Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
267 declaraciones · página 7 de 9
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley reclamando el cese del Fiscal General del Estado.
«Sabem de què parlem i si no ho podem preguntar a l'alcalde Trias, al conseller Homs, al president Mas i als consellers Rull, Turull, Bassa, Romeva, Forn, el vicepresident Junqueras i el president Puigdemont i a tants i tants d'altres que han estat víctimes del lawfare de l'Estat espanyol. Tot això ho coneixem de primera mà. I vostès, vostès, senyors del PSOE, en lloc de començar per on he començat jo, és a dir, denunciant rotundament l'abús de dret, el lawfare i la injustícia, sempre, sempre heu girat la cara. Això és la història de l'operació Catalunya. No només uns quants policies a les ordres de la cúpula del Ministeri de l'Interior del senyor Fernández Díaz, sinó una operació d'estat que comença el 2012 i s'allarga fins a data d'avui, que implica policies, sí, però també periodistes, empresaris, serveis secrets i jutges, magistrats i fiscals de totes les instàncies. L'operació Catalunya, una operació d'Estat per deslegitimar el moviment independentista que abasta els governs del PP i, evidentment, també els governs del Partit Socialista. Perquè si no recordo malament, ha estat durant mandats socialistes que desenes de persones, polítics, advocats, periodistes han estat espiats per raons estrictament ideològiques, amb eines tan sofisticades com el programa Pegasus.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley reclamando el cese del Fiscal General del Estado.
«Senyories, contràriament al que acostumem a fer, començaré pel final, és a dir, anunciant el vot contrari de Junts per Catalunya a la proposició no de llei del Partit Popular que demana el cessament del fiscal general de l'Estat, el senyor Álvaro García Ortiz. Ho fem així, perquè aquesta iniciativa no és sinó un capítol més d'una evident operació de lawfare, en aquest cas contra una persona que ocupa una de les institucions més importants en tot l'Estat de dret, la Fiscalia General de l'Estat. Mirin, nosaltres sabem de què va això. Sempre comença amb una denúncia falsa o un informe de la policia d'orígens obscurs, que tergiversa els fets o directament els inventa. Una denúncia que, òbviament es filtra als mitjans afins, uns mitjans que deshumanitzen la víctima i anticipen una condemna mediàtica. I continua amb l'assumpció d'aquesta denúncia falsa per part d'un òrgan judicial de part. En aquest punt, bona part del mal ja està fet, però moltes vegades la cosa continua amb un judici sense garanties i acaba amb una sentència injusta.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Els i les esportistes mereixen més respecte perquè són els que posen l'esforç i els que posen el cos. Per això sobta que després de dècades, encara estigui pendent de solucionar-se la situació que viuen alguns esportistes històrics que no van poder cotitzar a la Seguretat Social quan estaven en actiu. Alguns d'ells, com ens explica, avui ens explicava l'exjugador de bàsquet del Barça, Santillana, ja són avis o besavis. Prou de bones paraules i més fets. Els esportistes d'alt nivell els han servit per fer-se fotos en el moment de recollir copes o medalles, però ja fa molts anys que els han deixat en fora de joc a l'hora de tenir pensions dignes que reconeguin aquest esforç. Els diuen que ho solucionaran a través de l'Estatut de l'esportista. Molt bé. Els recordo que l'Estatut de l'artista va trigar set anys a ser una realitat i encara està molt lluny de desplegar-se. No crec que els esportistes d'elit mereixin haver de jugar una altra pròrroga. Aquest partit l'haurien de tenir guanyat ja fa moltes temporades. Compte perquè ara són ells els que no volen fer-se la foto amb vostès. El que volen són fets.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Gràcies, presidenta. Bé, tenia ganes de jugar a aquest partit, si em permeten. Per començar, senyors diputats del PP, els diré que el títol de la seva proposició de llei no correspon a l'objectiu real. M'explico i els demano que vagin de cara. Diuen que volen garantir la representació internacional de les federacions esportives espanyoles. En realitat estan obsessionats en impedir la participació de les nacions històriques de l'Estat espanyol en competicions internacionals oficials. Aquest és l'objectiu. I com ho volen fer? Carregant-se l'esmena del PNB a l'article 48.2 que permet a les federacions esportives autonòmiques participar directament en l'àmbit internacional, com s'ha recordat, en modalitats o especialitats esportives amb arrelament històric i social a la respectiva comunitat autònoma o si la federació autonòmica ha format part d'una federació internacional abans de la constitució de la Federació espanyola corresponent. Això sí, amb el vistiplau de la federació internacional de torn i del Consell Superior d'Esports. Cert. Quedi clar que nosaltres vàrem votar en contra de la llei espanyola de l'esport perquè, malgrat que es millora la participació de les seleccions catalanes, per exemple de les gallegues o de les basques, segueix sense reconèixer-se de ple el dret a la seva participació internacional oficial. I això és així perquè uns i altres, el PP i el PSOE, tenen por. Tenen molta por. Vostès tenen molta por. Por del potencial de Catalunya a l'esport, de la dependència de les seleccions espanyoles dels esportistes catalans a l'hora d'aconseguir victòries, del fet que en algunes modalitats esportives Catalunya batria Espanya si competissin en igualtat de condicions a nivell internacional, com passa al futbol, on les nacions d'Anglaterra, Escòcia, Gal·les o Irlanda del Nord poden enfrontar-s'hi.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de protección de las libertades y seguridad ciudadana.
