Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
662 declaraciones · página 8 de 23
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la libertad de información y expresión.
«Seguim parlant de llibertats. Vostès, els que critiquen l'algoritme d'X i busquen el focus mediàtic provocant Elon Musk, són els mateixos que volen convertir-se en el Big Brother, el gran germà, de tots els ciutadans de l'Estat, aplicant l'algoritme del poder, en una expressió molt encertada de Gonzalo Boye, per fiscalitzar des de l'Agència Tributària els regals de boda, els bízums de pares a fills, cada euro gastat. Fan servir la iniciativa d'avui per denunciar la persecució de Trump a alguns mitjans públics de gran prestigi, com la BBC. No serem nosaltres qui defensem Trump, però els atacs socialistes responen a les recomanacions de l'equip de 700 assessors i analistes de Pedro Sánchez -que, per cert, volem saber què costa tot aquest equip- per tapar la mala gestió i el bloqueig dins de l'Estat amb aquest All that jazz internacional. Junts defensa els mitjans públics, per descomptat, jo mateixa hi he treballat en ells 25 anys, a Catalunya Ràdio, a Televisió de Catalunya i també a Televisió Espanyola. Però utilitzar-los al seu favor, a favor del Govern de torn, també va en contra de la llibertat d'expressió. I en poso un exemple, manipulat de manera vergonyant la informació que es va donar sobre el desplegament de la Llei ELA a Catalunya. Ni el Parlament ni els informatius 3Cat van explicar que la pràctica eliminació del copagament de les prestacions que ara tindran els malalts que estiguin amb dependència extrema a Catalunya ha estat gràcies a la moció que va presentar i aconseguir aprovar Junts al Parlament. I em sap greu, personalment i professional, perquè, si els mitjans públics fan seguidisme de qui mana, què ens queda? Que puguin seguir informant de manera veraç i contrastada és responsabilitat de tots nosaltres.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Dit això, la proposta que avui debatem no és res més que una ampliació de la reforma penal del 2015, que va introduir la presó permanent revisable a l'ordenament jurídic espanyol. És una ampliació del que ja existeix. I nosaltres pensem que les decisions polítiques d'especial transcendència, com ho és aquesta, no s'haurien de plantejar des de l'emotivitat, i menys en l'àmbit penal. I no diguem ja que no s'haurien de plantejar des del periodisme d'escombraries o des de les xarxes socials, que viuen precisament de furgar en el dolor de les víctimes. La iniciativa que avui se'ns presenta fa exactament això: aprofitar-se del dolor de les víctimes i de la legítima indignació popular per uns crims repugnants, per afegir dos casos més als supòsits de la presó permanent revisable, l'ocultació de cadàver i la reincidència en el delicte d'assassinat, que, més enllà de més retribució, penalment no aporten res. L'argumentari, de fet, de la iniciativa és ben pobre. L'únic que hem pogut trobar en aquesta proposició és l'afirmació d'una 'Honda preocupación para la Sociedad', segons uns estudis demoscòpics que, per cert, són els mateixos de fa quatre anys i que confirmarien el suport de la societat espanyola a la proposta.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«President, senyories, bona tarda. També molt bona tarda als familiars i a les persones amigues de les víctimes que avui ens acompanyen. Exactament la mateixa iniciativa que avui ens ocupa, exactament, ja va ser objecte de debat de presa en consideració la legislatura passada, concretament el 29 de març del 2022, ara fa quatre anys. Per tant, em podria remetre al diari de sessions d'aquella data i donar per reproduït el que llavors ja vaig dir: si considerem que la presó permanent és una barbaritat contrària a tots els principis de l'estat de dret penal, necessàriament hem d'estar en contra que hi hagi més supòsits en què aquesta presó permanent revisable es pugui aplicar. No obstant, val la pena aprofitar per fer algunes consideracions sobre la instrumentalització irresponsable del dret penal per a fins polítics i partidistes. Mirin, fa unes setmanes parlàvem de revertir la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional de 2015, una iniciativa del Partit Nacionalista Basc. Fa uns minuts, parlàvem de la llei expansiva del Codi Penal espanyol en la reforma de 2015, de la judicialització de la llibertat d'expressió o del terrorisme a la carta, que ha estat sistemàticament utilitzat per criminalitzar un moviment pacífic i democràtic com l'independentisme. I ara parlem de la pena de presó permanent revisable, un invent precisament introduït en aquella reforma de 2015 per la majoria absoluta del Partit Popular. Doncs bé, resulta que n'hi ha uns, n'hi ha uns, que són els que més criden i que reivindiquen sense complexos totes aquestes reformes, que són evidentment, els diputats del Partit Popular, i que són els que reivindiquen, evidentment, les reformes que va aprovar la seva majoria absoluta: la reforma del Codi Penal, del Tribunal Constitucional, de la Llei mordassa, etc., i que fins i tot volen anar encara més enllà, ho hem vist fa uns minuts i ho tornem a veure ara, volen anar més enllà. Però també n'hi ha uns altres, i em refereixo, naturalment, al PSOE, que des del 2018 estan governant i que durant anys han tingut una majoria alternativa per revertir les salvatjades del PP, i què han fet? Doncs és molt fàcil. No han fet absolutament res. Bé, una cosa sí que han fet: utilitzar de forma més callada els recursos del dret penal de l'enemic i donar continuïtat a l'estat d'excepció iniciat pel Partit Popular. Màniga ampla al lawfare, espionatge polític amb Pegasus i ús del Ministeri de l'Interior per perseguir-nos més i millor. I també, per cert, bloquejar la Comissió Operació Catalunya, perquè tot això quedi ben tapadet. I també han fet una altra cosa, encara que no siguem gaire convenciment, sinó simplement perquè els hi vam obligar. El que han fet -que realment val la pena i els felicito per això- és aprovar una Llei d'Amnistia, que és l'única llei estructuralment democràtica que s'ha aprovat els darrers anys, que reconeix l'existència d'un conflicte polític entre l'Estat espanyol i Catalunya, i que posa a zero els excessos comesos per la judicatura espanyola, portant-los allà on toca: als estàndards europeus, on queden en evidència i més que hi quedaran.