Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
675 declaraciones · página 10 de 23
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el buen uso de las zonas de estacionamiento reservadas a las personas con discapacidad.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Aquesta iniciativa parteix d'una realitat massa recurrent als nostres carrers: l'ús indegut de les places reservades a persones amb discapacitat. Parlem d'un problema de civisme i de drets, però sobretot d'una qüestió de dignitat. Una plaça reservada per a una persona amb mobilitat reduïda no és un privilegi, és una condició mínima perquè moltes persones puguin viure amb autonomia. I, quan algú l'ocupa sense autorització, no només incompleix una norma, sinó que nega un dret fonamental a qui la necessita. El text que avui debatem proposa endurir la sanció per aquest comportament, perquè la sanció actual no està tenint efecte prou dissuasori. Si bé és evident que cal abordar aquest problema, el que es presenta avui és una mesura profundament incompleta que no resoldrà les mancances estructurals en matèria d'accessibilitat ni de mobilitat inclusiva. Aquesta qüestió s'hauria d'abordar en coherència amb la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i amb la Llei catalana 13/2014 d'Accessibilitat, que ja estableix els principis d'accessibilitat universal i autonomia personal. I, en canvi, el que avui proposen ho veiem com una mesura estètica puntual i absolutament insuficient que no pot substituir la necessitat de dissenyar una política integral d'accessibilitat i mobilitat inclusiva que l'actual Govern espanyol està evitant.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 50/1981, de 30 de diciembre, por la que se regula...
«Acabo amb unes mostres de l'ús de la Fiscalia per a la batalla política i fins i tot per a la guerra bruta, amb una evident intencionalitat de rebaixar, amansir o directament anul·lar l'adversari polític. Unes mostres que, per cert, amb nosaltres han resultat un fracàs absolut. Primera mostra: el paper de la Fiscalia en la demencial instrucció del jutge Aguirre sobre la causa de la suposada trama russa del procés, on hem vist com la Fiscalia ha acompanyat i protegit fins al final un jutge clarament prevaricador com el jutge Aguirre. Segona mostra: la utilització de delinqüents confessos de les clavegueres de l'Estat com a falsos confidents i testimonis per sostenir acusacions contra el cap de l'oficina i l'advocat del president Puigdemont, amb una finalitat clarament persecutòria que busca uns resultats polítics. Una pràctica, per cert, en què la fiscalia sembla estar abonada. Tercera: el paper de la Fiscalia en l'acusació contra la Sindicatura Electoral. Primer, van muntar una causa falsa. Segon, va operar la Fiscalia per anul·lar un judici que ens absolia, i ara la Fiscalia prevarica a obstruir l'aplicació de la Llei d'amnistia. I quarta mostra d'aquesta utilització instrumental de la Fiscalia per part del Govern: doncs, l'hem vista en la persecució de l'exili polític, ho hem vist aquesta setmana passada amb l'escrit de la Fiscalia del Tribunal Constitucional contra l'aplicació de les mesures cautelars que preveu la Llei d'amnistia al president Puigdemont. Escudant-se en legalismes formalistes, com si fos un jutjat del Contenciós, ignorant el paper de garantia dels drets del Ministeri Públic que ha de tenir especialment davant un òrgan com el Tribunal Constitucional i servint els interessos partidistes d'aquells de qui depèn. Davant d'això, la pregunta és òbvia: ¿de quién depende la Fiscalía?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 50/1981, de 30 de diciembre, por la que se regula...
«La llei Bolaños no enganya. Molta retòrica tecnocràtica i modernitzadora, però no surt d'una concepció funcional i administrativista del sistema judicial, inclosa la Fiscalia, on casa molt bé, per cert, aquesta disposició final cinquena que ara discutim. La proposta del ministre Bolaños eludeix qualsevol reflexió estructural sobre els dèficits democràtics i les garanties que arrossega el sistema judicial espanyol des del franquisme, perpetua un model aliè a la pluralitat social, a la diversitat nacional i lingüística, i, sobretot, perpetua la instrumentalització política de la judicatura i la Fiscalia, estalviant els contrapesos, controls i mecanismes d'avaluació independents i la rendició de comptes dels jutges fiscals que pot. Encara més, la proposta del PSOE incrementa la capacitat operativa dels òrgans que, com la Fiscalia, actuen a les ordres del Govern de torn; en cap cas s'aborda el problema de fons: la dependència jeràrquica de la Fiscalia del Govern. I això és clau, perquè aquesta subordinació -i ho hem viscut, creguin-me, en la nostra pell- ha estat clau en l'activació i la coordinació de la repressió judicial contra l'independentisme. Molta retòrica reformista, però també en l'àmbit de la Fiscalia el PSOE aposta clarament per mantenir intacta una eina de control polític sobre la justícia com és la Fiscalia. Qualsevol reforma de la justícia ha de passar per una Fiscalia independent, professionalitzada i desconnectada del poder executiu. En canvi, el projecte que vostès van presentar, que el senyor Bolaños..., el projecte del senyor Bolaños, blinda i perpetua la Fiscalia com a braç executor de l'executiu. Ja ho ha estat contra nosaltres, amb la criminalització de l'exercici de drets fonamentals de tipus polític, ja ho ha estat en els casos relacionats amb l'1 d'octubre, ja ho ha estat amb la persecució dels CDR, amb la persecució de la Mesa del Parlament, amb la persecució dels exiliats i els seus entorns, o reinterpretant de forma prevaricadora l'amnistia. I ara també veiem com és utilitzada en les causes de corrupció que assetgen el senyor Sánchez. Però no només això, la Fiscalia, si em permeten, es pretén que sigui una mena d'agència d'intel·ligència judicial de l'Estat que elabora, que fins i tot arriba a elaborar estratègies amb finalitats polítiques, promou causes d'acord amb aquesta estratègia, i les impulsa o les deixa d'impulsar, o les recupera i les torna a la vida, segons els interessos polítics del Govern en aquell determinat moment.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 50/1981, de 30 de diciembre, por la que se regula...
