Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
220 declaraciones · página 1 de 8
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
305 avals! ✊🏼💛 Gràcies a totes les persones que m’heu fet confiança i m’heu donat el vostre suport. Rebo aquests avals amb molta il·lusió i responsabilitat. Aquest és el primer pas per continuar treballant plegades per les Comarques Gironines i per Catalunya! Gràcies! Som-hi!Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
El Constitucional dona la raó a la gironina @dolorsbassac i insta el TS a aplicar-li l’amnistia per malversació. Una victòria per a qui va defensar Catalunya i avui veu reconeguts els seus drets. Ja no hi ha excuses: la doctrina és clara i l’amnistia s’ha d’aplicar a la resta.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Muchas gracias, presidente. Buenas tardes. Señorías, hoy hablamos de un impuesto a las grandes energéticas, pero, si me lo permiten, querría empezar hablando de la gente que paga el recibo de la luz, de la gente que llena el depósito mirando cómo van subiendo los números, de las familias que sí, que pagan alquileres imposibles, de trabajadores y de trabajadoras que, aunque trabajen, llegan justos -si llegan- a final de mes, de los jóvenes que no se pueden ir de su casa. Mientras toda esta gente hace números para llegar a final de mes, las grandes energéticas hacen números, señorías, para contar beneficios extraordinarios. Esta es la realidad. Y ante esta realidad solo hay dos opciones, solo hay dos: la primera, gobernar para proteger la mayoría social o proteger los beneficios de unos cuantos. No hay más. Nosotros, desde Esquerra Republicana, si me lo permiten, tenemos muy claro del lado de quién estamos y también sabemos del lado del que se pusieron algunos cuando llegó la hora de votar. Hoy también conviene hacer memoria, de hecho, siempre viene bien hacer memoria: Esquerra Republicana hace años que defiende que el gravamen a las energéticas sea un gravamen permanente. Lo defendimos durante la negociación del paquete fiscal, lo exigimos a este Gobierno, y cuando se aprobó finalmente el real decreto ley con el gravamen energético actual en 2025, llegó aquí al Congreso de los Diputados y ¿qué pasó? Pues que se tumbó. ¿Y quién lo tumbó? El Partido Popular, VOX, Junts per Catalunya -que ahora han desaparecido- y el Partido Nacionalista Vasco. Eso pasó, sí. Se lo iba a decir a la señora Calvo: en aquel momento fueron muy decisivos, pero ahora no la tengo aquí presente a la señora Calvo. Y no es nada personal con la señora Calvo, pero -para los de Junts- es muy fácil volver a casa, a Cataluña, y explicar que defiendes a las familias, a los autónomos, a las clases medias y al bolsillo de tus conciudadanos, pero luego vienes a Madrid y en el momento de darle al botón del voto resulta que le das al mismo botón al que le han dado el Partido Popular y VOX para vetar un gravamen a las grandes empresas, a las grandes eléctricas. Sí, señorías, eso hay que explicarlo. Y se tiene que recordar, porque defender Cataluña no es envolverse en la bandera, es defender a las personas que pagan la luz en Ripoll, la gente que la paga en Lleida, en Reus, en Girona o en Hospitalet, no defender los beneficios de las grandes energéticas. Y mientras muchas familias tienen que decidir qué es lo que van a recortar en su día a día, con salarios que no han podido absorber ni de lejos el encarecimiento de la vida, con la vivienda que es una auténtica emergencia y con la inflación que sigue castigando, especialmente, como siempre, a las clases populares, las grandes empresas energéticas siguen consiguiendo márgenes extraordinarios. A mí no se me ocurre más nombre que tildar esto de pornografía. Esto es pornografía pura, señorías.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Bona tarda. Moltes gràcies. President, senyories, avui parlem d'un impost a les grans energètiques, però jo, si em permeteu, voldria començar parlant de la gent, de la gent que paga el rebut de la llum, de la gent que omple el dipòsit mirant com pugen els números de les famílies, que sí que paguen lloguers impossibles, de treballadors i treballadores que tot i treballar, arriben justos i arriben a final de mes, dels joves que no poden marxar de casa seva. Perquè mentre tota aquesta gent fa números per arribar a final de mes, si les grans energètiques i els especuladors fan números. Senyories per comptar beneficis extraordinaris. I aquesta és la realitat. I davant d'aquesta realitat només hi ha dues opcions, només dues. La primera, governar per protegir la majoria social o protegir els beneficis d'uns quants. No n'hi ha cap més. Nosaltres, des d'Esquerra Republicana, si em permeten tenir molt clar de quin costat estem i també sabem de quin costat es van posar alguns quan va arribar l'hora de votar, perquè avui també convé fer memòria. De fet, sempre va bé fer memòria. Esquerra Republicana fa anys que defensa que el gravamen a les grans energètiques sigui un gravamen permanent. Ho vam defensar durant la negociació del paquet fiscal. Ho vam exigir a aquest Govern i, quan finalment, es va aprovar el Reial decret llei per mantenir el gravamen energètic durant l'any 2025, aquest va arribar aquí al Congrés dels Diputats i què va passar? Doncs que es va tombar. I qui el va tombar? Doncs el Partit Popular, VOX i Junts per Catalunya, que ara han desaparegut i el Partit Nacionalista Basc. Això va passar, si li anava a dir a la senyora Calvo en aquell moment també van ser molt decisius, senyora Calvo. Ara no la tinc aquí present i no és res personal la senyora Calvo. Però mirin per als de Junts és molt fàcil tornar a casa, tornar a Catalunya i explicar que defenses les famílies a ultrança, que defenses els autònoms, les classes mitjanes i la butxaca dels teus conciutadans. Però després va venir a Madrid i arriba el moment de prémer el botó i resulta que prems el botó que el Partit Popular i que VOX per tombar un gravamen a les grans energètiques. I això, senyories, també s'ha d'explicar. I això també s'ha de recordar, perquè defensar Catalunya no és embolicarse amb la bandera. Defensar Catalunya és defensar la gent que paga la llum a Ripoll, la gent que la paga a Lleida, la gent que la paga a Reus, a Girona o a l'Hospitalet. No defensar els beneficis de les grans energètiques. I mentre moltes famílies han de decidir què retallen en el seu dia a dia mentre tenim salaris que no han absorbit, ni de bon tros, l'increment del cost de la vida. Mentre l'habitatge és una autèntica emergència, i mentre la inflació continua castigant especialment i com sempre, les classes populars, les grans empreses energètiques continuen obtenint marges extraordinaris. A mi no se m'acut cap més nom que titllar això de pornogràfic.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«I ara sí que acabo. Incendis i energia formen part d'un mateix debat i el debat és, senyories, ens anticipem o improvisem. Si cuidem el territori o no, cuidem el territori i només intervenim quan crema, si governa la democràcia o governen els oligopolis, si Catalunya decideix o Madrid administra les nostres competències i els nostres recursos. Aquesta és la nostra clau republicana. Un país viu no es governa contra el territori, sinó amb el territori. La transició no la poden dictar ni els negacionistes de VOX, ni el Partit Popular, ni els consells d'administració i les decisions, vicepresidenta, que afecten Catalunya. Li ho torno a dir, es prenen a Catalunya. I davant d'aquesta emergència no volem un gran pacte ple de titulars i buit. El que volem són compromisos verificables. Ara sí que acabo, presidenta. Volem prevenció forestal durant tot l'any volem suport al món rural, volem recursos pels territoris, desplegament accelerat de renovables, xarxa i emmagatzematge, manteniment del calendari nuclear sense efecte, dominó i una transició justa abans, durant i després dels tancaments. Perquè el proper gran incendi no començarà el dia que aparegui la primera flama. Comença avui si tornem a arribar tard a la prevenció i la propera pròrroga nuclear, vicepresidenta, tampoc no començarà el dia que una empresa li demani. Comença avui si el Govern torna a ajornar sine die les inversions que fan possible el tancament. Catalunya, doncs, no vol haver d'escollir entre protegir el territori i tenir energia. Volem protegir el territori i volem alhora també garantir l'energia i decidir com fem totes dues coses. I sí, aquesta capacitat de decidir plenament al final només té un nom, vicepresidenta, i es diu independència.