Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.041 declaraciones · página 91 de 102
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Ese difícil y poco entendido 'no' nos lleva hoy a aprobar la mejor ley de amnistía posible. Una amnistía integral que no deja a ningún independentista fuera y que es de aplicación inmediata. Una amnistía que adapta a los estándares europeos las exclusiones de terrorismo, la traición y la malversación. Una amnistía que gana dos meses para los acusados del Tribunal de Cuentas; dos meses que, si no, habrían sido irrecuperables. Una amnistía ajustada al derecho internacional, preparada para el recorrido y encaje europeo, porque ha podido incorporar las principales recomendaciones del borrador del informe elaborado por la Comisión de Venecia después de la visita a Madrid de su delegación de expertos juristas -hay que decir expertos juristas-, imparciales e independientes. Quisiera recordar que fue forzada por el Partido Popular con la intención de venderles su discurso siempre tramposo; ese discurso que solo compra España y que desde Junts per Catalunya combatimos, trasladando a la Comisión de Venecia rigurosos argumentos jurídicos que son con los que ganamos en Europa. Es el discurso de los mismos que no se cansan de repetir que esta es una amnistía hecha a medida de los independentistas. Desde Junts per Catalunya les decimos que no se equivoquen, que no confundan más. Ciertamente, es una amnistía hecha a medida, pero a medida de la represión que los defensores de la sacrosanta unidad de España, a menudo con la complicidad de la bancada de la izquierda, han aplicado desde el extrarradio de la democracia al catalanismo y al independentismo solo, solo, por querer decidir votando nuestro futuro. Una represión aplicada con cuentas falsas a medida, con investigaciones prospectivas a medida, con informes policiales a medida, con cloacas del Estado a medida, con noticias fake a medida, con detenciones a medida, con medios de comunicación a medida, con policías y guardias civiles a medida, con un rey a medida, con multas a medida, con fianzas a medida, con espionaje a medida, con infiltrados a medida, con sedición a medida, con malversación a medida, con traición a medida, con juzgados a medida, con jueces a medida, con juicios a medida y con sentencias a medida. ¿Se les hace largo? Más larga se nos hace la represión a nosotros con condenas a medida, con terrorismo a medida, con inhabilitaciones a medida, con cárcel a medida y con exiliados a medida. De todo esto, y probablemente de algunas cosas más, es de lo que realmente está hecha a medida esta amnistía.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Me van a permitir que empiece saludando al presidente, al vicepresidente, a los miembros de la ejecutiva y a la coordinadora de la Asociación de Municipios por la Independencia. Una entidad de la que un servidor fue promotor -igual que el presidente Puigdemont en su momento- y tuve el honor de presidir, seguramente en los momentos más álgidos de la represión contra los electos locales. Va por ellos también hoy esta amnistía. Muchas gracias. Encaramos hoy el penúltimo debate en esta Cámara de la ley de amnistía; el penúltimo porque todos somos conscientes de que, después de su paso por el lodazal del Senado, deberá volver para ser definitivamente saneada de la acción contaminante de la reaccionaria derecha española y su entorno. Una derecha amplia que, siguiendo la proclama 'el que pueda hacer, que haga' del líder de la mentira y la intoxicación, el señor Aznar, nos ha ofrecido y nos ofrecerá un abanico esperpéntico de maniobras para torpedear su tramitación definitiva y, sobre todo, la aplicación de esta ley. Una ley presentada por el Grupo Socialista no por convicción -como hoy nos vende Salvador Illa, candidato-, sino como resultado del acuerdo de investidura con Junts per Catalunya. Una ley que en Junts, desde el inicio de su recorrido parlamentario, dijimos que era preciso enmendar para disponer de una norma con más garantías. Una ley que llegó al Pleno de esta Cámara a finales de enero solo parcialmente enmendada y que en Junts no avalamos porque nos parecía que tenía carencias. El no razonado de los diputados y diputadas de Junts del 30 de enero nos confirma que es manteniendo con firmeza la posición cuando se avanza de verdad.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Tot això, i probablement algunes coses més, és el que veritablement és a mida d'aquesta amnistia. I, senyor Bolaños, serveixi aquest llistat també per deixar clar, a tots els que amb aquesta amnistia volen passar pàgina, que l'únic full que gira és el de la repressió i el de la injustícia, cap més. El conflicte polític històric entre la nació catalana i l'espanyola continua existint; el que fa l'amnistia només és tornar a la política el que és de la política i, això és cert, obrir una finestra d'oportunitat per negociar de tu a tu el futur de Catalunya, d'una Catalunya que nosaltres volem lliure. I acabo. Acabo. El text de l'amnistia que avui votarem és resultat de la generositat col·lectiva de la nostra negociació amb Esquerra i amb els socialistes. Des de Junts els volem reconèixer i agrair la feina feta pels seus equips jurídics i també pels polítics, com també volem agrair el suport a la llei de SUMAR, de Bildu, del PNV, de Podemos i del BNG. Avui el més important és enviar un missatge d'esperança a totes les persones injustament represaliades i a les seves famílies, que des del primer dia han estat el motor de la negociació política de Junts. Aquesta llei d'amnistia, ara sí, va per totes elles. I per tot aquells que us pregunteu, per tots aquells que ens pregunteu, i ara què?, doncs, ara junts i a totes. Visca Catalunya lliure.