Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
462 declaraciones · página 7 de 16
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«Parlament fue una muestra más de la recentralización y el menosprecio a la soberanía catalana. Por tanto, la derogación de la Ley 18/2013 permitiría recuperar la capacidad de decidir en Cataluña sobre la vigencia o no de las corridas de toros, un espectáculo que perjudica psicológicamente a los menores que asisten a ellos. Desde 2018, el Comité de los Derechos del Niño de la ONU pide al Estado español que no permita que los niños y los adolescentes participen y asistan a estos eventos taurinos caracterizados por la violencia extrema, y considerar los toros como patrimonio cultural no deja de ser una traba en este sentido. Para terminar, diré que en 2021 el Congreso dejó de considerar a los animales como cosas en la Ley Hipotecaria y en la Ley de Enjuiciamiento Civil, como hizo en el año 2006, hace ya casi veinte años, el Código Civil catalán. Por tanto, esta sensibilidad existe, solo hay que encontrarla, y lo tenemos que hacer en memoria de activistas como Jane Goodall y recordando que en tiempos de guerra y de crueldad extrema solo nos salvará de nosotros mismos la capacidad de ponernos en el lugar de los demás. Por tanto, hagamos como ella, inspiremos esperanza y transformémosla en acción. Muchas gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«En el año 2010, Cataluña, pionera en el Estado en la defensa de los derechos de los animales, aprobó una ley que prohibía las corridas de toros. La extrema derecha y la derecha la llevaron al Tribunal Constitucional y promovieron, como respuesta, una iniciativa legislativa popular para considerar las corridas de toros como bien de interés cultural. Fue una ILP que quedó muy lejos de la que tenemos hoy, pero que, desafortunadamente, hizo su trabajo, porque en 2016 el Tribunal Constitucional hizo servir ese blindaje jurídico del patrimonio cultural para anular la prohibición catalana, una prohibición que salió, recordémoslo, del Parlamento de Cataluña, donde reside la soberanía del pueblo catalán. En Cataluña, sin embargo, las plazas de toros ya se habían convertido en escenario de conciertos o en centro comercial y, por tanto, no pudieron revertir el efecto de la ley catalana, pero sí pudieron lesionar nuestras competencias en materia de cultura y espectáculos públicos del artículo 141 del Estatuto de Autonomía de Cataluña, por eso estamos a favor de esta iniciativa: porque queremos que las competencias vuelvan plenamente a la Generalitat y a los municipios. Queremos decidir nosotros y no que decidan sobre nuestra cultura o sobre los derechos de los animales en Cataluña desde Madrid. No queremos que el Estado pueda invocar el interés cultural para bloquear decisiones autonómicas en este ámbito. La anulación de lo que aprobó el»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«Ja per acabar, el 2021 -recordem-ho-el Congrés va deixar de considerar els animals com a coses en la llei hipotecària i en la llei d'enjudiciament civil, com ho havia fet el 2006, fa gairebé 20 anys, el Codi Civil català. Per tant, aquesta sensibilitat existeix, només cal trobar-la. I ho hem de fer en memòria d'activistes com la Jane Goodall i recordant que, enmig de temps de guerres i de crueltat extrema, només ens salvarà de nosaltres mateixos la capacitat de posar-nos en el lloc dels altres. Per tant, fent com ella: inspirem esperança i transformem-la en acció. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes. Antes de nada, bienvenidos los miembros de la plataforma 'No es mi cultura', que nos acompañan y que representan a los más de 715 000 ciudadanos y ciudadanas que han firmado en todo el Estado español y que han dado apoyo a esta ILP. Querría empezar mi intervención con un recuerdo a Jane Goodall, que nos dejó el pasado 1 de octubre después de 91 años de lucha, hasta el último día, en favor de los derechos de los animales. Tuve la gran suerte de conocer a Jane Goodall, la primatóloga británica, y de compartir algunas conversaciones en mi etapa como periodista. Jane Goodall ha sido uno de los liderazgos más importantes del cambio social positivo, una de las grandes influencias, de las más grandes influencias del cambio social positivo en lo que tiene que ver con la defensa y el respeto de los derechos animales y su conservación. Y su lección es especialmente válida en momentos como el actual, en los que la falta de empatía, el odio y las guerras ponen a prueba la confianza en la humanidad. La señora Goodall nos ha ayudado a concienciarnos de la importancia de la conservación, como decía, desde el respeto hacia los animales y la naturaleza. Nos ha ayudado a entender que, como nosotros, los animales son seres con capacidad de sentir emociones. Pues bien, Jane Goodall hizo sentir su voz contra la tauromaquia, y lo hizo aquí, en el Congreso de los Diputados. En el año 2013 firmó una carta en contra de la declaración de las corridas de toros como bien de interés cultural. Jane hablaba de forma directa, valiente, con mensajes fáciles de entender, y nos decía: Si yo fuera toro, no querría formar parte de este espectáculo. Y nos recordaba: Los toros tienen capacidad de sentir, esto está probado científicamente, y la manera de acabar con ellos después de torturarlos no debería ser declarado nunca patrimonio cultural de ningún Estado.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«L'any 2010, Catalunya, pionera a l'Estat en defensa dels drets dels animals, va aprovar una llei que prohibia les curses de toros. L'extrema dreta i la dreta, el PP, la van portar al Tribunal Constitucional i van promoure, en resposta, una iniciativa legislativa popular, per considerar que les curses de braus com a bé d'interès cultural; una ILP que va quedar força lluny de la que debatem avui, però malauradament una ILP que va fer la feina, perquè el 2016 el Tribunal Constitucional va fer servir aquest blindatge jurídic de patrimoni cultural per anul·lar la prohibició catalana, una prohibició que va sortir -recordem-ho- del Parlament de Catalunya, on hi ha la sobirania del poble català. A Catalunya, però, les places de toros ja s'havien convertit en l'escenari de concerts o en un centre comercial. No van poder, per tant, revertir l'efecte de la llei catalana, però sí, però sí que van lesionar les nostres competències en matèria de cultura i espectacles públics, en l'article 141 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per això, estem a favor d'aquesta iniciativa, perquè volem que les competències retornin plenament a la Generalitat i als municipis. Volem decidir nosaltres i no que decideixin sobre la nostra cultura o sobre els drets dels animals a Catalunya des de Madrid. No volem que l'Estat pugui invocar l'interès cultural per bloquejar, per tant, decisions autonòmiques en aquest àmbit. L'anul·lació del que va aprovar el Parlament va ser una mostra més de la recentralització i del menyspreu a la sobirania catalana. Per tant, la derogació de la Llei 18/2013 permetria recuperar la capacitat de decidir a Catalunya sobre la vigència o no de les curses de braus, un espectacle que perjudica psicològicament els menors que hi assisteixen. Des del 2018, el Comitè dels Drets de l'Infant de Nacions Unides demana a l'Estat espanyol que no es permeti que els infants i els adolescents participin i assisteixin a aquests esdeveniments taurins per la violència extrema que hi ha. Considerar els toros patrimoni cultural no deixa de ser una trava en aquest sentit.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la modificación del artículo 30.2 del RD 295/2009 referente a la solicitud de...
«Gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, hace un rato nuestra portavoz ha explicado que Cataluña es un país de inmigración, que ha sido y es un país de inmigración. En el último pleno yo hice referencia, en nombre de mi grupo, y les interpelaba a ustedes sobre si todo este fenómeno se está gestionando de forma rigurosa, correcta y, sobre todo, justa y equitativa para todo el mundo, y si el sistema público terminara siendo un sistema equitativo para todo el mundo. Y en la pregunta en el último Pleno hicimos referencia a algo que siente todo el sector agrícola catalán y que traemos hoy aquí, en forma de propuesta, para corregir una situación que entendemos que no es ni justa ni equitativa. Lo hacemos en un contexto. En el anterior Pleno también apareció esta cuestión, lógicamente, y hoy la uso como elemento de contexto, el contexto de querer reducir la jornada laboral de treinta y siete horas y media, de la que gozan la mayoría de los trabajadores del Estado español. Junts dijimos entonces, sí, nosotros también lo queremos; estamos de acuerdo. Pero dijimos también que muchas pequeñas empresas -peluquerías, talleres, pequeños negocios, pequeños comercios, gestorías, autónomos y también pequeños agricultores y ganaderos- no soportarían el coste de esta medida. Muchos tendrían que cerrar, y esta medida provocaría desempleo, más costes laborales e inflación. Muchos de estos, y sobre todo los pequeños agricultores y ganaderos, hartos de un sistema que parece que quiera que cierren, y que solo queden grandes empresas, burocracia, controles fiscales y laborales constantes y exhaustivos y costes crecientes.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la modificación del artículo 30.2 del RD 295/2009 referente a la solicitud de...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Fa una estona la nostra portaveu ha estat explicant que Catalunya és un país d'immigració, que ha estat i és un país d'immigració i, en el darrer ple, jo feia referència, en nom del meu grup, els interpel·lava a vostès en el sentit de que si tot aquest fenomen s'està gestionant d'una forma rigorosa, correcta i sobretot justa i equitativa per a tothom i si el sistema públic finalment acaba sent això un sistema equitatiu per a tothom. En la pregunta del darrer ple vam fer referència al que és un clam unànime del sector agrari català i que avui portem en forma de proposta per tal de corregir una situació que entenem que no és justa i equitativa. I ho fem en un context -en el ple passat també va sortir aquesta qüestió, lògicament, i avui jo la utilitzo com un element de context- el context de voler reduir la jornada laboral, la de les 37 hores i mitja, que gaudeixen la majoria de treballadors de l'Estat espanyol i Junts dèiem en aquell moment: Sí, nosaltres també ho volem, nosaltres també hi estem d'acord. Però dèiem: Però moltes petites empreses -perruqueries, tallers, petits negocis, petits comerços, gestories, autònoms i també petits pagesos i petits ramaders- dèiem, no suportarien el cost d'aquesta mesura. Molts plegarien i aquesta mesura provocaria atur, més costos laborals i inflació. Molts d'aquests, especialment els petits pagesos i els petits ramaders, farts d'un sistema que sembla que vulgui que pleguin i que només quedin grans empreses, burocràcia, controls fiscals constants, laborals, exhaustius, costos creixents.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«La supervivencia de nuestra identidad no se garantiza, sobre todo por el enorme impacto que este fenómeno tiene en la lengua catalana que, como todos ustedes saben, es un factor de cohesión y de integración social absolutamente extraordinario. Hace veinte años, el 46 % de los ciudadanos de Cataluña tenía la lengua catalana como lengua habitual; hoy solo un 32,6 % la tiene. En Barcelona ciudad tenemos distritos en los que en los últimos años el uso del catalán ha caído por debajo del 20 % de la población. Hay mucha demagogia, mucho ruido, muchas mentiras, muchos intereses electorales, pero no hay ni una sola propuesta encima de la mesa. La única, esta ley que se vota hoy. Así que, si les importa un poquito Cataluña, si les importa un poco la gente y se les importa un poco el bienestar de los ciudadanos, no la malgasten. La ley que se debate hoy es clara, y lo explico de nuevo porque parece que para algunos no ha quedado suficientemente claro cuál es el debate de hoy. Este no es un debate sobre las políticas concretas que hay que aplicar en materia de inmigración: si los CIE se cierran o no, si las políticas son más o menos duras... Todo eso lo van a decidir los catalanes, ni ustedes ni hoy ni aquí. El debate de hoy, estimadas señorías de VOX, de Podemos y del Grupo Popular, es si Cataluña debe disponer de las competencias en materia de inmigración. Sí. Lo que estamos proponiendo es más autogobierno, más poder político para Cataluña, que es exactamente lo que prevé el artículo 150.2 de su Constitución, la posibilidad de delegar competencias. Hablamos de que Cataluña tenga competencias para gestionar todos los permisos de residencia y de trabajo, estancias académicas, residencia temporal y de larga duración, renovaciones y extinciones, otorgar residencia temporal si se cumplen los requisitos, iniciar y finalizar procedimientos de expulsión, gestionar permisos de trabajo, contratar en origen, tener el control desde la llegada hasta la inserción en el trabajo. En materia de seguridad, la Generalitat va a asumir competencias en régimen sancionador y de expulsiones, y la Generalitat resolverá casos ordinarios y la Junta de Seguridad de Cataluña los casos de delitos graves. Hablamos también de un aumento de 1800 efectivos de los Mossos d'Esquadra para asumir funciones que hoy realizan la Policía Nacional española y la Guardia Civil. También control de fronteras en inmigración, tráfico de personas, competencias en los CIE, entrega de documentos NIE y TIE. Se incluye un traspaso de servicios, funcionarios y recursos y la posibilidad de que los ayuntamientos tengan un papel clave en el proceso de acogida y de integración. Es decir, que las competencias que ahora tiene España las pase a tener a Cataluña. Los deberes y los