Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
675 declaraciones · página 11 de 23
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales, regulatorias y de adquisición pública para asegurar el derecho...
«Òbviament, des de Junts per Catalunya, òbviament, com tots els grups d'aquest hemicicle, compartim la preocupació per aquest repte, problema enorme. Però també cal, a l'hora d'avançar, doncs, parlar amb claredat. I la majoria de les coses, la gran majoria de les coses i de les polítiques que s'han intentat aplicar aquests darrers anys a partir de la llei d'habitatge espanyola, doncs, no han funcionat. No han funcionat. I si això no és que no es reconeix, no avançarem. Aprofito per un tema que em té molt preocupada i ho dic ara a la bancada socialista, no?, perquè, bé, quan els que ens dediquem a cada comissió, doncs, les dades del que passa amb la nostra comissió les anem seguint. I jo vaig seguint la que publica la Generalitat de Catalunya respecte el preu de l'habitatge i els números de contractes que sortien trimestralment, trimestralment i jo cada quinze dies, cada deu dies ho vaig mirant. I abans sortien trimestralment, però ara resulta que el partit, el PSC, doncs, l'última que han publicat és la del primer trimestre. No han publicat ni la del segon ni la del tercer. Han publicat la del primer, que els ha ajudat a dir: Estem començant a frenar una mica el preu. Hem de sospitar en alguna cosa que no s'estigui publicant el segon o el tercer trimestre? Perquè a mi ara ja m'està fent començar a sospitar. Ho dic perquè com que alguns, doncs, se'n senten molt honorats de que bé que està funcionant, no sé. Espero que no tinguem cap sorpresa desagradable perquè m'està sorprenent moltíssim.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2025, de 23 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes contra el genocidio...
«Per últim, no podem deixar de denunciar la doble vara de mesurar amb què sovint actua l'Estat espanyol. No pot erigir-se en l'exemple moral mentre manté relacions també comercials, també armamentístiques amb Turquia, que reprimeix el poble turc; amb el Marroc, que aixafa el poble sahrauí; amb l'Azerbaidjan, que ha expulsat la població armènia de l'Alt Karabakh; ni mentre estreny vincles amb la Xina, ignorant la repressió sistemàtica contra els uigurs, per exemple, que recordo que més d'un milió de uigurs han estat internats en camps de 'reeducació', sotmesos a tortures i a treballs forçats, i la persecució, per exemple, de la dissidència a Hong Kong, on la Llei de Seguretat Nacional ha servit per empresonar periodistes, dissidents, joves i silenciar absolutament la llibertat d'expressió. I mentrestant, el Govern espanyol, celebrant el reforç del diàleg estratègic amb Pequín i multiplicant les missions comercials. Aquesta incoherència deslegitima una mica el discurs d'alguns i els deixa sense autoritat moral per donar lliçons sobre drets humans. En definitiva, senyories, no dubten ni una mica sobre si és el moment avui d'aprovar aquest decret? No es plantegen que avui potser és el moment de donar marge a la pau i de permetre...?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2025, de 23 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes contra el genocidio...
