Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
333 declaraciones · página 11 de 12
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Por tanto, nosotros no confiamos o pedimos que apoyen esta iniciativa, sino que estamos seguros de que van a apoyar esta iniciativa. Ya se hizo en el Senado y lo han hecho en el Parlament de Catalunya prácticamente todos los partidos, salvo uno, porque estoy convencido de que todos se dan cuenta de la gravedad de esta situación. Y déjenme que termine diciendo que sin cajeros no hay futuro y sin payeses tampoco hay futuro. Gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Amb aquesta llei es garanteix, doncs, aquest accés general, un caixer a cada municipi, per donar serveis a la ciutadania, a l'agricultura i a la ramaderia, als restaurants, al turisme rural, als mercats, a les fires, que doni vida als municipis, i també preveu que ho assumeixi el sector bancari. Ja he donat les xifres, altres diputats ho han dit, naturalment que sí, aquest cost l'ha d'assumir el sector bancari. Per tant, nosaltres no només confiem o demanem que donin suport a la iniciativa, estem segurs que donaran suport a la iniciativa. Ja ho van fer al Senat, ho han fet al Parlament de Catalunya, tots els partits, pràcticament, excepte un, perquè estic convençut que tots s'adonen de la gravetat d'aquesta situació. I deixin-me que acabi dient que sense caixers no hi ha futur. I sense pagesos, tampoc no hi ha futur. Gràcies. Gracias, señora presidenta. Señoras y señores diputados, en Cataluña más de la mitad de los municipios están en exclusión financiera y, por tanto, queda claro, no hay discusión, este es un tema en el que hay que actuar y con toda urgencia. Nosotros lo tenemos clarísimo y por eso apoyaremos esta iniciativa, lógicamente. Este ha sido el motivo de la primera proposición de ley que Junts per Catalunya ha presentado y registrado en este mandato en el Congreso, precisamente una proposición de ley muy parecida a la que se ha defendido aquí que ya se presentó en el año 2022 por parte de nuestro grupo en el Senado y que, por cierto, fue apoyada por todos los grupos, excepto uno, y prosperó-, porque consideramos que es una prioridad absoluta. Creímos que era necesario presentar esa como la primera iniciativa de este mandato.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Eren les tres apreciacions que volia fer. I aprofito, ja que tinc la paraula, per dir que no donarem suport a cap de les propostes que s'han fet avui. Muchas gracias, señora presidenta. Señorías, había comunicado que no pensaba intervenir, pero como se han hecho referencias directas a mi grupo, al final de todas las intervenciones y porque tiene sentido también -en esta misma verán que se ha vuelto a pronunciar lo mismo otra vez-, quería hacer una breve intervención. En primer lugar, es cierto que debo referirme y dirigirme a la diputada, a la señora Aina Vidal, y lo hago separado del otro grupo, porque no tiene nada que ver, y por eso lo voy a hacer en primer lugar. Ustedes, ahora, cuando se modificó la Constitución, recientemente se ha modificado la Constitución, ustedes presentaron una enmienda que era la de recuperar las competencias en materia de derecho civil en la Comunidad Valenciana, en los países valencianos -como lo quiera usted llamar-, en el Parlament valencià, en el Parlamento valenciano, y nosotros les dimos todo nuestro apoyo, porque con el Decreto de Nueva Planta de Felipe V se arrasaron esas competencias y creemos que tienen todo el derecho en recuperarlas. Si lo piden es porque imagino que como grupo plurinacional que son, eso quiere decir que respetan y legitiman absolutamente esos parlamentos nacionales, como el de Cataluña también. Usted, cuando se ha referido, y lo ha hecho en catalán, se ha dirigido aquí a Junts. Se ha referido a todo el tema del procés y de lo que pasó, y lo del 1 de octubre, lo ha deslegitimado y ha dicho que no contaba con el apoyo de la ciudadanía (la señora Vidal Sáez hace signos negativos), cuando seguramente recordará usted que fue aprobado en el Parlament por mayoría, las leyes de desconexión, etcétera. Entonces, si usted defiende a los parlamentos nacionales, debe defender todos y no solo lo que le guste más o lo que le guste menos.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyories. De fet, havia comunicat que no pensava intervenir, però com que s'han fet algunes referències també directes al meu grup, doncs ara, al final de totes les intervencions i perquè té sentit també en aquesta mateixa, perquè veuran que també s'ha tornat a pronunciar el mateix, volia fer una breu intervenció. En primer lloc, és cert que m'he de referir i m'he de dirigir a la diputada senyora Aina Vidal, i ho faig separada del bloc del xou perquè no té res a veure i, per tant, per això ho faré en primer lloc. Perquè vostès quan es va modificar la Constitució, recentment van modificar la Constitució, van presentar una esmena que era la de recuperar les competències en matèria de dret civil a la Comunitat Valenciana, als Països Valencians, com vulguin, al Parlament valencià. Nosaltres hi haguéssim donat tot el suport perquè, efectivament, li van ser arrabassades les competències amb el Decret de Nova Planta de Felip V i tenen i reconeixem tot el dret que el puguin recuperar. Si ho demanen és perquè, m'imagino, com a grup plurinacional que són, respecten i legitimen absolutament aquests parlaments nacionals, com també el de Catalunya. Vostè, quan s'ha referit, i ho ha fet en català, i s'ha dirigit a Junts i s'ha referit a tot el tema del procés, i tot el que va passar, i el referèndum de l'1 d'octubre, l'ha deslegitimat i ha dit que no tenia el suport de la ciutadania quan segur que vostè recorda que va ser aprovat al Parlament per majoria, la seva organització, les lleis de desconnexió, etcètera. Llavors, si vostè defensa els parlaments nacionals, els defensa a totes, no parcialment, amb el que potser li pugui agradar més, o potser li pugui agradar menys.