Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.819 declaraciones · página 10 de 61
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«L'abandonament de les rodalies, les dades de l' AIReF, que tantes vegades els he citat i que els recordo avui també: entre l'any 1990 i el 2018, vintivuit anys, l'Estat va invertir en ferrocarrils, el 93,5 % en ample internacional i alta velocitat de passatgers, que era el 10 %, segons dades de l'any 2018, el 10 % dels usuaris i, per tant, va invertir el 6,5 per cent del total d'aquestes inversions ferroviàries en Rodalies, que és la mobilitat obligada, que és la mobilitat quotidiana, i d'aquesta, el 47,8 a Madrid i el 16,8 a Catalunya. El transport de la immensa majoria de ciutadans, aquella mobilitat que és la més obligada, que és la més quotidiana ha estat relegada i quan es gestiona des de Madrid dona un servei a Catalunya -?clarament, em sembla que els altres llocs també- un servei desastrós, a diferència dels operadors de proximitat, Ferrocarrils de la Generalitat en el cas de Catalunya, però també el metro i també el TRAM. Un servei tan desastrosament dolent durant tant de temps només és possible si el centre de responsabilitat i el centre de gestió és a 600 quilòmetres i és una de les raons de la seva ineficiència.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, Junts per Catalunya defensem que les infraestructures no han de ser instruments de poder o de control polític ni inversions financeres o especulatives. Han de ser actius al servei de la ciutadania i de l'interès general, al servei de la connectivitat, del desenvolupament econòmic, d'una logística eficient, en resum, al servei del progrés i de la qualitat de vida d'una societat. Com som independentistes, voldríem poder governar, volem governar totes les infraestructures des de Catalunya, perquè la planificació i la gestió es pugui fer des del Govern de la nació catalana i des de la proximitat, que és sempre més eficient. I perquè sigui també més eficient el control públic i perquè sigui també més eficient la connexió entre els interessos de la societat i dels seus representants: el Govern de la Generalitat, els governs locals i territorials i els agents econòmics i socials, com fan la majoria de governs progressistes i de governs avançats del món als que ens volem assemblar. El Govern espanyol ha donat mostres abundants de fer polítiques d'infraestructures que no responen a l'interès general. Tot el contrari. I els poso alguns exemples. Una cosa de la que ja ningú no en parla, però un informe de l' AIReF de fa poc ho ha tornat a posar en actualitat, el rescat de les radials de Madrid. Segons el govern d'aquell moment del senyor Aznar es va dir que això no costaria ni un euro als ciutadans. Doncs bé, AIReF diu que ha costat ja aproximadament uns 1300 milions. La radialitat de l'AVE, la radialitat de l'AVE respon als interessos de Madrid o als d'un model centralitzat d'un Estat en perjudici de Catalunya i de les perifèries. I la prova és la marginalitat de la connexió en alta velocitat entre la segona i la tercera ciutat més importants de l'Estat, Barcelona i València, encara ara, quaranta anys després que s'iniciés la implantació de l'ample internacional a l'Estat. Concentrar tota la inversió en ample internacional de serveis de passatgers respon al mateix model centralitzat, tothom cap a Madrid i ha condemnat l'Estat, encara ara també, a la cua d'Europa en transport de mercaderies per ferrocarril.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación económica del sistema productivo catalán?
«Senyor vicepresident, a Catalunya hi ha 600 000 treballadors autònoms. 600 000 persones que s'aixequen cada dia amb pràcticament tot en contra, que arrisquen el seu patrimoni personal, que paguen quotes, impostos, lloguers, subministraments i nòmines, abans de saber si aquell mes els quedarà alguna cosa per a ells. I mentre ells treballen, arrisquen i aguanten, sap què fa el seu Govern? Vetar la llei de Junts per millorar la vida dels autònoms. Vetarla, tota la llei, del primer a l'últim article. No la milloren, no la negocien, no l'esmenen, ni tan sols la debaten. Vostès bloquegen la llei per perjudicar els autònoms, perquè diuen des del Govern que es forren. Vostès bloquegen les nostres mesures per tal que tinguin menys càrregues administratives, bloquegen les nostres mesures per tal que els qui facturen menys de 85 000 euros l'any no puguin escollir treballar sense IVA. Bloquegen les nostres mesures per ampliar les deduccions per despeses vinculades a la seva feina. Bloquegen les nostres mesures per ajustar la cotització a la necessitat dels autònoms. Bloquegen les nostres mesures per tal que els autònoms, com passa amb la resta de treballadors, puguin estar protegits en cas de problema de salut o d'haver de tancar la seva activitat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«Señor Sánchez, usted llega aquí tocado políticamente, y yo me atrevería a decir que tocado y hundido. El debate de hoy se parece mucho al debate de una moción de confianza, una moción de confianza que usted no ha considerado convocar pero que hubiera sido muy oportuna, porque el principal obstáculo para que esta legislatura pueda culminar los objetivos por los que fue concebida es usted. Hoy no tiene ni la mayoría ni la legitimidad para ocupar el poder, y todo no puede quedar paralizado por la situación personal o política de una sola persona. Como decía Salvador Espriu, a veces es necesario y forzoso que un hombre muera por un pueblo, pero jamás ha de morir todo un pueblo por un hombre solo. Y aquí es donde estamos exactamente hoy. Hace demasiados meses que una gran parte de la energía política se está dedicando a gestionar las consecuencias de los problemas que le envuelven a usted. Lo que le plantearemos ahora es un ejercicio de parlamentarismo noble, señor Sánchez. Nuestro deber hoy y aquí es decirle que haga lo que hacen los demócratas que se encuentran en circunstancias muy similares a esta, que es exactamente lo que acaba de hacer el primer ministro del Reino Unido, que, a diferencia de usted, sí dispone de una amplísima mayoría. Señor Sánchez, sus incumplimientos, su incapacidad de mantener la mayoría, la corrupción, hacen insostenible esta situación. No lo investimos por eso. Tendría que convocar elecciones. Ha dicho que no lo hará, pero hay una alternativa. Hay una mayoría que no queremos que la extrema derecha ocupe el poder. Señor Sánchez, apártese y deje que este Parlamento ponga a alguien que sí tenga la capacidad de cumplir, de cumplir con Cataluña y de cumplir con los catalanes. Muchas gracias. ¡Visca Catalunya lliure!»