries a la Corona. L'única reforma democràtica que s'ha aprovat en aquests anys ha estat la llei d'amnistia i només perquè els vàrem obligar. Per cert, dissabte passat va ser el Dia Internacional de la Llibertat d'Expressió i Pablo Hasél continua a la presó. Val la pena recordar-ho. Tornant a la proposta del PNB, votarem a favor de la seva presa en consideració, perquè, com dèiem, és una mesura molt específica, gens doctrinal, com advertia el diputat Legarda, però útil, útil per fer front, almenys en els propers temps immediats en els temps immediats, per fer front a la interferència del poder judicial en l'autogovern. Una interferència de la judicatura que, val a dir, ha estat sempre emparada i coordinada amb altres estructures d'estat -concretament amb l'Advocacia de l'Estat, com s'ha fet referència- i sempre amb l'anuència, l'impuls en realitat, de tots i cadascun dels governs espanyols, els d'Aznar i Rajoy i els de González, Zapatero i Sánchez. Perquè tots els governs, tots, s'hagin omplert més la boca amb la bandera espanyola o menys, saben que les veritables estructures d'estat, la judicatura, l'advocacia de l'Estat, els alts cossos funcionarials, l'exèrcit, la corona -curiosament, tots els que es van posar molt nerviosos amb l'aprovació de l'amnistia- tenen sempre l'última paraula i la tenen perquè tenen una missió superior, que és vetllar per la continuïtat de la Constitució material d'Espanya, la Constitució essencial, aquella que pivota sobre la indissoluble unitat de la nació espanyola.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«La supervivència de la nostra identitat no està garantida, sobretot per l'enorme impacte que aquest fenomen té en la llengua catalana, que, com tots vostès saben, és un factor de cohesió i d'integració social absolutament extraordinari. Fa vint anys, el 46 % dels ciutadans de Catalunya tenien la llengua catalana com a llengua habitual. Avui només un 32,6 %. A Barcelona ciutat hi ha districtes en què en els darrers anys l'ús del català ha caigut per sota del 20 % de la població. Hi ha molta demagògia, molt soroll, moltes mentides, molts interessos electorals, però no hi ha ni una sola proposta sobre la taula. L'única, aquesta llei que es vota avui. Així que, si els importa una mica Catalunya, si els importa una mica la gent i si els importa una mica el benestar dels ciutadans, no la malbaratin. La llei que avui es debat és clara i ho torno a explicar perquè sembla que per a alguns no queda prou clar quin és el debat avui. Aquest no és un debat sobre les polítiques concretes que s'han d'aplicar en matèria d'immigració. Si els CIEs es tanquen o no, si les polítiques són més o menys dures, això ho decidiran els catalans. Ni vostès, ni avui ni aquí. El debat avui, senyors del PP, senyors de VOX i senyors de Podem, és si Catalunya ha de disposar o no de les competències en matèria d'immigració. Sí, el que estem proposant és més autogovern, més poder polític per a Catalunya, que és exactament el que preveu l'article 150.2 de la seva Constitució: la possibilitat de delegar competències. Parlem que Catalunya tingui competències per gestionar tots els permisos de residència i de treball, estades acadèmiques, residència temporal i de llarga durada, renovacions i extincions; atorgar residència temporal si es compleixen els requisits, iniciar i finalitzar procediments d'expulsió, gestionar permisos de treball, contractar en origen, tenir control des de l'arribada fins a la inserció al treball. En matèria de seguretat, la Generalitat assumirà competències en règim sancionador i expulsions. La Generalitat resoldrà casos ordinaris. La Junta de Seguretat de Catalunya, els casos de delictes greus. Parlem també d'un augment de 1800 efectius dels Mossos d'Esquadra per assumir funcions que ara fan la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil: control de fronteres, immigració i tràfic de persones i competències en els CIEs, entrega de documents NIEs i TIEs. S'inclou un traspàs de serveis, funcionaris i recursos i la possibilitat que els ajuntaments tinguin un paper clau en el procés d'acollida i d'integració. És a dir, les competències que ara té Espanya, que les passi a tenir Catalunya. Els deures i els valors seran els catalans i l'Estatut i el català com a referència. I m'agradaria preguntar-li al senyor Iglesias si creu que la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya és racista per voler que Catalunya tingui les competències, si ho és la gent del PNB, si ho és la gent de SUMAR, que hi votarà a favor, o si ho és el Partit Socialista per haver negociat, tancat i registrat i defensat avui aquesta delegació de competències.»