«Però això, tot això, tota aquesta crítica al Partit Popular, ja l'hem feta moltes vegades i avui voldria parlar de l'altre costat de la bancada. Aquesta disposició final cinquena em remet a la disposició final 33a que fa referència a resoldre el problema de la temporalitat a la justícia. Doncs bé, resulta que en el projecte de llei resultant, el projecte de llei d'accés a la judicatura i la Fiscalia, que modifica la Llei Orgànica del Poder Judicial i l'Estatut Fiscal, el de menys és la temporalitat a la justícia, perquè en realitat és una proposta per a reconfigurar la Justícia que el ministre Bolaños, amb la seva habitual modèstia, va arribar a definir com 'la mayor transformación de la justicia en décadas'. En canvi, en canvi, per a nosaltres, el projecte de la llei Bolaños és l'exemple màxim de partidisme en la Justícia i demostra com de curta de cames era la regeneració democràtica que es va treure de la màniga el senyor Sánchez, després d'aquells famosos cinc dies de reflexió i de retir espiritual.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 50/1981, de 30 de diciembre, por la que se regula...
«Senyora presidenta, senyories, molt bona tarda. L'autoritat de control de les dades de caràcter personal del Ministeri Fiscal, d'acord amb el Reglament Europeu de Protecció de Dades, es va regular a l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal del 2018 com una unitat de supervisió i control de protecció de dades el titular de la qual era nomenat pel Consell Fiscal entre juristes de reconeguda experiència, experiència, i amb el coneixement en matèria de protecció de dades assegurat. La Llei d'eficiència del Servei Públic de Justícia, la Llei Orgànica 1/2025 va modificar aquesta previsió fent dependre aquesta figura, aquesta autoritat, del fiscal general de l'Estat, i donant-li un caràcter tècnic i dependent. Ja no calia que el titular fos un jurista especialitzat en protecció de dades, passava a ser un fiscal nomenat com la resta de càrrecs discrecionals pel Govern, a proposta del fiscal general de l'Estat. Sincerament, no sabem quin nom hi havia darrere d'aquesta disposició final cinquena, perquè segur que hi havia un nom. En qualsevol cas, aquesta disposició va suposar un retrocés per als principis d'independència i transparència que exigeix el reglament europeu per a aquests òrgans, encarregats de la supervisió i control de les dades protegides en la Fiscalia. Si es tracta de tenir una autoritat independent, una autoritat que pugui fer la seva funció, els fiscals per naturalesa són dependents i difícilment faran aquesta funció, si a qui han de controlar són aquells que els han nomenat. Per tot això, ens sembla raonable la reversió de la disposició final cinquena de la Llei d'eficiència a la justícia.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno sobre la situación política actual en Cataluña?
«Gràcies. Seré molt clara, senyor Sánchez. A vostè ja no li serveix embolicar-se amb la bandera palestina i ara ho fa amb la del canvi horari, i així no es parla del que realment fa perdre el son a moltíssimes persones. Perquè digui'm, senyor Sánchez, quants autònoms estan perseguits cada dia per vostès perquè tornin, per exemple, les ajudes que van rebre durant la COVID? O quants autònoms hauran de tancar persiana si els segueixen ofegant amb pujades de quotes i amb impostos? O quants pisos públics han construït vostès a Catalunya, senyor Sánchez? I no parlo del número de pisos que porten anys anunciant que volen fer, sinó dels que han fet. Parlo dels reals. Quants, senyor Sánchez? O com expliquen les esquerres espanyoles, que amb una mà defensin una família, una casa i amb l'altra volen aprovar una llei que signen tots vostès, que en el seu primer article diu que s'ha de considerar una casa, un habitatge o una habitació? Per tant, una família, una casa o una família; o una família, una habitació, senyor Sánchez. Quants pisos segueixen ocupats a Catalunya mentre vostès bloquegen aquí la llei de Junts contra les ocupacions? O quants delinqüents segueixen al carrer mentre vostès segueixen bloquejant aquí la llei de Junts contra la multireincidència?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la consolidación de...
«Davant d'això, Junts per Catalunya va presentar el febrer passat quatre esmenes a la Llei de funció pública de lAdministració General de lEstat, que ja recollien el que proposa la moció que ens ocupa. És a dir, la consolidació dels treballadors públics abusats i cessats, passant-los a treballadors públics fixos. I, en el mateix sentit, són les esmenes que hem presentat a la Llei d'accés a la judicatura, per als funcionaris interins de l'Administració de Justícia i els jutges i fiscals substituts. Nosaltres assumim aquesta demanda d'estabilització perquè és justa i perquè és un mandat del dret europeu. I si la nostra lluita és estendre els estàndards europeus en tots els àmbits, com no l'hem d'estendre en aquest? Aquesta és també la nostra lluita. Això és precisament el que el president Puigdemont va traslladar als representants dels treballadors abusats quan es van reunir amb ell fa uns mesos a l'exili a Bèlgica. Nosaltres no busquem protagonisme ni avantposar als nostres interessos als del col·lectiu afectat, i esperem, esperem que els promotors de la moció facin el mateix, que no siguin més papistes que el Papa i que amb la seva gesticulació, amb els seus eslògans de fixesa o res, no posin en risc una solució al problema de centenars de milers de treballadors públics abusats.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la consolidación de...