«El món n'és ple, d'injustícies on el dret internacional es vulnera impunement i la coherència ens obliga a condemnar-los totes, vinguin d'on vinguin. Totes les víctimes mereixen reconeixement i totes les violacions dels drets humans mereixen condemna, totes. Només des d'aquesta mirada completa que rebutja tant el terrorisme com, òbviament, la desproporció, podrem avançar cap a una pau veritable, sostenible i justa per a tothom. En tot cas, Junts per Catalunya sempre hem defensat i ho continuarem fent els drets humans. Nosaltres sí, els defensem tots i els de tothom, com a principi irrenunciable de la nostra acció exterior. Per això ja fa una setmana que vam donar..., unes setmanes que vam donar suport a la tramitació d'una proposició legislativa per dotar de més transparència i més control democràtic la transparència d'armes. Hi vam votar a favor. Avui ningú no pot tenir cap dubte que Junts assumeix arreu el seu compromís actiu amb la pau. Ara bé, és cert que no podem obviar que el reial decret que se'ns presenta té mancances clares, senyor ministre. El principal és que el seu article 1 -s'hi han referit molts- acaba convertint-lo, la veritat, en un brindis al sol, fum polític més pensat per al titular que no pas pel resultat. D'altres aspectes que tampoc són menors, que els plantegem: problemes competencials en matèria de consum i publicitat i incertesa sobre l'impacte en ports, alguns dels quals catalans, manca de seguretat jurídica per a les empreses, etcètera. Tots ells ja són motius suficients perquè aquest decret, si s'acaba tramitant, doncs, ho hagi de fer com a projecte de llei.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Jo, permeti'm acabar perquè veig que se'ns està fent el temps curt, en què Catalunya ja té les eines, entenem nosaltres, i el criteri per regular aquesta matèria i el que cal sempre és més confiança i respecte a l'autogovern, no noves lleis estatals que recentralitzin allò que està legislat des de la proximitat. Altra cosa és si es regulen altres coses que no estan regulades i que corresponguin exclusivament a l'Estat, que aquí, doncs, òbviament s'ha de treballar aquí. I acabo. I això segurament no va per vostès ni per tots els partits nacionalistes d'aquesta cambra, però em veig obligada a dir que cada vegada que el Congrés aprova una llei que envaeix les competències de Catalunya no és només una qüestió jurídica, òbviament. És una qüestió de respecte institucional i de dignitat política, al nostre entendre. I Catalunya mai pot ser vista com una delegació administrativa. Catalunya és una nació amb les seves institucions pròpies, amb un Parlament que legisla, amb un govern que actua i amb una ciutadania que vol decidir el seu futur. Per això, Junts per Catalunya se'ns han plantejat tants dubtes a l'hora de donar suport o no l'admissió a tràmit d'aquesta proposició de llei. No perquè no vulguem evitar el frau -que ho volem- ni perquè no ens preocupa profundament les dificultats per accedir a l'habitatge -que ens preocupen- sinó perquè no acceptarem mai que es faci a costa del nostre autogovern ni del respecte a les nostres competències.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Aquesta proposició estableix un règim bastant complet de publicitat, però també de contractació, de verificació prèvia de llicències i de sanció. Tots aquests àmbits a Catalunya ja estan regulats, amb normes pròpies, que funcionen -he de dir- amb certes distorsions o certs desajustos que han de ser solucionats pel mateix Parlament català i que, a més, han estat fins i tot convalidades quant a si eren competències pròpies i exclusives pròpies de Catalunya i no pel mateix Tribunal Constitucional. Per tant, no hi ha dubte que són competències exclusives. A Catalunya fa dècades, anava a dir anys, no, dècades, que estem legislant en matèria d'habitatge i en matèria de turisme, des del Decret 75/2020 de turisme, que ja defineix què és habitatge d'ús turístic, en regula els requisits, la inscripció en el Registre de Turisme i el règim sancionador. En matèria de publicitat, el codi de consum, que ja garanteix també la comprovació de la publicitat veraç i que permet sancionar a plataformes, per exemple, que és el que vostès cerquen amb aquesta proposició legislativa, o amb la llei 13/2002 de turisme de Catalunya, que ja establia l'obligatorietat de la llicència, el règim sancionador corresponent. Ens preocupa el règim sancionador.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a tothom. A veure, primer de tot, el que voldria fer és reconèixer que aquesta és una proposta legislativa que es veu treballada i que és rigorosa i que parteix d'una preocupació legítima i compartida per nosaltres, és a dir, que tracta d'evitar el frau i de garantir que l'activitat publicitària amb habitatges d'ús turístic sigui més transparent i ordenada. Junts per Catalunya compartim aquesta inquietud i valorem l'esforç que s'hi ha dedicat, que es veu que ha estat molt ingent. Ara bé, també permeti'm que els digui, i ja ho dic a l'avançada i amb tot el respecte, que la invasió competencial -que veig que nosaltres no som els únics que també la fem palesa en aquesta cambra- doncs que la invasió competencial que planteja aquesta proposició de llei, tot i que segur que no és en absolut la seva voluntat, doncs, pot acabar convertint aquesta proposició de llei en què hagi de superar una qüestió una mica insalvable. Però anem per passos.