Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.357 declaraciones · página 58 de 146
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«Malgrat tot, esperem que ben aviat la llei ELA impulsada per Junts i d'altres grups parlamentaris entri a les cases de les persones amb ELA o amb altres malalties de curs irreversible i d'alta complexitat que generen una dependència extrema. Estem parlant de la fase final de l'Alzheimer o del Parkinson, o de l'atròfia muscular espinal i l'atròfia muscular progressiva, o dels efectes d'un infart cerebral, entre d'altres. Seran milers les persones que es beneficiïn del grau III+ de dependència extrema gràcies a la generositat dels malalts d'ELA, preocupats des de bon començament en què tothom que passi per situacions similars rebi ajudes per a totes i tots. Com diria l'Ilde, avui és el millor dia. Com diu la samarreta d'ell, la samarreta que ha fet, que quan surts i et toca el sol, que consti, doncs surt aquí la frase 'Avui és el millor dia'. Amb aquesta samarreta vàrem començar la tramitació de la nostra proposició. Amb aquesta samarreta arribem al final del camí convalidant el Reial Decret que aportarà els recursos necessaris per atendre la dependència extrema. En aquest temps, centenars de persones han rebut el diagnòstic més cruel: ELA.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«I també els hi demanem que actuïn amb transparència i amb honestedat. Prou de promeses falses. Prou de fer créixer el patiment i la desesperació de les famílies arruïnades per l'ELA o que han hagut d'acomiadar el seu ésser estimat perquè no volia seguir sent una càrrega econòmica i ha demanat l'eutanàsia. Estem davant d'una greu deixadesa en les funcions d'un govern que abandona a la seva sort els ciutadans més vulnerables. Les persones amb ELA en fase avançada teniu dret, que ho tingueu molt clar, teniu dret a rebre ajudes per a l'atenció domiciliària des del primer moment. Prova d'això és que el reglament per poder aplicar els beneficis de la llei ELA a altres malalties, diu en el seu article 1.3, que queden fora del reglament les persones amb vela perquè ja els empara la seva pròpia llei. Per tant, més clar, l'aigua. Els han enganyat. Primer els van dir que havien d'esperar a tenir el reglament per les altres malalties després que no tenien els recursos perquè no hi havia pressupostos. Ara han fet un suplement de crèdit per atendre els malalts d'ELA. Per què no ho van fer fa un any? Podien fer exactament això fa un any i no tenir a la gent desesperança, dia darrere dia. Per què han estat enredant ConELA i les associacions de malalts d'ELA amb un pla de xoc de 10 milions que no han arribat a pagar i, fins i tot, han mentit des del Govern espanyol amb la xifra que aportaran els malalts tant a la web de la Moncloa, ho poden comprovar, com a la nota circular que van fer córrer. Perquè vostès diuen que s'aportarà gairebé 10 000 euros per malalt d'ELA al mes. Això és mentida. El Govern espanyol aportarà 4930 i, la resta, hauran de ser les comunitats autònomes les que ho aportin en la mesura que puguin. O sigui, que deixin de manipular les dades també en això.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«Mentre fan aquests ajustaments, activin de manera urgent i immediata les ajudes, aplicant els criteris que ja recull la llei. Recordin: malalts que necessiten supervisió 24 hores, amb dependència total, amb problemes respiratoris o de deglució i, per tant, en risc de mort evitable. Tenen, a més, el reglament amb els criteris clínics per a les altres malalties, per tant, no segueixin ofegant a cop de burocràcia als malalts d'ELA. No s'ho mereixen i no tenen temps. Un tercer punt que ens preocupa és que, segons ens diuen, es vol aplicar la llei de manera equitativa a totes les comunitats autònomes. A veure si ara es perdran en aquest debat i no permetran que les comunitats autònomes que ja tenen estructura per aplicar la llei, ho facin. Senyor Illa, li diem des d'aquí. Cap excusa justifica nous endarreriments. Apliquin ja les prestacions a Catalunya. A més, la millor manera de fer, de practicar l'equitat és que tothom, des de les seves competències, faci el possible per complir la llei i aprofitin, si volen, l'experiència de comunitats autònomes que tenen ja aquesta qüestió més avançada, com ara Catalunya, per fer guia d'altres comunitats que han de partir de zero. Però no frenin més temps els beneficis de la llei.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«Aquest dia s'ha fet esperar massa. Arriba més de 1100 morts tard. 134 morts a Catalunya. 1100 famílies afectades per la ELA que no han vist els beneficis de la seva llei per deixadesa del Govern espanyol. Malauradament, aquesta xifra de 1100 famílies seguirà creixent. Ens diuen que com a mínim fins al mes de gener, el sistema no estarà a punt per poder assignar la prestació econòmica per a cuidadors dels malalts d'ELA o d'altres malalties que també puguin acreditar el grau III+ de dependència extrema. Un nou incompliment de Pedro Sánchez, qui va dir fa un mes que mobilitzava de manera immediata 500 milions d'euros per reforçar la dependència. Ha passat un any des de l'aprovació de la llei, però els ministeris no han fet la feina. Ara demanen a les comunitats autònomes col·laboració per definir atenció, que és una ELA avançada. És a dir, en quina situació ha d'estar el malalt per considerar-lo grau III+ de dependència extrema i també quines fases hi ha dins d'aquest grau. Escoltin els uns i els altres, estem parlant de persones que s'estan morint, que no poden esperar a que vostès es posin d'acord.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«Moltes gràcies, presidents. Senyors ministres, senyories. Bé, han passat 20 anys des que l'Enric Valls, el fill del Miquel de Calella, va veure morir el seu pare d'esclerosi lateral amiotròfica. L'Enric es va sentir sol i molt perdut quan, amb 18 anys, va viure el tsunami emocional de veure com el pare anava perdent de manera ràpida i cruel la seva autonomia fins a la dependència total. L'Enric va decidir crear una fundació per acompanyar altres famílies que afrontaven la mateixa situació. I així va ser com va néixer la Fundació Catalana contra l'ELA. Amb la Miquel Valls varen començar a fer camí per la Llei ELA que avui tanca el cercle amb la convalidació del grau III+ de dependència extrema i dels recursos per aplicar la llei. Com ja vaig dir en el passat, sense vosaltres no hauríem arribat fins aquí. Gràcies Laura González i Anna Rigola per ser presents avui. Gràcies com sempre, també a l'Esther Sallés, que sempre ens ha acompanyat. I gràcies també al Fernando, benvingut, perquè sense vosaltres no hauríem arribat fins aquí.