Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
662 declaraciones · página 11 de 23
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«Ja per acabar, el 2021 -recordem-ho-el Congrés va deixar de considerar els animals com a coses en la llei hipotecària i en la llei d'enjudiciament civil, com ho havia fet el 2006, fa gairebé 20 anys, el Codi Civil català. Per tant, aquesta sensibilitat existeix, només cal trobar-la. I ho hem de fer en memòria d'activistes com la Jane Goodall i recordant que, enmig de temps de guerres i de crueltat extrema, només ens salvarà de nosaltres mateixos la capacitat de posar-nos en el lloc dels altres. Per tant, fent com ella: inspirem esperança i transformem-la en acció. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes. Antes de nada, bienvenidos los miembros de la plataforma 'No es mi cultura', que nos acompañan y que representan a los más de 715 000 ciudadanos y ciudadanas que han firmado en todo el Estado español y que han dado apoyo a esta ILP. Querría empezar mi intervención con un recuerdo a Jane Goodall, que nos dejó el pasado 1 de octubre después de 91 años de lucha, hasta el último día, en favor de los derechos de los animales. Tuve la gran suerte de conocer a Jane Goodall, la primatóloga británica, y de compartir algunas conversaciones en mi etapa como periodista. Jane Goodall ha sido uno de los liderazgos más importantes del cambio social positivo, una de las grandes influencias, de las más grandes influencias del cambio social positivo en lo que tiene que ver con la defensa y el respeto de los derechos animales y su conservación. Y su lección es especialmente válida en momentos como el actual, en los que la falta de empatía, el odio y las guerras ponen a prueba la confianza en la humanidad. La señora Goodall nos ha ayudado a concienciarnos de la importancia de la conservación, como decía, desde el respeto hacia los animales y la naturaleza. Nos ha ayudado a entender que, como nosotros, los animales son seres con capacidad de sentir emociones. Pues bien, Jane Goodall hizo sentir su voz contra la tauromaquia, y lo hizo aquí, en el Congreso de los Diputados. En el año 2013 firmó una carta en contra de la declaración de las corridas de toros como bien de interés cultural. Jane hablaba de forma directa, valiente, con mensajes fáciles de entender, y nos decía: Si yo fuera toro, no querría formar parte de este espectáculo. Y nos recordaba: Los toros tienen capacidad de sentir, esto está probado científicamente, y la manera de acabar con ellos después de torturarlos no debería ser declarado nunca patrimonio cultural de ningún Estado.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«Gràcies, presidenta. Bé, primer de tot. Bona tarda i benvinguts els membres de la plataforma 'No és la meva cultura', que ens acompanyen i que representen els més de 715 000 ciutadans i ciutadanes que han firmat arreu de l'Estat espanyol donant suport a aquesta ILP. Jo voldria començar la meva intervenció amb un record per la Jane Goodall, que ens va deixar el passat 1 d'octubre després de 91 anys de lluita, fins a l'últim dia, en favor dels drets dels animals. Vaig tenir la sort, la gran sort, de conèixer la Jane Goodall, la primatòloga britànica, i de compartir algunes converses en la meva etapa com a periodista. La Jane Goodall ha estat un dels lideratges més importants del canvi social positiu, una de les més grans influencers del canvi social positiu pel que fa al respecte dels drets dels animals i de la conservació. I la seva lliçó és especialment vàlida en moments com l'actual, en què la falta d'empatia, l'odi i les guerres posen a prova la confiança en la humanitat. Goodall ens ha ajudat a conscienciar-nos de la importància, com deia, de la conservació, des del respecte cap als animals i la natura. Ens ha ajudat a entendre que, com nosaltres, els animals són éssers amb capacitat de sentir emocions. Doncs bé, la Jane Goodall va fer sentir la seva veu contra la tauromàquia i ho va fer aquí, al Congrés dels Diputats. L'any 2013 va firmar una carta en contra de la declaració de les curses de braus com a bé d'interès cultural. La Jane parlava de manera directa, valenta, amb missatges fàcils d'entendre i ens deia: 'Si jo fos toro, no voldria formar part d'aquest espectacle'. I ens recordava que, com dèiem, els toros tenen capacitat de sentir i això està provat científicament i que la manera d'acabar amb ells després de torturar-los no hauria de ser declarat mai patrimoni cultural de cap estat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Cal, doncs, trobar l'equilibri si volem assegurar la cohesió social i la sostenibilitat del sistema a llarg termini. La responsabilitat dels governs no consisteix només en atendre aquestes necessitats de manera sostenible, sinó també en evitar els possibles efectes que puguin representar un risc a la convivència i la cohesió. Un risc alimentat en ocasions per la desinformació i les mentides que aprofiten les ideologies radicals de diferent signe, que busquen erosionar els valors del model europeu de pau, prosperitat i llibertat. Un radicalisme que abasta des de la xenofòbia i el racisme fins a l'integrisme religiós i el terrorisme. Fenòmens davant els quals la democràcia ha de reaccionar i actuar sense complexos. A l'Estat espanyol el fenomen migratori és molt desigual i presenta realitats diferents segons cada comunitat. Un dels territoris on s'ha produït el canvi més gran i les necessitats per atendre'l s'han multiplicat, és a Catalunya. No és un fenomen nou, perquè a Catalunya sempre ha estat territori que ha acollit molta població forana i ha tingut la capacitat d'integrar-lo a la catalanitat oferint-li un futur millor. Al llarg de les darreres dècades, Catalunya ha passat dels 6 milions als 8 milions d'habitants. Actualment, més del 18 % de la població catalana té nacionalitat estrangera. El 22,4 % de la població estrangera de l'Estat espanyol és a Catalunya i els darrers anys, un 25 % de les adquisicions de nacionalitat de l'Estat s'han produït a casa nostra.