valores serán los catalanes, y el estatut y el catalán como referencia. Me gustaría preguntar al señor Iglesias si cree que la gente de Esquerra Republicana de Catalunya es racista por querer que Cataluña tenga las competencias, si lo es también la gente del PNV, si lo es la gente de SUMAR que va a votar a favor o si lo es el Partido Socialista por haber negociado, cerrado, registrado y defendido hoy esta delegación de competencias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«La supervivència de la nostra identitat no està garantida, sobretot per l'enorme impacte que aquest fenomen té en la llengua catalana, que, com tots vostès saben, és un factor de cohesió i d'integració social absolutament extraordinari. Fa vint anys, el 46 % dels ciutadans de Catalunya tenien la llengua catalana com a llengua habitual. Avui només un 32,6 %. A Barcelona ciutat hi ha districtes en què en els darrers anys l'ús del català ha caigut per sota del 20 % de la població. Hi ha molta demagògia, molt soroll, moltes mentides, molts interessos electorals, però no hi ha ni una sola proposta sobre la taula. L'única, aquesta llei que es vota avui. Així que, si els importa una mica Catalunya, si els importa una mica la gent i si els importa una mica el benestar dels ciutadans, no la malbaratin. La llei que avui es debat és clara i ho torno a explicar perquè sembla que per a alguns no queda prou clar quin és el debat avui. Aquest no és un debat sobre les polítiques concretes que s'han d'aplicar en matèria d'immigració. Si els CIEs es tanquen o no, si les polítiques són més o menys dures, això ho decidiran els catalans. Ni vostès, ni avui ni aquí. El debat avui, senyors del PP, senyors de VOX i senyors de Podem, és si Catalunya ha de disposar o no de les competències en matèria d'immigració. Sí, el que estem proposant és més autogovern, més poder polític per a Catalunya, que és exactament el que preveu l'article 150.2 de la seva Constitució: la possibilitat de delegar competències. Parlem que Catalunya tingui competències per gestionar tots els permisos de residència i de treball, estades acadèmiques, residència temporal i de llarga durada, renovacions i extincions; atorgar residència temporal si es compleixen els requisits, iniciar i finalitzar procediments d'expulsió, gestionar permisos de treball, contractar en origen, tenir control des de l'arribada fins a la inserció al treball. En matèria de seguretat, la Generalitat assumirà competències en règim sancionador i expulsions. La Generalitat resoldrà casos ordinaris. La Junta de Seguretat de Catalunya, els casos de delictes greus. Parlem també d'un augment de 1800 efectius dels Mossos d'Esquadra per assumir funcions que ara fan la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil: control de fronteres, immigració i tràfic de persones i competències en els CIEs, entrega de documents NIEs i TIEs. S'inclou un traspàs de serveis, funcionaris i recursos i la possibilitat que els ajuntaments tinguin un paper clau en el procés d'acollida i d'integració. És a dir, les competències que ara té Espanya, que les passi a tenir Catalunya. Els deures i els valors seran els catalans i l'Estatut i el català com a referència. I m'agradaria preguntar-li al senyor Iglesias si creu que la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya és racista per voler que Catalunya tingui les competències, si ho és la gent del PNB, si ho és la gent de SUMAR, que hi votarà a favor, o si ho és el Partit Socialista per haver negociat, tancat i registrat i defensat avui aquesta delegació de competències.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Consideramos que hay escenarios que son interesantes y que valdría la pena tener presentes. Yo mismo me expresaba en ese sentido hace dos meses y medio, en un coworking en Barcelona sobre infraestructuras. Para Cataluña, la posibilidad de crear una filial de AENA que incorporara todos sus aeropuertos -Girona, Reus, Barcelona y Sabadell- permitiría desarrollar el modelo aeroportuario catalán; permitiría conectar las estrategias de aeropuertos que ya tienen las competencias de la Generalitat de Cataluña: el de Alguaire y el de la Seu d'Urgell, que también tiene pasajeros y con una importancia estratégica en su territorio; permitiría tener, como usted ha dicho -hago un paralelismo- una fuerte presencia de la Generalitat y también de los agentes económicos del territorio, lo cual hoy no sucede; permitiría corregir las desviaciones de una gestión centralizada que ha perjudicado al aeropuerto de Barcelona, impidiendo que se pudieran cerrar determinadas rutas internacionales de primer nivel, estratégicas para nosotros, pero también impidiendo que se perjudicara a los aeropuertos de Girona y Reus concentrando toda la circulación en el aeropuerto de El Prat de Barcelona.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Però hi ha escenaris que considerem que són interessants i que valdria la pena tenir presents. Jo mateix m'expressava en aquest mateix sentit fa uns dos mesos i mig o tres en un col·loqui sobre infraestructures a Barcelona. Per Catalunya, la possibilitat de crear una filial d'Aena que incorporés tots els aeroports d'Aena, Girona, Reus, Barcelona i Sabadell, permetria desenvolupar el model aeroportuari català. Permetria connectar les estratègies d'aeroports que ja té la Generalitat de Catalunya, el d'Alguaire i el de la Seu d'Urgell, més orientats a l'activitat industrial i de serveis, però també amb passatgers i amb una importància estratègica dins del seu territori. Permetia tenir, efectivament, com vostè ha dit també -faig un paral·lelisme- una forta presència de la Generalitat i també dels agents econòmics del territori, cosa que avui no passa. Permetria corregir les desviacions d'una gestió centralitzada, que ha perjudicat l'aeroport de Barcelona, impedint que es pugui tancar determinades rutes internacionals de primer nivell estratègic per a nosaltres. Però també impedint que es perjudiqués l'aeroport de Girona i el de Reus, concentrant tota l'activitat comercial a l'aeroport del Prat de Barcelona.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de creación de la Oficina de prevención de la corrupción.
