Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
499 declaraciones · página 6 de 17
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las diferentes alternativas de infraestructuras...
«I no m'estenc en el tema del dèficit d'inversió, doncs hem donat dades sobreres, reiterades i amb tot el rigor, perquè ningú, repeteixo, ningú posi en qüestió el dèficit d'inversions en infraestructures i l'incompliment reiterat dels pressupostos de tots els governs. Avui, em vaig comprometre que ho faria mentre tinguéssim aquesta situació, els faig un repàs de la situació de les Rodalies de Catalunya. Escoltin bé. L'R2 Nord i Sud... Senyor president. Gracias, señor presidente. Señoras y señoras diputados, cuando se habla de infraestructuras ferroviarias, hablamos del desastre de la gestión española de las infraestructuras y del servicio ferroviario, y esto tiene nombre y apellidos: se llama Rodalies de Catalunya. Ya hace dos meses del accidente de Gelida, y este fatal y evitable accidente ha puesto al descubierto que las limitaciones de velocidad de cercanías, de Rodalies se han triplicado en nueve años, que hay veintitrés puntos que tienen limitaciones desde hace nueve años. Años, por cierto, gobernados mayoritariamente por el PSOE. La semana que viene habrá unas 218 limitaciones temporales de velocidad. El 75 % de las incidencias han ocurrido en hora punta y el índice de puntualidad es el más bajo de todo el Estado, con un cumplimiento de horario del 50 %, detrás de Sevilla, por ejemplo, con el 58 % de cumplimiento; Madrid, 68 % o Bilbao, con más del 60 %. Hay trenes que llegan veinte minutos tarde; en cambio, en Sevilla, por ejemplo, este retraso es de unos trece minutos.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las diferentes alternativas de infraestructuras...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, quan es parla d'infraestructures ferroviàries, Junts parlem del desastre de la gestió espanyola de les infraestructures i del servei ferroviari. I això té noms i cognoms: es diu Rodalies de Catalunya. Ja fa dos mesos de l'accident de Gelida, i aquest fatal i evitable accident ha posat en descobert que les limitacions de velocitat a Rodalies s'han triplicat en 9 anys, que hi ha 23 punts que tenen limitacions des de fa nou anys enrere. Anys, per cert, governats molt majoritàriament pel PSOE. La setmana vinent hi haurà unes 218 limitacions temporals de velocitat. El 75 % de les incidències han succeït en hora punta. I té l'índex de puntualitat més baix de tot l'Estat, amb un compliment d'horari del 50 %. A la cua, darrere de Sevilla, per exemple, amb el 58 % de compliment; Madrid 68, o Bilbao, 87. De mitjana, els trens de Rodalies que arriben tard ho fan a 20 minuts de desfase de temps. En canvi, a Sevilla, per exemple, aquest retard és d'uns 13 minuts.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Acabo. En 2022, según la ministra de Justicia por aquel entonces, la posición oficial del Gobierno español sobre la ampliación de la pena de prisión permanente revisable era la siguiente: La sociedad no merece que el Gobierno reabra este debate, porque genera incertidumbre y el Tribunal Constitucional ya se ha pronunciado. Es decir, el Gobierno socialista renunciaba a hacer política y ponía el Tribunal Constitucional a hacer de legislador: si aprueban una ley, ya no hay que tocar nada más. Una decisión política de calado, porque si siempre lo hiciéramos así, nunca cambiaríamos nada, sobre todo teniendo en cuenta que en ese caso concreto había un voto particular -como se ha mencionado en intervenciones anteriores- muy contundente contra la prisión permanente revisable. Más allá del debate sobre ese tema en concreto, eso es el PSOE, un partido que siempre que ha podido ha renunciado a revertir las leyes regresivas en derechos y libertades: la reforma penal de 2015, la ley mordaza, la de secretos franquistas, etcétera. Si no se fuerza al PSOE, nunca hace nada contra esas leyes regresivas, porque en realidad le interesa que estas leyes estén vigentes cuando gobierna. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Pues bien, en Junts per Catalunya creemos que la política penal es suficientemente importante como para que no se haga desde estudios demoscópicos. Porque me pregunto: ¿y si un estudio demoscópico dijera que hay una amplia mayoría a favor -no sé- de la aplicación del delito de odio o del terrorismo a los ciudadanos que ejerzan la libertad de expresión o el derecho de protesta cuando tengan una determinada ideología, color de piel o por la lengua que hablen? De hecho, estoy bromeando, porque esto ya está pasando, y, si no, que se lo pregunten a Josep Valtònyc o a Pablo Hasél, que todavía está en la cárcel; o que se lo pregunten también a los centenares de ciudadanos -activistas, abogados, periodistas- que han sido perseguidos por falsas acusaciones de delitos que ni siquiera sabían que existían. Todo eso gracias a la reforma del Código Penal operada por la mayoría absoluta parlamentaria del Partido Popular en 2015. Y, también, gracias a que así lo ha querido mantener el PSOE desde el año 2018, sin tan siquiera plantear la posibilidad de modificar el Código Penal, cuando ha tenido las mayorías para hacerlo. En cualquier caso, con esta forma de legislar no nos van a encontrar a nosotros. Nosotros creemos en la política y en la responsabilidad que tenemos todos para adoptar decisiones fundamentadas que respondan no a las emociones o a las tendencias demoscópicas, sino al objetivo de avanzar hacia una sociedad democrática que en materia de derecho penal se acerque más a los estándares europeos y no a Turquía.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Moltes gràcies. Presidente, señorías, buenas tardes. Muy buena tarde a los familiares de las víctimas, que nos acompañan hoy. Exactamente la misma iniciativa que nos ocupa hoy -exactamente- ya fue objeto de debate y de toma en consideración en la legislatura pasada, concretamente el 29 de marzo de 2022, hace ahora cuatro años. Por lo tanto, podría remitirme al Diario de Sesiones de aquella fecha y decir lo que dije entonces. Si creemos que la prisión permanente es una barbaridad contraria a todos los principios del derecho penal, necesariamente tenemos que estar en contra de que haya más supuestos en los que esta prisión permanente revisable se pueda aplicar. No obstante, voy a aprovechar para hacer algunas consideraciones sobre la instrumentalización irresponsable del derecho penal para fines políticos y partidistas. Hace unas semanas hablábamos de revertir la reforma del Tribunal Constitucional de 2015, una iniciativa del Partido Vasco. También hablábamos de la ley expansiva del Código Penal español en la reforma de 2015, de la judicialización de la libertad de expresión o del terrorismo a la carta que están utilizando sistemáticamente para criminalizar un movimiento