Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.028 declaraciones · página 67 de 101
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«En Cataluña, los responsables del Departament d'Interior de la Generalitat, como autoridad competente en materia de protección civil -materia en la que en Cataluña y también en el país valenciano tenemos la competencia plena hasta el nivel 2-, alertaron a los municipios afectados por el riesgo de desbordamiento del Ter para que no hubiera población en las plantas inferiores de los edificios situados en las zonas inundables. Una alerta que Protección Civil de la Generalitat de Catalunya concretó en la recomendación específica de que en estas zonas inundables subieran a las plantas superiores, cogieran los medicamentos que necesitaran y que, en ningún caso, intentaran mover su vehículo ni que bajaran a plantas subterráneas. Esto fue posible porque cada respuesta específica se estaba coordinando desde el CECAT, el Centro de coordinación de emergencias de Protección Civil de la Generalitat de Catalunya; un CECAT que -quisiera remarcar- mantenía una línea directa y permanente con la Agencia Catalana del Agua y con el Servicio Meteorológico de Cataluña. Un dispositivo que activó a todos los cuerpos de emergencia de seguridad de Cataluña y que, tras cuatro días de lucha, se cerró con 8168 incidentes atendidos por los bomberos de la Generalitat de Catalunya y 1321 incidentes atendidos por la policía catalana, los Mossos d'Esquadra de Cataluña. Un episodio extraordinario al que la Generalitat de Catalunya hizo frente con un dispositivo de protección civil, en el que tuvieron que activarse de forma simultánea los planes de emergencia INUNCAT, VENTCAT y NEUCAT, algo absolutamente excepcional en la historia reciente de nuestro país.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Però algunes dades ja són públiques, i aquestes dades que són públiques no admeten cap controvèrsia. El gener del 2020, la Generalitat de Catalunya va aplicar adequadament els procediments i l'operativa prevista en el seu pla Inuncat. El 29 d'octubre d'enguany del 2024, malgrat que els procediments i l'operativa estaven perfectament descrits i previstos en el seu pla d'emergències davant el risc d'inundacions, la Generalitat Valenciana no va aplicar adequadament els procediments i l'operativa prevista en el seu pla. Els dies posteriors, tots hem anat escoltant una llarga col·lecció d'arguments, o presumptes arguments, i també d'excuses per justificar la pèssima gestió de l'emergència. I els ciutadans afectats assisteixen al trist espectacle de determinats polítics tirant-se la responsabilitat pel cap. Que la DANA arribava a terres valencianes era una realitat que tots els mitjans de comunicació van explicar. L'evolució d'aquest fenomen meteorològic -explicat, hi insisteixo, per tots els mitjans de comunicació- va fer que la pràctica totalitat d'alcaldes i alcaldesses d'aquestes poblacions afectades decretés la suspensió de les classes escolars amb l'objectiu de garantir la seguretat dels alumnes, dels professors i també de les famílies, una suspensió que es va aplicar independentment del color polític de cada ajuntament. Així, l'alcaldessa d'Alzira, de Compromís, va coincidir en la necessitat de la suspensió de les classes amb l'alcalde socialista d'Almussafes o l'alcalde del Partit Popular de Sollana, que el 28 d'octubre a la tarda van anunciar als seus veïns el tancament de les escoles com a mesura preventiva de seguretat. Una suspensió que també van considerar els responsables i el rector de la Universitat de València, decretant la suspensió de les classes el matí del dia 29 d'octubre. Un risc que també va voler evitar per als seus treballadors el president de la Diputació valenciana, president del Partit Popular, que a dos quarts d'una del mateix 29 va enviar tots els treballadors a casa seva. Uns tancaments que no van ser ben rebuts pel senyor Mazón, doncs els va criticar i titllar d'excessius.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«El País Valencià, però, també disposa d'un pla especial per al risc d'inundacions. És un pla que està publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana número 6265, del 12 de maig del 2010, i va ser aprovat mitjançant el Decret 81/2010, del 7 de maig. La seva estructura i continguts són molt similars a l'estructura i continguts que tenim en el pla especial Inuncat a Catalunya. En concret, tots dos plans tenen l'apartat de fonaments, l'anàlisi del risc, l'estructura i organització, apartats en els que es defineixen òrgans de direcció i òrgans de coordinació de l'emergència; l'operativitat, és a dir, qui fa què en cada moment de l'emergència, i, per finalitzar, la implantació i el manteniment d'aquest pla. Com és possible, doncs, que disposant els dos governs de plans de protecció civil contra inundacions tan similars, la diferència dels resultats en el balanç de vides humanes perdudes sigui tan tràgica? La resposta definitiva la tindrem quan els òrgans corresponents finalitzin les anàlisis i els informes de cadascuna de les fases de l'emergència i es documentin en detall totes les actuacions dels responsables del Govern de la Generalitat Valenciana que estaven o havien d'estar en el Cecopi, que és el centre de coordinació de les emergències previst en aquest pla contra el risc d'inundacions de la Generalitat Valenciana.