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«El 'no' raonat dels diputats i diputades de Junts del 30 de gener ens confirma que és mantenint amb fermesa la posició que s'avança de veritat. Aquell difícil i poc entès 'no' ens porta avui a aprovar la millor llei d'amnistia possible: una amnistia integral que no deixa cap independentista fora i que és d'aplicació immediata; una amnistia que adapta als estàndards europeus les exclusions de terrorisme, la traïció i la malversació; una amnistia que guanya dos mesos per als acusats pels acusats del Tribunal de Cuentas, dos mesos que altrament haurien estat irrecuperables; una amnistia ajustada al dret internacional i preparada per al recorregut i encaix europeu, perquè ha pogut incorporar les principals recomanacions de l'esborrany de l'informe elaborat per la Comissió de Venècia després de la visita a Madrid de la seva delegació d'experts juristes -val a dir, d'experts juristes, imparcials i independents-, que, ara els hi voldria recordar, fou forçada pel Partit Popular amb la intenció de vendre'ls el seu discurs sempre trampós. Aquell discurs que només compra Espanya i que des de Junts per Catalunya vam combatre traslladant a la Comissió de Venècia rigorosos arguments jurídics, que són aquells amb què guanyem a Europa. És el discurs dels mateixos que no es cansen de repetir que aquesta és una amnistia feta a mida dels independentistes. Des de Junts per Catalunya els diem que no s'equivoquin, que no enredin més.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Em permetran començar saludant el president, el vicepresident, els membres de l'executiva i la coordinadora de l'Associació de Municipis per la Independència, una entitat de la qual un servidor va ser promotor i que, igual que el president Puigdemont en el seu moment, vaig tenir l'honor de presidir, segurament, en els moments més àlgids de la repressió contra els electes locals. Va per ells avui també aquesta amnistia. Moltes gràcies. Encarem avui el penúltim debat en aquesta cambra de la llei d'amnistia. El penúltim, perquè tots som conscients que, després del seu pas pel fangar del Senat, haurà de tornar per ser definitivament sanejada de l'acció contaminant de la reaccionària dreta espanyola i el seu entorn. Una dreta àmplia que, seguint la proclama 'el que pueda hacer, que haga', del líder de la mentida i la intoxicació, el senyor Aznar, ens ha ofert i ens oferirà un ventall esperpèntic de maniobres per torpedinar la seva tramitació definitiva i, sobretot, l'aplicació d'aquesta llei. Una llei presentada pel Grup Socialista no per convicció, com avui ens ven en Salvador Illa, candidat, sinó com a resultat de l'acord d'investidura amb Junts per Catalunya. Una llei que Junts des de l'inici del seu recorregut parlamentari vam dir que calia esmenar per disposar d'una norma amb més garanties. Una llei que va arribar al ple d'aquesta cambra a finals de gener, només parcialment esmenada i que Junts no vam avalar per entendre que tenia mancances.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Des d'Esquerra Republicana de Catalunya ens felicitem perquè aquesta llei, entre molts temes, acaba amb la injustícia de no gaudir de beques els estudiants artístiques. Atorga major facilitat per a realitzar part dels seus estudis aquí i en modalitat dual o en un altre país europeu. Els professionals de les arts, si és la seva voluntat, podran exercir amb reconeixement la seva professió fora de les nostres terres. Es creen, a més, nous cossos docents als centres públics, afavorint la investigació i la creació artística. Es potencia -i ens agrada molt des de Catalunya- la creació dels Campus de les Arts, etcètera. I ens felicitem també perquè gràcies a la nostra negociació hem aconseguit augmentar l'autonomia per fer i desfer segons les necessitats i especificitats de Catalunya. Però també, i sobretot, hem respectat la importància de disposar d'una major autonomia pedagògica i organitzativa per als centres i, especialment, hem aconseguit introduir a la llei les nostres dues línies vermelles. La primera, la que sempre reclamem, assegurar el finançament adequat per garantir l'aplicació d'aquesta llei. I la segona, fer canviar la disposició del títol competencial per respectar l'article 131 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que reconeix a la Generalitat competències exclusives, compartides i executives en matèria d'ensenyament.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Avui tindrem llei d'ensenyances de les arts i és bo, però els ensenyaments artístics, senyores i senyors, no comencen avui, no comencen a aquesta hora, no començaran quan haguem fet la votació, les coses -oh, sorpresa- no comencen quan ho decideix aquest Congreso, aquest hemicicle o l'Espanya política. En cada sector hi ha vida prèvia. En cada societat hi ha vida prèvia, al marge de l'activitat legislativa del que es digui aquí, en aquest Congreso, i Catalunya, com a nació, precisament n'és la prova. Som nació i ho som al marge del que ens digui l'Estat, del que s'aprovi o no s'aprovi en aquest hemicicle. Aquesta també és la clau de tot plegat. I avui és un bon dia per recordar-ho. Entendre-ho o no, aquesta és la qüestió. Senyores i senyors diputats, gràcies per la seva atenció. Gaudeixin del dia. Presidenta, señorías, hoy es un buen día, muy buen día. Hemos salvado las prisas, las presiones y vamos a aprobar la ley de amnistía. Habrá costado, pero lo haremos, y saldrá investida y sólida. Y en este primer punto, vamos a aprobar también la ley de enseñanzas artísticas, que es una norma muy esperada. Es fácil pensar que el de la creatividad es un mundo sin reglas. De hecho, se hace difícil imaginar a Tàpies, Bellver o Flotats atrapados en una telaraña de normas. En cambio, una cosa es el talento y la creatividad y otra la formación necesaria. Este querer aprender requiere un entorno seguro, reglado, que ordene la forma referente a cómo se brinda ese conocimiento. Se trata de fijar al enseñante y definir cómo y dónde se enseña. Hay que garantizar la calidad, y es lo que vamos a hacer. Globalmente, lo conseguiremos, lo haremos, está bien, y, por tanto, podemos felicitarnos por ello todos juntos.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Per ser gràfics i no em perdo, no m'estic perdent, no. No m'estic perdent. Per ser pedagògics, mentre a Madrid s'aixecava el Teatro Real amb els diners de l'Estat, a Catalunya, a Barcelona, la societat civil construïa el Liceu o el Palau amb els seus propis mecenes i impulsors. Aquest detall, que sembla menor, aquest detall, ens porta a l'epicentre de la discussió d'avui, a la col·laboració també entre la cosa pública i la iniciativa privada, i la necessitat de fer-ho compatible. No és, hi insisteixo, no és una anècdota, també en l'ensenyament artístic no és una anècdota. A Catalunya sempre ens hem mogut a partir de la força de la societat civil, perquè mai no hem estat Estat, i estaria bé que fessin silenci els que són Estat. És per això que sabem que l'excés de normes acaba encotillant o pot acabar encotillant qualsevol tipus d'iniciativa, i per això, quan se n'escriu una, de norma, de nova, s'ha d'evitar fer malbé precisament la capacitat de crear, precisament la innovació i el fet d'avançar-nos o la capacitat d'avançar-nos als temps. La norma no pot fer nosa, i això és el que hem procurat en aquesta llei d'ensenyaments artístics.