pacífico y democrático como el independentismo. Y ahora hablamos de la pena de prisión permanente revisable, un invento precisamente introducido en aquella reforma de 2015 por la mayoría absoluta del Partido Popular. Pues bien, resulta que hay unos que son los que más gritan y reivindican sin complejos todas esas reformas, que son evidentemente los diputados del Partido Popular, que reivindican las reformas que se aprobaron con su mayoría absoluta, como la del Tribunal Constitucional y otras, etcétera, y que quieren ir incluso más allá -como hemos visto hace unos minutos y lo volvemos a ver ahora-, pero también hay otros, me refiero naturalmente al PSOE, que desde 2018 están gobernando y que durante años han tenido una mayoría alternativa para revertir las salvajadas del PP y ¿qué han hecho? Pues es muy fácil: no han hecho absolutamente nada. Bien, hay una cosa que sí que han hecho: utilizar de forma más callada los recursos del derecho penal del enemigo y dar continuidad al estado de excepción que inició el Partido Popular: manga amplia al lawfare, Pegasus y uso del Ministerio del Interior para perseguirnos más y mejor. Y también, por cierto, bloquear la Comisión operación Cataluña para que todo esto quede bien tapadito. Y también han hecho otra cosa, aunque no sea con mucho convencimiento, sino porque les obligamos. Lo que han hecho -que realmente vale la pena y les felicito por ello- ha sido aprobar una ley de amnistía, que es la única ley estructuralmente democrática que se ha aprobado en los últimos años, que reconoce la existencia de un conflicto político entre el Estado español y Cataluña y que pone a cero los excesos cometidos por la judicatura española, llevándolos adonde corresponde: a las instancias europeas, donde quedan en evidencia y más que quedarán.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Acabo. El 2022, la posició oficial del Govern espanyol sobre la derogació de la presó permanent revisable era, segons la ministra de Justícia en aquell moment, la següent: la societat no mereix que el Govern reobri aquest debat, perquè genera incertesa i el Tribunal Constitucional ja s'ha pronunciat. És a dir, el Govern socialista renunciava a fer política i posava el Tribunal Constitucional a fer de legislador. Si el Constitucional avala una llei, doncs ja no cal tocar res més. Una dimissió política de calaix. Perquè si sempre féssim així, no canviaríem mai res. I més tenint en compte que en el cas concret hi havia un vot particular, com s'ha esmentat a les intervencions anteriors, molt contundent contra la presó permanent revisable. Més enllà del debat sobre aquest tema en concret, això és el PSOE: un partit que sempre que ha pogut ha renunciat a revertir les lleis regressives en drets i llibertats. La reforma penal de 2015, la Llei mordassa, la Llei de secrets franquistes i tantes altres. Si no se'l força, el PSOE mai fa res contra aquestes lleis regressives, perquè en realitat ja li interessa que aquestes lleis siguin vigents quan governa.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Doncs bé, des de Junts per Catalunya creiem que la política penal és prou important perquè no es faci des dels estudis demoscòpics. Perquè em pregunto, i si un estudi demoscòpic digués que hi ha una àmplia majoria a favor, no sé, de l'aplicació del delicte d'odi o de terrorisme als ciutadans que exerceixen la llibertat d'expressió o el dret de protesta quan tinguin una determinada ideologia o color de pell o per la llengua que parlen? De fet, estic fent broma perquè això ja està passant. I, si no, que li preguntin a Josep Valtònyc o Pablo Hasél, encara a la presó. O, si no, que ho preguntin també als centenars de ciutadans, activistes, advocats, periodistes, que han estat perseguits amb falses acusacions per delictes que ni sabien que existien. I tot això gràcies a la reforma del Codi Penal operada per la majoria absoluta parlamentària del Partit Popular el 2015. I també, i també, gràcies que així ho ha volgut mantenir el PSOE des de l'any 2018, sense ni tan sols plantejar la possibilitat de canviar el Codi Penal quan ha tingut les majories per fer-ho. En tot cas, en aquesta manera de legislar, a nosaltres no ens hi trobaran. Nosaltres creiem en la política i en la responsabilitat de tots nosaltres per prendre decisions fonamentades que responguin, no a les emocions o a tendències demoscòpiques, sinó a l'objectiu d'avançar cap a una societat democràtica que, en matèria de dret penal, s'acosti més als estàndards europeus que no a Turquia.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«President, senyories, bona tarda. També molt bona tarda als familiars i a les persones amigues de les víctimes que avui ens acompanyen. Exactament la mateixa iniciativa que avui ens ocupa, exactament, ja va ser objecte de debat de presa en consideració la legislatura passada, concretament el 29 de març del 2022, ara fa quatre anys. Per tant, em podria remetre al diari de sessions d'aquella data i donar per reproduït el que llavors ja vaig dir: si considerem que la presó permanent és una barbaritat contrària a tots els principis de l'estat de dret penal, necessàriament hem d'estar en contra que hi hagi més supòsits en què aquesta presó permanent revisable es pugui aplicar. No obstant, val la pena aprofitar per fer algunes consideracions sobre la instrumentalització irresponsable del dret penal per a fins polítics i partidistes. Mirin, fa unes setmanes parlàvem de revertir la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional de 2015, una iniciativa del Partit Nacionalista Basc. Fa uns minuts, parlàvem de la llei expansiva del Codi Penal espanyol en la reforma de 2015, de la judicialització de la llibertat d'expressió o del terrorisme a la carta, que ha estat sistemàticament utilitzat per criminalitzar un moviment pacífic i democràtic com l'independentisme. I ara parlem de la pena de presó permanent revisable, un invent precisament introduït en aquella reforma de 2015 per la majoria absoluta del Partit Popular. Doncs bé, resulta que n'hi ha uns, n'hi ha uns, que són els que més criden i que reivindiquen sense complexos totes aquestes reformes, que són evidentment, els diputats del Partit Popular, i que són els que reivindiquen, evidentment, les reformes que va aprovar la seva majoria absoluta: la reforma del Codi Penal, del Tribunal Constitucional, de la Llei mordassa, etc., i que fins i tot volen anar encara més enllà, ho hem vist fa uns minuts i ho tornem a veure ara, volen anar més enllà. Però també n'hi ha uns altres, i em refereixo, naturalment, al PSOE, que des del 2018 estan governant i que durant anys han tingut una majoria alternativa per revertir les salvatjades del PP, i què han fet? Doncs és molt fàcil. No han fet absolutament res. Bé, una cosa sí que han fet: utilitzar de forma més callada els recursos del dret penal de l'enemic i donar continuïtat a l'estat d'excepció iniciat pel Partit Popular. Màniga ampla al lawfare, espionatge polític amb Pegasus i ús del Ministeri de l'Interior per perseguir-nos més i millor. I també, per cert, bloquejar la Comissió Operació Catalunya, perquè tot això quedi ben tapadet. I també han fet una altra cosa, encara que no siguem gaire convenciment, sinó simplement perquè els hi vam obligar. El que han fet -que realment val la pena i els felicito per això- és aprovar una Llei d'Amnistia, que és l'única llei estructuralment democràtica que s'ha aprovat els darrers anys, que reconeix l'existència d'un conflicte polític entre l'Estat espanyol i Catalunya, i que posa a zero els excessos comesos per la judicatura espanyola, portant-los allà on toca: als estàndards europeus, on queden en evidència i més que hi quedaran.