«Cabe recordar que en Cataluña desde 2008 se dispone de la Oficina Antifraude, dirigida por excelentes profesionales, un referente en este ámbito, y lo último que nos interesa es duplicar estructuras, y aún menos con la creación de un órgano estatal que centraliza competencias y que pretende coordinar, es decir, controlar la Oficina Antifraude de Cataluña en su tarea de velar por la integridad del sector público catalán. Tampoco nos interesa un nuevo tinglado para finalidades partidistas; no queremos que pase como lo que pasó con el CIS, el Centro de Investigaciones Sociológicas, donde 9,3 millones de euros fueron tirados por pura propaganda política. Una cuestión más que me plantea la iniciativa que se propone. Cabe que se aclaren los partidos del Gobierno español. Hablen y aclárense, a ver qué quieren. Este verano, para hacer ver que se actuaba ante el escándalo del secretario de Educación o ante el escándalo de la obra pública, el presidente Sánchez presentó un plan anticorrupción con quince propuestas, con la creación de una agencia de integridad pública. Y en agosto hemos sabido que se creó una comisión interministerial con la señora María Jesús Montero para impulsar este plan. Para situarnos, ¿nos podrían aclarar si el órgano que ahora se propone, creado por vía parlamentaria, es el mismo que la agencia anunciada por Sánchez y coordinada por Montero? Nos lo deberían explicar, porque el último informe GRECO, que fue ocultado hasta el 1 de agosto por el Gobierno español, no solo deja en evidencia los incumplimientos en materia de integridad del Gobierno de España, sino que afirma que la falta de una estrategia unificada corre el peligro de fragmentar las medidas anticorrupción. ¿Esta propuesta que ahora debatimos forma parte de esta estrategia que ahora exige el GRECO? No quisiera ser sarcástico. Si este tema se lo tomaran en serio, lo más normal sería que presentaran un proyecto de ley del Gobierno que respetara las competencias autonómicas en materia de integridad, consensuado y coordinado con sus socios. Pero, tal y como lo están haciendo, lo de hoy responde a una carrera partidista para quedar bien; una carrera que ustedes tienen con el PSOE y no por la voluntad de resolver nada. Termino. Si tal y como nos parece estamos ante la enésima iniciativa...»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de creación de la Oficina de prevención de la corrupción.
«Cal lluitar per la integritat de les institucions centrals de l'Estat i el seu sector públic, per la integritat del Govern, l'Administració General, el Tribunal de Comptes on, per cert, el descontrol econòmic i l'enxufisme familiar són inaudits. També del Defensor del Poble, el Consell d'Estat, les Forces Armades i Cossos de Seguretat de tot el sector públic, persones físiques i jurídiques que reben ajudes, subvencions, concessions i contractes públics. Però també, i la proposició no en diu res contra la corrupció de la Corona, com dèiem abans, o del poder judicial, encara que sabem que, encara que sabem de les poques ganes de la cúpula judicial de sotmetre's a qualsevol mena de control democràtic. Tant per les corrupteles de tota la vida, les ajudes econòmiques, col·locacions, etcètera, molt pròpies, per cert, del corporativisme extrem que impera en aquest àmbit, com per l'ús polític d'aquestes institucions, com per exemple la prevaricació flagrant del Tribunal Suprem en l'exercici de les seves funcions amb finalitats polítiques com es veu, per exemple, en la negativa d'aplicar l'amnistia. Però el que no és de rebut és la creació d'un nou òrgan que apareix més com una ocurrència d'última hora que com el resultat d'una voluntat real de buscar solucions al problema de la corrupció. En aquest sentit, cal recordar que a Catalunya, des del 2008 es disposa de l'Oficina Antifrau, dirigida per excel·lents professionals, tot un referent en aquest àmbit i l'últim que ens interessa és duplicar estructures, i menys amb la creació d'un òrgan estatal que centralitza competències i que pretén coordinar, és a dir, controlar l'Oficina Antifrau catalana en la seva tasca de vetllar per la integritat del sector públic català. Tampoc ens interessa gaire la veritat, un nou tinglado del Govern espanyol per a finalitats partidistes. No volem que passi com amb el CIS, el Centro de Investigaciones Sociológicas, d'acord amb el qual els ciutadans de tot l'Estat llencem 9,3 milions d'euros per simple i pura propaganda política.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«Ya termino. Usted habla como si tuviera una mayoría que no tiene. Es más, las encuestas la sitúan en un lugar residual. Si algún día quiere hablar con rigor y con respeto de Cataluña, del tejido productivo catalán y de la clase media y trabajadora de Cataluña, nosotros estaremos ahí. Como siempre, visca Catalunya lliure. Y que tengan todos una muy buena Diada. Muchas gracias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«Només li donaré una dada per acabar, no li dono més perquè no tinc més temps. Per la perruqueria, la carnisseria, la gestoria, l'electricista o el pagès, aquesta llei suposaria un sobrecost de més de 1000 euros per treballador. Per un banc, senyora Díaz, només 100 euros i per a l'administració pública, només 59. Qui és que està al costat de les grans empreses? I acabo. Vostè parla com si tingués una majoria que no té. És més, les enquestes la situen en un lloc residual. Si algun dia vol parlar amb rigor i amb respecte de Catalunya, del teixit productiu català i de la classe mitjana i treballadora de Catalunya, nosaltres hi serem, com sempre. Visca Catalunya lliure! I que tinguin tots una molt bona diada. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Antes de empezar, quisiera agradecer mucho el gran trabajo del diputado Josep Maria Cervera. Usted siempre dice, vicepresidenta, que usted nunca miente. Creo que todos aquí podemos certificar que no hace otra cosa que mentir. Es una pena, porque ustedes están mandando a los dos países al traste con sus políticas y sus mentiras. A los pocos trabajadores autónomos, agricultores, pymes que pueden haber facturado un poco más, señora Díaz, este poquito más, se los han cargado ustedes mediante impuestos.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Señor ministro, ha hecho una cosa estos últimos días que le reconozco. Como mínimo, ha reconocido los datos y la situación, y ese es un buen paso, es una reacción positiva, pero no es suficiente, porque lo que hace falta -decimos nosotros- es revertir todo ese déficit crónico que luego explicaré, porque llevará mucho tiempo revertirlo. Con el traspaso no quiero alargarme en exceso. Si tengo tiempo, sí que hablaré un poquito de por qué nosotros este traspaso no lo vemos como solución. La Generalitat no tiene las capacidades reconocidas y, sobre todo, se acepta a Renfe como operador. Me habría gustado explayarme en lo que nosotros llamamos el modelo Ferrocarrils para poner en evidencia cómo es el modelo catalán y el de Renfe: el 95 % de puntualidad y de satisfacción en el caso de Ferrocarriles de la Generalitat de Cataluña. Y le diré una cosa que quizá no sabe: cuando se cuentan los trenes de Renfe que no son puntuales, ¿sabe cómo se cuentan, señor ministro? Antes era a partir de los cinco minutos; ahora, a partir de los quince minutos. ¿Y sabe cómo cuenta Ferrocarriles de la Generalitat los que no son puntuales? A partir del minuto tres. A partir del tercer minuto, Ferrocarriles ya pone esos trenes que no llegan con puntualidad y Renfe a partir de los quince minutos. Por eso le decía que todos esos datos genéricos y medias españolas en Cataluña no nos sirven.