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«En el quilòmetre zero dels intangibles hi ha, per exemple -i avui és un bon dia de dir-ho-, la necessitat que Catalunya decideixi quin és el camí de la seva plenitud, cosa que acabarà passant, senyories, cosa que acabarà passant. I a l'altre extrem, el de les coses concretes, hi ha una llei com la d'avui, que per molts només va de posar ordre i prou, però no, no, no, no, també s'hi fa notar el conflicte de nacions. De fet, els que sostenen que Espanya és una sola nació uniforme haurien d'analitzar què proposem des de Catalunya en cada esmena d'aquesta llei, haurien de fer atenció a allò que diem els grups catalans, els bascos, els gallecs, que no som terroristes, sinó representants dels electors, i aportem matisos absolutament diferents al que proposen els dos grans partits amb visió d'Estat. I ho haurien d'analitzar per entendre que, al marge del debat ideològic, recurrent, habitual en qualsevol societat, sa, aquí també hi ha un xoc de mirades nacionals. És un xoc cultural i per això és tan, tan difícil de resoldre.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Bé, presidenta Armengol, senyories, avui és un bon dia, un molt bon dia, ja ho saben, hem salvat les presses, les pressions, aprovarem la llei d'amnistia, haurà costat, però ho farem, i s'ho valdrà, sòlida, ben vestida. I en aquest primer punt també aprovarem la llei d'ensenyances artístiques, que és una norma molt esperada, de fet, és fàcil pensar que el de la creativitat és un món sense regles. De fet, es fa difícil imaginar Tàpies, Belbel, Flotats atrapats en una teranyina de normes per aprendre. En canvi, una cosa és el talent i la creativitat i una altra la formació necessària. Aquest voler aprendre necessita un entorn segur, reglat, que ordeni la manera com es rep aquest coneixement. Es tracta de fixar qui és l'ensenyant i definir on i com s'ensenya. Se n'ha de garantir la qualitat i és el que farem. Globalment ho aconseguirem, ho farem, està bé i, per tant, ens en podem felicitar tots plegats. Ara bé, cada vegada que parlem d'un nou marc normatiu ens tornem a col·locar tots plegats davant del mirall de les certeses. Primera certesa, com n'és de complex dibuixar entre els grups d'aquest Parlament un perímetre d'entesa mínim. Per què? Doncs perquè hi ha mirades profundament de dretes, hi ha mirades d'esquerres, d'esquerres light, també n'hi ha de més liberals, però tenim clar aquest puzle de moltíssimes sensibilitats. Hi ha una aresta més complicada de fer quadrar, és l'aresta, són les peces del puzle que expliquen el perquè de les moltes discussions en aquest Congrés, de les discussions importants, que no són les de pati d'escola entre els uns i els altres, parlo de les mirades nacionals, els de l'estat nació i els altres, els de la nació que no som Estat. No només defensem idees oposades sobre el que és l'Estat espanyol o el que hauria pogut ser, no només demanem que respectin les competències de cadascú i que l'Estat no faci permanentment trampes, no, el quid de la qüestió és un altre, en el fons -i aquí vaig-, en el fons hi ha un debat cultural profund, un xoc cultural intricat, perquè el que està en joc és com mirem el món. De fet, discutint aquesta llei d'ensenyaments artístics, el debat també ha hagut de trampejar si l'Espanya política és capaç o no de respectar Catalunya i la resta de nacions de l'Estat. Els gobiernos d'Espanya, ai las, sempre tenen la temptació de passar la ratlla. I, és clar, algú els ha de dir... els de Junts els hem de dir: ei, quietons, calma, calma, stop, pareu calma. I aquesta necessitat de saber respectar és molt àmplia. Va d'intangibles, ja ho he dit alguna vegada, i va de qüestions materials.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · Pleno¿El Gobierno pedirá perdón por la ejecución de Salvador Puig Antich el 2 de marzo de 1974?
«Ministre Ángel Torres, gràcies. Diria que és un concert de violí amb la partitura de quan discutim sobre el procés i l'execució del president màrtir Lluís Companys. La melodia és la mateixa. Formalment vostè passa la veritat és que amb un 5 pelat l'examen de primer de memòria democràtica. L'ha passat, l'ha aprovat, però escolti'm, l'assassinat de Puig Antich va ser tan gros que tot el que no sigui demanar perdó sense embuts no serveix. Van matar Puig Antich per alliçonar els joves que volien acabar amb el franquisme, que venien darrere. El règim va triar mort i va triar escarni. Avui el govern socialista jo diria que s'equivoca responent amb paraules dolces, amb la yenka del sí però no, no però sí, ja hem fet però no hem acabat de fer, i s'equivoca si no és capaç de concretar el perdó, dir 'perdó' per l'assassinat legal de Puig Antich. A Puig Antich el van condemnar els parents llunyans, o no tant, dels que viuen instal·lats a les clavegueres de l'Estat, que són els mateixos de l'operació Catalunya, els de Pegasus, els de la mentida de l'11-M, que, per cert, vint anys després el PP encara no ha demanat perdó. I el Govern espanyol ara mateix diuen, diuen, diuen el més progre de la història d'Occident, senyor ministre, no es pot excusar en una teranyina legal per no fer res. Els demòcrates no podem cedir davant dels que baladregen i amenacen. Dijous ho demostrarem aquí mateix, aprovant la llei d'amnistia. Les democràcies, si ho són, han de saber dir 'perdó', perquè l'exigència de dignitat no caduca mai. Deixem-nos de discursos bonics i més o menys amables, d'excuses. Senyor ministre, és molt fàcil, el Gobierno no pot fallar ni a la raó ni a la memòria. L'Estat espanyol ha de demanar perdó per haver matat Salvador Puig Antich.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · Pleno¿El Gobierno pedirá perdón por la ejecución de Salvador Puig Antich el 2 de marzo de 1974?