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Dígame, señor Sánchez, ¿ha mejorado el día a día de los autónomos? No, al contrario, ustedes les quieren subir la cuota, pero estos siete votos lo impedirán. ¿Ha mejorado el acceso a la vivienda? No. De hecho, invierten solo 34 euros por ciudadano en vivienda pública, mientras otros países, como Dinamarca o Francia, invierten más de 300. ¿Trabajan para ofrecer vivienda digna? No. De hecho, ustedes van repitiendo el eslogan: una familia, una casa; pero quieren aprobar aquí una ley que dice: una familia, una habitación. Y estos siete votos lo impedirán. ¿Ha mejorado el día a día de los profesores y de los sanitarios en Cataluña? No. Ha empeorado. ¿Ha mejorado Renfe en Cataluña? No. ¿Ha mejorado la seguridad en las calles de Cataluña? No. ¿Han pagado ustedes lo que deben a los enfermos de ELA? No. Ustedes no cumplen con los catalanes y ustedes cada día están recaudando más dinero, pero cada día la gente vive peor. Y termino. Visto que quiere llevar a votación los presupuestos generales de España, ¿usted está en campaña y busca el titular vacío porque sabe que no tiene los votos o usted tiene un acuerdo con PP y VOX? En cualquier caso: incumplimientos y mentiras. Muchas gracias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«I acabo. Vist que vol portar a votació als pressupostos generals de l'Estat espanyol, o vostè està en campanya i busca el titular buit perquè sap perfectament que no té els vots, o vostè té un acord amb PP i VOX. En qualsevol cas, incompliments i mentides. Moltes gràcies. Ayer, en el Consejo de Ministros, usted decidió que de cada cien euros que Europa les deja gastar de más, a Cataluña solo le darán 90 céntimo; 90 céntimos para Cataluña, señor Sánchez. ¿Qué cara pone el presidente Illa ante esta propuesta que ni el ministro Montoro, del PP, se atrevió a hacer? ¿Qué cara ponen sus socios ante esta propuesta más centralista, más de derechas y más españolista de los últimos años? ¿De verdad los diputados catalanes de esta Cámara dicen sí a esta tomadura de pelo? ¿Dicen sí a este trágala de Pedro Sánchez? Porque es incomprensible que ustedes repitan cada día -como también ha hecho hoy- que la economía va muy bien, cuando la clase media y trabajadora de Cataluña tiene muchas dificultades para llegar a final de mes, sufriendo las consecuencias de un presidente de Cataluña que no los defiende y de un Gobierno de España que los ahoga.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Ahir, al Consell de Ministres, va decidir que de cada 100 euros que Europa els deixa gastar de més, a Catalunya només li correspondran 90 cèntims. 90 cèntims per Catalunya, senyor Sánchez. Quina cara fa el president Illa davant d'una proposta, que ni el ministre Montoro del PP es va atrevir a fer? Quina cara fan els seus socis davant de la proposta més centralista, més de dretes i més espanyolista dels darrers anys? De debò els diputats catalans d'aquesta cambra diuen sí a aquesta presa de pèl? Diuen sí aquest 'trágala' de Pedro Sánchez? Perquè és incomprensible que vostès repeteixin cada dia, com també ha fet avui, que leconomia va molt bé, quan la classe mitjana i treballadora de Catalunya té moltes dificultats per arribar a final de mes, patint les conseqüències dun president de Catalunya que no la defensa i dun Govern dEspanya que lescanya. Perquè digui'm, senyor Sánchez, ha millorat el dia a dia dels autònoms? No. Al contrari, vostès els volen apujar la quota, però aquests 7 vots ho impedeixen. Ha millorat l'accés a l'habitatge? No. De fet, inverteixen només 34 euros per habitant l'any en habitatge públic, mentre altres països com Dinamarca o França inverteixen més de 300. Treballen per oferir habitatge digne? No. De fet, vostès van repetint l'eslògan 'Una família, una casa', però volen aprovar aquí una llei que diu: 'Una família, una habitació'. I aquests 7 vots ho impediran. Ha millorat el dia a dia dels mestres i dels sanitaris de Catalunya? No. Ha empitjorat. Ha millorat Renfe a Catalunya? No. Ha millorat la seguretat als carrers de Catalunya? No. Han pagat vostès el que deuen als malalts d'ELA? No. Vostès no compleixen amb els catalans i vostès cada dia estan recaptant més diners, però cada dia la gent viu pitjor.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender en el Consejo de la Unión Europea una financiación adecuada para la...
«En cualquier caso, nosotros hemos presentado una enmienda porque aquí faltan muchas cosas, obviamente. Faltan muchas cosas de la política europea. Tomen nota, por favor. Falta que se simplifiquen los trámites europeos en la Unión Europea, que se facilite la tarea de los agricultores, que se equilibren los derechos de la protección del medio natural con la necesidad de preservar el sector primario en el territorio, especialmente los más sensibles. Tomen nota. En cualquier caso, falta otra cosa, porque el Grupo Popular aquí pide que haya más recursos, lo piden los señores del Grupo Popular y hacen una propuesta de recortes, que, por cierto, todavía se está negociando, por lo tanto, no quememos todas las cartas todavía. Pero también falta, y es nuestra enmienda, que nosotros hemos pedido siempre que estas políticas europeas estén más regionalizadas, y eso la Unión Europea lo prevé. Hay diferentes franjas, Flandes, Escocia, que participen en las políticas europeas; pedimos en nuestra enmienda que se profundice en la regionalización, que se profundice en los territorios de las comunidades autónomas que tienen competencias y organismos con capacidad de gestionar, que haya esta complicidad. Porque habrá una mejor gestión y habrá una mejor interlocución con los sectores, se podrá hablar más desde la proximidad. Esta es la enmienda que presentamos, pero la pregunta que esperamos que se nos aclare es si esto va en serio o es un juego de pimpam, que si el sanchismo, que si no sé qué. Eso es lo que queremos saber. Gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender en el Consejo de la Unión Europea una financiación adecuada para la...