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«El terrorisme a l'espanyola no és dret penal, és arbitrarietat disfressada de llei que només té un objectiu: perseguir l'adversari polític i criminalitzar projectes polítics sencers. Durant anys, el moviment independentista ha estat perseguit amb l'espantall del dret penal. S'ha volgut fer passar un conflicte polític per un simple episodi delictiu que s'havia de resoldre amb presó i inhabilitacions. Una estratègia deliberada, reforçada amb les reformes penals del 2015 i que ha acabat resultant en un estat d'excepció penal permanent. Primer, amb el cop d'estat i la rebel·lió; ara, amb la malversació i, durant molts anys, amb trames russes inventades i falses acusacions de terrorisme. El marc mental de l'opressor que alguns incauts van comprar per ràbia i que suposem a cambio de mucho. I tota aquesta gran farsa de l'Estat espanyol que es va inventar sobre el terrorisme la vam desmuntar nosaltres. L'hem desmuntat Junts per Catalunya quan els nostres set diputats han estat decisius. Va ser l'any 2023, després de cinc anys d'estar al Govern i, precisament arran de constituir aquesta mesa, que vam obligar el PSOE a treure'ns de la directiva de terrorisme i a deixar de posar-nos a les llistes terroristes de l'Europol. I va ser l'any 2024 que es va aprovar la Llei d'Amnistia, curiosament enmig d'un revival d'acusacions de terrorisme que buscaven atemorir-nos, però que naturalment no ho van aconseguir. Per si no ho recorden, en el cas de Tsunami Democràtic, desenes de persones, moltes d'elles anònimes, van ser acusades de terrorisme, i també ho van ser noms més coneguts, com el president Puigdemont, el seu cap d'oficina, Josep Lluís Alay; la secretària general d'Esquerra, la senyora Marta Rovira; el senyor Xavier Vendrell, Oriol Soler, Marta Molina, Ruben Wagensberg, Jesús Rodríguez, etc. Desenes de persones que fàcilment haurien passat a ser centenars i que avui estarien en mans de fiscals motivats i dels Aguirres y Garcías Castellons de torn, si Junts per Catalunya no hagués bloquejat la Llei d'Amnistia fake el 30 de gener de 2024. Una llei que alguns deien que era robusta, però que en realitat era un colador per al terrorisme a l'espanyola. Vam forçar una segona volta, vam aguantar insults i mentides, i vam obligar el ministre Bolaños i el Govern socialista a aprovar una llei d'amnistia que no volien, una llei d'amnistia que no deixa ningú enrere i que posa punt final a l'ús polític del terrorisme a l'espanyola. I saben què ha dit l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Dean Spielmann, en les seves conclusions del passat novembre? Doncs que la Llei d'Amnistia compleix els requisits jurisprudencials, perquè no inclou violacions greus de drets humans. La Llei d'Amnistia forçada per Junts per Catalunya ha deixat en evidència la bombolla judicial, política i mediàtica espanyola.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«I en el cas concret de les pensions, treballem per la seva veritable revalorització. Una revalorització avui només possible en unes pensions territorialitzades, o sigui, i en el nostre cas, ajustades al cost de la vida a Catalunya. Perquè ara el que passa és que el poder adquisitiu dels nostres pensionistes està per sota del de bona part dels pensionistes de la resta de l'Estat. I aquesta és una injustícia que cal revertir. Com cal revertir i compensar el deute històric que, en matèria de pensions, també pateix Catalunya. Un deute resultat del diferencial entre el que han aportat al llarg dels anys els treballadors catalans a la caixa de la Seguretat Social amb les seves cotitzacions i el que han rebut els catalans en pensions i prestacions durant el mateix període. Aquest decalatge entre el que s'ha aportat des de Catalunya a la Seguretat Social espanyola i el que aquesta ha tornat en prestacions i pensions durant les quatre darreres dècades, segons la Comissió d'Estudi del Deute Històric del Parlament de Catalunya, és de 30 000 milions d'euros. I això és el que avui també reclamem des de Junts per Catalunya. Hi seran vostès, senyora Mínguez i senyora Vidal? Hi seran, el Partit Socialista de Catalunya i els Comuns, en aquesta reclamació, si els preocupen tant els catalans?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I mentre aquí es perllonguen els problemes, altres països avancen. Canadà, en els mateixos cinc anys en què aquí hem estirat una mesura excepcional, convertida en norma, ha reduït traves i impostos, incentivant la construcció i garantit la seguretat jurídica. Resultat? Un milió tres-cents mil habitatges nous en cinc anys i una caiguda del 21 per cent dels preus. Més habitatge, més oferta, menys pressió. Amb menys propaganda i més feina, les coses sí funcionen. Aquí, en canvi, continuem atrapats en mesures temporals, transformades en eternes, amb paràlisi política i amb discursos que no resolen res. I mentrestant, tant llogaters com propietaris continuen patint. Això no va d'enfrontar uns contra altres, va de compartir solucions. Una societat justa no divideix, protegeix i resol. Les famílies vulnerables necessiten estabilitat real, no pròrrogues eternes d'any en any, i els propietaris necessiten seguretat, no ser els encarregats involuntaris d'una política social que el govern no vol assumir. Per tot això, no. No validarem una excepcionalitat eterna ni una injustícia estructural, sobretot quan existeixen alternatives que beneficiarien tothom. La política ha de protegir, donar esperança i garantir dignitat. El que no pot fer és utilitzar la gent com a instrument i generar molts més problemes dels que resol.