Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
267 declaraciones · página 9 de 9
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«Presidenta Armengol, senyories. A tots, bona tarda. Diputada Nacarino-Brabo, l'he escoltat amb interès. Vostè té un do -no sé si algú ho sap-: menteix amb una gran elegància, amb un to pausadíssim, però menteix, i una enorme finesa, però menteix. Escoltant-la, la veritat és que se m'han posat els pèls de punta. Per al Partit Popular, Catalunya és una obsessió descontrolada de divan XXL. Parlen d'una Catalunya irreal que no existeix. No existeix. Jo vinc de Catalunya, del Penedès. Dilluns vaig ser a Barcelona, ahir vaig agafar el tren a Lleida, dijous sopava al delta de l'Ebre. I, escolti, li asseguro, els asseguro que vostès no saben res de Catalunya. Vostès a Catalunya serien extraterrestres. Amb tot el respecte, eh? A Catalunya hi ha catalans i catalanes, i hi ha gent que viu bé, d'altres que les passen molt magres. Catalunya és polièdrica, ja ho sabem, però la Catalunya que vostès dibuixen, violenta i no democràtica, ho sento, no hi és. Violenta i no democràtica no hi és. Al contrari, Catalunya és cívica. Som profundament, convençudament cívics. Som hereus de Pau Casals, no ho oblidin mai. El que passa és que Catalunya diu prou, i això a tants i a tantíssims no els agrada. A Catalunya tenim una llengua, tenim una cultura que vostès no respecten, ja s'ho faran.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda de nou, senyories. Sumar ens presenta avui una proposició no de llei sobre la reducció de la jornada màxima legal del treball ordinari. Ens diu literalment que instem el Gobierno a obrir amb caràcter urgent un procés de diàleg social per incorporar una reducció de la jornada laboral, d'aplicació progressiva, començant amb una jornada màxima ordinària de treball de 38 hores i mitja per a aquest 2024. A Junts per Catalunya d'entrada ens sembla aquesta una PNL innecessària, no per la finalitat de la mateixa, sinó perquè la presenten vostès, perquè la presenta Sumar. Que vostès no són al Govern? Que vostès dins del Govern no tenen responsabilitats en l'àmbit laboral? A veure si ho hem entès bé, això: Sumar promou aquesta proposició no de llei perquè des d'aquí instem el Gobierno, o sigui, els instem a vostès mateixos, per fer el que ja van pactar amb el Partit Socialista que farien en l'acord de legislatura presentat a bombo i plateret. Pregunto: què els impedeix com a Govern obrir amb caràcter urgent un procés de diàleg social? Que potser per al Govern no és tan urgent i necessiten que des d'aquí els manem la pressa?»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«Gràcies, presidenta. No els negaré que fa una mica de goig veure com s'esbatussen uns amb els altres, passant per aquest faristol cada dia per omplir-se de retrets, d'acusacions i sovint de falsedats, pensant només en el seu rèdit polític i no en els seus ciutadans. Posem d'exemple aquesta moció d'avui. Vostès, senyors del Partit Popular, presumeixen sovint de governar en catorze de les dinou comunitats i ciutats autònomes, però a la vegada vostès no tenen cap inconvenient a anunciar que vetaran l'aprovació dels objectius d'estabilitat pressupostària en el Senat, encara que això redueixi la capacitat de despesa de les comunitats autònomes, on presumeixen de tenir tant poder. Perquè com deia, al capdavall, a vostès no els importa gens el benestar dels ciutadans. No els importa gens. Nosaltres ho sabem ben bé, això. De fet, els catalans a vostès els hem patit a la pròpia pell. Utilitzen el que calgui i quan calgui per anar en contra nostra, encara que sigui faltant a la veritat i amb l'únic objectiu d'alimentar el conflicte històric contra Catalunya. Perquè és evident que el conflicte entre Catalunya i Espanya ve de segles, més de 300 anys de conflicte alimentat per la set de poder insaciable per part de l'Estat espanyol. Va ser així amb en Felip V, el 1714, i amb tots els seus successors. Va ser així també amb la Primera República. Va ser així durant la dictadura de Primo de Rivera. Va durar així també durant la Segona República. Va ser així amb la dictadura de Francisco Franco. I ha estat així des de la Transició del 78 amb Juan Carlos I, primer, i ara amb Felip VI. Perquè hagi governat qui hagi governat l'Estat espanyol, vostès, tots, sempre han anat contra Catalunya. Perquè anar contra Catalunya sempre ha estat l'excusa que tenen vostès per guanyar poder a Espanya i amagar les seves misèries.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Com no hi ha d'haver mobilitzacions del camp. Avui el camp està al carrer i està tallant les carreteres a Catalunya i a tot arreu, també a altres llocs de l'Estat i a altres llocs d'Europa. Com no hi ha d'haver mobilitzacions contra aquesta sensació de menysteniment i d'abandonament? Quan vindran els incendis de sisena generació, direm que és per culpa del canvi climàtic. I no serà només pel canvi climàtic. Serà perquè ens haurem quedat sense pagesos i sense gent que cuida el territori. Això clama al cel. Cal actuar d'una forma urgent. Però jo m'he preguntat moltes vegades com pot ser que això hagi passat. L'Administració, davant d'un sector tan regulat com el sector de la banca, com pot ser que hagi mirat cap a una altra banda? Com pot ser que l'Administració no hagi estat amatent que es deixava abandonada a tota aquesta població? El sector bancari ha tancat totes aquestes entitats o sucursals de molts municipis perquè no li eren prou rendibles. Un sector tan rendible com aquest, amb un préstec de 60 000 milions que no s'ha arribat a tornar mai, amb uns beneficis de 26 000 milions enguany, com pot ser que se'ls hagi deixat fer, al seu criteri, sense cap mena de tutela? Nosaltres, que som un partit independentista, d'això en diem d'una manera, en diem un Estat en contra, un Estat que no és al costat de la gent.