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Mirin, el fenomen migratori impacta plenament en les societats europees i comporta canvis i transformacions per als quals els governs han d'estar sempre preparats i afrontar-ho de manera responsable. És un fenomen que no es pot explicar ignorant factors com la falta d'oportunitats en molts indrets del món, a tenir una vida millor, a causa del canvi climàtic o dels conflictes armats i la violència de tot tipus. Per la manca de llibertat política, social, sexual o religiosa i sobretot, perquè això normalment el què comporta és pobresa. Sempre hi ha hagut moviments migratoris, però en el context actual les característiques del fenomen han canviat i s'han intensificat, obligant als responsables polítics a prendre mesures i a gestionar-les amb la màxima eficàcia. La baixa natalitat que enregistren les societats més desenvolupades, com la nostra, combinada amb un augment de l'esperança de vida, converteixen a la Unió Europea en un espai necessitat i atractiu a la vegada per la immigració. I així, cada any són centenars de milers de persones les que arriben aquí per intentar fer realitat el seu projecte professional i de vida. En molt pocs anys s'ha produït un fenomen important. S'ha produït un important augment del fenomen migratori, que en el cas de l'Estat espanyol està protagonitzat majoritàriament per persones procedents d'Amèrica del Sud i del nord d'Àfrica. Més enllà de l'impacte i l'aportació en termes culturals i socials, que és indubtable, també ho és el benefici que representa la immigració per a la nostra economia. Avui l'emigració és una realitat global que suposa un repte al qual s'ha de donar resposta, apostant, com deia vostè, per una migració regular, ordenada i segura que posi en el centre els drets humans. L'impacte sobre la societat és transversal, fent augmentar en primer lloc els ingressos públics derivats de les rendes de treball de les persones migrants que s'incorporen al mercat, de l'increment del consum i també, per què no dir-ho, dels beneficis empresarials. Però aquesta mateixa migració també incrementa les necessitats, en tots els àmbits, de la nostra societat: en l'educatiu, el sanitari, en el dels serveis socials, en el de les infraestructures i en el de l'habitatge o en el dels usos de l'espai públic, entre d'altres.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la transferencia de activos inmobiliarios de la SAREB a Galicia para su gestión.
«Que ja es veu, perquè ara que els de la Comissió d'Habitatge hem tingut l'oportunitat de poder conèixer -bé, ja les coneixíem, però ens les han explicat una mica- dues aplicacions, no? La del Col·legi de Registradors de la Propietat Immobiliària i la del Col·legi de Notaris, no?, que eren, ostres!, que tots han quedat molt impressionats, no? Molt innovadores, ràpides, amb les dades ja de la setmana passada, molt espectaculars que et permetien fer moltes estadístiques i conèixer molt. Han visitat la de Sepes? Els recomano que visitin la pàgina que van vendre -ara fa dos mesos per tots els mitjans de comunicacions- la de Sepes, eh? o sigui, és terrible, aquesta pàgina! Només parla de trenta-cinc actuacions, no diu ni les adreces a algunes; a d'altres diu ni a quina població ni a qui no. A algunes parla de quants habitatges es faran, a d'altres no. Per cert, com sempre, Catalunya sempre acabem malament. El que està previst, per Sepes ara, de solars que alguns que tot just s'han de fer les modificacions del planejament urbanístic, o sigui que n'hi ha per deu anys, eh? Doncs a Catalunya d'una, el Trèvol, doncs res, no ens diuen..., s'ha de fer tota la modificació del planejament. D'una altra al carrer del Foc, que no he sabut veure de quin municipi era. I l'altre, de vint habitatges. Vint habitatges per Catalunya, Sepes és el que de moment té previst. Això sí, té un concurs per fer formació de Microsoft Office als seus treballadors. És l'únic moviment que he vist que ha fet Sepes durant tots aquests mesos. Espero que el Govern s'espavili, perquè la ciutadania ho necessita.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Cal reconèixer els oficis del diputat Legarda, doncs ja van ser útils per posar aquesta qüestió sobre la taula en la legislatura passada. I què va fer el Govern més progressista de la història? Ho va ignorar, ho va ignorar exactament, com han fet el PSOE i les esquerres espanyoles des del 2018, amb totes les reformes democràtiques. És per això que segueixen vius la llei mordassa o els delictes contra la llibertat d'expressió, l'enaltiment del terrorisme o les injúries a la Corona. L'única reforma democràtica que s'ha aprovat en aquests anys ha estat la llei d'amnistia i només perquè els vàrem obligar. Per cert, dissabte passat va ser el Dia Internacional de la Llibertat d'Expressió i Pablo Hasél continua a la presó. Val la pena recordar-ho. Tornant a la proposta del PNB, votarem a favor de la seva presa en consideració, perquè, com dèiem, és una mesura molt específica, gens doctrinal, com advertia el diputat Legarda, però útil, útil per fer front, almenys en els propers temps immediats en els temps immediats, per fer front a la interferència del poder judicial en l'autogovern. Una interferència de la judicatura que, val a dir, ha estat sempre emparada i coordinada amb altres estructures d'estat -concretament amb l'Advocacia de l'Estat, com s'ha fet referència- i sempre amb l'anuència, l'impuls en realitat, de tots i cadascun dels governs espanyols, els d'Aznar i Rajoy i els de González, Zapatero i Sánchez. Perquè tots els governs, tots, s'hagin omplert més la boca amb la bandera espanyola o menys, saben que les veritables estructures d'estat, la judicatura, l'advocacia de l'Estat, els alts cossos funcionarials, l'exèrcit, la corona -curiosament, tots els que es van posar molt nerviosos amb l'aprovació de l'amnistia- tenen sempre l'última paraula i la tenen perquè tenen una missió superior, que és vetllar per la continuïtat de la Constitució material d'Espanya, la Constitució essencial, aquella que pivota sobre la indissoluble unitat de la nació espanyola.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Compartim, evidentment, les prevencions -que expressava ara mateix el diputat Jon Iñarritu- al respecte dels precedents del Tribunal Constitucional, de l'experiència que tenim del Tribunal Constitucional en els últims quaranta anys. Des de la seva creació, el Tribunal Constitucional no ha estat un òrgan neutral, no ha estat un òrgan que respongui a l'objectiu pel qual va ser configurat a la Constitució espanyola, sinó que en la major part del seu temps ha estat un òrgan clarament polititzat. Tot i això, tot i això, estem d'acord amb la proposta presentada, perquè els tribunals ordinaris, per molt suprems que siguin, no poden ser els que decideixin la distribució competencial. Per això, hi votarem a favor. Per cert, amb relació a la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, també és necessari revertir les reformes del Partit Popular del 2015, unes reformes que, per combatre l'independentisme, van desnaturalitzar el Tribunal Constitucional. Em refereixo al recurs previ d'inconstitucionalitat per als estatuts d'autonomia i, sobretot, a l'atorgament al Tribunal Constitucional de capacitat coercitiva per executar les seves pròpies sentències. Un Tribunal Constitucional posant multes és una aberració conceptual que fa remoure a Kelsen en la seva tomba, una aberració que atempta contra la divisió de poders i la inviolabilitat del Parlament, i que despulla els parlamentaris i en especial els membres de les meses -com va experimentar en la seva pròpia pell la presidenta Carme Forcadell- els despulla, deia, els parlamentaris i els membres de les meses de la representació de la sobirania popular que ostenten.