Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.028 declaraciones · página 69 de 101
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico y la Ley...
«Moltes gràcies, presidenta. Primer de tot, he de recordar-los que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, tal com recull l'article 123 de l'Estatut de Catalunya, i aquesta competència inclou la defensa dels drets dels consumidors i els usuaris i l'establiment i l'aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació, una competència que també inclou la regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum i la regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris. Així mateix, l'article 28 de l'Estatut empara els drets dels consumidors i dels usuaris i el seu dret a la protecció de la seva salut i seguretat, i també expressa que aquests, els usuaris, tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant de conductes abusives, negligents o fraudulentes. Però, anant més enllà, en l'article 49 s'indica que els poders públics han de garantir l'existència d'instruments de mediació i d'arbitratge en matèria de consum, n'han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris. Per tant, un cop més ens trobem davant d'una proposta, la seva, per modificar una llei estatal referent i ocupant una competència exclusiva de Catalunya. I nosaltres, per tant, un cop més defensarem les competències de Catalunya i plantarem cara davant dels continuats intents d'ingerència i de supeditar-nos. Plantar cara, que vol dir la presentació d'una esmena a la totalitat a aquesta proposició de llei per protegir la invasió competencial que s'està pretenent portar a terme, una esmena a la totalitat que, a més a més, com ja ho hem vist en altres ocasions, no la aixecarem si no hi ha acord en matèria competencial.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Elementos un poco sobrevenidos a este debate, pero que me parece importante poner en relieve. En primer lugar, daremos apoyo a la enmienda en cuanto a las mutualidades de abogados, que presenta SUMAR. Lo he dicho cuarenta veces, y estaría bien que lo hiciéramos nuestro: cuando alguien presenta una enmienda correcta, se apoya. Daremos apoyo también a la enmienda relacionada con la justicia de proximidad en la ciudad de Barcelona, entre otras cosas, porque en 2006, luego del comentario que se ha hecho al ministro Hereu, en esa época él era alcalde de Barcelona y yo era concejala del Gobierno, así que parte del diseño que se hizo de la justicia de proximidad en Barcelona proviene de Esquerra Republicana de Catalunya, porque es la idea de justicia que tenemos, aquella idea que entiende el territorio, que está adherida al territorio y que, por lo tanto, puede impartir lo que entendemos por justicia. No haré comentarios porque, entre otras cosas, no me queda tiempo, sobre la opinión que tiene mi grupo respecto del Poder Judicial español. Creo que en este momento no corresponde y habrá otros momentos para decir lo que pensamos al respecto, que creo que toda la Cámara lo sabe porque lo hemos dicho en varias ocasiones, y seguramente hay comisiones donde es más oportuno decirlo. Por lo tanto, posicionamiento positivo en cuanto a la ley, también en cuanto a estas enmiendas que he comentado; hemos retirado todas nuestras enmiendas. Nos parecía que debíamos garantizar que los artículos de ese estatuto laminado, que votamos en contra porque era insuficiente, también se cargó todos los aspectos de justicia. Por lo tanto, el único marco normativo que realmente nos vincula es el contenido en los artículos 101 a 108 del Estatuto de Cataluña, que es lo que dispone también los medios materiales y personales. En cuanto a los interinos de la Administración de Justicia, la situación de jueces sustitutos se arregla un poco en esta ley, pero no lo suficiente.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Dicho esto, y previo a esto, había una línea roja de los jueces de Paz. Yo entiendo que muchas veces salgamos aquí a hacer un corte de voz para nuestra gente, para colgarlo en Twitter, y ya está, pero el trabajo parlamentario está muy relacionado con lo que se acaba de decir y con rebatir o estar de acuerdo con lo que dicen los parlamentarios anteriores. Con lo cual, permítanme que no deje pasar que Junts per Catalunya es el único grupo que defendió los juzgados de Paz. Porque llega un momento que tienes que decir: Esto no es verdad. Desde el primer día, Esquerra Republicana tiene clarísimo que los juzgados de Paz son el elemento fundamental para determinar cuál será nuestro voto en esta ley. (El señor Pagès i Massó hace gestos desde el escaño). Sí, sí, no sé si lo he de describir o leer, pero, señor Pagès, en cualquier caso, está equivocado. Lo que ha dicho en esta tribuna es mentira y ya estoy harta, ya estoy harta. No puedo pasar por lo que dicen ustedes y los del PSC. Se acabó. Siete votos valen lo mismo que el nuestro, y no toleraré que la derecha catalana corrija lo que está destrozando a mi país. ¿Ustedes quieren guerra? Tendrán guerra.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenos días, diputados; buenos días, diputadas. Costará poner las cosas en su sitio. Todos los diputados y las diputadas de la Comisión de Justicia que han participado en los distintos debates en esta legislatura respecto de la ley que hoy se trae a aprobación, saben perfectamente que Esquerra Republicana de Catalunya planteó unas cuantas líneas rojas en la aprobación, en la eventual aprobación, de este texto. Primero, se subsumía una trasposición de directiva en un texto donde no tocaba y que estaba relacionada con las acciones colectivas de consumidores y usuarios; la solicitud de que se desenganchara de esta tramitación lo relacionado con las acciones colectivas, para hacer una tramitación un poco más relajada, un poco más técnicamente precisa y un poco más debatida entre los diputados y diputadas de esta Cámara. Porque empieza a ser demasiado habitual que haya que debatir cosas con trascendencia importante en la vida de la gente en dos días: una ponencia, una comisión y, venga, aprobado, como si fuera un paquetito con un lazo. Hay cosas que tienen una relevancia que merecen una reflexión y una ayuda de expertos, que un grupo de siete diputados es capaz de decir que necesita. Necesitamos expertos que nos echen una mano, señores del Gobierno.