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«El terrorismo a la española no es derecho penal; es arbitrariedad, disfrazada de ley, que solo tiene un objetivo: perseguir al adversario político y criminalizar los proyectos políticos por entero. Durante años el Gobierno independentista ha sido perseguido con el derecho penal. Se ha querido hacer pasar un conflicto político por un simple episodio delictivo que se tenía que resolver con prisión e inhabilitaciones; una estrategia deliberada, reforzada con las reformas penales de 2015, que ha acabado resultando un estado de excepción penal permanente: primero con el golpe de Estado y la rebelión, ahora con la malversación y durante muchos años con tramas rusas inventadas y falsas acusaciones de terrorismo. Es el marco mental del opresor, que algunos incautos compramos por rabia y suponemos que a cambio de mucho. Y toda esta gran farsa del Estado español que se inventó sobre el terrorismo la desmontamos nosotros; la ha desmontado Junts per Catalunya cuando nuestros siete diputados han sido decisivos. Fue en 2023, después de estar cinco años en el Gobierno y precisamente a raíz de constituir esta Mesa, cuando obligamos al PSOE a sacarnos de la directiva de terrorismo y a dejar de ponernos en las listas terroristas de Europol. Y fue en 2024 cuando se aprobó la ley de amnistía, curiosamente, en medio de un revival de acusaciones de terrorismo que buscaban darnos miedo, pero no lo consiguieron. Y, por si no lo recuerdan, en el caso del Tsunami Democràtic, decenas de personas, muchas de ellas anónimas, fueron acusadas de terrorismo, como también otras más conocidos, como el presidente Puigdemont, o su jefe de oficina, Josep Lluís Alay, o la secretaria general de Esquerra, Marta Rovira, o los señores Xavier Vendrell, Oriol Soler, Marta Molina, Rubén Wagensberg, Jesús Rodríguez, etcétera; decenas de personas, que fácilmente hubieran pasado a sumar centenares, que hoy estarían en manos de fiscales motivados y los Aguirre y los García-Castellón de turno si Junts per Catalunya no hubiera bloqueado la ley de amnistía fake el 30 de enero de 2024, una ley que algunos decían que era robusta pero que, en realidad, era un colador para el terrorismo a la española. Forzaron una segunda vuelta, aguantamos insultos y mentiras y obligamos al ministro Bolaños y al Gobierno socialista a aprobar una ley de amnistía que no querían, una ley de amnistía que no deja a nadie atrás y pone punto final al uso político del terrorismo a la española. ¿Y saben qué ha dicho el abogado general del Tribunal de Justicia de la Unión Europea, Dean Spielmann, en sus conclusiones del pasado noviembre? Dice que la ley de amnistía cumple los requisitos jurisprudenciales, porque no incluye violaciones graves de derechos humanos. La ley de amnistía forzada por Junts per Catalunya ha dejado en evidencia la burbuja judicial, política y mediática española.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Moltes gràcies. Presidenta, señorías, muy buenas tardes. En primer lugar, me gustaría hablar de este terrorismo a la española, del que esta iniciativa que hoy tratamos es una derivada más. Miren, ni terrorismo a la carta ni lecciones de democracia de ningún partido ni de ninguna instancia española, porque ustedes, las dos partes de este hemiciclo y los aplicadores de esta versión y los aplicadores en las instancias judiciales, son los responsables de esta versión retorcida y perversa de terrorismo del Código Penal, donde cabe todo y donde se abarca todo. Un terrorismo a la española que, sí, principalmente se debe al Partido Popular y a su mayoría absoluta del año 2015 y que ha sido acogido con entusiasmo por la judicatura más a la derecha, pero que la izquierda española también ha dado por bueno sistemáticamente. Desde 2018 tenemos una mayoría alternativa, y el PSOE, que tanto se llena la boca con derechos y libertades, no ha querido nunca ni hablar de revertirlo. Y, no solo eso, sino que tanto jueces como fiscales supuestamente progresistas y también el mismo PSOE desde los ministerios de su Gobierno lo han utilizado cuando les ha convenido, siempre para perseguirnos a nosotros, los independentistas catalanes, y a todos aquellos que no opinan como ellos creen que deberían opinar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«El terrorisme a l'espanyola no és dret penal, és arbitrarietat disfressada de llei que només té un objectiu: perseguir l'adversari polític i criminalitzar projectes polítics sencers. Durant anys, el moviment independentista ha estat perseguit amb l'espantall del dret penal. S'ha volgut fer passar un conflicte polític per un simple episodi delictiu que s'havia de resoldre amb presó i inhabilitacions. Una estratègia deliberada, reforçada amb les reformes penals del 2015 i que ha acabat resultant en un estat d'excepció penal permanent. Primer, amb el cop d'estat i la rebel·lió; ara, amb la malversació i, durant molts anys, amb trames russes inventades i falses acusacions de terrorisme. El marc mental de l'opressor que alguns incauts van comprar per ràbia i que suposem a cambio de mucho. I tota aquesta gran farsa de l'Estat espanyol que es va inventar sobre el terrorisme la vam desmuntar nosaltres. L'hem desmuntat Junts per Catalunya quan els nostres set diputats han estat decisius. Va ser l'any 2023, després de cinc anys d'estar al Govern i, precisament arran de constituir aquesta mesa, que vam obligar el PSOE a treure'ns de la directiva de terrorisme i a deixar de posar-nos a les llistes terroristes de l'Europol. I va ser l'any 2024 que es va aprovar la Llei d'Amnistia, curiosament enmig d'un revival d'acusacions de terrorisme que buscaven atemorir-nos, però que naturalment no ho van aconseguir. Per si no ho recorden, en el cas de Tsunami Democràtic, desenes de persones, moltes d'elles anònimes, van ser acusades de terrorisme, i també ho van ser noms més coneguts, com el president Puigdemont, el seu cap d'oficina, Josep Lluís Alay; la secretària general d'Esquerra, la senyora Marta Rovira; el senyor Xavier Vendrell, Oriol