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I si parlem de responsabilitats, cal parlar d'habitatges buits. Fa anys que vostès proclamen que són la solució, però no han mogut ni un dit per mobilitzar-los. No han dibuixat un mapa detallat ni cap mecanisme per activar-los. A Catalunya hi ha 90 000 habitatges buits mobilitzables avui, mentre avui ens parlen d'uns 13 000 desnonaments suspesos. No els grinyola tot això? Noranta mil habitatges mobilitzables avui per 13 000 desnonaments suspesos? I sense comptar amb els 13 000 de la Sareb que té a Catalunya. El Govern s'ha de deixar de romanços, arremangar-se i treballar dur, però no. Són més d'eslògans llaminers que ha de fer la feina. I malgrat això, senyora Belarra, escolti... Ah, no, no hi és. Bé, i malgrat això, la solució ja existeix. No requereix cap nou decret, senyor ministre. Si realment disposen de 300 milions d'euros per protegir les famílies vulnerables, poden usar la figura de l'enervació. És simple: En tot desnonament on es declari el llogater vulnerable, l'Estat pot anar i pagar el deute que no ha pogut pagar el llogater i fer se càrrec del lloguer mentre duri la situació de vulnerabilitat. Si vostès paguen, el jutge tanca el procediment. Si el Govern vol, pot evitar qualsevol desnonament i sense carregar injustament el pes sobre els propietaris, com s'ha fet tota la vida, vaja, senyor ministre. Aquesta fórmula ja existeix, funciona, és legal i és justa. Només requereix gestió, és clar, voluntat i responsabilitat. Les tres coses que aquest Govern no ha demostrat en sis anys.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I, paral·lelament, les okupacions. Hi ha comunitats de veïns que fa anys que conviuen amb situacions insostenibles: llum punxada, risc d'incendi, inseguretat, baralles i convivència trencada i els deixen sense cap solució. Què els importarà als veïns d'un okupa que els està amargant la vida si el propietari del pis en té un o en té deu? Què els importarà? El problema és la seguretat, la convivència, la dignitat als barris, el criteri sobre el nombre d'habitatges no resol res. El que resol és actuar, cosa que no han estat disposats a fer durant sis anys. A tot això, s'hi suma una altra incoherència: amb la suspensió de desnonaments, un llogater que ingressa 1700 euros queda totalment exempt de pagar res, però molts altres que cobren una mica més -superen amb prou feines els 1800- han d'assumir tot el lloguer. Que, per cert, és més car que mai. Les recomanacions ètiques indiquen que cap llar hauria de destinar més del 30 per cent dels ingressos a l'habitatge. Llavors, per què alguns ni tan sols paguen aquest percentatge mentre altres ho paguen tot? Aquesta frontera artificial no protegeix millor. Al contrari, castiga la classe treballadora que es trenca l'esquena per arribar a final de mes. No és just que qui fa sacrificis rebi menys protecció que qui queda lleugerament per sota del llindar molt mal plantejat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Recordem d'on venim. El reial decret llei 8/2020 va néixer en plena pandèmia, en una situació de paràlisi global sense precedents. Suspendre temporalment desnonaments va ser una mesura justa i ponderada, una mesura excepcional en un moment excepcional. Però han passat sis anys, d'això. I si, com diu el Govern d'Espanya va com un coet, si tot va tan bé, per què segueixen governant com si fóssim en una pandèmia permanent? Per què prorroguen mesures que només tenien sentit en aquell context extraordinari? En tots aquests anys, el Govern no ha estat capaç de generar alternatives. No ha reforçat el parc públic ni el privat, no ha reallotjat aquestes famílies vulnerables. No han creat itineraris d'acompanyament per sortir de la provisionalitat. L'únic que han fet és carregar la seva responsabilitat sobre els privats, fer pagar a altres la seva incompetència, convertir una mesura excepcional en una penitència indefinida per als propietaris, sobretot petits propietaris, que porten anys assumint un cost que no els correspon. Alguns fa tres, quatre o cinc anys que no cobren el lloguer. I el pitjor és que mentre ells pateixen aquest desgast, els llogaters vulnerables tampoc avancen cap a una solució real, atrapats indefinidament en un sistema que no els garanteix cap futur. Aquest és el seu doble fracàs. Uns pateixen perquè se'ls imposa una obligació que no és seva i els altres, perquè el govern no ha estat capaç d'oferir-los cap sortida estable en sis anys.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Vostès van dir un dia: la sensibilitat dels maquinistes, que estan afectats per la mort dels seus companys i segur que estan afectats per la mort dels seus companys. Però és que estaven tapades o és que és la sensibilitat dels maquinistes? Bé, tothom dins del sector ferroviari sap que sempre hi ha hagut moltes limitacions que han estat tapades, que quan n'han arreglat dos o tres, n'han aparegut quatre o cinc. Que n'hi ha que tenien vint anys que portaven pendent d'arreglar-se i que, ADIF moltes vegades deia que ells tenien el pressupost que tenien per anar a fer alguna coseta. Per tant, prenguin nota de tot això i corregeixin i corregeixin. I també, en el cas de Catalunya, clarament facin un traspàs com Déu mana a la Generalitat de Catalunya, un traspàs integral. Jo explicava l'altre dia que al diccionari 'traspàs' diu que 'és passar una cosa d'una banda a l'altra o de passar una cosa d'un lloc a un altre'. Doncs escolti, fer un traspàs per passar de Renfe a una empresa participada majoritariament per Renfe perquè l'operador sigui Renfe, això no és un traspàs ni és passar les coses d'una banda a l'altra. És mantenir el control i el model centralista. I això és claríssim que és així i, per tant, no cal que ningú dissimuli més ja. És una pura evidència.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Deia que nosaltres hem fet una reflexió semblant a la que faré ara en algun altre moment de que són dos accidents totalment diferents, també en el nombre de víctimes. El de Ademuz de Córdoba, evidentment, és el que ha tingut més víctimes mortals i més ferits. I, en aquest cas, hi ha una investigació encara no tancada, oberta, que esperem que es pugui tancar quan abans millor i que, en funció del resultat de la investigació, que esperem que sigui aviat, que sigui transparent, que sigui total, que sigui veraç, que tingui solvència, doncs esperem poder treure'n les conclusions que pertoqui. Però el de Gelida era un accident evitable. Jo ja vaig explicar en algun altre moment que quan es va dir que aquell mur que va caure allò era culpa de la pluja, escolti, no, no és culpa de la pluja. És culpa de que els murs i els talussos, que tenen drenatges, si no estan ben mantinguts i no hi ha un manteniment preventiu i predictiu, doncs, amb el pas dels anys, si els drenatges no funcionen, si la pluja s'acumula, efectivament, el mur o el talús pot caure. Aquest accident era un accident calcat al d'accident d'ADIF i Renfe de Vacarisses de l'R4 del novembre del 2008. I també es va dir que era de la pluja i no era culpa de la pluja.