Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
159 declaraciones · página 6 de 6
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«La pregunta que ens hem de fer és clara: d'on surten aquests beneficis? Per una banda, surten d'incrementar els ingressos. I és que sabem que, per exemple, el preu de les hipoteques que els ciutadans hem de demanar per accedir a la compra d'un habitatge s'ha duplicat en tan sols un any. Sempre perjudiquem aquells que menys recursos tenen. Per altra banda, com és obvi, els beneficis dels bancs surten també de retallar en inversions i despeses. I és que quan denunciem el salvatge increment de les hipoteques, ens diuen que això no depèn d'ells, que ha pujat el preu del diner, però sembla que el preu del diner només puja per cobrar, però no per pagar, perquè actualment el conjunt dels bancs espanyols es troben entre els cinc països que pitjor remuneren els estalvis dels seus clients de tot Europa. És a dir, si un, com a ciutadà, va a demanar una hipoteca, la pagarà més cara que mai. Però si deixa uns estalvis en dipòsit, rebrà uns interessos més baixos que mai.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«De totes maneres, senyores i senyors del Partit Popular, malgrat la visceral agressivitat del seu nacionalisme espanyol -i vaig acabant, presidenta-, els he de reconèixer que s'ha produït amb el Partit Popular i Feijóo un fet significatiu. Vostès també han parlat amb un partit independentista. I no passa res. Oi que no passa res? Perquè també ho han fet, cas inèdit. Acceptin públicament d'una vegada que el moviment independentista català és un moviment cívic i és un moviment pacífic, com sap tothom a Catalunya. I deixin ja les mentides sobre la violència a Catalunya i els grollers, i no només grollers, sinó -si em permeten, també- patètics intents de vincular independentisme i terrorisme. Fan el ridícul. Assenyalar les idees que no els agraden com a terrorisme o, pitjor, intentar fabricar proves falses en una Operació Catalunya per acusar uns innocents de terrorisme no només, com ja s'ha dit, és una banalització del concepte de terrorisme, sinó que, a més a més, és una ofensa en majúscules de la memòria de les veritables víctimes del terrorisme. Se n'haurien de donar vergonya, i els hauria de caure la cara de vergonya. Malauradament, la societat espanyola, igual que la catalana, té una clara idea del que és terrorisme. I és molt trist que en un Estat espanyol que sap perfectament el que és el terrorisme, hagi de delimitar el concepte de llei d'amnistia perquè hi ha jutges que pretenen inventar-se un nou concepte de terrorisme només per castigar la dissidència, només per castigar aquells que no pensem igual, només per castigar l'independentisme. De veritat no els fa vergonya? No els fa vergonya davant les víctimes del terrorisme?»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Jo, de debò, ja sé que el tema és el que és i no voldria desenfocar la qüestió, però amb permís de les entitats recordar, senyors del PSOE i del PP, que convé parlar d'això, convé parlar d'aquest tabú que no toquem la Constitució d'una manera reposada i tranquil·la perquè el pas del temps, senyors populars i socialistes, impacta sobre les lleis, és una gran descoberta, impacta sobre les lleis i la seva vigència. Per bé que avui parlem d'un aspecte molt determinat, la reforma de la Constitució del 78 s'ha convertit, com saben vostès, en una mena de tabú, en un debat impossible que alguns volen que no puguem fer mai, i jo crec que l'hem de poder fer tranquil·lament, raonablement, l'hem de poder fer. Perquè si no desvirtuen el sentit de la política, la política és la gestió del temps i vostès voldrien una Constitució congelada, absolutament tancada. Acabo, senyora presidenta. Reformar la Constitució només és un perill a ulls d'aquells que s'han proclamat, autoproclamat, vigilants de les essències, però va contra el sentit de la vida més concreta de tothom. Felicitem-nos avui perquè fem un acte de justícia i de dignitat, com he dit abans. Felicitem-nos perquè fem una societat més empàtica, més inclusiva i, en definitiva, més civilitzada. O ens ho proposem, si més no. És un intent. Moltes gràcies.