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Avui el Govern espanyol hauria de mostrar tota la seva autoritat davant d'aquests fets inacceptables, en canvi, sembla que de nou es deixa arrossegar per l'estètica o pels titulars. Les decisions que prenem des de Junts no les condiciona cap portada de cap diari, ni tampoc cap tertulià, i molt menys la cúpula judicial espanyola. Les nostres decisions polítiques les condiciona només el benestar dels ciutadans, el progrés de Catalunya i, per descomptat, el respecte a les institucions del nostre país. No ens deixarem endur pel debat estètic, mantenim la posició en tots els riscos, perquè algú s'ha de mantenir defensant els drets fonamentals, els de tots, no només els dels independentistes, i possiblement siguem els únics que no estiguem lligats de mans i peus per fer-ho. I torno al concepte del debat real, sobretot per als de la bancada ultra, perquè aquest codi que des de fa tants anys aboquen contra nosaltres i contra tot allò català respon també a la por que tenien i que ara va en augment davant l'arribada d'aquest debat real que, des de Junts, surt des del primer dia. Un debat que vostès saben que és real però neguen, i és que estem demostrant que al final sembla que tot no estava tan bien atado. I no trobo cap altra explicació a la seva posició, als senyors socialistes, que no sigui exactament la mateixa que la del Partit Popular. No estan preparats per trencar amb el franquisme, un franquisme que vostès saben que està instal·lat en moltes institucions de l'Estat, i que només depèn de la seva voluntat erradicar-lo, perquè van a per nosaltres, però demà aniran a per vostès. Es diuen progressistes però, malauradament, no han protegit les víctimes d'aquesta operació d'Estat que ha fet tant de mal a tanta gent; cap iniciativa pròpia per protegir milers de ciutadans de Catalunya, al contrari.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Començo amb el concepte que penso que resumeix molt bé la nostra posició, una posició que hem mantingut i que ala vegada està inclosa a l'acord que vam signar amb el Partit Socialista. Parlo de l'amnistia integral, una amnistia que no deixi ningú enrere, ningú; una amnistia que repari la repressió que l'independentisme català pateix injustament des de fa molts anys. Aprofito també per deixar ja defensades totes les nostres esmenes i les nostres transaccionals. L'acord amb el PSOE incloïa l'amnistia amb la voluntat compartida de no deixar fora ningú, ningú, i això és el que reforça la nostra transaccional de l'article primer. L'acord amb el PSOE tenia la voluntat compartida també d'acabar amb la persecució penal d'aquells que han fet, d'aquells que fem i d'aquells que volen fer política a Catalunya, i això està inclòs a la nostra esmena de l'article 4. Aturar la repressió a mitges no és aturar-la. Junts no pot participar a deixar tot l'independentisme català exposat a les arbitrarietats de la cúpula judicial polititzada espanyola. Tots hem demostrat que tenim voluntat de negociar, mai l'hem negat ni la negarem, per això esgotarem fins a la darrera opció per seguir-ho fent. Aquest text és un bon punt de partida, i ho seria encara més en una democràcia plena on no hi hagués ingerències, però vostès saben que aquesta Llei té forats, forats per on la justícia prevaricadora espanyola pot deixar l'amnistia en paper mullat. Si avui podem treure'ls-hi la pilota, perquè la posem al punt de penal? Si podem corregir-ho, coregi-m'ho. Si realment ho volen evitar, tenen dues opcions: una, votar favorablement a les nostres esmenes i transaccionals, i segona, combatre els jutges prevaricadors que es revelen contra l'estat de dret i que sincronitzen les agendes judicials amb l'agenda política. Una amnistia selectiva i en diferit no és el que vam signar i vam acordar. Aquest no és un debat estètic, no hauria de ser un debat estètic, aquest és un debat real. Cap unionista està acusat per ser-ho, mentre que els independentistes estem acusats, hem tocat presó, exili, em de pagar milionades, tenim querelles, i tot per ser-ho, per ser independentistes.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Però aquest tema era una apreciació que no té res a veure amb les que faré ara al Partit Popular i, sobretot... Perquè ha començat, però ara amb l'últim portaveu també ho han fet, però sobretot amb la senyora Álvarez de Toledo, que ens interpel·len contínuament, que si confiem o no confiem en el PSOE. És que nosaltres ho hem dit manta vegades. Ja sé que m'entén en català perfectament la senyora... Sí, sí, però això estic tranquil·la que m'entén. Ho hem repetit manta vegades que nosaltres no som de cap bloc. Junts per Catalunya no som ni del PP ni som del PSOE, i no tenim servituds ni amb el PP ni amb el PSOE. I nosaltres només tenim servituds amb la ciutadania de Catalunya, amb el poble de Catalunya, i farem tot el que sigui beneficiós i donarem suport a tot el que pugui beneficiar la ciutadania de Catalunya. I, en definitiva, al Grup Popular els he de dir que la ciutadania -ara em referiré a Catalunya, perquè jo estic aquí en nom dels ciutadans catalans