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats, una vegada més, els ciutadans del País Valencià i els catalans estem agermanats perquè vostè ha fet una fotografia, que és una fotografia amb la que nosaltres ens hi sentim perfectament identificats. La fotografia d'un servei ferroviari de Rodalies, que també el País Valencià té anys de desinversió, d'incompliment de pressupostos, com vostè explica en la seva proposta, en la seva intervenció, on hi ha hagut una falta de manteniment on hi ha hagut una falta d'inversió. N'hem parlat moltes vegades aquests dies. Un govern, un Estat, perquè ha passat el mateix quan ha governat el PP que quan ha governat el PSOE, que ha dedicat les inversions a Madrid i a l'alta velocitat radial i no a les Rodalies i a les perifèries, com passa amb el corredor Mediterrani. I, per tant, ens sentim perfectament identificats amb la situació que vostès pateixen i la situació que pateixen els ciutadans de Catalunya. Això nosaltres ho hem explicat. A mi em sorprèn fins i tot que hi hagi un senyor del Partit Popular que es hi vulgui atribuir responsabilitat a vostès, quan ells han governat no han invertit ni molt menys. No solament no han invertit, no van fer ni projectes ni van papers de res. La veritat és que és sorprenent. És un tema estructural espanyol. La visió espanyola de la governança passa perquè les perifèries quedin en un segon pla. Aquesta ànima centralista de la que hem parlat en alguna ocasió últimament, desgraciadament, per tot el caos que ha viscut Catalunya amb les rodalies, i ara també amb la situació de les rodalies del País Valencià, però que es reprodueix també en iniciatives d'altres grups parlamentaris quan parlen de Galícia o d'Astúries o de Cantàbria, etcètera, etcètera, en alguns aspectes. No només és una visió centralista de la governança de les infraestructures, és una visió antiga. No puc arribar a entendre com ni el PP ni el PSOE entenen que la gestió de la mobilitat quotidiana, la gestió de la mobilitat obligada, la gestió de la mobilitat de curt radi, que amb un percentatge superior al 90 %, a tot arreu, és a una distància curta d'on viu la gent.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Tothom sap que fa mesos que no compten amb els vots de Junts i sembla que els companys d'Esquerra comencen a adonar-se que no són de fiar, perquè vostès han incomplert amb ells. No tenen el concert econòmic, no tenen la clau de la caixa, ni el finançament singular, ni l'IRPF que va prometre el president Illa, ni el traspàs de Rodalies, ni res del que han anat anunciant els darrers 8 anys. Vostès, els socialistes, enganyen en tot i fins i tot els seus socis incondicionals. També enganyen, senyor Sánchez, en la votació de demà sobre l'escut social. Nosaltres som clars. Fa tres setmanes vam dir pensions sí, okupacions, no. I vam complir com sempre fem. I tot i així, sabent que nosaltres no enganyem, senyor Sánchez, ho han tornat a fer. Barrejar en una sola votació escut social i okupacions. Si votéssim que sí, potser sí que ens estalviaríem totes les mentides que vostè i els seus socis estan dient de nosaltres. Però com he dit, nosaltres no enganyem i anem de cara. Votarem, no. Per tant, escut social sí, okupacions no. I fixi's si okupacions no, que nosaltres vam presentar una llei per acabar amb les okupacions que vostè fa dos anys que té bloquejada. I ens preguntem: el seu escut social és un titular? Perquè si realment volgués tirar endavant l'escut social, senyor Sánchez, només calia que fes una cosa: separar-lo de les okupacions. Per què no ho ha fet?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la ejecución efectiva de las órdenes de expulsión de extranjeros nacionales de...
«Però en tot cas els hi he de dir que segurament la culpa no és de vostès que no tinguin les dades correctes. Tenim molt clar que el culpable d'això és el Govern espanyol i Junts fa molt de temps, i ho sabem perquè ho he dit en multitud d'ocasions i des d'aquest faristol, en som molt crítics perquè el govern de PSOE de SUMAR amaga sistemàticament aquesta informació. No hi ha manera de trobar-la. Fa dos anys que estem reclamant dades completes i actualitzades sobre les ordres judicials d'expulsió. El nombre real d'execucions i la causa de les dilacions o de les no execucions. I la resposta ha estat sempre: el silenci. La manca persistent de transparència del Gobierno cap a tots nosaltres i, sobretot, cap a la ciutadania. És totalment incomprensible. Qualsevol de nosaltres podríem assenyalar causes de la manca d'execució, el col·lapse judicial, poca coordinació administrativa, dificultats consulars. Però és que aquesta cambra continuaria legislant a mitges o malament, si no disposem del quadre complet. És impossible prendre decisions estratègiques quan l'Estat reté les dades amb la mateixa força que reté les competències. Per això, aquesta PNL utilitza algunes formulacions pròpies d'un debat més emocional que no pas d'un debat rigorós. A Catalunya sabem de la necessitat de gestionar convivència i pressió demogràfica i precisament per això sabem que la seguretat es defensa amb proporcionalitat i cal informació i transparència, no amb generalitzacions que acaben alimentant algunes formulacions simplistes.