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«Por eso hoy le plantearemos una propuesta que quizás en un primer momento le va a parecer atrevida, pero le pido que, antes de pronunciarse, la medite bien y tenga presente un antecedente que todos en esta Cámara conocen bien. Cuando Junts per Catalunya pone algo sobre la mesa, el tiempo nos acaba dando la razón, y los que primero lo critican o lo rechazan al final lo acaban haciendo suyo. Por ejemplo, hace un año y medio se propuso que usted se sometiera a una cuestión de confianza: hoy es el Partido Popular el que pide esa cuestión de confianza. Hace pocos meses en la sesión de control le pedimos que convocara elecciones ante este bloqueo: hoy hay una mayoría parlamentaria que le está pidiendo que convoque elecciones. Por lo tanto, medite con serenidad lo que hoy le proponemos, porque en pocos días todo el mundo se lo exigirá, y los suyos los primeros. Tendrán que meditarlo todos, eso sí, porque para hacerlo hará falta la mayoría que invistió al señor Sánchez; los votos de todos los que decís que trabajáis fuerte para que no pasen ellos, para que no pase la extrema derecha, pero que hasta hoy habéis sido incapaces de frenarla. Al contrario, la irresponsabilidad y la incapacidad de algunos la están haciendo cada día más grande.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«La metodología de Junts siempre ha molestado a muchos, y les molesta precisamente porque, por primera vez en muchos años, Cataluña ha aguantado la posición. Hemos resistido. No nos hemos dejado engullir por la alfombra roja del poder de Madrid. No nos hemos dejado seducir por los abrazos de patio de la Moncloa. Tampoco hemos confundido la cordialidad con la sumisión. Y no hemos confundido la foto y el titular con los resultados tangibles. Puedo decir que hemos actuado con mucho orgullo. Y los siete diputados de Junts per Catalunya nunca hemos olvidado de dónde venimos ni para quién trabajamos: para Cataluña y para todos los catalanes. Y esta forma de hacer nuestra es poco compatible con la manera de hacer del bloque de izquierdas español. La fórmula de SUMAR, Podemos, Comuns, Esquerra Republicana en Madrid para nosotros ha sido un fracaso. Se han dedicado a hacer tuits y proclamas contra el establishment y el régimen. Pero, cuando llega votar, sostienen al establishment y sostienen al régimen. Y, lo que es más peligroso, lo blanquean y lo maquillan. Dicen que quieren defender a los ciudadanos, pero cada semana encuentran una nueva excusa para hacer exactamente lo contrario, para salvar la agenda del Gobierno español. Algunos decían que iban a Madrid a defender a Cataluña, y han acabado -?escuchen bien- agrandando a los del 155 a cambio de nada.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«Hoy hemos oído muchas lecciones morales, hemos escuchado muchas preguntas, hemos oído muchas lamentaciones, pero no hay ninguna propuesta para salir del bloqueo. Porque tienen miedo, tienen miedo a moverse; por eso piden que se muevan los demás. A la corrupción, además, señor Sánchez, se le suma que usted ha perdido una mayoría parlamentaria que tenía, una mayoría parlamentaria que nació de unos compromisos políticos adquiridos que usted no ha cumplido. Nosotros hicimos posible esa investidura -??y lo recuerdo porque a algunos se les olvida- impidiendo la entrada de la extrema derecha. Le advertimos, eso sí -??si lo recuerda bien, señor Sánchez-, que si no cumplía los acuerdos que cerraba con Junts per Catalunya, Junts per Catalunya rompería la relación, y así fue. Desde noviembre de 2025, usted no tiene esa mayoría parlamentaria que le invistió. Es cierto que nuestra manera de hacer es más dura y es cierto que incomoda a algunos, pero también es cierto que nuestra manera de hacer es inédita aquí, en Madrid. Y lo digo porque nunca antes Cataluña había condicionado a Madrid como lo han hecho los siete votos de Junts per Catalunya. Porque hemos conseguido cosas que en Madrid siempre nos habían dicho que eran imposibles, como, por ejemplo, que yo hoy pueda hacer esta intervención en catalán sin que me echen. Y tenemos clarísimo que ustedes todo eso no lo hacen por voluntad propia; lo hacen por necesidad. Pero, sobre todo, nosotros siempre hemos sido muy claros, señor Sánchez. Siempre. Nunca van a poder decir que no les hemos advertido.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«Moltes gràcies i visca Catalunya lliure! Gracias, presidenta. En primer lugar, buena Diada Nacional de los países catalanes. A pesar de estar fuera de casa, hoy tomamos la palabra en la lengua de nuestros países catalanes, en catalán. Hace un año compareció usted en esta Cámara, señor Sánchez, para dar respuesta a las acusaciones de corrupción que envuelven a su Gobierno, a su partido y también a su familia. Y doce meses después de esta comparecencia, lejos de mejorar, la situación ha empeorado. La corrupción, señor Sánchez, no es un titular. La corrupción es una herida. Porque cuando un servidor público, un cargo público roba, roba a un joven que no puede pagar el alquiler, roba a un enfermo que está esperando una operación, roba a una familia que no llega a final de mes, roba a un campesino que está ahogado por la burocracia. Y la corrupción del Estado español no es un accidente. La corrupción del Estado español es consecuencia natural de un modelo que pone la unidad de España por encima de la democracia, por encima de la justicia, por encima de los derechos fundamentales de las personas y también por encima de los derechos fundamentales de las naciones. Y esto no se soluciona con una comparecencia o con una rueda de prensa, porque ya lo hemos visto demasiadas veces. Primero sale a la luz un escándalo, luego hay indignación, luego hay promesas de transparencia... y ¿luego qué? Luego, silencio; luego, amnesia; y, después, ese retorno a esa falsa normalidad.