«Gràcies. Gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, el sector agrario y el sector de la pesca en Cataluña están en una situación límite, están en una situación de auténtica supervivencia. Los retos que tienen por delante para poder sobrevivir a una situación de extrema dificultad son muy grandes. Y es verdad que en este contexto tan difícil la Unión Europea está haciendo propuestas que van en la línea de recortar recursos o quizá de diluir lo que era la política agraria comunitaria, uno de los emblemas europeos. Hoy, en este contexto aparece el Grupo Popular con una propuesta que dice defender los intereses del sector primario en las negociaciones del marco financiero, oponerse a bloquear el recorte de recursos, forzar al Consejo Europeo utilizando el derecho de veto para revertir la propuesta, rechazar la creación de un fondo único multisectorial que integre la PAC y la política pesquera comunitaria, etcétera. Son unas cuantas generalidades que el otro día los diferentes grupos de la Cámara -casi todos- defendíamos más o menos en el mismo sentido en la comparecencia que hizo el ministro en la comisión. El sector necesita recursos y muchas otras cosas, y lo digo por un motivo. Nosotros en esta proposición no de ley quizá podríamos votar a favor, pero mi pregunta es: ustedes, señores del Grupo Popular, ¿van en serio? ¿De verdad? ¿Podemos creerles? Es decir, la presidenta de la Comisión Europea es del Grupo Popular, el nuevo comisario de Agricultura es del Grupo Popular y el nuevo comisario de Pesca de la Unión Europea también es del Grupo Popular, ¿y ustedes vienen aquí a presentar aquí esta iniciativa? No entiendo nada. O el Partido Popular español no pinta nada o nos están vendiendo, no sé, que ustedes son los grandes defensores del sector agrario, cuando en Europa son ustedes los que están haciendo estas propuestas de recortes. Y están haciendo lo mismo que hizo el ministro el otro día: venir a la comisión y en lugar de decir: yo plantaré cara y eso no se aprobará porque lo vetaré -que es lo que debería hacer este ministro, que es plantarse, y no es la primera vez que se lo digo y no lo hace; lo que debería hacer es plantarse- dijo aquí en la comisión -y se acordarán los portavoces-: apóyenme, díganme que esto tengo que defenderlo. En una comparecencia que lo único que hacíamos era expresarnos, no había ni una votación. ¿A qué están jugando? ¿A qué están jugando? El ministro puede vetar y se supone que debería negociar como Dios manda porque, además, el PSOE tiene a la vicepresidenta, la señora Ribera. Yo se lo dije en la comisión, no venga aquí a pedir que le digamos que lo hace muy bien o que lo hará muy bien. No, usted tiene a la señora Ribera allí, que es la vicepresidenta, utilícela. Pero señores del Grupo Popular, ustedes tienen todos los máximos responsables de esta materia que son de su grupo político europeo, ¿qué traen aquí? El texto se podría votar, pero queremos saber si esto es un juego, porque el sector no está para juegos. El sector no está para que la gente se pase la pelota de aquí para allá.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender en el Consejo de la Unión Europea una financiación adecuada para la...
«Bé, en tot cas, nosaltres hem presentat una esmena, perquè aquí falten moltes coses, òbviament. Falten moltes coses de la política europea. Prenguin nota, si us plau. Falta que simplifiquin els tràmits a nivell de la Unió Europea. Falta que facilitin la tasca dels pagesos i ramaders. Falta que equilibrin el dret de la protecció del medi natural amb la necessitat de preservar el sector primari del territori, especialment als territoris més sensibles. Vagin prenent nota. Però en tot cas, també falta una altra cosa, perquè el Partit Popular aquí demana que hi hagi més recursos, ho demana dels senyors del Partit Popular que fan una proposta de retallades... Per cert, que encara s'està negociant. Per tant, tampoc no cremem totes les cartes encara. Però també falta i és la nostra esmena que nosaltres hem demanat sempre que aquestes polítiques europees estiguin més regionalitzades, i això la Unió Europea ho preveu. Hi ha diferents Flandes, Escòcia que participen d'alguna manera de les polítiques europees. Demanem, per tant, la nostra esmena que s'aprofundeixi en la regionalització, que s'aprofundeixi en aquells territoris, moltes comunitats autònomes que tenen competències i organismes amb capacitat de gestionar i controlar, que hi hagi aquesta complicitat, perquè hi haurà una millor gestió i hi haurà una millor interlocució amb els sectors. Es podrà parlar més des de la proximitat. Aquesta és l'esmena que nosaltres presentem. Però la pregunta que esperem que se'ns aclareixi és: Si això va de debò o és un joc de pim pam, que si el sanchismo, que si el no sé què. Això és el que volem saber.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender en el Consejo de la Unión Europea una financiación adecuada para la...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, el sector agrari i el sector de la pesca a Catalunya estan en una situació límit. Estan en una situació d'autèntica supervivència. Els reptes que té pel davant per poder sobreviure a una situació de extremes dificultats és molt gran. I és veritat que en aquest context tan difícil, la Unió Europea està fent propostes que van en la línia de retallar recursos o potser de diluir el que era la política agrària comunitària, un dels emblemes europeus. Avui en aquest context, per tant, apareix el Partit Popular amb una proposta que diu: Escolti, defensar els interessos del sector primari en les negociacions del marc financer o posar-se a bloquejar la retallada de recursos, forçar el Consell Europeu utilitzant el dret de veto per revertir la proposta, rebutjar la creació d'un fons únic multisectorial que integri la PAC i la política pesquera comunitària, etcètera. Unes quantes generalitats que la veritat és que l'altre dia els diferents grups de la cambra, gairebé tots, defensàvem més o menys en el mateix sentit a la compareixença que va fer el ministre a la Comissió. El sector necessita recursos i moltes altres coses més. I ho dic per un motiu. Nosaltres, aquest text d'aquesta proposició no de llei, potser el podríem votar a favor, però la meva pregunta és: Vostès, senyors del Partit Popular, van en serio? De debò ens els podem creure? O sigui, la presidenta de la Comissió Europea és del grup popular. El nou comissari d'Agricultura és del grup popular i el nou comissari de Pesca de la Unió Europea també és del grup popular. I vostès venen aquí a presentar aquesta iniciativa? No entenc res. O és que el Partit Popular espanyol no pinta res o és que ens estan fent vendre no sé, que vostès són els grans defensors del sector agrari quan a nivell europeu són vostès els que estan fent aquestes propostes de retallades. I estan fent el mateix que va fer el ministre l'altre dia, que és venir a la comissió i en comptes de dir jo plantaré cara i això no s'aprovarà, perquè vetaré -que és el que hauria de fer aquest ministre, que és plantar-se i ja no és la primera vegada que li ho dic i no ho fa, el que hauria de fer és plantar-se- va venir a dir a la comissió i se'n recordaran els portaveus: 'Recolzeu-me, digueu-me que això ho heu de defensar, digueu, doneu-me...'. En una compareixença que l'únic que fèiem era expressar-nos. No hi havia ni una punyetera votació allà. A què estan jugant? A què estan jugant? El ministre pot vetar i se suposa que hauria de negociar com Déu mana. Perquè, a més a més, el PSOE té la vicepresidenta, la senyora Ribera, i jo li vaig dir a la comissió: 'Escolti, no vingui a demanar que li diguem que ho fa molt bé o que ho farà molt bé o que ho faci. Vostè té la senyora Ribera allà, que és la vicepresidenta, utilitzi la vicepresidenta'. Però, senyors del PP, vostès tenen tots els màxims responsables d'aquesta matèria, que són del seu grup polític europeu! Què porten aquí? El text es podria votar segons com, però volem saber si això és un joc, perquè el sector no està per jocs, eh? El sector no està perquè la gent es passi la pilota d'aquí cap allà.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el uso responsable de algoritmos en portales inmobiliarios.