«Senyora Santana. Des de Junts per Catalunya compartim al 100 % la seva descripció dels antecedents, la mateixa que fan els col·lectius d'interins i que respon a la realitat de centenars de milers de treballadors públics temporals que veuen els seus drets vulnerats per unes administracions públiques que s'aprofiten d'ells, en frau de llei i en contra del dret europeu. L'Estat espanyol porta vint i cinc anys sense transposar la Directiva 1999/70, incomplint el dret europeu que l'obliga a prevenir i sancionar els abusos en la contractació temporal. La llei 20/2021 només pretenia evitar les sancions a Espanya sense abordar les causes del problema, i el resultat és que a data d'avui no només la taxa de temporalitat no ha baixat, sinó que, com a conseqüència d'aquella llei 20/2021, s'ha cessat milers de treballadors a cost zero, sense indemnitzacions i, paradoxalment, també sense tenir en compte les necessitats del propi servei públic. I, si no, vegin el caos generat pel senyor Dalmau a la Generalitat de Catalunya. La Unió Europea ha deixat clar que Espanya està en fora de joc. A banda dels milionaris procediments sancionadors, el TJUE ja ha dit que els processos d'estabilització de la llei 20/2021 no són la sanció a l'abús dels treballadors interins que exigeix el dret europeu, i l'advocat de la Unió Europea ha fet un pas més, i encara que les seves conclusions no determinen el que acabi decidint el TJUE, tot indica que les institucions europees han dit prou i volen acabar amb la bombolla de l'abús en la temporalitat del treball de les administracions públiques espanyoles.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Però mirin, senyories. Miri, senyora Canelo, si de veritat el que volen és ajudar les entitats locals i dignificar la tasca dels electes municipals, no es poden quedar en fer proposicions per fer possible el vot telemàtic. Des de Junts per Catalunya, diem, hem dit de forma reiterada, tant aquí com en el Senat, que cal treure la cotilla als ens locals, i això només es pot fer potenciant la seva autonomia i el seu finançament. Dues qüestions que tenen un impacte directe en el dia a dia de la ciutadania, perquè com a administració més propera a la ciutadania, els ajuntaments cada dia assumeixen més competències, i les assumeixen fent molt amb molt poc. No tan sols perquè no reben prou recursos, sinó perquè sovint no poden ni gastar els que tenen. Per això mateix, Junts fa temps que reclamem revisar, o directament derogar lleis com la LRSAL o la d'estabilitat pressupostària, lleis que limiten l'autonomia municipal i impedeixen una gestió eficaç. Senyories, ens calen canvis profunds per garantir el finançament local, un finançament que respongui a les necessitats dels nostres pobles i ciutats, a les necessitats del nostre país, Catalunya, i a les necessitats del segle XXI. I, en aquest sentit, és urgent permetre als municipis utilitzar els seus romanents. Perquè, si els ajuntaments gestionen bé i tenen estalvis, han de poder invertir-los per a millors serveis, per a impulsar projectes necessaris a nivell local, i no només utilitzar-los per pagar un deute, un deute que no els escanya i que lúnic que fa és servir perquè sigui lEstat qui pugui endeutar-se més. Igualment d'urgent és reduir les traves burocràtiques i deslligar la gestió municipal de lleis anacròniques basades en la tutela i el control, i no en la confiança, com hauria de ser. Perquè, si en aquesta proposició de llei reconeixem que durant la pandèmia les entitats locals van demostrar estar preparades per introduir l'ús dels nous mitjans tecnològics, també hem de reconèixer el paper que van tenir com a administracions de proximitat, administracions que van demostrar responsabilitat i capacitat de decidir per servir i respondre de la millor manera a la ciutadania en una situació de crisi.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Debatem la proposició de llei del Grup Socialista per regular el vot telemàtic a les sessions dels òrgans de govern de les administracions locals, i amb aquesta finalitat es pretén modificar l'article 46 de la Llei reguladora de les bases del règim local, per permetre el vot telemàtic dels membres de les corporacions locals, també en els casos personals. En aquest sentit, és oportú recordar, com feia ara mateix el diputat Legarda, que en l'actualitat, en el cas del món local, només es permeten sessions i votacions telemàtiques en situacions de força major o de risc col·lectiu, com per exemple fou la pandèmia. Així que inspirant-se en la disposició segona del Reial decret 11/2020 i en la recent reforma del reglament d'aquesta cambra, i amb l'argument que el vot telemàtic individual millora la garantia dels drets fonamentals, fonamenta la modernització i l'eficiència institucional, així com incorpora la perspectiva de gènere i de conciliació, es modifica, com dèiem, la Llei reguladora de bases, afegint un nou apartat quart a l'article 36 per permetre el vot telemàtic temporal. Es fa en els mateixos supòsits que en aquesta cambra, establint el procediment de sol·licitud i verificació de vot. I s'introdueix també una disposició transitòria única que fixa un termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta reforma per adaptar la normativa interna i implementar els mitjans tècnics necessaris a cada ens per al seu compliment.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Tornant a la iniciativa d'avui. Votarem a favor de la presa en consideració d'aquesta proposta que té com a objectiu compensar ?potser la solució és corregir o evitar- el sobrecost dels aliments sense gluten que necessiten els celíacs de gairebé 1000 euros a l'any, segons l'Associació de Celíacs de Catalunya, que han denunciat durant anys un increment d'entre el 20 i el 300 % en productes bàsics com ara el pa o la pasta. A més, el 20 % dels diagnòstics es dona entre persones de més de 65 anys, augmentant la seva vulnerabilitat. Socialment és una afecció, és una malaltia que genera exclusió i impacte psicològic, amb estudis que assenyalen fins i tot un major risc de depressió. La seva iniciativa, senyories del Partit Popular, conté punts que envaeixen competències. Per exemple, la creació del Registre de pacients centralitzat. Ha de ser de cada comunitat autònoma, i això no ha d'impedir la cooperació entre comunitats autònomes i Govern central per trobar-li utilitat epidemiològica de les dades. La planificació sanitària, els hem de recordar, és autonòmica. Estem d'acord ?potser s'hauria d'estudiar bé- si a través de l'IRPF s'ha de retornar als celíacs bona part de l'extra cost anual que tenen per poder comprar aliments sense gluten. Però en qualsevol cas això ho podrem discutir en el període d'esmenes, sempre i quan el Govern espanyol no doni ordre de deixar aquesta proposició de llei al calaix.