«Com vostès ja saben, des de Junts per Catalunya no acceptem el joc que tant d'èxit els hi ha donat amb d'altres del 'o lo tomas o lo dejas', que en seguretat ciutadana es tradueix en 'o compres al marc del Ministeri d'Interior i les hipoteques del senyor Marlaska o et quedes sense res'. No acceptem el xantatge de l'adhesió total o res, i menys quan sabem que vostès, i molt especialment el senyor Marlaska, no han tingut mai voluntat real de revertir el retrocés de 2015 i alinear la seguretat ciutadana amb els estàndards de les Nacions Unides, de la Comissió de Venècia, que és el que demanen des de la comissària europea de Drets Humans fins a organitzacions com Amnistia Internacional, Irídia o Stop Bales de Goma. Alguns disculparan el PSOE per ser captiu dels sindicats policials, però vostès no són captius de res, i encara menys de la ultradreta. El mateix PSOE que deia voler derogar la llei mordassa va ser el primer en donar cobertura a les clavegueres de l'Estat del PP en l'Operació Catalunya, el primer a posar-se al costat de Vox, Ciudadanos i PP al Parlament Europeu per votar el suplicatori del president Puigdemont o per eliminar les referències al catalangate de l'informe Pegasus. El PSOE va ser el primer a entregar-se a una repressió judicial que ara, per cert, li està explotant a la cara. Recordem que el 2018 el senyor Sánchez demanava el compliment íntegre de les penes de la sentència del procés i que el 2019, en plena campanya electoral, el senyor Sánchez es va comprometre 'a traer de vuelta ante la justicia española' el president Puigdemont. O, ara mateix, el PSOE a Catalunya hem vist com actua quan el senyor Illa ha rebut abans els feixistes de l'entitat Societat Civil Catalana que el grup majoritari a l'oposició al Parlament de Catalunya. Vostès són un partit molt acomplexat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de protección de las libertades y seguridad ciudadana.
«I, evidentment, l'any 2015 també es va aprovar la pota policial legislativa d'aquesta operació d'estat, batejada com a llei morrió; morrió, perquè va néixer amb l'única voluntat de posar a disposició del Ministeri de l'Interior tots els instruments necessaris per criminalitzar la llibertat d'expressió i els drets de reunió i de manifestació. El seu partit, senyories del PSOE, des del primer moment va dir que la drogueria, aquesta llei mordassa. 'La derogación de la ley mordaza es absolutamente imprescindible', va dir el senyor Antonio Hernando, portaveu del PSOE l'any 2016, i des del 2016 ho han promès centenars de vegades i, a més a més, ho han compromès en les dues investidures del senyor Sánchez. Van presentar fins i tot un recurs d'inconstitucionalitat, en coherència amb la denúncia que feien de que aquesta llei era una tornada a l'estat policial que, segons les seves pròpies paraules, portava a un dret administratiu sancionador de l'enemic, preventiu, que dona a la policia poders exorbitants i que inverteix l'ordre constitucional posant el focus en la seguretat i no en l'exercici dels drets. Són les seves pròpies paraules. Vull posar-ho en relleu perquè el que avui debatem no és el replantejament democràtic de la seguretat ciutadana que vostès deien que farien, sinó una versió light de la llei mordassa, que ni la reformula ni, encara menys, hi insisteixo, la deroga, sinó que es limita a polir-ne alguns dels seus aspectes més lesius. Això sí, amb molta molta precaució de no fer enfadar els sindicats policials.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de protección de las libertades y seguridad ciudadana.
«Presidenta, senyories, molt bona tarda. Avui debatem la presa en consideració de la reforma de la llei de seguretat ciutadana, una proposta que, malgrat el canvi de nom i un èmfasi retòric que es dona en la part de la llibertat del binomi llibertat-seguretat a l'exposició de motius, al primer article d'aquesta proposta deixa ben clar que som davant d'una simple modificació de la llei de seguretat ciutadana de 2015. No seré jo el que ara menystingui les millores que s'han incorporat, que s'incorporen ara en aquesta proposta, i que han resumit els diputats Santiago i Legarda, que m'han precedit, però sí que crec que cal aixecar una mica la mirada, i si ho fem, veiem que la proposició que se'ns presenta ni deroga ni replanteja els fonaments antidemocràtics de la llei aprovada unilateralment pel Partit Popular en el nefast, en el molt nefast, legislativament parlant, any 2015. És important recordar el context de laprovació de la llei mordassa. El 2015 va ser lany que lestat profund espanyol, per la via de la majoria absoluta del PP, va preparar tota una bateria legislativa que en el seu conjunt suposa un cop a lestat de dret, que ha servit després als ressorts institucionals, policials, judicials, econòmics, mediàtics de lEstat per criminalitzar al crit de '¡a por ellos!' i amb total impunitat els moviments socials assenyalats com a enemics dEspanya, i molt concretament lindependentisme català. Recordem-ho: la reforma del Tribunal Constitucional que fa de lòrgan de garanties un actor polític sectari com el que més, que interfereix en lactivitat legislativa i executa les seves pròpies resolucions; la reforma penal sobre terrorisme gihadista, que obre la porta a un terrorisme difús, sense violència, contrària als estàndards europeus, una autèntica amenaça, com hem vist en les últimes gesticulacions del jutge García Castellón; o el delicte denaltiment del terrorisme, la mordassa penal. Totes aquestes normes, i moltes més, amb lobjectiu únic de trolejar les garanties de lestat de dret i emparar la repressió sense límits de ladversari polític.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la protección digital de la salud mental de la juventud.