«Senyor ministre, el dissabte 2 de març de 1974 l'Estat espanyol va assassinar Salvador Puig Antich. Aquest 50 aniversari ha sacsejat l'opinió pública de Catalunya, que ha viscut un colpidor procés de recordança. Colpidor. Senyor ministre, el Govern espanyol pensa demanar perdó per l'assassinat amb garrot vil de Salvador Puig Antich? Gràcies. Señor ministro, el sábado 2 de marzo de 1974 el Estado español asesinó a Salvador Puig Antich. Este 50 aniversario ha sacudido la opinión pública de Cataluña, que ha vivido un impacto en su recuerdo. Señor ministro, ¿el Gobierno español piensa pedir perdón por el asesinato con garrote vil de Salvador Puig Antich? Gracias.»
-
Pedro Sánchez Presidente del Gobierno· PSOE ·
Congreso · Pleno¿Qué decisiones pretende adoptar el Gobierno en materia de inversiones en Cataluña?
«Muchas gracias, señora presidenta. Gracias, señoría. El Gobierno de España, desde que yo soy presidente, ha aumentado en más de un 40 % los recursos económicos transferidos a Cataluña. Creo que estamos adoptando decisiones para Cataluña que van a continuar en esa senda de progreso, de prosperidad y también de convivencia. Además, con el acuerdo de investidura abrimos una segunda fase de ese proceso de negociación y de acuerdo con la Generalitat de Catalunya que contempla una agenda de reformas y de transferencias para mejorar el bienestar social y progreso económico en Cataluña. Para ello, durante las próximas semanas esperamos presentar unos Presupuestos Generales del Estado que atiendan a los compromisos adquiridos y a las inversiones previstas. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué decisiones pretende adoptar el Gobierno en materia de inversiones en Cataluña?
«Hablemos de cifras, escúcheme bien. Un 42,6 % -poco más del 40 %- es lo que el Estado ejecutó en Cataluña en 2022 con respecto a lo que tenía presupuestado. Le daré otro dato: 166 % en Madrid. Yo no sé qué narices negocia usted con la señora Ayuso. ¿Sabe cuál es la media de ejecución de los presupuestos de la Generalitat en los últimos veinte años? Se lo diré yo: La ejecución es de un 87 %. Lo nuestro entiendo que es normal, que es una buena ejecución, pero lo suyo solo se puede explicar de dos maneras: por una extrema incompetencia o por una flagrante mala fe. Y solo tiene una solución, para nosotros solo tiene una solución antes de conseguir el estado propio: que sea la Generalitat de Catalunya quien ejecute las inversiones estatales para las catalanas y los catalanes, que se traspasen los recursos para hacer estas inversiones o que estas sean las mismas que el peso de la economía catalana. Aceleren la gestión y la financiación singular. Este es el acuerdo que suscribimos con ustedes para investirle presidente, con su Gobierno y también con sus socios de Gobierno. Si usted quiere que los republicanos independentistas de Esquerra, si usted quiere que Esquerra Republicana de Catalunya apoye los Presupuestos Generales del Estado, cumpla con Cataluña. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué decisiones pretende adoptar el Gobierno en materia de inversiones en Cataluña?
«Parlem de xifres. Escolti bé, un 42,6 %, poc més del 40 %, senyor Sánchez, és el que el 2022 l'Estat va executar a Catalunya respecte al que tenia pressupostat. Li diré una altra dada: 166 % a Madrid. Jo no sé què coi negocia vostè amb la senyora Ayuso. Sap quina és la mitjana d'execució dels pressupostos de la Generalitat en els darrers vint anys? L'hi diré jo, l'execució és d'un 87 %. Aquesta xifra nostra entenc que és normal, és una bona execució, però la seva xifra només es pot explicar de dues maneres: o per una extrema incompetència o per una flagrant mala fe. I només té una solució, per nosaltres només té una solució abans d'assolir l'estat propi, que sigui la Generalitat de Catalunya qui executi totes les inversions estatals per als catalans i per a les catalanes, que ens traspassin els recursos per fer aquestes inversions o que siguin les mateixes, aquestes, que el pes de l'economia catalana. Accelerin, senyor Sánchez, les encomanes de gestió i el finançament singular. Aquest és l'acord que vàrem subscriure amb vostè per investir-lo president, amb el seu Govern i també amb els seus socis de govern. Si vostè vol que els republicans independentistes d'esquerres, si vostè vol que Esquerra Republicana de Catalunya doni suport als Pressupostos Generals de l'Estat, compleixi.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué decisiones pretende adoptar el Gobierno en materia de inversiones en Cataluña?
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bon dia a totes i a tots. Fa pocs dies, senyor Sánchez, vàrem saber que el seu Govern va decidir deixar de publicar les dades que expliquen la distribució de les inversions de l'Estat als diferents territoris. Des del nostre punt de vista, molt poc elegant, senyor Sánchez. És més, des del nostre punt de vista, extremadament poc transparent, senyor president. El Gobierno té l'obligació, i la té per llei, d'informar d'aquesta distribució territorial de la inversió del sector públic. Senyor Sánchez, per què volen deixar d'explicar-ho? A nosaltres només se'ns acudeixen tres motius, perquè deixin de fer-ho. El primer, perquè segurament és una realitat extremadament incòmoda per a vostès o perquè en realitat és una vergonya monumental per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya. O perquè és un reiterat incompliment amb el meu país i els seus serveis públics. Per tot això, li demanem què pensa fer vostè i el seu Govern en matèria d'inversions a Catalunya? Muchas gracias, presidenta. Muy buenos días a todos y a todas.»