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Lo que realmente es necesario es garantizar la imparcialidad judicial, porque sin imparcialidad, las garantías previstas en el 117.1 de su Constitución pierden todo su sentido. Así que, ahora que están dispuestos a modificarla para ajustar el artículo 49, aprovechen y ejerzan de demócratas y reformen también el 117 para añadir la garantía de imparcialidad, porque un Poder Judicial ya puede ser muy independiente, tan independiente como ustedes lo pregonan, pero eso no sirve de nada si su anacrónica ideología afecta cada vez a su imparcialidad. Finalmente, también resulta significativo que en el texto que nos presentan se refieran o lo acompañen todo con la amenaza de un procedimiento de incumplimiento. Lo hacen cogiendo como referencia una sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea del 15 de julio de 2021, talmente como si esto fuera Polonia. Seguramente no es casual que se hayan fijado en esta sentencia. Seguramente, España y Polonia empiezan a ser peligrosamente parecidas. Junts no apoyará ninguna de estas dos enmiendas a la totalidad. Para nosotros, como para todos los demócratas, el Código Penal nunca será el camino para resolver el conflicto político histórico entre Cataluña y España. Nuestro terreno de juego, señorías, son los parlamentos, no los tribunales; nuestra vía es la negociación política y no la sumisión judicial, y nuestra solución para nuestro futuro, el futuro de Cataluña, siempre será la independencia. Muchas gracias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«El segundo tema, el segundo asunto, un asunto que ya no tiene marcha atrás y que, además, está muy vinculado con las recomendaciones que le vienen dadas de Europa. Una de las peticiones que le ha hecho la Comisión Europea es la renovación del Consejo General del Poder Judicial, y hacerlo antes de la reforma que pide el Partido Popular. En este país algunos han asumido como propias atribuciones que no les corresponden. Un presidente interino del Consejo General del Poder Judicial no puede llamar al orden a una diputada de esta Cámara; ninguna ley le atribuye el control o la vigilancia de la legítima actividad que realizamos. La estrategia de la cúpula judicial de injerencia en la política no tiene precedentes en nuestro entorno europeo, pero esto no es algo nuevo, lo llevamos aguantando y batallando desde hace muchos muchos años. De hecho, estos últimos días hemos conocido que se sigue espiando y que se ha espiado a mucha más gente catalana. Desde Quim Arrufat o David Fernàndez a una exdiputada de esta Cámara, Marta Sibina y a su familia; al exdiputado del Parlament Albano Dante; también a Jordi Millà y Jordi Roset, miembros de la Cámara de Comercio, como al diputado de Junts, Joan Canadell. Hemos conocido incluso que la Guardia Civil incluye el concierto de Sant Esteve del Palacio de la Música en el sumario de Tsunami, un concierto que este año cumple ciento diez años, que se ha celebrado cada 26 de diciembre y que solo se ha detenido en cuatro ocasiones en situaciones excepcionales e históricas como la Guerra Civil o la gran nevada de 1962; un concierto centenario que reivindica, por ejemplo, la tradición de las nadales. Hasta este punto absurdo y hasta este ridículo llega la guerra judicial, una guerra judicial que algunos siguen negando, pero que ya es imposible de justificar. Entendemos que poco a poco, usted, señor Sánchez, y su Gobierno vayan corrigiendo el análisis. El PP lleva años bloqueando la renovación del Consejo General del Poder Judicial con un objetivo muy claro que todo el mundo conoce: proteger a sus afines y asegurarse al mismo tiempo que los jueces amigos les den protección. Y digo jueces amigos, porque ustedes a nosotros nos pueden llamar terroristas, golpistas y nazis, nos pueden llamar mutiladores y ningún juez les va a acosar. La libertad de expresión, y la libertad de pensamiento también, no están por debajo del criterio de ninguna cúpula judicial, y aún menos de una cúpula judicial que hace demasiado tiempo que está cuestionada.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Ustedes acaban su Presidencia del Consejo sin un legado notable. De hecho, algunos medios se cuestionan si vale la pena seguir con esta rotación de las presidencias si no hay resultados destacables. Nosotros pensamos que podían haber aprovechado mucho mejor la oportunidad brindada, desplegando todo el esfuerzo, también toda la diplomacia, y finalizar la Presidencia con un hito histórico: que a finales de año, del 2023, el catalán fuera lengua oficial en Europa; no que se pueda hablar en el Parlamento Europeo, esto es el uso de las lenguas, sino que el catalán sea lengua oficial. El catalán todavía no es lengua oficial y, sin embargo, como ha dicho usted, la señora Calviño sí es, será, la presidenta del Banco Europeo de Inversiones. Por tanto, los mismos esfuerzos diplomáticos que han hecho para un asunto los podían haber hecho para lo demás. Usted ha dicho que España se hace escuchar en Europa; aquí se nota, señor Sánchez. Y usted ha dicho que Europa es sinónimo de democracia y de normalidad institucional. Haga que se note, señor Sánchez, empezando por cumplir las recomendaciones que les hacen.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Vostè va dir que Espanya es fa escoltar a Europa, faci que es noti, senyor Sánchez. I vostè ha dit avui que Europa és sinònim de democràcia i és sinònim de normalitat institucional. Faci que es noti, senyor Sánchez, començant per complir les recomanacions que li fan. I el segon tema, un tema que ja no té marxa enrere i que, a més, està molt vinculat amb les recomanacions que li venen d'Europa. Una de les peticions que li fa la Unió Europea és la renovació del Consejo General del Poder Judicial, i fer-ho abans de la reforma que demana el Partit Popular. En aquest país, alguns han assumit com a pròpies atribucions que no els pertoquen. Un president, un president interí, del Consejo General del Poder Judicial no pot cridar a l'ordre a una diputada d'aquesta Cambra, cap llei li atribueix el control o la vigilància de la legítima activitat que fem. L'estratègia de la cúpula judicial d'ingerència en la política no té precedents en el nostre entorn europeu. Però això no és nou, nosaltres ho portem aguantant i batallant des de fa molts i molts anys. De fet, hem conegut, aquests darrers dies, que se segueix espiant, i que s'ha espiat molta més gent catalana. Des del Quim Arrufat o el David Fernández, a una exdiputada d'aquesta Cambra, Marta Sibina, i també la seva família; l'exdiputat al Parlament Albano Dante; també els estimats Jordi Millà i Jordi Roset; també membres de la Cambra de Comerç, com el diputat de Junts, Joan Canadell. Hem conegut fins i tot que la Guàrdia Civil inclou el concert de Sant Esteve del Palau de la Música en el sumari de Tsunami, un concert que enguany compleix cent deu anys, que s'ha celebrat cada 26 de desembre i que només s'ha aturat quatre vegades, i ho ha fet per situacions excepcionals històriques, com la Guerra Civil, o com la gran nevada de 1962, un concert centenari que reivindica, per exemple, la tradició de les nadales. Fins a aquest absurd i fins a aquest ridícul arriba la guerra judicial, una guerra judicial que alguns segueixen negant, però que ja és impossible de justificar. Entenem que a poc a poc, vostès, senyor Sánchez i el seu Govern, vagin corregint l'anàlisi. El PP porta anys bloquejant la renovació del Consejo General del Poder Judicial amb un objectiu molt clar que tothom coneix: protegir els seus afins i alhora assegurar-se que els jutges amics els donin protecció. I dic 'jutges amics' perquè vostès a nosaltres ens poden dir 'terroristes', ens poden dir 'colpistes', ens poden dir 'nazis', ens poden dir 'mutiladors', i cap jutge els assetjarà.