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«A Catalunya, els responsables del Departament d'Interior, com a autoritats competents en matèria de protecció civil -matèria que a Catalunya i també al País Valencià en tenim la competència plena fins al nivell 2-, van alertar els municipis afectats pel risc de desbordament del Ter perquè no hi hagués població a les plantes inferiors dels edificis de les poblacions de les zones inundables. Una alerta que Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya va concretar en la recomanació específica que les persones d'aquestes zones inundables pugessin a les plantes superiors, agafessin les medecines que necessitessin, en cap cas mobilitzessin els seus cotxes i en cap cas baixessin a plantes subterrànies. I això va ser possible perquè cada resposta específica s'estava coordinant des del Cecat, el Centre de coordinació d'emergències de Protecció Civil de Catalunya, un CECAT que -voldria remarcar-ho- mantenia una línia directa i mantenia una línia permanent amb l'Agència Catalana de l'Aigua i amb el Servei Meteorològic de Catalunya. Un dispositiu que va activar també tots els cossos d'emergència i de seguretat de Catalunya i que, després de quatre dies de lluita, es va tancar amb vuit 8168 incidents atesos pels Bombers de la Generalitat de Catalunya i 1321 incidents atesos per la policia catalana, els Mossos d'Esquadra de Catalunya. Un episodi extraordinari al que la Generalitat de Catalunya va fer front amb un dispositiu de Protecció Civil en el que es van haver d'activar de manera simultània els plans d'emergència Inuncat, Ventcat i Neucat, un fet absolutament excepcional en la història recent del nostre país.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«D'altra banda, la xarxa de comunicacions viàries i diverses línies ferroviàries també van patir les conseqüències d'aquest fenomen amb carreteres i vies tallades, l'esfondrament de ponts, esllavissades i vies descalçades. El detall de les destrosses causades per aquesta situació crítica que vam viure el 20 de gener del 2020 permet establir un innegable paral·lelisme amb les greus destrosses que tots vam poder veure els dies posteriors al 29 d'octubre en les desenes de poblacions afectades per la DANA al País Valencià. Per desgràcia, aquest paral·lelisme respecte a les conseqüències d'un fenomen natural que no podem controlar es trenca d'una manera brutal quan parlem de la pèrdua de vides humanes. Quines circumstàncies, quins fets, quines decisions, quines actuacions estan a l'origen d'una diferència tan evident en el tràgic nombre de persones víctimes d'aquests dos desastres naturals que, hi insisteixo, no podem controlar? Al País Valencià, com ja heu repetit tots, per la informació que avui es publica, a les 7:31 del matí, l'Agència Estatal espanyola de Meteorologia, l'AEMET, el 29 d'octubre ja havia elevat a roig el nivell d'avís d'alerta de la zona interior nord de les comarques de la demarcació de València. A les 7:36, és a dir, només cinc minuts després, aquest nivell roig d'alerta es va elevar, estenent-lo per tot el litoral sud de València. A Catalunya, durant els dies del temporal Glòria, els organismes catalans responsables del control i avís dels riscos de pluges torrencials i de desbordament de rius, l'Agència Catalana de l'Aigua i el Servei Meteorològic de Catalunya, també van desenvolupar adequadament les seves competències i les seves responsabilitats. Per tant, on hi ha, doncs, el fet diferencial?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Gràcies, presidenta. A vegades, per entendre millor les coses, cal agafar perspectiva, i nosaltres, en aquest tema, també hem agafat aquesta perspectiva i sobretot ho fem intentant respectar sempre els ciutadans de València i fer-ho lluny de convertir aquest debat, que és seriós, en una tertúlia de baix nivell o en una intervenció de El club de la comedia. Els dies 20, 21, 22 i 23 de gener del 2020, el temporal glòria va creuar les terres de la península ibèrica i a Catalunya el seu pas va ser devastador, va afectar pràcticament la totalitat de totes les nostres comarques, provocant moltíssimes destrosses i també molts incidents. Les intenses pluges van caure per tota Catalunya, arribant en algun moment fins als cinc-cent litres per metre quadrat, i van provocar el desbordament de molts rius i de molts barrancs, i amb especial virulència a les conques del Ter, el Fluvià, la Tordera, el Serpis i l'Onyar, obligant a que les autoritats que havien de gestionar aquesta emergència recomanessin el confinament. El temporal va afectar també greument el delta de l'Ebre, on el mar va inundar molts quilòmetres terra endins, provocant destrosses en la indústria pesquera i també provocant destrosses en els conreus. El litoral català, des de la Costa Brava fins a la Costa Daurada, passant pel Maresme i la costa central, es van veure durament afectats amb fortes onades, que van arribar fins a catorze metres i que van inundar passejos marítims i també carrers de molts pobles costaners. Hi va haver també talls de les xarxes de distribució d'aigua, electricitat i telefonia, talls que en molts pobles van durar molts dies.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Acabo, presidenta. Senyories de la dreta catalana -sempre ho he de fer com a portaveu del meu grup parlamentari per respecte al meu partit-, vostès ahir ens van atacar a Twitter i la setmana passada van tornar a dir, vostè, senyor Cruset, vostè va tornar a dir tres vegades 'a canvi de res', tres vegades, i això és molt lleig, perquè sap que és mentida. És com si jo digués aquí que vostè vota a canvi del tres, o del quatre, perquè mai va quedar clar. Oi que és mentida? Oi que vostè mai ha votat a canvi del tres o del quatre? No? És mentida, no? Doncs aleshores deixi de dir aquesta mentida absolutament miserable. I la propera vegada que tornin a penjar que tenen una persona calculant això -que em sembla bastant lleig-, la propera vegada que tornin a calcular les vegades que parlem o no parlem en català o en castellà aquí, doncs imagini's que jo calculés les vegades que vostè vota -això sí, en català, eh?, en un català correctíssim- amb el PP i amb VOX en contra del poble de Catalunya. És lleig, no? Així que faci el favor.»