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«El resultat és un estat dual, un edifici amb façana de cartró pedra, d'estat de dret i una cuina que és on es prenen les decisions. On regna l'excepció, l'oportunitat, l'opacitat. Exemple d'això i de la hipocresia i de la gestualitat per interessos partidistes és la desclassificació a la carta de documents -veurem quins- del 23-F. Com que ahir era 23-F i com que hi ha un senyor expert en blanquejar el falangisme que va fer un llibre sobre el 23-F i ara es veu que se n'ha fet una sèrie d'aquest llibre, algú va pensar: 'Eh! Desclassifiquem alguna cosa del 23-F. Diguem que som molt transparents i sobretot fem un titular amb una frase amb ganxo del tipus 'la memòria no puede seguir bajo llave''. Per favor, per favor. Mirin a hipòcrites, senyors socialistes, no els guanya ningú. Si algú s'ha esforçat per mantenir la memòria bajo llave, són vostès, el partit Socialista. Són vostès els que durant anys han bloquejat la derogació de la Llei de Secrets Franquista de 1968. Són vostès els que han presentat una proposta indigna que reprodueix la llei franquista de 1968, a la que, per cert, Junts per Catalunya ha presentat una esmena a la totalitat. Són vostès els que han impedit desclassificar la informació dels San Fermins del 1978. Els que tenen bajo llave la informació del GAL i la desaparició de Mikel Zabalza. Són vostès els que no desclassifiquen la informació del 17-A, de l'Operació Catalunya del PP, però tampoc l'operació Catalunya del PSOE, la de Pegasus i la del Ministeri de l'Interior de Marlaska.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Totes aquestes lleis i moltes altres van ser aprovades el 2015 i sense l'ajuda de VOX. I insisteixo, que no existia. I fa 8 anys que governa l'esquerra espanyola des d'aquell fatídic 2015. I quantes d'aquelles lleis del PP s'han repartit? Cap, absolutament cap. Ni mordassa, ni llibertat d'expressió, ni Tribunal Constitucional, ni Tribunal de Comptes, ni 384 bis LECrim, com tampoc han volgut canviar les lleis de secrets oficials franquista o la del CNI, tenint les majories, aquests governs d'esquerres no han volgut canviar cap d'aquestes lleis estructurals. Al contrari, els governs progressistes han decidit anar més enllà que ningú en fer de l'excepció la norma. Alguns exemples: l'existència d'un govern sense majoria parlamentària en un sistema parlamentari. Inaudit. L'ús indiscriminat dels reials decrets llei òmnibus, el cas omís del deure constitucional de presentar anualment pressupostos. Tot això, totes aquestes decisions en detriment de la deliberació parlamentària. Continuo: la instrumentalització de la fiscalia per a fins polítics, la reforma constitucional per a fins electoralistes o l'intent que, aviso que no arribarà, enlloc d'espatllar la llei d'amnistia. Una llei que reconeix l'existència d'un conflicte polític, que l'esquerra espanyola ha intentat buidar de contingut amb el fals argument de la reconciliació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Presidenta, senyories, bona tarda. Amb gran desplegament de mitjans i molt d'interès personal, d'alguns, s'anuncia l'arribada de l'extrema dreta com si fos una cosa nova. La realitat és que les amenaces de l'extrema dreta, sembla que alguns ja ho han oblidat, son una realitat consolidada a l'Estat espanyol des de fa anys. Una realitat que va néixer contra el procés català, com ha explicat perfectament el diputat que ha precedit, Jon Iñarritu, i que es va concretar fent de l'excepció la normalitat, com la llei de 2015 que avui la proposta del Partit Nacionalista Basc proposa revertir. I qui ho va fer, això? Qui va fer aquesta conversió de l'excepció en normalitat? No l'extrema dreta, que no existia com a tal l'any 2015, ho va fer el Partit Popular, la suposada dreta democràtica. I saben qui ho ha mantingut i portat a l'extrem? El PSOE, l'esquerra espanyola. Un estat d'excepció que va tenir un moment clau, com dèiem el 2015, amb la reforma de diverses lleis que tenien l'únic objectiu de fer front a la fermesa de Catalunya per exercir el seu dret a l'autodeterminació. Davant d'això, no es van estar de res. Reforma del Codi Penal i de la Llei Mordassa, i aprovació de la Llei Mordassa, per perseguir i fer callar els que no pensen com ells. Per cert, fa cinc anys que Pablo Hasél està empresonat, injustament, empresonat, empresonat en condició de pres polític. I des d'aquí ho tornem a dir llibertat. Pablo Hasél continua. Reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal i de la LOREG per privar de drets els representants electes i per laminar la sobirania dels parlaments davant l'activisme judicial. Més reforma del Tribunal de Comptes i del Tribunal Constitucional, que és la que ens ocupa.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«Diuen que protegeixen els vulnerables, però en un mercat amb oferta escassa, qui acaba quedant fora són precisament els qui tenen menys ingressos. Aquesta és la realitat. Això és així. Han de retornar el sentit comú. Prou d'insistir en mesures traumàtiques i contraproduents. Prou de convertir l'habitatge en un camp d'experimentació ideològica. No cal inventar res, de fet, només cal mirar el que funciona. Canadà ha eliminat l'IVA en l'obra nova destinada al lloguer, ha millorat els incentius fiscals a la compra i al lloguer, ha reduït burocràcia i terminis per als permisos, no ha criminalitzat el sector privat. Resultat: més d1 300 000 nous habitatges en cinc anys i caigudes dels preus en un 21 %. Mirin, si no haurien canviat les coses, si haguéssim agafat aquesta línia i no la que s'ha agafat. Menys impostos i menys burocràcia generen més oferta i s'alleugereixen els preus. En canvi, pujar i crear nous impostos, imposar topalls generalitzats, saturar de burocràcia, tolerar l'ocupació, blindar els llogaters impagadors no augmenta l'oferta. L'està reduint a marxes forçades.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. Mirin, avui els adreçaré certes reflexions que segurament van més enllà de la proposta concreta, perquè ja no repetiré més dades ni xifres acreditant com de contraproduents estan essent la majoria de les mesures dels darrers anys en matèria d'habitatge. La veritat és que m'he afartat bastant de fer-ho perquè quan ho faig a vostès, socialistes, SUMAR, Podemos, Esquerra i Bildu, els entra per una orella i els surt per l'altra. Mirin, són molt mesells. L'habitatge ha de deixar de ser un laboratori permanent d'assajos ideològics, perquè la realitat és tossuda i després d'anys d'intervencions erràtiques successives, l'accés a l'habitatge no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat. El sistema està més tensat que mai i l'habitatge és més inaccessible que mai. I això té responsables polítics, repeteixo: Socialistes, SUMAR, Podemos, Esquerra, Bildu. Si avui el mercat pateix retirada d'oferta i por, no és per casualitat, és conseqüència