«I acabo. Sí. Nosaltres, òbviament, defensarem i ho seguirem fent transparència digital real, explicacions clares per a cada usuari, control humà significatiu i un mercat immobiliari just, competitiu i, sobretot, respectuós amb l'autogovern. Però no podem donar una proposta que duplica Europa, recentralitza competències catalanes... Termino. Nosotros, evidentemente, vamos a defender la transparencia digital real, las explicaciones claras para cada usuario, un control humano significativo y un mercado inmobiliario justo, competitivo y, sobre todo, respetuoso con el autogobierno. Pero no podemos dar apoyo a una propuesta que duplica a Europa, recentraliza competentes catalanas...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el uso responsable de algoritmos en portales inmobiliarios.
«Otro aspecto que a nosotros nos chirría es que las cargas administrativas y las auditorías que se proponen las podrán asumir las grandes plataformas, pero las iniciativas pequeñas, las startups catalanas, las plataformas locales, no podrán asumirlas. Una reglamentación que solo pueden cumplir los gigantes refuerza monopolios y debilita la competencia real. La PNL, lejos de corregir este hecho, lo empeora. Por último, SUMAR es Gobierno de España. Si quieren impulsar un marco regulador sólido tienen herramientas para hacerlo: decretos, reglamentaciones sectoriales, instrucciones. Una PNL es un instrumento útil para la oposición. Cuando la presenta un partido de Gobierno lo que demuestra es falta de voluntad de ejecutar y, en el contexto actual, con incumplimientos reiterados de los acuerdos por parte de los socios de Gobierno, ya advertimos que no íbamos a seguir facilitando la gobernabilidad. Si un gobierno no cumple con Cataluña, tampoco puede esperar el apoyo de Junts.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el uso responsable de algoritmos en portales inmobiliarios.
«Es sorprendente, aunque no creo que les sorprenda, porque incluso su socio de Gobierno, el PSOE, en la enmienda que le presenta coincide en lo que le voy a comentar. Van cambiando el redactado, porque se dice que lo que hay que garantizar es el cumplimiento en el fondo de la normativa existente. Coincidimos plenamente. Quizá, al fin y al cabo, no vamos tan desencaminados. Otro problema para Junts, un problema central, es que esta PNL recentraliza de nuevo. En este Congreso, de nuevo recentralizando competencias. Se concentra toda la supervisión en la Comisión Nacional de Mercados y Competencia y no se prevé ningún papel para las comunidades autónomas. Cero. Esto es muy grave, porque en Cataluña tenemos competencias en materia de vivienda, de consumo, de comercio digital y de gobernanza tecnológica. La Generalitat ya dispone de herramientas propias para proteger a consumidores, intervenir cuando un portal perjudique a una parte de ciudadanía o a territorios, y con esta PNL lo que se quiere es que todo pase a depender de Madrid. No es eficiente, no es necesario y no es respetuoso para con el autogobierno de Cataluña. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia).»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el uso responsable de algoritmos en portales inmobiliarios.
«Otro. Los algoritmos pueden tensionar los precios, sí. En ocasiones, pueden recomendar incluso importes más altos cuando detectan más demanda, y esto no es teoría económica, esto es una práctica que en efecto altera el mercado, puede encarecer la vivienda y no es deseable. La PNL la denuncia, sí, pero no propone ninguna medida concreta para evitarlo. En definitiva, es un texto que enumera problemas pero no da soluciones operativas. Por otro lado, la PNL también duplica normas ya existentes. En Europa ya se ha aprobado la ley sobre la inteligencia artificial, la ley sobre servicios digitales y sobre medios digitales, y se exigen auditorías, controles de riesgo, responsabilidad humana. Son todas estas leyes, la de inteligencia artificial, de servicios digitales y mercados digitales, leyes que ya existen, ya son derecho europeo, ya son nuestro derecho y son directamente aplicables en España. Esta PNL no aporta nada que no esté ya regulado por el derecho europeo. Simplemente añade una capa de burocracia estatal que duplica lo ya regulado desde Bruselas. Lo que hace falta es dar un buen cumplimiento a la normativa europea y no inventar un sistema paralelo, porque nosotros creemos que hacen falta menos capas y eso implicaría una mayor eficacia.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el uso responsable de algoritmos en portales inmobiliarios.