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Gràcies, presidenta. Senyor Sánchez, en el context dels quatre darrers consells europeus, i també de la seva presidència, s'han tractat molts temes, des d'Ucraïna, Israel, Palestina, Xina, el Mediterrani occidental; també s'ha parlat sobre medicaments, sobre seguretat i defensa, també sobre la mateixa ampliació de la Unió Europea, i també s'ha parlat del català i dels drets humans. Quinze minuts no són suficients per poder tractar amb profunditat tots els temes, per tant, nosaltres recorrerem, en allò que ens interessi, a preguntar, registrar-preguntar, a Govern. I avui farem menció tan sols a dos d'aquests temes tractats a Europa els darrers mesos. El primer, el català. Un tema que avui vostè ni ha mencionat. Vostès acaben la seva presidència del Consell sense un llegat remarcable, de fet, alguns mitjans es qüestionen si val la pena seguir amb aquesta rotació de les presidències si no hi ha resultats destacables. Nosaltres pensem que podrien haver aprofitat molt millor l'oportunitat que han tingut, desplegant tot l'esforç, també tota la diplomàcia, i acabar la presidència amb una fita històrica: que a finals d'any, a finals del 2023, el català fos llengua oficial a Europa. No que es pugui parlar en el Parlament Europeu, això és l'ús de les llengües, sinó que el català sigui llengua oficial. El català encara no és llengua oficial, però en canvi, com ha dit vostè, la senyora Calviño, sí que és, serà, la vicepresidenta del Banc Europeu d'Inversions. Per tant, els mateixos esforços diplomàtics que han esmerçat per una cosa haurien també d'esmerçar-los per les altres.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«El señor Tellado, en su interpelación de la semana pasada, también reprochaba la poca autocrítica que ha sido capaz de hacer el señor Bolaños después de las movilizaciones masivas del pueblo español. Hombre, señor Tellado, no creo que los populares sean los más indicados para manifestar ese reproche. ¿Qué hicieron ustedes ante las movilizaciones de los catalanes tras la sentencia del Tribunal Constitucional de 2010 contra el Estatuto de Cataluña, que nos obligó a salir de forma masiva, pacífica y reiterada año tras año? Ustedes no hicieron nada propio de una democracia; ustedes ya lo habían hecho todo, ustedes habían roto las normas del marco constitucional que -a menudo nos recuerdan- nos habíamos dado entre todos. ¿Tienen presente cómo fue? Cataluña siguió estrictamente la legalidad española, al pie de la letra, esta que tanto nos piden que cumplamos, aprobando el estatuto en el Parlamento. Fue un estatuto que vino aquí, a Madrid, y pasó por el filtro -o, mejor que por el filtro, por el cepillo- del señor Guerra, pero, aun así, esta Cámara y la del Senado lo aprobaron. Y a pesar de ese recorte madrileño, este estatuto fue ratificado en referéndum por el pueblo catalán, promulgado por su rey y publicado como ley orgánica. ¿Y qué hicieron ustedes? Ustedes se lo cargaron todo con la ayuda de las estructuras invadidas del Estado y, a partir de aquí, suma y sigue, que dicen en las Castillas. Al proceso legítimo, pacífico y democrático catalán respondieron aplicando los manuales de la represión que tan bien domina España y la máxima de Platón, aquella que dice que la justicia simulada es la peor forma de justicia.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«El senyor Tellado, a la seva interpel·lació de la setmana passada, també retreia la poca autocrítica que ha estat capaç de fer el senyor Bolaños després de les mobilitzacions massives del poble espanyol. Home, senyor Tellado, no crec que siguin els populars els més indicats per fer aquest retret. Què van fer vostès davant les mobilitzacions dels catalans després de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 contra l'Estatut de Catalunya que ens va fer sortir de forma massiva, pacífica i reiterada any rere any? Vostès no van fer res propi d'un estat, no van fer res propi d'una democràcia. Vostès ja ho havien fet tot. Vostès havien trencat les normes del marc constitucional, que sovint ens recorden, ens havíem donat entre tots. Tenen present com va anar? Catalunya va seguir estrictament la legalitat espanyola al peu de la lletra, aquesta que tant ens demanen, aprovant el seu Estatut al Parlament, un Estatut que va venir aquí a Madrid però primer va passar pel filtre, bé pel filtre no, més ben dit, va passar pel ribot del senyor Guerra, però que malgrat això el va aprovar aquesta cambra i la del Senat. I malgrat aquesta retallada madrilenya, aquest Estatut va ser ratificat en referèndum pel poble català, promulgat pel seu rei, i publicat com a llei orgànica. Què van fer vostès? Vostès s'ho van carregar tot. S'ho van carregar tot amb l'ajuda de les estructures envellides per l'Estat. I a partir d'aquí, suma y sigue que diuen a les Castelles. Al procés legítim, pacífic i democràtic català, van respondre a aplicant els manuals de la repressió -que tan bé dominen a Espanya- i la màxima de Plató, aquella que diu que la injustícia simulada és la pitjor forma d'injustícia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Señorías, Cataluña ya tiene un pacto nacional por la salud mental que surgió de nuestro Parlamento y que emprende el reto de forma holística, trabajando desde la salud, pero también desde la educación, derechos sociales, justicia, juventud, igualdad, cultura y deporte, porque hemos aprendido que la mejor estrategia es la de la prevención, curar la causa que rompe el bienestar emocional, es decir, las desigualdades, la discriminación, la violencia machista, la exclusión social, la pobreza, los problemas de vivienda, la precariedad