Soler, Marta Molina, Ruben Wagensberg, Jesús Rodríguez, etc. Desenes de persones que fàcilment haurien passat a ser centenars i que avui estarien en mans de fiscals motivats i dels Aguirres y Garcías Castellons de torn, si Junts per Catalunya no hagués bloquejat la Llei d'Amnistia fake el 30 de gener de 2024. Una llei que alguns deien que era robusta, però que en realitat era un colador per al terrorisme a l'espanyola. Vam forçar una segona volta, vam aguantar insults i mentides, i vam obligar el ministre Bolaños i el Govern socialista a aprovar una llei d'amnistia que no volien, una llei d'amnistia que no deixa ningú enrere i que posa punt final a l'ús polític del terrorisme a l'espanyola. I saben què ha dit l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Dean Spielmann, en les seves conclusions del passat novembre? Doncs que la Llei d'Amnistia compleix els requisits jurisprudencials, perquè no inclou violacions greus de drets humans. La Llei d'Amnistia forçada per Junts per Catalunya ha deixat en evidència la bombolla judicial, política i mediàtica espanyola.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Presidenta, senyories, molt bona tarda. En primer lloc, voldria parlar d'aquest terrorisme a l'espanyola, del qual aquesta iniciativa que avui tractem és una derivada més. Mirin, ni terrorisme a la carta, ni lliçons de democràcia, ni de cap partit, ni de cap instància espanyola, perquè són vostès, als dos costats d'aquest hemicicle, i els aplicadors a les instàncies judicials, els responsables d'aquesta versió retorçada i perversa de terrorisme del Codi Penal, on cap tot i ho abasta tot. Un terrorisme a l'espanyola que sí que principalment es deu al Partit Popular i a la seva majoria absoluta de l'any 2015, i que ha estat acollit amb entusiasme per la judicatura més escorada a la dreta, però que l'esquerra espanyola ha donat sistemàticament per bo. Des de 2018 que hi ha una majoria alternativa. I el PSOE, que tant s'omple la boca amb drets i llibertats, no ha volgut mai ni parlar de revertir-lo. I no només això, sinó que tant jutges com fiscals suposadament progressistes, i també el mateix PSOE, des dels ministeris del seu Govern, l'han utilitzat quan els ha convingut, sempre per perseguir-nos a nosaltres, els independentistes catalans, i a tots aquells que no opinen com ells creuen que haurien d'opinar.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Gràcies. Gracias, presidente. Señoras y señores diputados, una vez más los ciudadanos del país valenciano y los catalanes estamos hermanados. Usted ha hecho una fotografía con la que nosotros nos sentimos perfectamente identificados, la fotografía de un servicio ferroviario de cercanías que también en el país valenciano tiene años de desinversión, de incumplimiento de presupuestos, como usted explica en su propuesta, donde ha habido una falta de mantenimiento, una falta de inversión. Hemos hablado a menudo de esto estos días: un Estado -porque ha pasado lo mismo cuando ha gobernado el PP que cuando ha gobernado el PSOE- que ha dedicado las inversiones a Madrid y a la alta velocidad radial y no a las cercanías y a las periferias, como pasa con el corredor del Mediterráneo. Por lo tanto, los ciudadanos de Cataluña nos sentimos perfectamente identificados con la situación que ustedes sufren. Nosotros eso lo hemos explicado y me sorprende que haya un señor del Partido Popular que les quiera hacer responsables a ustedes cuando ellos no han invertido. No es que no hayan invertido, es que ni hicieron proyectos ni papeles de nada. Es sorprendente. Es un tema estructural español. La visión española de la gobernanza pasa por que las periferias queden en un segundo plano. Esta alma centralista, de la que desgraciadamente hemos hablado en alguna ocasión por todo el caos que ha vivido Cataluña con las cercanías y ahora también con la situación de las cercanías en el país valenciano, pero que se reproduce también en iniciativas de otros grupos parlamentarios cuando hablan de Galicia, de Asturias o de Cantabria, etcétera, en algunos aspectos no solo es una visión centralista de la gobernanza de las infraestructuras, es una visión antigua. No puedo llegar a entender cómo el PP y el PSOE no ven que la gestión de la movilidad cotidiana, la gestión de la movilidad obligada, la gestión de la movilidad de corto radio, que en un porcentaje superior al 90 % es en todas partes la distancia a la que vive la gente, se tiene que gestionar desde la proximidad, se tiene que gestionar desde los territorios.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats, una vegada més, els ciutadans del País Valencià i els catalans estem agermanats perquè vostè ha fet una fotografia, que és una fotografia amb la que nosaltres ens hi sentim perfectament identificats. La fotografia d'un servei ferroviari de Rodalies, que també el País Valencià té anys de desinversió, d'incompliment de pressupostos, com vostè explica en la seva proposta, en la seva intervenció, on hi ha hagut una falta de manteniment on hi ha hagut una falta d'inversió. N'hem parlat moltes vegades aquests dies. Un govern, un Estat, perquè ha passat el mateix quan ha governat el PP que quan ha governat el PSOE, que ha dedicat les inversions a Madrid i a l'alta velocitat radial i no a les Rodalies i a les perifèries, com passa amb el corredor Mediterrani. I, per tant, ens sentim perfectament identificats amb la situació que vostès pateixen i la situació que pateixen els ciutadans de Catalunya. Això nosaltres ho hem explicat. A mi em sorprèn fins i tot que hi hagi un senyor del Partit Popular que es hi vulgui atribuir responsabilitat a vostès, quan ells han governat no han invertit ni molt menys. No solament no han invertit, no van fer ni projectes ni van papers de res. La veritat és que és sorprenent. És un tema estructural espanyol. La visió espanyola de la governança passa perquè les perifèries quedin en un segon pla. Aquesta ànima centralista de la que hem parlat en alguna ocasió últimament, desgraciadament, per tot el caos que ha viscut Catalunya amb les rodalies, i ara també amb la situació de les rodalies del País Valencià, però que es reprodueix també en iniciatives d'altres grups parlamentaris quan parlen de Galícia o d'Astúries o de Cantàbria, etcètera, etcètera, en alguns aspectes. No només és una visió centralista de la governança de les infraestructures, és una visió antiga. No puc arribar a entendre com ni el PP ni el PSOE entenen que la gestió de la mobilitat quotidiana, la gestió de la mobilitat obligada, la gestió de la mobilitat de curt radi, que amb un percentatge superior al 90 %, a tot arreu, és a una distància curta d'on viu la gent.