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Posicionament respecte d'aquestes esmenes que els hi he comentat. Hem retirat totes les nostres esmenes. Ens semblava que el que havíem de garantir és que els articles de l'Estatut laminat, al qual nosaltres vam votar en contra perquè era insuficient, també es va carregar tots els aspectes de justícia. Per tant, l'únic marc normatiu que realment ens vincula és el que es conté en els articles de 101 a 108 de l'Estatut de Catalunya, que és el que disposa també els mitjans materials i personals. I sobre aquest tema voldria fer un esment a la situació dels interins de l'Administració de Justícia, a la situació dels jutges substituts, que s'arregla una mica en aquesta llei, però no suficientment. I acabar dient que jo crec que tots plegats estem laminant tant la credibilitat de les institucions, que estaria bé que alguna de les lleis que aprovéssim en aquesta cambra servís perquè algun dels poders, en el seu dia a dia, la quotidianitat de la gent recuperi una mica de la credibilitat perduda. Quan et senyalen data per a un judici d'aquí a dos anys no és justícia, tant si és per elements civils com contenciosos com criminals. Això no és justícia, diputats.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Elements una mica sobrevinguts en aquest debat, però que em sembla important posar en relleu. El primer, donarem suport a l'esmena respecte de les mutualitats d'advocats, que presenta Sumar. Perquè ho he dit quaranta vegades i estaria bé que ens ho féssim tots plegats nostre: Quan algú presenta una esmena que és correcte, se li dona suport. Donarem suport a l'esmena que té a veure amb la justícia de proximitat a la ciutat de Barcelona. Entre altres coses perquè quan corria el 2006 i, després del comentari que s'ha fet al ministre Hereu, en aquell moment era l'alcalde de Barcelona i jo era regidora del govern. Per tant, part del disseny que es va fer de la justícia de proximitat a Barcelona prové d'Esquerra Republicana de Catalunya, perquè és la idea de justícia que tenim, aquella que entén el territori, que està adherida al territori i que, per tant, pot impartir això que entenem per justícia. No faré comentaris perquè, entre altres coses, no em queda temps, sobre l'opinió que el meu grup té respecte del poder judicial espanyol. Crec que en aquest moment no toca i que ja tindrem altres moments per dir el que nosaltres pensem sobre ell, que a mi em sembla que és bastant..., que ho sap tota la cambra, perquè ho hem dit en diverses ocasions i segurament hi ha comissions on és més oportú dir-ho. Per tant, posicionament positiu respecte de la llei.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Seguim, per tant, jutjats de pau, juntament amb l'Associació de Jutges de Pau de Catalunya, hem estat treballant-ho. S'apropiaran dels 10 000 euros en els temes de conciliació en casos civils. Bé, doncs que s'apropiïn. Nosaltres també ho hem negociat i va ser a demanda nostra. Vam pujar també des dels 90 euros que teníem fins al 150 -per cert, una mica rata tot plegat- però bé, anem incrementant la capacitat dels jutges de pau d'impartir funció jurisdiccional al territori català, perquè saben vostès que és una figura històrica en el nostre territori i que, per tant, era de la màxima importància per nosaltres mantenir-la. Què més ens ha preocupat? Perquè vivim al món real. Per exemple, que s'incorporés tots els temes vinculats a la Llei Orgànica de Garantia de la Llibertat Sexual pel que feia a planta. Què més ens ha mogut? La incorporació de tot el que s'havia previst a la Llei Orgànica de Protecció de la Infància i de la Violència Infantil, també en seu d'aquesta llei, que era on efectivament tocava.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Un cop tret això i de tota manera previ, hi havia la línia vermella dels jutjats de pau. Jo entenc que moltes vegades sortim aquí a fer un tall per la nostra gent, penjar-lo a Twitter i a córrer. Jo crec que la feina parlamentària té molt a veure amb el que s'acaba de dir i amb rebatre o està d'acord que els parlamentaris anteriors diuen. Per tant, em permetran que no deixi passar que Junts per Catalunya és 'l'únic grup que va defensar els jutjats de pau', perquè arriba un moment que has de dir això no és veritat. Des del primer dia, Esquerra Republicana té claríssim que els jutjats de pau són l'element fonamental per determinar quin serà el nostre vot en aquesta llei. Sí, sí, no sé si ho he d'escriure, ho he de llegir, però en qualsevol cas, senyor Pagès, està equivocat. I el que ha dit aquí en aquesta tribuna és mentida i ja en tinc prou. M'entendrà, ja en tinc prou. Ja en tinc prou d'haver de passar pel que diuen vostès i pel que diuen el PSC. Prou. S'ha acabat. Els seus set vots valen el mateix que el nostre i no toleraré que la dreta catalana corregeixi el que al meu país està destrossant ara fent-se l'independentista aquí. Ja n'hi ha prou. Vostès volen guerra. Tindran guerra.