laboral, la falta de trabajo y de expectativas de futuro, sentirse solo, la pérdida de un ser querido, sin olvidar, como han dicho otros compañeros, las enfermedades mentales crónicas, y para eso hacen falta recursos y profesionales. El mejor pacto de Estado para Cataluña sería poder disponer de los miles de millones de euros de impuestos que cada año vienen de Madrid y no vuelven, y hasta que eso no sea posible, solucionen aquello que está en sus manos. Por ejemplo, necesitamos más psicólogos clínicos, más psiquiatras, más enfermeras especializadas en salud mental. Esta semana ha habido huelga de enfermeras en Cataluña porque están saturadas y porque no les reconocen sus especialidades, tampoco la de salud mental, y las cifras son dramáticas: cuatro psicólogos clínicos por cada 100 000 habitantes. Han anunciado que en 2024 saldrán 247 plazas de psicólogos clínicos. Hacen falta el doble. En Cataluña, en 2023, nos han asignado cuarenta y seis plazas de psicólogos clínicos, solo una más que en 2022. ¿Las consecuencias? La atención media que recibe un paciente atendido por un psicólogo clínico es de treinta minutos cada dos meses, incluidos los pacientes con diagnósticos graves, muy lejos de los cuarenta y cinco minutos cada dos semanas que exigen los profesionales. Los niños y adolescentes catalanes tienen que esperar una media de ochenta días para poder ser visitados de forma ordinaria o veinte días si se determina que sea una visita de preferencia, al margen de las urgencias, claro. La espera para los adultos también es desesperante: cuarenta y siete días para las visitas ordinarias y treinta y tres para las preferentes, y en el caso de la psiquiatría, las cifras no mejoran de forma sustancial.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Senyories, Catalunya ja té Pacte Nacional per a la Salut Mental, que va sortir del nostre Parlament i que entoma el repte de manera holística, treballant des de Salut però també des d'Educació, Drets Socials, Justícia, Joventut, Igualtat, Cultura, Esport. Perquè hem après que la millor estratègia és la de prevenció, curar la causa que trenca el benestar emocional, és a dir, les desigualtats, la discriminació, la violència masclista, l'exclusió social, la pobresa, els problemes d'habitatge, la precarietat laboral, la falta de feina, d'expectatives, sentir-se sol, la pèrdua d'un ésser estimat, sense oblidar -com acaben de fer també alguns companys- les malalties mentals cròniques. I per fer front a això calen recursos i professionals. El millor pacte d'Estat per Catalunya seria poder disposar dels milers de milions d'euros en impostos que cada any venen a Madrid i no tornen. I fins que això no sigui possible, solucionin allò que és a les seves mans. Per exemple, necessitem més psicòlegs clínics, més psiquiatres, més infermeres especialitzades en salut mental. Aquesta setmana hi ha hagut vaga d'infermeres a Catalunya perquè estan saturades i perquè no els reconeixen les seves especialitats, tampoc la de salut mental. I els números són dramàtics: quatre psicòlegs clínics per cada 100 000 habitants. Han anunciat que el 2024 sortiran 247 places de psicòlegs clínics, calen el doble. A Catalunya, el 2023 ens han assignat 46 places de psicòleg clínic, només una més que el 2022.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«José Luis Sampedro también advierte: Sin la libertad de pensamiento, la libertad de expresión no sirve para nada. En los años 2018, 2019 y 2020 la España política llevó a los tribunales -sí, a los tribunales- el debate político del Parlamento de Cataluña. Qué vergüenza. ¿Lo recuerdan? La Mesa del Parlamento recibió veintiún requerimientos para cortar la libertad de expresión. ¿Por qué? Porque el Parlamento de Cataluña quería hablar de la monarquía -¡Ay, sí, siempre la monarquía!- y del derecho a decidir. Eso es todo. En el lugar donde hay que hablar, se quería hablar. Vaya drama. ¿Vaya drama, verdad? Es muy poco ejemplar -y esto va por todos- que nos llenemos la boca hablando de democracia a todas horas, a todas horas -democracia, democracia, democracia- y que a 600 kilómetros haya diputados que no puedan debatir libremente porque el miedo a la verdad ha silenciado la fuerza de la verdad.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Els anys 2018, 2019 i 2020 l'Espanya política va portar als tribunals -sí, als tribunals- el debat polític del Parlament de Catalunya. Quina vergonya. Ho recorden? La Mesa del Parlament va rebre 21 requeriments per coartar la llibertat d'expressió. Per què? Doncs perquè el Parlament de Catalunya volia parlar de la monarquia -ai, sempre la monarquia- i el dret a decidir. Això és tot. En el lloc on s'ha de parlar es volia parlar, quin drama. És molt poc exemplar, i això va per a tots, omplir-nos la boca parlant de democràcia a totes hores, a totes hores democràcia, democràcia, democràcia, i que a 600 quilòmetres hi hagi diputats que no puguin debatre lliurement perquè la por a la veritat ha silenciat la força de la veritat. I vaig acabant. Per cert, les esquerres -també a les esquerres-, Sumar, Podem, on eren vostès i els pensadors i els artistes que els acompanyen quan a Catalunya no es podia parlar de tot perquè l'Estat i els governs així ho van decidir? On eren? No parlem del segle XVIII ni del XIX, parlem tot just de fa quatre dies. Hem estat sols, els independentistes hem estat massa vegades sols. Surtin del búnquer, facin que el Congrés sigui un mirall, com ara, com avui, com aquesta tarda, defensant la llibertat d'expressió i defensant quan toqui, quan sigui el moment, coses tan elementals en democràcia com el dret de les nacions a poder decidir. Avui la proposta de repensar els límits de la llibertat d'expressió per driblar totes les censures subtils o poderoses trobarà el vot favorable de Junts per Catalunya. Moltíssimes gràcies.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«Y termino. Desde Junts insistimos en que lo importante es la cultura política que conforma un Estado. Si esta cultura política que conforma un Estado es radicalmente democrática, se podrá hablar de todo. Señores socialistas, se podrá seguir negociando y ustedes podrán cumplir. Ahora bien, ahora debemos saber qué obscenidades se diseñaron cuando España entendió que Cataluña tenía la independencia muy cerca. Parlamentar es acordar, es política. Pactar una amnistía necesaria es política. Y hoy es un día histórico, se ha acabado el juego, se ha acabado el juego. Señoras y señores diputados, la partida de la ilegalidad se ha terminado. Una parte de este Estado, que jugó a espiarnos, hoy votará a favor de todo lo que se ha pasado años negando, y esto es histórico. Desde que Junts está en la ecuación, las cosas que no pasaban de repente pasan. Y es por todos estos motivos que Junts per Cataluña votará sí a la creación de la comisión de investigación sobre Pegasus. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«No oblidin mai -i vaig acabant- que fora de la democràcia, sense blindar els drets més elementals, no hi ha progrés possible. Posin-s'ho al cap. I acabo. Des de Junts insistim que l'important és la cultura política que conforma un estat. Si aquesta cultura política que conforma un estat és radicalment democràtica, es podrà parlar de tot, senyors socialistes, es podrà continuar negociant i vostès podran complir. Ara, però, hem de saber quines obscenitats es van dissenyar quan Espanya va entendre que Catalunya tenia la independència a tocar. Parlamentar, acordar és política. Pactar una amnistia necessària és política. I avui és un dia històric. S'ha acabat el joc. S'ha acabat el joc. Senyores i senyors diputats, la partida de la il·legalitat s'ha acabat. Una part d'aquest Estat que va jugar a espiar-nos avui votarà a favor de tot el que s'ha passat anys negant. I això és històric. Des que Junts és a l'equació les coses que no passaven, de cop passen. És per totes aquestes raons que Junts per Catalunya votarà sí a la creació de la comissió d'investigació sobre Pegasus.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la denominada "Operación Cataluña" y las...
«El Reino de España ha asediado a terceros países como Andorra, y también va de esto la Operación Cataluña. Y lo han hecho actuando o haciendo actuar a la policía patriótica dirigida desde la Moncloa, lo han hecho con fondos reservados, lo han hecho amenazando a CEO de bancos, incluso enviando información manipulada al Tesoro americano. Y no todo el mundo sabe que todos los organizadores de esta trama están imputados en Andorra, desde Fernández Díaz hasta Cosidó. Además, recientemente, se han ampliado las imputaciones al delito de organización criminal. Esta trama nace, como nacen muchas aquí, en el Reino de España, para acabar y atacar a Cataluña. Y, si no lo explicamos nosotros, aquí no lo explica nadie, ni siquiera aquellos que claman contra el Partido Popular. ¿Y por qué? Porque va de Cataluña. Siempre es Cataluña. Y permítanme hacer un paréntesis sobre la ley de amnistía. El señor Patxi López preguntaba antes al señor Feijóo si el debate de las ideas es malo para la democracia o si el hecho de que haya mayorías es malo para la democracia, y si es malo que se respeten, y decía que no, que no es malo para la democracia. De hecho, es la democracia. Y la democracia, señor Patxi López, hay que respetarla aquí, en el Congreso de los Diputados, pero también en el Parlamento de Cataluña, porque si respetamos aquí las ideas de las mayorías parlamentarias, los que estamos aquí también tenemos que respetarlas en el Parlamento de Cataluña. La ley de amnistía es plenamente legal, lo es también en Europa, pero ellos, la derecha, se excitan porque la torre de control desde la que operan desde hace muchos años está cayendo, y de esto va también la Operación Cataluña. Y un último apunte sobre la amnistía. A aquellos que amenazan con llevar la ley de amnistía ante la justicia europea, deberían saber -y nos lo recordaba el diputado Cervera- que el Tribunal de Justicia de la Unión Europea, en su sentencia del 29 de abril de 2021, reconoce la posibilidad de la existencia de la amnistía. Por tanto, el tema de la compatibilidad entre la ley de amnistía y el derecho europeo está resuelto por el mismo Tribunal de Justicia de la Unión Europea.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la denominada "Operación Cataluña" y las...
«I deixeu-me que faci un parèntesi sobre la llei d'amnistia. El senyor Patxi López li preguntava abans al senyor Feijóo si el debat de les idees és dolent per a la democràcia o si que hi hagi majories als parlaments és dolent per a la democràcia i que es respectin aquestes majories. I ell mateix ha contestat que no, que no és dolent per a la democràcia, de fet, és la democràcia. I la democràcia, senyor Patxi López, és i s'ha de respectar aquí, al Congrés dels Diputats, però també al Parlament de Catalunya. Perquè si respectem les idees i les majories parlamentàries aquí, també les hem de respectar al Parlament de Catalunya. La llei d'amnistia és plenament legal. Ho és també a Europa, però ells, la dreta, s'excita perquè la torre de control des de la qual operen des de fa molts anys està caient. I d'això també va a Operación Cataluña. I un últim apunt sobre l'amnistia a aquells que amenacen amb portar la llei d'amnistia davant de la justícia europea haurien de saber, i ens ho ha recordat avui a la seva intervenció el diputat Cervera, que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la seva sentència del 29 d'abril del 2021, reconeix la possibilitat de l'existència de l'amnistia. Per tant, el tema de la compatibilitat entre la llei d'amnistia i el dret europeu està resolt pel mateix Tribunal de Justícia de la Unió Europea.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Muchas gracias, presidenta. Gracias, vicepresidenta, señor ministro, señorías. El 7 de octubre de 2023 la organización terrorista Hamás llevó a cabo un ataque masivo contra objetivos civiles y militares en Israel que provocó un gran número, enorme, de víctimas mortales y heridos. Desde entonces hasta ahora la Comunidad Internacional ha enfilado la mirada hacia Oriente Medio y la diplomacia global ha reaccionado ante esta nueva involución del conflicto palestino-israelí. También lo ha hecho el Gobierno español. Todos sabemos que el mando de la política exterior en circunstancias no bélicas es siempre muy complejo -usted se ha referido a ello, señor ministro-, pero cuando se trata de abordar una situación de guerra se convierte en un asunto extremadamente crítico que requiere de altas dosis de rigor, inteligencia, actitud propositiva y, en general, de respeto, discreción y mucha mucha prudencia. El Gobierno no ha estado a la altura de estas circunstancias y ello explica el porqué de esta comparecencia. En primer lugar y para ahorrarnos cualquier tipo de equívoco, permítame especificar cuál es el posicionamiento de Junts per Catalunya respecto al actual episodio del conflicto. Lo expresamos recientemente en la declaración