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«Senyor Sánchez, vostè arriba aquí tocat políticament, i jo m'atreviria a dir que tocat i enfonsat. El debat d'avui s'assembla molt al debat d'una qüestió de confiança, una qüestió de confiança que vostè no ha considerat convocar, però que hauria estat molt oportuna perquè el principal obstacle perquè aquesta legislatura pugui culminar els objectius pels quals va ser concebuda és vostè. Avui no té ni la majoria ni la legitimitat per ocupar el poder. Tot no pot quedar paralitzat per la situació personal o política d'una sola persona. I, com deia Salvador Espriu: 'De vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol'. I aquí és exactament on som avui. Fa massa mesos que una gran part de l'energia política s'està dedicant a gestionar les conseqüències dels problemes que l'envolten a vostè. El que li plantejarem ara és un exercici de parlamentarisme noble, senyor Sánchez. El nostre deure avui i aquí és dir que faci el que fan els demòcrates que es troben en circumstàncies molt similars a aquesta, que és exactament el que acaba de fer el primer ministre del Regne Unit, que, a diferència de vostè, ell sí que disposa d'una amplíssima majoria. Senyor Sánchez, els seus incompliments, la seva incapacitat de mantenir la majoria, la corrupció, fan insostenible aquesta situació. No el vam investir per això. Hauria de convocar eleccions i ha dit que no ho farà. Però hi ha una alternativa. Hi ha una majoria que no volem que l'extrema dreta ocupi el poder. Senyor Sánchez, aparti's i deixi que aquest Parlament posi algú que sí que tingui la capacitat de complir, de complir amb Catalunya i de complir amb els catalans.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«Per això, avui li plantejarem una proposta que potser en un primer moment li semblarà agosarada. Però li demano abans de pronunciarse que mediti bé i que tingui present un antecedent que tots aquí coneixen molt bé. Quan Junts per Catalunya posa una proposta sobre la taula, el temps ens acaba donant la raó, i els qui primer la critiquen o la rebutgen, amb el temps, se l'acaben fent seva. Per exemple, fa un any i mig vam proposar que vostè se sotmetés a una qüestió de confiança. Avui és el Partit Popular que proposa que se sotmeti a una qüestió de confiança. Fa pocs mesos, nosaltres, en la sessió de control, li vam demanar que convoqués eleccions davant d'aquest bloqueig. Avui hi ha una majoria parlamentària que li està demanant que convoqui eleccions. Així que mediti amb serenitat això que avui li proposem, perquè en pocs dies li exigirà tothom. Els seus els primers. Hauran de meditarho tots, però, perquè per ferho caldrà la majoria que va investir el senyor Pedro Sánchez. Faran falta els vots de tots els qui dieu que treballeu fort perquè no passin ells. Perquè no passi l'extrema dreta. Però que fins avui heu estat incapaços d'aturarla. Al contrari, la irresponsabilitat i la incapacitat d'alguns l'estan fent cada vegada més gran.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«I arribats aquí, la pregunta és molt clara: la corrupció d'una Moncloa d'esquerres és menys greu que la corrupció d'una Moncloa de dretes? Si la resposta és que sí, que la corrupció de les esquerres és menys greu que la corrupció de les dretes, aleshores això ho hauran d'explicar molt bé i molt clarament. Segons vostès, la corrupció d'esquerres és més acceptable que la corrupció de dretes. D'això se'n diu hipocresia. Si la resposta és no, si vostès consideren que la corrupció d'esquerres no és més acceptable que la corrupció de dretes, aleshores estaran d'acord amb nosaltres que tot això només està servint per enfortir l'extrema dreta. Aquella extrema dreta que tots vostès diuen combatre. Però, senyor Sánchez, que vostès bloquegin les nostres lleis fa gran l'extrema dreta. La corrupció fa gran l'extrema dreta. Els seus incompliments amb Catalunya fan gran l'extrema dreta. Aferrarse al poder pel poder fa gran l'extrema dreta. I, si vostè no és exemplar, senyor Sánchez, que és el president del Reino de España, qui se n'aprofita són els extrems. I nosaltres no volem l'extrema dreta, tampoc volem l'extrema esquerra. El que volem és acabar la feina. Som aquí per acabar la feina, no per escalfar la cadira. Els set diputats de Junts volem tornar a Catalunya amb la feina acabada.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«La metodologia de Junts ha molestat a molts. I els molesta precisament perquè, per primera vegada en molts anys, Catalunya ha aguantat la posició. Hem resistit. No ens hem deixat engolir per la catifa vermella del poder de Madrid. No ens hem deixat seduir per les abraçades de pati de la Moncloa. I tampoc hem confós la cordialitat amb la submissió. I tampoc hem confós la foto i el titular amb els resultats tangibles. Puc dir que hem actuat amb molt orgull, i els set diputats de Junts per Catalunya mai hem oblidat d'on venim i per qui treballem: per Catalunya i per tots els catalans. I aquesta manera de fer nostra és poc compatible amb la manera de fer del bloc d'esquerres espanyol, la fórmula de SUMAR, Podemos, els Comuns, Esquerra Republicana de Madrid ha estat per nosaltres un fracàs. S'han dedicat a fer tuits i proclames en contra de l'establishment i del règim, però, quan toca votar, sostenen l'establishment i el règim. I el que és més perillós: el blanquegen i el maquillen. Diuen que volen defensar els ciutadans, però cada setmana troben una nova excusa per fer exactament el contrari, per salvar l'agenda del Govern espanyol. Alguns deien que anaven a Madrid a defensar Catalunya i han acabat, escolti'm bé, engrandint els del 155 a canvi de res.