Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
13 declaraciones
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Les imatges i les conseqüències de les pluges torrencials als Països Catalans evidencien que el canvi climàtic és una realitat. Calen polítiques serioses per fer-hi front, no negacionisme. Aquests dies, seguiu les indicacions de Protecció Civil. La prevenció salva vides.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Sara, deixes el llistó molt alt! Has estat determinant pel Front de Madrid, compromesa amb el país, defensora dels drets de tothom i independentista de cap a peus. Ets una companya imprescindible, d’aquelles persones que deixen empremta. Gràcies per tot, amiga! ❤️Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Gràcies, president. També de manera ràpida, malgrat que en aquest punt no hi donarem suport, però sí que volem manifestar d'entrada la nostra preocupació, que és una preocupació molt important respecte al tema que avui el Partit Popular expressa, o que fa veure que expressa, i fa veure que els preocupa. Segurament els preocupa avui menys que quan estaven vostès governant. Però en tot cas, amb tota probabilitat no compartirem tampoc les mesures que el Partit Popular posarà en marxa. Per això sí que volem falcar tres o quatre punts. D'entrada, és una evidència que a l'Estat espanyol hi ha un problema molt greu, un problema immens amb els treballadors, amb els treballadors pobres. Segons Oxfam Intermón, quasi 3 milions de persones treballadores pateixen pobresa laboral, 3 milions de persones, és a dir, que no poden fer front a les seves despeses les despeses corrents malgrat tenir feina i que han de destinar fins a un 80 % dels seus ingressos a cobrir despeses com l'habitatge o serveis extremadament bàsics. Això, senyories, demostra moltes coses, però bàsicament, que Espanya no s'ha recuperat de la fractura social, i crec que és important causada per l'austericidi del Partit Popular. Evidentment també facilitat pel Partit Socialista de la dècada passada. I crec creiem que aquí rau el problema.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«En definitiva, la reducció de dies de sortida per anar a pescar i la reducció de les quotes tensiona al màxim el model econòmic del nostre sector pesquer i, a més a més, se li afegeixen, com deia, les polítiques europees. Des d'Esquerra Republicana no afluixarem, no afluixarem ni un mil·límetre. Defensarem el sector pesquer català, defensarem el model de confraries, el peix de proximitat i, evidentment, la sostenibilitat del nostre mar Mediterrani. Esperem que el ministeri i el Govern espanyol estiguin a l'alçada perquè si no, ens trobaran de front. Res més. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Buenas tardes. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). Señor Rego, de hecho, la viabilidad económica del sector pesquero, la supervivencia de las cofradías de mi país, de las cofradías de pescadores, la cohesión y la vertebración también del territorio del litoral, la sostenibilidad en general, el pescado de lonja, los sueños y los anhelos de una gente que vive del mar y que vive también para el mar están en juego, absolutamente en juego. Si la Unión Europea no flexibiliza de una vez por todas las medidas que pretende aplicar para el sector pesquero en general, el sector pesquero gallego, pero también en particular para el sector pesquero catalán, salvando evidentemente las mil distancias, como explicaba antes el señor Gavin, si eso no pasa, si no se plantea esa flexibilización, el sector catalán, que es un sector que ha hecho sus deberes, que ha logrado grandes avances en términos de sostenibilidad biológica, si eso no se produce, la pesca catalana -no sé la gallega, pero la pesca catalana-, lo puedo afirmar, morirá. Y permítanme que lo diga. Este esfuerzo se ha hecho, se han hecho los esfuerzos, se han hecho bien los deberes cada año, y así lo demuestran los informes del ICATMAR, unos informes científicos. ICATMAR, por si no lo conocen, es el Instituto Catalán de Investigación y Gobernanza del Mar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Que la ministra ha donat explicacions? Doncs evidentment. Que les hem de donar els presidents de les comunitats autònomes? També, perquè són aquests els que han vist cremar centenars de milers d'hectàrees