-
Joaquín Melgarejo Moreno · PP ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Respecto al término soberanía alimentaria que ustedes utilizan, evoca fronteras en un mundo globalizado, donde lo que debe primar es la seguridad alimentaria como un eje fundamental de las políticas agrarias de la Unión Europea y de España. Efectivamente, como dice la moción, estamos viviendo un tiempo de sequía en buena parte de nuestro país, sequías que son cíclicas y que se vienen acentuando por los efectos del cambio climático, y muy especialmente por la sequía ideológica que afecta a este Gobierno de la nación y al Gobierno de la Generalitat de Catalunya (aplausos), que ha estado atendiendo otros asuntos en vez de procurar el bienestar de los ciudadanos en un bien básico, como el acceso al agua de abastecimiento urbano. De nuevo Podemos sataniza al sector turístico, el principal sector en cuanto a aportación al PIB y al empleo y donde, junto a otros sectores, se viene realizando un esfuerzo de todo tipo para reducir su consumo hídrico. Señoría, le pongo el ejemplo de Benidorm en mi provincia, Alicante, con tasas de eficiencia hídrica y sostenibilidad de las más altas del mundo y con acuerdos con los agricultores para permutar aguas naturales por aguas regeneradas de gran calidad para los cultivos; un modelo de éxito. (Aplausos). Ustedes proponen un recorte del consumo de agua del regadío hiperintensivo y de la ganadería hiperintensiva del 80 %, generando ayudas para facilitar el paso del regadío al secano, es decir, proponen pasar de ser uno de los sectores agrarios más eficientes y competitivos de Europa a una agricultura de secano, dependiente del clima, con unos rendimientos en periodo de sequía tendentes a cero. ¿Esto es lo que ustedes entienden por políticas progresistas, conducir a la indigencia al sector agrario y a la subvención permanente, cambiar actividades económicas libres por súbditos dependientes? ¿Es esto lo que buscan?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Catalunya és que l'Estat gestioni i planifiqui bé les seves conques, sobretot les que afecten els pagesos i les pageses catalanes, i que mai més ens trobem que d'un dia per l'altre ens tanquin l'aixeta, com va passar al canal d'Urgell. Si no saben planificar, que ens traspassin almenys aquesta planificació. I ara sí que acabo, dit això, companyes i companys de Podemos, mà estesa -mà estesa- per seguir treballant amb celeritat i, sobretot, amb bones pràctiques i polítiques per al sector, aquest sector imprescindible que produeix aliments però que, a més a més, preserva de meravella el nostre territori. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todas y a todos. Estamos a mediados del mes de marzo y las reivindicaciones del sector agrario siguen vivas como el primer día, y a la vez siguen también, lamentablemente, esperando aún respuestas concretas, respuestas eficaces de las distintas administraciones, que tienen mucho que decir y que -hay que decirlo- tienen aún mucho más que hacer. Han sido muchas las interpelaciones que se han convertido en mociones que se han debatido en esta Cámara para dar oxígeno a un sector, el primario, que todo el mundo ve y considera imprescindible. Cierto que ninguna ha prosperado. La mayoría de estas, a excepción de la de hoy, han venido de la mano de la extrema derecha y de la derecha y todas ellas con altísimos componentes -permítame que lo diga- demagógicos, sin aportar soluciones, negando la realidad del cambio climático, contraponiéndola al día a día de los agricultores y de la ganadería, y con la única finalidad de reunir los votos de un sector que sufre y que -hay que decirlo- sufre mucho, y sufre tantas cosas como la actual regularización, complicada y desigual, de la PAC, que sufre el incremento de los costes de producción, competencia desleal con los tratados de libre comercio impulsados por la Unión Europea y la ineficiente ley vigente de la cadena alimentaria. Cuestiones en relación con las cuales la mayoría de grupos de este Congreso, representados también en la Unión Europea -hay que decirlo-, dan apoyo a estos tratados internacionales, también VOX. Es decir, no ha habido iniciativa ninguna sensata que vaya a la raíz de los problemas endémicos y estructurales de nuestro sector primario. Todo el mundo se llena la boca con la ley de la cadena alimentaria y con la poca ambición de esta, pero, a excepción del grupo que tengo el honor de representar, nadie explica cuáles son las modificaciones que habría que aplicar a esta ley y cómo habría de ampliarse esta norma en este caso.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Avui ens arriba una altra moció, en aquest cas de les companyes de Podemos. Senyora Velarde, companya, nosaltres celebrem, celebrem avui compartir en gran mesura l'exposició de motius de la seva moció. Em quadra, l'exposició de motius em quadra a la perfecció amb les reivindicacions del sector primari i contextualitza les seves legítimes reivindicacions en el greu context també de sequera que estem patint en diferents territoris de l'Estat i en especial virulència, si em permeten també, al meu país. Vostè parla de càrregues burocràtiques, parla d'assegurances agràries -que aquí hi ha molt a fer-, parla de posar en marxa d'una vegada per totes les clàusules mirall per evitar aquesta competència deslleial, parla també de complir amb la llei de la cadena, de planificar la instal·lació de renovables, de crear un fons d'ajuda davant d'aquesta persistent i severa sequera, de modificar la PAC sobretot beneficiant les explotacions petites i familiars, de reduir el consum d'aigua per part del sector turístic, inclús parla d'elaborar un pla hidrològic nacional. Jo, amb el temps que em queda, quaranta segons, encara que la presidenta segur que me'n regala 40 més, em serà impossible entrar a analitzar en profunditat aquests setze punts. Impossible. Els avanço que si els votem un per un tindran en algun d'ells tot el nostre suport, però amb tot el respecte, i sap que li processem en el seu grup, i