-
Alfonso Rodríguez Gómez de Celis · PSOE ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«Pasamos al punto del orden día relativo a las proposiciones no de ley. Comenzamos con la proposición no de ley, del Grupo Parlamentario Junts per Catalunya, para la activación inmediata de hasta 15 000 millones de euros para paliar los daños ocasionados por la DANA mediante la modificación de los actuales presupuestos generales del Estado. Para la presentación de la iniciativa, tiene la palabra el señor Cruset Domènech.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«Desde Junts per Catalunya hemos tenido la oportunidad de expresarnos ampliamente en relación con la gestión y los efectos de la DANA. Lo hicimos la primera vez en la comparecencia del ministro Torres en esta misma Cámara; también lo hizo nuestro portavoz en el Senado, el exdiputado Eduard Pujol, y hace un rato mi compañero, el diputado Crusset, ha ido más allá y ha defendido la propuesta presentada pocos días después de los trágicos aguaceros; una propuesta para la activación inmediata de recursos económicos con el fin de paliar sus efectos a través de una modificación del actual presupuesto del Estado; una propuesta que, a diferencia de lo que se ha dicho, es rigurosa y articulada a partir de las posibilidades de las normas y basada en números reales, y una propuesta, también, que igualmente pretende dar una respuesta al chantaje del presidente Sánchez a la hora de condicionar los recursos para la DANA a la aprobación de un nuevo presupuesto. Nuestra diputada, la diputada Nogueras, volverá a hablar en la comparecencia del presidente Sánchez. Por tanto, un servidor no entrará en mayor detalle, aunque es evidente que la gestión de la emergencia, en especial en el país valenciano, en el país valencià, ha dejado mucho que desear, con lo que ocurrió después y lo que está ocurriendo precisamente ahora también.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Tornem a tenir a debat una moció conseqüència de la interpel·lació que la setmana passada el grup popular va fer a la ministra Montero. Una interpel·lació carregada de retrets entre uns i altres, ni més ni menys que la repetició del que ja va passar fa quinze dies amb el ministre Marlaska. Perquè el Partit Popular, entremig 3 Palabra retirada por la Presidencia de conformidad con el artículo 104.3 del Reglamento de la Cámara. de la proposta d'un seguit de mesures que les han acabat recollint en dues mocions, aprofita per articular tots els mecanismes, inclús la desqualificació i la mentida, per desacreditar el govern. I els membres del govern, doncs no, es queden curts i entren sovint al joc amb la mateixa vehemència. Al nostre entendre, tots plegats amb poc respecte pels que continuen esperant respostes, amb poc respecte pels que, com els deia la setmana passada, esperen respostes de veritat. Respostes de veritat que els permetin començar a refer les seves vides. Des de Junts per Catalunya hem tingut oportunitat d'expressar-nos àmpliament en relació a la gestió i els efectes de la DANA. Ho vàrem fer per primera vegada a la compareixença del ministre Torres en aquesta cambra. També ho va fer el nostre portaveu al Senat, l'exdiputat Eduard Pujol, i fa una estona el meu company, el diputat Cruset, ha anat més enllà i ha defensat la proposta presentada pocs dies després dels tràgics aiguats. Proposta per a l'activació immediata de recursos econòmics per pal·liar els seus efectes mitjançant una modificació a l'actual pressupost de l'Estat. Una proposta que, a diferència del que s'ha dit, és rigorosa i articulada a partir de les possibilitats de les normes i basada en números reals. I una proposta que també pretén donar resposta al xantatge del president Sánchez en condicionar els recursos per la DANA a l'aprovació d'un nou pressupost.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Dit això, entro a la proposició no de llei del Partit Popular. De fet, des d'Esquerra Republicana de Catalunya creiem que és evident que cal respectar els principis d'autonomia municipal. I sent nosaltres un partit que ens ho creiem, un partit profundament municipalista, compartim que no s'ha d'establir, que no s'han d'establir càrregues fiscals inassumibles per a la ciutadania, això sí, però també cal ser curosos amb el compliment dels objectius mediambientals marcats, en aquest cas, per la Comissió Europea, en un context, senyories del Partit Popular, d'emergència climàtica, al qual hem de respondre urgentment. I no em facin parlar, perquè no tinc temps, del que ha passat al País Valencià. També cal remarcar que si ara estem debatent l'entrada en vigor de l'obligatorietat d'aplicar la taxa de residus al cent per cent dels municipis és perquè no s'han fet els deures fins a dia d'avui. De fet, falta molt per a complir els deures. És evident que una taxa municipal, per definició, ha de cobrir el cost del servei i, per tant, també que cal complir amb el principi de que qui genera residus paga. I per una raó o per una altra, els deures que sí, repeteixo, que s'han fet al meu país, que sí que s'han fet a Catalunya, que sí han fet i han pagat els catalans i catalanes, sembla que no s'han fet -de fet, no sembla- no s'han fet a la resta de l'Estat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Molt bona tarda a totes i a tots de nou. Permeti'm abans que res, contextualitzar. A l'Estat no s'estan complint de cap manera els objectius