que m'han donat suport-, la ciutadania a Catalunya és sàvia, i la ciutadania a Catalunya -segur que aquí també- és madura. I no deu ser pas casualitat que tingui aquesta representació tan menor a Catalunya el Grup Popular. És per discursos com els que acaben de fer vostès ara, enverinats, només fan que dir falsedats respecte a què és Catalunya, què vol Catalunya i què ha significat tot el procés. Per tant, era aquesta segona apreciació, que els ciutadans ja els donen la resposta, no cal que els doni jo, a Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Mirin, respecte a l'esmena de Vox, només afegiré que és tan infumable i allunyada del marc democràtic com el mateix partit. Res més. Nosaltres no els abonarem el terreny perquè continuïn sembrant més odi. I respecte al Grup Popular, doncs aquest continua amb les dosis d'incoherència dels grans partits espanyols. Mentre qüestionen el canvi de criteri dels socialistes respecte a l'amnistia, vostès no són més honestos i ara volen legislar per acusar-nos de deslleials amb la Constitució i així il·legalitzar aquells que fa uns mesos érem -en paraules seves- un partit cuya tradición y legalidad no está en duda. Senyor González Pons, en què quedem? En què quedem, senyories del PP? Són vostès els garants de la seva sacrosanta Constitució o no? Perquè la seva proposta dinamita el pluralisme polític previst a l'article 1 de la seva Constitució i és contrari a la jurisprudència del seu Tribunal Constitucional, que avala que la democràcia espanyola no és militant i que dona cobertura a les expressions polítiques no violentes, encara que siguin contràries a la mateixa Constitució.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Diputats, molt bon dia a tothom, molt bon migdia a tothom ja. Ens trobem de nou davant del que podríem denominar una proposta típica del Govern de l'Estat a aquesta cambra. Típica en tres aspectes fonamentals, tant pel que fa al contingut de la proposta, pel que fa al seu efecte respecte a Catalunya i, finalment, pel que fa a la forma en què aquesta proposta s'ha portat a aprovació en aquesta cambra per part del Govern de l'Estat. I començaré, precisament, per aquest darrer aspecte, perquè no deixa de ser sorprenent que l'actual Govern de l'Estat s'entesti en no entendre que aquesta legislatura no serà com l'anterior. El seu plantejament dels darrers anys de reclamar suports als altres grups a canvi de res no pot formar part de la seva relació, de la relació del Govern amb el Grup Parlamentari de Junts per Catalunya. Aquesta estratègia amb el nostre partit, senyora ministra, no els funcionarà. Els hem advertit des del primer dia. Hem sigut sincers des del primer dia advertint-los que aquesta estratègia no funcionaria. Pretendre fer veure que dialogar és negociar en aquest mandat no els servirà. I voler obtenir els suports necessaris aplicant constantment una política de fets consumats i traslladar-nos així la pressió a nosaltres, amb nosaltres això no donarà resultat. I mentre vulguin fer ho així, vostès estan abocats al contingut del que ha passat aquests dies: viure en la incertesa fins al darrer moment -que no ens equivoquem, rima amb feblesa-, ser castigats permanentment per la dreta i l'extrema dreta, i passar per la vergonya d'haver-los de demanar auxili a ells -precisament a ells- per aprovar les seves mesures i, en conseqüència, reforçar el paper d'aquella dreta que, paradoxalment, vostès sempre presumeixen de voler aturar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«El 2017 el Partit Popular va intentar un altre cop perjudicar l'economia catalana amb un reial decret i amb l'ajuda del rei. Van marxar poques empreses, és cert, però cal deixar constància que allò que es va fer de mala fe el 2017 ara es reverteix, ara es repara. Per tant, cal reforçar l'article 9 i l'article 10 de la Llei de societats de capital que diu que les empreses han de tenir la seva seu allà on tenen l'activitat majoritària. Cal garantir que es compleixi la llei. Aquelles empreses catalanes que compleixin la llei han de poder tenir incentius fiscals, perquè ja toca que es dediquin fons a les petites i mitjanes empreses catalanes que fins ara han estat colladíssimes. Junts també ha posat sobre la taula que si el transport públic ha de continuar sent bonificat qui ho ha de pagar no és Catalunya i l'Estat espanyol, ho ha d'assumir de manera íntegra l'Estat espanyol. I s'ha de pagar. Perquè malgrat mesos de grans titulars, a dia d'avui vostès encara no han pagat la bonificació del 2023. Això no pot continuar fent-se així.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Molts polítics, molts opinadors i molts ciutadans han denunciat públicament el que fa ja massa anys que tothom sap que passa. Llegia, per exemple, la diputada de Sumar, Aina Vidal, que denunciava el que afecta membres del seu partit polític, i escrivia: 'es diu lawfare i utilitza els tribunals per assetjar les persones escollides democràticament'. Escrivia també Ignacio Sánchez-Cuenca a El País: 'El principi d'autocontenció dels jutges va quedar esmicolat', referint-se a l'acusació de rebel·lió que vam patir els representants polítics i socials de l'independentisme. Continua dient: 'Magistrats i fiscals de la cúpula judicial espanyola, amb el suport explícit de Mariano Rajoy i de quasi tots els mitjans de comunicació, es van atorgar una tasca que no els corresponia: escarmentar els líders independentistes per garantir la unidad de España i sanejar l'orgull ferit del