de la Junta de Portavoces del Parlamento de Cataluña que adoptamos y que hoy reiteramos y mantenemos inmutable. Junts condena -y hoy lo volvemos a hacer- ese ataque terrorista y nos solidarizamos con todas las víctimas que provocó también con todos los rehenes y sus familias. Es preciso que Hamás libere de inmediato todos los rehenes que siguen secuestrados sin condiciones. Segundo, en Junts reconocemos el derecho de Israel a defenderse de estos ataques indiscriminados, siempre y cuando actúe dentro de los límites que marcan el derecho humanitario y los tratados internacionales. Finalmente, somos favorables a la solución de los dos Estados para resolver pacíficamente el conflicto geopolítico entre Israel y Palestina. Defendemos que es preciso un acompañamiento para alcanzar un acuerdo de paz sostenible en el tiempo; un acuerdo que sea fruto de la negociación, que pasa por que los Estados, conviviendo en paz y en seguridad; una solución que cuenta con el apoyo de las Naciones Unidas y de la mayoría de la comunidad internacional.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda, vicepresidenta, senyora vicepresidenta, senyor ministre, senyories. El 7 d'octubre de 2023 l'organització terrorista Hamàs va executar un atac massiu contra objectius civils i militars a Israel que va provocar un gran, enorme, nombre de víctimes mortals i ferits. D'aleshores ençà, la comunitat internacional ha girat la mirada cap a l'Orient Mitjà i la diplomàcia en global ha reaccionat davant d'aquesta nova involució del conflicte israelopalestí. I també ho ha fet el Govern espanyol. Tots sabem que el comandament de la política exterior en circumstàncies no bèl·liques és sempre molt complex. Vostè s'hi ha referit, senyor ministre. Però quan es tracta d'abordar una situació de guerra es converteix en un assumpte extremadament crític que necessita d'altes dosis de rigor, intel·ligència, actitud propositiva i, en general, de respecte, discreció i molta, molta prudència. El Govern no ha estat a l'alçada d'aquestes circumstàncies, i això explica el perquè d'aquesta compareixença. En primer lloc, i per estalviar-nos qualsevol tipus d'equívoc, deixin-me especificar quin és el capteniment de Junts per Catalunya respecte a l'actual episodi del conflicte. El vam expressar ben recentment en la declaració de la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya que vàrem bastir i que avui reiterem i mantenim immutable. Junts vam condemnar, i avui ho tornem a fer, aquell atac terrorista i ens solidaritzem amb totes les víctimes que va provocar, també amb totes les persones segrestades i amb les seves famílies. Cal que Hamàs alliberi d'immediat tots els ostatges que encara reté sense condicions. Segon, Junts reconeixem el dret d'Israel a defensar-se d'aquests atacs indiscriminats, sempre i quan actuï dins dels límits que marquen el dret humanitari i els tractats internacionals. I finalment, som favorables a la solució dels dos estats per resoldre pacíficament el conflicte geopolític entre Israel i Palestina, i defensem que cal un acompanyament per assolir un acord de pau sostenible en el temps. Un acord fruit de la negociació que passa per dos estats convivint en pau i en seguretat. Una solució que compta amb el suport de les Nacions Unides i de la majoria de la comunitat internacional.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Y el último punto que voy a destacar es el punto cuatro: La ampliación de la participación directa de Cataluña en las instituciones europeas y otros organismos y entidades internacionales. ¿Por qué acordamos la participación directa de Cataluña en las instituciones internacionales y en los organismos y entidades internacionales? Pues porque somos una nación. Termino. Era importante e imprescindible que el Gobierno español reconociera, y lo ha hecho y por escrito ante un mecanismo internacional y neutral, que el conflicto entre Cataluña y España existe, es histórico y se remonta a 1714. No se esfuercen en despreciar la referencia a 1714. En la Ley 1/1980, aprobada por unanimidad por el Parlamento de Cataluña y plenamente vigente a fecha de hoy, dice lo siguiente: El pueblo catalán en los tiempos de lucha marcó una diada, un día importante, el 11 de septiembre, como fiesta de Cataluña, día que, si bien significa el doloroso recuerdo de la pérdida de libertades -el 11 de septiembre de 1714-, y una actitud de reivindicación y de oposición activa ante la represión, suponía también la esperanza de una total recuperación de la libertad. Ahora, al retomar Cataluña su camino de libertad, los representantes del pueblo creen que la Cámara legislativa debe sancionar aquello que la nación unánimemente ya ha asumido; y, como decía el conseller Rull, no celebramos una derrota, sino el último día que fuimos libres. Viva Cataluña libre.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«I acabo. Calia i era imprescindible que el Govern espanyol reconegués -i ho ha fet, i per escrit i davant d'un mecanisme internacional i neutral- que el conflicte entre Catalunya i Espanya existeix, és històric i es remunta al 1714. I no s'esforcin en menystenir la referència al 1714, a la Llei 1/1980 aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya i plenament vigent a data d'avui, i diu: 'El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l'11 de setembre com a festa de Catalunya. Diada que, si bé significa el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l'11 de setembre de 1714 i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió, suposava també l'esperança d'un total recobrament de la llibertat. Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del poble creuen que la cambra legislativa ha de sancionar allò que la nació unànimement ja ha assumit.' I, com deia el conseller Rull, no celebrem una derrota, sinó l'últim dia que vam ser lliures. Visca Catalunya lliure.