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«Avui hem escoltat moltes lliçons morals, hem escoltat moltes preguntes, hem escoltat moltes lamentacions, però no hi ha cap proposta per sortir del bloqueig. Perquè tenen por. Tenen por a moure's. Per això demanen que es moguin els altres. A la corrupció, a més a més, senyor Sánchez, se li suma que vostè ha perdut una majoria parlamentària que tenia, una majoria parlamentària que va néixer d'uns compromisos polítics adquirits que vostè no ha complert. Nosaltres vam fer possible aquella investidura, i ho recordo perquè a alguns se'ls oblida, impedint l'entrada de l'extrema dreta. El vam advertir per això, si ho recorda bé, senyor Sánchez, que si vostè no complia els acords que tancava amb Junts per Catalunya, Junts per Catalunya trencaria la relació. I així va ser, des del novembre del 2025, vostè no té aquella majoria parlamentària que el va investir. I és cert que la nostra manera de fer és més dura. I és cert que incomoda alguns, però també és cert que la nostra manera de fer és inèdita aquí a Madrid. I dic que és inèdita perquè mai abans Catalunya havia condicionat Madrid com ho han fet els set vots de Junts per Catalunya. Perquè hem aconseguit coses que sempre a Madrid ens havien dit que eren impossibles, com, per exemple, que jo avui pugui fer aquesta intervenció en català sense que em facin fora. I tenim claríssim que vostès tot això no ho fan per voluntat pròpia. Ho fan per necessitat. Però sobretot, el que hem estat nosaltres és molt clars, senyor Sánchez, sempre. Mai podrem dir que nosaltres no els hem advertit sempre.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. Efectivament, la PAC va ser un gran assoliment de les polítiques europees. Jo crec que tots ho compartim o gairebé tots els grups d'aquesta cambra. La política agrària i ramadera comuna com un puntal principal d'aquestes polítiques de la Comissió. Durant molts anys ha estat la part principal del pressupost europeu. I ara és cert que amb la nova proposta corre el risc de quedar descafeïnada davant d'un sector agrari i ramader i pescador en constant reivindicació i en constant mobilització, llançant un crit d'alerta per les dificultats de continuar amb l'activitat a Catalunya i a molts llocs d'Europa. Per tant, senyora diputada, hi ha molts aspectes de la seva moció que nosaltres compartim i que, sincerament, crec que són compartits per la immensa majoria de grups d'aquesta cambra. La idea que hi hagi un pressupost important i garantir la sobirania alimentària en aquells sectors en els quals sigui possible, el manteniment de la PAC i del FEMPA amb un marc normatiu propi, oposarnos a la recentralització i voler una PAC més territorialitzada, totalment d'acord; oposarnos a la retallada del Fons Europeu Marítim i assegurar el model dels Grups d'Acció Local Pesquers com el millor model de governança, i ens han vingut a veure recentment aquests grups locals pesquers demanant suport en aquest sentit. En tots aquests sentits, nosaltres compartim la moció. Però hi ha algunes consideracions que volem fer i algunes esmenes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la educación afectivo-sexual y emocional en el ámbito educativo.
«Però, a més, hi ha una contradicció evident en aquesta iniciativa. Ens parla del consum massiu de pornografia, de l'impacte dels algorismes, de la violència sexual entre menors i del deteriorament de la seva salut emocional. I, tanmateix, la resposta acaba sent més guies, més protocols, més grups de treball i més coordinació burocràtica. I nosaltres ens preguntem: de debò és això el que necessiten les nostres escoles i els nostres instituts? Els centres educatius no necessiten una nova carpeta de documents enviada des d'un ministeri. Necessiten professionals, necessiten formació continuada, i això vol dir recursos suficients per fer la feina amb garanties. I, si no, escoltin els mestres de Catalunya, que fa setmanes que reclamen al Govern Illa recursos, personal i respecte. Perquè, mentre la iniciativa identifica que bona part del problema té l'origen a internet, no proposa cap mesura concreta sobre, per exemple, les grans plataformes, cap referència a una verificació efectiva de l'edat, cap exigència real a la responsabilitat dels operadors, cap actuació sobre els algorismes que amplifiquen aquests continguts. Els socialistes el que fan és continuar traslladant tota la responsabilitat a les famílies, als docents i a les escoles i instituts. L'educació pot ser el paraigua, però la regulació efectiva de les plataformes digitals ha de ser el mur de contenció.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la educación afectivo-sexual y emocional en el ámbito educativo.
«Gràcies, president. Senyories, hi ha pocs debats que avui preocupin tant a les famílies, els docents i els professionals que treballen amb infants i adolescents com aquest. Educar els nostres fills i filles és avui molt més complex que era fa uns anys. Els nostres infants i adolescents creixen en un entorn digital que els exposa massa aviat a continguts sexuals, a models de relacions tòxics, a la violència o a una pressió estètica constant que acaba afectant el seu benestar emocional. La pornografia s'ha convertit massa sovint en la primera font d'educació sexual i això condiciona la manera com s'acaben entenent les relacions i la sexualitat, repercutint en la pròpia autoestima, en la salut emocional, en la convivència a casa i en els centres educatius, així com també condicionant les seves relacions d'adults i la societat del futur. Per això el debat no és si cal actuar. El debat és com s'ha d'actuar i qui ha de liderar aquestes polítiques i quines han de ser les prioritats. Catalunya no parteix de zero. Fa anys que la coeducació, la prevenció de les violències masclistes, la promoció de la salut i l'educació afectivosexual es treballen en els centres. Disposem de professionals d'experiència i de competències pròpies en matèria d'educació i de salut. I precisament per això ens preocupa que, un cop més, els socialistes, des d'aquí i des d'allà, tractin la Generalitat com una delegació territorial, en aquest cas, com una delegació del Ministeri d'Educació. I en aquest sentit ens sorprèn que aquells que la setmana passada van abstenirse a la nostra totalitat per una clara invasió competencial del projecte de llei de ràtios avui hagin presentat una esmena, ens diuen, per blindar el marc competencial a una simple PNL que tots sabem que no és res més que propaganda del Grup Socialista.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso relativa a las sesiones de control al Gobierno.