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«La supervivència de la nostra identitat no està garantida, sobretot per l'enorme impacte que aquest fenomen té en la llengua catalana, que, com tots vostès saben, és un factor de cohesió i d'integració social absolutament extraordinari. Fa vint anys, el 46 % dels ciutadans de Catalunya tenien la llengua catalana com a llengua habitual. Avui només un 32,6 %. A Barcelona ciutat hi ha districtes en què en els darrers anys l'ús del català ha caigut per sota del 20 % de la població. Hi ha molta demagògia, molt soroll, moltes mentides, molts interessos electorals, però no hi ha ni una sola proposta sobre la taula. L'única, aquesta llei que es vota avui. Així que, si els importa una mica Catalunya, si els importa una mica la gent i si els importa una mica el benestar dels ciutadans, no la malbaratin. La llei que avui es debat és clara i ho torno a explicar perquè sembla que per a alguns no queda prou clar quin és el debat avui. Aquest no és un debat sobre les polítiques concretes que s'han d'aplicar en matèria d'immigració. Si els CIEs es tanquen o no, si les polítiques són més o menys dures, això ho decidiran els catalans. Ni vostès, ni avui ni aquí. El debat avui, senyors del PP, senyors de VOX i senyors de Podem, és si Catalunya ha de disposar o no de les competències en matèria d'immigració. Sí, el que estem proposant és més autogovern, més poder polític per a Catalunya, que és exactament el que preveu l'article 150.2 de la seva Constitució: la possibilitat de delegar competències. Parlem que Catalunya tingui competències per gestionar tots els permisos de residència i de treball, estades acadèmiques, residència temporal i de llarga durada, renovacions i extincions; atorgar residència temporal si es compleixen els requisits, iniciar i finalitzar procediments d'expulsió, gestionar permisos de treball, contractar en origen, tenir control des de l'arribada fins a la inserció al treball. En matèria de seguretat, la Generalitat assumirà competències en règim sancionador i expulsions. La Generalitat resoldrà casos ordinaris. La Junta de Seguretat de Catalunya, els casos de delictes greus. Parlem també d'un augment de 1800 efectius dels Mossos d'Esquadra per assumir funcions que ara fan la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil: control de fronteres, immigració i tràfic de persones i competències en els CIEs, entrega de documents NIEs i TIEs. S'inclou un traspàs de serveis, funcionaris i recursos i la possibilitat que els ajuntaments tinguin un paper clau en el procés d'acollida i d'integració. És a dir, les competències que ara té Espanya, que les passi a tenir Catalunya. Els deures i els valors seran els catalans i l'Estatut i el català com a referència. I m'agradaria preguntar-li al senyor Iglesias si creu que la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya és racista per voler que Catalunya tingui les competències, si ho és la gent del PNB, si ho és la gent de SUMAR, que hi votarà a favor, o si ho és el Partit Socialista per haver negociat, tancat i registrat i defensat avui aquesta delegació de competències.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«L'any passat, la regularització més àmplia de la població estrangera que va fer el Govern espanyol la van fer a Catalunya. Segons les dades que vostès publiquen, el Govern espanyol, més del 40 % dels immigrants a Catalunya no treballen i molts d'ells han de rebre ajudes socials per poder viure. Hi ha escoles on l'alumnat nouvingut o de pares immigrants representa gairebé la meitat dels alumnes. Per exemple, en els últims anys i cada any a Vic s'incorporen entre 200 i 300 nous alumnes migrats un cop el curs ja està iniciat. No hi ha sistema educatiu que pugui digerir aquestes xifres, i menys si no hi ha els recursos per fer-ho. No hi ha aules d'acollida que permetin l'anivellament dels alumnes i el coneixement suficient de la llengua catalana i el conjunt del sistema educatiu se n'està ressentint. A la comarca del Vallès Occidental, una de les més poblades de Catalunya, el 50 % dels beneficiaris d'ajuts de menjador són nouvinguts. A ciutats com Rubí, Sabadell, Terrassa o Badia va entre el 55 i el 70 %. A la ciutat de Barcelona, entre el 45 i el 60. Però les classes populars i mitjanes que han tancat tota la vida, que han pagat impostos tota la vida, avui no reben els serveis públics que necessiten. El sistema ha gripat i és evident que cal també un model econòmic que reverteixi l'actual economia dels sous barats de la mà d'obra poc qualificada i que aturi l'empobriment en el que s'està expandint.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«Gràcies, presidenta. Catalunya ha estat, és i serà país d'immigració. Les onades migratòries formen part de la història de Catalunya des dels seus orígens. Qui negui aquesta realitat no té ni idea del que és Catalunya. Qui negui aquesta realitat nega també Catalunya. Són molts els fills d'aquest fenomen migratori, però avui el país pateix les conseqüències d'una mala gestió per part dels que han tingut i tenen avui les competències, els diferents governs espanyols i una mala gestió i la negació del problema han portat al col·lapse. I aquesta llei que avui es vota ens permetria a Catalunya augmentar el nostre autogovern i poder fer una gestió eficient i de proximitat, i també controlar l'actual desbordament, perquè les dades són molt clares. Els darrers quinze anys, un de cada quatre immigrants arribats a Espanya s'ha instal·lat a Catalunya. Hem passat de la Catalunya dels sis milions a la Catalunya dels vuit milions. En les darreres dècades hem assumit més de dos milions de persones i el país i els serveis han quedat saturats. A principis dels anys noranta la població estrangera representava el 2 %. Avui representa gairebé el 19 %, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea, que és del 9,6, i cinc punts per sobre de la mitjana espanyola, que és del 14 %.