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Perquè digui, avui quants recursos nous hi haurà abans de l'estiu del 2027? Quines mesures fiscals, vicepresidenta? Quina coordinació real entre el Ministeri i el seu o el de transició ecològica i el d'Agricultura? Des del primer dia que demanem coordinació, que demanem debat, què demanem diàleg? Què demanem entesa entre els dos ministeris? Quins instruments tindran els territoris per actuar sense esperar una autorització de Madrid, per exemple? Perquè si no hi ha xifres, si no tenim calendari i responsables el seu pacte de país, en el qual sap perfectament que nosaltres ja hem aportat propostes i aportarem les que faci falta perquè, repeteixo, l'incendi no demana permís per traspassar l'Aragó i entrar a Catalunya o al revés. Però el que necessitem és justament que això no quedi només en un pacte de paraules. Els boscos no es gestionen amb declaracions, es gestionen amb persones, activitat econòmica i pressupostos. I aquí apareix la segona gran contradicció del Govern. Si em permet vicepresidenta, no es pot invocar l'emergència climàtica davant dels incendis i ajornar alhora decisions estructurals. Quan parlem, per exemple, d'energia. I aquesta és la gran contradicció, aquest agost el Govern ha prorrogat el mandat fins al juny del 2030. Els dos reactors havien de cessar, com tothom sap, el novembre del 2027 i l'octubre del 2028. Vostès diuen que és una decisió excepcional, vinculada a la volatilitat geopolítica i també al preu dels combustibles i que no modifica el tancament total previst per al 2035. Això m'ha semblat entendre. Nosaltres els diem una cosa molt senzilla, amb tota la humilitat del món: Almaraz no pot obrir una cadena automàtica de pròrrogues. No pot passar. Vicepresidenta, el PSOE ha incomplert el primer termini del calendari que ell mateix presentava com un calendari ordenat i viable. I això no es pot disfressar d'excepcionalitat. Expliqui'm, per què no va desplegar abans les alternatives i quina garantia jurídica i política tenim avui? Per exemple, que Ascó i Vandellòs no seran els següents. No pot ser el precedent perquè demà les propietàries d'Ascó, de Vandellòs, de Cofrents, al País Valencià o Trillo, tornin a presentar el mateix xantatge. O ens allarguen la vida del reactor, ens diuen ells, o posem en risc el subministrament. I tothom acollonit. Això és un xantatge en tota regla. La transició energètica es prepara deu anys abans, no l'endemà d'un tancament. Si ara falten xarxes, emmagatzematge, flexibilitat o renovables, això no és una fatalitat, és el resultat de no haver fet els deures quan tocava. No és una fatalitat. És inacceptable, doncs, que la falta de renovables o de xarxa es converteixi en l'excusa per mantenir oberts els reactors. I també és inacceptable si haguessin obligar la ciutadania a escollir entre seguretat de subministrament o tancament nuclear. Ens ho posen tan difícil que a tots ens agrada obrir l'interruptor i trobar llum. No, aquest dilema és fals. Sí ho és, bàsicament, si hi ha el que hi ha d'haver, que és planificació, inversió i voluntat política. El calendari nuclear no va caure del cel. El van pactar Enresa i les empreses propietàries Iberdrola, Endesa, Naturgy i el Govern el va incorporar en la seva planificació. Ara resulta que les mateixes empreses que van acordar no tenen la força suficient com per obligar a fer una revisió, mentre els territoris que acullen les centrals i els residus ens ho mirem des de la graderia. Això no és governança energètica democràtica, vicepresidenta, és deixar les claus del calendari a les elèctriques de sempre. Iberdrola, Endesa, Naturgy no només pacten, pressionen i demanen la pròrroga. Els beneficis, evidentment, es queden com sempre en els seus fantàstics consells d'administració, mentre els riscos i no només els riscos, els residus i la factura de la improvisació es queden als territoris. Doncs, miri, ja n'hi ha prou de privatitzar les decisions i socialitzar els costos. N'estem molt cansats. Catalunya produeix energia nuclear per sobre del seu pes demogràfic i conviu amb tres reactors, amb els residus i amb la incertesa també avui sobre el futur d'Ascó i Vandellòs. No acceptarem que una decisió adoptada per Almaraz es projecti automàticament per Catalunya, perquè nosaltres volem capacitat de decidir el nostre model energètic, perquè la sobirania energètica també és sobirania nacional.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«El foc no pregunta qui governa una comunitat autònoma ni una altra. Però el PP i VOX sí que aprofiten cada emergència per demanar més comandament a Madrid i repartir culpes, evidentment, cap avall. Nosaltres no acceptarem senyories, ni el seu negacionisme, ni el seu patriotisme de despatx. Tampoc acceptarem que el Govern espanyol, vicepresidenta, invoqui l'emergència per centralitzar competències o, si més no, per substituir polítiques sostingudes per una foto d'última hora. És a dir, des d'Esquerra Republicana els diem, i miri que som independentistes, però tota cooperació, tota i més recursos, també tots. Invasió competencial, vicepresidenta. Cap Catalunya té competències. Tenim coneixement, tenim bombers, tenim agents rurals, tenim ADFs, ajuntaments, propietaris forestals i un sector primari que coneix cada pam del territori. Qualsevol pacte de país ha de respectar aquest autogovern. Per nosaltres això és una línia vermella. Coordinar no és dirigir des de Madrid allò que correspon decidir i gestionar des de Catalunya. I aquest debat no és només ambiental, hi torno. És un debat agrari. És un debat ramader, forestal, industrial. I sí, també és un debat territorial. Necessitem, d'una vegada per totes recuperar el mosaic agroforestal. Cada explotació que desapareix, cada camp que deixa de treballar, cada camp que s'abandona i cada ramat que deixa de pasturar és territori. Senyories que acumulen combustible, la pagesia i la ramaderia no són el decorat del món rural, són infraestructura de país. Són prevenció d'incendis. Posins'ho, per favor, entre cella i cella. Per això reclamem, perquè aquí s'ha parlat poc de política forestal i crec que és la clau. Nosaltres reclamem un fons forestal estable i suficient, incentius fiscals per a la gestió sostenible. No els hi posem traves, no els hi posem més difícil. Suport a la fusta. Suport a la biomassa i els aprofitaments forestals. Menys burocràcia absurda, si us plau, i una política industrial que doni sortida a tot allò que extraiem dels boscos. Perquè la pregunta és molt clara: del bosc no en pot viure ningú a dia d'avui, i com que no hi pot viure ningú, el bosc s'abandona. I sí, el bosc s'abandona. Això és una bomba de rellotgeria. Fem que la política forestal vicepresidenta sigui viable perquè si no, no ens en sortirem de cap manera i anem tard. Anem molt tard aquest estiu. És evident que no han fallat els professionals a qui des d'aquí i des d'Esquerra Republicana enviem una forta abraçada. Han fallat anys de prevenció insuficient, pressupostos intermitents i un model que, hi torno, abandona el món rural i després s'escandalitza quan aquest crema.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«L'estiu de 2026 ha estat, ho ha explicat, el més càlid de la història a bona part de Catalunya. La temperatura s'ha disparat més de 3 graus per sobre de la mitjana. Ens acostem, sens dubte de manera molt i molt perillosa als pitjors escenaris dibuixats per l'Acord de París. I això, senyories, no hauria de sorprendre ningú, però es diu canvi climàtic. Negarho no apagarà ni una sola flama. I no seré jo qui faci d'oposició de l'oposició, però veig que a VOX i a la bancada del Partit Popular el que avui estem tractant aquí els importa molt, molt. Com que no hi ha ni el quisqui. Però toca assenyalar PP i VOX quan el país crema. Ells neguen la causa, menyspreen la ciència i converteixen el dolor en una arma. Deixi'm així. Contra l'adversari demanen més avions quan ja hi ha flames, però ridiculitzen de manera contínua les polítiques climàtiques que n'han de reduir el risc. I això, senyories, no és patriotisme, això és irresponsabilitat. I el seu negacionisme no és innocent. El seu negacionisme, i això ho hem de dir clar, el que fa és desarmar el que avui estem demanant aquí, que és prevenció i a més a més, condemna els territoris a arribar sempre contínuament, sempre tard.