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«Ustedes son cada día la mejor expresión de la clásica actitud colonial española, que utiliza a cualquier territorio a cambio de obtener un beneficio para la capital. Pero, fíjense, en esta ocasión, desafortunadamente para los catalanes, ni siquiera hace falta que utilicen ninguno de los agravios falsos que traen con esta moción, porque son falsos por inexistentes, precisamente. Vamos poco a poco. Ustedes hablan de una condonación del FLA que perjudicará mucho a Castilla y León. Aunque sus titulares no existen, porque no se ha producido una condonación de la deuda que, desde su inicio, con el anuncio que se produjo a finales de 2023 hasta hoy, ni siquiera ha comenzado su tramitación parlamentaria. Pero, por si no bastara eso, en caso de finalizarse el trámite en el Parlamento, algunos pretenderían vender eso como un gran éxito, cuando sería un café para todos. Eso sí, dejando a Cataluña a la cola en porcentaje de condonación. Pero eso no es todo. Desafortunadamente, ustedes tampoco tienen que sufrir por la financiación de Cataluña. Fíjense bien: un acuerdo entre Esquerra y el PSOE anunciado como un concierto económico. Un concierto económico rebajado a financiación singular. Una financiación singular rebajada a un nuevo modelo que respete el principio de ordinalidad. Un principio de ordinalidad rebajado a ordinalidad según la población ajustada. Pero eso sí, se garantiza que es un modelo singular para Cataluña. Un modelo singular para Cataluña rebajado a reforma del sistema general de la financiación autonómica, pero con la promesa de que Cataluña recaudará el IRPF -recaudación del IRPF que se puede extender a todo el que la pida-. Y esto a su vez se rebaja a una proposición de ley de Esquerra sobre el IRPF, proposición de Esquerra que se retira a cambio de un consorcio de inversiones; consorcio de inversiones del que nadie ha oído hablar nada, ni se ha materializado.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«Per tant, a dia d'avui la cosa s'ha acabat sense concert econòmic, sense model de finançament singular, sense ordinalitat segons la població real sense traspàs de l'IRPF, sense consorci d'inversions, sense condonació del FLA. I això sí, amb Salvador Illa, president de la Generalitat. Un a canvi de res en tota regla. No van fer tot el que van fer l'any 2017 per arribar avui aquí. Com els hi hem dit en diferents ocasions, tenim una oportunitat històrica per aconseguir el concert econòmic. Sumem els 14 diputats a aquesta causa. Aconseguim ara la sobirania econòmica de Catalunya i amb ella fem camí cap a la independència. I acabo. Senyors del Partit Popular, deixin d'utilitzar Catalunya per la seva campanya electoral a Castilla y León. Perquè tot això que diuen que és tant dolent per Castilla y León i que és tant positiu per Catalunya, ara per ara, malauradament només són quatre titulars i poca cosa més. Muchas gracias, presidenta. ¿Es legítimo que ustedes, señores del Partido Popular, traigan la campaña electoral de Castilla y León a esta Cámara? Supongo que sí. Nos podrá parecer mejor o peor, pero, al final, legítimo será. Ahora bien, con tal de poder plantear toda una lista de reivindicaciones políticas tan enorme de esa comunidad autónoma, ¿ustedes necesitan utilizar a Cataluña y a los catalanes? Ya me contarán qué tenemos que ver nosotros con el festival político que tienen montado en Castilla y León. Pero es evidente que ustedes siempre que quieren ganar votos necesitan atacarnos a los catalanes. De hecho, atacar a Cataluña para ganar votos es la eterna estrategia del Partido Popular, como lo es también del PSOE hacer enormes promesas a los catalanes para después incumplirlas. Y eso es así porque unos y otros tienen un denominador común: actuar pensando que los catalanes solo son el instrumento para utilizar en cada momento según convenga a sus intereses electorales.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«Anem a pams. Vostès parlen d'una condonació del FLA que perjudicarà, i molt, a Castilla y León. Una condonació que, més enllà d'uns quants titulars, no existeix, no s'ha produït. Una condonació del deute que des del seu inici en l'anunci que es va fer a finals de l'any 2023 fins a dia d'avui ni tan sols s'ha començat la tramitació parlamentària. Però si això no fos prou, en cas de finalitzar-se el tràmit en el Parlament, alguns pretendrien vendre això com un gran èxit, quan no deixaria de ser un nou cafè per a tothom. Això sí, deixant Catalunya a la cua en percentatge de condonació. Però això no és tot. Malauradament, vostès tampoc han de patir pel finançament de Catalunya. Fixin-se bé: un acord entre Esquerra i el PSOE anunciat com un concert econòmic. Un concert econòmic rebaixat, finançament singular. Un finançament singular rebaixat a un nou model que respecti el principi d'ordinalitat. Principi d'ordinalitat rebaixat s ordinalitat segons la població ajustada. Però això si, es garanteix que sigui un model singular per a Catalunya. Model singular per a Catalunya, rebaixat a reforma del sistema general de finançament autonòmic, però amb la promesa de què Catalunya recaptarà l'IRPF. Recaptació de l'IRPF Catalunya rebaixada a cessió del Govern perquè tothom qui vulgui la pugui demanar. Cessió impulsada pel Govern rebaixada a una proposició de llei d'Esquerra sobre l'IRPF. Proposició de llei d'Esquerra retirada a canvi d'un consorci d'inversions, consorci d'inversions del qual ningú n'ha sentit parlar res ni s'ha materialitzat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«Moltes gràcies, presidenta. És legítim que vostès, senyors del Partit Popular, portin la campanya electoral de Castilla i León en aquesta cambra? Suposo que sí, em semblarà més o menys malament, però al final legítim deu ser-ho. Ara bé, per tal de poder plantejar tot un llistat enorme de reivindicacions polítiques per aquesta comunitat autònoma, vostès necessiten utilitzar Catalunya i els catalans? Que ja mexplicaran què hi tenim a veure nosaltres en el festival polític que tenen vostès muntat a Castilla y León. Però és evident que vostès sempre que volen guanyar vots, necessiten atacar-nos als catalans. De fet, atacar Catalunya per guanyar vots és leterna estratègia del Partit Popular. Com és leterna estratègia del PSOE, fer enormes promeses als catalans per després incomplir-les. I això és així perquè uns i altres tenen un denominador en comú: actuar pensant que Catalunya i els catalans només som l'instrument a utilitzar en cada moment segons convingui als seus interessos electorals. Ras i curt: vostès són cada dia la millor expressió de la clàssica actitud colonial espanyola, utilitzant qualsevol territori a canvi de treure'n un benefici per a la capital. Però fixi's, en aquesta ocasió, malauradament per als catalans ni tan sols cal que utilitzin cap dels falsos greuges que diuen en la moció, perquè com dic, son falsos i son falsos per inexistents.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la ejecución efectiva de las órdenes de expulsión de extranjeros nacionales de...