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Acabo, senyora presidenta. Perquè sí que vull dir que ahir vaig poder escoltar atentament a la senyora ministra i he de dir -i vull dir-ho -que, almenys discursivament, em sembla que ha començat a virar una mica l'enfocament. I això és positiu perquè va repetir, va dir i repetir en diverses ocasions que la causa primera -que és el que fa anys que estem dient Junts per Catalunya i, per tant, que és la que s'ha de revertir- va dir i repetir que la causa primera del problema d'accés a l'habitatge és la manca d'oferta tant pública, òbviament habitatge públic, com també privada per primera vegada. Diuen que aquesta és la causa principal. Benvinguts al sentit comú... Ya acabo, señora presidenta. Sí que querría decir que ayer pude escuchar atentamente a la señora ministra y debo decir -y quiero decirlo- que, al menos a nivel de discurso, me parece que ha empezado a cambiar un poco el enfoque, y eso es positivo, porque dijo y repitió en diversas ocasiones que la causa primera del problema de acceso a la vivienda, que es lo que hace años estamos diciendo Junts per Catalunya y es lo que se tiene que revertir, es la falta de oferta, tanto de vivienda pública, obviamente, como de privada. Por primera vez dicen que esta es la causa principal.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Però, en tot cas, és pertinent en aquesta moció parlar d'habitatge en aquest hemicicle? Doncs és molt, molt pertinent, perquè en matèria d'accés a l'habitatge no sé que pensen: Que estem anant millor o estem anant a pitjor? Què pensen que opina la ciutadania que ens està veient? Estem anant a millor? O estem anant a pitjor? Ara ocupa el primer lloc del rànquing dels principals problemes que la ciutadania considera que té. Considera que anem a millor? Jo crec que la ciutadania ha respost amb aquestes enquestes que vostès mateixos han recollit. Fa tres anys, l'habitatge era una preocupació que estava molt més enrere. Avui, Ley de Vivienda mediante, doncs, ara està al primer lloc. No és el primer cop que ho dic des d'aquest faristol i és una llàstima, perquè sobretot s'està perdent molt de temps que el govern socialista i els seus socis, en temes d'habitatge, massa sovint, per evitar ser alguna escridassada d'alguna associació o entitat o organització que saben fer molt de soroll, doncs s'han deixat arrossegar pel quedar bé i no per anar bé. Per exemple, hi ha actualment una inseguretat jurídica flagrant. És enorme. Avui és un viacrucis legal, normatiu, jurisprudencial, saber com s'ha d'aplicar la normativa en l'àmbit de l'arrendament, per exemple, en el meu país, a Catalunya. És que és impossible. Si els experts, no ens posem d'acord ni els experts. És més, ara, com que els col·legis professionals d'administradors, d'agents de la propietat immobiliària, Cambra de la propietat urbana, es van posar d'acord que no sabien ni com interpretar ni com aplicar tot aquest conjunt enorme de normativa que es contraposa l'una amb l'altra, van demanar al Govern Illa, per exemple, que els contestessin vint preguntes perquè no sabien com havien d'aplicar tot aquest conjunt de normes. La resposta del president Illa també és antològica: 'Escolti, això és tema jurídic. Nosaltres no estem per respondre a això'. No ho sé.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Moltes gràcies, presidenta. Moltes gràcies i bona tarda a tothom, de nou. Avui el PP ens presenta una moció que, en definitiva, no té força executiva, força jurídica executiva, però que en el fons ve a marcar el posicionament de cadascun dels grups que estem en aquest hemicicle, no? El primer punt que plantegen és una crítica a la llei estatal de la vivienda. Una crítica que nosaltres compartim, per això no hi vam donar suport en el seu moment i que, òbviament i clarament, es veu que els efectes que estan tenint no són els desitjats, segurament, no? Perquè, vaja, ara la ciutadania considera que no s'està fent la feina. Serà així. Per altra banda, ens sembla adequat que s'estableixin -perquè nosaltres també ho hem estat reclamant, ho hem presentat en diverses ocasions- que s'estableixin determinades mesures fiscals que puguin ajudar al foment i a la promoció de més habitatge públic, no? Nosaltres estem d'acord. També de l'adquisició o l'accés a l'habitatge per part de joves i que es puguin emancipar a una edat raonable, no com ara que és a més de 30 anys. I, per tant, en aquest sentit, doncs òbviament nosaltres ho compartim, perquè també ho estem demanant.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«També vam presentar una esmena que es va incorporar per simplificar i promoure l'aprovació de UTEs PBM, Performance-Based Navigation, per a operacions d'emergències, per fer-les més segures. També que les servituds aeronàutiques analitzin les limitacions de les activitats del seu entorn, com he dit abans, amb una visió que permeti la compatibilitat. Jo aquí li vaig dir l'esmena Organyà com un centre de parapent de nivell mundial de nivell internacional, doncs resulta que estava continuadament condicionada per l'activitat aèria i, finalment, hi ha solucions tècniques que ho poden fer compatible, etcètera. Bé, la qüestió és que, com dic, és una esmena... És una llei relativament tècnica en la que vam incloure algunes d'aquestes qüestions. Una altra de les qüestions que vam introduir, que per nosaltres era de la màxima importància. I aquí faig una petita pausa és... Presidenta, aquí no em surten els números del temps i vaig una mica despistat. Gràcies. Quan jo parlava de la intermodalitat dels aeroports, nosaltres vam posar en evidència que la connexió en alta velocitat de l'aeroport de Barcelona havia de ser una prioritat. No podia ser que estigués un projecte a mitges, mig construït des de feia vint anys enrere, aturat i paralitzat i, per tant, que s'activés aquest projecte de connexió de l'alta velocitat amb l'aeroport del Prat de Barcelona. Aquí hi va haver un acord amb el grup del Partit Socialista, del Govern, el grup majoritari del Govern, però també els he de dir que estem molt amatents a com s'està desenvolupant això i amb quin calendari s'està desenvolupant, perquè es compleixi el que realment es va incorporar, que realment és una prioritat i que realment els calendaris i l'execució es fa amb la celeritat que correspon a una prioritat; que no torni a passar allò de sempre que ja s'està construint el de Barajas i amb això ja deu ser que està tot resolt.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, volia fer una intervenció relativament breu, però aprofitaré per parlar d'aquesta qüestió des d'enfocaments diferents. En tot cas, és una llei, com s'ha dit també per la intervinent que m'ha precedit en la paraula, és una llei que actualitza un parell de lleis molt antigues de fa 65 anys i 22 anys respectivament. Per tant, evidentment, lleis que calia que es modernitzessin, que incorporessin legislació europea. I nosaltres hem volgut introduir, a través d'una sèrie d'esmenes que es van incorporar a la llei, una visió més àmplia de la navegació aèria, és a dir, una visió que permeti que la navegació aèria no aixafi i condiciono tota mena d'activitat que hi ha en un territori, sinó que es busca la convivència i la compatibilitat. Enfortir elements de sostenibilitat ambiental, incorporar conceptes que enforteixin la intermodalitat i l'eficiència de la navegació aèria. I, per exemple, vam incorporar esmenes que feien referència a que els plans directors dels aeroports estiguin obligats a reservar espais per a la generació d'energies renovables, per a l'autoconsum dels propis aeroports, bé siguin fotovoltaiques o d'altres tipus, o bé promoure els serveis atesos per a naus no tripulades, drons, que és una explosió que ja no és futur, ja és present i que té encara moltes limitacions i condicionants administratius que fa que sigui difícil en moltes activitats econòmiques que es puguin desenvolupar prou bé.