nacionalisme espanyol'. El mateix PSOE reclama la renovació del Consejo General del Poder Judicial des de fa molt de temps, parlant ja sense complexos de lawfare, de guerra judicial i de politització de la justícia. Diu el seu partit, senyor Sánchez, 'bloquejar la renovació del Consejo i del TC suposa bloquejar i degradar el teu propi país'. El PP pretén mantenir de forma il·legítima una composició del Consejo a la seva conveniència, i d'això se'n diu, senyors del Partir Popular, la politització de la justícia. Ho veiem nosaltres i també ho veuen a Europa. I no és que nosaltres tinguem especial interès a reformar Espanya, més aviat no, però el que tenim clar és que si no érem nosaltres els qui ens defensàvem desacomplexadament de la dreta judicial espanyola, d'una dreta que porta molts anys en guerra en contra del catalanisme, aquí no es mouria ningú.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Vostè va dir que Espanya es fa escoltar a Europa, faci que es noti, senyor Sánchez. I vostè ha dit avui que Europa és sinònim de democràcia i és sinònim de normalitat institucional. Faci que es noti, senyor Sánchez, començant per complir les recomanacions que li fan. I el segon tema, un tema que ja no té marxa enrere i que, a més, està molt vinculat amb les recomanacions que li venen d'Europa. Una de les peticions que li fa la Unió Europea és la renovació del Consejo General del Poder Judicial, i fer-ho abans de la reforma que demana el Partit Popular. En aquest país, alguns han assumit com a pròpies atribucions que no els pertoquen. Un president, un president interí, del Consejo General del Poder Judicial no pot cridar a l'ordre a una diputada d'aquesta Cambra, cap llei li atribueix el control o la vigilància de la legítima activitat que fem. L'estratègia de la cúpula judicial d'ingerència en la política no té precedents en el nostre entorn europeu. Però això no és nou, nosaltres ho portem aguantant i batallant des de fa molts i molts anys. De fet, hem conegut, aquests darrers dies, que se segueix espiant, i que s'ha espiat molta més gent catalana. Des del Quim Arrufat o el David Fernández, a una exdiputada d'aquesta Cambra, Marta Sibina, i també la seva família; l'exdiputat al Parlament Albano Dante; també els estimats Jordi Millà i Jordi Roset; també membres de la Cambra de Comerç, com el diputat de Junts, Joan Canadell. Hem conegut fins i tot que la Guàrdia Civil inclou el concert de Sant Esteve del Palau de la Música en el sumari de Tsunami, un concert que enguany compleix cent deu anys, que s'ha celebrat cada 26 de desembre i que només s'ha aturat quatre vegades, i ho ha fet per situacions excepcionals històriques, com la Guerra Civil, o com la gran nevada de 1962, un concert centenari que reivindica, per exemple, la tradició de les nadales. Fins a aquest absurd i fins a aquest ridícul arriba la guerra judicial, una guerra judicial que alguns segueixen negant, però que ja és impossible de justificar. Entenem que a poc a poc, vostès, senyor Sánchez i el seu Govern, vagin corregint l'anàlisi. El PP porta anys bloquejant la renovació del Consejo General del Poder Judicial amb un objectiu molt clar que tothom coneix: protegir els seus afins i alhora assegurar-se que els jutges amics els donin protecció. I dic 'jutges amics' perquè vostès a nosaltres ens poden dir 'terroristes', ens poden dir 'colpistes', ens poden dir 'nazis', ens poden dir 'mutiladors', i cap jutge els assetjarà.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Les jugadores, que són molt joves i que no tenen força per poder defensar els seus drets, han patit d'ansietat. Algunes de les seleccionades per a la primera convocatòria després del Mundial, que es va fer sense haver arreglat el problema amb elles, van arribar tremolant de por, literalment tremolant de por, a l'hotel de concentració d'Oliva abans de viatjar a Suècia per jugar-hi un partit. Estaven psicològicament molt afectades pel pressing que estaven suportant. I tot això, malgrat que el codi de la FIFA diu que tot jugador inscrit en un club s'obliga a respondre afirmativament a la convocatòria de selecció però -important el matís- per regla general. Potser cal recordar que se les va convocar havent-hi un procediment obert per vulneració de protocol contra la violència sexual? Potser cal recordar que havien advertit que la marxa de Vilda o la inhabilitació de Rubiales sense canvis profunds eren maquillatge? Però no, les van posar contra les cordes, i aquí el CSD no va estar a l'alçada. Després, és cert, va mediar per buscar solucions però les amenaces ja s'havien fet.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · Pleno¿Piensa garantizar el Gobierno español el regreso de la sede de las empresas que forzaron a abandonar...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. L'1 d'octubre de 2017, més de dos milions de catalans van votar en el referèndum sobre la independència de Catalunya, tot i que els cossos policials van intentar impedir-ho de forma violenta. Dos dies després, amb la declaració de Felip de Borbó, el rei prenia part i donava llum verda a aquell 'a por ellos' judicial i econòmic. Des de llavors, i juntament amb la participació del Partit Popular, s'iniciava una operació d'Estat que el 6 d'octubre aprovava un reial decret per forçar el canvi de la seu de milers de les nostres empreses fora de Catalunya. Una actuació que volia castigar econòmicament el nostre país pretenent desgastar el prestigi del teixit econòmic català i impactar negativament en els seus principals indicadors. Perquè quan es tracta de Catalunya, el Regne d'Espanya sempre perjudica els catalans, siguin independentistes o no. Malgrat això, l'economia catalana ha demostrat una enorme capacitat de resiliència, batent rècords com el d'inversió estrangera o el nivell d'ocupació. Però és evident que cal revertir els efectes d'aquella operació d'Estat, i ara que Junts és clau en aquest hemicicle, allò impossible en els darrers quatre anys ara es fa realitat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la denominada "Operación Cataluña" y las...