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Mirin, des de bon principi, Junts ha reclamat que arribessin els recursos via comunitats autònomes, a través de les respectives conselleries de Drets Socials. Vostès li van vendre a l'associació ConELA la mentida que això comportaria molts endarreriments. Un any després, no hi ha hagut ni un euro per als malalts d'ELA, ni via comunitats autònomes, ni via la subvenció directa de deu milions promesa a ConELA. Una subvenció, recordem-ho, enverinada que ConELA es va veure obligada a acceptar, perquè qui pot negar-se a rebre diners per als malalts? Qui pot negar-se? Però evidentment, assumint uns riscos legals massa grans. I ja veurem ara si aquesta via, la de la subvenció, es mantindrà. El que segur que no es mantindrà és la confiança en aquest estat del benestar disfuncional i massa sovint zero empàtic, on les fílies i les fòbies són les que decideixen, i no la bona política, la que té cura de la gent. Revisarem amb molta cura la lletra petita d'aquest Reial decret llei que han aprovat avui, perquè no sabem, a hores d'ara no sabem ni quants diners arribaran ni quan arribaran. Aprofito també per dir que va ser una aportació de la Fundació Catalana contra l'ELA i de Junts la creació d'aquest grau III+ de dependència. I aquesta ha de ser, ha de ser la base per ampliar les prestacions de la llei ELA a altres processos de gran dependència. Ho diem perquè en el reglament que estan fent hi volen posar ?un altre reglament, un reial decret- hi volen posar un annex de malalties, i pensem que no hi ha de ser aquest annex, ja que es poden discriminar malalts no recollits en el llistat o fins i tot persones que arribin al grau III+ de dependència, per exemple, per un accident. Tot això s'ha d'aclarir molt bé. Voldríem saber, com dèiem, què diu la lletra petita d'aquest altre reglament.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Mirin, els diners arriben i se'n van. Però en política, quan es perd la confiança, és gairebé impossible recuperar-la. Pedro Sánchez s'omple contínuament la boca dient que a Espanya es viu un dels millors moments econòmics de la història dels últims anys. El cert és que aquest estat és pobre, molt pobre; pobre en empatia, pobre en solidaritat i pobre en gestió, perquè en un any no han sabut trobar la manera de cobrir les necessitats de les persones amb ELA que estan categoritzades dintre d'aquest nou nivell, o grau III+ de dependència. Una denominació que va sortir justament durant les negociacions de la llei. Un Govern espanyol que sí que ha sabut augmentar fins als 10 745 milions d'euros la despesa en defensa, sense pressupostos. Doncs bé, si demanar crèdit és la seva manera de fer front al compromís, per què, per què no s'ha fet abans? Per què no es va fer l'endemà d'aprovar-se la llei ELA? Per què no es va fer fa mil morts d'ELA? Han posat contra les cordes moltes llars que s'han menjat els estalvis de tota una vida per poder fer front a aquesta cruel malaltia. Han posat contra les cordes familiars cuidadors que han hagut de deixar la seva carrera professional per tenir cura dels seus estimats. Han fet servir les falses promeses com a pastanaga, una enganyifa que ha causat molt dolor i desesperació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Bona tarda. Bona tarda, senyories. Bé, avui es pren en consideració una iniciativa destinada a compensar econòmicament les persones celíaques. Persones que, a més de patir aquesta malaltia autoimmune crònica i que afecta el budell prim, també són víctimes d'un estat del benestar fallit que, en lloc de corregir la discriminació que pateixen pel sobrepreu dels aliments sense gluten, mira cap a un altre costat. I això, això no és nou. Ho hem vist en persones afectades per l'esclerosi lateral amiotròfica. Vaig a fer un parèntesi. El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei per obrir una línia de crèdit per tenir recursos, entre d'altres, per aplicar la llei ELA. Gairebé un any després d'aprovar-se la llei, i ho hem dit i ho repetim, mil morts, mil morts d'ELA. 116 morts d'ELA a Catalunya després. El Govern espanyol demana crèdit per poder complir amb les seves obligacions. I ho fa quan ja s'ha esgotat tot el crèdit, el crèdit de la confiança dels malalts i les seves famílies respecte de la política.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Ha parlat també, ha dit vostè: 'Perquè els preus baixin, s'ha de ser valent i només hi ha una opció i que és actuar contra la propietat'. Doncs, guaiti, no, perquè hi ha una mesura que no n'hem parlat perquè ja s'aplica, que és la de poder-se desgravar el 90 % de les rendes que es perceben -bé, ja em sentirà una altra estona- de les rendes que es perceben quan es redueix un 5 % el lloguer, quan el propietari voluntàriament decideix reduir el lloguer un 5 %. Aquesta és una política que veiem, una mesura que veiem realment molt útil i que el propietari que no l'utilitzi vol dir que està molt mal assessorat, perquè efectivament ha de tenir molta transcendència. I això no és anar contra res ni contra ningú. No és actuar contra cap propietari, no és fer la guerra a res, és donar una opció. Ens havíem quedat amb el bo Lloguer Jove. Si us plau, no posin una -ara ja vaig a vostè, senyora ministra- si us plau, no posin una quantitat fixa, sinó mirin de posar un percentatge i serà molt més equitatiu i just per als joves dels diversos territoris. Respecte al tema de pisos turístics i que es legisli, nosaltres estem d'acord i vam votar a favor que es reguli, s'intenti que s'eviti el frau en les megaplataformes que gestionen els pisos turístics. I així ho vam dir, i per això vam votar a favor, perquè és el que persegueix la llei que va presentar EH Bildu. Regular aquí els pisos turístics? De cap manera! Evitar el frau? Sí, sempre. Ja ho farem des de Catalunya. Ho farem des del Parlament català, que és qui té les competències. Per tant, nosaltres no acceptarem mai que es conculquin les nostres competències i que es legisli aquí, per exemple, en tema de més regulació de pisos turístics, com tampoc del dret d'habitacions o de lloguer d'habitacions o de l'ús d'habitacions, no sé com es pensaria legislar-ho, perquè és matèria exclusiva ja no d'habitatge. És de dret civil català, que és intocable. Els que estimem el nostre dret, que aquest és el principal tresor que tenim o un dels principals tresors que tenim a Catalunya, és el dret civil català, no permetrem que es toqui. I, per tant, aquest tema del dret d'habitacions, doncs nosaltres no hi serem. Ho dic perquè van dir que si es reanuda, doncs en aquest aspecte, almenys el nostre suport no el tindran.