«Para Junts per Catalunya lo más preocupante de este debate es que se tenga que llegar a regular estas cosas, introduciendo sanciones y prohibiendo cosas que deberían ser intrínsecas al mismo parlamentarismo. Al paso que van, terminarán necesitando reglamentar lo que cualquier demócrata debería haber incorporado de serie, porque venir a esta Cámara a responder las preguntas, respetar la función de control que tiene el legislativo y dar explicaciones a los representantes de los ciudadanos no debería depender de un redactado más exigente ni de un añadido en un artículo del Reglamento, sino que debería formar parte de la cultura y el respeto institucional. Si tenemos que llegar al punto de regular que el presidente y los ministros respondan a las preguntas y que los diputados mantengan un comportamiento mínimamente correcto, el problema ya no es reglamentario, el problema es de degradación institucional, de degradación parlamentaria; en definitiva, de degradación democrática. Esta reflexión la podemos llevar todavía más allá, porque también afecta a los bloqueos de las iniciativas parlamentarias, a las prórrogas indefinidas, a las respuestas evasivas a las preguntas escritas, a las maniobras que dificultan la función legislativa y al abuso de las mayorías. Todo ello -como decía- debería formar parte del respeto al parlamentarismo, así serían innecesarias las modificaciones reglamentarias de este calado en cualquier cámara parlamentaria, porque si hay que regular hasta el último detalle -eso que deberían hacer por el propio respeto institucional-, eso quiere decir que hemos perdido algo imposible de solucionar mediante un debate y una modificación reglamentaria, quiere decir que hemos perdido la esencia del parlamentarismo democrático, y hoy eso es evidente y hay que decir que tan culpables son los unos como los otros. Nada más y muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso relativa a las sesiones de control al Gobierno.
«Senyories, que s'hagi de reformar el reglament per preservar el bon funcionament de la Cambra, el respecte institucional i les bones pràctiques parlamentàries, per un costat, i que, per l'altre, s'hagi de modificar perquè a les sessions de control es respongui a la pregunta formulada i es justifiquin les absències ja ens diu a tots en què han convertit la política i el parlamentarisme espanyol. Per Junts per Catalunya, el més preocupant d'aquest debat és que s'hagi d'arribar a regular aquestes coses, introduint inclús i prohibint sancions, coses que haurien de ser intrínseques al mateix parlamentarisme. A veure si al pas que van vostès acabaran necessitant reglamentar allò que qualsevol demòcrata hauria de dur incorporat de sèrie, perquè venir a aquesta cambra a respondre a les preguntes, respectar la funció de control que té el legislatiu i donar explicacions als representants dels ciutadans no hauria de dependre d'un redactat més exigent o d'un afegit d'un article del reglament; hauria de formar part de la cultura i el respecte institucional. Perquè, si hem d'arribar a regular que el president i els ministres responguin a les preguntes i que els diputats mantinguin un comportament mínimament correcte, el problema ja no és reglamentari. El problema és de degradació institucional, de degradació parlamentària, en definitiva, de degradació democràtica.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«En este sentido, me van a permitir concluir expresando en nombre de Junts per Catalunya, una vez más, el apoyo a los maestros y profesores enfadados y movilizados, porque tenemos, mejor dicho, algunos tienen la escuela catalana al límite; apoyo a profesores y maestros que salen a las calles no solo por interés propio, sino porque hace demasiado tiempo que se les pide sostener con vocación aquello que el Gobierno de Illa no es capaz de sostener ni con recursos ni con respeto. Señores socialistas, Cataluña, sus maestros y el conjunto de sus ciudadanos necesitan menos propaganda, menos marketing, menos sumisión a España y más compromiso para con el país y sus gentes, más compromiso con una escuela catalana fuerte, de calidad y, ahora más que nunca, en catalán. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«I, en aquest sentit, em permetran acabar expressant, en nom de Junts per Catalunya, un cop més, el suport als mestres i professors emprenyats i mobilitzats. Perquè tenim més ben dit, alguns tenen, l'escola catalana al límit. Suport als mestres i professors que surten al carrer no per interès propi, sinó perquè fa massa temps que se'ls demana sostenir amb vocació allò que el Govern Illa no és capaç de sostenir ni amb recursos ni amb respecte. Senyors socialistes, Catalunya, els seus mestres i el conjunt dels seus ciutadans necessiten menys propaganda, menys màrqueting, menys submissió a Espanya i més compromís amb el país i la seva gent, més compromís amb una escola catalana forta, de qualitat i, ara més que mai, en català. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Buenas tardes, ministra. Empiezo la defensa de nuestra enmienda a la totalidad de este proyecto de ley diciendo que la presentamos porque excede claramente las competencias estatales, porque vulnera las competencias de la Generalitat de Catalunya, porque desnaturaliza el concepto constitucional de la legislación básica, porque altera profundamente su modelo de distribución territorial del poder, y porque vulnera los principios de lealtad institucional y de autonomía financiera. La presentamos por todo ello, y no por una oposición a los objetivos de fondo que persigue el texto, porque mejorar las condiciones del profesorado, reducir las ratios o reforzar el sistema educativo son objetivos bien legítimos; muchos, incluso, pueden ser compartidos. Nuestra discrepancia, ministra, es otra. La discrepancia es constitucional y estatutaria, porque no nos hallamos ante una simple discrepancia política sobre el alcance de una reforma educativa, nos hallamos ante una cuestión que afecta directamente al modelo territorial diseñado por su Constitución y desarrollado por nuestro estatuto de autonomía, por el Estatuto de Autonomía de Cataluña. El artículo 131 del estatuto atribuye a la Generalitat competencias exclusivas en la ordenación del sistema educativo, la política de personal docente y la organización de los centros. Y, señorías, este marco competencial no puede quedar desplazado por el simple hecho de que el Estado legisle mediante una ley orgánica porque, como recordó la Sentencia 137/1986, la ley orgánica no constituye por sí misma un título competencial autónomo. La jurisprudencia constitucional ha sido clara a la hora de afirmar que el artículo 149.1.30.