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Gràcies, presidenta. Bon dia, diputats! Bon dia, diputades! Costarà posar les coses al seu lloc. Tots, tots els diputats i diputades de la Comissió de Justícia que han estat en els diversos debats aquesta legislatura respecte de la llei que avui porten a aprovació saben perfectament que Esquerra Republicana de Catalunya va plantejar unes quantes línies vermelles en l'aprovació..., en l'eventual aprovació d'aquest text. El primer, entenent que se subsumia una transposició de la directiva en un text on no tocava i que tenia a veure amb les accions col·lectives de consumidors i usuaris, la sol·licitud que es desenganxés d'aquesta tramitació el que tenia a veure amb les accions col·lectives per fer una tramitació una mica més relaxada, una mica més tècnicament acurada i una mica més debatuda entre els diputats i diputades d'aquesta cambra, perquè comença a ser massa habitual que haguem de debatre coses amb una transcendència en la vida quotidiana de la gent important en dos dies o tres dies, una ponència, una comissió i vinga, aprovat, com si fos un paquetet amb un llaç. Hi ha coses que tenen una rellevància que mereixen una reflexió i una ajuda d'experts que un grup de set diputats és capaç de dir que necessita. Necessitem experts que ens donin un cop de mà, senyors del govern.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Volvemos a la ley que nos ocupa. Creemos que puede llevar a una indeseable administrativización de la justicia, es decir a una justicia formalista y alejada de los ciudadanos y de sus necesidades. No queremos una eficiencia en el sentido de justicia, no queremos eficiencia en la justicia de manera corporativista y en interés solo de los jueces, los LAJ y los funcionarios. En lugar de eso, queremos una mejora para los ciudadanos, y por ello hemos intentado devolver la ley a los ciudadanos, a la realidad social, territorial y lingüística. Por ello, nosotros creemos que no es menor haber conseguido que la ley, en primer lugar, como resaltaba el diputado Mikel Legarda, reconozca las competencias autonómicas que, incomprensiblemente, no aparecían en el escrito original; o haber conseguido un primer paso en la desconcentración de parte de las funciones de la actividad judicial en los procuradores, que pasan a ser cooperadores de la Administración de Justicia y a realizar diversas actuaciones materiales para impulsar y agilizar el proceso judicial. Tampoco es menor, ni mucho menos, haber conseguido lo que hemos conseguido en materia de justicia, paz y proximidad, porque nuestra línea roja siempre ha sido mantener la Justicia de Paz como órganos jurisdiccionales plenamente integrados en el Poder Judicial. Lo hemos conseguido; la Justicia de Paz se mantiene. La competencia de Cataluña en Justicia de Paz no se toca; y los 898 jueces de Paz catalanes no se tocan. Para nosotros no era objeto de transacción la eliminación de los jueces de Paz como órganos jurisdiccionales. Por ello, en esta y en la pasada legislatura Junts per Catalunya ha sido el único grupo parlamentario que nunca ha firmado una transaccional para suprimir la Justicia de Paz en Cataluña. A cambio, se nos ofrecía una figura de conciliador externo al Poder Judicial, nombrado por el Pleno del municipio y que mantenía el nombre de juez de Paz. Nos daban gato por liebre y en ningún momento lo aceptamos. En primer lugar, porque esto vaciaba de competencias o de contenido, mejor dicho, el artículo 108 del Estatuto de Autonomía de Cataluña, que establece la competencia de la Generalitat en cuánto a Justicia de Paz y proximidad, en los términos que establece la Ley Orgánica del Poder Judicial. Si estos términos eran eliminar como órgano jurisdiccional al juez de Paz, pues quedaba sin contenido la competencia catalana en esta materia, y esto no lo podíamos aceptar. Y, en segundo lugar, en Cataluña hay 898 jueces y juezas de Paz que hacen efectiva la justicia de proximidad a millones de catalanes; una justicia conectada con el territorio y su gente; una justicia que se hace principalmente en catalán y que es imprescindible que se mantenga, especialmente en los municipios con riesgo de despoblación y con una población envejecida. Esta Justicia de Paz es esencial para superar la barrera digital.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Crec que el tema és d'interès de tot l'arc parlamentari. En concret, recordo que la històrica diputada Elisenda Malaret va ser molt ferma a defensar la justícia de proximitat a Barcelona l'any 2006, quan es va aprovar la llei. I volem veure què diuen els diputats del PSC no el 2006, sinó ara, any 2024. Si tenen aquest criteri i defensen les demandes de Catalunya i en aquest cas de la ciutat de Barcelona, o no. Mirin, ara sí que acabo, senyora presidenta. Mirin, el senyor Hereu va dir ahir que els diputats socialistes són la majoria catalana. Que ens ho demostrin. Que ens ho demostrin, perquè l'únic que sabem és que una vegada i una altra, els diputats del PSC es limiten a obeir les ordres que els hi donen aquí, aquí a Madrid. Obeir Madrid, senyories, no crec que sigui ser..., que sigui ser que... Obeir Madrid, senyories, no crec que se'n pugui dir..., no crec que se'n pugui dir ser la majoria catalana. Obeir Madrid és ser una simple terminal del PSOE, sense criteri, ni voluntat ni consideració per al país que representen. Obeir Madrid no és en cap cas ser la majoria. Jo crec que el senyor Hereu hauria de fer-se'n càrrec i també se n'hauria de fer càrrec els senyors i senyores del PSC.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«I en segon lloc, a Catalunya hi ha 898 jutges i jutgesses de pau que fan efectiva la justícia de proximitat a milions de catalans. Una justícia connectada al territori i a la seva gent. Una justícia que es fa principalment en català i que és imprescindible que es mantingui especialment als municipis en risc de despoblació i amb una població envellida, on aquesta justícia de pau és precisament una eina essencial per superar la barrera digital. L'acord al que hem arribat preserva les atribucions actuals dels jutges de pau, les jurisdiccionals i les d'altres tipus i, naturalment, es preserva el suport administratiu, l'espai físic i el reconeixement en els espais físics dels jutges de pau. També es preserva la potencialitat de la justícia de pau per a recuperar competències perdudes i fins i tot guanyar-ne de noves. Per exemple, hem aconseguit també, en coherència amb la naturalesa dels jutges de pau com a jutges de proximitat que puguin participar en processos de conciliació fins a un límit de 10 000 euros.