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«A la luz del rechazo de todos los intentos que hemos expuesto, el Gobierno y el Parlamento de Cataluña deciden organizar un referéndum de independencia, de autodeterminación el 1 de octubre de 2017. La participación fue masiva y el apoyo a la independencia superó el 90 %. El presidente Puigdemont en aquel entonces priorizó la vía negociada, tal y como reclamaban el Gobierno español y las instituciones internacionales. El presidente proponía iniciar un proceso de negociación; no obstante, el Gobierno español decidió reprimir el referéndum de forma violenta, movilizó a miles de policías de toda España, intervino las instituciones catalanas y se inició un largo periodo de represión, que ha comportado persecución, prisión y exilio para muchas personas, dirigentes políticos, activistas y ciudadanos catalanes. La represión del Estado eliminó toda posibilidad de resolución política. Es necesario, pues, que cualquier nuevo intento de resolver el conflicto político de forma negociada conlleve el retorno a la vía política, revierta los efectos de la represión y se busque un acuerdo en el que se vean satisfechas las aspiraciones nacionales de la sociedad catalana. Nos hacía falta, y siempre lo hemos repetido en Junts, salir de la espiral de retroceso y renuncia de los últimos cuatro años, una espiral que tan solo exigía a la parte catalana y nunca a la española.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«El conflicto entre Cataluña... (fallo técnico) ... tiene raíces profundas que vienen de muy lejos. La sociedad catalana, desde la aprobación del decreto de nueva planta, con la subsiguiente abolición de nuestras instituciones seculares, nuestras constituciones, la pérdida de nuestra soberanía y la prohibición de nuestra lengua, ha batallado para recuperar lo que las armas y la monarquía nos hurtaron hace más de trescientos años. La distancia y el desacuerdo permanente entre las dos naciones han sido fruto de tensiones políticas, ante las cuales el Estado español, en muchas ocasiones, ha respondido a través de la represión política, militar, policial, judicial y mediática, y la manifestación máxima es la detención y la extradición, el consejo de guerra, la condena a muerte y la ejecución del presidente de la Generalitat, Lluís Companys. La evidencia de la existencia de un conflicto político era algo que exigía ser reconocido. Este relato como origen y perpetuación del conflicto por primera vez se acepta por la parte española, y esa parte de nuestro acuerdo es especialmente relevante, porque marca los adelantos que deben darse en la resolución del reconocimiento nacional de Cataluña. Todos ustedes saben que los últimos intentos de acordar una vía de restitución de nuestros derechos históricos perdidos, y hacerlo a través de la negociación que espera la sociedad catalana, han sido formulados a través de mecanismos que permite la Constitución, pero ninguno de ellos ha prosperado: ni la reforma del estatuto, ni en 2012 la aprobación en el Pleno del Parlamento de Cataluña de la propuesta del pacto fiscal, que, pocas semanas después, el presidente Mas llevó al presidente del Gobierno español de entonces, que rechazó discutirlo y, menos aún, negociarlo. Y en 2014, cuando una amplia mayoría del Parlamento aprueba presentar en la Mesa del Congreso de los Diputados una proposición de ley para delegar las competencias para celebrar un referéndum sobre el futuro político de Cataluña, son Turull, Rovira y Herrera los diputados encargados de venir a defender aquí aquello que fue rechazado por el Congreso. Y tampoco la aprobación de la ley de consultas populares, sobre la base de la cual se convocó la consulta del 9-N, con una participación de más de dos millones de personas, y con el conseller Francesc Homs, el presidente Mas, la consellera Ortega y la consellera Rigau condenados por desobediencia e inhabilitados. Ni tampoco la petición del referéndum acordado después de la aprobación de la cuestión de confianza a la que se sometió al presidente Puigdemont, nada ha funcionado nunca.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«El debate vivo e intenso que se ha vivido en Cataluña siempre, no solo en los últimos diez años, es el propio de una sociedad madura democráticamente y no con problemas de convivencia, que se expresa de forma diversa y de forma plural, e incluso con contradicciones, pero que es capaz también de articular grandes acuerdos y que siempre, siempre, siempre se ha expresado por la vía democrática y la vía pacífica. Nos sentimos muy orgullosos de defender Cataluña, reconociendo nuestros defectos y nuestras carencias que nos hacen, afortunadamente, una nación imperfecta, pero sí una nación. Nos sentimos orgullosos de poner de manifiesto toda su potencialidad, toda su diversidad y -es importante destacarlo- todos los grandes consensos. Sí, grandes consensos como los que existen sobre la lengua, sobre la enseñanza, sobre las infraestructuras, también sobre la denuncia del déficit fiscal y también la denuncia de la deuda histórica. También sobre la cultura, la ciencia, la internacionalización. Y ni qué decir tiene el derecho a la autodeterminación. Si estamos aquí hoy es para hacer que estos grandes consensos que el Parlamento de Cataluña ha recogido a lo largo de su historia sean atendidos. Por eso hemos definido en nuestro acuerdo político que el único límite es el Parlamento, que es, como muy bien pone en el texto, el representante legítimo del pueblo de Cataluña.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«És a la llum del rebuig de tots els intents que hem exposat que el Govern i el Parlament de Catalunya decideixen convocar un referèndum d'autodeterminació l'1 d'octubre del 2017. La participació va ser massiva i el suport a la independència va ser de més del 90 %. El president Puigdemont, aleshores, va prioritzar la via negociada, tal com es reclamava des del Govern espanyol i també des de les institucions internacionals. El president proposava, doncs, iniciar un procés de negociació. Tanmateix, el Govern espanyol va decidir reprimir el referèndum de manera violenta, va mobilitzar milers de policies d'arreu d'Espanya, va intervenir les institucions catalanes i es va iniciar un llarg període de repressió que ha comportat persecució, presó i exili per a moltes persones, dirigents polítics, activistes i ciutadans catalans. La repressió de l'Estat va treure tota possibilitat de resolució política. És necessari, doncs, que qualsevol nou intent de resoldre el conflicte polític de manera negociada comporti el retorn a la via política, reverteixi els efectes de la repressió i es busqui un acord en què es vegin satisfetes les aspiracions de la societat catalana. Ens calia, i sempre ho hem repetit des de Junts, sortir de l'espiral de retrocés i de renúncia dels darrers quatre anys. Una espiral que només exigia a la part catalana, mai a l'espanyola. Ateses les circumstàncies, sortir d'aquesta espiral i arribar a un acord no era gens fàcil i tampoc era gens agradable. Ens havíem d'entendre amb un partit amb qui mai ens hem entès i de qui desconfíem profundament. Ens havíem d'entendre també amb un Govern espanyol que no compleix i en el qual tampoc confiem.