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«L'article 49, com tants articles de la Constitució espanyola, va ser redactat en un context social i cultural molt determinat que s'ha transformat, i això s'ha esdevingut de manera radical en molts temes. El que fem avui probablement pot passar en altres circumstàncies. El biaix paternalista i merament assistencial que desprèn aquell redactat és obvi que ha quedat obsolet. En aquest cas, com diem en català, el nom sí fa la cosa. Les paraules són importants i l'ús del llenguatge adequat afavoreix l'acceptació de la diferència i de la inclusió. Òbviament, senyories, vostès saben que canviar una paraula per si sol no canvia la realitat, però el que cal entendre és que les modificacions en el lèxic assenyalen canvis de mentalitat i també la voluntat col·lectiva de transformar costums, inèrcies i maneres que han quedat desfasades. Recordo, i és una anècdota personal, una paradoxa que tinc generacional i que comparteixo, suposo, amb moltes diputades i diputats d'aquesta cambra. Quan jo era jove, quan jo era petit, per televisió apareixien humoristes que feien broma, que feien burla de persones amb discapacitat. I això ho tenim tots a la memòria. Per sort, això ja no passa. I recordo que en aquells temps vaig tenir l'enorme sort que a l'escola on vaig ser alumne, l'escola d'EGB, l'escola Llebetx de Vilanova i la Geltrú, es va incorporar per primera vegada un noi amb síndrome de Down. Per mi aquella va ser una gran lliçó. L'arribada d'en Gabriel, aquell noi amb síndrome de Down, ens va demostrar a tots de manera pràctica que la inclusió es fa dia a dia i es treballa. Per tant, avui, fixin-se si fa d'anys d'això, fem el que és oficial una cosa que ja era real en mans de molts mestres i molts educadors avançats. La filòloga Lola Pons ho ha resumit molt bé en un article recent a El País: 'Lo que ha ocurrido en el siglo XXI con el tratamiento lingüístico de la discapacidad es un cambio de paradigma radical, aunque desarrollado paulatinamente. La discapacidad ha dejado de ser un tabú lingüístico. Que la Constitución lo recoja en un apreciable logro simbólico y social: no se trata solo de un cambio lingüístico'.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«I per acabar, aquesta norma prorroga el sou mínim interprofessional corresponent a l'any 2023, mentre es continua negociant l'increment corresponent al 2024. Evidentment estarem a favor de qualsevol pujada, però és que ens cal molt més que això. Cal permetre a comunitats i municipis la fixació de salaris mínims propis per elevar la retribució mínima en aquells llocs on el cost de la vida és molt major que en altres. Necessitem un salari mínim català que permeti viure amb dignitat a totes les persones treballadores. Amb tot, entenem que el contingut del reial decret respon a una situació extraordinària i que el vot en contra implicaria donar l'esquena a la ciutadania. Per tant, per sentit de responsabilitat el votarem a favor. El votarem a favor perquè la gent tingui més facilitats a l'hora d'anar a comprar. El votem a favor perquè la gent pugui continuar viatjant gratuïtament als seus llocs de treball. Però els demanem que hagin escoltat i pres nota de les nostres reivindicacions perquè no deixarem d'exigir-les fins que siguin una realitat. Gràcies.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la aplicación de coeficientes reductores para la...