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Nosaltres, a Catalunya, que tenim aquests dispositius potents i que treballem amb la innovació i que aportem el coneixement a la resta d'Europa, home, tenim dret a exigir més recursos, perquè totes aquestes coses costen molts diners. I nosaltres treballem seriosament i amb rigor a Catalunya i fa molts anys que ho estem fent i tenim dret a reclamar que el dèficit fiscal no jugui en contra de la ciutadania i del nostre territori. Tenim dret a fer-ho. Potser d'altres no tant, potser d'altres no tant. Nosaltres, amb totes aquestes xifres i dades que els he donat, crec que comprendrà que veiem sagnant aquests 22 000 milions d'euros que cada any se'n van cap a Madrid i no tornen i que nosaltres podríem destinar a fer encara més i millor la feina que estem fent des del nostre país. Perquè Junts ens sentim profundament orgullosos del que a Catalunya hem estat capaços de construir en matèria d'emergències, malgrat l'espoli fiscal que patim cada any. Però no ens conformem, òbviament. Volem millorar-ho i necessitem els nostres recursos, els recursos que nosaltres generem i que no es donin solucions espanyoles o que no s'aporti una solució espanyolitzada que acabi, com hem dit abans, centralitzant més ni fent més àmplia la gestió militar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«A Catalunya tenim el nostre propi model d'emergència, que està basat en els serveis públics civils, implantats per donar resposta a un territori que coneixen, les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any, fet que els fa guanyar rapidesa i flexibilitat, així com ser molt més eficients i eficaços, també econòmicament. L'actiu principal del nostre model són els Bombers de la Generalitat, un cos de bombers integrat i implementat a tot el territori, llevat de la ciutat de Barcelona, format per bombers, funcionaris i voluntaris, que treballa en xarxa sota un únic comandament. Dins del cos de bombers hi ha el grup, el GRAF. Aquest grup d'especialistes en incendis ja fa 25 anys que es va crear, que han esdevingut referència a Europa en l'anàlisi i la gestió dels incendis, fent aportacions extraordinàries en noves fórmules d'extinció dels incendis, depassant l'ús de l'aigua. No he sentit a parlar ni en la seva compareixença tampoc res del seu govern respecte a innovació, a treballar conjuntament amb les universitats, a avançar en trobar d'altre tipus de fórmules per a l'extinció també. I els bombers reben el suport dels Agents Rurals de la Generalitat, és a dir, més de 5000 bombers, més de 500 agents rurals de la Generalitat. A més, des de finals dels anys vuitanta, a Catalunya també comptem amb la participació de la societat civil, que en aquest àmbit s'ha canalitzat a través d'aquestes associacions de defensa forestal, les ADFs. Més de 300 ADFs tenim en el nostre país que treballa tant en prevenció d'incendis, sota les directrius del Departament d'Agricultura, com també donant suport en el moment de l'extinció; prop de dos mil voluntaris més equipats, formats i coordinats. Això són dispositius potents.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Moltes gràcies. Molt bona tarda, senyor ministre. Avui torna a comparèixer -ja ho va fer fa res, molt pocs dies -gràcies- a la Comissió d'Interior- arran d'aquests gravíssims incendis, grans incendis forestals d'aquest agost que, per la seva enorme magnitud, han esdevingut una autèntica tragèdia humana i ambiental. I òbviament, des del nostre grup traslladem les nostres condolences i suport a totes les persones que han resultat damnificades. Incendis que, efectivament, han estat absolutament devastadors per a les persones, per als seus habitatges, per les explotacions agrícoles i ramaderes, pel món rural en general, i també pel medi, amb boscos sencers, ecosistemes destruïts, tones de CO2 alliberades, sòl erosionat durant anys, reducció de l'aigua disponible, etcètera. Les zones arrasades pels grans incendis forestals han quedat tocats en la vida, la fauna, la natura i també l'economia. Fa pocs dies vostè ja va comparèixer a la Comissió d'Interior i, com sol ser usual en aquest hemicicle i en algunes de les comissions, ens trobem amb els principals grups d'aquest parlament, doncs, convertint tragèdies gravíssimes en instruments molt lamentables dels seus propis jocs polítics d'una manera molt irresponsable, per altra banda, perquè alguns són els que tenen les competències i sembla que vulguin traslladar-les a d'altres, no? I ja vam dir llavors, i ho repetim avui, que el que cal davant d'aquestes situacions és responsabilitat i rigor, per una banda, i avaluació i planificació de futur, no? I de res serveixen aquests discursos de: 'I tu més', 'i doncs tu, i tu, què vas fer?', 'i el que vaig fer jo'. I encara menys, I encara menys propostes centralitzadores o que amplien la gestió militaritzada de... o de la gestió dels incendis, en aquest cas, que la traslladen a una militarització d'aquesta gestió.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene de la situación política?
«No, no val, el bla, bla, bla. Senyor Sánchez, el que volem són fets. Vostè acaba de afirmar viure el millor moment econòmic de la història. Escolti'm, bé: prop del 40 % dels autònoms de Catalunya no arriba al salari mínim i no es milloren les condicions dels treballadors autònoms perquè vostès bloquegen la nostra proposta per rebaixar les seves quotes. Per cert, senyor Sánchez, vostè opina com la senyora Díaz, que els autònoms s'estan forrant? Continuo. Pràcticament la meitat de les ocupacions il·legals es produeixen a Catalunya, però vostès bloquegen la nostra llei contra les ocupacions. A Calella, 11 delinqüents han comès 260 delictes; a Barcelona, 283 n'han comès 5600. Però vostès bloquegen la nostra llei contra la multirreincidència. Vostè anuncia ahir una ajuda de 30 000 euros per a habitatges de lloguer amb dret a compra quan sap que, d'aquests, en tres anys només se n'han fet 24. Amb la seva Ley de la Vivienda, que se suposa que ho havia de solucionar tot, l'habitatge ha passat a ser la preocupació, el problema número u dels ciutadans.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al establecimiento por ley de un despido realmente restaurativo y disuasorio.