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«El conflicte entre Catalunya i Espanya té arrels profundes que venen de molt lluny. La societat catalana, d'ençà de l'aplicació del Decret de Nova Planta amb la subsegüent abolició de les nostres institucions seculars, de les nostres constitucions, la pèrdua de la nostra sobirania i la prohibició de la nostra llengua, ha batallat per recuperar el que les armes i la monarquia ens van furtar fa més de tres cents anys. La distància i el desacord permanent entre les dues nacions han estat fruit de tensions polítiques davant les quals l'Estat espanyol, en moltes ocasions, ha respost a través de la repressió política, militar, policial, judicial i també mediàtica. La manifestació màxima d'aquesta repressió és la detenció, l'extradició, el consell de guerra, la condemna a mort i l'execució del president de la Generalitat, Lluís Companys. L'evidència de l'existència d'un conflicte polític calia reconèixer-ho. Aquest relat com a origen i perpetuació del conflicte per primer cop s'accepta per la part espanyola. I aquesta part del nostre acord és especialment rellevant perquè emmarca els avenços a donar en la resolució del reconeixement nacional de Catalunya. Tots vostès saben que els darrers intents d'acordar una via de restitució dels nostres drets històrics perduts i fer-ho a través de la negociació que espera la societat catalana han estat formulats a través de mecanismes que permet la Constitució, però cap d'ells ha prosperat. Ni la reforma de l'Estatut. Ni el 2012 l'aprovació al Ple del Parlament de Catalunya de la proposta del pacte fiscal que poques setmanes després el president Mas va portar al president del Govern espanyol d'aleshores, que va rebutjar discutir-lo i encara menys negociar-lo. Ni el 2014, quan una àmplia majoria del Parlament aprova presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats una proposició de llei per delegar les competències per celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Són Turull, Rovira i Herrera els diputats encarregats de venir a defensar aquí el que va ser rebutjat pel Congrés. Ni tampoc l'aprovació de la Llei de consultes populars no referendàries, amb base a la qual es va convocar la consulta del 9N, amb una participació de més de dos milions de persones i amb el conseller Francesc Homs, el president Mas, la consellera Ortega i la consellera Rigau condemnats per desobediència i inhabilitats. Ni tampoc la petició d'un referèndum acordat després de l'aprovació de la qüestió de confiança a què es va sotmetre el president Puigdemont. Res no ha funcionat mai.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«El que és veritablement disruptiu és també que se'ls reconegui com el que és, un conflicte històric i polític entre dues nacions; que per primer cop es plantegi en un acord polític una llei d'amnistia que acabi amb la repressió judicial i que es pugui plantejar un referèndum d'autodeterminació com una de les propostes per resoldre el problema de fons que, com molt bé hem convingut a escriure en l'acord polític, continua sense resoldre. I la funció de la política és justament resoldre els problemes pendents. El resultat democràtic expressat a les urnes ha recordat que el conflicte històric no resolt continua a l'epicentre del debat polític espanyol. Sé que molts de vostès han tingut la temptació en aquests darrers anys de fer creure que ens n'havíem d'oblidar i que, de fet, ja l'havíem deixat enrere. S'enganyaven, enganyaven i ho sabien. Ara toca actuar en conseqüència i deixar d'amagar el problema. Està disposat a fer-ho, senyor Sánchez? El debat viu i intens que s'ha viscut a Catalunya sempre, no només en els darrers deu anys, és el propi d'una societat madura democràticament, no pas amb problemes de convivència, que s'expressa de manera diversa i de manera plural, fins i tot amb contradiccions, però que és capaç també d'articular grans acords. I sempre, sempre, sempre s'ha expressat de manera democràtica i de manera pacífica. Ens sentim molt orgullosos de defensar Catalunya, reconeixent els nostres defectes i les nostres mancances que ens fan, afortunadament, una nació. Imperfecte, però sí una nació. Ens sentim orgullosos de posar de manifest tota la seva potencialitat, tota la seva diversitat, i cal destacar-ho, tots els seus grans consensos. Sí, grans consensos com els que hi ha sobre la llengua, sobre l'ensenyament, sobre les infraestructures. També sobre la denúncia del dèficit fiscal i també la denúncia del deute històric. També sobre la cultura, la ciència, la internacionalització i, no cal dir, el dret a l'autodeterminació. Si som aquí avui és per fer que aquests grans consensos que el Parlament de Catalunya ha recollit al llarg de la seva història siguin atesos. Per això hem definit al nostre acord polític que l'únic límit és el Parlament, que és, com molt bé posa al text, el representant legítim del poble de Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Veo que en cifras y números va usted un poco perdido. Acabamos de reconocer la cifra de la deuda histórica acumulada de España con Cataluña, 456 000 millones de euros, dato que sale de una comisión de expertos impulsada por el Parlamento de Cataluña. Es una deuda que se ha ido acumulando a lo largo de treinta años de gobiernos socialistas y del Partido Popular, porque a los catalanes, independentistas o no, nos han dejado de pagar 51 000 millones en infraestructuras, 375 000 millones en partidas sociales y 30 000 millones en pensiones. Y esto, señor Feijóo, va en contra de Cataluña. De hecho, en el tiempo que usted nos ha contestado, 1 250 000 euros pagados con los impuestos de todos los catalanes, independentistas o no independentistas, han volado a Madrid y ya no volverán. No es dumping, señor Feijóo, es expolio fiscal, más de 20 000 millones de euros al año. Nosotros estamos muy lejos de su proyecto de país. Cataluña, señor Feijóo, a pesar de todos ustedes, es líder en exportaciones al extranjero, bate récords de inversión extranjera, es de las regiones de Europa con más proyectos vinculados con el sector de la automoción, a pesar de que no se ha terminado el corredor mediterráneo después de veintiséis años, es el mayor hub químico del sur de Europa y Cataluña es líder en ensayos químicos. Nuestro modelo, señor Feijóo, por consiguiente, no es ni se parece al suyo.»