sota la seva responsabilitat directa perquè, que ningú s'equivoqui, les competències són de qui són i que aquesta desgràcia no serveixi, i ja ho avanço, per fer una recentralització, perquè aquí ens hi trobaran de front. Però més enllà de les responsabilitats, la realitat només és una. Portem un estiu extremadament càlid, amb onades de calor que s'allarguen durant setmanes. Als anys 60, als anys 70 també hi havia onades de calor, però n'hi havia moltes menys. Als anys 90 n'hi havia una mica més, però no duraven tants dies. Estem en uns moments diferents, i això els boscos ho pateixen. És un impacte directe, s'ha dit del canvi climàtic, encara que alguns s'entestin a negar l'evidència del canvi climàtic i les seves conseqüències. I aquesta realitat, sumada al fet que a l'Estat espanyol és un país carregat de vegetació, amb molta energia per cremar, doncs això esdevé un autèntic polvorí. I ja està. Aquesta és la realitat. I si no assumim això i es dediquen a tirar-se dards entre uns i altres, evidentment no solucionaran el problema. Sense un paisatge preparat per frenar el foc, amb aquests episodis de canvi climàtic, els incendis no es podran apagar. Es necessita fer gestió per tenir estructures forestals diverses. És imprescindible tenir un mosaic de boscos permanent, perquè sense aquest mosaic de boscos, sense aquesta gestió forestal, el que estem fent és tenir uns boscos absolutament estressats que, amb la mínima, a la mínima cremen i que provoquen, com s'ha dit, també incendis extremadament virulents. Perquè se'n facin una idea, això ho explica molt bé el cap dels GRAF dels Bombers de Catalunya. Ell sempre diu: 'Això és com si enredem una casa de la nostra rebesàvia'. I en aquesta casa, durant anys, durant anys, durant desenes d'anys, no hi fem cap inversió. No hi fem cap obra. Evidentment, la casa caurà. Aquesta és la realitat dels boscos. No n'hi ha cap altre. O gestionem els boscos o el que ens espera són grans incendis. Incendis de sisena generació, que son incendis ràpids, que son focs que van a tota pastilla i que van sense fre. I els nostres boscos, a més a més, són cada vegada més àrids. I això ja ho tenim aquí, senyories, no es poden frenar. No podem frenar aquest canvi, però sí podem invertir-hi. Sí podem condicionar aquesta realitat, i crec que aquí és on directament s'ha de treballar. Això vol dir gestionar boscos, invertir en les poblacions rurals i entendre que l'agricultura, perquè encara no he sentit parlar directament d'agricultura, no és només un tema productiu, no és només un tema de producció, sinó que compleix un servei també de seguretat. Un servei de seguretat brutal per a tota la població. En cas d'un incendi, un paisatge treballat, llaurat, doncs, marca la diferència perquè aquest paisatge pot condicionar que un foc avanci o que un foc s'aturi. Inversió, inversió a la nostra pagesia i, sobretot, gestió forestal, encara que no doni vots. Perquè invertir en els territoris rurals, encara que no tingui un retorn econòmic immediat, ajuda a evitar desastres superiors.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Tienen previsto corregir el déficit de inversiones del Estado en Cataluña?
«Sí, gràcies. Parlem de dades justament. Mirin, vostès, el govern de l'Estat, entre l'any 2018 i el 2023, s'han deixat d'invertir 2500 milions d'euros. Això és més de la meitat del pressupostat i l'any passat això es va mantenir. De fet, el Govern espanyol no va gastar ni 2 de cada 10 euros pressupostats, en aquest cas en infraestructures ferroviàries. Veient tot això, entenem per què el Govern ha negat una vegada més la petició d'Esquerra Republicana per disposar de l'informe d'inversions de l'Estat per a la segona meitat del 2024. Miri, i més enllà de trens, la desinversió de l'Estat afecta molts sectors, afecta les nostres carreteres, afecta el parc públic d'habitatge, afecta també les nostres infraestructures hídriques. Això ens enrecordem molt durant la sequera i mentre això passa d'un dia per l'altre, es promet una pluja de milions per a una operació d'ampliació de l'aeroport, decidida a Madrid, que no gaudeix a dia d'avui del consens majoritari a Catalunya i, de fet, de cap ciutadà amb dos dits de front.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Va a proteger el Gobierno al sector primario oponiéndose al tratado comercial UE-Mercosur?