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«El pla que ens presenta avui sembla esmenar la seva pròpia llei. Sembla que estan en vies d'escoltar una mica més i s'estan apartant de certs sectarismes o de certs dogmes. Bé, ens sembla bé, perquè no es pot continuar acumulant titulars mentre la gent perd oportunitats i esperança. Com li deia, senyora ministra, la primera impressió que tenim és que, per primer cop des de fa molts anys, hi ha un cert canvi de to, un punt d'humilitat i de reconeixement que les polítiques dels últims anys no han donat els resultats que es van prometre. I aquesta acceptació, contrària als triomfalismes, doncs, és positiva. Però clar, després vostè i el president Sánchez i el president Illa a Catalunya fan aquests anuncis donant unes xifres absolutament estratosfèrics que tots, vostès i nosaltres, sabem que són mentida i que no es podran complir, doncs, home, tornes a dir: Ostres, no ho sé. No sé si estan aprenent la lliçó. En fi, senyora ministra, només tocant de peus a terra, amb molt de rigor, sense populisme, podem encarar aquest problema tan greu i complex com és el de l'habitatge. Per això, valorem que la filosofia d'aquest nou pla i la diagnosi que fa el seu Govern es vagi acostant a allò que els experts defensaven i que Junts també defensàvem des de fa molt temps.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Bé, doncs molt bon dia. Moltes gràcies. Benvolguda ministra. Senyories, tots sabem que un habitatge és molt més que un espai físic, és un punt de partida d'una vida digna. El lloc on les oportunitats prenen forma i el futur es construeix. Tots els que som aquí, vostè, nosaltres, sabem que sense un lloc on viure no hi ha esperança, ni llibertat, ni projecte vital. Avui el Govern espanyol ens presenta el nou Pla Estatal d'Habitatge, el 2026-2030. Afirma que vol situar l'habitatge com el cinquè pilar de l'estat del benestar. Des de Junts per Catalunya, coincidim que és imprescindible i peremptori que sigui així. De fet, fa temps que ho reclamem. M'han sentit més d'una vegada i dues defensar-ho des d'aquest mateix faristol. Per Junts aquest enunciat, aquesta filosofia és encertada, però el repte, senyora ministra, no és fer grans anuncis, sinó complir-los. El problema del Govern espanyol és que, de titulars, n'anem servits, però de resultats, en veiem pocs. La gent no vol més promeses, vol fets. Tot això no pot tornar a quedar, com passa sovint, en paper mullat, com també va passar amb la seva -seva- llei de l'habitatge, que havia de ser una gran solució i, en canvi, no només no ha resolt res, sinó que ha agreujat el problema. Avui l'habitatge és més car, avui l'habitatge és menys accessible. El Govern espanyol té el dubtós mèrit d'haver convertit l'habitatge en la principal preocupació de la ciutadania. Des de Junts per Catalunya vam ser molt crítics amb aquella llei. Vam votar-hi en contra, perquè ja advertíem que no atacava les causes reals del problema i el temps, malauradament, ens està donant la raó. I la ciutadania ja no creu en les paraules. Creu en els fets i, quan els fets no arriben, el descrèdit s'instal·la i creixen els discursos del malestar i de la simplificació. Els governs que no compleixen no només fallen la gent, també debiliten la democràcia, alimentant els populismes que qüestionen tot el sistema i divideixen la societat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Considera que el servicio público de justicia satisface a los ciudadanos?
«Senyor Bolaños, més enllà del BOE, sap el que està passant ara mateix als partits judicials de Badalona, de l'Hospitalet, d'Esplugues, de Sant Boi de Llobregat? Hem parlat amb jutges, degans i funcionaris, amb els col·legis de l'advocacia i dels procuradors dels tribunals de Barcelona. I sap què ens diuen? Doncs que la implantació dels tribunals d'instància és un fracàs total i absolut, que l'eficiència només existeix en el títol de la llei. El nou model organitzatiu s'ha implantat sense planificació, sense coordinació amb els afectats, sense dotació pressupostària i amb milers de judicis suspesos i milers de mesos de retard afegit. Davant la manca d'instruccions a cada tribunal, els presidents i els funcionaris s'han hagut d'organitzar com han pogut. Cap inversió, desorganització i solapaments en la redistribució dels espais de treball, caos en les adjudicacions dels llocs de treball, interins que no saben on han d'anar, amuntegament i descontrol dels expedients físics, migracions mal executades i inadaptació dels programes informàtics. I el pitjor, el pitjor, senyor Bolaños, no és això. El pitjor és que aquesta reforma, tal com li vam advertir en la seva aprovació, vol fer de la justícia una administració més, com la tributària o la Seguretat Social, allunyada de les persones. I això, senyor Bolaños, considerem que és un error. La justícia requereix interlocució, seguiment personal dels assumptes, un element humà que vostès han volgut ignorar.