marcats per la Comissió Europea en matèria de residus. Dels tres indicadors claus per al 2025 i el 2030 només s'han superat el nivell marcat en matèria de reciclatge d'envasos, segons dades del propi Estat espanyol. Per contra, l'Estat incomplirà els objectius marcats en reciclatge i en quantitat de residus que van a parar als abocadors municipals. Aquest incompliment es produeix perquè no existeix al conjunt de l'Estat una aposta ferma per una política justa, econòmica i socialment en l'àmbit de residus, malgrat que a Catalunya fa anys que sí. Fa anys que s'ha fet aquesta aposta, una aposta que, evidentment, contribueix -i ho fa amb escreix- a millorar les dades del conjunt de l'Estat. De fet, a Catalunya ja fa un parell d'anys que es va celebrar el 25è aniversari, és a dir, dues dècades i mitja de l'inici de la recollida de fracció orgànica de residus. També superen ja els 300 municipis on s'apliquen sistemes d'alta eficiència de recollida de residus, com el porta a porta o els contenidors intel·ligents o models mixtes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«I saben què ha passat a nivell de les diferents comunitats autònomes? Que la majoria de les comunitats autònomes no ha volgut saber res, absolutament res de la gestió i recaptació del cànon. Ho està fent l'Estat i després transfereix els recursos. En conclusió, qui ho feia bé, Catalunya, ara es troba amb una gestió menys eficient, i això va en contra de la sostenibilitat. Gràcies. Muchísimas gracias, presidente. Señorías, la Ley 7/2022 sobre Residuos y Suelos Contaminados para una Economía Circular, más conocida en Cataluña como la ley con la que el Estado nos expropió el canon de residuos, dice que en abril los ayuntamientos tienen que fijar una tasa obligatoria para la recogida de residuos que pagarán íntegramente los ciudadanos en función de la cantidad de residuos generados. Por otro lado, está la opción de que los ayuntamientos fijen una prestación patrimonial de carácter público no tributaria. Es decir, una prestación exigida de manera coactiva para fines de interés general, en este caso el tratamiento de los residuos, pero la novedad radica en que esta tasa que tendrán que pagar los ciudadanos y las empresas debe cubrir el 100 % del coste de los servicios de recogida y tratamiento de residuos sólidos urbanos. Es decir, que los ayuntamientos ya no podrán financiar estos servicios a partir del presupuesto municipal. Esto tiene un objetivo, que todo el mundo sepa de manera transparente qué cuesta tratar los residuos que generamos. Insisto, de manera transparente. Quizá deberíamos preocuparnos o deberíamos preguntarnos a quién no le interesa la transparencia en este punto.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«És cert que l'Estat espanyol va optar per obligar a cobrir, via taxa, el cent per cent del cost de reciclatge, tractament i reutilització dels residus perquè la Unió Europea l'estava pressionant per no haver fet els deures. Mirin, tampoc els havia fet respecte de l'establiment del cànon de residus i ves per on, ho va solucionar a la brava; quan parlem de Catalunya, amb l'expropiació del cànon de residus català. Catalunya sí que havia fet els deures. Durant divuit anys, havia creat, gestionat i millorat un cànon que obligava a tributar per l'abocament, la incineració, el tractament de residus, de la construcció o de la indústria, divuit anys, divuit anys facilitant l'economia, circular al reciclatge i fent una gestió eficient. Una bona praxi elogiada a tota Europa, que va acabar sent de titularitat de la Hisenda pública espanyola. I ara els catalans cobrem i gestionem un tribut que ja no és nostre. I que, per cert, perquè ho sàpiguen, ha perdut la seva eficiència en un 5 %, uns 5 milions d'euros a l'any com a conseqüència que l'Estat permet generar exempcions i també perquè han complicat la gestió, passant de quatre tipus de cànon a dinou.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Bé, gràcies, president, senyories. La Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per una economia circular, més coneguda a Catalunya com la llei amb la qual l'Estat ens va expropiar el cànon de residus, diu que a l'abril els ajuntaments han de fixar una taxa obligatòria per la recollida dels residus que pagaran íntegrament els ciutadans en funció de la quantitat de residus generats. També hi ha l'opció que els ajuntaments fixin una prestació patrimonial de caràcter públic no tributària, és a dir, una prestació exigida de manera coactiva per a fins d'interès general -en aquest cas, el tractament dels residus. Però la novetat radica en que aquesta taxa que paguen els ciutadans, que hauran de pagar els ciutadans i empreses, ha de cobrir el cent per cent del cost del servei de recollida i tractament de residus sòlids urbans. És a dir, que els ajuntaments ja no podran finançar aquests serveis a partir del pressupost municipal. Això té un objectiu: que tothom sàpiga, de manera transparent, què costa tractar els residus que generem. Insisteixo, de manera transparent. Potser ens hem de preocupar o preguntar a qui no li interessa la transparència en aquest punt. També es vol que tothom prengui consciència i canviï els hàbits, per exemple, reduint el volum d'escombraries, comprant a granel en lloc de productes empaquetats amb plàstic o separant els residus a casa nostra per poder cuidar el planeta, que no deixa de ser la casa de tots nosaltres.»