directa del marc ideològic que vostès han imposat. Acumulen intervencions cada vegada més dures, més erràtiques i davant la frustració de comprovar que les seves mesures no funcionen, sinó que empitjoren la situació de la gent en comptes de virar, s'estan plantejant -avui les hem sentit- mesures encara més extremes i potencialment fatals per al sistema. Suspensions de desnonament prorrogades indefinidament, restriccions severes al lloguer temporal i per habitacions, contractes pràcticament permanents imposats per llei, reduccions generalitzades de rendes per llei, limitacions a determinades operacions de compra, blindatges contra la recuperació dels habitatges en casos d'impagament. Cada cop més intervenció i més inseguretat jurídica. I la pregunta és molt simple: amb tot el que han fet han aconseguit ampliar l'oferta o l'han reduït? Han fet l'habitatge més accessible o menys? Més barat o més car? Quan el risc es trasllada sistemàticament al propietari, disminueix la disposició a oferir el lloguer. Quan es genera incertesa permanent, es frena la construcció i la inversió fuig. I el més dramàtic, el més dramàtic de tot és que els principals perjudicats no són els qui ja tenen habitatge, són els qui necessiten accedir-hi. Son els joves, son les famílies amb ingressos mitjans i baixos, son els que tenen contractes de treball més inestables, son aquells que poden pagar menys i que amb menys pisos de lloguer sempre hi perden. Sempre hi perden en la competició de la solvència davant dels que poden pagar més.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una nueva regulación para los créditos rápidos en defensa del consumidor.
«Però encara hi ha més preguntes a fer-nos. Amb el que proposen en aquesta iniciativa, arreglen l'arrel del problema? Amb la seva iniciativa s'acaben les causes del problema que patim? Doncs no. Fixin-se vostès afirmen en la proposta que les empreses que s'anuncien en el metro a la televisió o per internet, oferint crèdits de petits imports, han proliferat molt en els darrers anys. Però vostès, Govern i socis del Govern, no es pregunten precisament per què han proliferat tant en els últims anys? Per què n'hi ha més que mai i, a més a més, tenen capacitat econòmica per fer grans publicitats per captar els possibles clients necessitats? Doncs ja els hi dic jo: perquè cada vegada hi ha més gent econòmicament necessitada, perquè cada vegada hi ha més gent al límit de la seva capacitat que es veu abocada a aquest sistema d'usura com a últim i dramàtic recurs. Perquè cada vegada hi ha més víctimes de la pobresa que vostès, des del Govern i els seus socis van estenent per tot el seu país.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Un altre tema que tampoc ja no és sostenible. El col·lapse dels exàmens de conduir a Catalunya. 70 000 persones en llista d'espera amb terminis entre 6 i 8 mesos i amb un 65 % d'afectats menors de 30 anys. De nou, els joves surten perdent més que ningú. No és una qüestió menor aquesta, és mobilitat laboral, és accés a una feina, és autonomia econòmica. Amb només 131 examinadors i convocatòries estatals insuficients, el sistema bloqueja les oportunitats per a tota una generació. I clar, tampoc tenen una alternativa real, perquè Rodalies, per molt que facin descomptes al transport públic, resulta que no funciona com sí que ho fan els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Insistim: per molts joves catalans tenir o no tenir el carnet és la diferència entre poder treballar, accedir a uns estudis concrets o haver de renuncia-hi. Si no saben fer-ho, transfereixin a Catalunya les competències. Ras i curt. Darrerament vostès han fet un gran anunci -insisteixo: anunci-, de prohibir l'accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials com a Austràlia, com França. El president Sánchez s'hi ha llançat de cap al titular i ara, certament, no sap com en sortir-se. Sí, perquè estem esperant que expliquin com faran possible aquesta prohibició, perquè pot ser molt necessària, però afecta el tractament de dades personals amb els riscos que això comporta. Però a més, els joves saben com escapolir-se de les limitacions fent servir VPN o fent ús de servidors intermedis o fent servir la identitat d'un adult. Per tant, estem davant d'un problema, al que volem trobar solució, però menys anuncis i més debat i més anàlisi rigorosa. Miri, prova de que han perdut els papers d'alguna manera o que van perduts, és que fa dos anys van anunciar la creació de la cartera digital justament per controlar l'accés dels menors a les plataformes de continguts d'adults com la pornografia. Va ser un altre gran titular. Encara no hi ha cartera, ni beta, ni digital. No sabem en quina fase està, però sí que se sap. Ho sap tothom que això serà un fiasco. No tindrà efectes en les principals plataformes de pornografia que actuen des de fora de la Unió Europea i, per tant, fora de l'abast de la legislació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Estableixen una beca d'estudis igual a tot l'Estat, de nou perjudicant els joves que viuen en territoris amb cost de vida superior. I malgrat tot, formem joves amb molt de talent. Un 30 % dels joves de més de 30 anys estan sobre qualificats, 8 punts més que la mitjana de la Unió Europea. Però resulta que a l'Estat espanyol cobren un 17 % menys de salari. Per tant, acabem formant un talent amb fuga. I si analitzem la formació professional, les dades no són millors. Estan desajustades oferta i demanda. D'un costat, hi ha 31 000 joves que no troben plaça en la formació professional i, de l'altra, 20 000 places que queden vacants i 9000 que s'abandonen després de l'assignació. Des de Junts insistim en que cal prestigiar la formació professional, fer-la més dual enfocada a les pimes, que suposen, recordem-ho, el 98 % del teixit empresarial català i que contractarien joves si trobessin els perfils professionals que necessiten. I això li diem al govern Sánchez i li diem al govern Illa perquè són corresponsables d'aquesta situació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Doncs bé, els catalans segueixen sortim perdent perquè vostès no apliquen, no indexen les ajudes depenent del cost de la vida allà on s'han d'aplicar. Encara més, des que vam aprovar