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«Ja per acabar, el 2021 -recordem-ho-el Congrés va deixar de considerar els animals com a coses en la llei hipotecària i en la llei d'enjudiciament civil, com ho havia fet el 2006, fa gairebé 20 anys, el Codi Civil català. Per tant, aquesta sensibilitat existeix, només cal trobar-la. I ho hem de fer en memòria d'activistes com la Jane Goodall i recordant que, enmig de temps de guerres i de crueltat extrema, només ens salvarà de nosaltres mateixos la capacitat de posar-nos en el lloc dels altres. Per tant, fent com ella: inspirem esperança i transformem-la en acció. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes. Antes de nada, bienvenidos los miembros de la plataforma 'No es mi cultura', que nos acompañan y que representan a los más de 715 000 ciudadanos y ciudadanas que han firmado en todo el Estado español y que han dado apoyo a esta ILP. Querría empezar mi intervención con un recuerdo a Jane Goodall, que nos dejó el pasado 1 de octubre después de 91 años de lucha, hasta el último día, en favor de los derechos de los animales. Tuve la gran suerte de conocer a Jane Goodall, la primatóloga británica, y de compartir algunas conversaciones en mi etapa como periodista. Jane Goodall ha sido uno de los liderazgos más importantes del cambio social positivo, una de las grandes influencias, de las más grandes influencias del cambio social positivo en lo que tiene que ver con la defensa y el respeto de los derechos animales y su conservación. Y su lección es especialmente válida en momentos como el actual, en los que la falta de empatía, el odio y las guerras ponen a prueba la confianza en la humanidad. La señora Goodall nos ha ayudado a concienciarnos de la importancia de la conservación, como decía, desde el respeto hacia los animales y la naturaleza. Nos ha ayudado a entender que, como nosotros, los animales son seres con capacidad de sentir emociones. Pues bien, Jane Goodall hizo sentir su voz contra la tauromaquia, y lo hizo aquí, en el Congreso de los Diputados. En el año 2013 firmó una carta en contra de la declaración de las corridas de toros como bien de interés cultural. Jane hablaba de forma directa, valiente, con mensajes fáciles de entender, y nos decía: Si yo fuera toro, no querría formar parte de este espectáculo. Y nos recordaba: Los toros tienen capacidad de sentir, esto está probado científicamente, y la manera de acabar con ellos después de torturarlos no debería ser declarado nunca patrimonio cultural de ningún Estado.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«L'any 2010, Catalunya, pionera a l'Estat en defensa dels drets dels animals, va aprovar una llei que prohibia les curses de toros. L'extrema dreta i la dreta, el PP, la van portar al Tribunal Constitucional i van promoure, en resposta, una iniciativa legislativa popular, per considerar que les curses de braus com a bé d'interès cultural; una ILP que va quedar força lluny de la que debatem avui, però malauradament una ILP que va fer la feina, perquè el 2016 el Tribunal Constitucional va fer servir aquest blindatge jurídic de patrimoni cultural per anul·lar la prohibició catalana, una prohibició que va sortir -recordem-ho- del Parlament de Catalunya, on hi ha la sobirania del poble català. A Catalunya, però, les places de toros ja s'havien convertit en l'escenari de concerts o en un centre comercial. No van poder, per tant, revertir l'efecte de la llei catalana, però sí, però sí que van lesionar les nostres competències en matèria de cultura i espectacles públics, en l'article 141 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per això, estem a favor d'aquesta iniciativa, perquè volem que les competències retornin plenament a la Generalitat i als municipis. Volem decidir nosaltres i no que decideixin sobre la nostra cultura o sobre els drets dels animals a Catalunya des de Madrid. No volem que l'Estat pugui invocar l'interès cultural per bloquejar, per tant, decisions autonòmiques en aquest àmbit. L'anul·lació del que va aprovar el Parlament va ser una mostra més de la recentralització i del menyspreu a la sobirania catalana. Per tant, la derogació de la Llei 18/2013 permetria recuperar la capacitat de decidir a Catalunya sobre la vigència o no de les curses de braus, un espectacle que perjudica psicològicament els menors que hi assisteixen. Des del 2018, el Comitè dels Drets de l'Infant de Nacions Unides demana a l'Estat espanyol que no es permeti que els infants i els adolescents participin i assisteixin a aquests esdeveniments taurins per la violència extrema que hi ha. Considerar els toros patrimoni cultural no deixa de ser una trava en aquest sentit.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la defensa de la Ministra de Igualdad de las víctimas...