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Gràcies presidenta, vicepresidenta. Un altre estiu de foc. Malauradament, vides perdudes i un altre estiu milers de persones evacuades, professionals jugantse la vida i territoris sencers pagant les conseqüències. Si m'ho deixa dir així de no havernos anticipat també una vegada més, ministre, quan el país crema la transició no pot esperar. Perquè no parlem d'una successió d'accidents aïllats, parlem del juliol amb més superfície cremada en trenta anys. Parlem de més, com ha dit vostè, 260 000 hectàrees afectades fins al 20 d'agost i de quatre grans incendis forestals, segons dades provisionals del Ministeri. Parlem de Burgohondo, parlem de Navaluenga, Àvila; estem parlant de La Mierla, Guadalajara, de las Cinco Villas d'Aragó, de la Serra d'Espadà, el País Valencià, de los Gallardos a Almeria, on el foc va deixar ací una tragèdia humana insuportable. I a Catalunya parlem de les Gavarres, unes 2300 hectàrees cremades. Parlem de les Gavarres, de milers de persones confinades, cases afectades i un espai natural d'un valor, com bé sap, incalculable, colpejat per un incendi de sisena generació. I esmento i faig èmfasi amb sisena generació perquè aquí estem. Els incendis ja son de sisena generació. I miri, vicepresidenta, les Gavarres ens ha tornat a ensenyar que quan la columna convectiva s'aixeca quilòmetres i el foc crea la seva pròpia meteorologia, la capacitat d'extinció té un límit i això es diu molt ràpid, però això és extremadament important i extremadament greu. Per això, des d'Esquerra Republicana tornem a dir ben clar i pot semblar un tòpic, però senyories, els incendis no s'apaguen només a l'estiu. Els incendis s'apaguen a l'hivern, s'apaguen gestionant boscos, s'apaguen amb pagesos i ramaders i ramaderes, s'apaguen mantenint camps, pastures i camins. Els incendis s'apaguen fent rendible molt important l'activitat forestal, s'apaguen amb prevenció en planificació i, evidentment, amb recursos estables. I sí, és veritat, cal reforçar dispositius, sí, però hi haurà incendis. I torno que en determinades condicions no podrem apagar. Dir el contrari és enganyarnos, és enganyar la ciutadania i posar en risc també els equips d'emergència. Tenim massa territori abandonat, massa massa forestal contínua, boscos estressats, no boscos estressats i boscos carregats de combustible. I a tot això hi afegim sequeres, temperatures extremes, onades de calor més llargues i persistents que mai.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Acabo presidenta. Esperem que el proper 3 de setembre el president del Govern espanyol posi llum d'una vegada per totes a aquest conflicte de múltiples dimensions. I dit això, també no em puc estar de dir que a Catalunya seguirem complint amb els compromisos d'acolliment de menors, com no pot ser d'altra manera, com hem fet sempre. Esperem també que les comunitats autònomes governades per la dreta i per l'extrema dreta deixin de fernos passar vergonya als demòcrates. Res més. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenos días a todas y todos. De hecho, ante esta crisis humanitaria, pero también esta crisis -permítanme decirlo así- fronteriza, de dimensión geopolítica y de gestión institucional -creo que hay que decirlo-, nosotros creemos que en lo que deberíamos centrarnos precisamente es en que estas comparecencias -las que el Grupo Popular ya no reclama en esta Diputación Permanente porque se están produciendo-, pero también la del día 3 del presidente del Gobierno, sean útiles y que los ministros y el propio presidente del Gobierno español respondan a las preguntas pertinentes que los diferentes grupos parlamentarios formulen. Porque ayer la ministra Robles no lo hizo; evitó responder a todas las preguntas, a todas las preguntas que se le hicieron; preguntas que, a nuestro entender, lo que intentaban era aterrizar en hechos e hipótesis concretas sobre lo que ha pasado en Ceuta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Parlem d'estabilitat pressupostària. Sí, si en parlem. Però de què serveix parlar d'estabilitat si es manté un model de finançament injust que ofega, sí, Catalunya? De què serveix exigir responsabilitat fiscal quan l'Estat continua negant els recursos que corresponen als ciutadans i ciutadanes de Catalunya? I de què serveix, senyor ministre, aprovar pressupostos si després les inversions compromeses no s'executen? De què serveix? La credibilitat d'un govern no es mesura pels objectius que presenta, almenys, nosaltres ho entenem així, es mesura per la seva paraula. I, sincerament, el principal problema que té avui el Govern del PSOE és aquesta credibilitat. Ha quedat, si més no, tocada. Catalunya, senyor ministre, no necessita més promeses. Catalunya necessita un nou model de finançament. Un nou model de finançament que d'una vegada per totes posi fi a una situació insostenible. Necessita Catalunya que les inversions pressupostades s'executin, i que s'executin de manera integral, perquè és que el paper ho aguanta tot i al final la importància dels pressupostos, justament és la seva liquidació. És la seva liquidació. Necessita Catalunya que els compromisos deixin de ser simples o més titulars i que es converteixin en realitats. Per això, i ara sí que acabo, el nostre vot serà favorable. Però també és una advertència - deixim'ho dir així- molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversions i si aquests pressupostos no respecten els compromisos adquirits amb Catalunya o amb Esquerra Republicana, doncs no podran comptar amb el nostre suport. Perquè la responsabilitat no és només de qui vota. La responsabilitat és de qui governa i qui governa ha de complir. Ja n'hi ha prou de demanar confiança mentre s'acumulen justament aquests incompliments. Catalunya no necessita més bones paraules. Necessita bàsicament tres coses, senyor ministre, recursos, inversions i respecte.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Bé, bon vespre, ja! Gràcies, presidenta, ministres. Senyor ministre d'Hisenda, és la segona vegada que aquest objectiu d'estabilitat pressupostària arriba a aquesta Cambra. Jo intentaré ser curta, sense tanta vehemència com la senyora López i òbviament, sense el sainet del senyor Figaredo. És la segona vegada que arriba aquest objectiu, i això permetim dirli que diu bastant, per no dir molt, de la situació política que viu aquest Govern. Però, també, deixi'm dirliho, és una oportunitat, en aquest cas, per nosaltres, per deixar algunes coses clares, algunes que ja les hem repetit alguna vegada, però sembla que no les entenen i potser alguna de nova. Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és. No ho és ni políticament ni tampoc pressupostàriament. Perquè el problema no és aprovar uns objectius d'estabilitat. El problema és la credibilitat de qui porta aquests objectius avui aquí, en aquest hemicicle. Perquè, ministre, i vostè diguéssim, tampoc fa molt que hi és. Però sí que és veritat que fa massa temps que el govern espanyol aprova compromisos que després incompleix allò que compleix a mitges, allò que li explicava aquell dia de la punteta. Doncs el mateix. Això passa de manera permanent. Fa massa temps que Catalunya escolta anuncis que no es tradueixen en fets, que queden com a anuncis i fa massa temps que el PSOE demana confiança. Mentre el que fa és acumular una saca dincompliments immensa.