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Per tant, estem dient que quan un vol millorar les coses proposa canvis i els lluita per fer-los realitat. Estem cansats que vinguin aquí des del Grup Socialista, a vegades, o des del Grup SUMAR d'altres, que vinguin a instar-se a si mateixos, a fer allò que mai faran, potser o que ja poden fer des de l'executiu. I encara més quan el que es tria és una iniciativa que, recordem, és una proposició no de llei. És una iniciativa no vinculant. Mirin, el que els hi demanem és que compleixin amb allò que sí que ho és de vinculant. Com per exemple, i em sap greu, però és que ho hem de tornar a recordar les vegades que faci falta, l'aportació de recursos a les persones amb ELA a través de les comunitats autònomes, o com a mínim, o com a mínim, paguin d'una vegada els 10 milions compromesos a ConELA. Després de 8 mesos d'haver pactat aquest pla de xoc, no ha sortit encara la transferència i, per tant, estem sumant un dia més de vergonya de tots plegats davant d'una situació de desesperació per part de les persones afectades per ELA, dels seus cuidadors, de les seves famílies, de gent que està al límit, absolutament al límit. Divendres, la Fundació Catalana contra l'ELA va celebrar 20 anys, un fet molt important pels milers de malalts d'ELA de Catalunya que, en un moment o altre, han necessitat de la Miquel Valls per poder tenir una vida una mica més digna o senzillament una mica més fàcil. Doncs els hem de dir que, malgrat l'alegria del moment, també es va parlar, i molt, d'aquesta situació desesperada de les persones amb ELA. Coincidia amb el primer aniversari de l'aprovació per unanimitat del text de la llei, aquí, en aquest hemicicle. Els hi demanem que no perdin més el temps, que facin el que han de fer, aportin els recursos que el mateix president Pedro Sánchez, va prometre ja fa molts mesos. Els malalts d'ELA estan farts de promeses buides i nosaltres d'iniciatives publicitàries.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Bé, vostès proposen fer un estudi per determinar quins serien els possibles graus de discapacitat que es podrien associar a les cardiopaties congènites. Però pensant en les persones amb cardiopaties congènites, potser el que toca -i abans ho comentava la diputada de Bildu-, és donar dues voltes als procediments per reconèixer, declarar i qualificar el grau de discapacitat d'una manera més directa, modificant el barem de discapacitat en base a l'experiència ja acumulada. D'això parlem. D'acció directa, que és el que, per exemple, esperarien des de l'Associació de Cardiopaties Congènites de Catalunya. De manera similar a com vàrem fer des de Junts, quan a la llei ELA, vàrem modificar el barem de mobilitat per encabir-hi les persones afectades per la ELA que poden caminar però que potser tenen perjudicada, tenen afectades, tenen disfuncions en la musculatura de l'aparell respiratori que els limiten la mobilitat de manera indirecta, senzillament perquè els falta l'aire. Canviant aquest barem de mobilitat, vàrem ajudar no només a les persones amb ELA, sinó també a les persones amb cardiopaties greus que afecten la seva capacitat respiratòria.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Per enèsima vegada ens trobem davant una proposició de llei uniformadora i recentralitzadora que tampoc respecta la distribució competencial i territorial de Catalunya, en la que es configuren els organismes públics de les administracions locals, a les que, per cert, també s'atorguen funcions de protecció a les famílies i suport i ajuda a les mateixes. Funcions aquestes protegides legalment que els populars deliberadament avui també es passen per la piconadora. Estem un cop més, davant una proposta d'una legislació estatal transversal. En aquest cas, omnicompressiva en matèria de famílies, per afavorir en qualsevol situació a la legislació estatal en contra de l'autonòmica. És aquest, al nostre entendre, un impediment i un perill a la pluralitat política que el sistema de les autonomies reconeix i protegeix. A més, aquesta pràctica legislativa crea confusió tant sobre la norma a aplicar com també sobre la normativa a la que aplica o modifica, perquè embruta la claredat i desdibuixa el sistema de repartiment de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes. I això, sabem molt bé, que no és res més que el pas previ a l'eliminació de competències pròpies del sistema legislatiu català. I vostès ja saben que, entre altres coses, Junts per Catalunya som aquí per fer just el contrari del que des d'aquí pretenen fer de forma reiterada. Avui els populars, però en tantes altres ocasions, també els socialistes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Mirin, la proposició de llei la fonamenten en base a un seguit d'apartats de l'article 149 de la Constitució Espanyola, que certament atribueix a l'Estat competència exclusiva en matèria de regulació de les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat també en matèria de legislació laboral, de planificació general de l'activitat econòmica, de règim de la Seguretat Social, del règim jurídic de les administracions públiques i de l'Estatutari dels Treballadors. Però vostès obvien deliberadament que en el fons de la normativa proposada, el que s'afecta de forma directa són les competències bàsiques en matèria de família, de les que és Catalunya qui en té les competències i no l'Estat. I per més inri, la proposta del Grup Popular, tot i fer referència als efectes que la mateixa llei podria tenir en matèria laboral, de seguretat social o de règim de les administracions públiques i dels treballadors, o sigui, de totes aquelles que l'Estat té competències i que podrien modificar-ne tranquil·lament la legislació, vostès d'aquestes només es limiten a fer-ne una declaració de voluntats buida de contingut. Per contra, entren únicament a definir i a modificar aspectes bàsics en matèria de família. O sigui, del que a Catalunya en tenim la competència exclusiva. Res de nou el que ja han fet els uns i els altres en tantes ocasions: recórrer als títols de caràcter horitzontal per atribuir a l'Estat competències que no té reconegudes, i aprofitant qualsevol ocasió per envair i erosionar les competències exclusives de les autonomies, en el nostre cas de Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Junts per Catalunya no som contraris a reduir la jornada laboral, som contraris a fer-ho per llei i sense més. Sense l'acord de les parts i sense encarar la resta de reptes que té el nostre mercat laboral. Som contraris a fer creure que la reducció és la solució màgica a totes les dificultats de les persones treballadores, perquè res més allunyat de la realitat de les