-
Nahuel González López · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Desde nuestro grupo parlamentario, pensamos que el procedimiento ante esta tragedia ha de ser la ayuda, el duelo, la investigación y la reconstrucción. Y, para ello, no nos oponemos a esta proposición no de ley del Grupo Parlamentario Junts per Catalunya, pero también advertimos de lo que hemos de hacer todos y todas; y lo que tenemos que hacer es hacer las cosas bien después de esta tragedia. Hemos de tener una mirada amplia y larga, exigiendo a los Gobiernos esta responsabilidad. Ahora mismo, la prioridad es la ayuda a las personas afectadas y, por ello, convalidamos aquí hace una semana, y yo tuve la suerte y el orgullo de defenderlo, el decreto ley en donde se dispusieron más de 16 000 millones de euros desde el Gobierno central. Por ello distintos ministerios están haciendo frente para proteger a los vulnerables, como el Ministerio de Infancia, movilizando 60 millones para los más pequeños; o el Ministerio de Derechos Sociales, garantizando las ayudas para las personas en situación de dependencia; o el Ministerio de Sanidad, para garantizar ayudas para la salud mental y las personas que han sufrido estrés durante este episodio. También otras muy importantes, como la activación de los ERTE por parte del Ministerio de Trabajo y la vicepresidenta Yolanda Díaz, con 2300 empresas solicitantes y más de 25 000 personas beneficiadas por estos ERTE. Y la protección de las trabajadoras durante estos episodios, sancionando a más de cien empresas que pusieron en peligro la vida de algún trabajador durante estos días; un hecho intolerable que no vamos a tolerar, sea quien sea el empresario. Esta es una muestra clara de lo que ha de hacer un Gobierno responsable con la gente que está sufriendo. Aun así, las ayudas han de continuar y aquellas que han sido destinadas por el Gobierno valenciano también han de ser efectivas. En estos momentos duros no vale el partidismo; hay que trabajar unidos para sacar del fango a nuestra gente.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Nosaltres volem dir que estem completament d'acord a favor de qualsevol proposta d'implicació dels serveis públics en la reconstrucció del País Valencià. Nosaltres som els qui creiem en un estat del benestar ben finançat, un estat capaç d'invertir de veritat per adaptar-nos als efectes del canvi climàtic. Som els qui defensem obertament una fiscalitat verda, per exemple, desplegant a Catalunya la llei catalana del canvi climàtic, establint impostos als grans vaixells o impostos, per exemple, al querosè. També som aquells que volem establir un impost a les grans energètiques, que bonifiqui inversions en descarbonització en base a aquesta mateixa llei de canvi climàtic de Catalunya, com hem defensat sempre. Però ja han passat quatre setmanes, 29 dies terribles i el que calen són propostes concretes, amb calendari, amb pressupost. Seguint, doncs, aquesta premissa, nosaltres hem desplegat i ho hem explicat, una bateria de propostes amb molta més profunditat, alguna d'elles ja recollida en el decret del govern i d'altres que seguim exigint i reivindicant. La setmana passada el meu company Jordi Salvador ho feia des d'aquest faristol. Ampliar ajuts als autònoms per sobre dels 5000 euros previstos en el primer Reial decret llei. Incrementar la dotació per reparació d'habitatges per sobre dels 60 000 euros anunciats. Regularitzar persones migrants en situació irregular, víctimes, òbviament, de la DANA. O suspendre l'execució immediata de desnonaments per precari o per impagament de lloguer o de préstec hipotecari en zones òbviament afectades per aquesta catàstrofe.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la garantía, a nivel estatal, del funcionamiento efectivo de la tarjeta sanitaria...
«El que necessita el sistema, a Catalunya i a tot arreu, és un bon finançament que garanteixi que es pot desenvolupar amb garanties i no deixi ningú enrere. I sobretot, polítics que el defensin i vetllin perquè sigui així. VOX insisteix a parlar de recentralització com si fos la solució a tots els mals de tots els dimonis. Però tornar a un sistema centralitzat seria fer un munt de passes enrere i tornar a un model rígid i menys adaptable. Segurament un model rígid i menys adaptable del passat que vostès enyoren profundament. En lloc de mirar cap al passat, el que hem de fer és conjurar-nos a mirar el futur. La Comissió Europea ja treballa en l'Espai europeu de Dades sanitàries, una iniciativa que promou l'intercanvi de dades mèdiques amb tot el continent. Això sí que podria garantir una autèntica interoperabilitat no només entre comunitats, sinó també entre països. És un model que respecta les competències i utilitza estàndards tècnics comuns sense imposar una uniformitat. Entenc que, si volen garantir els drets de tothom a ser atès a tot arreu, aquest model els deu semblar bé. I que jo sàpiga, en cap moment parla de centralitzar res.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la garantía, a nivel estatal, del funcionamiento efectivo de la tarjeta sanitaria...