per la bona intencionalitat de la moció, des del Grup Republicà no podem aprovar-la en la seva globalitat. En la moció ens parlen de diferents plans estatals i nosaltres no els compartim. Mirin, a l'Estat espanyol hi ha disset comunitats autònomes, cada territori té les seves particularitats i, permeti'm dir-li que, des del nostre punt de vista, des del nostre humil punt de vista, el gran error ha estat sempre homogeneïtzar-ho tot, fer-ho tot com si fos un un. L'agricultura i la ramaderia a Catalunya, i també la pesca, no és igual que a Andalusia, ni és igual que a Euskadi, ni és igual tampoc que a Galícia. Per això, des de Catalunya sempre hem defensat la regionalització i la territorialització de la Política Agrària Comú. Sempre. A Catalunya ja tenim un decret que regula la instal·lació de renovables, ja tenim un mapa agronòmic que analitza els sòls i la seva qualitat, a Catalunya no volem cap pla hidrològic nacional, el que volem a»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Señoras y señores diputados, durante muchas semanas hemos visto a los campesinos y ganaderos diciendo: Ya basta, hasta aquí hemos llegado. Lo hemos visto en muchos sitios de Europa, en el Estado español, y lo hemos visto en Cataluña. Y en Cataluña hemos visto otra cosa; hemos visto a la ciudadanía aplaudiendo a los tractores que entraban a Barcelona para ocupar la plaza de Sant Jaume. La ciudadanía aplaudiéndoles y acompañándoles, y en todas partes del país muestras de solidaridad de todo tipo. Es un auténtico síntoma de cuán lejos están las administraciones de los campesinos y cuán cerca están los agricultores de la ciudadanía, porque los agricultores son ciudadanía y la ciudadanía los siente suyos porque los percibe como el eslabón más débil de la producción y comercialización de los productos alimentarios, porque representan al territorio y porque representan las raíces, en muchos sentidos, de nuestra sociedad, de nuestras tradiciones y de tantas otras cosas. Estas movilizaciones, señoras y señores diputados, no se han terminado, no se han terminado. Hay una pausa atenta, pendientes de los acontecimientos. Primero, de que las administraciones entiendan que tiene que haber un cambio de rumbo claro y contundente. Exactamente lo mismo que pidió Junts per Catalunya en la Comisión y en el Pleno, un cambio de rumbo. Basta de burocracia, basta de exportaciones masivas sin los mismos requisitos; una PAC más flexible, un nuevo modelo que garantice ingresos suficientes para cubrir costes y vivir dignamente, cosas que se llevan denunciando desde hace muchos años y las administraciones durante muchos años han mirado hacia otro lado. Esta es la razón principal de esta explosión de dignidad que ha habido en nuestras carreteras, porque las administraciones no han estado al lado de los agricultores ni de los ganaderos, han estado de espaldas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Aquestes mobilitzacions, senyores i senyors diputats, no s'han acabat. No s'han acabat. Aquí que hi hagi una pausa, una pausa atenta, pendent dels esdeveniments. Quins? Primer, que les administracions entenguin que hi ha d'haver un canvi de rumb clar i contundent. Exactament el mateix que va demanar Junts per Catalunya a la comissió i al ple, un canvi de rumb. Prou burocràcia, prou importacions massives sense els mateixos requeriments, una PAC més flexible, un nou model que garanteixi uns ingressos suficients per cobrir costos i viure dignament. Coses que es porten denunciant des de fa molts anys i les administracions durant molts anys han mirat cap a una altra banda. Aquesta és la raó principal per aquesta explosió de dignitat que hi ha hagut a les nostres carreteres, perquè les administracions no han estat al costat dels pagesos ni dels ramaders. Han estat d'esquena. I una segona cosa, aquesta pausa és per una segona cosa. Perquè a més a més d'entendre que la pagesia i la ramaderia són sectors estratègics, que se'ls ha de respectar i estimar i no criminalitzar de forma fàcil, com s'ha fet algunes vegades, els pagesos estan esperant que hi hagi compromisos concrets, decisions concretes, que realment siguin un canvi d'aquests factors que han fet que el nostre camp s'envelleixi, que els joves no s'incorporin i que perdem pagesos. Els pagesos estan esperant que aquestes coses passin. Això ha de quedar clar. Si aquestes coses no passen, els pagesos tornaran a les carreteres. Ho han dit ells, no ho dic jo, eh?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. Martina, et puc tutejar? Et puc tutejar, Martina? On estàs, que no et veig? Aquí. Sí? Gràcies. Escolteu, senyores i senyors diputats, durant moltes setmanes hem vist els pagesos i els ramaders dient 'ja n'hi ha prou, fins aquí hem arribat'. I ho hem vist a molts llocs d'Europa, ho hem vist a l'Estat espanyol i ho hem vist a Catalunya. I a Catalunya hem vist una altra cosa, hem vist la ciutadania aplaudint els tractors que entraven a Barcelona per ocupar la plaça Sant Jaume, la ciutadania aplaudint-los, acompanyant-los, i a tota mena de llocs del país mostres de solidaritat de tota classe, que és un autèntic símptoma de com de lluny estan les administracions dels pagesos i de com de prop estan aquests de la ciutadania. Els pagesos són ciutadania i la ciutadania se'ls sent seus perquè els percep com la baula més feble de la producció i comercialització dels aliments. I perquè representen el territori, i perquè representen les arrels en molts sentits de la nostra societat i de les nostres tradicions, i tantes altres coses.