«Primer problema. Usted se ha referido a algunos de ellos. Pues hay otros. Hoy, un ciudadano pone un anuncio en un portal y, de pronto, le sube o le baja y no sabe por qué causa, no existe ninguna transparencia, no recibe ninguna explicación clara o que pueda comprender, y eso hace que sea más difícil vender o alquilar tanto para el vendedor como para el comprador, que altere precios o que pague una visibilidad extra sin saber si era necesario o no. En la PNL usted nos habla de más transparencia. Estamos de acuerdo, pero no obliga a ninguna explicación individual ni entendedora para los usuarios, así que el problema seguiría igual. Otro. Plantean cómo eliminar la discriminación social o territorial. En los algoritmos hay anuncios de municipios pequeños o de zonas con poca demanda o con más dificultades o de personas mayores que se esconden. Estas personas no tienen la capacidad digital para hacer buenas fotos, buenos anuncios, y eso no es un detalle, es un sesgo que afecta a las oportunidades reales de todas estas personas, y esta PNL lo menciona, sí, pero no incorpora ningún mecanismo efectivo para detectar ni corregir estos sesgos.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el uso responsable de algoritmos en portales inmobiliarios.
«Un altre aspecte que a Junts ens grinyola: que les càrregues administratives i les auditories que es proposen les podran assumir les grans plataformes, segur. Però les iniciatives petites, les start-ups catalanes, les plataformes locals, no podran. Una regulació que només poden complir els gegants, reforça monopolis i debilita la competència real. La PNL, lluny de corregir-ho, això ho empitjora. I, finalment, SUMAR és Govern d'Espanya. Si volen impulsar un marc regulador sòlid, tenen les eines per fer-ho: decrets, regulacions sectorials i instruccions. Una PNL és un instrument útil per a l'oposició. Quan la presenta un partit de govern, el que demostra el que demostra és manca de voluntat d'executar. I, en el context actual, amb incompliments reiterats dels acords per part dels socis de govern, ja vam advertir que no continuaríem facilitant la governabilitat. Si un govern no compleix amb Catalunya, tampoc pot esperar el suport de Junts. Muy buenas tardes a todo el mundo. Gracias, presidenta. Señora diputada, la proposición que nos presenta acierta en el diagnóstico, pero nosotros creemos que no ofrece soluciones a lo que ocurre realmente en el mercado inmobiliario digital. Así que estamos de acuerdo, coincidimos en parte con lo que ha contado usted. Los algoritmos de los portales pueden ser en ocasiones opacos, pueden distorsionar el mercado, pueden perjudicar y perjudican a personas concretas. Ahora bien, que el diagnóstico sea correcto -y nosotros creemos que sí- no significa que la solución que se plantea sea la adecuada. Usted se ha referido parcialmente un poco a ella y ha dicho que es la que presentó hace un año, y es verdad. Bueno, ha habido cambios. Esta PNL, tal como está formulada, no resuelve los problemas reales y, en algunos casos -y ahora se lo comentaré-, los puede incluso empeorar algo.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el uso responsable de algoritmos en portales inmobiliarios.
«I és sorprenent o no crec que li sorprengui perquè, fins i tot, el seu propi soci de govern, el PSOE, amb l'esmena que li han presentat, coincideix en això i li va canviant el redactat afirmant que, de fet, el que s'ha de garantir és el compliment de la normativa existent i que nosaltres hi estem absolutament d'acord. Potser al final no anem tan desencaminats. Un altre problema, i que per a Junts és central aquest, és que aquesta PNL recentralitza, un cop més, en aquest Congrés, recentralitza competències. Concentra tota la supervisió a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i no preveu cap, zero, cap, cap paper, cap, a les comunitats autònomes. I això és molt greu perquè a Catalunya tenim competències en habitatge, en consum, en comerç digital i en governança tecnològica. La Generalitat ja disposa d'eines pròpies per protegir consumidors i intervenir quan un portal perjudica ciutadans o territoris. I amb aquesta PNL, però, volen que tot passi a dependre de Madrid. No és eficient, això. No és necessari i no és respectuós amb l'autogovern de Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el uso responsable de algoritmos en portales inmobiliarios.
«Un altre, plantegen com eliminar la discriminació social o territorial, no? I és cert, vostè ho diu, molts algoritmes amaguen anuncis de municipis petits o de zones amb molt poca demanda o que tenen més dificultats, o de persones grans que no tenen l'habilitat digital per fer bones fotos o bons anuncis. I això no és un detall. És un biaix que afecta les oportunitats reals de totes aquestes persones. I aquesta PNL ho menciona, sí, però no incorpora cap mecanisme efectiu per detectar ni corregir aquests biaixos. Un altre, els algoritmes poden tensionar els preus, sí. Els algoritmes en ocasions poden recomanar, fins i tot, imports més alts quan detecten més demanda i això no és teoria econòmica, és una pràctica. I que, efectivament altera el mercat, pot encarir l'habitatge i no és desitjable. La PNL ho denuncia, és cert, però no proposa cap mesura concreta per evitar-ho. En resum, és un text que enumera problemes però no acaba donant solucions operatives. Per altra banda, la PNL també duplica normes que ja existeixen. Europa ja ha aprovat la l'AI Act, la DSA, la DMA i altres regulacions que estableixen auditories, explicabilitat, controls de risc, transparència, responsabilitat humana. Són totes aquestes lleis, la de la intel·ligència artificial, la dels serveis digitals, la dels mercats digitals, que ja existeixen, que ja és dret europeu, és a dir, és el nostre dret. Ja és aplicable directament aquí. Aquesta PNL no aporta res que no estigui ja regulat pel dret europeu. Simplement afegeix una capa de burocràcia estatal que duplica el què ja ha regulat Brussel·les. El que cal és implementar bé la normativa europea i no reinventar un sistema paral·lel, perquè nosaltres creiem que calen menys capes i això suposaria més eficàcia.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el uso responsable de algoritmos en portales inmobiliarios.