«El passat desembre els dèiem que calia tenir en compte que una revisió d'aquesta indemnització podia comportar, doncs, un desequilibri del mercat de treball i del seu marc transaccional. Un marc, per cert, fixat en les seves reformes laborals dels darrers anys, on, per exemple, totes les parts van acceptar minimitzar la temporalitat. Mirin, Junts per Catalunya som partidaris de protegir millor les persones treballadores, adaptant també la indemnització davant d'un acomiadament improcedent per respondre al requeriment del Consell d'Europa. Però un cop més els diem, els partits del Govern, que qualsevol canvi legislatiu en aquest sentit ha de complir tres requisits: ha de ser previsible, ha de generar seguretat jurídica a totes les parts i s'ha d'ajustar a la resta d'indemnitzacions que existeixen a Europa. I segon, com també ja els hi vàrem dir la setmana passada, nosaltres el que no entenem és que vostès pretenguin fer reformes o modificacions parcials sense abordar els reptes de fons i la manca d'eficiència i eficàcia que ens llastren. Miri, senyories, de SUMAR, no, no podem aïllar aquestes iniciatives. Si volen avançar, doncs promoguin aquelles reformes que permetin que l'Estat espanyol pugui corregir els dèficits estructurals de mercat de treball no resolts per la seva reforma. Per això, al nostre entendre, cal revisar paral·lelament temes com la flexibilitat laboral interna, la flexibilitat en matèria de contractació i de temporalitat. Cal també establir mesures efectives per reduir l'absentisme, per incidir o per veure quin és l'origen de l'alta incidència de la incapacitat temporal. També introduïm mecanismes per millorar la mobilitat interna, o per millorar la inversió en polítiques actives d'ocupació per reduir l'alta taxa d'atur que pateix l'Estat espanyol. En definitiva, per aproximar-nos a la productivitat i competitivitat d'altres estats del nostre entorn.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«Gràcies, presidenta. Abans de començar, voldria agrair molt la gran feina que ha fet el diputat Josep Maria Cervera. Vostè sempre diu, senyora vicepresidenta: 'Yo nunca miento, yo, yo'. Crec que tots aquí podem certificar que vostè no fa altra cosa que mentir. I és una pena, perquè vostès estan enviant els dos països al femer amb les seves mentides i les seves polítiques, i els pocs treballadors autònoms, pagesos, petites i mitjanes empreses que poden haver facturat una miqueta més, senyora Díaz, aquesta miqueta més els hi han fotut vostès via impostos. La gent que obre la persiana cada dia, que l'ha pogut escoltar a vostè avui, no deu donar crèdit de la seva ignorància respecte a la realitat de Catalunya, la realitat de la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Una dura realitat que està a les seves butxaques. I potser jo tenia tres anys, però jo vivia a Catalunya, visc a Catalunya i vostè no. El seu únic argument és situar-nos a la dreta. I ho fa perquè vostè no té ni dades ni fonaments per defensar el que és indefensable. Però els únics que aquí pacten amb la dreta són vostès, el govern espanyol. Vostès ens han fet fora de l'Ajuntament de Barcelona pactant amb PP-VOX i el senyor Valls. I són vostès, juntament amb els que avui votaran que sí a aquesta norma, que van votar un reial decret per compensar més de 3000 milions d'euros a les cinc grans elèctriques espanyoles. Nosaltres vam votar que no.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«Sap, vicepresidenta segona, que des del minut u hem estat disposats a parlar del temps de treball. Com sap que ho hem condicionat a parlar també de com millorem la pèssima productivitat, estancada a nivells de fa vint anys, de com reduïm l'altíssim i creixent absentisme laboral, de com revertim la manca de professionals i personal qualificat en molts àmbits, de com rebaixem una taxa d'atur desproporcionada per a un país desenvolupat i, sobretot, com flexibilitzem el mercat de treball, com gestionem les hores extres i com gestionem la distribució irregular de la jornada. I és que, senyories, malgrat el soroll, en el nostre entorn només França i Bèlgica tenen jornades per llei de menys de 40 hores setmanals: 35 a França i 38 a Bèlgica. La resta de països, que tenen una mitjana per sota d'aquestes 40, és resultat..., és fruit de la negociació col·lectiva i de l'acord entre les parts, com ha passat a l'Estat espanyol les darreres quatre dècades, vicepresidenta segona. On és la gran diferència? Amb les hores extres, que la immensa majoria de països estan molt per sobre de les 80 d'aquí: 220 a França i fins a 360 a Bèlgica. Per cert, hores extres que es paguen i que molts treballadors volen fer. Tots aquests i algun més són factors que afecten la competitivitat i sostenibilitat de les nostres empreses i que, de rebot, condicionen la millora i el progrés també de les persones treballadores.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Però vostè no ens podrà negar que, a més a més de venir a fer crítica en allò que creiem necessari, venim a fer propostes i fem moltes propostes des de Junts per Catalunya i fem propostes que tenen sentit. I fem propostes que val la pena mirar-se-les. Vam fer, per exemple, una proposició no de llei que es va aprovar a la comissió ?ja sé que està una mica devaluada, les proposicions no de llei- amb 10 punts de millora del servei Avant de Lleida, dels quals només s'ha complert un: l'augment d'oferta de places a primera hora. Les condicions dels abonats ?que vostès han endurit d'una forma terrible-, el funcionament del web, l'atenció als usuaris, la informació, la vibració dels trens, de tot això no s'ha fet res. I també vam presentar una altra moció sobre el corredor mediterrani. N'he parlat abans breument. I sobre aquest tema del corredor mediterrani és perquè vull lligar-ho amb aquest comentari que ha dit vostè abans: 'És que Ferrocarrils de la Generalitat no es combina i no conviu amb altres serveis', podria dir amb altres operadors. Amb altres operadors, tindria raó, però amb serveis de mercaderies sí que s'hi barreja. Perquè miri, amb aquesta moció que vam presentar sobre el corredor mediterrani, vostès van fer exactament el mateix que amb la proposició no de llei: posar-se de perfil, abstenir-se. Amb el portaveu socialista en parlem sovint, perquè reclamo que prenguin atenció a aquestes propostes que hem presentat. Miri, una d'aquestes propostes que vam presentar a la moció, avui hi vull insistir, en això. Segreguin el corredor de mercaderies del corredor mediterrani de les rodalies. Segreguin. Ho segreguin. Facin un pla de segregació del corredor de mercaderies de les