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Tampoc és menor, ni molt menys, haver aconseguit el que hem aconseguit en matèria de justícia, de pau i de proximitat. Perquè, com hem dit repetidament, la nostra línia vermella ha estat sempre mantenir la justícia de pau com a òrgans jurisdiccionals i plenament integrats en el poder judicial. I ho hem aconseguit. La justícia de pau es manté. La competència de Catalunya en justícia de pau no es toca i els 898 jutges de pau catalans no es toquen. Per nosaltres no era objecte de transacció l'eliminació dels jutges de pau com a òrgans jurisdiccionals. Per això, en aquesta i en la passada legislatura, Junts per Catalunya ha estat l'únic grup parlamentari que no ha signat mai una transaccional per suprimir la justícia de pau a Catalunya. A canvi, se'ns oferia una figura de conciliador extern al poder judicial, nomenat pel ple del municipi i que mantenia el nom de Jutge de Pau. Ens donaven gat per llebre i en cap moment ho hem acceptat. En primer lloc, perquè això buidava de competències, buidava de contingut l'article 108 de l'Estatut d'Autonomia, que estableix la competència de la Generalitat en justícia, de pau i de proximitat, en els termes que estableix la Llei orgànica del Poder judicial. Si aquests termes que estableix la Llei Orgànica del Poder Judicial eren eliminar com a òrgan judicial com a òrgan jurisdiccional, el jutge de pau, quedava sense contingut la competència catalana en aquesta matèria, i això no ho podíem acceptar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Presidenta, senyories, representants del món judicial, lletrats consistorials que ens acompanyen avui. La iniciativa que ens ocupa pretén millorar l'eficiència en l'àmbit de la justícia o, més ben dit, en el servei públic de justícia des del punt de vista organitzatiu de la planta judicial, complementant el Reial Decret 6/2023 de digitalització del servei públic de Justícia. D'entrada, hem de deixar clar que aquest model de justícia espanyola no és el nostre, no és el que volem per Catalunya. Per nosaltres, la justícia té unes altres prioritats. En primer lloc, evidentment, ser efectiva en resoldre els conflictes de la societat i, per això, creiem que sobra administració i falta justícia. Una justícia que hauria de ser més propera als ciutadans. Just al contrari que creiem que s'encamina aquesta llei. Però per nosaltres és prioritari que la justícia, més enllà del servei en la resolució de conflictes, deixi de ser ostatge d'una cúpula que es posa on no s'ha de posar, que és en la vida i les aspiracions polítiques dels ciutadans de Catalunya i que ho fa de forma arbitrària, amb dobles estàndards i vulnerant els nostres drets, que ens criminalitza, permet que se'ns espiï i ens acusa de terroristes. Una justícia que quan s'esmena que és el que hem fet amb la llei d'amnistia, es rebel·la fins i tot contra les decisions de la sobirania popular expressades per aquesta cambra.»
-
Jordi Hereu Ministro de Industria y Turismo· PSC ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Ara bé, vostès són minoria catalana, però aquí, en aquest grup parlamentari, jo hi veig la majoria catalana, els 19 diputats del PSC. I, per tant, amb vostès i amb altres grups hem de tirar endavant justament la indústria a Catalunya, però sense donar lliçons uns als altres. Estem negociant coses importants, jo no afegiré dificultats a la negociació, però certament tots estem compromesos -jo, com a ministre, i el govern- en el desenvolupament de la indústria catalana, per molts motius... Cruset, después de esta cuña publicitaria, yo la verdad es que estoy contento de que ustedes, el Grupo Parlamentario Junts, esté por la defensa de la industria en Cataluña, porque en esto creo que andamos juntos. Sin embargo, llevamos ya más de mil millones invertidos desde el Ministerio de Industria en los últimos años en una inversión histórica, más de 160 millones en estos dos últimos años en Tarragona. He visitado la petroquímica, estamos visitando todas las empresas donde los PERTE están apuntando y hace tres semanas estuve en la asamblea de la Federación Empresarial de la Industria Química, que este año crecerá un 7 % en producción y un 5 % en facturación. Eso significa que esto está saliendo adelante.»
-
Jordi Hereu Ministro de Industria y Turismo· PSC ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Cruset, després d'aquesta cunya publicitària, jo la veritat és que estic content de que vostès, el grup parlamentari de Junts, estigui per la defensa de la indústria a Catalunya, perquè en això jo crec que caminem junts. Ara, miri, nosaltres portem més de 1000 milions invertits des del Ministeri d'Indústria els últims anys en una inversió històrica, més de 160 milions els dos últims anys a Tarragona. He visitat la Petroquímica, estem visitant totes les empreses on els PERTEs estan aportant. Fa tres setmanes estava a l'assemblea de la Federació de la Indústria Química. Aquest any creixerà un 7 % en producció i un 5 % en facturació. Vol dir que realment això està tirant endavant. Per tant, escolti, benvinguts a la defensa de la indústria. En això jo crec que tenim molts temes a acordar i caminar junts. Ara, bé, vostè aquí ha vingut a defensar el seu paper, que em sembla bé. No li admeto la crítica al paper del grup del PSC, del president de la Generalitat. Em sembla que en això, evidentment, no li accepto. Miri, m'ha recordat els aires de la minoria catalana que tant enyoràvem. I, per tant, vostès defensant la indústria, crec que és un bon paper.»