«Molt bé. Gràcies, presidenta. Bé, per segona setmana consecutiva el Grup Parlamentari Socialista recordem-ho, principal partit de govern- porta una iniciativa amb una sèrie de punts que podrien semblar correctes, però malauradament venen amb una iniciativa que de nou no és vinculant i només serveix per generar titulars, que venen a tapar una altra realitat i és que el govern espanyol no ha fet els deures. I lògicament, si pretenen que normalitzem aquesta situació, els direm que de cap de les maneres. Anem a pams. Les propostes que fan les hauria de posar en marxa directament l'executiu, que per alguna cosa és l'executiu. La majoria dels punts que proposen ja els han tingut en compte al Parlament Europeu a l'hora de fer, per exemple, el reglament de la DSA, la Llei de Serveis digitals, que ha de servir per protegir no només els nens i els joves, sinó tota la població dels abusos i dels perills de les xarxes socials o d'internet en general. I com ja els vàrem dir la setmana passada, quan van portar també una iniciativa no legislativa sobre la violència masclista digital, el que ha de fer el govern espanyol és senzillament desplegar d'una vegada per totes el reglament d'aquesta llei de Serveis digitals, d'aquesta DSA.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la revisión y readecuación de la normativa derivada del Real Decreto...
«Bona tarda, president, senyories. A veure si ens aclarim, senyories del PP. Vostès presenten una PNL que qüestiona un reglament que ve a desenvolupar l'article 25 de la llei mordassa, que vostès varen aprovar unilateralment amb la seva majoria absoluta. O sigui que varen aprovar una llei, una llei com la llei mordassa, i ara en qüestionen la seva aplicació. I a l'altra banda, senyories del Partit Socialista, els hi recordo una frase que va dir un representant seu, concretament el senyor Antonio Hernando, l'any 2016: La derogación de la ley mordaza es algo absolutamente imprescindible, es uno de los elementos que más ha atacado los derechos y libertades de los ciudadanos. El PSOE va a cumplir con el compromiso de derogarla. Repito, Antonio Hernando, 2016. I, des del 2016, vostès han promès centenars de vegades la derogació de la llei mordassa i no l'han derogat. Al contrari, ara fa unes setmanes van anunciar una versió light de la llei mordassa, que no reformula la seguretat ciutadana i encara menys deroga la regressiva llei actual, sinó que es limita a polir-ne alguns dels seus aspectes més lesius. Una proposta que continua permetent que la policia espanyola dispari bales de goma a Catalunya, on una llei del Parlament ho prohibeix, o que continua criminalitzant la protesta democràtica, un tema molt sensible per al moviment independentista català. I, no contents amb això, tapant-lo amb la presentació de la seva proposta, han tingut la barra d'amagar l'entrada en vigor d'un reglament de registres en activitats com l'allotjament i el lloguer de vehicles que deixa curta la llei del PP en vulneració de drets i que suposa una intromissió inacceptable en la intimitat de les persones. És a dir, el PP va fer el 2015 una llei més pròpia dun règim autoritari que duna democràcia, i vostès, senyors socialistes, que deien que la volien derogar, han fet just el contrari amb un reial decret que porta a lextrem el seu caràcter repressiu i securitista. Crec sincerament que s'haurien d'aclarir, tant els uns com els altres.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las múltiples incidencias y problemas ocurridos durante...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Nosaltres venim a parlar de trens, encara que sigui un déjà vu, encara que en parlem molt, però hi ha motius per fer-ho. És evident que davant de la situació de deteriorament del servei cal provocar una reacció. Cal que hi hagi una reacció. Ja ha passat el moment de les reflexions i dels debats. El que cal és que s'actuï i que es prenguin decisions. I això, de moment, no ho estem veient. Una de les mesures, precisament, que proposa la proposta i que estem d'acord és que una de les coses que cal millorar és la millora de l'atenció a l'usuari, al ciutadà que utilitzi el ferrocarril amb tantíssimes incidències com hi ha. Senyors del Partit Socialista, hi ha problemes a la xarxa i a la infraestructura i hi ha problemes als serveis. Els de la xarxa i la infraestructura Costarà temps d'arranjar perquè ve de molts anys enrere. Però millorar l'atenció a l'usuari, el seu acompanyament es pot fer d'una forma molt més ràpida i molt més eficient.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«I això és així perquè el nou reglament europeu confirmà la metodologia de treball de la Comissió Europea, basada principalment en definir inversions ferroviàries per criteris de creació de riquesa i de valor afegit per a l'economia europea. Aquest era el gran objectiu europeu que justificava la decisió d'incloure el Corredor mediterrani. Quan la Comissió Europea incloïa el Port de Barcelona, per posar un exemple, a la xarxa europea, un port exclòs de la proposta espanyola, Europa -deia- estava pensant en connectar un port europeu estratègic. Fins aquí determinades decisions que s'han pres a Europa i quins criteris i quin rol han tingut diferents governs espanyols, principalment del Partit Popular, però que ha anat succeint després. Aquesta obra d'importància estratègica europea i d'obligat compliment pels estats, el que li ha passat és que ha acumulat anys i anys d'endarreriments i que acumula una llarga llista on podríem posar pràcticament tots els ministres de Transports que han tingut els diferents governs, anunciant dates d'acabament de l'obra del Corredor mediterrani i totes elles incomplertes.