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«El senyor ministre ha fet una cosa aquests últims dies que jo li reconec, i és que, com a mínim, ha reconegut les dades i ha reconegut la situació. I això és un bon pas, això és una reacció positiva. No és suficient perquè el que cal ?diem nosaltres- és revertir tot aquest dèficit crònic que ?després explicaré- portarà molt de temps de revertir. Del traspàs, no vull allargar-me massa, però sí que si tinc temps parlaré una miqueta del per què nosaltres aquest traspàs no el veiem la solució. No té la Generalitat les capacitats reconegudes i, sobretot, s'accepta Renfe com a operador. M'hagués agradat estendre'm del que nosaltres en diem el model Ferrocarrils, per posar en evidència com és el model català de gestió ferroviària i com és el model de Renfe. Doncs miri, el 95 % de puntualitat i de satisfacció en el cas de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Però li diré una cosa que no sé si sap: Quan es compten els trens de Renfe que no són puntuals, sap com es compten, senyor ministre? Abans era a partir dels cinc minuts. Ara és a partir dels quinze. Sap com compta Ferrocarrils els trens que no són puntuals? A partir del minut 3. A partir del tercer minut, Ferrocarrils posa els trens a la llista de trens que no arriben amb puntualitat. Renfe, a partir de 15. Per això li deia que totes aquelles dades genèriques, mitjanes espanyoles, a Catalunya no ens serveixen.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«O sigui, senyories del PP, resumint, la solució, al nostre entendre, passa per menys ingerències externes, a l'educació i també a la caixa. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Nos encontramos ante una nueva proposición de ley del Grupo Parlamentario Popular, que plantea modificar el artículo 74 de la LOE en la redacción de la LOMLOE y derogar la disposición adicional cuarta de la Ley Orgánica 3/2020, con una serie de objetivos que desde Junts per Catalunya no entraremos ni a valorar, porque es una nueva injerencia en las competencias educativas de Cataluña y una amenaza al modelo inclusivo de nuestro país. Desde Junts defendemos el modelo inclusivo catalán establecido por el Decreto 150/2017, de escuela inclusiva, que vela por garantizar una atención de calidad a todos los niños y niñas a partir de la inclusión real en las aulas ordinarias con apoyos personalizados, con respeto a la diversidad y fomentando la cohesión social; con adaptación para cada alumno, con servicios de orientación y recursos específicos y con compromiso institucional como parte del servicio de educación de Cataluña. Un modelo que no ha sido nunca suficientemente bien dotado, pese a lo que hoy nos dicen la consejera Niubó y el presidente Illa. Y es en este aspecto donde hay que poner el foco, y no como hace el Partido Popular, con una propuesta que se aleja de la inclusión y se acerca a la segregación. Una proposición que una vez más representa una recentralización encubierta, con la que el Grupo Popular pretende uniformizar modelos desde Madrid, ignorando la realidad y las peculiaridades catalanas al amparo de la LOMLOE, como ocurre con temas curriculares y con tantos otros, y obviando el verdadero problema, que, como decíamos, es una vez más la carencia de recursos.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Ens trobem davant d'una nova proposició de llei del Grup Parlamentari Popular, que planteja modificar l'article 74 de la LOE en la redacció de la LOMLOE i derogar la disposició addicional quarta de la Llei Orgànica 3/2020, amb un seguit d'objectius que Junts per Catalunya no entrarem ni a valorar perquè l'entenem com una nova ingerència en les competències educatives de Catalunya i una amenaça al model inclusiu del nostre país. Des de Junts, defensem el model inclusiu català establert pel Decret 150/2017, d'escola inclusiva, que vetlla per garantir una atenció de qualitat a tots els infants a partir de la inclusió real a les aules ordinàries, amb suports personalitzats, amb respecte a la diversitat i fomentant la cohesió social, amb adaptació per a cada alumne, amb serveis d'orientació i recursos específics i amb compromís institucional com a part del Servei d'Educació de Catalunya. Un model que no ha estat mai prou ben dotat econòmicament, malgrat el que avui ens diuen la consellera Niubó i el president Illa. I és en aquest aspecte on cal posar el focus i no com fa el grup popular, amb una proposta que s'allunya de la inclusió i s'acosta a la segregació. Una proposició que, un cop més, representa una centralització encoberta amb la que el grup popular pretén uniformitzar models des de Madrid, ignorant la realitat i les peculiaritats catalanes a l'empara de la LOMLOE, com passa amb els temes curriculars i amb tants altres, i obviant el veritable problema que, com dèiem, és un cop més la manca de recursos.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Respecto al tercer punto, si se acaban aprobando parte de las comparecencias propuestas que deberían celebrarse en dos días, nosotros creemos que la comparecencia del presidente Pedro Sánchez quedaría plenamente diluida. No nos parece demasiado adecuado. Creemos que la comparecencia del presidente del Gobierno tiene suficiente entidad como para que se haga inmediatamente, durante el periodo de sesiones ordinario. Con respecto a los puntos 4 y 5, por lo que se refiere a la comparecencia de la ministra de Transición Ecológica, nosotros creemos que es un poco pronto, todavía hay incendios. Si queremos que se haga una comparecencia rigurosa con respecto a este tema, nos hacen falta unos días para que se recojan los datos y se pueda preparar como hay que prepararla. Y otra cuestión más, la comparecencia de la ministra de Defensa, nosotros creemos que este es un tema de gestión de territorio y que efectivamente se ve agravado por el cambio climático. En ningún caso, la respuesta debe pasar ni por la centralización ni por la militarización de ninguno de los aspectos vinculados a los incendios forestales. Nuestro modelo, el modelo catalán y el de Junts, es el de gestión del territorio desde la proximidad y con los cuerpos de emergencias civiles. Ya avisamos -como estamos empezando a escuchar eso del pacto de Estado-, sepan ustedes que en Junts per Catalunya nunca vamos a permitir ni validar que se eliminen las competencias de Cataluña ni en este ni en ningún otro ámbito, tampoco en la cuestión de los bomberos, y si creen que vamos a permitir en Junts que en materia de incendios se eliminen las competencias de nuestro país, están muy equivocados.