«Molt bona tarda a tothom. Gràcies, presidenta. Senyora diputada, la proposició que ens presenta encerta el diagnòstic, però nosaltres creiem que no dona solució al que passa realment al mercat immobiliari digital. A Junts coincidim amb part del què ha explicat vostè, que els algoritmes dels portals poden ser opacs en ocasions, que poden distorsionar el mercat, que poden perjudicar, perjudiquen a persones concretes. Ara bé, que el diagnòstic sigui correcte, que nosaltres creiem que sí, no vol dir que la solució que es planteja sigui l'adequada. De fet, vostè s'hi ha referit una mica parcialment i ha dit que, és clar, que la van presentar fa un any i és veritat perquè hi han hagut canvis. Aquesta PNL, tal com està formulada, no resol els problemes reals i en alguns casos, i ara els hi faré notar, fins i tot els pot empitjorar una mica. Primer problema, vostè s'ha referit a alguns. D'altres, que avui un ciutadà que publica un anunci en un portal tot de cop li baixa o li puja i no sap quina és la causa sense cap mena de transparència. No rep cap mena d'explicació clara o que pugui entendre ell, i això pot fer que sigui o més difícil vendre o llogar, tant pel venedor com pel comprador, que alteri preus, efectivament, o que pagui visibilitat extra sense saber si era necessari o no era necessari. I a la PNL vostè ens parla de més transparència i hi estem d'acord, però no obliga a cap explicació individual ni entenedora per als usuaris. Per tant, el problema continuaria igual.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la prestación de los servicios públicos esenciales a los municipios...
«Miren, nosotros no vamos a insistir en la inverosimilitud de su propuesta, porque el diputado que me ha precedido en el uso de la palabra lo ha dejado meridianamente claro. Ahora bien, sí tengo que decirles que, entre otras cosas, Junts per Catalunya está aquí para velar por el modelo catalán de protección civil y emergencias. Estamos aquí para evitar las injerencias estatales y para plantar cara a los intentos uniformadores y recentralizadores continuos de unos y otros, también en el ámbito de la protección civil y de las emergencias. También estamos aquí para revertir estas injerencias que ya se han producido. Por ejemplo, para revertir y volver a situar al Servicio Meteorológico de Cataluña como instituto de referencia para la toma de decisiones ante situaciones de riesgo meteorológico y de activación de planes de emergencia. Esto dependerá únicamente de la Generalitat de Catalunya y no, como ocurre ahora, de la AEMET. Hoy, en Cataluña, nosotros, pero también muchos Gobiernos catalanes durante décadas, no hemos puesto límite al autogobierno. Han legislado los Gobiernos y han creado estructuras pensando en grande, con una mentalidad de Estado. Y el Servicio Meteorológico de Cataluña fue una de esas estructuras. Y nosotros, en Junts per Catalunya, estamos en ello. Muchas gracias, señorías.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la prestación de los servicios públicos esenciales a los municipios...
«Moltes gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. Hoy, al amparo del apagón de abril de este año y la dana de octubre de 2024, el Grupo Popular nos propone una iniciativa para reforzar la proyección de los municipios rurales. Lo quieren hacer modificando la Ley 17/2015, de protección civil, para añadir un nuevo supuesto en el capítulo de emergencias de interés nacional. Y nos dicen que lo quieren hacer para que los pueblos pequeños no queden desprotegidos cuando haya grandes emergencias. Señorías del PP, de entrada, les tenemos que decir que ni dando la vuelta al título competencial de su Constitución en el que amparan esta iniciativa creemos que tenga cabida. Y haciendo esta observación, es evidente que a Junts per Catalunya nos preocupa que en nuestro país, en Cataluña, el Gobierno esté preparado para responder a cualquier situación de emergencia y sea capaz de hacerlo, y que lo pueda hacer en cualquier lugar, también en los pequeños municipios rurales. Y, por ello, hace décadas que desde la Generalitat se trabaja para disponer de estructuras que permitan responder a cualquier problemática en el conjunto del territorio. Lo hacemos bajo el paraguas del artículo 132 del Estatuto de Autonomía de Cataluña que, en su punto 2, establece que la Generalitat tiene la competencia exclusiva en materia de protección civil. Y eso, evidentemente, choca frontalmente con la propuesta del Grupo Popular. Una propuesta que, de nuevo, introduce una vía de recentralización encubierta bajo el pretexto de proteger a los municipios rurales. En realidad, una vez más, se abre la puerta para que Madrid intervenga directamente en el ámbito local y autonómico. Y lo hacen cargándose los mecanismos de coordinación entre Administraciones previstos por la misma Ley 17/2015, rompiendo el equilibrio existente y consolidando un mecanismo de jerarquía estatal completamente innecesario. Porque una cosa es que el Estado dé apoyo técnico-logístico en emergencias excepcionales y otra cosa muy distinta -y lo que pretende esta reforma- es otorgarle, a través de las delegaciones del Gobierno, la capacidad de actuar directamente y de declarar la emergencia con una mera comunicación al resto de Administraciones.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la prestación de los servicios públicos esenciales a los municipios...