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Pero -atención- después llegan los de VOX. Miren, al menos aquí no hay engaño, porque los de VOX no quieren una mejor financiación. De hecho, no quieren que los territorios estén musculados, no quieren territorios fuertes. Lo que quieren es eliminar las comunidades autónomas. Lo que quieren es ahogarlas, aniquilarlas, hacerlas desaparecer, desintegrarlas. Por lo tanto, es perfectamente coherente -permítanmelo decir así- que voten en contra de cualquier medida que refuerce las instituciones que ustedes, en definitiva, quieren hacer desaparecer. Lo que más cuesta entender, sin embargo, es que el Grupo Popular acabe votando exactamente lo mismo que aquellos que quieren liquidar el Estado autonómico que ellos dicen defender tanto. En fin, es complicado todo esto. En el tiempo que me queda, quiero desmontar una gran mentira de las muchas que he escuchado hoy aquí; obviaré las del señor Cruset. Decir que la condonación es un privilegio para los catalanes es falso. Es rotundamente falso. De hecho, sí, es verdad, Cataluña sale ganando, solo faltaría. Nosotros trabajamos para los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña, para Cataluña, para que tenga todas las herramientas, y fíjense si trabajamos que queremos liberarla. Eso es lo que queremos, es verdad. Es normal que salga ganando Cataluña, porque precisamente Cataluña es uno de los territorios más castigados por esa infrafinanciación provocada por el Estado. Pero esta condonación también beneficia al país valenciano, a Murcia, a Andalucía, a CastillaLa Mancha y a Extremadura. De hecho, beneficia a todos los territorios que se tuvieron que endeudar para poder pagar médicos, maestros, servicios sociales o dependencia, básicamente, porque el Estado no las financiaba. Señorías, esto no es un privilegio, es la reparación de una injusticia que afecta a millones de ciudadanos de todo el Estado. Por eso la pregunta es muy sencilla: ¿qué carajo están votando ustedes hoy aquí? Hoy no votan contra Esquerra Republicana, no se equivoquen. Hoy votan contra los intereses de millones de ciudadanos de todo el Estado. Hoy votan en contra de que muchas comunidades y muchos territorios -de hecho, la mayoría gobernados por el Partido Popular y VOX- dispongan de más recursos para reforzar la sanidad, la educación y los servicios públicos. Eso cuesta explicarlo. Quizás sí que se explica: cuando tienen que escoger entre defender a los ciudadanos -lo decía el ministro- o atacar cualquier acuerdo que no hayan protagonizado ustedes, demasiado a menudo escogen el partido antes que a su país. Eso es tan ridículo como el caso del que compra un número de lotería. Imagínense: se compra un número de lotería y resulta que el vecino del balcón de al lado, que es un 'indepe' de los que tiene todo el día la estelada afuera colgada, que es súper del Barça, que no va a misa y que es proselecciones catalanas, compra el mismo número de lotería y toca y ustedes cogen el número y lo tiran. Pero ¿están locos? Pero ¿estamos todos locos? No, nosotros no. En Esquerra Republicana no vamos a renunciar a ningún objetivo. No lo haremos. Seguiremos denunciando el déficit fiscal que padece nuestro país y exigiremos un nuevo modelo de financiación. De hecho, seguiremos defendiendo que la única garantía de recursos plena para los catalanes es, como decíamos antes, disponer de todas las herramientas de un Estado independiente. Pero también tenemos muy clara una cosa: señorías, ser independentista no es esperar sentado a que llegue el día perfecto, es aprovechar cada oportunidad para hacer Cataluña más fuerte. Por eso, esta condonación es importante. No es un regalo, no es un privilegio, no es ningún favor. Cuando te devuelven una parte de aquello que no hubieras tenido que pagar nunca, tiene otro nombre, llamémosle reparación. Esa reparación no ha caído del cielo, es una conquista política de Esquerra Republicana de Catalunya. Más de 17000 millones de euros significa menos deuda para Cataluña, significa menos intereses y significa más margen presupuestario, más capacidad para invertir en hospitales, escuelas, vivienda, industria, agricultura y transporte público. Eso es política útil y no la política de ustedes o del bloqueo, no la política de, cuanto peor, mejor. Es la política que mejora la vida de la gente. Por eso, vamos a votar en contra de estas enmiendas, porque no solucionan absolutamente nada, solo ofrecen confrontación, bloqueo y más dependencia. Nosotros escogemos otra vía: una Cataluña menos endeudada, una Cataluña menos dependiente, una Cataluña más fuerte, en definitiva. Termino, presidente. Hoy damos un paso hacia adelante para una Cataluña más musculada y con más capacidad de decisión, mientras que ustedes querrían una Cataluña más resignada, más endeudada y más dependiente. Pues ¿saben qué?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«En definitiva, i acabo president, avui fem un pas endavant per a una Catalunya més musculada i amb més capacitat de decisió. Mentre vostès el que voldrien és avui una Catalunya més resignada, més endeutada i més dependent. Doncs, saben què? Muy buenas tardes. Gracias, presidente. Ministros, permítanme que empiece de una manera muy clara: hoy no estamos aquí para discutir solo de deuda. De hecho, hoy estamos discutiendo qué modelo de país en realidad estamos defendiendo, porque -atención- detrás de cada millón de euros destinados a pagar intereses del FLA -no nos equivoquemos- hay un millón de euros que no llega a la sanidad, que no llega a la educación, que no llega a la dependencia, a la vivienda o al transporte público. Esta es realmente la cuestión. Hoy el Grupo Popular y VOX nos piden algo muy sencillo: parado todo el mundo, inmovilismo, que todo siga igual, que las comunidades autónomas y los territorios sigan endeudados, que sigan pagando intereses, que sigan siendo -atención también- más dependientes del Estado. Señorías, esto tiene un nombre: bloqueo.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Però, atenció, perquè després arriben els de VOX. I miri, almenys aquí no hi ha engany, perquè aquests de VOX no volen un millor finançament. De fet, no volen que els territoris estiguin musculats, no volen territoris forts. El que volen és eliminar les comunitats autonòmiques. El que volen és escanyarles, aniquilarles, ferles desaparèixer, desintegrarles. Per tant, és perfectament coherent -deixim'ho dir així- que votin contra qualsevol mesura que reforci les institucions que vostès, en definitiva, volen fer desaparèixer. El que costa més d'entendre, però, és que el Partit Popular acabi votant exactament el mateix que aquells que volen liquidar l'estat autonòmic que ells diuen defensar tant. En fi, complicat tot plegat. Però avui deixi'm que, amb el temps que em queda, també defensi una altra gran mentida, de moltes de les que he escoltat avui aquí, moltes -obviaré les del senyor Cruset-, la de qui diu que aquesta condonació és un privilegi per als catalans i catalanes. Això és fals, això és rotundament fals. De fet, sí, és veritat, Catalunya hi guanya, només faltaria. Nosaltres treballem per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, perquè a Catalunya, els catalans i catalanes tinguin totes les eines. De fet, fixinse si treballem que el que volem és alliberarla. Això és el que volem. Sí, és veritat. I és normal que hi guanyi Catalunya, perquè justament Catalunya és un dels territoris més castigats per aquest infrafinançament provocat per l'Estat. Però aquesta condonació també beneficia al País Valencià, aquesta condonació beneficia Múrcia, beneficia Andalusia, Castellala Manxa, Extremadura... De fet, beneficia tots els territoris que s'han hagut d'endeutar per poder pagar metges per poder pagar mestres per poder pagar serveis socials o dependència. Bàsicament perquè l'Estat no les finançava com calia. I això, senyories, no és un privilegi, és una reparació d'una injustícia que afecta milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Per això la pregunta és molt senzilla: què coi estan votant vostès avui aquí? Perquè avui no voten contra Esquerra Republicana, eh? No s'equivoquin. Avui voten contra els interessos de milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Avui voten en contra que moltes comunitats, que molts territoris, alguns, la majoria de fet, governats pel Partit Popular i per VOX, disposin de menys recursos per reforçar la sanitat, per reforçar l'educació i els serveis públics. I això costa d'explicar. Bé, o potser sí que s'explica quan han de triar entre defensar els ciutadans -ho deia el ministre- o atacar qualsevol acord que no hagin