«Ante todo, Junts quiere posicionar el aspecto competencial. Es Cataluña la que asume en proporciones claramente superiores la llegada migratoria. Es Cataluña la que, a pesar de un déficit fiscal indecente, sostiene los servicios sociales tensados. Es Cataluña la que gestiona barrios con intensidad de población extranjera muy por encima de la población estatal. Y es Cataluña la que gestiona los Mossos d'Esquadra, los servicios sociales, los ayuntamientos, todas las políticas necesarias de integración. Y, a pesar de todo eso, las decisiones sobre expulsiones, fronteras, readmisiones, coordinación Frontex... todo lo que dicen, siguen siendo competencias exclusivas de Madrid. Este es el desequilibrio real de esta proposición del PP, que este ignora y que el PSOE perpetúa cuando se niega a compartir datos que son esenciales. Cuando el Estado dicta órdenes que después no ejecuta y a la vez retiene la información necesaria para entender qué pasa, pues se hace evidente un modelo centralizado que impide que aprovechemos las capacidades del territorio que efectivamente está gestionando la realidad cotidiana. Si Cataluña dispusiera de los datos y las competencias, la respuesta sería mucho más efectiva. En este contexto, Cataluña sigue asumiendo las consecuencias sin poder decidir nada. Por eso nuestra posición es clara: sí a hacer efectivas las órdenes judiciales de expulsión de aquellas personas que han delinquido, pero no avalar un modelo centralista incompleto que se apoya en datos que son discutibles por culpa del Gobierno. La seguridad no es un eslogan, es una responsabilidad, y no hay responsabilidad sin capacidad de decisión. Cataluña quiere ejecutar una política migratoria rigurosa y efectiva, pero eso solo será posible cuando se reconozca que nosotros, que somos quienes gestionamos el día a día, podamos decidir cómo hacerlo. Señores del Gobierno, cumplan de una vez con el traspaso de las competencias de inmigración hacia Cataluña. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la ejecución efectiva de las órdenes de expulsión de extranjeros nacionales de...
«Ahora bien, también es cierto que esta PNL parte de una base muy frágil, lo tengo que decir. Utiliza datos parciales fuera de contexto, metodológicamente débiles. Con datos débiles no se puede construir política migratoria seria, obviamente. Tampoco compartimos el modelo competencial centralizador que el texto da por descontado. El relato que nos presentan convierte estimaciones en certezas y mezcla diversos periodos temporales; generan una fotografía inconsistente. Ahora bien, este tema no es menor, porque cuando se habla de expulsiones, de seguridad, el rigor es absolutamente imprescindible. Datos débiles no dan políticas fuertes. En todo caso, tengo que decirles que probablemente la culpa de tener datos incorrectos no sea de ustedes; el culpable es el Gobierno español, lo tenemos muy claro. Y Junts hace mucho tiempo -y lo saben, porque lo he dicho muchas veces desde este atril- somos muy críticos, porque el Gobierno del PSOE y SUMAR oculta sistemáticamente esta información, no hay manera de encontrarla. Hace dos años que estamos reclamando datos completos y actualizados sobre las órdenes judiciales de expulsión, el número real de ejecuciones y la causa de las dilaciones o de las no ejecuciones, y la respuesta siempre ha sido nada, el silencio. La falta persistente de transparencia por parte del Gobierno hacia todos nosotros y, sobre todo, hacia la ciudadanía, es totalmente incomprensible. Cualquiera de nosotros podríamos señalar causas de la falta de ejecución -el colapso judicial, poca coordinación administrativa, dificultades consulares-, pero es que esta Cámara seguiría legislando a medias o mal si no tenemos el cuadro completo. Es imposible tomar decisiones estratégicas cuando el Estado retiene los datos con la misma fuerza que retiene las competencias. Por eso esta PNL utiliza algunas formulaciones propias de un debate más emocional que no uno riguroso. En Cataluña sabemos de la necesidad de gestionar convivencia y presión demográfica, y precisamente por eso sabemos que la seguridad se defiende con proporcionalidad. Y hace falta información y transparencia para eso, no generalizaciones que terminan alimentando algunas formulaciones simplistas.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la ejecución efectiva de las órdenes de expulsión de extranjeros nacionales de...
«A banda d'això, per Junts és punt central del nostre posicionament l'aspecte competencial. És Catalunya qui assumeix en proporció clarament superior l'arribada migratòria. És Catalunya qui, malgrat un dèficit fiscal indecent, sosté els serveis públics quan es tensen. És Catalunya qui gestiona barris amb densitats de població estrangera molt per sobre de la mitjana estatal. I és Catalunya qui posa els Mossos d'Esquadra, els serveis socials, els ajuntaments, totes les polítiques necessàries d'integració i, malgrat tot això, les decisions sobre expulsions, fronteres, admissions, coordinació, Frontex, tot el que diuen, continua sent competències exclusives de Madrid. Aquest és el desequilibri real d'aquesta proposició del PP que ignora i que el PSOE perpetua quan es nega a compartir dades que són essencials. Quan l'Estat dicta ordres que després no executa i alhora reté la informació necessària per entendre què passa, és fa evident un model centralitzat que impedeix aprofitar les capacitats del territori que efectivament està gestionant la realitat quotidiana. Si Catalunya disposés de les dades i de les competències, la resposta seria eficient i efectiva. En aquesta proposició, Catalunya continua assumint les conseqüències sense poder de decidir res. Per això la nostra posició és clara. Sí, a fer efectives les ordres judicials d'expulsió d'aquelles persones que han delinquit, però no a avalar un model centralista incomplet i sustentat en dades que són discutibles per culpa del Govern. I la seguretat no és un eslògan, és una responsabilitat i no hi ha responsabilitat sense capacitat de decisió.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la ejecución efectiva de las órdenes de expulsión de extranjeros nacionales de...