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«Algú es pregunta en què estava pensant Europa per forçar aquesta decisió? Potser en respondre a la demanda, a la eficiència? Potser per posar les infraestructures al servei de l'economia? De seguida ho veurem en paraules de la pròpia Comissió Europea. Aquest episodi acaba l'any 2013 amb l'aprovació al plenari del Parlament Europeu de la Xarxa Transeuropea de Transports, el mapa de la xarxa, dins d'aquest nou reglament. L'aprovació es va fer per 546 vots a favor, 104 en contra i 41 abstencions, amb el vot en contra dels diputats del Partit Popular espanyol, exactament igual que ho han fet aquests diputats, fins i tot desmarcant-se del Partit Popular Europeu l'abril d'aquest any 2024, senyor ministre. Suposo que vostè en deu ser coneixedor. La història es repeteix. Un mapa ferroviari que no s'aprovà pas com a directiva, tema important, com a recomanació als estats, sinó que s'aprovà com un reglament europeu, és a dir, que és d'obligat compliment pels estats. Catalunya va aconseguir una gran victòria europea. El diputat europeu Ramon Tremosa i membre del Comitè de Transports del Parlament Europeu hi va participar activament, juntament amb altres actors econòmics i polítics, però també era una gran victòria de l'economia, de la logística, de l'eficiència en la gestió pública i de la competitivitat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Sense voler-ho, ho van fer bé i ara, en canvi, tornen a proposar una reforma contrària als drets i les llibertats dels ciutadans i que l'únic que busca és reforçar la judicialització de la política, el govern de les togues, en aquest cas el govern de la Junta Electoral, per la via d'impedir, mitjançant una institució inacceptable democràticament com és la inelegibilitat per motius ideològics, el dret a la participació política. Una mesura contrària a la llibertat ideològica i al pluralisme polític. Quin és el proper pas? La il·legalització dels partits independentistes o de qualsevol partit la ideologia del qual no els agradi? La seva proposta és una empanada de democràcia militant, és a dir, antidemocràtica, sense cap ni peus, començant per l'exposició de motius muntada a base de sentències nefastes dictades per un Tribunal Constitucional ultraideologitzat, el mateix que va dictar la sentència de l'Estatut, que es creia més defensor de la Constitució que no Tribunal Constitucional. Començant per la part, deia, de l'exposició de motius i acabant per la part dispositiva, tot plegat és una proposta que no té cap sentit.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los principios democráticos que inspiran la acción del Gobierno.
«I acabo amb una pregunta, senyor Pérez i senyor Tellado. Em poden assegurar que el senyor Marchena, ara que sabem que el 8 de novembre deixa la sala segona, la presidència de la sala segona del Tribunal Suprem, em poden assegurar que no anirà a les llistes del Partit Popular a les properes eleccions generals? Em poden assegurar que no el proposaran de magistrat al Constitucional o que no el faran fiscal general quan tinguin l'oportunitat de fer-ho? Oi que no? Doncs millor que les lliçons de democràcia se les quedin per vostès. Moltes gràcies. Buenas tardes, presidenta, señorías. En primer lugar, quiero felicitar hoy, que es 9 de octubre, a los hermanos valencianos y hermanas valencianas en el día nacional del país valenciano. Siempre estaremos a vuestro lado. Señor Pérez, señor Tellado, lo primero que quiero decirles es que coincido con ustedes en que el Gobierno de Sánchez en ningún caso es ejemplo de virtud democrática. Si ha habido algún avance democrático en esta legislatura ha sido solo por la necesidad de los siete votos de los diputados de Junts per Cataluña. Que yo hoy pueda hablar en catalán o que usted pudiera haberlo hecho la semana pasada en gallego, como hubiera hecho si no menospreciara su propia lengua, o que se haya aprobado una ley de amnistía que impugna radicalmente el régimen del 78 por ser una continuación del régimen de 39 es únicamente gracias a la fuerza de los siete diputados de Junts per Cataluña.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Gràcies, presidenta. Em dona la sensació que només Junts té la voluntat d'explicar als ciutadans allò que aquí ningú explica. A nosaltres no ens importen els titulars, i tenim una llibertat que la majoria de vostès no tenen. I la tenim, aquesta llibertat i aquesta capacitat, perquè nosaltres no hem signat cap acord d'estabilitat amb vostès, som l'únic partit que no l'ha signat, i perquè, per primer cop a la història, el raspall de Madrid, el gran raspall de Madrid, no ha funcionat. Fa deu anys vostès, senyor Sánchez, criticaven que per les comunitats autònomes només es repartís un 18 % del dèficit marcat per Europa. I ara que són vostès al govern, ens diuen que hem d'aplaudir i que hem de votar a favor d'un miserable 4 %. Fa deu anys, l'Estat se'n quedava un 82 % i es repartia entre les comunitats autònomes un 18 %. Avui, l'Estat se'n queda un 96 % i en vol repartir un 4 %. Fa deu anys, el 2014, Esquerra Republicana va presentar una moció al Parlament de Catalunya que vostès van votar a favor, que defensava aquest terç que defensem nosaltres ara. No estem defensant res i exigint res que no defenséssim ja, juntament amb Esquerra i amb vostès, al Parlament de Catalunya el 2014. Això que vostès ens presenten no tindrà els vots de Junts.