protagonitzat. Vostès, doncs massa sovint, escullen el partit abans que el seu país. És que això és tan ridícul com aquell que compra un número de loteria... Imaginin si un de vostès compra un número de loteria, i resulta que el seu veí del balcó del costat, que és un indepe d'aquells que penja tot el dia l'estelada, que és súper del Barça, no va gaire a missa i a sobre és pro seleccions catalanes, compra el mateix número, va i toca. I vostès agafen el número i el llencen. Però que ens hem xalat? Però que ens hem xalat? Miri, no. Nosaltres no, des d'Esquerra Republicana no renunciarem a cap objectiu nacional. No ho farem. Continuarem denunciant el dèficit fiscal que pateix aquest país, el nostre. Continuarem exigint un nou sistema de finançament. De fet, continuarem defensant que l'única garantia plena dels recursos dels catalans és disposar, com deia abans, de totes, absolutament de totes, les eines d'un estat independent. Però també tenim molt clara una cosa. Ser independentista, senyories, no és esperar assegut que arribi el dia perfecte, és aprofitar cada oportunitat per fer Catalunya més forta. Per això aquesta condonació és important. No és cap regal, no és cap privilegi, no és cap favor quan et retorna una part d'allò que no hauries hagut de pagar mai. Això té un altre nom, diguemne reparació. Aquesta reparació no ha caigut del cel. És una conquesta política d'Esquerra Republicana de Catalunya. Més de 17 000 milions d'euros menys de deute per a Catalunya. I això vol dir menys interessos. Això vol dir més marge pressupostari, més capacitat per invertir en hospitals, escoles, habitatge, pagesia, indústria, transport públic. Això és política útil, no la política del soroll. No la política del bloqueig. No la política de com pitjor millor. És la política que millora la vida de la gent. Per això votarem en contra aquestes esmenes perquè no solucionen absolutament res. Només ofereixen senyories, confrontació, bloqueig i més dependència. Nosaltres escollim un altre camí, una Catalunya menys endeutada, una Catalunya menys dependent, una Catalunya més forta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I acabo, presidenta. Catalunya necessita més recursos i molta més capacitat de decisió. Necessitem ja un nou model de finançament. I quan dic ja vull dir per abans d'ahir, per abans d'ahir. Anem molt tard, ministre. Necessitem que s'acabin les lògiques d'austeritat que han condicionat durant massa anys l'autogovern. I un govern de l'Estat que compleixi allò que acorda. Nosaltres, ministre, continuarem exigint, continuarem negociant, continuarem denunciant sempre els incompliments, però sobretot, continuarem defensant Catalunya amb la mateixa fermesa que sempre. Res més. Moltes gràcies. Diputadas, diputados, muy buenos días. Gracias, presidenta. Señor ministro, permítame empezar con una afirmación. Este debate que estamos celebrando esta mañana no es un debate sobre unas décimas de déficit. Este es, sobre todo, un debate sobre quién tiene la capacidad de dar respuesta a los problemas de los ciudadanos y de las ciudadanas. Es un debate acerca de quién dispone de los recursos. Es un debate sobre quién puede gobernar. Es, en definitiva, un debate sobre quién puede ejercer su responsabilidad y estas responsabilidades ejercerlas con dignidad y solvencia. Porque hoy, señoras y señores diputados, no discutimos solo una cifra -o no solo una cifra?-, hoy discutimos quién podrá construir más vivienda pública. Hoy también estamos discutiendo quién p?odrá reforzar o muscular la sanidad pública. Hoy hablamos de quién podrá invertir en educación o de quién podrá mejorar cercanías. Es decir, quién va a tener las herramientas para mejorar la vida de la gente. Porque de eso debe ir la política, ¿no? Al menos aquí estamos unos cuantos que la entendemos así. De eso debe ir la política, de mejorar la vida de la gente. Y hay debates que se presentan como si fueran estrictamente técnicos, pero este -repito?- es, sobre todo, un debate profundamente político, profundamente político. Lo es porque habla de poder -sí, habla de poder?-. Lo es porque habla de recursos. Y habla también de la capacidad de las instituciones para dar respuesta -me voy a hacer pesada con esto, ¿eh?, pero creo que es importante?- a la ciudadanía-. Pero también de la capacidad de las instituciones no solo para dar respuesta a la ciudadanía, sino para hacer ver o entrever que la política sirve o juega a favor de los ciudadanos y de las ciudadanas. Y aquí es donde estriba el verdadero problema. Porque no es que el reparto sea insuficiente, que lo es, señor ministro ?-quiero pensar que usted lo sabe-, es que responde a un modelo que hace demasiado tiempo ya que no funciona. Eso también lo sabe, y si no lo sabe la hemos cagado, porque vamos fatal, ¿eh? Vamos fatal.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Senyor ministre, malgrat tot, miri, avui votarem a favor. Però ho farem, òbviament, sense cap triomfalisme i sense cap satisfacció. De fet, ho fem emprenyats, perquè aquest vot no resol el problema de fons, perquè el que cal és canviar el model. El que cal és deixar enrere una arquitectura financera basada en la desconfiança cap als territoris i, sobretot, substituirla per un sistema que faci tot el contrari, que garanteixi recursos suficients i capacitat real de decisió. Perquè res del que hem denunciat avui ha deixat de ser cert. Catalunya -hi torno- continua estant infrafinançada. Els compromisos, senyor ministre, continuen sense complirse al ritme que els correspon i la confiança continua malmesa. I miri vostè, senyor España, això ho sap. La confiança no es demana. La confiança es construeix. Es construeix d'una manera molt fàcil, complint acords, respectant la paraula donada i convertint anuncis, mers anuncis, en decisions fermes. I encara avui queda molta feina per fer. Nosaltres no votarem a favor perquè pensem que el Govern de l'Estat ja ha complert, ni molt menys, ni perquè, com he dit abans, hagi desaparegut com per art d'encantament el nostre malestar i la nostra indignació, al contrari. Nosaltres continuem exigint el compliment de tots i cadascun dels compromisos pendents. I continuem reclamant que es resolguin les moltes carpetes obertes amb Esquerra Republicana que afecten a Catalunya, entre elles una de les que ja no pot continuar eternament oberta, que és el fons de liquiditat autonòmica. Perquè el FLA, senyor ministre, va néixer com un mecanisme extraordinari, o això algun dia ens van explicar. I, en conseqüència, com que és un mecanisme o era un mecanisme extraordinari -que encara avui el tenim aquí perpetuat- doncs no pot convertirse, no pot esdevenir en una forma permanent de dependència financera, no pot. I també aquesta carpeta s'ha de tancar i s'ha de tancar ja, com s'han de complir la resta dels acords, perquè Catalunya necessita recursos propis i, sobretot, necessita més capacitat de decisió i també respecte institucional. Nosaltres sempre, sempre prenem les decisions pensant en la gent que representem, que són els catalans i les catalanes, pensant en allò que és útil pel país, no pensant en titulars ni amb càlculs a curt termini, que acaben explotant sempre a la cara. Per això avui el nostre vot serà favorable. Però li aconsello, senyor ministre, que no ho interpreti com un aval. És un vot de responsabilitat, no de conformitat, perquè el diagnòstic continua sent exactament el mateix.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Un model que continua concentrant els recursos en mans de l'Estat, mentre sí que són els territoris, són les comunitats autònomes i els ajuntaments els que assumeixen bona part dels serveis públics. Un model construït sobre una lògica aplastant d'austeritat, que limita la capacitat de governar d'aquells que són més a prop dels ciutadans, d'aquells que coneixen les problemàtiques, d'aquells i aquelles que coneixen les deficiències, que coneixen, els neguits, les il·lusions i, per què no dirho també?, les esperances de la seva gent. I aquest model, senyor ministre, s'ha d'acabar d'una vegada per totes. Catalunya, no és cap sorpresa, continua -al costat d'altres territoris, eh?