«Bé, bon dia. Bé, ens trobem davant d'una proposició de llei de VOX que, sota l'excusa de garantir la interoperabilitat de les targetes sanitàries i les històries clíniques, el que fa de nou és el seu clam típic de l'Espanya una, grande y libre. De fet, en aquesta ocasió ha trobat el fil per fer-ho en les targetes sanitàries, com d'altres vegades ho ha fet amb les competències en educació per proposar, dit literalment dins el seu text, 'recentralitzar el sistema de salut de l'Estat'. Aquesta iniciativa no només suposa un retrocés en l'autonomia sanitària, sinó que, per variar, es mira el melic per seguir amb la seva cançoneta i desaprofita aquest espai parlamentari on es podria parlar, per exemple, de les potencialitats de la tecnologia i els avenços que ens pot proporcionar en matèria de salut. I els he de dir una cosa: Cada cop que vostès surtin aquí a cantar la seva cançoneta, sortirem nosaltres a cantar la nostra i ho farem per un tema de compensar. Catalunya ha estat sempre pionera en la gestió de la seva sanitat. Disposem d'un sistema modern, eficient, adaptat a les necessitats dels nostres veïns i veïnes amb una targeta sanitària integrada, que permet accedir a serveis de qualitat i a una xarxa interconnectada dins de tot el territori català. Aquest model ha estat construït sobre la base del coneixement de la realitat local, un factor clau que cap centralització podrà substituir.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Autoridad Administrativa Independiente de Defensa del Cliente...
«Els bancs, els últims anys, han retallat també en infraestructura i serveis. Per exemple, a la circumscripció de Lleida van passar de tenir 199 caixers automàtics a tenir-ne 49, una caiguda del 75 % en 15 anys. De fet, en el conjunt de l'Estat, segons el Banc d'Espanya, en un sol any els caixers automàtics al conjunt de tot l'Estat han caigut un 7,2 %. I si fixem la mirada als municipis més petits, els de menys de 500 habitants, la caiguda ha estat de l'11 %, de 426 a 379 caixers. S'entén quina és la tendència de la banca, oi? Per tant, prenguin d'exemple el projecte de llei enviat des del Parlament de Catalunya redactat pel govern republicà. Des d'Esquerra Republicana es van fer grans passes per avançar en la inclusió financera. Es va treballar i ja és una realitat la posada a disposició de caixers automàtics als centenars de municipis, d'on els bancs n'han anat marxant les darreres dècades, tot i tenir grans beneficis. I és que el problema, quan una oficina tanca, no és només l'afectació als usuaris que es queden sense serveis, sinó que també al darrere deixa reestructuració laboral, provocant acomiadaments col·lectius, baixades de sou i despoblament rural.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Por tanto, hoy vayan pasando por aquí, por este estrado, unos y otros haciendo sus afirmaciones y acúsennos de lo que quieran. La realidad, no obstante, es más tozuda y los datos siempre son concluyentes. Ya termino. Habrá paquete fiscal en beneficio de los catalanes por miles de millones de euros y será gracias a Junts per Catalunya. Al final, eso, que haya un paquete fiscal de miles de millones de euros en beneficio de los ciudadanos de Cataluña, es lo que cuenta. Así que gracias a todos los que han trabajado para hacer posible este acuerdo de hoy. Ahora ya saben dónde estamos nosotros. Siempre nos encontrarán aquí para negociar. Eso sí, solo a favor de Cataluña. Siempre hemos estado ahí. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Las eléctricas quedan fuera de su propuesta de impuesto. Las mismas eléctricas a las que transfirieron directamente 3000 y pico millones de euros públicos hace un par de años. Esas mismas quedan fuera. Pero es evidente. Más adelante aún, en la propuesta de impuesto energético, proponen que las empresas, cuando hagan sus inversiones -decían literalmente-: Deberán solicitar al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico que emita un informe motivado sobre si las inversiones recogidas tienen la consideración de inversiones estratégicas. O sea, se pueden hacer o no. ¡Caray! ¿De verdad? ¿Esquerra Republicana de Catalunya proponiendo que quien tenga que decidir dónde y qué inversiones se hacen sea el Gobierno del Estado español? ¿De verdad? Pues, sí, de verdad; la misma verdad que ustedes, junto con el PP y VOX imposibilitaban el lunes que se aprobase la propuesta de impuesto a la banca que permitiría transmitir a las comunidades autónomas la recaudación que saliese en función del PIB y que tuvimos que rescatar, a última hora, con un debate jurídico en la Mesa de que si esta enmienda se pudiese llevar y salvar a este Pleno de hoy. Por cierto, transaccional firmada el lunes impulsada por SUMAR, PSOE y Junts y que no contó con su voto, como decía.