-
Jordi Hereu Ministro de Industria y Turismo· PSC ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Doncs el senyor Cruset... Senyora presidenta. Senyor Cruset, efectivament, nosaltres, com a govern, en lloc de posar en risc les inversions, el que estem fent és treballar cada dia anant a veure tots i cada un dels sectors industrials i, sobretot, fent una inversió històrica per transformar la indústria i per preparar-la pel futur. De manera que en aquest sentit, no, no entenc l'expressió de posar en risc perquè ens dediquem justament a tot el contrari: Afermar en el marc d'una estratègia europea la indústria del present i del futur, a Catalunya i a tot Espanya. Gracias, señora presidenta. Señor Cruset, efectivamente nosotros, como Gobierno, en lugar de poner en riesgo las inversiones, lo que estamos haciendo es trabajar cada día, ir a ver a todos y cada uno de los sectores industriales y hacer sobre todo una inversión histórica para transformar la industria y prepararla para el futuro. Así que, en este sentido, no entiendo la expresión de poner en riesgo, puesto que nos dedicamos precisamente a lo contrario, a afirmar dentro de un marco europeo el futuro de la industria en el presente y el futuro en Cataluña y en España. (Aplausos).»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Así que, tal y como le decía, hoy usted puede contarnos lo que quiera, pero quien se encuentra haciendo política de país y pensando en los ciudadanos y priorizando su bienestar por delante de los intereses partidistas es Junts per Catalunya y, por suerte, señor ministro, siempre el tiempo y la gente acaban colocando a todo el mundo en su lugar.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Silencis que, còmplices amb Sumar, Esquerra i Bildu, els mateixos que l'any 2022 van fer possibles ajudes per les energètiques, per les empreses energètiques, superiors als 3000 milions d'euros i que ara volen penalitzar amb un nou impost als més de 2 700 000 catalans que fan l'esforç de pagar-se una assegurança mèdica. Ara volen ofegar el sector turístic, les famílies que hi treballen i els que fan vacances a quilòmetre zero i volen avortar les iniciatives de Junts, entre d'altres, la de rebaixar l'impost de societats que paguen les cooperatives i les petites i mitjanes empreses. Així que, com li deia, vostè avui ens pot explicar el que vulgui, però qui es troba fent política de país, pensant en els ciutadans i prioritzant el seu benestar per davant dels interessos partidistes és Junts per Catalunya. Per sort, senyor ministre, sempre el temps i la gent acaben posant tothom al seu lloc. Señor ministro, usted hoy aquí puede contarnos el discurso que quiera, pero la realidad es muy tozuda. Ustedes han propuesto un impuesto energético absolutamente letal para el futuro del país y de sus familias; ustedes han propuesto un impuesto que, si no fuera por Junts, hubiera expulsado de Cataluña inversiones superiores a los 1200 millones de euros; si no hubiera sido por Junts, hubiera implicado la pérdida de muchos puestos de trabajo; si no fuera por Junts, hubiera paralizado la transformación del proyecto de descarbonización de la industria energética; y si no fuera por Junts, hubiera aumentado el coste de la vida de los ciudadanos con aumentos significativos de las facturas de la electricidad, gas natural, gasolina y gasoil. Su impuesto energético era una operación de maquillaje disfrazada de medida de izquierda progre, pero que en realidad acababan pagando los de siempre, todos los catalanes y catalanas, poniendo en riesgo el futuro de nuestro país. Y por si eso no fuera suficiente, mientras su Gobierno proponía este nuevo impuesto, sus diputados, los del PSC, los de aquí y los del Parlamento de Cataluña, mantenían el silencio. Usted, como ministro de Industria, mantenía el silencio, y lo que es peor, el presidente de la Generalitat de Cataluña y el conseller de Empresa también mantenían el silencio. Silencios cómplices con SUMAR, Esquerra y Bildu, los mismos que en 2022 hicieron posible ayudas para las energéticas, para las empresas energéticas superiores a los 3000 millones de euros y que ahora quieren penalizar con un nuevo impuesto a los más de 2 700 000 catalanes que hacen el esfuerzo de pagarse un seguro médico. Y ahora quieren ahogar al sector turístico y a las familias que en él trabajan y a los que hacen vacaciones a kilómetro cero, y quieren abortar las iniciativas de Junts, entre otras la de rebajar el impuesto sobre sociedades que pagan las cooperativas y las pequeñas y medianas empresas.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Senyor ministre, vostè avui aquí ens pot fer el discurs que vulgui, però la realitat és molt, és molt tossuda. Vostès han proposat un impost energètic absolutament letal per al futur del país i de les seves famílies. Vostès han proposat un impost que, si no fos per Junts, hauria expulsat de Catalunya inversions superiors als 1200 milions d'euros; que, si no fos per Junts, hauria implicat la pèrdua de molts llocs de treball; que, si no fos per Junts, hauria paralitzat la transformació del projecte de descarbonització de la indústria energètica; que, si no fos per Junts, hauria augmentat el cost de la vida dels ciutadans amb increments significatius de les factures d'electricitat, de gas natural, de la gasolina i del gasoil. El seu impost energètic era una operació de maquillatge disfressada de mesura d'esquerra progre, però que en realitat acabaven pagant els de sempre, tots els catalans i catalanes, posant en risc el futur del nostre país. Com... Per si això no fos prou, mentre el seu govern proposava aquest nou impost, els seus diputats, els del PSC, els d'aquí i els del Parlament de Catalunya, feien silenci. Vostè, com a ministre d'Indústria, feia silenci. I el que és pitjor, el president de la Generalitat de Catalunya i el conseller d'Empresa feien silenci.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyor ministre, què opina respecte a la voluntat del Govern de l'Estat de posar en risc les inversions industrials a Catalunya? Muchas gracias, presidenta. Señor ministro, ¿qué opina respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de poner en riesgo las inversiones industriales en Cataluña?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué respuesta tiene el Gobierno español para revertir el absentismo laboral?