- però Catalunya continua infrafinançada. Continua aportant més del que rep, molt més del que rep i continua sostenint serveis essencials amb un marge d'actuació absolutament, absolutament insuficient. I això no és només una injustícia financera. Això, si m'ho permeten, és un límit permanent de la capacitat de fer política útil. Repeteixo, és un límit permanent de la capacitat de fer política útil. Per això, Esquerra Republicana defensem un altre model. Un model on els recursos sí acompanyin les competències. Un model on qui presta els serveis públics tingui també la capacitat de finançarlos. I hi torno, de finançarlos de manera digna. Perquè més autonomia financera no és cap privilegi, no és cap privilegi, és una condició indispensable perquè els serveis públics puguin funcionar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«Per això nosaltres no participarem d'aquest teatre. No hem vingut aquí a escollir quina de les dues maquinàries del bipartidisme té menys imputats. Mirin, tenim altra feina. Hem vingut a defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya, i aquests interessos no passen ni per blanquejarne uns, ni per aplaudirne uns altres; passen únicament per defensar allò que la ciutadania necessita. I tinguin clar a l'una i l'altra banda que la ciutadania necessita avui moltes coses. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidente Buenas tardes de nuevo. Tengo que reconocer que esta moción del Grupo Popular tiene algunos puntos muy admirables, no porque sean las siete de la tarde o las seis y media y estemos debatiendo esto, ni tampoco porque alguien piense que tres cuartas partes de la población de este Estado está esperando a ver qué pasa con esta moción, sino porque hay que tener confianza, una confianza -?si me permiten- absolutamente extraordinaria en uno mismo para venir aquí a dar lecciones de corrupción siendo el partido que ha convertido los juzgados en una sala anexa de la calle Génova. Perdónenme, eso es así. De verdad que es admirable: Brugal, Palma Arena, la Caixa, Kitchen, la Caja B y una larga lista que haría palidecer a una enciclopedia entera.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«I senyories del PSOE, prou, si us plau, han de deixar de buscar excuses externes. El que han de fer és assumir responsabilitats i fer net, fer net d'una vegada, de portes endins. Avui aquí hem sentit el president del Govern, el president Sánchez, que insisteix a continuar amagantse permanentment rere l'excusa del lawfare. En podem parlar, en podem parlar. Però això no serveix per eludir les seves pròpies mancances. Ho sento, no s'hi val. Al PSOE ja no li val la simple premissa de dir que l'alternativa és pitjor. Hosti, quin gran descobriment! Nosaltres, la gent d'Esquerra Republicana, que som independentistes, ja ho sabem, que l'alternativa és molt pitjor. Sabem perfectament que, si algun dia arriba a governar el Partit Popular amb VOX, qui perdrà serà Catalunya. Ho tenim claríssim, però aquesta excusa no val, perquè la dreta i l'extrema dreta no arriben a gestionar mai res, senyories del PSOE, no n'hi ha prou amb dir: 'Ai, ai, ai, que arriba el llop'. No. El que cal és que vostès facin net i que apliquin mesures, mesures de veritat, mesures de regeneració democràtica que porten anys anunciant, però que no hi ha Déu que arribin. Ho sento, ho sento, no arriben. Cal ambició social per donar respostes als principals problemes de la ciutadania.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«Gràcies, president. Bona tarda de nou. He de reconèixer que aquesta moció del Partit Popular té alguns punts molt admirables. No perquè siguin les set de la tarda o dos quarts de set i estiguem debatent això, ni tampoc, segurament, perquè algú pensi que tres quartes parts de la població d'aquest Estat està expectant a veure què passa amb aquesta moció; sinó perquè cal tenir una confiança, una confiança, si m'ho permeten, absolutament extraordinària en un mateix per venir aquí a donar lliçons sobre corrupció, sent el partit que ha convertit els jutjats en una sala annexa del carrer Génova. Perdonin, això és així. De debò que és admirable. Gürtel, Bárcenas, Kitchen, Lezo, Púnica, Taula, Brugal, Palma Arena, la Caixa B i una llarga llista que faria empal·lidir una enciclopèdia sencera. Vostès entren aquí amb una serenitat gairebé terapèutica. Entren aquí amb una sanitat gairebé terapèutica a exigir dimissions i a repartir carnets d'honorabilitat. Però de quina honorabilitat estan parlant? I això té un mèrit extraordinari, això ho he de dir. Perquè, miri, senyor Olano, també li diré molt clar. Davant dels corruptes, vinguin d'on vinguin, davant dels corruptors, es diguin com es diguin, Esquerra Republicana de Catalunya ho tenim clar: qui la fa la paga, i punt. Això que quedi molt clar, sense matisos, sense manifestacions contra els jutges, sense cap tipus de conspiració, sense allò tan cansino del 'i tu més'. Perquè la corrupció és una porqueria. Com diria la meva àvia, és una merda com el pal d'un galliner. Això és la corrupció, la practiqui qui la practiqui.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Per tant, sí -i ara sí que acabo- votarem a favor i ho farem per responsabilitat i perquè, mireu, qualsevol millora és millor que mantenir l'actual situació. Sí, som així de responsables. És clar que sí. Però també votarem amb esperit crític, per no dir amb esperit extremadament crític, per què Catalunya, els Països catalans i tots els seus municipis no necessiten més solucions provisionals. Necessiten, necessitem, senyor ministre, un nou model de finançament. Necessitem, senyor ministre, més autonomia i més recursos per continuar garantint els serveis públics que sostenen, sí, la cohesió social. I això, no en tingui dubte, és el que continuarem exigint. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenos días, diputados y diputadas. Buenos días, señor ministro. Esquerra Republicana votará a favor de este real decreto y lo haremos básicamente, señor ministro, porque incorpora algunas medidas que entendemos que son positivas y que hemos reclamado desde Esquerra Republicana un montón de veces y que pueden dar un poco de aire a los auténticos damnificados, que son los ayuntamientos y las comunidades autónomas. Pero también lo vamos a decir con toda claridad: este decreto vuelve a quedarse a medio camino, como siempre. Yo no sé qué manía tienen ustedes en ponerle solo la puntita. Al fondo, ministro; al fondo. (Risas). Siempre con la puntita, es una cosa increíble. Este real decreto es una respuesta absolutamente parcial a un problema estructural, y lo que necesitan los municipios de nuestro país, evidentemente, no son parches temporales, sino que lo que necesitan es hacer, lo han dicho todos los que me han precedido, una reforma profunda. No sé a qué están esperando. Claro que se valora que se flexibilice la posibilidad de dar ayudas financieras y beneficios fiscales cuando vengan del uso de los remanentes, y también es positivo que se permita destinar una parte del superávit a inversiones, especialmente inversiones en vivienda, una reivindicación que ha defendido reiteradamente Esquerra. Es evidente que la actualización de las entregas a cuenta es necesaria, sí, claro que es necesaria, es vital, pero, señorías, eso no es suficiente, ni mucho menos, porque, una vez más, el Gobierno español actúa a través de un decreto ley con medidas provisionales limitadas en el tiempo y que, además, también están condicionadas por esta incapacidad de conseguir unos presupuestos, y esta imposibilidad desgraciadamente se ha convertido en la norma. Eso no es una buena idea, ministro. Los ayuntamientos y las comunidades autónomas no pueden vivir pendientes de si cada año llegará un nuevo decreto ni de cuándo llegarán unos recursos qué, ¡oh, sorpresa! les corresponden, que son de ellos. Necesitan, todos necesitamos -porque al final todos somos ciudadanos de un ayuntamiento- más recursos, más estabilidad, más certidumbre, más datos claros. Y hay una cosa que explica muy claramente esta contradicción. La recaudación del Estado ha pasado de 208 000 millones de euros en el año 2018 a más de 235 000 millones de euros en 2025. Eso es un aumento extraordinario. Nosotros eso no lo denunciamos, como hace la derecha, que quede claro; al contrario. Si la economía genera