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies. En primer lloc, respecte als processos de què se sol·licita la compareixença respecte a uns processos que segueixen al Tribunal Suprem, nosaltres a Junts per Catalunya, sí que ens preocupen alguns processos que estan duent a terme al Tribunal Suprem. La cúpula del poder judicial està en rebel·lió. Ens agradarà poder-ne parlar. La cúpula del poder judicial s'ha rebel·lat contra el poder legislatiu i està corrompent l'estat de dret, eliminant les costures que protegeixen a l'Estat de dret, a dinamitar la separació de poders i, per tant, l'Estat de dret. I en aquest sentit, doncs, ens sembla adequat poder tenir una compareixença del ministre. En segon lloc, respecte al caos ferroviari, és clar. La deixadesa i la desinversió sistèmica de l'Estat a Catalunya, això sí, tant si governa el PP com si governa el PSOE, doncs està provocant un caos absolutament estratosfèric en el meu país. Aquest estiu l'acumulació d'incidències greus ha estat vergonyós. El col·lapse de les infraestructures ferroviàries catalanes és permanent sempre. Només aquest juliol s'han suprimit a Catalunya 700 trens de Rodalies només en un mes. Catalunya som a la cua de l'execució de les inversions estatals i això no és casualitat, és clar. Amb un minso 20 % d'inversions executades, no ens pot estranyar el que passa després amb les infraestructures catalanes. La causa del caos ferroviari és la dependència pressupostària i legislativa de Catalunya cap a Madrid, per la qual cosa per això sempre defensarem nosaltres Junts per Catalunya la independència, que serà l'única manera de poder donar solució a aquests problemes greus que té la nostra ciutadania. Respecte al tercer punt, si s'acaben aprovant part de les compareixences proposades que hauran de ser en dos dies, nosaltres creiem que la compareixença del president Pedro Sánchez quedaria absolutament diluïda. No ens sembla massa adequat. Nosaltres creiem que la compareixença del president del Govern té prou entitat com perquè sigui ara immediatament, durant el període de sessions ordinàries. Respecte al punt quart i cinquè. Respecte al que es refereix a la compareixença de la ministra de Transició Ecològica, nosaltres creiem que encara és una miqueta massa avançat si encara hi ha incendis. Creiem que si volem que es faci una compareixença amb rigor respecte a aquest tema, ens calen una mica de dies per recollir les dades i preparar-la amb rigor com cal. Un altre tema és el de la compareixença del Ministeri de Defensa. Nosaltres sabem que aquest tema és un tema de gestió de territori i que, efectivament, és un tema que ve agreujat pel canvi climàtic. La resposta en cap cas ha de passar ni per la centralització ni per la militarització de cap dels aspectes vinculats als incendis forestals. El nostre model, el model català i el model de Junts, és el de gestió del territori des de la proximitat i des dels cossos d'emergència civils. Ja avisem que com estem començant a sentir això de pacte d'Estat, sàpiguen que Junts per Catalunya no permetrem, no validarem mai que s'eliminin les competències de Catalunya, ni en aquest àmbit ni en cap tampoc en el tema dels bombers. I si algú s'imagina que junts permetrem que en matèria d'incendis es fulminin les competències del nostre país, doncs està molt equivocat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2025, de 24 de junio, por el que se aprueban medidas urgentes para el refuerzo del...
«El acuerdo de Bruselas que firmaron es un acuerdo absolutamente incompatible con que se vote no junto al PP y a VOX, con votar en contra de que se garantice el modelo catalán, frente a los intentos de centralización del Gobierno español. Es incompatible con votar en contra de que se transfiera la titularidad y la plena gestión de las infraestructuras a Cataluña. Es incompatible con votar en contra de delegar todas las competencias hídricas a Cataluña, con votar en contra del traspaso integral real y efectivo de cercanías de Cataluña, de rodalies, y no esa tomadura de pelo que nos ha vendido el PSC. No es compatible con votar en contra de la ley de amnistía, de rechazar el discurso del rey del 3 de octubre. Es incompatible con votar en contra del concierto económico, de votar en contra de denunciar y compensar el déficit de inversiones y de ejecución presupuestaria, de calcular los balances fiscales, del uso obligatorio del catalán por parte de los servidores y funcionarios públicos, de crear la agencia catalana de inmigración, de tener competencias políticas en materia de energía y de hacer respetar el voto de los catalanes en el Parlamento Europeo. El acuerdo es incompatible con votar en contra de que se blinde la inmersión lingüística, de tener competencias plenas en gestión marítimo-terrestre, de eliminar el distrito universitario único, de votar en contra del reconocimiento del déficit fiscal de más de 22 000 millones de euros, de tener competencias laborales. Es incompatible con votar en contra de que se impulse un salario mínimo catalán, teniendo en cuenta que el coste de la vida en Cataluña es mucho más alto.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2025, de 24 de junio, por el que se aprueban medidas urgentes para el refuerzo del...
«I l'acord de Brussel·les que van signar és absolutament incompatible amb votar no, juntament amb PP i VOX, amb votar en contra de garantir el model català davant dels intents de centralització del Govern espanyol. És incompatible amb votar en contra de transferir la titularitat i la plena gestió de les infraestructures a Catalunya. Incompatible amb votar en contra de delegar totes les competències hídriques a la Generalitat de Catalunya. Votar en contra del traspàs integral, real i efectiu de Rodalies de Catalunya, no la presa de pèl que ha venut el PSC. No és compatible amb votar en contra del compliment de la Llei d'Amnistia, de rebutjar el discurs del Rei del 3 d'octubre. És incompatible amb votar en contra del concert econòmic. De votar en contra de denunciar i compensar el dèficit d'inversions i d'execució pressupostària, de calcular les balances fiscals, de l'ús obligatori del català per part dels servidors públics, de crear l'Agència Catalana d'Immigració, de tenir competències polítiques en energia, de fer respectar el vot dels catalans al Parlament Europeu. L'acord és incompatible amb votar en contra de blindar la immersió lingüística, de tenir competències plenes en gestió marítim-terrestre, d'eliminar el districte universitari únic, de votar en contra de reconèixer el dèficit fiscal de més de 22 000 milions d'euros, de tenir competències laborals. És incompatible amb votar en contra d'impulsar un salari mínim català, tenint en compte que el cost de la vida a Catalunya és molt més alt.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2025, de 24 de junio, por el que se aprueban medidas urgentes para el refuerzo del...