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«Pero aquí me gustaría hacer una pausa para nombrar a una persona y hacerle un homenaje. Escuchen, la política no lo es todo ni todo es política. Me gustaría aquí rendir homenaje a una persona que ya falleció, Ole Thorson, un ingeniero de puentes y caminos de origen danés, un catalán de origen danés, profesor de la Universidad de Barcelona, que desde la academia, desde la universidad, desde la empresa privada, a través de sus consultorías y también a través del asociacionismo, de la reivindicación, de la promoción de esa movilidad amable, es la persona que nos inspiró, que nos acompañó y que reivindicó que la Generalitat pudiera definir y aprobar la Estrategia Catalana del Peatón. Por lo tanto, un tributo a personas como él, un gran experto, una persona que desde la sociedad civil ha acompañado a las administraciones en este caso de Cataluña. Como decía, por lo tanto, es necesario seguir fomentando esta movilidad, pero también es preciso construir infraestructuras y también diseñar los entornos urbanos y periurbanos para que haya también aparcamientos disuasorios, carriles bici, aparcamientos para bicicletas, rutas escolares ciclables. Tenemos aquí a una persona, que fue alcaldesa durante muchos años, que participó en un proyecto europeo, School Chance, en el que participaba también la Generalitat de Catalunya, que buscaba que pudiera haber carriles bici para poder ir y volver de los centros escolares. Ahora bien, todos estos cambios también son necesarios si queremos que cambien los hábitos de los ciudadanos, si queremos educar a nuestros jóvenes y nuestros hijos e hijas, pero hace falta tiempo y coherencia por parte del sector público.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«Bé, com deia, fomentant aquesta mobilitat, és necessari seguir-ho fent, però també és necessari desenvolupar infraestructures, construir infraestructures i també dissenyar els entorns urbans i interurbans perquè facilitin aquesta mobilitat, construint carrils bici, aparcaments dissuasius, rutes ciclables, aparcaments de bicis i rutes escolars ciclables. Aquí tenim una persona, una diputada, que ha estat molts anys alcaldessa, que era un dels ajuntaments que participava més dinàmicament i més activament en un projecte europeu, l'School Chance, en què també participava la Generalitat de Catalunya, i que fomentava la creació d'aquestes rutes ciclables per anar i tornar de l'escola. Bé, tot això de continuar. Ara bé, aquests canvis, tots aquests canvis, també són necessaris per poder canviar els hàbits dels ciutadans o educar els nostres joves i fills. I això requereix temps, requereix constància i requereix coherència per part del sector públic. Nosaltres votarem a favor d'aquesta iniciativa, senyor diputat, ara no l'identifico, el que ha defensat aquesta iniciativa, deu estar per aquí... Nosaltres votarem a favor d'aquesta iniciativa perquè cal seguir invertint en el foment de la bici, cal seguir invertint en la creació de condicions favorables per al seu ús, però també perquè no ens podem permetre missatges negacionistes. No ens podem permetre passes enrere. No ens podem permetre discursos que qüestionen aquesta estratègia que dic que ha de ser inqüestionable. Tot i que aquesta iniciativa és una iniciativa que és bàsicament una declaració de principis, estem d'acord amb la proposta i hi votarem a favor. Gràcies.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«A Catalunya ja tenim una llarga experiència d'això. Portem molts anys desenvolupant l'Estratègia Catalana de la Bicicleta, de la mà de les entitats i dels usuaris, amb la Taula de la Bicicleta, parlant amb ells, consensuant amb ells les iniciatives, perquè no oblidin una cosa, la mobilitat es gestiona des de la proximitat. I de la bicicleta, encara més. I, per tant, portem ja aquesta experiència i portem també molts anys d'experiència, no tants com amb l'Estratègia Catalana de la Bicicleta, amb l'Estratègia Catalana del Vianant. I aquí vull fer una pausa per anomenar una persona i fer-li un petit homenatge. Escoltin, la política no ho és tot. Ni tot ho és, la política. I aquí vull fer un petit homenatge a una persona que ha traspassat, que ens ha deixat: Ole Thorson. Ole Thorson, un enginyer de ponts i camins d'origen danès, un català d'origen danès, professor de la Universitat de Barcelona, que des de l'Acadèmia, des de la universitat, des de l'empresa privada, a través de les seves consultories, i també a través de l'associacionisme i de la reivindicació i de la promoció d'aquesta mobilitat amable, és la persona que ens va inspirar, que ens va acompanyar i que va reivindicar perquè la Generalitat pogués definir i aprovar aquesta Estratègia Catalana del Vianant. Per tant, homenatge també a aquelles persones com ell, un gran expert i una gran persona, que des de la societat civil ens ha acompanyat a les administracions en el cas de Catalunya.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«A Catalunya, en aquesta mobilitat anem un pas per davant. L'estratègia Catalana de la Bicicleta 2025 va estar aprovada pel Govern el 2019. Recull el compromís de la Generalitat amb la bicicleta i el desenvolupament d'un conjunt d'accions en coordinació amb les administracions, institucions i empreses adherides per aconseguir que la bicicleta sigui protagonista d'una mobilitat quotidiana més amable tant en entorns rurals com metropolitans. Un dels pilars de l'estratègia és connectar nuclis en entorns naturals i paisatgístics i connectar poblacions entre si amb vies segures per a una mobilitat accessible i sostenible. L'objectiu és impulsar polítiques transversals en pro de la bicicleta i d'una mobilitat activa, desplegar les actuacions del Departament de Territori i coordinar-les amb els diferents departaments, així també com fer el seguiment de les actuacions a la resta d'administracions i als ens competents en el marc de la Mesa de la Bicicleta. El Departament d'Educació també participa en la millora per a la seguretat viària. Algunes de les accions que fomenten el contingut d'educació viària són els següents: incentivar l'ús de mitjans de transport sostenibles i hàbits de mobilitat saludable a les escoles; promocionar i donar suport a les intervencions d'educació per a una mobilitat segura, sostenible i saludable; actualitzar el tractament de l'educació viària i la mobilitat sostenible als centres educatius; col·laborar amb entitats públiques i privades que participen i impulsen l'educació per a la mobilitat segura. A més, amb col·laboració amb els ajuntaments, consells comarcals i centres escolars de primària i secundària, el Servei Català de Trànsit ha fet sessions educatives pràctiques en el parc de bicicletes i de ciclomotors, que complementen les accions d'educació viària escolar i les accions educatives del casal d'estiu. L'objectiu és sensibilitzar-los d'una mobilitat saludable, activa i, sobretot, segura.