«Però, a més a més, la seva política fiscal força els tributs de les altres administracions, als quals també haurà de fer front el treballador. Pagarà taxa d'escombraries, d'aigua i de clavegueram; si té un cotxe, impost de circulació; si fa obres, impost de construccions; si té un immoble, pagarà l'IBI; si se'l ven, la plusvàlua i si el compra, transmissions patrimonials. Si viu a Catalunya, amb l'espoli fiscal de cada any, a més a més, haurà de pagar tots aquests impostos més cars i afegir-n'hi d'altres. Si cobra el salari mínim interprofessional, aquest any haurà de pagar IRPF i, si és autònom, patirà l'augment de la quota. I aquí la trampa que vostè no explica: Tots patirem un augment d'impostos encoberts amb la seva negativa a deflactar l'IRPF considerant la inflació. Però miri, el problema no és pagar impostos, el problema està en el fet que vostès ofereixen uns serveis cada vegada més precaris per uns impostos cada vegada més cars i per això, per exemple, malgrat pagar molt, tenim el pitjor servei de Rodalies. I per això, per exemple, malgrat treballar molt, a molta gent li és impossible pagar-se un habitatge. Per això, volem la independència. Perquè els catalans estem farts de pagar i callar. I per això, vostès aquí, senyora Montero, no tenen els nostres vots a canvi de res.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«Molt bona tarda de nou. Aprofito aquesta moció del Partit Popular no només per denunciar una vegada més aquest foc creuat, extremadament demencial i, evidentment, també amb la ultradreta sucant-hi pa i intoxicant bàsicament per fer tres afirmacions. La primera, en aquesta catàstrofe hi ha responsabilitats. Hi ha responsabilitats polítiques i totes elles caldrà depurar-les. Per això avui Esquerra Republicana, al costat d'altres partits d'aquesta cambra, hem presentat, hem registrat la creació d'una comissió d'investigació per depurar, doncs, tot el que faci falta. La segona, la política, senyores i senyors diputats, pot costar vides, sí. Perquè retallar serveis públics i reduir la recaptació d'impostos sempre, sempre i sempre deteriora la capacitat de donar respostes davant de les crisis. I tercera, vivim una realitat on cada dia hem de fer front a la postveritat, a les fake news, notícies falses que juguen d'una manera, deixi'm-ho dir així, perversa, d'una manera absolutament repugnant amb moltíssimes persones. I ho fan també d'infinitat de maneres. Ho fan amb l'únic objectiu d'allunyar el poble de les institucions i de la política. I responen, evidentment i únicament, als interessos de la dreta i de l'extrema dreta més perversa o a vegades, fins i tot, serveixen com a escut per eximir responsabilitats a qui o aquells qui realment la tenen, aquesta responsabilitat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Nosaltres, deixi'm dir que sempre, sempre, sempre, defensem la democràcia i defensem la justícia i ja els hi fem saber que no deixarem d'exigir la rendició de comptes a tothom que hagi incorregut en una negligència, deixi'm-ho dir així, criminal, però també a tothom qui hagi alimentat les fake news. Vivim, i avui em parlava del meu company Francesc-Marc Álvaro, una realitat on cada dia hem de fer front a la postveritat. I durant els dies posteriors a la DANA hem sentit com s'amagaven víctimes mortals en túnels i en pàrquings. Com es llençaven a abocadors les donacions que s'havien portat pels afectats i les afectades, que no es va avisar l'obertura de les comportes de l'embassament de Forata, per exemple, o que a València s'havien demolit preses franquistes o que els migrants estaven saquejant comerços, ocupant cases i revenent productes de primera necessitat. Senyories, totes aquestes mentides juguen amb el dolor. Juguen amb el dolor d'aquells que han perdut algú estimat i també amb aquells sentiments de tota la ciutadania, amb l'objectiu d'allunyar el poble de les institucions i d'allunyar-lo també de la política. Però el més greu és que responen únicament als interessos de l'extrema dreta i que els seus autors, en moltes ocasions, campen impunement en els mitjans de comunicació i val a dir, també aquí, al Congrés dels diputats. I així doncs, sàpiguen que treballarem. Treballarem incansablement per trobar un espai per tenir una discussió serena i justa, al més allunyada possible d'interessos partidistes i amb els responsables evidentment directes per tal d'aclarir tots els fets.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de transición ecológica...
«Gràcies, president. Molt bona tarda. És tan cert que la pagesia i el món rural pateixen com que VOX, i avui també s'hi apunta el Partit Popular, utilitzen massa vegades un sector estratègic, un sector que produeix aliments sans, segurs i de qualitat, no només per replegar quatre vots, si em permeten, sinó també per negar una i altra vegada allò que diu la ciència i allò que diu el propi sentit comú. Estem en emergència climàtica, l'escalfament global és un fet i cada vegada perdem més biodiversitat. Davant d'aquesta realitat, diputades i diputats del Partit Popular, el pitjor que podem fer és negar l'evidència i aprofitar les reivindicacions agràries legítimes contraposant-les a la protecció del medi ambient. Això que fan vostès, deixin-m'ho dir així, a banda de ser perillós, és extremadament irresponsable. I ja els alerto, i no perquè tingui cap bola de vidre, però ja els alerto, que més aviat que tard això se'ls girarà en contra. Siguem clars, vostès barregen dues realitats. La primera l'hem parlada moltíssimes vegades en aquest hemicicle. Fa molts anys que la pagesia s'enfronta a