aquí i a Catalunya, les restriccions al preu del lloguer en zones tensionades. Ha desaparegut, atenció, la cinquena part dels pisos en oferta i passarà també amb el lloguer de temporada i habitacions. A Catalunya de 3500 ofertes s'ha passat a només a 500, però les que hi falten no han passat el lloguer habitual. A més, els propietaris cada cop són més exigents en les condicions per llogar i això aquí acaba perjudicant els més vulnerables, entre ells els joves. Si parlem de compra, algunes dades: un jove català necessita quatre anys i mig de mitjana de sou per a l'entrada del pis i tres quartes parts del salari per pagar la hipoteca. Seria una bona política per als joves que hauria d'aplicar el govern socialista d'Illa, rebaixar del 5 % al zero per cent en l'impost de compra del primer habitatge. Ho pot fer. A Catalunya van establir un 20 % de l'impost de transmissions per als grans tenidors. Doncs bé, en contraprestació que es bonifiqui amb el zero per cent als joves en aquesta primera compra.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Mirin, no sabem si vostès van analitzar prèviament quins resultats podien tenir les seves polítiques públiques per als joves. El que sí que sabem és que l'anàlisi ex post és clara. Han fracassat amb la joventut. La taxa d'atur juvenil de l'Estat espanyol ha arribat a ser del 28 % i és de les més altes dins de la Unió Europea, doblant la taxa mitjana i multiplicant per quatre o per cinc les taxes d'Alemanya o dels Països Baixos. Una reforma laboral per eliminar la temporalitat que manté la precarietat perquè els salaris segueixen sent baixos. Si parlem d'habitatge, l'edat mitjana d'emancipació supera els trenta anys, quatre anys més que la mitjana de la Unió Europea. Els joves de l'Estat espanyol han de destinar entre el 40 % i el 60 % del seu sou per cobrir les despeses d'habitatge. El govern Sánchez es va treure del barret el Bo jove: 250 euros al mes com a ajuda al lloguer. Però resulta que el lloguer no podia ser de més de 600 euros o 900 euros. Si és a ciutats amb preus més alts, com ara Barcelona, digui'm vostè quin jove pot aconseguir llogar per menys de 900 euros a Barcelona, on la mitjana dels lloguers està molt per sobre?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«En quart lloc, s'incorporen les petites estafes digitals. Cada 6 minuts hi ha una ciberestafa a Catalunya. Sovint són estafes que afecten, sobretot, a gent gran i persones amb menys competències digitals que autoritzen transferències. Faciliten dades bancàries pensant que estan parlant amb el seu banc o amb alguna empresa subministradora. Ara tindran una resposta penal clara. Cinquè. S'introdueixen mesures útils per evitar la reiteració delictiva. Es podran acordar ordres d'allunyament a multireincidents en determinades zones per protegir les víctimes, que era una eina realment molt reclamada durant anys pels ajuntaments i que ha estat sistemàticament ignorada. I parlant d'ajuntaments, es reforça el paper dels ajuntaments. Els municipis, que són els primers a patir els efectes de la multireincidència, acumulen el coneixement directe del carrer. Saben qui és qui. Aquesta llei els dona finalment legitimació per exercir l'acció penal en casos de multireincidència. Perquè si són a primera línia davant del problema, han de ser també la primera línia de la solució. En setè lloc, s'incorporen més mitjans al sistema judicial, l'obligació de disposar d'un jutge o jutgessa d'adscripció territorial cada 100 000 habitants. Això ajudarà a reduir col·lapses, evitarà que jutjats quedin paralitzats quan falti el titular. Especialment en territoris com Catalunya, on el col·lapse judicial és estructural. Aquesta llei és una llei ponderada que aconsegueix equilibrar tres elements fonamentals: una millor regulació penal ajustada a la realitat social actual i a la dels nostres barris, més mitjans amb lampliació de jutges i noves eines cautelars i més capacitat dactuació dels municipis, que són qui millor coneixen els que generen els problemes recurrents a la seva ciutat o al seu poble.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Aquesta llei neix del territori i no dels despatxos. Neix dels municipis que durant anys han hagut de suportar inseguretat als seus barris sense comptar amb cap eina eficaç per combatre-la. Per això vull saludar especialment als alcaldes i caps de llista de Junts per Catalunya, que avui són aquí. Han estat a primera línia lluitant contra un sistema que no els oferia eines i donant sempre la cara davant dels seus veïns. En bona part gràcies a la seva persistència que fem un pas que els seus veïns segur que agrairan. També vull saludar els alcaldes i alcaldesses de l'Arc Metropolità i d'altres entitats municipalistes que també sé que són presents avui. Avui presentem una llei impulsada per Junts, una llei molt esperada i que arriba molt tard, massa tard, després d'una tramitació marcada per bloquejos i dilacions. Però avui som aquí i això és una bona notícia per a la ciutadania, que reclama solucions concretes, útils i efectives. Aquesta és una llei necessària i equilibrada no és una llei ideològica, sinó una resposta a la realitat, perquè respon a una realitat incontestable. Els furts i les estafes, quan es repeteixen una vegada i una altra, generen una enorme inseguretat i un tremend impacte en la convivència. Fins ara, el sistema no disposava de les eines adequades per actuar i amb aquesta norma s'ataca la impunitat. Trenquem amb una dinàmica que cronifica el delicte i ho fem de manera ponderada. És una bona regulació eficaç, equilibrada i útil per a jutges, fiscals i policies, perquè els dotarà de les eines que necessiten per la seva feina.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué prioridad da el Gobierno español a las inversiones en transporte ferroviario?