«Gracias, presidenta. Vicepresidenta, preguntamos por el absentismo laboral y lo hacemos en el marco del debate iniciado hace quince días a propuesta de Junts per Catalunya en el Parlamento catalán ante la preocupación generada por su evolución en nuestro país, Cataluña. En los últimos diez años ha ido al alza. Por ejemplo, se ha duplicado el absentismo por incapacidad temporal y se ha llegado a un promedio de 7,5 cuotas mensuales por trabajador, algo que representa un coste directo, según PIMEC, estimado en un equivalente al 5,08 de nuestro PIB. Es evidente que la magnitud de estos datos impacta en la sociedad porque afecta a la salud y al bienestar de muchas personas trabajadoras, impacta en las empresas porque pone en riesgo su viabilidad, sobre todo de las más pequeñas, y, por último, impacta en el conjunto de la economía porque es menos competitiva. Saben bien ustedes que nosotros querríamos dar respuesta a esta situación desde el Parlamento de Cataluña con toda la capacidad legislativa y desde una Generalitat que priorice Cataluña, pero hoy no se da ni una cosa ni la otra y, a pesar del muy buen trabajo que seguro harán nuestros compañeros en la Cámara catalana, necesitamos que el Gobierno del Estado no rehúya su responsabilidad. Por eso le pregunto qué medidas va a tomar su Gobierno para revertir esta situación.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué respuesta tiene el Gobierno español para revertir el absentismo laboral?
«Gràcies, presidenta, vicepresidenta. Preguntem per l'absentisme laboral i ho fem en el marc del debat iniciat fa quinze dies a proposta de Junts per Catalunya en el Parlament català per la preocupació generada per la seva evolució en el nostre país, Catalunya, perquè en els darrers deu anys ha anat en augment. Per exemple, s'ha doblat l'absentisme per incapacitat temporal, arribant a la mitjana de 7,5 hores mensuals per treballador, que representa un cost directe, segons PIMEC, estimat en l'equivalent al 5,08 del nostre PIB. I és evident que la dimensió d'aquestes dades impacten. Impacten en la societat, perquè afecta la salut i el benestar de moltes persones treballadores. Impacta a les empreses perquè posa en perill la seva viabilitat, especialment d'aquelles més petites. I, finalment, impacta en el conjunt de l'economia perquè la fa menys competitiva. Saben bé que nosaltres voldríem donar resposta a aquesta situació des del Parlament de Catalunya, amb tota la capacitat legislativa i des d'una Generalitat que prioritzés Catalunya. Però avui no passa ni una cosa ni l'altra. I malgrat la molt bona feina que segur faran els nostres companys a la cambra catalana, necessitem que el govern de l'Estat no defugi la seva responsabilitat i és per això que li demano quines mesures prendrà el seu govern per revertir aquesta situació.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Y esperamos que no tengan la tentación de, ante la tragedia, aplicarnos una solución que conlleve más centralización y más militarización, porque volverán a equivocarse. En Junts per Catalunya defendemos unos servicios de emergencia públicos civiles, implantados en el territorio, veinticuatro horas al día, 365 días al año; implantados en un territorio que conocen, lo que les permite actuar a diario con mucha más rapidez y flexibilidad que los militares. Eso, sin duda, los convierte en más eficaces y eficientes, también económicamente como les decía. Este es el modelo de gestión de emergencias que tenemos en Cataluña. Es un modelo contrastado, evidentemente mejorable, pero nunca mediante el Ejército. Así que, una vez más, mostrando nuestra máxima solidaridad con los afectados por el agua pero también y tristemente por la incapacidad y en más de una ocasión por la falta de humanidad de algunos de los responsables políticos de los dos grandes bloques españoles, nosotros, Junts per Catalunya, seguiremos trabajando y velando con visión y sentido de Estado para que nuestro país disponga y ponga a disposición de su gente las mejores estructuras y mecanismos para hacer frente a cualquier emergencia. Sí, señorías, estructuras más sólidas en Cataluña, estructuras más sólidas para todos sus ciudadanos pero también estructuras igual de solidarias, que han hecho posible que cientos de bomberos, de agentes rurales, de mossos d'esquadra, de policías locales y de voluntarios de Protección Civil y otras áreas catalanas se hayan desplazado al país valencià donde todavía hoy siguen colaborando con los afectados. Muchas gracias. Estamos a su disposición.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Miren ustedes, en Junts per Catalunya no estamos dispuestos a fiar la seguridad de la ciudadanía de nuestro país ni la gestión de las emergencias a las voluntades electoralistas de los grandes partidos del Estado español y mucho menos a confiarlas a la respuesta militarizada de la UME, el comodín que todo el mundo se saca del bolsillo, el comodín del Estado hermano mayor, que siempre hemos pensado que es un engaño, porque si los recursos destinados a la UME se destinaran a estructuras civiles de profesionales y voluntarios de las emergencias, que día tras día cuidan del territorio, todos sacaríamos mucho más provecho y seguramente a mejor precio. Y lo que hubiera pasado en el país valencià es que ni el martes ni el miércoles habrían tenido que esperar permiso de nadie para actuar porque lo habrían estado haciendo desde el primer momento. Así que, pasada de la emergencia, estaría bien que ustedes también reflexionarán sobre eso. En Junts per Catalunya consideramos que no hay necesidad de tener una Unidad Militar de Emergencias de las características de la española, una unidad militar que lleva a cabo funciones propias de las estructuras y los cuerpos de emergencia civil, lo que necesitamos es reforzar estos. Y que conste, a pesar de esta opinión, hoy valoramos y agradecemos el trabajo que están realizando todos y cada uno de los soldados, así como valoramos el de los cuerpos de seguridad y emergencias y de los miles de voluntarios. Pero, como les decía, observamos con gran preocupación las distintas iniciativas recentralizadoras de emergencias, preocupación que se acentúa cuando conllevan su militarización. Deseamos que, una vez atendidas las necesidades de todos los afectados y asumidas todas las responsabilidades, unos y otros sean capaces de hacer una lectura correcta de lo sucedido. Como les decía, es la manera de que esto no se repita.