necessitats del nostre país, del seu teixit econòmic i inclús de les prioritats dels treballadors. Per això, senyor Rego, no hi ha la mobilització a la qual vostè apel·la i que la vicepresidenta segona promou. Des de Junts insistim, cal dirigir el focus cap al conjunt dels problemes reals i estructurals del nostre mercat laboral. Cal donar respostes que no l'encotillen més, sinó que la flexibilitzin per millorar la productivitat, per ser més competitius i per guanyar drets. Sí, per guanyar drets i en aquest ordre, sense posar en risc ni les empreses ni els treballadors. Volem que es continuïn ajustant i millorant els temps de treball? Sí, però volem fer-ho sent capaços de millorar la pèssima productivitat, estancada a nivells de fa 20 anys i reduint l'altíssima i creixent absentisme laboral que cada dia fa que l'Estat espanyol gairebé un milió i mig de persones, faltin a la feina. I, també buscant solucions per revertir la manca de professionals i personal qualificat en molts àmbits, perquè és preocupant que passi això. Més preocupant, malgrat ser líders europeus en atur juvenil i de llarga durada.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«I sí, senyor Rego, ho ha dit vostè: només per llei, i a França que tingui una jornada laboral de 35 hores. Però s'ha oblidat de dir quantes hores extres poden fer els treballadors francesos. 220. Se'n diu flexibilitat. I tampoc ha fet cap referència a com està avui França. Ja li dic jo: políticament bloquejada i laboralment, plantejant reduir festius per augmentar l'activitat. I, miri, sincerament, em sap greu, senyor Rego. En el context en que arriba la seva iniciativa, perquè ens hagués agradat aprofundir. Però mirin nosaltres, després de la vehement intervenció des d'aquest faristol de la vicepresidenta Díaz, cridant a fer-nos la vida impossible i atacant personalment i sense cap tipus de mesures a la nostra portaveu Míriam Nogueras, com si fos l'encarnació del dimoni, saben què ens ha passat a nosaltres des de llavors? Saben què ha passat des d'aquell esperpèntic estirabot? Que la resposta que hem rebut al carrer no ha fet res més que refermar-nos en els nostres principis i en la defensa de la Catalunya de la cultura de l'esforç, de la del treball, la constància i el mèrit, en la defensa de la Catalunya de la classe mitjana treballadora, que genera valor compartit i de futur. La que ha fet i fa viables els negocis, la que crea llocs de treball. La mateixa Catalunya que ha estat capaç d'oferir durant dècades oportunitats per a tothom, la Catalunya capaç de generar riquesa per redistribuir-la, fomentant l'ascensor social, i garantint el nostre estat del benestar. Per cert, avui, al límit del col·lapse total.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Em permetran començar a traslladant el nostre escalf a totes les persones afectades pels aiguats de diumenge passat a les Terres de l'Ebre. I també agrair la tasca dels serveis públics d'emergència, dels electes municipals i dels voluntaris que des del primer moment van estar al peu del canó i que avui continuen sobre el terreny, ajudant a recuperar la normalitat. Esperem des d'aquí que el govern Illa, més enllà de la gesticulació i també de l'Estat, estiguin a l'alçada i no s'oblidin dels afectats a mida que es retiri el fang. I vaig a la qüestió, i és que després dhaver defensat fa poc més dun mes la totalitat del projecte de llei promogut pel Gobierno per reduir la jornada laboral per llei a 37 hores i mitja, avui ens arriba en aquest ple per a la seva presa en consideració la proposta del diputat Rego del BNG, per recargolar encara més la derrotada proposta de la vicepresidenta segona. Per cert, una vicepresidenta segona que en el seu intent de salvar els mobles, ens continua regalant anuncis de mesures simplistes que les que per populistes, si es preguntés, ningú els hi hauria de fer un lleig, però que de sortida i en boca un cop més, del ministro Cuerpo, ja sabem que ni els socis majoritaris del Govern compren la seva demagògica publicitat. És evident que el nostre posicionament respecte a la reducció de la jornada setmanal màxima per llei, no ha canviat ni per la de 37 hores i mitja ni per la de 55.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«No vull acabar sense dir que, si realment es vol fer una mobilitat sostenible de debò, el que cal és no aixecar tantes banderes i no fer tantes lleis, potser, sinó realment fer que les rodalies funcionin. Fer que les rodalies funcionin, que donin un bon servei i que s'acabi el Corredor Mediterrani i que l'Estat espanyol no sigui a la cua d'Europa en transport de mercaderies per ferrocarril. Això realment és el que cal. I això són oportunitats que ha tingut aquest govern per fer una mobilitat més sostenible i per reduir les emissions de CO2, que no ha aprofitat. Doncs bé, la llei pot tenir sentit, però sobretot el que té sentit és que compleixin amb les inversions que han de fer a Catalunya, que reverteixin el dèficit d'inversions, que les rodalies funcionin com Déu mana, també els serveis Avant. Això segur que millorarà la mobilitat, la farà més sostenible i reduirà les emissions de carboni. Gràcies. Gracias, presidenta. Presidenta, señoras y señores diputados y diputadas, cuando se presentó este proyecto de ley, el Grupo de Junts redactó una enmienda a la totalidad. El texto realmente parecía un nodo, un proyecto de mentalidad centralista; reforzaba el papel del Gobierno central, ni federal ni plurinacional, todo lo contrario, justificaba la necesidad de que el Estado tuviera una ley de movilidad para terminar hablando de un sistema nacional de movilidad, algo absurdo. Se debe definir la movilidad como un conjunto de sistemas y subsistemas de movilidad en función de ámbitos territoriales, corredores, modos de transporte y administraciones competentes, no estatal, pero siempre se pierde de vista, obviamente, que estos sistemas conectan entre sí y que la movilidad, sobre todo y muy principalmente, es de última milla, de proximidad. Por eso siempre hemos pedido que la movilidad de proximidad, el transporte público, se ha de gestionar desde la proximidad. Como decía, era una realidad que no coincidía en absoluto con nuestro modelo de movilidad, una visión moderna y avanzada. Todos estos sistemas están interconectados entre sí con la mira puesta en dar el mejor servicio de transporte público para garantizar una movilidad sostenible.