«Mirin, no insistirem en la inversemblança de la seva proposta, perquè el diputat que m'ha precedit ho ha deixat meridianament clar, però sí que els haig de dir que, entre altres coses, Junts per Catalunya som aquí per vetllar pel model català de Protecció civil i Emergències. Som aquí per evitar les ingerències estatals i per plantar cara als continuats intents uniformitzadors i recentralitzadors d'uns i altres, també en l'àmbit de la Protecció civil i les Emergències. I també som aquí per revertir aquelles que ja s'han produït, per exemple, per revertir i tornar a situar el Servei Meteorològic de Catalunya com a institut de referència pel que fa a les preses de decisions davant situacions de risc meteorològic o d'activació de plans d'emergència, fent que això només depengui de la Generalitat de Catalunya i no, com passa ara, de l'AEMET. Perquè a Catalunya nosaltres, avui, però molts governs catalans durant dècades no han posat límit. No hem posat límit a l'autogovern i hem legislat i creat estructures pensant en gran, pensant amb mentalitat d'estat. I el Servei Meteorològic de Catalunya fou una d'aquestes estructures. I nosaltres, Junts per Catalunya, en això estem, senyories.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la prestación de los servicios públicos esenciales a los municipios...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Avui, a l'empara de l'apagada de l'abril d'aquest any i de la dana de l'octubre del 2024, el Grup Popular ens proposa una iniciativa per reforçar la protecció dels municipis rurals. Ho volen fer modificant la Llei 17/2015, de Protecció Civil, afegint un nou supòsit al capítol d'Emergències d'interès nacional. Ens diuen que ho volen fer perquè els pobles petits no quedin desprotegits quan hi ha grans emergències. Senyories del PP, de sortida, els hem de dir que ni rebregant el títol competencial de la seva constitució, amb què aixopluguen aquesta iniciativa, creiem que hi tingui cabuda. I feta aquesta observació, és evident que a Junts per Catalunya ens preocupa que en el nostre país, Catalunya, sigui capaç i estigui preparat per respondre a qualsevol situació d'emergència i en qualsevol lloc, també en els petits municipis rurals. I per això fa dècades que des de la Generalitat es treballa per disposar d'estructures per respondre a qualsevol problemàtica arreu del territori. I ho fem sota el paraigua de l'article 132 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que en el seu punt 2 estableix que la Generalitat té la competència exclusiva en Protecció Civil. I això és evident que xoca frontalment amb aquesta proposta del grup popular, que introdueix, un cop més, una via de recentralització encoberta i sota el pretext de protegir els municipis rurals, els populars, un cop més, obren la porta a Madrid per a intervenir directament en l'àmbit local i en l'àmbit autonòmic. Ho fan carregant-se els mecanismes de coordinació entre administracions previstos per la mateixa Llei 17/2015, trencant l'equilibri existent i consolidant un mecanisme de jerarquia estatal del tot innecessari. Perquè una cosa és que l'Estat doni suport tècnic o logístic en emergències excepcionals i una altra molt diferent, i com pretén aquesta reforma, és atorgar-li a través de les delegaciones del Gobierno, la capacitat directa d'actuació i de declaració de l'emergència amb una mera comunicació a la resta d'administracions.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«También, hay una enmienda que insiste en la idea de mantener paradas y el servicio de transporte público en autobús en todo el territorio. Quizá, es innecesaria porque a través de enmiendas del BNG ya se habían introducido en la comisión del Congreso modificaciones que hacían referencia a que los servicios hay que mantenerlos, pero en todo caso refuerza la idea de que estos servicios, si se han de modificar, ha de hacerse negociando con las comunidades autónomas. Quiero emplear estos dos últimos minutos de intervención para poner el acento en una cosa -ya lo dije en una intervención anterior y siento que no esté el ministro-: el fomento del transporte público y de la movilidad sostenible se consigue no solo haciendo leyes, porque el papel lo aguanta todo, pero después, normalmente, no se cumplen. El fomento del transporte público y de la movilidad sostenible se consigue haciendo que las cosas funcionen, que el transporte sea digno y que la oferta sea atractiva y asequible, especialmente para determinados sectores, y eso no está pasando. El Estado español sigue siendo el último país de la Unión Europea en mercancías por ferrocarril y el corredor mediterráneo no está terminado. Como consecuencia de todo eso, la red viaria en Cataluña, especialmente la de alta capacidad, está altamente congestionada. No se podrá descongestionar hasta que no se consiga que las mercancías suban al ferrocarril y no se aborde la segregación de mercancías y de rodalies, de cercanías, que hemos planteado aquí desde hace un tiempo, además de la mejora del servicio. Esa tendría que ser la prioridad de este Gobierno. Ayer, yo hacía referencia a estos temas con una pregunta al ministro: ¿cuáles son los datos de rodalies? Como siempre, la puntualidad de rodalies en Cataluña es mucho peor que la de Madrid, veinte minutos de retraso en Cataluña, once de retraso en Madrid. Y lo mismo pasa con las inversiones. Eso hay que revertirlo de una puñetera vez, porque si no el mensaje es: Bueno, los catalanes que paguen y callen. Y nosotros por ahí no pasamos. No nos haremos cómplices de esta situación. Por tanto, la prioridad, si realmente queremos hablar en serio de la mejora del transporte público y de la movilidad sostenible, tendría que ser que estos servicios funcionen y, en el caso de Cataluña, que se acabe ya con este castigo divino. El ministro decía: Ay, no sé cuántas veces me hacen ustedes hablar de rodalies. Se le debía hacer repetitivo o pesado. Pues miren lo que les digo al ministro, aunque no esté, y a todos ustedes: imagínense lo pesado que se les debe hacer a los ciudadanos que cogen rodalies todos los días tener una media de veinte minutos de retraso. Esto quiere decir que, por cada tren que va puntual, hay uno que llega cuarenta minutos tarde. Esto afecta a su vida, porque no llegan a casa, no pueden ir a buscar a los hijos o pierden horas de trabajo. Imagínense lo pesado y reiterativo que se les debe hacer a ellos un servicio que es impuntual todos los días. Por tanto, tomen buena nota. Gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Me voy a centrar en las modificaciones que han venido ahora del Senado, en aquellas que hacen referencia a la movilidad sostenible, se lo digo ya. Por ejemplo, algunas de las modificaciones que han llegado, algunas en las que hemos participado o de las que hemos sido promotores, concretan mejor todo lo que tiene que ver con las autorizaciones que pueden dar o tendrán que poder dar las Administraciones para favorecer las pruebas de conducción autónoma de los vehículos automatizados. Podríamos decir que esta es una de las buenas partes de esta ley que, por primera vez, crea un marco legal básico para favorecer una realidad que la tenemos aquí ya, a la puerta de casa. Otro conjunto de enmiendas hacía referencia, en concreto una de ellas, a facilitar la transición energética de los autobuses interurbanos. Son los grandes olvidados. Normalmente, son del sector público y tienen maneras de encontrar recursos para la descarbonización. Son claves en el transporte y son los grandes olvidados. Hay que encontrar mecanismos. La enmienda abre la posibilidad de crear distintos escenarios que favorezcan la transición energética de estas empresas de transporte interurbano, muchas veces pequeñas o medianas empresas que nos piden que les ayudemos a encontrar estas soluciones.