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Pero otra cosa es la gestión que los responsables realizan de una situación de lluvias extraordinaria y el impacto que su toma o no toma de decisiones en tiempo y forma tiene. En este sentido, en Junts per Catalunya queremos poner en valor la importancia de disponer de un sistema de emergencias y de prevención de riesgos eficaz y eficiente, como el que se ha ido tejiendo en Cataluña a lo largo de las últimas décadas por parte de gobiernos con distinto signo político. El Servicio Meteorológico de Cataluña, la Agencia Catalana del Agua, Protección Civil y el Cuerpo de Bomberos de la Generalitat son referentes en este ámbito. Todos los Gobiernos los han ido reforzando. Es verdad que algunos lo hemos hecho por más vocación de Estado que otros, pero nunca nadie ha tenido la tentación de suprimirlos. Gracias a esta estructura en materia de emergencias, Cataluña ha podido hacer frente por sí misma a crisis como las del temporal Gloria, la pandemia de la COVID o los atentados del día 17 de agosto en las Ramblas y en Cambrils. Pero, lejos del triunfalismo, queremos seguir actualizando y mejorando el modelo catalán de emergencias para que sea todavía más robusto. Porque la grave situación desencadenada en el país valencià ha puesto en evidencia la falla de un Estado y de un Gobierno autonómico que no han sabido responder adecuadamente, que han sido capaces incluso de parar o rechazar la ayuda de otros Gobiernos cuando estaban con el agua al cuello. Hemos sido testigos de cómo los dos grandes partidos españoles, uno al frente del Estado y otro representando un autonomismo sin alma política y social, llegaron tarde. Y hoy -lo hemos visto hace un rato- parecen más preocupados por librarse de las culpas que por atender a la ciudadanía y entender la magnitud de la emergencia. Entender lo sucedido es una necesidad para sacar los aprendizajes necesarios para que nunca más se repita una gestión tan nefasta como esta, una gestión que, lejos de minimizar los riesgos para la población, los acentuó y, lejos de agilizar la respuesta, la ralentizó. En este contexto, Junts per Catalunya pidió la semana pasada la celebración de un pleno monográfico en el Parlament sobre prevención y gestión de emergencias en Cataluña. Lo hizo para abrir un debate que nos permita actualizar y reforzar todavía más las estructuras de país en este contexto de cambio climático, pero también en este contexto de colapso del modelo del Estado español, un Estado español que, como Junts per Catalunya hemos denunciado reiteradamente en los últimos años, ha promovido la armonización a base de la fulminación de competencias y no en pro de la eficacia y la eficiencia sino del intervencionismo y de una tutela mal entendida. Lo hemos visto estos días, igual que lo vimos con el Real Decreto Ley 15/2022 en materia de incendios forestales. Podría recordar con los votos de quién se aprobó, pero hoy no corresponde. Ese real decreto, una vez más, impuso la unificación y la supeditación al Estado español de un modelo -el catalán- que funcionaba, un modelo de lucha integral contra los incendios forestales estructurado a partir de un cuerpo de bomberos integral que trabaja en red, capaz de convertirse en un referente mundial en el conocimiento de incendios forestales con la creación -ahora se cumplen veinticinco años- del Grupo de Apoyo de Actuaciones Forestales, el GRAF, que le ha ofrecido una gran capacidad de análisis y de anticipación así como de respuesta ante cada situación. Una capacidad que tristemente hoy es menor porque directivos del Estado español subestiman los servicios catalanes, como el de meteorología.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Desde todos los ámbitos donde tenemos representación, asumimos como nuestros todas las llamadas a la población para extremar prudencia y minimizar riesgos. Dos semanas después del devastador aguacero que nos ocupa, queremos reconocer también la respuesta catalana, que ha convertido la autopista del mediterráneo en un verdadero corredor de solidaridad con el país valencià, un corredor por donde transitan la ayuda institucional y la cívica, una ayuda y una solidaridad que, estamos convencidos, continuará hasta la recuperación de la normalidad o lo más parecido a esta posible. Debo decirle, señor ministro, que personalmente me cuesta hablar de las medidas que usted ha venido hoy a presentarnos y mucho más opinar sobre ellas, porque todo me parece poco. Quizás me lo parece porque he sido parte del contingente de más de cuatrocientos voluntarios de las agrupaciones de defensa forestal catalanas que desde el largo fin de semana de Todos los Santos hemos ayudado al municipio de Picanya. Precisamente por esto sé muy bien que nada es suficiente ante tanta destrucción y ante la pérdida de tantas vidas y de tantos bienes, de tantos esfuerzos, de tantos proyectos y de tantos recuerdos. Ahora bien, lo que pensamos que carece de sentido es aprovechar la tragedia para chantajear a los grupos de esta Cámara. Es un error lo que el presidente Sánchez ha intentado: vincular la aprobación