«Però en tot cas els hi he de dir que segurament la culpa no és de vostès que no tinguin les dades correctes. Tenim molt clar que el culpable d'això és el Govern espanyol i Junts fa molt de temps, i ho sabem perquè ho he dit en multitud d'ocasions i des d'aquest faristol, en som molt crítics perquè el govern de PSOE de SUMAR amaga sistemàticament aquesta informació. No hi ha manera de trobar-la. Fa dos anys que estem reclamant dades completes i actualitzades sobre les ordres judicials d'expulsió. El nombre real d'execucions i la causa de les dilacions o de les no execucions. I la resposta ha estat sempre: el silenci. La manca persistent de transparència del Gobierno cap a tots nosaltres i, sobretot, cap a la ciutadania. És totalment incomprensible. Qualsevol de nosaltres podríem assenyalar causes de la manca d'execució, el col·lapse judicial, poca coordinació administrativa, dificultats consulars. Però és que aquesta cambra continuaria legislant a mitges o malament, si no disposem del quadre complet. És impossible prendre decisions estratègiques quan l'Estat reté les dades amb la mateixa força que reté les competències. Per això, aquesta PNL utilitza algunes formulacions pròpies d'un debat més emocional que no pas d'un debat rigorós. A Catalunya sabem de la necessitat de gestionar convivència i pressió demogràfica i precisament per això sabem que la seguretat es defensa amb proporcionalitat i cal informació i transparència, no amb generalitzacions que acaben alimentant algunes formulacions simplistes.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Y ahora nos vienen con que la memoria no puede seguir bajo llave. ¡Venga ya! ¡Hasta aquí! No nos tomen más el pelo y activen ya la proposición de ley del Partido Nacionalista Vasco, que sí responde a los estándares de transparencia y que, por cierto, se ha tomado en consideración no sé cuántas veces -la última en febrero de 2024-. Precisamente, la proposición de ley del PNV que nos ocupa ahora también se tomó en consideración en la legislatura pasada para, con total menosprecio del parlamentarismo, acabar en un cajón hasta que decayó al final de la legislatura. Y todo por la falta de voluntad política del PSOE, porque las mayorías para tirarla hacia adelante estaban; pero, para revertir la reforma orgánica del Tribunal Constitucional del PP del 2015 también estaban. Para aprovechar el tiempo que me queda, permítanme decir cuatro cosas muy básicas. Una, la primera, la proposición de ley del diputado Mikel Legarda es una lección de parlamentarismo y de derecho constitucional necesaria para entender qué es el Estado de derecho y la separación de poderes. Por favor, les pido que la lean. Dos, puesto que el texto presentado es el mismo, me remito al Diario de Sesiones del 23 de marzo de 2021, ahí encontrarán lo que este humilde diputado expresó en nombre de Junts al respecto y que, por lo tanto, es exactamente lo mismo que decimos al respecto de la proposición que se propone hoy, porque es la misma proposición, a ese debate nos remitimos. Tres, para añadir algo, nosotros creemos que la ley orgánica del Tribunal Constitucional también tendría que incluir la previsión de un conflicto de competencias entre poderes judiciales y los demás órganos constitucionales, especialmente los parlamentos, tal como lo defiende otro gran jurista vasco, Iñaki Lasagabaster. Es imprescindible para garantizar la división de poderes y, sobre todo, la soberanía de los parlamentos ante el activismo político de la Judicatura, que se prevea este mecanismo de conflicto de competencias ante el Tribunal Constitucional...»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«El resultado es un estado dual, un edificio con fachada de cartón-piedra que se queda de pie y la cocina, donde se toman las decisiones, donde reina la excepción, la oportunidad, la opacidad. Ejemplo de ello y de la hipocresía y de la gestualidad para intereses partidistas es la desclasificación a la carta de documentos -veremos cuáles- del 23-F. Como ayer fue el 23-F y como hay un señor experto en blanquear el falangismo que hizo un libro sobre el 23-F y que ahora se ve que este libro se ha convertido en una serie, alguien pensó: Venga, vamos a desclasificar algo del 23-F; vamos a decir que somos muy transparentes y, sobre todo, hagamos un titular con una frase con gancho del tipo 'la memoria no puede seguir bajo llave'. ¡Por favor! ¡Por favor! A hipócritas, señores socialistas, no les gana nadie. Si alguien se ha esforzado para mantener la historia bajo llave son ustedes, el Partido Socialista. Son ustedes los que durante años han bloqueado la revocación de la ley de derechos franquista de 1968; son ustedes los que han presentado una propuesta indigna que reproduce la ley franquista de 1968, a la que, por cierto, Junts per Catalunya ha presentado una enmienda a la totalidad; son ustedes los que han impedido desclasificar la información de los Sanfermines del 78, los que tienen bajo llave la información del GAL y la desaparición de Mikel Zabalza; son ustedes los que no desclasifican la información del 17-A de la operación Cataluña del PP, pero tampoco la operación Cataluña del PSOE, la de Pegasus y del Ministerio de Interior de Marlaska.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«És imprescindible per garantir la divisió de poders i, sobretot, la sobirania dels parlaments davant l'activisme polític de la judicaturaue es prevegi aquest mecanisme de conflicte de competències davant del Tribunal Constitucional i, a més a més, sobretot... Presidenta. Señorías, buenas tardes. Con un gran despliegue de medios y mucho interés personal de algunos, se anuncia la llegada de la extrema derecha como si fuera algo nuevo. La realidad es que las amenazas de la extrema derecha -parece que algunos ya lo han olvidado- son una realidad consolidada en el Estado español desde hace años. Una realidad que nació contra el procés catalán, como ha explicado perfectamente el diputado que me ha precedido, el señor Jon Iñarritu, y que se concretó haciendo de la excepción la normalidad, como la ley de 2015 que hoy el PNV propone repartir. ¿Y quién hizo eso? ¿Quién hizo esa conversión de la excepción en normalidad? No la extrema derecha, que no existía como tal en el año 2015, lo hizo el Partido Popular, la supuesta derecha democrática. ¿Y saben quién lo ha mantenido y lo ha llevado al extremo? El PSOE, la izquierda española. Un estado de excepción que tuvo un momento clave, como dijimos, en 2015, con la reforma de distintas leyes que tenía como objetivo hacer frente a la firmeza de Cataluña para ejercer su derecho a la autodeterminación. Ante esto, no se ahorraron nada: aprobación de la ley mordaza para perseguir y hacer callar a los que no piensan como ellos. Por cierto, hace cinco años que Pablo Hasél está injustamente encarcelado como preso político, por lo que desde aquí lo volvemos a decir: 'Libertad Pablo Hasél'. Y sigo: reforma de la Ley de Enjuiciamiento Criminal y de la LOREG para privar de derechos a representantes electos y para laminar la soberanía de los parlamentos ante el activismo judicial. Más: reforma del Tribunal de Cuentas y del Tribunal Constitucional que nos ocupa.