«Bé; dit això, aniré per feina. Quant a la moció que presentava el company del Grup del BNG, evidentment votarem a favor. La jubilació anticipada de persones treballadores del sector de l'extracció i transformació de la pedra i reconeixement de la incapacitat permanent per diagnosis de silicosi crec que és una obligació per a tots plegats. I alhora denunciem que és una vergonya que encara haguem de tornar a instar el Govern una vegada més, instar el Govern una vegada més, que es diagnostiqui aquesta malaltia de la silicosi com a malaltia professional i que sigui d'acord amb això mateix. El nostre vot serà, doncs, favorable i alhora denunciem, com deia abans, que els senyors del BNG ja van presentar aquesta proposició no de llei el 2009 i estem al 2024, i això va per al Partit Socialista. 2024, i aquesta cambra el 2009 ja va aprovar una PNL exactament igual, i estem al 2024. Si us plau, posin-se les piles. També aprofitem aquesta ocasió per dir que aquesta PNL és una PNL que toca un punt que podrien reivindicar desenes i desenes de col·lectius de treballadors que estan a l'espera de ser reconeguda també la seva jubilació anticipada o els coeficients reductors per al seu tipus de feines. Cada dia que passa sense que es resolguin aquests problemes, o que els procediments s'agilitzin desenvolupant una llei que ja existeix, que és el Reial Decret Llei del 2011, és un dia que a la seva feina estan rebent un impacte directe sobre la seva salut i la minva en la seva esperança i qualitat de vida i, en alguns casos, a més, que aquests col·lectius continuïn treballant constitueix un risc per a la seguretat pública. És a dir, l'exposició prolongada a entorns laborals perillosos, com aquells caracteritzats per condicions tòxiques, penoses, insalubres, pot tenir un impacte significatiu en la salut de tots els treballadors, però no sols això que ja seria suficient, sinó que, a més, com passa per exemple amb els treballadors de la conducció de camions de gran pes, no accedir a una jubilació anticipada és una temeritat. Els efectes de l'envelliment, com la disminució de l'agudesa visual, la pèrdua de reflexos, la fatiga crònica, poden afectar la capacitat dels treballadors majors per realitzar aquestes funcions de manera segura i eficient. L'aplicació de coeficients reductors i/o l'avançament de l'edat de jubilació és imprescindible en totes aquestes professions. És essencial, no només per protegir la seva integritat física, com deia, sinó també per prevenir situacions que puguin posar en perill altres usuaris a la carretera, en el cas d'aquests camioners que parlava.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Senyories, i també vull ser molt clar, si s'ha passat en aquest país de voler detenir independentistes a l'exili a voler negociar amb independentistes a l'exili ha estat, un, perquè el PSOE no té pla B, Ciutadans no existeix -ha passat durant quatre anys, si no ho diem nosaltres, no ho diu ningú. I dos, perquè hi ha un partit independentista que és el meu, Esquerra Republicana, que s'ha trencat la cara perquè així sigui. Benvinguts siguin, doncs, aquells que ara s'apropien de lluites passades que mai van defensar. Senyories, el problema no era negociar, el problema era que no negociaven tots. I vull recordar una cosa que no es recorda gaire al meu país, i jo me n'alegro molt i dono la benvinguda que molta gent avui negociï conceptes, termes, drets que nosaltres vam defensar fa quatre anys. Són aquests. Nosaltres ens vam presentar a unes eleccions amb aquests cartells. Benvinguts siguin aquells que ara ens ajuden. Acabo. La democràcia en un país, senyories, es mesura pel grau de tolerància de les seves dretes i pel grau de valentia de les seves esquerres. I el primer ho coneixem i ho patim, i el segon també. L'acció de les esquerres, senyories del PSOE, senyories de Sumar, senyories del Govern en funcions, l'acció del govern de les esquerres no pot ser de transició. I vostès massa vegades s'han comportat com un govern de transició. L'acció de govern de les esquerres ha de ser transformació. Ni pot ser que els problemes de Feijóo sempre siguin la seva salvació, ni pot ser que tot costi tant, ni pot ser que només frenem, que només frenin retrocessos i costi tant impulsar avenços. Saben per què tanta gent sense res, de fet, saben per què tanta gent sense drets vota a Feijóo, a Ayuso, a Abascal o a Mirei(?)? Perquè quan no tens res, perquè quan no tens drets has de tenir molta consciència de classe, és molt difícil que t'importi que algú digui que ningú tindrà res, que ningú tindrà drets. I aquesta gent que per a molts de nosaltres sonen com una amenaça, simplement sonen com gent sincera. Aquest és el drama. I si no, fixin-se en què ha passat a Grècia, 13 hores diàries, sis dies a la setmana, jubilació als 74 i sis mesos de presó per qui convoqui una vaga. Señorías del PSOE y de Sumar, cuando vean las barbas de Grecia arder, pongan las suyas a remojar.