ª de la Constitución solo habilita al Estado a regular aquellos aspectos directamente vinculados al desarrollo del derecho a la educación y a las condiciones de obtención, de expedición y homologación de títulos académicos. Así lo señaló también la Sentencia 77/1985 y lo reiteró la Sentencia 137/1986, cuando advertían de que el Estado no cuenta con una competencia general sobre el ordenamiento del sistema educativo. Y aún hay más, el propio Consejo de Garantías Estatutarias de la Generalitat de Cataluña, en el Dictamen 7/2012 ya concluyó que la determinación de la jornada lectiva del profesorado no forma parte de las competencias básicas del Estado que se derivan del artículo 149.1.18.ª de la Constitución sobre el régimen estatutario de los funcionarios, sino que corresponde a la Generalitat en el ejercicio de su competencia sobre la política de personal de la Administración educativa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Senyories, com els deia al començar, no discutim la necessitat de reforçar el sistema educatiu ni la importància de millorar les condicions del professorat. El que discutim és la manera que vostès tenen de fer les coses. Qüestionem que una vegada més, es pretengui construir un model uniforme des de Madrid, ignorant la realitat competencial, la diversitat dels sistemes educatius i l'autogovern reconegut per la seva pròpia constitució. I sorprèn, o no, que això es faci sense cap piulí a la majoria de diputats dels que avui conformen el tripartit català, aquells que van fer president el senyor Illa, que ho van fer per un resultat que -també val la pena recordarho- va ser fruit de l'adulteració de la campanya electoral catalana. Ho recorden? Aquella adulteració protagonitzada pels dies de falsa reflexió del president Sánchez. Així que, davant un govern català que va arribar a autoanomenantse de la gestió amb majúscules, però que ha resultat ser el de la gestió en minúscules, que ha convertit la Generalitat en una gestoria d'Espanya incapaç de defensar Catalunya i evitar la invasió competencial, ja estem nosaltres aquí amb aquesta esmena a la totalitat per defensar els interessos del nostre país. Però, és clar, què n'havíem d'esperar d'un govern que té en peu de guerra a la majoria dels seus mestres i professors? No és millor el govern socialista que tenim allà que el govern socialista que tenim aquí.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«I saben què els diem? Que ja n'hi ha prou d'aquesta barra lliure on l'Estat imposa i les comunitats autònomes paguen i callen. A Catalunya estem cansats de pagar i no decidir. Per això, tenim l'obligació de plantar cara a una tendència que malauradament es va imposant amb el temps, amb la voluntat de les majories i el silenci d'uns i la posada de perfil d'altres que avui haurien d'estar al nostre costat. Cada reforma educativa estatal ha anat ampliant una mica més el concepte de legislació bàsica. Cada nova llei ha anat concretant més i més els detalls, convertint una competència que constitucionalment és compartida en una competència, com els deia, que a la pràctica és exclusiva o s'atribueixen com a exclusiva de l'Estat. Les comunitats autònomes deixem de decidir per convertirnos en simples aplicadors de les seves decisions, com els deia el ponent que m'ha precedit. I això, per nosaltres, és incompatible amb la naturalesa política de l'autonomia i és, evidentment, incompatible amb la vocació que Junts per Catalunya tenim d'un autogovern ambiciós al que no posem mai límits.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Per tant, quan aquest projecte pretén regular amb detall aspectes organitzatius i laborals del personal docent, no està establint unes bases comunes. El que està fent és esgotar l'espai normatiu autonòmic, convertint una competència constitucionalment compartida en una competència materialment exclusiva de l'Estat. I això, des del nostre punt de vista, desnaturalitzar el mateix concepte constitucional de legislació bàsica i al mateix temps altera l'equilibri territorial que la seva Constitució, com els deia, i el nostre Estatut garanteixen o haurien de garantir. Saben que Junts l'autogovern de Catalunya no el defensem només quan convé o quan és políticament rendible. Junts el defensem sempre. I aquest projecte de llei no és res més que un nou exemple d'una manera de legislar que s'ha convertit en habitual en aquesta cambra, governin els de la bancada de la dreta o governin els de la bancada de l'esquerra. Aquest projecte de llei no fa res més que aprofundir en la tendència recentralitzadora que fa anys que denunciem. Un cop més ho fa sota conceptes com bases, igualtat o condicions bàsiques. El Govern de l'Estat, així acaba regulant de manera exhaustiva aspectes que no li corresponen, que corresponen a les comunitats autònomes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, ministra. Inicio la defensa de la nostra esmena a la totalitat a aquest projecte de llei dient que la presentem perquè excedeix clarament a les competències estatals, perquè vulnera les competències de la Generalitat de Catalunya, perquè desnaturalitza el concepte constitucional de legislació bàsica, perquè altera profundament el seu model de distribució territorial del poder i perquè vulnera els principis de lleialtat institucional i autonomia financera. La presentem per tot això i no per una oposició als objectius de fons que persegueix el text, perquè millorar les condicions del professorat, reduir les ràtios o reforçar el sistema educatiu són objectius ben legítims, molts, fins i tot, poden ser compartits. La nostra discrepància, ministra, és una altra. La discrepància és constitucional i estatutària, perquè