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«La nostra vocació política no és donar estabilitat al govern espanyol; tampoc és desgastar ningú. I qui no entengui que som un partit català independentista, mai podrà entendre el que diem aquí i el que votem aquí. I qui no entengui que nosaltres som aquí per Catalunya, i Catalunya entesa com una nació, i no com una comunitat autònoma més, mai podrà entendre què fem aquí i el que fem aquí. I qui no entengui que nosaltres no regalem ni un sol vot dels catalans a canvi de res, sempre, sempre, sempre s'equivocarà amb nosaltres. Junts no forma part de cap bloc espanyol. No som aquí per fer el que s'havia fet fins ara, i ja vam advertir que si els vots de Junts eren decisius, res tornaria a ser com havia estat fins ara. I tenim clar que, amb aquest set vots aquí al Congrés, no farem la independència. L'estat espanyol cada dia és més endins, però, si amb aquests set vots podem fer que cada dia estigui més enfora, ho farem. Si amb aquests set vots podem recuperar el terreny perdut, ho farem. Si amb aquests set vots podem fer que vostès facin allò que sempre ens han dit que no era possible, ho farem. I com que per molts de vostès l'incompliment també és una normalitat, els costa entendre que un partit es planti quan no es compleix. Estan acostumats a la comoditat que els han donat altres aliances, altres aliances que els perdonen els incompliments reiterats i que es conformen amb una foto i un bon titular. Nosaltres no som així. No som això. Si no ingressen, senyor Sánchez, no hi ha crèdit, no es fia. Negociar, senyor Sánchez, és una bona opció, però quan tens un govern en minoria, negociar és una necessitat. I cap xantatge ni cap pressió servirà perquè passem per alt els seus incompliments, senyor Sánchez.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, jo porto unes notes per parlar de l'alta velocitat ferroviària, i és de la que acabaré parlant. Efectivament, l'alta velocitat, malgrat que ha estat la prioritat absoluta de les inversions i de les infraestructures d'aquest país durant molts i molts i molts anys, està perdent fiabilitat, està perdent puntualitat. No cal magnificar-ho, tampoc. El caos real són les rodalies, això ho sap tothom. Avui mateix -'avui', que diria el meu bon amic Eduard Pujol- s'ha cremat un tren i una catenària a la R-3, un recorregut famós per les incidències des de fa molts anys. Els usuaris de les Terres de l'Ebre, al sud de Tarragona, passen un calvari, ja des de fa uns dies, duplicant i triplicant el temps de trajecte, havent d'agafar un bus alternatiu que resulta que no hi acull prou gent a les set del dematí i s'han d'esperar una hora més que vingui un altre autobús a recollir-los a la intempèrie, amb unes infraestructures absolutament deficitàries. A la comarca del Montsià, l'única estació ferroviària d'ADIF, la d'Ulldecona, està tancada des de fa un munt de temps: ni servei ni infraestructures. I per cert, avui -també avui- un AVLO de Figueres ha sortit quaranta-cinc minuts tard del seu origen. Això és cada dia. Això sí que és el caos. Per cert, senyors del PP, vostès tenen tanta responsabilitat en això com el Partit Socialista. Com a mínim, la mateixa.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«En tot cas, Junts per Catalunya tenia molts motius per presentar una esmena a la totalitat, com acabo d'explicar, però no l'hem presentada, senyor ministre, senyors del PP, perquè en el diàleg amb el ponent socialista de la llei -i em consta que també ha succeït amb altres grups amb objeccions semblants, com s'ha explicat aquí- hem arribat a un compromís que, a través de les esmenes parcials, es corregiran algunes d'aquestes discrepàncies. Simplificant molt, es respectarà d'una forma clara les competències de la Generalitat i de les altres administracions competents, es corregirà el concepte de sistema nacional, es reduirà i simplificarà la proposta d'organismes, s'evitarà l'intervencionisme i altres qüestions, moltes altres, que, com dic, s'abordaran en el tràmit de la llei. Per a nosaltres, òbviament, l'alternativa no és votar l'esmena a la totalitat del Partit Popular. L'expedient que té el Partit Popular, des de l'òptica del centralisme de les seves propostes i de la tebiesa amb el tema de la mobilitat sostenible, està clar que a nosaltres no ens inspira cap confiança. Votarem en contra de l'esmena.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyores del Partit Popular, ja és ben curiós això de vostès. Vostès surten sovint aquí, en aquest faristol, i donen lliçons sobre què cal fer i què no cal fer en un determinat tema, com si fossin els més exemplars, com si la resta de grups no coneguéssim allò que fan habitualment quan el Partit Popular ha governat o governa, com si no sabéssim que quan les coses surten diferents d'allò que vostès es proposen, aquest miratge es trenca i llavors surt la veritable bèstia que porten dintre. Que el poble de Catalunya vota un estatut que a vostès no els agrada? Cap problema, presenten un recurs d'inconstitucionalitat per tal que siguin els seus jutges qui ajustin el redactat a allò que vostès volen. Que el poble de Catalunya vota en un referèndum? Cap problema, vostès treuen la policia al carrer per estovar-nos, apliquen un 155 i destitueixen el Govern de la Generalitat de Catalunya. Que aquest Congrés aprova una llei d'amnistia i vostès no hi estan d'acord i perden la votació? Cap problema, vostès activen de nou el Poder Judicial per usurpar la voluntat legítima d'aquesta Cambra, promovent l'incompliment de la llei. I, com deia, després pretenen sortir aquí a donar lliçons. Doncs no, no cal pas que s'hi esforcin, perquè nosaltres sabem que quan es tracta de Catalunya, la seva catalanofòbia s'olora a quilòmetres de distància.