«Gràcies, presidenta. Personatges obscurs com el coronel Baena, més conegut a les xarxes socials com Tácito, o com Pérez de los Cobos, els dos germans, el que és jutge i el que és policia, en col·laboració amb altres personatges com Marchena, còmplices de la politització de la policia i també de la justícia espanyola, juntament amb personatges indecents com Espejel, Lesmes, Llarena, Lamela i tants altres en un país normal serien cessats i jutjats d'immediat. En comptes d'això, al Reino de España, tota aquesta gent té via lliure per seguir retorçant la llei i també retorçant els drets. Via lliure també per acusar molts independentistes catalans, només per ser independentistes, de terroristes. Tot el que ha anat passant, però, ha passat davant del silenci còmplice de molts dels que avui sou aquí. Com deia en Peyu, els hem trobat a faltar, però no pateixin gaire perquè ens espavilem. Feia menció al principi als germans Pérez de los Cobos. Un d'ells, el jutge, fa una setmana, en una d'aquestes conferències que es fan per deslegitimar la llei d'amnistia, va verbalitzar que la judicialització de la política és sinònim que la justícia funciona. A pocs països els jutges poden fer política de manera pública i no passi res. A pocs països poden dir els jutges que el que vota la gent, o inclús el que es decideix aquí, al Congrés dels Diputats, no val de res. O que els representants polítics no podem prendre decisions que no agradin als togats franquistes, perquè si ho fem, el pes de la justícia polititzada espanyola caurà sobre nosaltres. El Reino d'Espanya ha assetjat també tercers països com Andorra i també va d'això Operación Cataluña. I ho han fet actuant o fent actuar la policia patriòtica dirigida des de la Moncloa. Ho han fet amb fons reservats. Ho han fet amenaçant a CEOs de bancs. Inclús enviant informació manipulada al Tresor americà. I no tothom sap que tots els organitzadors d'aquesta trama estan imputats a Andorra, des de Fernández Díaz fins a Cosidó. Recentment, a més a més, s'han ampliat les imputacions al delicte d'organització criminal. Aquesta trama neix com en neixen moltes aquí al Reino de España, per acabar i atacar Catalunya. I si no ho expliquem nosaltres, aquí no ho explica ningú, ni tan sols aquells que estan tot el dia bramant en contra del Partit Popular. I per què? Perquè va de Catalunya, sempre és Catalunya.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«La realitat és que fa molt de temps que l'ampliació de la terminal nord és un pim, pam, pum polític entre el Partit Popular i la majoria de formacions polítiques d'aquell territori. De fet, aquest despropòsit té altres episodis, com ara el de la ZAL del Port de València, que també és un projecte que està judicialitzat i on fa pocs dies una gran companyia de contenidors, MSC, ha anunciat que abandona l'opció d'instal·lar-se a la ZAL del Port de València. La realitat és que València és un port de gran importància a l'Estat. Que ha anat creixent durant una bona colla d'anys, en bona mesura per mèrits propis, per la importància del seu hinterland econòmic. Gràcies també a inversions que s'han fet, per exemple, en el corredor ferroviari de mercaderies amb Madrid, on disposa d'un corredor habilitat per a trens de 750 metres. Inversions que s'han fet de forma desequilibrada impedint la lliure competència amb els altres ports, doncs València és l'únic gran port de l'Estat amb un corredor ferroviari de 750 amb Madrid. Els altres ports encara esperen el seu torn.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«Per cert, senyors del Partit Popular, senyora diputada ponent d'aquesta iniciativa, aquest escenari que els explico comporta que aquesta xarxa d'alta velocitat de passatgers no només és radial, sinó que ha condemnat la connexió entre la segona i la tercera ciutat més important de l'Estat, València i Barcelona, a un servei de segona com és l'Euromed. Els ciutadans d'aquest estat només tenen alta velocitat si viatgen a Madrid. Aquest és el tipus d'igualtat -vostès que parlen d'igualtat tot el dia, cada cinc minuts- que coneixem a Catalunya i patim tantes i tantes altres vegades, la igualtat d'uns i l'altra igualtat per als altres. Es pot anar amb alta velocitat a Madrid, però no als altres destins. El debat d'avui va d'això, va d'una proposta política, no va d'un debat amb rigor sobre el tipus d'infraestructura i les actuacions que cal fer a les infraestructures de l'Estat, bé sigui el Port de València o altres. La proposta que se'ns presenta està faltada de rigor, està faltada de dades, no està justificada per ella mateixa, tal com se'ns ha presentat avui aquí. I explicaré què vull dir amb això. És més una proposta de dir: 'Jo vull el port més gros i, a més a més, vull el port més gros que el del veí.' Si el debat fos un debat rigorós sobre la conveniència de l'ampliació del Port de València, que és veritat que és un projecte ja molt antic, que fa molts anys que se'n parla, entenc que avui ens haurien portat dades: dades de demanda, dades de la necessitat de l'hinterland, del Port de València, de les expectatives de creixement de l'activitat d'aquest hinterland, del trànsit internacional, etcètera, de les mesures per evitar impactes ambientals no desitjats, per què no.