más recursos, si la economía genera más ingresos, estos recursos, estos ingresos tienen que servir para reforzar algo básico, los servicios públicos. Pero los servicios públicos también -eso no sé si lo sabe alguien, parece que no- quien los presta principalmente no es la Administración General del Estado, los presta la Generalitat, los prestan los ayuntamientos, más allá de quién los lidere. Los pilares de la salud, de la educación, de los servicios sociales y de las políticas de vivienda son competencias descentralizadas, señor ministro, Gobierno, grupo que da apoyo al Gobierno. Es que es así. Y es aquí por lo tanto donde tienen que llegar los recursos, porque no es aceptable de ninguna de las maneras que mientras aumenta la recaudación los Gobiernos locales sigan ahogados -ahogados es poco- por unas reglas fiscales pensadas en plena etapa de austeridad, no es aceptable que sigamos igual. Esa es la realidad. Y es que es cansino, es absolutamente cansino. Y este es el auténtico problema, porque después de ocho años de gobiernos progresistas, sigue plenamente vigente -como se ha denunciado aquí muchas veces también- el marco fiscal impuesto por el Partido Popular en los peores años de los recortes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«I vaig acabant. Continuem, de fet, sotmesos a aquesta llei, la llei d'estabilitat pressupostària, pensada evidentment per restringir i per escanyar la capacitat d'actuació de les administracions que són més properes a la ciutadania, les que realment donen sentit a la política del dia a dia, de la gent, de la pell. I el més paradoxal és que molts ajuntaments tenen recursos que tenen superàvits i que tenen romanents, però no els poden utilitzar amb llibertat per donar resposta a les necessitats dels seus veïns i veïnes. És que això és el món al revés. És una xaladura total. És absurd, totalment absurd obligar un ajuntament a acumular diners al banc mentre la ciutadania reclama més habitatge, més serveis socials o més inversions. És que què estem fent? Per això, des d'Esquerra Republicana exigim anar al fons de la qüestió fins al fons, com diria aquell, al fondo! Valentia, senyor ministre, que no passa res! Exigim una reforma profunda de la llei d'estabilitat pressupostària, perquè els plans econòmics financers només s'exigeixen en casos greus d'incompliment. Exigim adaptar les regles de despesa al nou marc europeu. Exigim que els romanents puguin ser utilitzats per incrementar la despesa útil i necessària. I exigim que els objectius de dèficit i de deute es negociïn i es negociïn amb qui s'han de negociar, amb els territoris i amb els ajuntaments. Perquè són aquestes administracions les que sostenen l'estat del benestar, sempre i quan l'Administració general de l'Estat els doni permís, que ja té nassos la cosa. I també reclamem derogar d'una vegada per totes la llei Montoro, una norma que va limitar l'autonomia local i que encara avui continua condicionant la capacitat dels municipis per exercir les seves plenes competències, perquè el finançament local continua sent el gran oblidat. Aquest reial decret no ho arregla tot, per no dir que no ho arregla gaire. I això afecta especialment, també s'ha dit, el meu país. Afecta especialment Catalunya i també el País Valencià. Els nostres municipis es troben entre els pitjors finançats de l'Estat i aquesta és una realitat que continua essent, de manera reiterada, ignorada.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Sé que era complicado en doce minutos y ahora en cinco será todavía peor. Será difícil que me conteste a las ocho preguntas, pero el debate seguirá y tendremos tiempo de hablarlo. Me gustaría porque usted es buena persona, no solo porque es diplomático, también es ministro de Agricultura del Estado español, le conozco, sé cómo negocia, es muy bueno, sabe muy bien cómo está estructurada la arquitectura. Pero también ha hablado del consenso, del consenso que hay. Esto es vital, es muy importante. Veremos cómo actúa este Parlamento la semana que viene, con una moción muy sencilla, pero muy clara. Lo que le pediría es hasta dónde puede llegar, hasta dónde puede llegar el Estado español, hasta dónde tiene fuerza con el presidente del Gobierno, el señor Sánchez, para defender los intereses que nos preocupan y que nos ocupan -en este caso del sector ganadero, agrario y pesquero-, porque es importante, hay un consenso. Ayer me llegaba también el posicionamiento de las organizaciones agrarias catalanas, con la Generalitat de Catalunya y con el conseller Ordeig. Nosotros estamos ahí. Cuente con nosotros. Vamos a fletar aviones -no, porque contaminan-, pero fletaremos los autobuses que haga falta y ahí nos tendrá en Bruselas para defenderlo, pero necesitamos saber hasta dónde podemos llegar. Con sinceridad, quizá es muy complicado alcanzar nuestros objetivos, pero ¿hasta dónde podemos llegar? Porque ahí estaremos nosotros. Porque la dirección es preocupante, evidentemente. Antes lo decía, le hemos planteado ocho preguntas -que podían haber sido cinco o veinticinco, pero en cualquier caso eran concretas- sobre la posición que adoptará su Gobierno en Bruselas. Si defenderá nuestro sector agrario y pesquero, de lo cual estamos seguros; y si no, esta pregunta binaria la elimino. Tengo claro que lo hará, pero ¿hasta dónde podemos llegar?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Al Parlament Europeu també s'ha iniciat altres converses. Aquí també ens preocupa que s'hagin agrupat les converses al voltant de la Comissió d'Economia. Suposo que vostè també, no?, en comptes de repartir les negociacions en la comissió experta en cada àmbit, que sens dubte és el Ministeri d'Agricultura. Nosaltres volem que sigui vostè qui vagi defensar les posicions dels pagesos, dels ramaders i dels agricultors. Però aquí no acaba tot. Per acabar de complicar les coses, a diferència de cops anteriors, d'altres vegades, la Comissió Europea ha presentat la quantitat total de recursos i el reglament de tot per gastarho a la vegada. I això, evidentment, resta claredat a les negociacions, perquè tothom està esperant a veure com acaba aquest embolcall financer per entrar en el detall dels programes. Amb tot això, senyor ministre, i davant de tants dubtes, perquè en tenim molts, necessitem que vostè i que el seu ministeri ens contesti unes qüestions que jo li formulo ara mateix. La primera pregunta és: Defensaran la proposta de fer plans d'associació nacional i regionals de la Comissió Europea malgrat la recentralització en la gestió de la PAC que això suposa? La segona: En cas que es mantinguin aquests plans d'associació nacionals i regionals, s'asseguraran que en cap cas caiguin els recursos destinats al sector en el qual avui fem protagonista, en el sector agrari? La tercera: Com mantindran aquesta promesa? Perquè no és fàcil. Si això és així, si vostè ens diu que això és així, com ho farà? Eh, té tota la nostra ajuda. Però com mantindran aquesta promesa? Demanaran canvis en les rúbriques proposades, a part de l'objectiu rural del 10 % i l'avançament de recursos en la PAC promès durant les negociacions de Mercosur? Proposaran la recuperació dels fons que el sector agrari català ha perdut en els darrers períodes de programació? Que sabem que n'hi havia. Quines mesures proposaran per evitar la recentralització que suposen els plans nacionals únics? Defensaran una posició -deixim'ho dir d'alguna manera així- doncs, respectuosa amb les competències autonòmiques en agricultura i desenvolupament rural? Una posició que permeti l'adaptació de tots aquests programes a la realitat de cada territori. Això ho hem explicat moltes vegades, no? La territorialització, i que maximitzi també l'impacte de les polítiques agràries?Sisena pregunta, i vaig acabant: Defensarà la posició del sector a Catalunya, un sector que demana que no s'imposi el cofinançament proposat per la Comissió Europea per fer les intervencions sectorials? Perquè cal recordar que aquest cofinançament el que faria seria afeblir els productors i aniria en contra de la integritat, en definitiva, del mercat únic. Setena: Exigiran que es mantingui com a mínim el pressupost de 6100 milions d'euros pel Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura per al proper pressupost? Dels set anys que venen, demanaran que aquest fons es mantingui i es dediqui exclusivament a la política de pesca? I aquests últims vuit segons, l'última pregunta i vuitena, senyor ministre: Protegiran el model català de desenvolupament local participatiu -que en la segona intervenció m'agradaria també entrarhi- enfront d'una proposta absurda que el que pretén és dissoldre en altres models més generalista i a escala europea?