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«Bona tarda, presidenta, senyories. El CNI és una institució clau de l'Estat i també és una institució totalment aliena a l'Estat de dret europeu. La iniciativa del PNB és un avenç en aquest sentit, perquè, en primer lloc, es proposa aclarir la responsabilitat política de les actuacions del CNI imputant-la directament al president del Govern i millorant el control parlamentari per la via de les comissions de control i de secrets oficials. En segon lloc, reforma el control judicial del CNI. El control previ passaria a ser exercit per tres magistrats en lloc d'un de sol, que decidirien per mutu acord, encarregats d'autoritzar, aquests magistrats, i establir les condicions de les actuacions. També s'afegeix un control judicial ex post al qual el CNI haurà de reportar les actuacions realitzades. Anunciem ja d'entrada el nostre suport a la presa en consideració i agraïm al Partit Nacionalista Basc la persistència en l'empresa de sotmetre tots els espais de l'Estat, especialment aquells racons més foscos de l'Estat, al control democràtic. La intel·ligència té com a finalitat la seguretat de l'Estat, no té carta blanca per dedicar-se a interessos espuris, com la persecució de l'adversari polític. Com tot poder públic, ha d'estar subjecte al principi de legalitat propi de l'Estat de dret. La seguretat no pot ser mai una excusa per saltar-se l'ordenament jurídic i la interdicció de l'arbitrarietat. Precisament, la responsabilitat política i el control judicial dels serveis d'intel·ligència és el que exigeix l'Estat de dret europeu. Em remeto a l'informe de la Comissió de Venècia de 2015 sobre la supervisió democràtica per part de les agències d'intel·ligència i també em remeto a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que estableix que la ingerència de la intel·ligència dels Estats en els drets de l'individu ha d'estar sotmès als principis de legalitat i proporcionalitat, molt especialment quan es tracta de la intervenció de dispositius informàtics, i sempre amb el control previ i posterior judicial per constatar que no s'han produït violacions ni actuacions desproporcionades.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Per últim -i dic per últim, no perquè no hi hagi més dades, sinó perquè no hi ha temps de tractar-les totes i el cert és que el resultat sempre acabaria portant-nos allà mateix-, si parlem de menors no acompanyats, l'any passat, el 2023, van incorporar-se al sistema més de 2300 menors a Catalunya, que representen gairebé un 20 % del total. I en aquesta primera meitat d'any, del 2024, gairebé 1400 de nous. El contingent atès avui per la Generalitat s'acosta als 7000 joves, entre ells més de 3000 joves de més de divuit anys, als quals s'intenta garantir la seva adequada inserció sociolaboral. Si ho mirem amb perspectiva dels darrers vuit anys, del 2015 al 2023, segons l'Estat, Catalunya hauria acollit més de 10 000 menors no acompanyats. Si agafem les dades de la DGAIA, algun miler més. En definitiva, l'anàlisi de totes aquestes dades vinculades a la immigració ens mostren sempre un decalatge entre quatre i gairebé vint punts per sobre del que ens correspondria a Catalunya amb relació al pes de la seva població referida a la de l'Estat. Aquestes dades el que confirmen és que Catalunya és un país d'acollida, sense cap mena de dubte, però també confirmen l'important impacte demogràfic que aquests darrers anys el fenomen de la migració ha generat en tots els àmbits de la nostra societat. I és des de la nostra mentalitat d'Estat i des de la vocació de partit de Govern que Junts volem dotar al nostre país de totes les eines necessàries per poder fer les polítiques que pertoquen per gestionar la Catalunya d'avui, però també per preparar la Catalunya del futur.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Reconoce el déficit fiscal que padece Cataluña y se compromete a eliminarlo a través del concierto...
«Ni l'acord inconcret publicat ni vostè aclareixen en què consisteix exactament aquest acord. I no ens ha dit tampoc la xifra que hauria de saber si realment hagués tancat un acord de finançament per Catalunya. Queda clar que no hi ha concert ni res que se li assembli, i això també ho sap el Partit Popular. I ahir vostè va aprovar un altre cop el sostre de despesa al Consell de Ministres. Parlem clar, senyora Montero, Europa els diu a vostès que es poden gastar 40 000 milions d'euros de més l'any que ve com a dèficit i la manera com vostès repartiran aquests 40 000 milions d'euros és el que haurem de votar aquí. I com els repartiran? Això és el que vostès no expliquen. D'aquests 40 000 milions d'euros han decidit que se'n queden per vostès gairebé el 90 %, més de 35 000 milions d'euros sense explicar amb què se'ls gastaran. Perquè no se'ls gastaran ni en pensions, ni en atur, ni en serveis socials, ni en ensenyament, ni en salut. 35 000 milions d'euros se'ls queden vostès. I per Catalunya? Què toca a Catalunya? Diu vostè que la seva proposta beneficia totes les comunitats autònomes. Menteix. Vostès es queden 35 000 milions d'euros i el que toca a Catalunya no arriba ni a 100 milions. Si es pensen que lluitem per la independència per acabar conformats amb una mica de morralla és que vostès encara no han entès com actua el partit que representem, el partit del president Puigdemont. Volem el control. Que Catalunya -ni Madrid ni vostès- que Catalunya mani sobre tots els ingressos, totes les despeses i totes les polítiques de Catalunya. Aquest és el debat real. El poder o el té Madrid o el té Catalunya. I recaptar i enviar els diners dels catalans o tornar els diners dels catalans a la caixa espanyola, ni és concert, ni és poder, ni és tenir la clau de la caixa. Senyora ministra, si vol resultats diferents, faci coses diferents.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley por la que se insta al Gobierno a adoptar medidas en relación con la práctica de la...