rodalies. Perquè aquí portem lamentant-nos que, per culpa de la falta d'inversió de fa vint anys enrere ?que vostè per fi ha reconegut i és d'agrair i que diu que rectificarà i ja ho veurem- portem 20 anys queixant-nos d'això i els usuaris porten 20 anys amb mal servei, i el que els falta encara! Però si no se segreguen les mercaderies..., en la nostra moció dèiem: 'Per fases'. Per fases, posant ciència, posant dades. Vostè va venir aquí al principi del mandat dient: 'Hem de posar objectivitat a les infraestructures'. Escolti, s'ha de segregar per fases d'acord amb el nivell de congestió d'aquelles vies. Però és que si no planifiquem això, senyor ministre, d'aquí a 20 anys seguirem tenint un mal servei de rodalies, perquè quan s'acabi el corredor mediterrani hi haurà un increment de demanda de trens de mercaderies i, en tots aquells trams on conviuen mercaderies i passatgers, hi haurà un caos que això d'ara serà per riure. Ministre, facin un pla de segregació de mercaderies, que serà l'eficiència de les mercaderies i serà la salvació de les rodalies en aquells trams que estan congestionats. I això passa a Barcelona en alguns trams i Adif ho sap. Passa també a València en alguns punts. Passa òbviament a Madrid i passa en altres llocs. Facin això, si us plau, perquè si no fan això, condemnarem de forma permanent a la ciutadania de Catalunya a un mal servei de rodalies.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«La senyora Granollers i jo som tan pesats amb l'Avant, perquè a Lleida és un servei imprescindible per a la gent que s'hi mou moltíssim i que va camí de semblar-se a rodalies, d'acumular defectes, falta de places, sobretot n'hi ha moltes per falta de places, com diem ella i jo a gairebé totes les intervencions. Miri, senyor ministre, una de les coses que no li accepto ?amb cordialitat, eh?- és quan vostè parla de Ferrocarrils de la Generalitat minimitza ?no ridiculitza, però gairebé- li treu tota la importància del món. Miri, no ho admetem de cap manera. Ferrocarrils de la Generalitat és una empresa que fa molts anys que funciona. Mou 100 milions de persones a l'any. Té una xarxa de 320 quilòmetres de via. Té uns serveis suburbans, interurbans, regionals, de mitja distància i de mercaderies i l'informen malament ?una altra vegada l'informen malament- en diverses de les seves línies conviuen els serveis de mercaderies amb el servei de passatgers. Això és un tema que em permetrà i, per acabar, expliqueu una qüestió que és prou important i que vostè em dona peu a això, però ho faré des d'un enfocament més general. Miri, nosaltres venim aquí a criticar a vostè o al seu govern o als governs del seu partit que han sigut antecessors seus doncs perquè hi ha hagut un càstig inversor a Catalunya, perquè no s'han complert els pressupostos. A Madrid, de mitjana, s'han complert més de 120 % cada any. A Catalunya, de mitjana, s'han complert entre el 30 i el 40 % de les inversions ferroviàries cada any, durant molts i molts i molts anys.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Acabo amb una menció ràpida al cas Avlo. El cas Avlo és espectacular. El fracàs tremendo de Renfe d'haver de retirar tot això, per uns problemes amb uns trens que volem saber si és un problema de materials, si és un problema d'un contracte mal fet a l'hora d'encarregar aquests trens, si és un problema de construcció. Hem de saber què ha passat amb això, però aquí, com sempre ho ha dit, també ho ha citat, la meva conveïna territorial, portaveu d'Esquerra, el que paga el pato sempre acaba sent l'usuari. Ella ha fet referència a que Lleida, per exemple, augmenta amb aquesta situació d'ara sense Avlo un 50 % el preu de Lleida a Barcelona. Però és que els de Figueres i Girona es queden a zero. Desapareix el servei. S'han quedat en res i molt bé, com ha dit la Inés Granollers, menys places a uns preus més alts. Per tant, un càstig una vegada més per als usuaris. Molt ràpidament també corredor mediterrani ?acabo, no arribaré al minut que han arribat alguns altres portaveus d'escreix- corredor mediterrani passa el mateix: Invertir en el corredor central, el corredor mediterrani de mercaderies, inacabat. Fa 33 anys va arribar el Madrid-Sevilla. Trenta-tres anys després, València i Barcelona, la segona i la tercera ciutat en importància, no tenen connexió amb alta velocitat i el corredor no està acabat. Hi ha un munt d'iniciatives que ha fet el nostre grup, ministre, amb una proposició no de llei i amb una moció que són propostes raonables, que ajuden a resoldre els problemes i que estan pensades perquè puguin ser viables. Home, l'altre problema és que vostès tampoc no han atès totes aquestes propostes que hem fet des de Junts per Catalunya i, per tant, el nostre grup, evidentment, no pot estar satisfet amb la seva gestió.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Aquí nosaltres diem ?ho vam dir fa un any i celebrem que Comissions Obreres, que en sap, s'afegeixi aquesta idea- vam dir que és un servei que s'ha de traspassar, que es pot traspassar i que té totes les condicions perquè es pugui fer. De moment, nosaltres pensem que el que s'està fent és tapar forats. És, sí, evidentment invertirà més, sí, segur que sí, perquè és invertir menys és impossible. Perquè a més a més ja estan reconeixent el problema. Però cal revertir tota aquesta situació. I també un últim recordatori, un últim exemple del que representa tot aquest dèficit inversor i de com, senyor ministre, no en tenim prou amb que ens digui: 'Sí, sí, nosaltres ja ens hi posem'. Miri el cas de l'R3. L'R3 és una de les línies que està tenint més incidències amb obres i de tot tipus. L'R3 és un projecte, el desdoblament de l'R3, de fa 20 anys enrere. Ara fa quatre anys que està en obres i ja en porta dos d'endarreriment. Doncs bé, el ritme inversor que vostès porten, l'R3 no acabarà les obres del projecte de fa 20 anys fins d'aquí 10 o 15 anys. Al ritme que estan fent vostès als estudis informatius i redactant els projectes constructius i fent les obres, com a mínim deu o quinze anys. I, per tant, no ens val de dir: 'Ja fem tot el que es pot fer'. No, no és veritat. Es podria fer més i es podria anar més ràpid per revertir tot aquest dany.