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Vuelvo a lo que decía antes. ¿Qué quedará de este Pleno de hoy? ¿Quedarán los titulares? No. Lo que quedará es que, gracias a Junts per Catalunya, se reducirá la presión fiscal a las microempresas, pequeñas y medianas empresas, y a las cooperativas reduciendo el impuesto de sociedades, por un valor de 2500 millones de euros, a las de Cataluña, una medida que beneficia a más de 250 000 empresas de Cataluña y que facilitará una mayor actividad empresarial y un mayor crecimiento del empleo. Y quedará, gracias a Junts per Catalunya, la eliminación del impuesto que se quería poner a 2,7 millones de catalanes que hacen el esfuerzo de pagarse una mutua sanitaria y a quienes se quería castigar con 250 millones de euros anuales. También quedará que, gracias a Junts, se ha incluido una bonificación en la cotización de Seguridad Social de los entrenadores de los clubes deportivos: 21 000 clubes deportivos en Cataluña, centenares de miles de niñas y niños y jóvenes y sus familias se beneficiarán de esta medida largamente reivindicada y que garantiza el futuro del tejido deportivo catalán.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Nosotros todo eso, el cómo hacer política, lo hacemos de manera muy distinta. Cuando empezó esta legislatura explicábamos que nosotros no formamos parte de ningún bloque, ni de unos ni de otros, que nosotros no estamos aquí para estabilizar a nadie y que nosotros solo votamos a favor de Cataluña y su gente. Y, entonces, todos nos miraban como quien mira a un extraño, incluso algunos con tono burlesco. No se lo creían porque no entendían que pueda haber quien haga política de esta manera, sin pensar en el rédito a corto plazo y priorizar por delante de los intereses partidistas siempre sus actuaciones. Y no lo creían porque unos, los del Gobierno, estaban mal acostumbrados a conseguirlo todo a cambio de nada. Sí, sí, a cambio de nada. Y otros, los que sustentaban al PSOE y a SUMAR, porque tienen dependencia del Gobierno para poder seguir consiguiendo titulares sin contenido. Pero las matemáticas son duras, en matemáticas dos y dos son cuatro, y en política los siete votos de Junts es el número mágico, hace que las cosas se aprueben o no se aprueben, y esa es la clave de todo. Ahora, cuando con el paso del tiempo han descubierto que era cierto que en Junts per Catalunya no nos movemos de nuestra posición si no es para estar a favor de Cataluña y su gente, resulta que hay quien parece que lo ha entendido y negocia y hay quien se hace el enfadado y nos ataca, pero también les diré que nos importa cero, porque, como he dicho últimamente, el tiempo pone siempre a todos en su sitio, y los ciudadanos, con las urnas, aún más.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Per tant, avui vagin passant per aquest faristol, vagin fent uns i altres les seves afirmacions i acusin-nos del que vulguin, però la realitat sempre és més tossuda i les dades sempre són concloents. Acabo. Hi haurà paquet fiscal en benefici dels catalans per milers de milions d'euros i serà gràcies a Junts per Catalunya. I al final això, que hi hagi un paquet fiscal de mils de milions d'euros en benefici dels ciutadans de Catalunya, és el que compta. Així que gràcies a tots els que han treballat per fer possible aquest acord d'avui. Ara ja saben on som nosaltres. Sempre ens trobaran aquí per negociar. Això sí, només a favor de Catalunya. Hi hem estat sempre. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. ¿Qué es hacer política? ¿Cuál es la esencia de hacer política? Para algunos de ustedes hacer política es hacer ver que ganan la batalla diaria, hundidos en la trinchera del cuerpo a cuerpo. Para otros es imponer su relato por encima de todo. Para algunos de ustedes hacer política es conseguir parecer los reyes de la pista, aunque sea paseándose por aquí en tono chulesco y desafiante. Incluso para otros hacer política es faltar al respeto e insultar. De todas estas maneras de hacer política ¿qué queda de ello? ¿Benefician en algo ustedes a los ciudadanos? Cuando han pasado unas semanas y esa política de distancia corta desaparece ¿quién se acuerda de lo que han hecho? La respuesta es muy sencilla: no queda nada ni nadie se acuerda.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Ai, carai! Les elèctriques queden fora de la seva proposta d'impost? Les mateixes elèctriques que els hi van transferir 3000 milions d'euros fa escassament dos anys d'euros públics directament amb elles? Doncs sí, les mateixes. Però és evident. Encara més endavant proposen que les empreses, a l'hora de fer les seves inversions, deien en la proposta d'impost energètic, literalment: Deberán solicitar al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico que emita un informe motivado sobre si las inversiones recogidas tienen la consideración de inversiones estratégicas. I que, per tant, que es puguin fer o no. Carai, de veritat? Esquerra Republicana de Catalunya proposant que qui hagi de decidir on i quines inversions es fan sigui el govern de l'Estat espanyol? De veritat? Doncs sí, de veritat. La mateixa veritat que vostès, juntament amb PP i Vox, dilluns impossibilitaven que s'aprovés la proposta d'impost a la banca que permetria transmetre a les comunitats autònomes la recaptació que en sortia en funció del PIB i que hem hagut de rescatar a última hora, amb un debat jurídic a la Mesa, de si aquesta esmena es podia portar i salvar en aquest plenari d'avui. Per cert, transaccional firmada dilluns i impulsada per SUMAR, PSOE i Junts i que no va comptar, com deia, amb el seu vot.