«Per tant, abans de venir aquí a instar-se a vostès mateixos a fer campanyes d'informació per evitar la picaresca, és millor que els seus comportaments en l'exercici de la política també els acompanyin d'actituds exemplars, si no, no tenen cap credibilitat. Posin l'ètica per davant de tothom i de tot, no només en allò que els convé i per quedar bé de cara a la galeria, com és el cas d'avui. No enganyin més la gent i diguin les coses pel seu nom, perquè si no cada vegada són menys els que poden prendre seriosament un partit i un Govern que presenta iniciatives parlamentàries com aquesta d'avui a la vegada que viu instal·lat en l'engany i la picaresca permanent. Acabin d'una vegada amb la seva manera falsària d'actuar i les seves trampes pròpies de la novel·la picaresca, perquè com li passa al seu Buscón de Quevedo, que va viure de l'engany i la burla per acabar enfonsat en la seva pròpia desfeta, vostès també s'aniran quedant sols i fracassant cada dia més.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«La legitimació democràtica de qualsevol jutge no pot sortir mai, i menys en dret penal o en drets en què està en joc la llibertat d'una persona o de vàries persones, dels camins marcats pel legislador, i el legislador som nosaltres. El legislador no és el jutge Llarena. Els jutges no poden generar lleis. Les lleis les generem en els parlaments i en els congressos. Els jutges no poden generar lleis, i Llarena vol legislar a través de sentències. Llarena, torno a repetir, vol legislar a través de sentències. Per tant, Espanya, no té un problema anomenat president Puigdemont, Espanya té un problema amb la democràcia i té un problema amb el Tribunal Suprem. En qualsevol altre Estat democràtic i de dret, aquest jutge seria substituït immediatament, i ho dic així, és que no ho vull dir d'una altra manera, no vull dissimular les meves paraules. Qualsevol llicenciat en Dret que estigui en aquesta sala, com jo mateixa, ho sabem, perquè era de primer de Dret. Era de primer de dret, ho sabem. No obstant això, és cert que el Partit Popular ha anat usant aquests jutges no demòcrates o antidemocràtics, de fet, per als seus propis beneficis, per enfrontar-nos a tots, per desgastar el Govern. Però també és cert que el president del Govern, el Govern en el seu conjunt, no estan sent valents. Perquè què pensen fer quan veuen que la democràcia i l'Estat de dret s'estan esmicolant i s'estan diluint entre les mans d'aquest jutges? Res?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«També teníem un deute pendent amb les dones que han patit assetjament per raó d'autoritat o de sexe. Junts va introduir canvis significatius a la llei espanyola de l'esport per reforçar la igualtat efectiva respecte de les condicions laborals i econòmiques a l'esport, o respecte, també, dels protocols per la prevenció i per l'actuació davant de situacions de discriminació, abusos, assetjament sexual i assetjament per raó d'autoritat. Però havia quedat pendent, i Junts ho ha pogut corregir, incorporar l'esmena Rubiales. A partir d'ara, qualsevol actuació que pugui ser considerada discriminació, abús o assetjament sexual i/o assetjament per raó de sexe o autoritat podrà ser sancionada com a falta molt greu, amb inhabilitació immediata. I sí, és cert, els havia dit que potser no calia batejar-la com 'esmena Rubiales', perquè es va presentar molt abans del petó no consentit de Rubiales a Jennifer Hermoso, però el cert és que passarà a la història com l'home que, amb el seu mal exemple, ha provocat un bon canvi a l'esport. Tan bon punt la llei es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat, podrem tornar a dir: 'S'ha acabat'. Hem guanyat aquest partit entre totes i tots, però la competició que juguem les dones per fer una societat més justa segueix. Hi ha encara molta feina a fer per aconseguir la igualtat, perquè la bretxa entre homes i dones sigui eliminada. Si volem fer una societat justa, aritmèticament i social, necessitem lleis justes i, sobretot, mentalitat guanyadora. Les dones esportistes tenen molt a ensenyar-nos i les hem d'escoltar, i ho farem. Vull reiterar el meu agraïment a l'AFE i també a FUTPRO per la seva col·laboració en tot moment per millorar les lleis i per millorar la societat. I ja sabeu: si teniu una bona oportunitat, passeu-nos la pilota, que rematarem a porteria i marcarem gol. Gràcies.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«El Cos d'Agents Rurals, tal com el coneixem avui, va néixer l'any 1986 amb l'aprovació de la Llei 9/1986 del 10 de novembre, de cossos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya. No va néixer únicament per cobrir funcions de gestió forestal i prevenció d'incendis, sinó amb l'ambició de ser una policia dels boscos, que vesteix tot el medi rural amb l'objectiu de vetllar no només pel patrimoni natural, sinó també per les persones que hi viuen, en depenen i el gaudeixen. En definitiva, es va crear un cos per garantir la necessària protecció de la natura del nostre país. I aquesta protecció va començar a ser ferma a partir del traspàs dels serveis de l'estat espanyol a la Generalitat de Catalunya en matèria de conservació de la natura. Des del nostre partit, vetllarem perquè lleis bàsiques espanyoles no minvin ni un mil·límetre, al contrari, la bona feina que fan els agents rurals pel nostre país. Sobre els bombers forestals, i davant d'aquestes lleis bàsiques espanyoles, des de Junts tenim un objectiu principal, que és preservar el model propi de prevenció, extinció d'incendis i salvament català. El model català de gestió de les emergències és un model de resposta integral mixt d'èxit, reconegut