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«I ara ens venen amb que la memòria no puede seguir vajo llave. Au, va! Au, va. Fins aquí. No ens fotin més el pèl i activin ja la proposició de llei del Partit Nacionalista Basc, que sí que respon als estàndards de transparència i que, per cert, ha estat presa en consideració no sé quantes vegades. L'última el febrer de 2024. Precisament la proposició de llei del PNV que ens ocupa ara també va ser presa en consideració la legislatura passada per, amb total menyspreu del parlamentarisme, acabar en un calaix fins que va decaure al final de la legislatura. I tot per la falta de voluntat política del PSOE, perquè les majories per tirar-la endavant i eren les majories per revertir la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional del PP de l'any 2015 hi eren. Per aprofitar el temps que em queda, deixin-me dir quatre coses molt bàsiques. La primera, la proposició de llei del diputat Mikel Legarda, és una lliçó de parlamentarisme i de dret constitucional necessària per entendre què és l'estat de dret i la separació de poders. Si us plau, els hi demano que la llegeixin. Dos: com que el text presentat és el mateix, em remeto al diari de sessions del 23 de març de 2021. Allà hi trobaran el que aquest humil diputat va expressar en nom de Junts al respecte i, per tant, que és exactament el mateix que diem al respecte de la proposta que es presenta avui, perquè és la mateixa proposta. Per tant, aquell debat ens remetem. Tres: per afegir alguna cosa per afegir alguna cosa, nosaltres pensem que la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional també hauria d'incloure la previsió d'un conflicte de competències entre poder judicial i els altres òrgans constitucionals, molt especialment els parlaments, tal i com defensa un altre gran jurista basc, Iñaki Lasagabaster.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«El resultat és un estat dual, un edifici amb façana de cartró pedra, d'estat de dret i una cuina que és on es prenen les decisions. On regna l'excepció, l'oportunitat, l'opacitat. Exemple d'això i de la hipocresia i de la gestualitat per interessos partidistes és la desclassificació a la carta de documents -veurem quins- del 23-F. Com que ahir era 23-F i com que hi ha un senyor expert en blanquejar el falangisme que va fer un llibre sobre el 23-F i ara es veu que se n'ha fet una sèrie d'aquest llibre, algú va pensar: 'Eh! Desclassifiquem alguna cosa del 23-F. Diguem que som molt transparents i sobretot fem un titular amb una frase amb ganxo del tipus 'la memòria no puede seguir bajo llave''. Per favor, per favor. Mirin a hipòcrites, senyors socialistes, no els guanya ningú. Si algú s'ha esforçat per mantenir la memòria bajo llave, són vostès, el partit Socialista. Són vostès els que durant anys han bloquejat la derogació de la Llei de Secrets Franquista de 1968. Són vostès els que han presentat una proposta indigna que reprodueix la llei franquista de 1968, a la que, per cert, Junts per Catalunya ha presentat una esmena a la totalitat. Són vostès els que han impedit desclassificar la informació dels San Fermins del 1978. Els que tenen bajo llave la informació del GAL i la desaparició de Mikel Zabalza. Són vostès els que no desclassifiquen la informació del 17-A, de l'Operació Catalunya del PP, però tampoc l'operació Catalunya del PSOE, la de Pegasus i la del Ministeri de l'Interior de Marlaska.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Presidenta, senyories, bona tarda. Amb gran desplegament de mitjans i molt d'interès personal, d'alguns, s'anuncia l'arribada de l'extrema dreta com si fos una cosa nova. La realitat és que les amenaces de l'extrema dreta, sembla que alguns ja ho han oblidat, son una realitat consolidada a l'Estat espanyol des de fa anys. Una realitat que va néixer contra el procés català, com ha explicat perfectament el diputat que ha precedit, Jon Iñarritu, i que es va concretar fent de l'excepció la normalitat, com la llei de 2015 que avui la proposta del Partit Nacionalista Basc proposa revertir. I qui ho va fer, això? Qui va fer aquesta conversió de l'excepció en normalitat? No l'extrema dreta, que no existia com a tal l'any 2015, ho va fer el Partit Popular, la suposada dreta democràtica. I saben qui ho ha mantingut i portat a l'extrem? El PSOE, l'esquerra espanyola. Un estat d'excepció que va tenir un moment clau, com dèiem el 2015, amb la reforma de diverses lleis que tenien l'únic objectiu de fer front a la fermesa de Catalunya per exercir el seu dret a l'autodeterminació. Davant d'això, no es van estar de res. Reforma del Codi Penal i de la Llei Mordassa, i aprovació de la Llei Mordassa, per perseguir i fer callar els que no pensen com ells. Per cert, fa cinc anys que Pablo Hasél està empresonat, injustament, empresonat, empresonat en condició de pres polític. I des d'aquí ho tornem a dir llibertat. Pablo Hasél continua. Reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal i de la LOREG per privar de drets els representants electes i per laminar la sobirania dels parlaments davant l'activisme judicial. Més reforma del Tribunal de Comptes i del Tribunal Constitucional, que és la que ens ocupa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la garantía de los derechos de las personas trabajadoras en procesos de...
«Per això, si aquesta presa en consideració avui no prospera, no serà culpa de Junts per Catalunya. Serà culpa de que els grups parlamentaris que sustenten el Govern, els partits de Govern i el mateix Govern encara no han entès res. Serà culpa només dels seus incompliments amb Catalunya. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Hoy el Grupo Parlamentario SUMAR presenta para su toma en consideración una nueva proposición de ley. Lo hace en el contexto paralelo de la tramitación de un proyecto de ley, el de industria, que, como decía la diputada del Grupo Vasco, recoge parte de esta proposición y que, en todo caso, podría ser, a nuestro juicio, el marco idóneo para tratarlo. Así que no sabemos si, ante la incapacidad del Gobierno, esta proposición es un paso más para que este proyecto de ley de industria avance -por cierto, un proyecto que está pendiente del debate de nuestra enmienda a la totalidad, resultado de los incumplimientos del PSOE- o bien si es solo un capítulo más de la pugna entre los partidos del Gobierno.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la garantía de los derechos de las personas trabajadoras en procesos de...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Avui el Grup Parlamentari SUMAR presenta per a la seva presa en consideració una nova proposició de llei. Ho fa en el context paral·lel de la tramitació d'un projecte de Llei d'Indústria que, com deia la diputada del grup basc, recull part d'aquesta proposició i que, en tot cas, podria ser, al nostre entendre, el marc idoni per tractar-ho. Així que no sabem si aquesta proposició és un pas més davant la incapacitat del Govern de fer avançar aquest projecte de Llei d'Indústria per ser un projecte pendent del debat de la nostra esmena a la totalitat, resultat dels incompliments del PSOE, o si només és un capítol més en la pugna entre els partits del Govern. Nosaltres no entrarem a fer una valoració exhaustiva de la seva proposta, però si els volia dir senyories de SUMAR, que continuen tenint la mirada curta i que la seva dinàmica és sempre la mateixa amb el comodí de la protecció del treballador, fan més rígid el marc normatiu sense pensar massa més enllà. Fraccionar les reformes per limitar la capacitat i l'autonomia empresarial, no pot ser sempre la seva resposta. Els hem dit en altres ocasions. Si s'ha d'abordar la l'acomiadament, abordem-lo. Abordem-lo en una reforma laboral integral que, a més de modernitzar el marc laboral, ens ajudi a treballar millor. A treballar millor, els hi sona? I si es volen restringir les eines bàsiques de reestructuració o modificar les condicions quan hi ha causes justificades, fem-ho, però fem-ho des de la proporció, sense generar inseguretat jurídica, sense espantar els possibles inversors i fem-ho, sobretot en el marc del diàleg social que, al nostre entendre, és la millor manera de no posar en risc els llocs de treball. Perquè apostar pel diàleg social i buscar l'acord entre tots els actors, sense deixar ningú al marge, és també la millor manera de garantir que quan bufi el vent contrari no hi hagi cap excusa perquè es prescindeixi d'una de les parts.»