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Avui, i en català, encarem la presa en consideració de la Llei Orgànica d'amnistia presentada pel Grup Socialista com a condició prèvia perquè els set vots de Junts facilitessin la investidura de Pedro Sánchez. Ens deia el president Carles Puigdemont a la roda de premsa del 9 de novembre que l'acord amb el Partit Socialista incloïa la llei d'amnistia. La incloïa amb la voluntat compartida de no deixar fora cap perseguit per contribuir al procés d'independència de Catalunya. Ens deia també el president que l'amnistia era una manera de retornar a la política allò que era de la política, allò que és de la política. I és que aquesta llei, senyories, no és cap mesura de gràcia, sinó una mesura necessària que sorgeix de l'acord entre demòcrates per acabar amb la judicialització de la política, que ha comportat el patiment de moltes persones. I això lliga també amb el que va posar de manifest el president Puigdemont a la seva conferència de Brussel·les dos mesos abans, on apuntava que l'amnistia és una eina perquè es donin les condicions d'abandonament de la repressió, un abandonament de la repressió que ens ha de permetre tornar a fer política, dedicant les energies de l'independentisme a la nostra legítima causa i a treballar per tots els catalans, i no haver-nos de defensar d'uns delictes que sabem, i també ho saben vostès, que no ho són.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Gràcies, presidenta. Aprofitaré la rèplica per recordar alguns dels punts de l'acord que hem signat i que vostè ara mateix també ha subscrit. Al primer paràgraf de l'acord que hem signat, i ho llegeixo perquè val la pena que tots l'escolteu, al primer paràgraf de l'acord signat entre vostès i nosaltres hi diu: 'El Partit Socialista Obrero Español i Junts per Catalunya consideren que la situació política actual permet assolir un acord per obrir una nova etapa i contribuir a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya, i desenvolupar una dinàmica per resoldre'l en termes diferents dels de la darrera legislatura.' Per fer i dir el mateix que han fet i dit fins ara, ja li hem dit que no li fem falta nosaltres. A l'acord signat també, com he dit abans, no hi apareix la paraula diàleg i sí que hi apareix la paraula negociació, com en la seva darrera intervenció. I en aquest acord parlem també d'amnistia, la desjudicialització de la política també, com acaba de confirmar vostè. Ni oblit ni perdó.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Si avui som aquí és perquè aquests elements, i altres inclosos a la conferència del president Puigdemont, són presents a l'acord que hem signat. Som conscients dels riscos, de les dificultats, i també de les profundes discrepàncies. Perquè vostès no han deixat de ser aquell partit que va abraçar amb entusiasme l'aplicació del 155 contra el nostre país. I nosaltres no hem deixat de ser aquella força que va promoure el referèndum i la declaració d'independència. Som allà on érem, però sabem que tenim una oportunitat d'avançar i que per saber on anem has de saber d'on venim. D'on venim i cap a on anem ha quedat perfectament clar a l'acord que signem. Ara es tracta de treballar en els dos àmbits que hem acordat, perquè la feina és ingent i el temps és limitat, i perquè tothom sap de la ferotge oposició que hi té l'estat profund, aquell que va quedar intacte després de la mort de Franco i que durant dècades ha fet i ha desfet -sobretot desfet- el que li ha convingut, des de terrorisme d'estat fins a la lawfare, aquesta paraula que tant espanta i incomoda alguns però que tothom sap que existeix i que es practica a l'Estat espanyol.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«És a la llum del rebuig de tots els intents que hem exposat que el Govern i el Parlament de Catalunya decideixen convocar un referèndum d'autodeterminació l'1 d'octubre del 2017. La participació va ser massiva i el suport a la independència va ser de més del 90 %. El president Puigdemont, aleshores, va prioritzar la via negociada, tal com es reclamava des del Govern espanyol i també des de les institucions internacionals. El president proposava, doncs, iniciar un procés de negociació. Tanmateix, el Govern espanyol va decidir reprimir el referèndum de manera violenta, va mobilitzar milers de policies d'arreu d'Espanya, va intervenir les institucions catalanes i es va iniciar un llarg període de repressió que ha comportat persecució, presó i exili per a moltes persones, dirigents polítics, activistes i ciutadans catalans. La repressió de l'Estat va treure tota possibilitat de resolució política. És necessari, doncs, que qualsevol nou intent de resoldre el conflicte polític de manera negociada comporti el retorn a la via política, reverteixi els efectes de la repressió i es busqui un acord en què es vegin satisfetes les aspiracions de la societat catalana. Ens calia, i sempre ho hem repetit des de Junts, sortir de l'espiral de retrocés i de renúncia dels darrers quatre anys. Una espiral que només exigia a la part catalana, mai a l'espanyola. Ateses les circumstàncies, sortir d'aquesta espiral i arribar a un acord no era gens fàcil i tampoc era gens agradable. Ens havíem d'entendre amb un partit amb qui mai ens hem entès i de qui desconfíem profundament. Ens havíem d'entendre també amb un Govern espanyol que no compleix i en el qual tampoc confiem.