«I una puntualització perquè s'ha de ser molt hipòcrita per venir aquí a plorar, que hi ha un reial decret que inclou no sé quines compensacions a les grans elèctriques espanyoles, quan ells governaven van aprovar i votar a favor de dos reials decrets que compensaven amb més de 3000 milions d'euros a les cinc grans elèctriques espanyoles. En aquests reials decrets, Junts per Catalunya, també, va votar que no. Per què pagar tants impostos per tenir uns jutjats saturats? Per tenir una cúpula judicial espanyola que prevarica, pagar impostos perquè el Govern espanyol pagui bonus extres milionaris als inspectors d'Hisenda perquè segueixin escanyant a la pime catalana, a l'autònom català, als ciutadans de Catalunya. El d'avui no és un ple qualsevol, no és un ple normal. Cada cop que el Govern espanyol posa sobre la taula un reial decret o una llei, ens trobem amb la mateixa situació. Tota la pressió per aprovar el programa electoral del PSOE o el programa electoral de SUMAR i Podemos. El nostre programa electoral no és ni el programa electoral del PSOE ni el programa electoral de SUMAR. Per tant, vostès han de negociar. I negociar no és posar quatre pastanaguetes per tenir-nos contents. Potser amb alguns altres, això sí que els serveix, però això no és negociar. I vostè, ministre, i tots els ministres que avui presenten reial decrets coneixen perfectament el context en el què ens trobem.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Visca Catalunya lliure! Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. Tal y como ya hicimos en la sesión de comisión de la semana pasada, en esta intervención nos gustaría hacer referencia a las dos iniciativas que en este Pleno son objeto de debate con la finalidad de modificar el Reglamento de esta Cámara. Para ponernos en contexto, y más allá del 'y tú más' sistémico de corrupción de los dos grandes partidos españoles, hay que decir que si por algo se caracteriza esta legislatura es por las muchas iniciativas promovidas por los diferentes grupos para reformar el Reglamento de esta Cámara. En este sentido, nosotros, Junts per Catalunya, reivindicamos cada vez que podemos haber forzado la única de esas reformas que hasta la fecha ha prosperado, más allá -se entiende- de la formal para reorganizar las comisiones. Me refiero a la reforma vinculada al acuerdo para la Presidencia de esta Cámara, que confirma que nuestra demanda solo era una cuestión de voluntad política y que blinda que hoy nos podamos expresar en catalán. Y este no es un hecho menor, porque, tal y como dijo la semana pasada otra ponente en comisión, nuestra lengua se encuentra en un momento de debilidad. Ante esta situación, los diputados y las diputadas de Junts sabemos que no basta con que se nos reconozca este derecho negado de forma recurrente para expresarnos aquí en catalán; sabemos que, una vez reconocido, hay que ejercer este derecho. Por eso todas nuestras intervenciones, tanto en el Pleno como en las comisiones, las hacemos íntegramente en catalán, ayudando a reforzarlo y sin ningún complejo. Entenderán, por lo tanto, que para nosotros esta sea la reforma del Reglamento más rupturista de esta legislatura; probablemente -podríamos decir-, la más rupturista desde su aprobación en 1982, sin que esto signifique que no compartamos que las que hoy abordamos también sean necesarias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Com ja vàrem fer en la sessió de comissió de la setmana passada, voldríem amb aquesta intervenció poder-nos referir a les dues iniciatives que en aquest ple són objecte de debat amb la finalitat de modificar el reglament d'aquesta Cambra. Per posar-nos en context, i més enllà del 'i tu més' sistèmic de corrupció dels dos grans partits espanyols, val a dir que per si alguna cosa es caracteritza aquesta legislatura és per les moltes iniciatives promogudes pels diferents grups per reformar el reglament d'aquesta Cambra. I, en aquest sentit, nosaltres, Junts per Catalunya reivindiquem cada cop que podem haver forçat l'única d'aquestes reformes que fins avui ha prosperat. S'estén més enllà de la formal per reorganitzar les comissions. Em refereixo a la reforma vinculada a l'acord per la presidència d'aquesta cambra, que confirma que la nostra demanda era només una qüestió de voluntat política i que blinda que avui ens puguem expressar en català. I aquest no és un fet menor, perquè, com va dir la setmana passada un altre ponent en comissió, la nostra llengua està en un moment de feblesa. I davant aquesta situació, els diputats i les diputades de Junts sabem que no n'hi ha prou amb que se'ns reconegui aquest dret negat de forma recurrent, d'expressar-nos aquí en català. Sabem que un cop reconegut aquest dret, cal exercir-lo. I per això totes les nostres intervencions, tant en el ple com en les comissions, les fem íntegrament en català, ajudant a enfortir-lo i sense cap complex. Entendran, doncs, que per nosaltres aquesta sigui la reforma del reglament més rupturista d'aquesta legislatura. Probablement podríem dir la més rupturista des de la seva aprovació el 1982, sense que això vulgui dir que no compartim que les que avui abordem també siguin necessàries.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta sobre...
«Uno de los vicios del franquismo que ustedes, PP y PSOE, mantienen intactos es que por encima de la justicia y de la democracia siempre está la unidad de España. Y bajo este principio antidemocrático se ha agravado el conflicto histórico con el pueblo catalán, que reconoce el acuerdo de Bruselas firmado por ustedes, y ya nos explicará cuáles son las medidas que va a adoptar para poderlo cumplir. Aquí abro un paréntesis, y me dirijo a aquellos cínicos que nos venden y que se escandalizan cuando alguien se va de putas y callan o cuando el Estado español nos roba cada año más de 22 000 millones de euros a Cataluña; callan cuando no se paga a Cataluña ni la mitad del dinero que está presupuestado mientras que en Madrid se paga el doble; callan cuando solo se invierten 130 euros por catalán y 372 euros por madrileño o 643 por murciano; callan cuando el servicio de cercanías en Cataluña es un auténtico y total desastre; callan cuando la oferta de vivienda ha bajado en picado y los precios están subiendo hasta un 24 % por sus políticas y el acoso al pequeño propietario crece día a día; callan cuando el Estado español es de los países de la Unión Europea con menos vivienda pública; callan cuando el paro juvenil es el más alto de la Unión Europea; callan cuando los sueldos del Estado español son una miseria; callan cuando la gente no puede llegar a fin de mes; callan cuando la productividad y los salarios de hoy son los mismos que hace veinte años y, en cambio, los precios han subido un 25 %; y son los mismos que callan porque cada día el dinero de los catalanes se pierde en el agujero negro de Madrid.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta sobre...