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Gràcies. Gracias. Señores y señoras diputados, esta es una ley que lleva prácticamente dos años de trámite, desde principios de este mandato más todo el trámite de la legislatura anterior. Recordarán que dijimos en su momento que el proyecto de ley nos generaba más bien la necesidad de hacer una enmienda a la totalidad y no implicarnos en ella; una ley que nos parecía antigua, centralista y no adaptada a las necesidades del momento. Pero también es cierto que es una legislación que la Unión Europea pide a todos los Estados para que fomenten la movilidad sostenible y la reducción del CO2, es decir, la descarbonización de la movilidad. Y, con eso, nosotros sí que estamos implicados. Somos un partido político comprometido con el desarrollo de los Objetivos de Desarrollo Sostenible y la movilidad es una de las fuentes principales de emisiones. Por tanto, ha habido todo un conjunto de enmiendas y aprovecho para decir que se creó un contexto suficiente de diálogo y negociación como para que nuestras enmiendas pudiesen introducir las modificaciones mínimas necesarias para que pudiésemos apoyar la ley, como, por ejemplo, respetar de forma clara las competencias de la Generalitat; simplificar las propuestas complejas y liosas, incluso burocráticas diría yo, que planteaba la ley al principio con los distintos niveles de decisión, y una visión muy centralista y muy antigua, si me permiten, de la movilidad. Eso permitió hacer otra cosa. El otro día lo puse en valor y lo quiero volver a decir: la movilidad sostenible sí es algo social. Han participado asociaciones de vecinos, entidades por la bicicleta y asociaciones a favor de la salud de las personas, porque la descarbonización, sobre todo en las ciudades, está vinculada a la salud, de los niños, de la gente mayor, de las personas con enfermedades crónicas. De todas estas entidades, en una medida u otra, todos hemos estado atentos a sus propuestas y hemos podido recoger algunas de sus iniciativas y enmiendas. Nosotros, Junts per Catalunya, introdujimos todo un conjunto de enmiendas más de contenido, sectoriales, para favorecer, por ejemplo, la electrificación de ciertos tramos, los puntos de carga eléctrica, la descarbonización de flotas, etcétera, enmiendas que ya les he explicado en otras ocasiones y no voy a extenderme en ellas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«I després també una esmena que fa referència o insisteix en la idea de mantenir parades, de mantenir el servei del transport públic amb autobús al territori. Era una esmena que potser era innecessària, perquè a través d'esmenes del BNG ja s'havia introduït a la comissió del Congrés textos o modificacions que feien referència a que els serveis s'han de mantenir, però en tot cas reforça la idea que aquests serveis, si s'han de modificar, s'han de fer d'acord amb negociacions amb les comunitats autònomes. Però jo vull acabar aquests últims dos minuts d'intervenció per posar l'accent en una cosa. Ja ho vaig dir en una intervenció anterior, em sap greu que no sigui el ministre. El foment del transport públic i de la mobilitat sostenible es fa no només fent lleis, que el paper ho aguanta tot i després normalment no es compleix. El transport, el foment del transport públic i de la mobilitat sostenible es fa fent que les coses funcionin, que el transport sigui digne, que l'oferta sigui atractiva, sigui assequible, especialment per a determinats sectors i això no està passant. Segueix sent l'Estat espanyol el darrer país de la Unió Europea en mercaderies per ferrocarril, ho segueix sent. El Corredor Mediterrani no està acabat. Com a conseqüència de tot això, la xarxa viària a Catalunya, especialment la d'alta capacitat, està congestionada, altament congestionada. No es podrà descongestionar fins que no s'aconsegueixi que les mercaderies pugin al ferrocarril i no s'aborda la segregació de mercaderies i rodalies, que hem plantejat aquí en una moció de Junts ja fa un temps, i la millora del servei. I això hauria de ser la prioritat d'aquest Govern. Ahir feia referència jo d'aquests temes a una pregunta al ministre i li deia quines són les dades de Rodalies. Com sempre, la puntualitat de les rodalies a Catalunya és molt pitjor que la de Madrid i la puntualitat també és molt pitjor que la de Madrid, 20 minuts d'endarreriment a Catalunya, 11 minuts d'endarreriment a Madrid. El mateix que passa amb les inversions. I això s'ha de revertir d'una punyetera vegada, perquè si no, és el missatge de dir: Els catalans que paguin i callin. I nosaltres per aquí no passarem. No ens farem còmplices d'aquesta situació. I, per tant, la prioritat si realment volem parlar en serio de la millora del transport públic i de la mobilitat sostenible hauria de ser que aquests serveis funcionin i, en el cas de Catalunya, que s'acabi ja amb aquest càstig diví. El ministre deia: 'Ah! No sé quantes vegades em fan parlar vostès de rodalies!' Se li deu fer repetitiu, se li deu fer pesat. Li dic al senyor ministre, encara que no hi sigui, però els hi dic a tots vostès: Imagini's, imagini's lo pesat que es deu fer als ciutadans que agafin rodalies cada dia, que tinguin una mitjana de 20 minuts de retard, que vol dir que per cada tren que ve puntual n'hi ha un que arriba 40 minuts tard, que afecta la seva vida, que no arriben a casa, que no poden anar a buscar els nens, que perden la feina o hores de feina. Imagini's lo pesat que se'ls hi deu fer i lo reiteratiu que se'ls deu fer cada dia un servei que és impuntual. Per tant, prenguin bona nota.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Em centraré en aquelles que fan referència a la mobilitat sostenible, ja els ho dic ara, eh? Per exemple, algunes de les modificacions que han vingut, algunes en les que hi han participat o que hem sigut promotors, fan referència a millorar, a concretar millor tot el que té a veure amb les autoritzacions que poden donar o hauran de poder donar les administracions per afavorir les proves de conducció autònoma, dels vehicles automatitzats. Aquestes, podrien dir, és una de les bones parts d'aquesta llei, que per primera vegada crea un marc legal bàsic per afavorir una realitat que ja la tenim aquí. La tenim a la porta de casa. Un altre grup d'esmenes feien referència a una esmena, concretament, a facilitar la transició energètica dels busos interurbans. Són els grans oblidats, els autobusos interurbans. Els busos urbans normalment són del sector públic i el sector públic té maneres de trobar recursos per a la descarbonització. Els busos interurbans, que és una vàlua del transport molt important, són els grans oblidats i tenen dificultats per trobar mecanismes. L'esmena el que fa és obrir la possibilitat de crear diferents escenaris que afavoreixin la transició energètica d'aquestes empreses de transport interurbà, moltes vegades petites o mitjanes empreses, i ens demanen que els ajudem a trobar aquestes solucions.»