«La moció d'avui demana que el Congrés aprovi la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, i també que el president del Govern espanyol la destitueixi del seu càrrec. I aquest matí també han demanat la dimissió del ministre de Justícia, Bolaños, per no haver actuat, malgrat conèixer el problema fa uns mesos. Nosaltres volem tenir primer tota la informació, totes les dades, també, com es demana avui les dades sobre excarceracions i reduccions de condemna que hi ha hagut entre la publicació de la llei del només sí és sí i la seva modificació posterior. A Junts sempre estem a favor de treballar des de les dades i no des de la demagògia. Prou d'opacitat, però. Prou d'opacitat. Actuïn en veritat, amb transparència i assumpció de responsabilitats, perquè quan es tracta de protegir les dones no hi caben ni excuses, ni silencis, ni tampoc campanyes d'aparador que amaguen errors que poden costar vides. Perquè recordin, el feminisme salva i el masclisme mata. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Nos piden normalmente que hagamos un minuto de silencio y hay 1322 víctimas en este contador maldito y machista que se puso en marcha en 2003 y que nos ha robado madres, hijas, hermanas, amigas. Ante esta cifra, el Ministerio de Igualdad hace campañas de concienciación. La última la protagonizó este mes de septiembre el actor Paco León. Paco nos dice: Tener huevos es muy útil, porque puedes hacer tortillas, pero también para frenar la violencia de género. Paco invita a los hombres a demostrar que tienen huevos; huevos para enfrentarse, por ejemplo, a los conocidos que actúan de manera machista. Pues bien, en política hay una manera de demostrar que se tienen huevos u ovarios, una manera de demostrarlo, y es la transparencia. Este Ministerio de Igualdad, que ha puesto tantos huevos en su campaña, no los ha tenido a la hora de explicar, cuando tocaba, que el sistema de control telemático de los maltratadores ha sufrido graves disfunciones, errores que han podido poner en riesgo a algunas de las 4515 mujeres que necesitan la tecnología para saber si su maltratador se acerca; mujeres que viven con miedo, estresadas, pendientes de si salta la alarma; mujeres que necesitan las pulseras para demostrar los incumplimientos de las órdenes de alejamiento, que se han disparado en 2024. En Cataluña hay 80 dispositivos en caso de riesgo letal o de maltratadores multirreincidentes con el incumplimiento de las órdenes de alejamiento. Ante este hecho, es absolutamente inadmisible que la ministra de Igualdad mezcle este tema con la dana y se defienda diciendo que no han matado a ninguna mujer de las que han sufrido el problema de las pulseras, porque no olviden que siguen siendo víctimas, víctimas del miedo, víctimas de las amenazas, víctimas de la falta de transparencia de este Gobierno.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la defensa de la Ministra de Igualdad de las víctimas...
«Junts va donar suport la legislatura anterior a la llei del només sí és sí. Junts ha estat treballant, i ho saben, colze a colze en l'elaboració del Pacte d'Estat contra la violència de gènere. Però sense transparència no podran seguir tenint el nostre suport. En política, la transparència va per davant de les explicacions i no a l'inrevés. Demà, la delegada del Gobierno contra la violència de gènere, no la ministra, la delegada del Gobierno contra la violència de gènere, haurà de donar explicacions també per la falta de transparència i també ens haurà d'aportar dades, dades que arriben molt tard i que segur no compensen la por que hagin pogut patir les dones que han estat en risc. Si, com diuen els informes, hi ha hagut maltractadors que han pogut treure's la polsera o desconnectar-la sense fer saltar l'alarma. Si, com diuen els informes, hi ha hagut sobreseïments i absolucions d'agressors per la pèrdua de dades durant el traspàs d'informació entre l'anterior proveïdor de les polseres antimaltractament i l'actual. Si, com diuen els informes, les errades de geolocalització han servit als maltractadors per escapar-se de l'acció de la justícia. Si tot això ha passat, i volem saber-ho, és molt greu i ha de tenir conseqüències.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Es tractava de tenir les eines per crear un projecte de futur il·lusionant, d'esperança i de benestar compartit, on l'ascensor social funcioni per a una integració plena. Existeixen totes les condicions per a la delegació de competències a Catalunya en immigració, una realitat específica del fenomen migratori, una vocació i experiència de l'Administració de la Generalitat i un marc legislatiu sobre el qual es pot desenvolupar aquesta delegació. El que els acabo de llegir és l'exposició de motius de la proposició de llei per la delegació de competències a Catalunya. Una exposició de motius de la qual tothom parla aquí i a fora i la majoria no s'han llegit. Una exposició de motius que des del minut u Podemos ha titllat de racista i que ahir, juntament amb els dos diputats de SUMAR, van tombar afegint els seus vots als d'aquells que ens diuen que combaten, de PP i de VOX. Pensin bé tots sis contra qui va votar ahir, si contra el racisme o contra Catalunya? La resta i els que ens segueixen, jutgin vostès mateixos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué consecuencia tendrá la forma de hacer política del Gobierno?