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«I senyories, potser ara esclata algun cap però el primer beneficiat d'aquesta amnistia serà aquest Estat. Repeteixo, el primer beneficiat d'aquesta amnistia serà aquest Estat, i per extensió aquesta democràcia. Perquè, senyories, la democràcia espanyola no està en destrucció, la democràcia espanyola, en tot cas, està en construcció. I els puc assegurar que si aquesta democràcia ha suportat que s'amnistiïn corruptes i colpistes de veritat, també aquesta democràcia, per molt feble que sigui, també aguantarà que s'amnistiïn activistes i demòcrates de veritat. Perquè, senyories, les democràcies, per molt fortes que siguin, també s'equivoquen. També s'equivoquen. A més, pensin una cosa, tampoc li tinguin tanta mania a l'amnistia perquè quan vingui la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans no passaran tanta vergonya. Però un advertiment, no es poden amnistiar les conseqüències d'un conflicte sense preveure una solució per a aquest conflicte. I aquesta solució té noms i cognoms: votar. O l'amnistia preveu una sortida perquè el poble de Catalunya voti el seu estatus polític o servirà de molt poc. Al Quebec hi va haver dos referèndums, no reconeguts, il·legals, que diuen vostès, i no només ningú va anar a la presó, sinó que el govern canadenc va fer una llei de claredat. L'amnistia, senyories, no és el final, és el retorn a la política i principalment una amnistia no pacifica, una amnistia, en tot cas -repeteixo-, reforça la seva democràcia. I seré encara més clar, una amnistia pels fets de l'1 d'octubre ha de posar les bases perquè hi hagi un nou 1 d'octubre, perquè es torni a votar. Primer, perquè no parlem de drets nacionals, o no parlem només de drets nacionals, parlem principalment de drets universals. Segon, perquè la política no només es basa, senyories, en la glòria, també es basa en el sacrifici. Tercer, perquè la solució -atenció, que este es un hit de vostès, els importa molt més a vostès que a nosaltres- és multilateral. La solució serà multilateral perquè el conflicte és tan enorme que la solució només podrà ser internacional, europea i estatal. De fet, l'únic unilateral és pegar la gent en un col·legi electoral. I quart, perquè la resolució del conflicte territorial en aquest país hauria de ser una raó d'estat, hauria de ser una raó d'estat unànime. I no és normal que només en aquest país les raons d'estat les entenguin aquells que no tenim estat.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Senyories, aquí s'ha dit que una amnistia és una amenaça. Aquí avui s'ha dit que una amnistia és un desafiament. De fet, s'ha dit que una amnistia és la major amenaça i el més gran desafiament a la democràcia en la historia d'aquest país. Això s'ha dit. Que ni ETA, ni la ultradreta, ni el 23F, ni la inflació, ni l'11M, ni l'atur, ni la Troika, ni el rescat, ni la corrupció, ni les clavegueres de l'Estat, ni les corrupteles del rei, ni les hipoteques, ni els preus, ni la crisi climàtica, ni els assassinats masclistes, que en portem tants com l'any passat... No, no. Que el més gran desafiament a la democràcia, a la història d'aquest país és una amnistia. Aquells que van crear, que van propulsar, que van protegir i que van defensar un referèndum a Catalunya. Estrany, perquè no van dir res de tot això quan van amnistiar 30 000 defraudadors. Estany. Ni tan sols van dir això quan van amnistiar colpistes de veritat. Però en qualsevol cas, senyories, què és una amnistia? Què és? És allò que diu la dreta, la ultradreta? És allò que diu el señor X? És allò que diu el senyor de la guerra, el señor Aznar? El primer era Felipe González, per si hi ha algun dubte. Què és una amnistia? Senyories, agradi més o agradi menys una amnistia és una eina, un mecanisme polític històricament utilitzat per resoldre conflictes polítics i bloquejos institucionals. Ho torno a dir: una amnistia agradi més o agradi menys és una eina, és un mecanisme per resoldre conflictes polítics i bloquejos institucionals. I diria que el conflicte polític que viu actualment des de fa molt de temps Catalunya i l'Estat espanyol és un conflicte polític. I diria que l'actual investidura, amb els números que hi ha, és un bloqueig institucional. Exactament igual que eren conflictes polítics mantenir la presència del líder de la Revolució dels Clavells, que va solucionar l'amnistia de l'any 96 a Portugal; exactament igual que era un conflicte polític les condemnes a líders sindicals que va solucionar l'amnistia de l'any 2002 a França; exactament igual que eren conflicte polític les sentències encara vigents que existien dels nazis a Alemanya i que es va solucionar amb l'amnistia l'any 2009; i el limbe dels crims a Irlanda del Nord que va solucionar l'amnistia de fa menys d'un mes al Regne Unit. I senyories, els puc assegurar que aquests països ni s'han trencat ni la seva democràcia està amenaçada.»