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«A Junts estem convençuts que la nostra iniciativa tindrà llum verda també la propera setmana. Bé, he dit la nostra, i en realitat és d'ells, de ConELA, de Fundació Miquel Valls, del Xavier, amb la seva Nur i el seu Mixo, del Jordi, del Juan Carlos, de la Ilde, del Francesc, de l'Antonio i també dels nostres mestres inspiradors allà on siguin. Gràcies. Gracias, presidenta. Como saben, Junts per Catalunya también ha presentado una proposición no de ley para mejorar la vida de los enfermos de ELA y sus familias, una iniciativa que les anuncio que formará parte del orden del día del próximo Pleno del 19 de marzo para su toma en consideración. La proposición de Junt, en realidad, no es suya porque ha sido trabajada, codo a codo, con ConELA y la Fundación Miquel Valls, de Cataluña, a quienes agradezco su colaboración constante. En Junts hemos estado siempre al lado de los enfermos de ELA. Y, personalmente, me impliqué hace más de diez años con Jano Galán, que fue diagnosticado a los treinta y cinco años y falleció a los cuarenta, dejando atrás a su mujer, Natalia, y tres hijos. Él, como buen director comercial que era, supo hacer llegar su mensaje: la mejor manera de hacer algo bueno por uno mismo es hacer algo bueno por los demás. ¡Qué gran verdad! También nos decía: Yo, que pensaba que era una persona normal, con una vida normal, ahora me doy cuenta de que quiero ser extraordinario, y voy a ser extraordinario. ¡Y tanto que fue extraordinario! Recuerdo cómo me impactó el vídeo que hizo cuando ya se sabía tocado de muerte y se había comprometido con la causa de hacer visible el ELA para conseguir más fondos para la investigación. Jano nos decía: '¿Por qué o para cuándo guardé lo mejor de mí? ¿Por qué me quedé callado aquel día que quería gritar? ¿Por qué me rendí tan rápido cuando aún me quedaban fuerzas? ¿Por qué pesó más hacer lo correcto que hacer lo que realmente sentía? ¿Por qué fue más importante dar una buena imagen que dar un buen abrazo? Mi vida ya no es mía, pero ahora empiezo a vivir.'»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Vagi per endavant que està molt bé, està molt bé, està fantàstic que tothom posi el focus a l'ELA, el que no ha estat tan bé, l'hi he de dir, senyoria, és que vingui a dir aquí com a representant del PP que les iniciatives que presentem els altres són una pèrdua de temps. És poc elegant i desconsiderat, desconsiderat amb la resta de grups i desconsiderat tenint en compte que, per exemple, la nostra proposició, com li he dit, l'hem fet colze a colze amb ConELA i amb la Fundació Miquel Valls. Però com dèiem, esperem que aquest focus no es perdi perquè la singularitat d'aquesta malaltia demanda cobrir unes necessitats molt especialitzades. Estem parlant d'una malaltia que pateixen, segons els números que fa la Fundació Miquel Valls, que d'això en sap més que molts de nosaltres o que tots nosaltres, estem parlant de 3000 persones a tot l'Estat, 500 a Catalunya, la meitat amb grau de gran dependència. Estem parlant, ja s'ha dit aquí, d'una malaltia que et mata entre tres i cinc anys de mitjana, de manera extremament cruel, però que pot convertir, com va fer amb el Jano, la persona que la pateix en una persona absolutament extraordinària, capaç de mobilitzar voluntats.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Gràcies, presidenta. Bé, com saben, Junts per Catalunya també ha presentat una proposició de llei per millorar la vida dels malalts d'ELA i de les seves famílies, iniciativa que els anuncio que formarà part de l'ordre del dia del proper ple del 19 de març per a la presa en consideració. La proposició de Junts en realitat no és de Junts, perquè està treballada colze a colze amb ConELA i amb la Fundació Miquel Valls de Catalunya, a qui agraeixo la col·laboració constant. Junts hi hem estat sempre, al costat dels malalts d'ELA, i personalment em vaig implicar fa més de deu anys amb el Jano Galán, diagnosticat amb 35 anys, mort amb 40, deixant enrere la seva dona Natàlia i tres criatures. Ell, com a bon director comercial que era, va saber fer arribar el seu missatge: la millor manera de fer alguna cosa bona per un mateix és fer alguna cosa bona per als altres. Quina gran veritat. També ens deia: 'Jo que pensava que era una persona normal, amb una vida normal, i ara m'adono que vull ser extraordinari i seré extraordinari.' I tant que ho va ser, d'extraordinari. Recordo com em va impactar el vídeo que va fer quan ja se sabia tocat de mort i s'havia compromès amb la causa de fer visible l'ELA per aconseguir més fons per a la investigació. El Jano ens deia: 'Per què o per quan vaig guardar el millor de mi? Per què em vaig quedar callat aquell dia que volia cridar? Per què em vaig rendir tan aviat, quan encara em quedaven forces? Per què va pesar més fer el correcte que fer realment el que sentia? Per què va ser més important donar una bona imatge que fer una bona abraçada? La meva vida ja no és meva, però ara començo a viure.'»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Acabo. Todo esto no acaba siendo más que un reflejo de un mal funcionamiento de la también mal llamada democracia española. Pero ustedes saben que nosotros no estamos aquí para arreglar España y nosotros sabemos que la dictadura judicial no tolera la democracia. Así pues, Junts per Catalunya votará que no a la toma en consideración de esta proposición y vamos a seguir trabajando por la independencia, por una independencia que también será garantía de democracia, una democracia inclusiva, vertebradora y basada en el respeto de las libertades individuales y colectivas. Muchas gracias.»