no estem davant una simple discrepància política sobre l'abast d'una reforma educativa. Estem davant una qüestió que afecta directament el model territorial dissenyat per la seva Constitució i desenvolupat pel nostre Estatut d'Autonomia, per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. L'article 131 de l'Estatut atribueix a la Generalitat competències exclusives en l'ordenació del sistema educatiu, la política del personal docent i l'organització dels centres. I, senyories, aquest marc competencial no pot quedar desplaçat pel simple fet que l'Estat legisli mitjançant una llei orgànica. Perquè, com va recordar la sentència 137/1986, la llei orgànica no constitueix per ella mateixa un títol competencial autònom. La jurisprudència constitucional ha estat clara en afirmar que l'article 149.30 de la Constitució només habilita l'Estat a regular aquells aspectes directament vinculats al desenvolupament del dret a l'educació i a les condicions d'obtenció, d'expedició i homologació de títols acadèmics. I així ho va assenyalar també la sentència 77/1985, i ho va reiterar la sentència 137 de 1986, quan advertien que l'Estat no disposa d'una competència general sobre l'ordenació del sistema educatiu. I encara n'hi ha més. El mateix Consell de Garanties Estatutàries, en el dictamen 7/2012, ja va concloure que la determinació de la jornada lectiva del professorat no forma part de les competències bàsiques de l'Estat derivades de l'article 149.1.18 de la Constitució sobre el règim estatutari dels funcionaris, sinó que correspon a la Generalitat, en l'exercici de la seva competència sobre la política de personal de l'Administració educativa.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Por último, se aprobará también una cotización de autónomos específica para músicos, reducida y ajustada al contexto del sector, una alternativa justa y realista para los miles de profesionales que para desarrollar su actividad ahora se encuentran atrapados por empresas que muy a menudo tienen una facturación fraudulenta. Esta solución dotará de seguridad jurídica tanto a los músicos como a los contratantes. Por lo tanto, con este acuerdo en Junts por Catalunya hacemos posible el impulso y la producción del catalán en el cine; el impulso del sector audiovisual con mejores incentivos fiscales y capitalización de las ayudas económicas; el refuerzo y protección de los espectáculos en directo, como en el teatro o en los conciertos; la aprobación de una cotización reducida para músicos autónomos; la equiparación de las galerías eliminando la tasa de exportación a las europeas y el apoyo a acontecimientos culturales en Cataluña. Todo eso permitirá que demos un salto cualitativo en todo el sector audiovisual y de la cultura. Ahora bien, ¿eso quiere decir que se ha acabado ya el trabajo? En absoluto. Queda todavía mucho trabajo por hacer, muchas necesidades por estudiar, en las que trabajar y buscar apoyos necesarios entre todos para resolverlas. Esta es una ley muy potente, muy transversal, muy necesaria y que va a requerir de un esfuerzo de todas las partes para que se pueda llegar a los consensos necesarios que hagan realidad lo que el sector del cine y la cultura audiovisual necesitan. Queda mucho trabajo por hacer y hay que hacerlo muy deprisa, porque las elecciones -aunque algunos digan que no- están aquí, a la vuelta de la esquina, y, como decía, queda muchísimo trabajo por hacer. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Por lo tanto, es evidente que si hoy estamos aquí posicionándonos en contra de las enmiendas a la totalidad presentadas no es porque haya cambiado nada ni que signifique que el Gobierno cuenta con un apoyo que es evidente que en realidad no tiene. Si estamos hoy aquí es porque el acuerdo por la ley del cine se ha cerrado, se ha materializado y lleva una huella muy importante de Junts per Catalunya, porque hemos conseguido una base muy significativa en tres ejes: en primer lugar, la defensa del catalán en el sector del cine y el audiovisual; en segundo lugar, más incentivos fiscales y recursos para ese mismo sector, y, tercero, mayor fuerza y capacidad económica para diferentes actores culturales de Cataluña. Si entramos en más detalle, veremos que el catalán contará con una protección especial gracias a la reserva de un porcentaje de recursos del fondo de fomento del cine y el audiovisual. Se va a garantizar una mayor cuota de pantalla, con un incentivo extra en el momento de programar exhibición de películas en los cines, y, además, se atribuirá la capacidad reguladora, inspectora y sancionadora a la Generalitat de Catalunya en el momento de garantizar la exhibición de películas en catalán y el cumplimiento de la normativa vigente. Por otra parte, las ayudas al cine se dirigirán a los que programen un 15 % de sesiones de películas en catalán como mínimo. Y, finalmente, se aumentará el límite de las ayudas hasta el 80 % del coste de producción para aquellas producciones que sean rodadas en catalán.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«I, finalment, s'aprovarà una cotització d'autònoms específica per a músics, reduïda i ajustada al context del sector; una alternativa justa i realista per als milers de professionals que, per desenvolupar la seva activitat, ara es veuen atrapats per empreses que sovint tenen una facturació fraudulenta. D'aquesta manera, aquesta solució dotarà de seguretat jurídica tant als músics com als contractants. Per tant, amb aquest acord Junts per Catalunya fem possible l'impuls i la protecció del català en el cinema, l'enfortiment del sector audiovisual amb els millors incentius fiscals i capitalització de les ajudes econòmiques, el reforç i protecció dels espectacles en viu com en el teatre o els concerts, l'aprovació d'una cotització reduïda per als músics autònoms, l'equiparació de les galeries d'art al mercat europeu eliminant la taxa d'exportació i l'ajut a múltiples activitats culturals a Catalunya, tot un seguit de mesures molt rellevants que permetran fer un salt qualitatiu en tot el sector audiovisual i de la cultura. Ara bé, això vol dir que la feina està acabada? Ni de bon tros1 Queda molta feina per fer. Queden moltes necessitats per estudiar, treballar i buscar els suports necessaris entre tots per resoldreles. Aquesta és una llei molt potent, molt transversal, molt necessària i que requerirà d'un esforç de totes les parts per arribar als consensos necessaris per fer realitat el que el sector del cinema i la cultura audiovisual necessiten. Com deia, queda molta feina per fer i cal ferla molt de pressa, perquè les eleccions, encara que alguns diguin que no, són aquí a tocar i com deia, queda molta feina per fer.