de los presupuestos generales a las ayudas necesarias que van a recibir los damnificados. Por eso, Junts per Catalunya la semana pasada ya presentamos una iniciativa para modificar el actual presupuesto y dotarlo de un fondo extraordinario de hasta 15 000 millones de euros que debería estar a disposición de todos los afectados en el plazo máximo de un mes. Porque ante hechos excepcionales, necesitamos respuestas excepcionales. Nosotros, sin hacer el ridículo como la ministra Robles y retroceder cinco mil años, podemos reconocer que esta DANA ha generado un episodio de lluvias excepcionales, con acumulaciones superiores a los 600 milímetros de agua en veinticuatro horas e intensidades en algunos casos superiores a los 200 milímetros por hora. Esta es una situación que generaría problemas en cualquier parte; ocasionaría problemas porque muchas veces se menosprecia la fuerza de la naturaleza y porque durante muchos años no se ha sido lo suficientemente cauteloso en el desarrollo urbanístico de muchos pueblos y ciudades. Este es, a nuestro parecer, un aspecto clave que debemos tratar. Corregir esto no es fácil, y no solamente necesitamos muchos recursos, también hay que ser muy valientes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Sí, senyories, estructures més sòlides a Catalunya, estructures més sòlides per a tota la seva ciutadania, però estructures igual de solidàries que les que han fet i fan possible que centenars de bombers, d'agents rurals, de Mossos d'Esquadra, de policies locals i de voluntaris de Protecció Civil i de les ADFs catalanes s'hagin desplaçat al País Valencià, on encara avui continuen col·laborant amb els afectats. Moltes gràcies i a disposar. Gracias, presidente. Buenos días, ministro. Buenos días, señorías. Quiero empezar reiterando en nombre de Junts per Catalunya nuestras condolencias a los familiares de las víctimas de las inundaciones en el país valencià, CastillaLa Mancha y Andalucía. También queremos expresar nuestra solidaridad con las familias de los desaparecidos y los afectados, estén donde estén. Desde la noche del martes 29 de octubre, Junts per Catalunya ha realizado un seguimiento exhaustivo de la crisis desencadenada a raíz de la DANA con instituciones, partidos y entidades valencianas para ponernos a disposición y articular mecanismos de colaboración, tal y como requería, y requiere, una situación de estas características. En estos momentos seguimos con preocupación la evolución del nuevo temporal que amenaza el Levante de la Península, por eso Junts per Catalunya ya nos hemos puesto a disposición del Gobierno de la Generalitat, tal y como hicimos para canalizar las ayudas en el país valencià.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Però, com els deia, observem amb gran preocupació les diferents iniciatives recentralitzadores de les emergències, preocupació que se'ns accentua quan comporten la seva militarització. Desitgem que, un cop ateses les necessitats de tots els afectats i assumides totes les responsabilitats, uns i altres siguin capaços de fer una lectura correcta del que ha passat. Com els deia, és la manera que no es torni a repetir. I esperem que no tinguin la temptació de, davant la tragèdia, aplicar-nos una solució que comporti més centralització i més militarització, perquè tornaran a equivocar-se. Junts per Catalunya advoquem per uns serveis públics d'emergències civils, uns serveis públics implantats en el territori 24 hores al dia, 365 dies a l'any, en un territori que coneixen i que els permet actuar diàriament amb molta més rapidesa i flexibilitat que els militars. Això, sens dubte, els fa més eficaços i més eficients, també, com els deia, econòmicament. Aquest és el model de gestió d'emergències que tenim a Catalunya, que és un model contrastat, evidentment millorable, però mai mitjançant l'exèrcit. Així que, mostrant un cop més tota la nostra solidaritat amb els afectats per l'aigua, però també, i tristament per la incapacitat i, en més d'una ocasió, per la manca d'humanitat d'alguns dels responsables polítics dels dos grans blocs espanyols, nosaltres, des de Junts per Catalunya, continuarem vetllant i treballant amb visió i sentit d'estat perquè el nostre país disposi i posi a disposició de la seva gent les millors estructures i mecanismes per fer front a qualsevol emergència.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Mirin, Junts per Catalunya no estem disposats a fiar la seguretat de la ciutadania del nostre país ni la gestió de les emergències a les voluntats electoralistes dels grans partits de l'Estat espanyol. Molt menys a fiar-ho a la resposta militaritzada de l'UME, el comodí que tothom es treu de la butxaca, el comodí de l'estat germà gran, que sempre hem pensat que és un engany. Un engany, perquè si els recursos destinats a l'UME es destinessin a les estructures civils de professionals i voluntaris de les emergències que vetllen cada dia arreu del territori, tots en trauríem molt més profit i probablement a millor preu. I el que hagués passat al País Valencià és que ni dimarts ni dimecres haurien d'esperar cap permís de ningú per actuar, perquè ho haurien estat fent des del primer moment. Així que, passada l'emergència, seria bo que vostès també hi reflexionessin. Junts per Catalunya considerem que no hi ha cap necessitat de tenir una unitat militar d'emergències de les característiques de l'espanyola, una unitat militar que duu a terme les funcions pròpies de les estructures i els cossos d'emergència civil. El que ens cal és reforçar aquests darrers. I consti que, malgrat aquesta opinió, valorem avui i agraïm la feina que estan fent aquests dies tots i cada un dels soldats, com valorem la de tots els cossos de seguretat i d'emergències, així com la dels milers de voluntaris.»