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Li donaré algunes dades noves perquè li vaig donar dades d'anomalies també comparades amb Madrid, per cert, on havia per deu d'anomalies a Catalunya en relació amb les anomalies de Madrid. Miro també els senyors del PP. Aquest estiu mateix, dades noves, un estudi d'un important mitjà de comunicació a tres o quatre línies importants, les més importants. Hi ha hagut 249 incidències no relacionades amb les obres. Hi ha hagut la cancel·lació, senyor ministre, entre juliol i agost, en aquestes línies, l'R4, R2 sud, R3, R1 i R2 nord, 1500 trens anul·lats, cancel·lats. Per tant, 1500 trens cancel·lats, 249 contratemps, incidències. I de totes aquestes incidències, aquest mitjà de comunicació fa un estudi i al final el 90 i pico% de totes elles són o per avaries dels trens o per avaries de les infraestructures. I per això jo li deia a la comissió i ho vull repetir aquí, perquè és molt greu, que el que no pot ser és que surti el representant de Renfe en ple estiu ?quan passa tot això- i els ciutadans que es queden tirats perquè, a més a més, no hi ha autobusos per substituir els trens, surti el representant de Renfe i digui: 'No, és que és clar, quan les anomalies són planificades, doncs ja ho tenim tot previst i tenim els autobusos. Quan són incidències sobrevingudes, costa més'. Costa més? Però si porten 25 anys d'incidències quasi diàries! Com pot dir un representant de Renfe que 'clar, és que costa més'? Però per favor, això en una empresa privada, una persona així la destitueixen d'avui per demà.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Vostè va dir un dia que feia poc que era ministre i que havia d'assumir la responsabilitat de la seva gestió. Té un cert sentit que ho digui, però nosaltres repetim aquelles dades d'AIReF que ja, jo crec que ja li cansen a vostè, per posar en evidència que vostè ha d'assumir també la part de responsabilitat de tants governs socialistes que hi ha hagut durant tots aquests anys. Especialment aquest estudi d'AIReF parla de l'any..., del període del 1990 a l'any 2018. El 2018 no és tan lluny. És aquí a prop. I vostès porten set anys governant ja. Per posar en evidència aquest dany inversor, aquest càstig inversor, com per exemple, diu aquest estudi que el 47,8 de les inversions que es van fer en aquest període amb rodalies a tot l'Estat espanyol es van fer a Madrid i el 16,8 es van fer a les rodalies de Catalunya. Aquest estudi d'AIReF, que és una autoritat pública de l'Estat. Però aquestes dades, senyor ministre, que li molesten una mica, li repeteixo i li repeteixo per també posar en evidència al Partit Popular. El Partit Popular, que no para de presentar iniciatives, perquè vostè comparegui per retreure-li els problemes que hi ha a la xarxa. Perquè de tots aquests anys el Partit Popular també en té molta responsabilitat, molta. Però a més a més, perquè crec que ahir o abans d'ahir vaig llegir unes declaracions d'un responsable del PP de Madrid ?no sé quin, m'és igual, si era l'Ayuso, si era el conseller, no ho sé- que deia: 'És que a Madrid també volem les inversions que està fent el ministeri a les rodalies de Catalunya'. No teniu vergonya! Potser li digueu aquesta persona del PP de Madrid, sí, sí, li entregueu aquest informe i li pregunteu si sap llegir i que se'l miri. I que se'l miri, eh? De l'any, com ja he dit 2018 fins al... perdó, de l'any 1990 fins al 2018, el 47,8 % a Madrid i el 16,8 a Barcelona. I vostès en tenen una responsabilitat bastant important. Per tant, ja n'hi ha prou de mentir i de fer demagògia amb aquest tema.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Gràcies, senyora presidenta. Senyor ministre, efectivament, com vostè diu, va comparèixer el dijous passat a la Comissió. Per tant, es van tractar molts temes allà. Avui vostè ha preferit parlar de transport aeri, de qüestions jo crec que una mica avançades del debat de la llei de mobilitat sostenible, que recuperarem ?com el tema del mapa concessional d'autobusos- però nosaltres ens centrarem en el tema del ferrocarril, perquè nosaltres considerem a Catalunya és la nostra prioritat, perquè és un panorama, no es resolen els problemes, no arriba el bon servei. La solució no té un termini curt. I en tot cas, el que sí que farem és simplificar i reduir aquells aspectes que hem comentat en altres moments i afegir informació nova que reforci les inquietuds que tenim. I tornar-li a preguntar o a fer plantejaments sobre algunes qüestions que a mi em sembla que valdria la pena que el ministeri es mullés una mica i concretés la seva posició. Bé, d'entrada ja n'hem parlat tantes vegades, les rodalies és un sistema col·lapsat, amb un mal servei. La veritat és que la gent està indignats. Nosaltres no estem disposats a normalitzar aquesta situació, que fa molts anys que dura però que continua durant. Vostès, durant moltes ocasions, han negat el problema. Han dit que exagerem, que som uns demagogs, que és per culpa dels que tiren pedres o dels que roben cable ?després donaré algunes dades noves sobre tot això- però la veritat és que el problema segueix sent pràcticament el mateix cada dia. Ara que els responsables sindicals s'han reunit en una església, sembla ser ?he llegit una notícia d'ahir- podríem dir que les rodalies a Catalunya és com el viacrucis dels ciutadans de Catalunya, perquè és que cada dia ple de dificultats.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Garantizará que el sistema público de prestaciones sea equitativo y justo para toda la ciudadanía?
«La jornada laboral de 37 hores i mitja que ja gaudeixen els treballadors públics o de grans empreses. Junts diem que estem d'acord amb la idea, però la realitat és molt dura per a petites empreses, autònoms, petits pagesos i ramaders que no suportarien el cost d'aquesta mesura. Tots farts d'un sistema que sembla que vulgui que pleguin i que quedin només grans empreses, molta burocràcia, controls fiscals i laborals exhaustius, costos creixents. Nosaltres els defensem, perquè són la base de l'economia de Catalunya i perquè representen la cultura de l'emprenedoria, del treball i de l'esforç. Els petits pagesos i ramaders que estan plegant farts de les dificultats de les administracions i de no guanyar-se prou bé la vida. Moltes d'aquestes explotacions queden en mans de grans grups inversors. Aquests pagesos petits porten anys alertant de que es produeix frau en els permisos de paternitat dels temporers i que augmenten exponencialment. L'Administració els concedeix la prestació amb una sol·licitud feta a mà, de vegades amb lletra il·legible i amb un segell de goma que no acceptarien a ningú de nosaltres. De vegades en demanen un darrere l'altre perquè diuen que són polígams al seu país, quan aquí la poligàmia no és legal. Es detecta frau en la documentació i treballadors que es queden i s'ofereixen a treballar en negre, al mateix pagès o a un altre. Totes les organitzacions agràries, totes, ho denuncien. Al pagès li costarà trobar substitut, pagarà 240 euros al mes de cotitzacions i l'administració pagarà una prestació a una persona que, si no torna al seu país per exercir la paternitat on hi ha la mare i el fill, no l'hauria de cobrar perquè no la pot exercir. L'Administració està exigint que aquestes sol·licituds estiguin validades per consolats i ambaixades, com diu la llei?»