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«I si em permeten, es deia que les trenta-set hores i mitja era un clam social, massiu. No ho era. No ho era, però el que sí que és un clam social és per treballar per una mobilitat més sostenible. Associacions de veïns que volen contribuir a una millor qualitat de vida dels seus veïns. Entitats que vetllen per la salut dels infants o de persones amb malalties respiratòries, que reivindiquen mesures per protegir la seva salut. Escoles que promouen rutes a peu o en bici segures de la mà dels seus ajuntaments i de les associacions de pares. Infinitat d'entitats ecologistes, sindicats, associacions del foment de la bici, totes elles promovent mesures que ens han fet propostes per millorar la sostenibilitat de la mobilitat. Associacions de persones amb mobilitat reduïda, que reclamen que Adif adapti les seves estacions i que siguin realment accessibles. Ferrocarrils de la Generalitat les té totes adaptades. Bé, amb tots aquests ens hem reunit i hem recollit propostes i hem sigut capaços de transformar també aquestes propostes en propostes positives per a Catalunya, afavorint l'electrificació de la mobilitat, simplificant els tràmits per posar nous punts de càrrega elèctrica i, sobretot, també temes tan importants com, per exemple, facilitar l'accés de les ciutats mitjanes als fons que preveia aquesta llei. Les ciutats mitjanes catalanes quedaven fora de l'accés d'aquest fons. O també, per exemple, mesures de l'impuls del transport ferroviari de mercaderies i altres, com per exemple, desbloquejar algunes infraestructures de transport ferroviari estratègiques per al nostre país, com l'estació de Martorell de Vila-Seca, la variant ferroviària de Figueres, entre altres. Motius suficients com per entendre que aquesta llei podia valdre la pena sempre i quan, tenint en compte les millores que hem sigut capaços d'introduir i sempre i quan nosaltres seguim defensant tot un conjunt d'esmenes que ens sembla que és on s'hauria de situar aquesta llei que, com s'ha dit també, és una llei paraigües.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Bé, vam fer aquesta reflexió que els deia i la vam fer perquè a Catalunya tenim les competències en transport i mobilitat i ja fa temps que estem legislant per afavorir la mobilitat sostenible. I tenim una estratègia de la bici i una mesa de la bicicleta i, per tant, havíem de fer la reflexió si ens implicàvem en aquest projecte de llei. Però al final la conclusió és: Junts per Catalunya està absolutament compromès amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i amb el seu compliment, i això inclou la descarbonització i la mobilitat sostenible, evidentment. I això és un objectiu global que evidentment que s'ha d'abordar i gestionar també en local, però és un objectiu global que ens crida i ens implica a tothom, que és un objectiu que és compartit i que va vinculat amb la cura de la salut de les persones, de nens, de gent gran, de persones amb malalties respiratòries, sobretot a les grans ciutats, i la seva qualitat de vida, a fer un món substancialment més sostenible pels nostres fills, per les generacions que han de venir. I això ha de ser una prioritat, per nosaltres ho és.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Els vull recordar a tots vostès que després de la quantitat de mentides i barbaritats que es van dir sobre el procés per la independència de Catalunya, els recordo que Junts defensa la independència de Catalunya dins d'Europa i, per tant, garantint la llibertat de moviments de persones, capitals i mercaderies, com no podia ser de cap altra manera, i, per tant, la interconnexió i la intermodalitat dels sistemes de transport s'ha de garantir. Bé, deia que una vegada es va modificar tot aquest plantejament d'una forma estructural, tant al sistema nacional que es deia en el seu inici, com molts d'aquests aspectes que feien referència a incidir en competències de la Generalitat o en competències municipals, un plantejament, a més a més, de creació de nous organismes que feien encara més farragós i més burocràtic el sistema de la presa de decisions. Després de corregir totes aquestes deficiències, ens vam plantejar si Junts per Catalunya s'havia d'implicar en una llei de mobilitat espanyola i vam fer una reflexió al voltant d'aquesta qüestió -m'he perdut una mica pel meu guió, però ja ho trobaré. Sí. Vam decidir no presentar l'esmena a la totalitat. Vam decidir no presentar l'esmena a la totalitat i, a més a més, vam votar en contra de l'esmena a la totalitat del Partit Popular perquè vam resoldre, com deia, totes aquestes qüestions estructurals que eren molt deficients.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Gràcies, presidenta. No sortia el color verd aquí. Presidenta, senyores i senyors diputats. Quan es va presentar aquest projecte de llei, el grup de Junts va redactar una esmena a la totalitat, el text realment semblava un No-Do, un projecte de mentalitat centralista: reforçava el paper del govern central. Ni federal ni plurinacional, tot al contrari, Justificava la necessitat que l'Estat tingués una llei de mobilitat per acabar parlant d'un 'sistema nacional de mobilidad', una cosa absurda! És voler definir la mobilitat en funció de l'àmbit territorial estatal, quan la mobilitat és un conjunt de sistemes i subsistemes de mobilitat en funció d'àmbits territorials, corredors, modes de transport i d'administracions competents, però sempre sense perdre de vista, òbviament, que aquests sistemes es connecten entre si i parlen entre si i que la mobilitat, sobretot, i molt principalment, és de darrera milla, és de proximitat. Per això sempre hem demanat que la mobilitat de proximitat, el transport públic, s'ha de gestionar des de la proximitat. Bé, com deia, era una realitat que no s'adeia absolutament amb el nostre model de mobilitat ni amb el que ha de ser amb una visió moderna i avançada. Com deia, això no treu que tots aquests sistemes estiguin connectats entre si amb la missió de donar el millor servei i la millor oferta de transport públic per fomentar-lo, per garantir una mobilitat més sostenible.»