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Gràcies, presidenta. President en funcions i candidat, des de Junts l'hem escoltat aquests darrers quatre anys amb molta atenció, sobretot quan ha parlat de nosaltres i quan ha parlat de Catalunya. Però vostè ja sap per quina raó avui l'hem escoltat d'una manera encara més especial. Avui vostè havia de començar a desmentir-nos els qui diem que vostè no compleix els acords, que la seva paraula no val, que a vostè només l'interessa el poder, i que és capaç d'aliar-se amb qui sigui per conservar-lo. I alguna cosa d'això hi deu haver quan el seu partit té l'estómac d'arrabassar a Junts l'alcaldia de Barcelona, amb el suport i gràcies al Partit Popular, i ara pretén arrabassar la presidència del Govern espanyol al Partit Popular gràcies als vots de Junts. I ara que soc a la part inicial de la meva intervenció, voldria donar-li un consell que, naturalment, vostè no té cap obligació de seguir. Amb nosaltres no provi de temptar la sort perquè no li funcionarà. El seu discurs no ha estat un discurs valent. Ara té l'oportunitat de contestar-me i dir-me exactament què faran vostès. La seva responsabilitat era trobar la manera de respectar el marc que vostès i nosaltres hem acordat, i de fer honor a allò que hem escrit. De fet, a l'acord signat al primer paràgraf hi diu que les coses s'han de fer en termes diferents de com s'han fet en la darrera legislatura. I això ho han signat vostès i ho hem signat nosaltres. I quan escrivim en termes diferents ens referim a una definició molt fàcil d'entendre. Per tant, li reitero que el que hem dit en anteriors ocasions, no només a vostè sinó també als membres del seu govern, per dir i fer el mateix que s'ha dit i que s'ha fet els darrers quatre anys Junts no li fa cap falta. Hem passat moltes hores treballant el marc de l'acord, sobretot els antecedents i el relat. Un acord en què no hi apareix ni una sola vegada la paraula diàleg i sí la paraula negociació. Un acord signat per vostès on no es parla de reencuentro, de perdó ni de mesures de gràcia. Això van ser els indults. I entenem que en cap cas es referia a l'amnistia, perquè l'amnistia és una altra cosa, una llei i una desjudicialització de la política.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades, president en funcions, candidats. Vostè, senyor Feijóo, en el transcurs d'aquesta setmana, d'aquest debat d'investidura, no ha aportat ni una sola proposta per poder resoldre el conflicte polític que existeix -perquè existeix- entre Catalunya i Espanya. Cap proposta, cap aportació, cap autocrítica, tampoc. De fet, el que hem escoltat, i també avui, és la cançó de sempre, aquella cançó que manté el Reino de España en aquest permanent bloqueig. De moment, cap partit espanyol ha estat capaç d'afrontar el conflicte que hi ha entre el projecte nacional espanyol, que és legítim, i el projecte nacional català, que també ho és. De fet, la pregunta, senyor Feijóo, és quina és exactament l'aportació del Partido Popular a Catalunya? Perquè vostès van votar en contra de l'increment de les inversions a Catalunya, van votar en contra de la promoció de la llengua catalana, van votar en contra també del model d'escola catalana, van votar en contra de les iniciatives pel compliment de l'execució dels Pressupostos Generals de l'Estat espanyol a Catalunya, van votar en contra també de la transferència de competències i gestió de les infraestructures de Catalunya, van votar en contra del reconeixement de la identitat i llengua catalana. Vostès, senyor Feijóo, van recórrer 114 dels 223 articles de l'Estatut. El Defensor del Pueblo en va recórrer 110. 410 pàgines tenia el seu recurs, que, a més, anava avalat per més de cent signatures de diputats. Alguns dels articles eren calcats, articles que hi ha, per exemple, a l'Estatut d'Andalusia, i vostès allà no es van mobilitzar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Veig que amb dades i amb números va vostè una mica perdut. Voldria donar-n'hi algunes. Acabem de conèixer la xifra del deute històric acumulat d'Espanya amb Catalunya: 456 000 milions d'euros. La dada surt d'una comissió d'experts impulsada al Parlament de Catalunya a petició de Junts el 2021. És un deute que s'ha anat acumulant al llarg de trenta anys de governs socialistes i del Partit Popular. Perquè als catalans, independentistes o no, ens han deixat de pagar 51 000 milions en infraestructures, 375 000 milions en partides socials, i 30 000 milions en pensions. I això, señor Feijóo, va en contra de Catalunya. De fet, en el temps que vostè ens ha contestat 1 250 000 euros pagats amb els impostos de tots els catalans, independentistes i no independentistes, han volat a Madrid i ja no tornaran. No és dumping, señor Feijóo, és espoli fiscal. Més de 20 000 milions d'euros l'any. Nosaltres estem molt lluny del seu projecte de país. Catalunya, señor Feijóo, malgrat tots vostès, és líder en exportacions a l'estranger, bat rècords d'inversió estrangera. És de les regions d'Europa amb més projectes vinculats al sector de l'automoció, malgrat no s'ha acabat el Corredor Mediterrani després de 26 anys. Catalunya és el major hub químic del sud d'Europa. És també líder en assaigs químics. El nostre model, en definitiva, señor Feijóo, no és ni s'assembla al seu. De fet, l'Espanya que defensa vostè queda molt ben reflectida en algun dels titulars que van sortir a la premsa internacional l'1 d'octubre del 2017. Li recordaré algun d'ells. A França llegíem: 'Catalunya, el cop de força'. A Alemanya: 'La policia ataca brutament Catalunya'. A Itàlia: 'La policia contra els votants'. A Estats Units: 'Els catalans voten sí, Espanya diu no'. I a Escòcia: 'El dia de la vergonya d'Espanya'.