reptes cada vegada més immensos: poc relleu generacional, poc valor social al sector primari, també, val a dir, l'escassa rendibilitat de la brusca caiguda de preus, una llei de la cadena alimentària poc valenta. Val a dir que ara també tenen l'oportunitat, amb la proposició de llei que el grup republicà va portar en aquesta cambra i que ha estat admès a tràmit, a esmenar-la i a fer-la molt millor. També els nostres agricultors fan front als elevats preus dels combustibles i dels fertilitzants, a l'accés de la burocràcia, a la PAC, que no està pensada pels petits professionals que són els qui realment preserven el territori. Una PAC, deixin-m'ho dir així també, que no ha estat territorialitzada ni regionalitzada i que no solventa, en definitiva, els problemes de la nostra pagesia. Un sistema d'assegurances que davant del canvi climàtic i de les seves derivades no dona les respostes adequades en aquestes necessitats. La segona realitat: el planeta se'ns està desfent a les mans, per més que vostès contínuament ho neguin, i de planeta només en tenim un. No hi ha pla B, els recursos són finits, s'acaben, senyories, s'acaben tots i sí, l'aire que respirem tots, també vostès, és un aire massa contaminat en un món extremadament escalfat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Això, que sona senzill, és el que el candidat Illa, el seu delegat a Catalunya, planteja com a privilegi. I jo, amb tota la humilitat del món, em demano, però quin privilegi? De quins privilegis parlem? Com pot optar a ser president de Catalunya algú que està en contra que Catalunya recapti i gestioni els seus impostos? Com és possible? Com és possible que algú vulgui optar a ser president de Catalunya quan no vol reclamar un finançament que permeti que Catalunya pugui comptar amb uns serveis públics, amb unes infraestructures, amb un estat del benestar, amb una economia a l'alçada de la seva capacitat productiva i econòmica? Com és possible? Com algú pot optar a ser president de Catalunya quan prefereix que l'Estat tingui diners per fer carreteres i trens de Madrid a arreu, a que Catalunya tingui diners per fer front a les necessitats de la seva gent? Per això, senyora vicepresidenta i ministre d'Hisenda del govern espanyol, ja que la proposta del PSC sobre finançament de Catalunya no és més que la proposta que farà vostè, o no, tant de bo m'equivoqui, i el govern d'Espanya per Catalunya, li demanem: quina és la proposta de finançament que el Partit Socialista Obrer Espanyol té per Catalunya? La proposta d'Esquerra, mentre no assumim la independència del nostre país, és clara. No només és clara; és diàfana, és transparent, és pública. Quina és la proposta del PSOE?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«L'Estat, en definitiva, practica un descarat desequilibri vertical en què el sobrefinançament de l'Estat significa infrafinançament crònic, absolutament crònic, de les comunitats autònomes per fer front a les competències que tenim. I, de fet, quan des de Catalunya qüestionem, i no és ni la primera, ni la segona, ni la vuitena vegada que ho fem, qüestionem aquest model injust de finançament, resulta que se'ns vol penjar una llufa. La llufa de 'Ja han arribat, una vegada més, els insolidaris'. Doncs miri, no. Catalunya no és insolidària. Si hi ha algun insolidari aquí, és l'estat espanyol. És Madrid qui és insolidari amb els territoris de l'Estat, perquè el problema no és els diners que Catalunya aporta a la solidaritat interterritorial. Aquest no és el problema. El problema són els diners que es queda l'Estat per a si mateix en detriment d'un adequat finançament a les comunitats autònomes. En detriment, evidentment, de totes les comunitats autònomes i dels seus ciutadans i ciutadanes. Uns diners que es queda l'Estat i que, bàsicament, se'ls queda, com avui hem pogut veure, per despesa militar, per infiltrar policies a les organitzacions socials del meu país, per fer AVEs de Madrid a arreu, per mantenir la família reial o els oligopolis, que són múltiples i en plural, de l'Estat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«El model de finançament de les comunitats autònomes i els ens locals no és un model pactat entre els territoris i l'Estat, ni està subjecte a les necessitats que tenen justament les comunitats autònomes i justament, també, els municipis. És un model de finançament imposat, imposat de manera vertical i que fa bona aquella dita castellana de 'Quien parte y reparte se queda siempre', el siempre el poso jo, però és que és així, 'la major parte'. No debades, l'increment de recursos que s'ha produït en els darrers anys tant pels ingressos que generen els diferents territoris com pels fons europeus, se'ls ha quedat, majoritàriament, l'Estat, que ha incrementat els seus recursos més del doble del que ho han fet les comunitats autònomes i més del triple del que ho han fet, també, les corporacions locals. És a dir, que malgrat que ja fa anys que és evident la necessitat de millorar finançament autonòmic i local, quan hi ha hagut recursos per fer-ho, que hi ha sigut, se'ls ha quedat l'Estat, i no pas les comunitats autònomes, i no pas els ajuntaments, per fer front a les seves obligacions, que són moltes i múltiples, i que van directe, injectades en vena, deixeu-m'ho dir així, als ciutadans i ciutadanes, o a les obligacions econòmiques, financeres i socials dels nostres conciutadans. O pitjor encara. Més enllà d'aquest ofegament, és l'Estat qui es queda amb tot el marge de dèficit, impedint-nos una política keynesiana d'endeutament per afrontar les crisis sense retallades socials.»