«Per què no van fer les inversions en Rodalies quan tocava? Han reconegut un dèficit històric. I per què no feien la revisió de la xarxa perquè fos segura abans dels accidents o de que es plantessin els maquinistes? Per què segueixen sent el país d'Europa darrer en mercaderies per ferrocarrils? Per què prioritzen el corredor central en comptes d'acabar al corredor Mediterrani, que és el que aporta més mercaderies i connecta els ports? Per què no es prenen seriosament la segregació de mercaderies i rodalies en els trams més congestionats? No tindrem ni rodalies ni mercaderies i serà la seva responsabilitat. Vostè deia l'altre dia que ara sí que inverteixen més. I culpava el PP que sí, té responsabilitats, però l'any 2021 la ministra era Raquel Sánchez, -PSC-PSOE-. Execució a Catalunya, el 35,7 %; a Madrid, el 184 %. L'any 2023 vostè era ministre i va executar el 42,6 % i el primer semestre del 2024, el 20 %. I ja no han tornat a publicar percentatges d'execució. Responsabilitat del PSOE. El pla de Rodalies que executen al ritme que van, que per cert, fan actuacions de fa 20 anys enrere, la R3 necessitarà més de 12 anys per estar acabada. Miri, ja li responc jo a aquestes preguntes. Això no és accidental ni és casualitat. Això respon a una administració centralitzada que prioritza l'alta velocitat radial i les inversions a Madrid. Per als catalans, vostès han reservat un sabotatge premeditat a la vida de la gent, perquè els governs espanyols, ni del PP ni del PSOE, que Rodalies de Catalunya funcioni no ha estat mai una prioritat. És una lògica del poder a Espanya. És estructural. 20 dies de caos a Catalunya, ni serveis mínims. Avui han anul·lat tots els AVE de Girona sense cap motiu. Diuen que és per la vaga, però quina vaga? La gent perdent la vida, les andanes, els ports bloquejats i ningú de vostès assumeix responsabilitats polítiques? És per marxar corrents.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Gràcies, presidenta. Han hagut de passar, senyor Sánchez, més de 5 hores perquè vostè parli per primera i darrera vegada de Rodalies Catalunya, quan se suposa que avui vostè compareixia per parlar de Rodalies Catalunya. En tot cas, li diré quatre coses: Catalunya no té un problema de promeses, de promeses en té moltes. Ja les té de tots vostès. Vostès tenen un problema de compliment amb Catalunya. La segona cosa en un període de vuit anys, el Govern espanyol ha pagat 35 euros de cada 100 que estaven pressupostats per Catalunya en trens. Per tant, vostès no paguen. Vostè ha dit que nosaltres estem en contra de l'escut social. Nosaltres estem a favor de l'escut social. Ho saben molt bé. Potser avui podria aprofitar vostè per explicar per què va treure les mesures de l'escut social d'un Reial Decret que estava aprovat per posar-les en un Reial Decret, el de les okupacions, que sap perfectament que mai votarem a favor. I la quarta i última cosa diu que proposem mesures. Jo no sé quina feina fan els 19 diputats del PSC aquí, però els convido a que treballin una mica més perquè li podrien haver passat les 14 mesures que Junts per Catalunya, en el Parlament de Catalunya, van presentar. Li recomano que prenguin aquestes 14 mesures i potser així fan alguna cosa ben feta.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«El president Illa s'ha passat molt temps dient que Catalunya ha tornat. Catalunya ha vuelto. Catalunya ha tornat a on? Catalunya ha tornat a la grisor dels governs del tripartit. Vostès han tornat a Catalunya a la grisor i al caos dels governs del tripartit. Vostès, senyor Sánchez, -i aquell que crida tant per allà- coneixen la història de la línia Lleida-La Pobla? És una excel·lent història que explica dues coses. La primera: que els governs espanyols sempre deixen tirats als catalans. I la segona: que quan els governs espanyols deixen tirats els catalans, els catalans ens espavilem, remuntem i multipliquem per cent l'èxit un cop ja no depenem d'Espanya. Li explico. Els diferents governs espanyols -dos socialistes i un del Partit Popular- van voler durant molts anys tancar la línia Lleida-La Pobla, l'única línia que connecta al Pirineu amb Lleida, que connecta tres comarques i poblacions importants. I, finalment, vostès van decidir deixar sense servei a milers de persones, però la gent no es va conformar i la gent es va mobilitzar sota el lema 'Volem lo tren' i Ferrocarrils va decidir assumir-ho i fer la feina que no havia fet Renfe. I què va passar quan Renfe va marxar i Ferrocarrils es va posar al capdavant? El primer que es va fer és invertir recursos humans i materials. El segon, renovar la línia de Balaguer a la Pobla. El tercer renovar els trens i a partir d'aquí es redueix el temps del trajecte i en poc temps els usuaris passen de 74 000 a gairebé 500 000. No hi ha secret. O es fa la feina ben feta o es fa la feina mal feta. I aquest és el model català, fer la feina ben feta. Un model professionalitzat, amb talent d'eficiència i el que té en compte, per davant de tot, és que l'usuari tingui el millor servei possible. Tot el contrari del que avui senten els usuaris de Renfe. Els mateixos ciutadans valoren amb un 8 sobre 10 ferrocarrils i suspenen a Renfe.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«I em centraré ara en el caos de Rodalies. I la millor manera per fer-ho és amb dades. Aquest dilluns a les vuit del matí els serveis mínims circulaven 66 trens a Madrid i només 7 trens a tot Catalunya. En una sola variant, la variant de Pajares, vostès s'han gastat 4000 milions d'euros. A Rodalies Catalunya en 28 anys, 3679. Si tots els ciutadans de Catalunya coneguessin aquesta xifra que acabo de donar, estic convençuda que els demanarien a tots que féssim maletes, marxin de Catalunya i abans de tancar la porta s'emportin Renfe. Els dos últims anys a Rodalies s'han perdut 10 000 milions d'usuaris. A Cercanías Madrid en el mateix període de temps, però allà sí que arriben els recursos i els diners, han crescut 15 milions d'usuaris. En els darrers 20 anys a Madrid s'han construït 84 quilòmetres de vies noves. Zero quilòmetres de vies noves a Catalunya. I a Catalunya fan falta 171 quilòmetres de vies. Han fet el túnel de Recoletos, però no el de Passeig de Gràcia, que és el que està més saturat. Lluvia de millones de Mariano Rajoy: promet 4200 milions d'euros i només en paga 260 milions d'euros. Lluvia de millones del senyor Zapatero: promet 4000 milions d'euros i només en paga 560 milions d'euros. I obro un parèntesi: tots vostès, quan estan en campanya, ens prometen lluvia de millones a Catalunya, lluvia de millones en habitatge, lluvia de millones en trens, però a l'hora de la veritat no arriba ni un duro a Catalunya.»