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«I sí, també hem propiciat que es preservin les inversions industrials i estratègiques a Catalunya. I tant! I que es preservi el futur industrial del país. I tant! I que es preservin els llocs de treball. I tant. I que no es produeixi un augment de la factura del gas, de l'electricitat, de la gasolina i del gasoil. I tant! O potser es pensen que tot això que vostès volien impulsar no hauria acabat amb un cost de la vida dels ciutadans? O potser es pensen que mirar-se el món amb miopia no té conseqüències pel futur d'un país? I sí, també hem fet possible un impost a la banca en què la recaptació que en surti es transferirà en funció del PIB a Catalunya. I sí, també hem fet possible que les persones amb una prestació per incapacitat permanent no perdin aquesta prestació si es posen a treballar. Tot això i més és el que en quedarà d'avui. Però també en quedaran altres coses. Aquests dies, les dades, la informació, el mètode han fet aflorar altres qüestions. Han fet aflorar, per exemple, una proposta d'impost energètic per part d'Esquerra i Bildu. De fet, la votarem avui, d'aquí a uns minuts. Una esmena que proposa en el seu articulat literalment això: No estará sujeta a este impuesto la obtención de beneficios operativos derivados de las actividades de suministro a precio regulado de la electricidad.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Tornant al que deia abans. Què en quedarà d'aquest plenari d'avui? En quedaran els titulars? No. En quedarà que, gràcies a Junts per Catalunya, es reduirà la pressió fiscal a les microempreses i les petites i mitjanes empreses i a les cooperatives, reduint l'impost de societats per un valor de 2500 milions d'euros a les de Catalunya. Una mesura que beneficia més de 250 000 empreses de Catalunya i que facilitarà una major activitat empresarial i un major creixement de l'ocupació. I en quedarà que, gràcies a Junts per Catalunya, s'ha eliminat l'impost que es volia posar a 2 700 000 catalans que fan l'esforç de pagar-se una mútua sanitària i que se'ls volia castigar amb 250 milions d'euros anuals. I en quedarà que, gràcies a Junts, s'ha inclòs una bonificació de la cotització de la Seguretat Social dels entrenadors dels clubs esportius, 21 000 clubs esportius a Catalunya, centenars de milers de nens i nenes i joves i les seves famílies es beneficiaran d'aquesta mesura llargament reivindicada i que garanteix el futur del teixit esportiu català.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«I no s'ho creien perquè uns, els del govern, estaven mal acostumats a aconseguir-ho tot a canvi de res. Sí, sí, a canvi de res. I d'altres, els que sustentaven el PSOE i SUMAR, perquè tenen dependència del govern, per poder seguir aconseguint titulars sense contingut. Però les matemàtiques són dures. En matemàtiques, dos i dos són quatre. I en política els set vots de Junts és el número màgic que fa que les coses s'aprovin o no s'aprovin. I aquesta és la clau de tot plegat. I ara, quan amb el pas del temps han descobert que era cert que Junts per Catalunya no ens movem de la nostra posició si no és per estar a favor de Catalunya i la seva gent, resulta que hi ha qui sembla que ho ha entès i negocia. I hi ha qui es fa el enfadat i ens ataca. Però també els diré: Ens importa zero. Perquè, com he dit darrerament, el temps posa sempre a tothom al seu lloc i els ciutadans amb les urnes encara més.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Moltes gràcies, presidenta. Què és fer política? Quina és l'essència de fer política? Per a alguns de vostès, fer política és fer veure que guanyen la batalla diària enfonsats en la trinxera del cos a cos. Per a d'altres, és imposar el seu relat per sobre de tot. Per alguns altres de vostès, fer política és aconseguir semblar els reis de la pista, encara que sigui passejant-se per aquí, amb un to xulesc i desafiador. I fins i tot per alguns altres, fer política és faltar al respecte i insultar. Però de tota aquesta manera de fer política, què en queda? En beneficien en res, vostès, als ciutadans? Quan han passat unes setmanes i el vol gallinaci de fer política de curta distància desapareix, qui se'n recorda del que han fet? Doncs la resposta és molt senzilla: No en queda res ni se'n recorda ningú. Nosaltres, tot això, el com fer política, ho entenem molt diferent. Quan va començar aquesta legislatura, explicàvem que nosaltres no formem part de cap bloc, ni dels uns ni dels altres. Que nosaltres no estem aquí per estabilitzar ningú i que nosaltres només votem a favor de Catalunya i la seva gent. Llavors tots ens miraven com un qui mira un estrany, fins i tot alguns amb to burleta. No s'ho creien perquè no comprenien que hi pugui haver qui faci política d'aquesta manera, sense pensar en el rèdit a curt termini i prioritzar pel davant dels interessos partidistes sempre les seves actuacions.»