arreu, i reflex dels models mixts d'èxit implantats arreu del món, especialment a Europa, en països com França, Alemanya, Àustria o Finlàndia. I ens trobaran sempre defensant aquest model i oposant-nos a aquells que el volen eliminar o que el volen espanyolitzar. Un model integral d'emergències vol dir que es gestionen tots els riscos del país dels cossos operatius propis, i que es coordinen en la seva gestió. D'aquesta forma, tenim policia, bombers, protecció civil, agents rurals i sanitaris com els principals garants de la seguretat pública de Catalunya. I fan front a tots els riscos, en tots els àmbits i activitats, ciutats, indústries, mar, muntanya, món rural. Això ha fet que a Catalunya, a diferència de les comunitats autònomes que han apostat per models externalitzats d'emergència, la resposta davant l'incendi forestal sigui assumida pels Bombers de la Generalitat de Catalunya. Cada any s'incorporen auxiliars forestals per les campanyes d'estiu i, alhora, es disposa de cossos especialitzats. Comptem, també, com no podia ser d'una altra manera, amb els bombers voluntaris, que també actuen com a bombers forestals.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Acabo. No comptin amb Junts per Catalunya per blanquejar aquest sistema judicial d'aquest estat corcat. Nosaltres, sols o acompanyats, continuarem plantant cara per desemmascarar el partit de les cúpules judicials, que, lluny d'impartir justícia, apliquen venjança, i ara ja saben bé que no només a l'independentisme. Res més. Visca Catalunya lliure. Termino. No cuenten con Junts per Catalunya para blanquear este sistema judicial de este Estado carcomido. Nosotros, solos o acompañados, seguiremos plantando cara para desenmascarar el partido de las cúpulas judiciales, que, lejos de impartir justicia, aplica venganza, y ahora ya saben que no solo será el independentismo. Muchas gracias. Visca Catalunya lliure.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Cap partit català que conegui la realitat al nostre país pot acceptar la llei en aquests termes. I el senyor Illa haurà d'explicar molt bé per què el seu partit dona suport a una llei espanyola que, de nou, a qui pressiona i a qui tensa és a Catalunya. Cal que tots fem un exercici de realisme. Sense els recursos necessaris, el sistema no funciona. I com que no funciona, aprovar aquesta llei és enganyar-nos. Potser els donarà molts titulars populistes, però no arreglarà el problema. I entrant al detall de per què s'ha arribat a aquest nivell insostenible d'atenció, cal que els ciutadans coneguin algunes de les coses que fan vostès. La mateixa llei explica que el criteri de repartiment el fixarà la Conferencia Sectorial de Infancia y Adolescencia, un grup format per representants de tots els governs autonòmics i del govern espanyol. Fins ara, també es tenien en compte els criteris d'aquest grup, però no eren obligatoris. Ara, amb aquesta llei, passa a ser obligatori. Ara, amb aquesta llei, totes les comunitats autònomes estaran obligades a acollir el que allà es dicti, vulguin o no, puguin o no puguin.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Amb el pacte entre la dreta popular espanyola i l'esquerra socialista espanyola, es reitera el fracàs de la transició espanyola i es manté la foscor de les cúpules judicials espanyoles. El pacte no només no regenera res, sinó que invalida qualsevol mesura de regeneració democràtica que ens pugui venir a presentar la setmana que ve, a bombo i plateret, el president Sánchez, perquè els jutges que poden i volen fer podran continuar prevaricant amb la impunitat que aquest nou pacte d'Estat, amb què els socialistes es rendeixen a les tesis dels populars i la toga nostra, avala. Aquells que, en campanya, proclamen als quatre vents que cal protegir-se del llop com si no hi hagués demà, amb aquest acord, avui, l'alimenten. No comptin amb nosaltres per blanquejar aquest estat corcat. Junts per Catalunya som aquí per plantar cara, per desemmascarar el partit de les cúpules judicials que, lluny d'impartir justícia, apliquen venjança. Junts per Catalunya continuarem treballant per la independència del nostre país, que és l'única garantia de viure en una veritable democràcia que respecti les llibertats i els drets de tots els catalans, pensin el que pensin. Res més, i visca Catalunya lliure.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Per molts discursets i cartes que facin els socialistes, per molt que intentin vendre'ns, i que la gent es creu, que ve el llop, que si no em votes a mi, ve ell, que aturem la dreta, la realitat és que els socialistes regalen al Partit Popular les decisions importants. Quan governa el PSOE, acaba decidint igualment el PP, acaba decidint igualment la dreta espanyola. Ja ho diuen que el que més s'assembla a un polític espanyol de dretes és un polític espanyol d'esquerres. Continua, doncs, la farsa de la democràcia espanyola. I no es tracta que s'acabi la festa. Es tracta que s'acabi la farsa. I aquí ningú ha tingut els nassos de plantar cara i arribar fins al final, potser perquè han vist el que els passa a aquells que sí que ho intenten. Si parlen de democratitzar la justícia, facin vostès reformes reals. Però deixin de fer numerets. Creïn mecanismes de protecció contra Marchenas, Llarenas o Aguirres, prohibeixin les portes giratòries, aboleixin l'Audiència Nacional, que és el mateix femer que era el Tribunal de Orden Público, incloguin els jutges a la llei del jurat. Estan disposats a fer tot això? No ho estan. No s'hi atreveixen. No hi haurà regeneració democràtica. Espanya no serà una democràcia fins que no s'acabi amb la màfia judicial.»