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Per tant, és evident que si avui som aquí posicionantnos en contra de les esmenes a la totalitat presentades no és pas perquè hagi canviat res, ni que signifiqui que el Govern té uns suports que és evident que en realitat no té. Si avui som aquí és perquè l'acord per la llei del cinema s'ha tancat i s'ha materialitzat i porta una empremta molt potent de Junts per Catalunya. I s'ha tancat perquè hem aconseguit un abast molt potent en tres eixos. Primer, la defensa i protecció del català en el cinema i el sector audiovisual. Segon, més incentius fiscals i més recursos per aquest mateix sector i, tercer, major força i capacitat econòmica per diferents actors culturals de Catalunya. Si entrem més en detall, podem veure que el català comptarà amb una especial protecció gràcies a la reserva d'un percentatge dels recursos del Fons de Foment del Cinema i l'Audiovisual. Es garantirà una major quota de pantalla del català mitjançant un incentiu extra a l'hora de programar l'exhibició de pel·lícules en els cinemes. A més a més, atribuirà la capacitat reguladora inspectora i sancionadora a la Generalitat de Catalunya a l'hora de garantir l'exhibició de pel·lícules en català i el compliment de la normativa vigent. Per altra banda, les ajudes al cinema s'adreçaran, com a mínim, s'adreçaran a aquells que programin com a mínim un 15 % de les sessions de les pel·lícules en català i finalment, s'augmentarà el límit de les ajudes fins al 80 % del cost de producció per a aquelles produccions que siguin rodades en català.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Senyor president, senyories, molt bon dia. Avui no es debat una reforma de la llei orgànica de règim electoral perquè Formentera pugui escollir el seu propi senador. Avui es debat com la mesa d'aquesta cambra trepitja la democràcia i el parlamentarisme per mantenir la ficció de que encara hi ha una majoria darrera el Govern del senyor Sánchez. Nosaltres, com la majoria de grups d'aquesta cambra, vàrem votar a favor de la tramitació de la reforma de la LOREG per lectura única, però no vam votar que en aquesta tramitació legislativa per lectura única es prohibís la presentació d'esmenes i el reglament d'aquesta cambra tampoc prohibeix enlloc que en les tramitacions legislatives per lectura única es puguin presentar esmenes. Per això, nosaltres hem presentat quatre esmenes pròpies i deu més amb el PNB. En primer lloc, la circumscripció electoral pròpia per Catalunya a les eleccions europees. La circumscripció estatal és un instrument uniformitzador que distorsiona la realitat política i no respon a l'estructura territorial de l'Estat. Forma part del programa de tot el catalanisme polític que Catalunya tingui la seva pròpia circumscripció en les eleccions europees i no hi pensem renunciar.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Muchas gracias, presidenta. Recordarán ustedes que cuando se aprobó el Real Decreto 15/2025, el real decreto gemelo del que tratamos ahora, pero del año pasado, el presidente Sánchez afirmó, y cito literalmente: quiero anunciar que hoy el Consejo de Ministros aprobaremos un real decreto-ley con los acuerdos que habíamos asumido con Junts per Catalunya. Y añadía, y también cito literalmente: asumo los incumplimientos, asumo los retrasos que efectivamente ha criticado Junts per Catalunya. Obviamente, aquello condujo a que aquel real decreto fuera llamado por los medios de comunicación el real decreto Junts. Por lo tanto, hoy este real decreto-ley es la continuación en el tiempo del anterior y, por tanto, el resumen de las propuestas de Cataluña para los ayuntamientos, pero para este año 2026. Son unas propuestas importantísimas y necesarias para los municipios, que impulsamos desde Junts per Catalunya, con movilización de recursos para actuar desde la mayor proximidad a los ciudadanos, pudiendo ofrecer así servicios de calidad y garantizando el mejor bienestar de los vecinos; unos ayuntamientos, todo sea dicho, que demasiadas veces son ahogados por las Administraciones del Estado, que los ahoga con estrictas reglas presupuestarias absolutamente injustificadas en los tiempos que corren cuando, además, es el Estado quien se queda con buena parte de los recursos autorizados por Europa sin transferirlos a la Administración local. Yo puedo afirmar con conocimiento de causa que alcaldes y concejales se dejan la piel cada día para mejorar el bienestar de vecinos, de pueblos y de ciudades de Cataluña, muy a menudo con unos recursos claramente insuficientes para hacer frente a las demandas reales de sus ciudadanos, remando en contra de una normativa inexplicablemente farragosa que trata por igual a un ayuntamiento de una gran capital con más de un millón de habitantes que a un municipio con pocas decenas de vecinos. De hecho, del primero al último de los ciudadanos, cuando necesitamos respuesta a cualquier cuestión, la primera idea que tenemos es ir a nuestro ayuntamiento, unos ayuntamientos con menos recursos y herramientas de las que deberían tener para desempeñar su desarrollo normal. Por eso, desde Cataluña, con la mejor base municipalista del país, podemos asegurar que este real decreto, con nuestras medidas, representará una buena oportunidad para los ayuntamientos y que irá en claro beneficio de sus ciudadanos. Por lo tanto, hoy se aprueba, como decía, nuestro real decreto a favor de los ciudadanos y de los catalanes, pero no pretendan hacer ver que es un éxito del Gobierno -el hecho de que se apruebe- porque no lo es, y ustedes saben que no lo es, como también saben que, con su debilidad actual, no les queda ninguna otra opción que convocar elecciones.»