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«I un incís també per a la pesca. La pesca no pot ser més moneda de canvi i tenim aquesta sensació, que és permanentment moneda de canvi. Ha de deixar de ser el germà petit. Vaig molt malament de temps. Contextualitzem. La Comissió Europea va presentar la seva proposta l'estiu del 25. Sí? Una proposta que, com deia, suposava una recentralització immensa sense precedents. Agrupava tots els fons i programes sota plans únics, on els estats podien decidir com es repartien aquests recursos. Això significa que, si això passés, que es minimitzaria a la mínima expressió el rol de governs, com per exemple el de la Generalitat de Catalunya, malgrat tot, val a dir, tota l'experiència acumulada de fa dècades gestionant la PAC i programes com el FEDER o com el Fons Social Europeu i, evidentment, la seva indiscutible capacitat d'execució, perquè ha estat un èxit. Convindrà, senyor ministre amb mi, que ha estat un èxit. Fa uns dies, justament el diumenge passat, els estats membres van pactar tres dels grans blocs del nou pressupost plurianual, incloent el que més ens preocupa i afecta el seu àmbit d'actuació, els nous programes i els plans nacionals i els plans regionals. Aquest acord serà la base de les converses del Consell Europeu de finals d'aquella setmana i, segons ha dit António Costa -corregeixi'm si no és així- s'espera un acord total entre els estats a finals d'any. I aquest, senyor ministre, és el primer àmbit on cal exigir claredat al Govern espanyol. És que necessitem que vostè posi llum a la foscor respecte al volum dels programes i respecte a aquesta recentralització. I també respecte a un element global de les converses que tampoc ens agrada. De fet, ens posa els pèls de punta, que és que els estats proposen una reducció del 2 % de la proposta inicial de la comissió, que ja ens semblava massa poc ambiciosa per als reptes als quals en aquest moment s'enfronta a Europa.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Per això, des d'Esquerra Republicana considerem que el debat sobre el proper marc financer plurianual de la Unió Europea és, en realitat, un debat sobre quina Europa volem, perquè aquest és el debat. Volem una Europa que protegeixi els seus productors? Volem una Europa que garanteixi la viabilitat de les explotacions familiars -important- i que entengui el sector primari, com dèiem fins ara, un sector estratègic? O al contrari, volem una Europa que relegui aquestes prioritats? Entrem en matèria, ministre. Nosaltres ens agradaria poder centrar aquesta interpel·lació en una qüestió fonamental per la nostra pagesia i la nostra cohesió territorial, que és el futur pressupost pluriennal de la Unió Europea. El pressupost que, evidentment, dictarà en què es destinen els recursos europeus per un període ni més ni menys que de set anys, del 2028 al 2034. És veritat que en aquesta cambra ho fem molt sovint, parlem de la importància dels pressupostos generals de l'Estat i són molt importants, encara que no els veiem, però són molt importants. Però aquest pressupost, l'europeu, és cinc o sis vegades superior i inclou diverses polítiques, algunes d'elles -per no dir gairebé totes- polítiques claus per Catalunya, -i per la resta de l'Estat, per la resta de comunitats, evidentment, però permeti'm que faci referència al meu país- que són competència, senyor ministre, del seu ministeri, totes elles especialment la PAC i la política pesquera comuna.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. No puc deixar de començar, presidenta, sense assenyalar un fet que no per inusual, és estrany, sinó que el Partit Popular, en la boca del senyor Bermúdez de Castro, avui ha tingut el morro de dirnos o de donarnos certes lliçons de democràcia. Això, de fet, per part del Partit Popular no ens hauria d'estranyar. Però vull dir, des d'aquesta tribuna, que el fet que el Partit Popular intenti alliçonar Esquerra Republicana de Catalunya, en qüestió de democràcia, és extremadament insultant. Vostès, senyories del Partit Popular, que porten dècades de corrupció, dècades de finançament irregular, de sobresous i de condemnes judicials, i d'altres que estan a l'espera, ens venen a donar de veritat lliçons de democràcia? Vostès, els mateixos i les mateixes que van utilitzar les institucions públiques per tapar manta de responsabilitats públiques i, a més a més, perseguir la dissidència política. Vostès el que tenen és més morro que un elefant amb trompeta. Així de clar. Més morro que un elefant amb trompeta! Assumeixin el seu historial senyories del Partit Popular i deixin de repartir carnets de bons o mals demòcrates, almenys a aquells i aquelles que portem anys militant en un partit amb 95 anys d'història sense un cas de corrupció.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Aquest decret continua funcionant amb la mateixa filosofia de sempre: les comunitats autònomes i els municipis han de demanar permís al senyor Estat, fins i tot per endeutarse i reconstruir allò que una emergència senzillament ha destruït. I això és especialment greu en un context d'emergència climàtica. A veure si ho aprenem, perquè el que necessitem no és només flexibilitzar regles fiscals després del desastre. El que necessitem és capacitat real de prevenció, d'inversió i de decisió des del territori. Necessitem més inversió en protecció civil, més inversió en energies renovables, més manteniment de conques i infraestructures, més resiliència ferroviària, més capacitat energètica descentralitzada i, sobretot, un model de finançament que deixi de castigar els territoris i els municipis que han de donar resposta immediata a les emergències. En definitiva, un model de finançament singular per Catalunya i un model de finançament més just per als ajuntaments del nostre país, abolint d'una vegada per totes la Llei Montoro o mobilitzant els romanents existents i flexibilitzant la regla de despesa, permetent així totes aquelles inversions necessàries als municipis.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I siguem clars, no és només una deixadesa del Partit Popular. Ara em vaig mirant el senyor Gallardo, que segur que no és tot culpa seva, ni del seu partit, perquè evidentment aquí hi ha un fracàs dels governs del Partit Socialista. Uns governs que no quan n'han tingut l'oportunitat, o sí quan han tingut l'oportunitat, el que han fet és mantenir un sistema que no respon a la realitat actual de la pagesia i de la ramaderia. Per tant, entre uns i altres, menys lliçons des d'aquest faristol. Perquè mirin, la realitat avui és tossuda. Entre altres coses, sí, el senyor Gallardo n'ha parlat, un tema d'augment de costos. Però senyor Gallardo, vostè no m'ha parlat d'una altra realitat flagrant, que és el canvi climàtic. No me n'ha parlat. No me n'ha parlat. A Catalunya això ho sabem prou bé. Mirin, en els últims anys, una sequera persistent que ha posat al límit desenes, desenes i centenars i centenars d'explotacions agràries. Unes reserves hídriques sota mínims durant molts i molts mesos. Collites perdudes o collites reduïdes de manera dramàtica, de manera dràstica. Pagesos que no saben si podran continuar l'any vinent. I això no són dades, diputades i diputats, això són vides. I sí, davant d'aquesta realitat, davant d'aquesta situació, el sistema d'assegurances de l'Estat no està funcionant com ho hauria de fer. I això ho hem de dir, ens ho hem de dir, i ho sap tothom, ho sap tothom. I no em serveix l'excusa que a vegades em fa servir el ministre, quan he parlat d'aquest tema concretament: hi ha molts Estats que no en tenen d'assegurança agrària. Bé, escolti'm, si es té una assegurança agrària, és per aquesta assegurança agrària ha de funcionar, perquè, si no, és encara pitjor que no tenir-ne. Així de clar.»