«I obro un parèntesis i m'adreço a aquells cínics que ens venen, que s'escandalitzen quan algú va de putes i callen quan l'Estat espanyol ens furta més de 22 000 milions d'euros cada any als ciutadans de Catalunya. Callen quan no es paga a Catalunya ni la meitat del que ens correspon i a Madrid s'està pagant el doble. Callen quan només s'inverteixen 130 euros per català i 372 per madrileny o 643 per murcià. Callen quan el servei de rodalies de Catalunya és un absolut desastre. Callen quan l'oferta d'habitatge cau en picat i quan els preus estan pujant fins al 24 % per les seves polítiques i l'assetjament a la propietat privada i privat petit també està pujant. Callen quan l'Estat espanyol és dels països de la Unió Europea amb menys habitatge públic. Callen quan l'atur juvenil és el més alt de la Unió Europea. Callen quan els sous de l'Estat espanyol són una misèria. Callen quan la gent no arriba a final de mes. Callen quan la productivitat i els salaris són exactament els mateixos que hi havia fa 20 anys, però en canvi els preus han pujat un 25 % i són els mateixos que callen quan cada dia els diners dels catalans es perden al forat negre de Madrid.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta sobre...
«Vostè anunciava un gran pla anticorrupció, senyor Sánchez, i no explica que la Comissió Europea li exigia tenir un pla anticorrupció abans del setembre del 2024. De fet, fa poquet ha sortit l'informe sobre l'estat de dret que elabora la Comissió Europea i aquest li recorda que no ha fet el pla anticorrupció i li confirma la manca d'eficàcia real en matèria d'anticorrupció a l'Estat espanyol. I, per cert, dels jutges corruptes no ha dit ni una sola paraula. Els escàndols de corrupció, avui els socialistes, ahir el Partit Popular, i la politització de la justícia són conseqüència de tot això. El problema de fons és aquest, senyor Sánchez, i mentre no l'afrontin, estaran condemnats a repetir cíclicament els episodis que, com avui, estem vivint. Un dels vicis del franquisme que vostès, PP i PSOE, mantenen intactes, és que per damunt de la justícia i per damunt de la democràcia, sempre hi ha la unidad de España. I sota aquest principi antidemocràtic, s'ha agreujat el conflicte històric amb el poble català i això ho recull l'acord de Brussel·les signat per vostès, que ja ens explicarà quines són les majories que té per poder-lo complir.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2025, de 10 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Señor ministro, señores diputados, este es el día a día de cercanías de los jóvenes y no jóvenes que utilizan ese sistema de transporte, porque, si alguien piensa que los jóvenes no utilizan cercanías, se equivocan, pues van a trabajar, a estudiar, al gimnasio y a donde quieran. ¿Creen ustedes que son estúpidos? ¿Que no preferirían un servicio de cercanías que funcionara como Dios manda y no un bono joven? ¡Jóvenes españoles, superoferta del Gobierno, gran promoción, me lo quitan de las manos: regalo bonos descuento interesantes para hacer viajes este verano! ¡Estupendo, esto es jauja! Pero si eres un joven catalán, el resto del año vas a tener un servicio que es un desastre. Llegarás tarde al trabajo o te perderás clases. Eso sí, con una fuerte subvención pública, ¿eh? No os preocupéis. Esta ficción se queda corta comparada con la realidad del día a día de los usuarios de cercanías, muchos de ellos jóvenes, pero sirve para entender el punto de vista de Junts per Catalunya. Señor ministro, ¿realmente lo prioritario es dedicar 120 millones de euros cada año a regalarles bonos a los jóvenes para que viajen más? ¿Esa es la prioridad para los jóvenes? ¿Eso es lo que se puede hacer para ellos? ¿Y si tuviéramos un buen servicio de transporte público? ¿Por qué no se plantean eso? Así podríamos seguir. Somos el país de Europa con el paro juvenil más alto desde hace décadas, que acumula un 28 % del paro de toda Europa, y usted dice que este programa tiene setecientos mil jóvenes que se benefician de él. Pero el Estado español tiene casi seiscientos mil jóvenes en paro y es el país de Europa donde los poderes públicos ofrecen, de lejos, menos oferta de vivienda pública protegida y asequible mediante sus políticas, porque no hay que marear la perdiz, hace diez años que la mayoría de las Administraciones públicas del Estado español, tanto el Gobierno central como autonomías y grandes ayuntamientos, están gobernadas por partidos de izquierdas y por sus políticas. El país de Europa que menos vivienda protegida para jóvenes ofrece es España. Y así podríamos continuar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2025, de 10 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Senyor ministre, senyors diputats, aquest és el dia a dia de Rodalies, dels joves i dels no joves que utilitzen aquest servei de transport. Perquè si algú es pensa que els joves no van amb Rodalies, sí que hi van. Van a estudiar, a treballar, a fer oci, al gimnàs o on sigui. I vostès es creuen que els joves són rucs? Que no preferirien un servei de rodalies, que funcionés com Déu mana i no un Bono Joven? Joves espanyols, súper oferta del govern, gran promoció: '¡Me lo quitan de las manos!', de regal, uns bons descomptes interessants per fer alguns viatges d'aquest estiu. Fantàstic! Això és xauxa! Però si ets un jove català, la resta de l'any aniràs amb un servei que és una porqueria i arribaràs tard, perdràs classes o perdràs la feina. Això sí, amb una forta subvenció pública, no patiu. Bé, aquesta ficció es queda curta amb la realitat del dia a dia dels ciutadans usuaris de Rodalies, molts d'ells joves, però serveix per entendre el punt de vista que tenim des de Junts per Catalunya, senyor ministre. Realment allò prioritari és dedicar 120 milions d'euros cada any a regalar descomptes als joves perquè viatgin? Aquesta és la prioritat per als joves? És el millor que es pot fer per ells? I tenir un bon servei de transport públic, per què no s'ho plantegen això? I així podríem continuar. El país d'Europa amb l'atur juvenil més alt des de fa dècades, el país, de fet, acumula el 28 % de l'atur de tot Europa. Vostè ha dit: 'Aquest programa té 700 000 joves beneficiaris'. Doncs escolti, l'Estat espanyol té gairebé 600 000 joves parats. I el país d'Europa on els poders públics ofereixen, de lluny, menys oferta d'habitatge públic, d'habitatge protegit, d'habitatge assequible amb les seves polítiques. 'Amb les seves' vull dir amb les seves, eh? Perquè ja fa deu anys -no cal marejar la perdiu- ja fa deu anys que la majoria d'administracions públiques de l'Estat espanyol, govern central, autonomies, grans ajuntaments, estan governades en mans dels partits d'esquerres. Per les seves polítiques, el país d'Europa que menys habitatge protegit, habitatge per joves ofereix. I així podríem continuar.»