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Durant la campanya vam repetir que el nostre objectiu no era investir presidents espanyols, no era reformar Espanya, i vam repetir que nosaltres no formàvem part de cap bloc espanyol. El nostre bloc era i és Catalunya. De fet, vam dir que res tornaria a ser igual aquí si depenia de Junts per Catalunya, i tothom és conscient que des que Junts és a l'equació res aquí ha tornat a ser igual. I ara pot semblar una obvietat, però hi ha moltes raons per votar que no al Partir Popular. No és la nostra prioritat recordar-les cada dia, però avui l'ocasió ho exigeix. Un primer motiu és que el PP és un partit anticatalà. El PP es caracteritza per combatre totes les propostes que a Catalunya generen un consens ampli, polític i social: la llengua catalana, la immersió lingüística, la cultura catalana, la voluntat d'autogovern i un llarguíssim etcètera. Volem la independència perquè no volem seguir retrocedint amb Espanya, el que volem és avançar amb Catalunya. Un altre motiu és perquè el PP és un partit que ha volgut com a soci l'extrema dreta de Vox, i aquesta és una ratlla vermella aquí i arreu d'Europa. Un altre motiu és perquè el PP és un partit contrari a millorar els drets de les persones. De manera sistemàtica i continuada han estat en contra de qualsevol millora amb relació al reconeixement de drets efectius a favor de ciutadans en infinitat d'àmbits i supòsits. Poden vostès recuperar tots els recursos que vostès han presentat en contra de les lleis socials que s'han aprovat al Parlament de Catalunya. Un altre motiu, perquè el PP és un partit contrari a l'economia productiva. La visió econòmica i social del PP no és la d'un partit liberal europeu, señor Feijóo, al contrari, és la visió d'un partit estatalista que, malgrat el discurs que ha fet avui, es posiciona sempre al costat de l'estat i del poder funcionarial abans d'apostar per la petita i la mitjana empresa, el que configura a Catalunya i també arreu d'Europa el teixit de l'economia productiva. Per al PP la paraula empresa és només sinònim de llotja del Bernabéu. Per tant, a Catalunya el PP no és capaç de connectar amb normalitat amb el món empresarial.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Diumenge vostè, señor Feijóo, i el seu partit -un partit que ha governat i que voldria tornar a governar- es va manifestar juntament amb altres contra un territori que encara forma part del país que vostè vol governar, igual com ja vam fer contra l'Estatut en aquella vergonyosa campanya de recollida de firmes: Eche una firmita aquí contra Cataluña. Se'n recorden vostès d'això? En cap lloc d'Europa s'és vist que un partit d'Estat es manifesti en contra d'una de les zones més poblades i que genera més riquesa, on hi ha el PIB industrial més potent; on el 16 % de la població genera més del 20 % dels ingressos tributaris de tot l'Estat; on es concentra el 25 % de les exportacions de tot l'Estat. Potser a alguns els hauria de fer reflexionar que la proposta estructural dels partits espanyols per incrementar el suport electoral sigui sempre anar en contra de Catalunya, anar contra Catalunya. Perquè voler perjudicar la seva economia, com fa el Govern espanyol per exemple, amb el Reial decret de mesures urgents per incentivar el canvi de seu social de les empreses catalanes, això és un atac indigne i indecent a tots i cada un dels ciutadans de Catalunya. Un atac que té conseqüències en la nostra competitivitat, també en els nostres llocs de treball i en el finançament del nostre país. Aquest model espanyol que vostè ens proposa, señor Feijóo, no és el nostre. Molts no ens hi sentim representats. Vostès encara viuen en la cultura del a por ellos contra Catalunya, perquè no es confonguin, vostès no van en contra dels independentistes, van des de fa segles en contra de Catalunya i tot allò que representa la nostra nació. I l'independentisme és una conseqüència de tot això. És una defensa legítima que no deixarem d'exercir.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades, president en funcions, candidat. Avui assistim al segon discurs del debat d'investidura del señor Feijóo, el primer el vam escoltar el diumenge davant de força gent. Però sí que deixi'm fer un apunt: no era ni la quarta part de la manifestació menys concorreguda de l'independentisme. Però el seu missatge, això sí, va ser, i ha estat avui, nítid, bàsicament una y no cincuenta y una i Puigdemont a prisión. Ho poden dir amb més o menys convicció, señor Feijóo, i això dependrà de si té gaire a prop Aznar o Ayuso, però no es pot dir que vostès no parlin clar. Nosaltres també parlem clar: no rebrà cap vot nostre. Però no són només els vots que li falten a vostè, señor Feijóo, el que sobretot li falta a vostè i al seu partit -i encara més als socis que s'ha buscat que són d'allò més impresentable-, el que sobretot li falta és entendre que la realitat és força més complexa i diferent de la que vostès escolten a les seves ràdios de capçalera o llegeixen en els seus diaris de referència.»