«Doncs miri, senyora vicepresidenta. 18 d'agost, resposta seva si el Govern presentarà pressupostos: 'Rotundamente sí'. 1 de setembre, president Sánchez: 'Presentaré los presupuestos'. 18 de setembre, ministre d'Economia: 'Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos del 2026'. De veritat, senyora vicepresidenta? 2019: sense pressupostos. 2020: sense pressupostos. 2024: sense pressupostos. 2025: sense pressupostos. 2026: camina sense pressupostos i fixi's bé, la llei estableix que cada sis mesos vostès han de fer públiques les dades d'execució pressupostària per a cadascun dels territoris. Cada sis mesos per llei. Fa un any i mig, però que no les publiquen. Davant el seu incompliment van presentar recurs i el vam guanyar. I els van donar 10 dies per fer públic què han invertit vostès a Catalunya el 2024. Han publicat la informació que l'obligava la resolució? No. Han complert la llei? No. Per què no ho han fet, doncs? Doncs perquè vostès i nosaltres sabem que les dades d'execució del pressupost de l'any 2024 són desastroses per a Catalunya. Com ho van ser les dades del 2023, quan van invertir a Catalunya només un 45 % del que tocava i a Madrid un 212 %. 130 euros per habitant a Catalunya; 372 euros per habitant a Madrid. I el mateix el 2022, i el mateix el 2021. Sempre el mateix any rere any, ofegant Catalunya i inflar Madrid. I això, senyora vicepresidenta, és enganyar a tots els catalans que veuen com s'enfonsa l'Estat del benestar que tant va costar construir. Amb un transport públic precari, amb unes polítiques d'habitatge ineficients, amb uns serveis sanitaris insuficients, amb un pitjor servei educatiu i amb uns impostos creixents dia a dia. En definitiva, unes polítiques, les seves, que enfonsen cada vegada més la classe mitjana i treballadora de Catalunya. L'any passat ja li vam dir sense complir amb Catalunya no hi haurà pressupostos i no n'hi va haver. I no n'hi va haver perquè nosaltres vam tombar la seva proposta. Aquest 2026 creu que n'hi haurà de pressupostos?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la modificación del artículo 30.2 del RD 295/2009 referente a la solicitud de...
«Acabo ara mateix, president. Per això, en aquesta iniciativa nosaltres el que proposem primer que se sigui més estricte en el compliment de la llei, que es compleixi la normativa que avui ja està aprovada per llei, que es demanin el certificats als consolats i a les ambaixades dels països on han nascut aquests fills. Això ja ho preveu avui la llei i que, a més a més, el treballador que s'acull a la prestació de paternitat vagi a exercir aquesta paternitat, òbviament. Termino ahora mismo, presidente. Por eso en esta iniciativa lo que proponemos es, primero, ser más estrictos en el cumplimiento de la ley, que se cumpla la normativa que está ya aprobada por ley, que se pidan los certificados en consulados y embajadas de los países donde han nacido dichos hijos. Pues esto está previsto por ley a día de hoy. Y que, además, el trabajador que se acoge a la prestación de paternidad vaya a ejercer esa paternidad, obviamente.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Ja ho va dir el senyor Lesmes l'any 2017: 'La indisoluble unidad de la nación española del artículo 2 de la Constitución es el mandato jurídico directo que corresponde a garantizar al poder judicial junto al resto de los poderes del Estado, un deber para todos nosotros de inexcusable cumplimiento'. Queda clar, no? El mandato jurídico directo no és la dignitat de la persona, article 10. No són els drets fonamentals de la secció primera del capítol segon del títol primer, articles 15 a 29. No és, evidentment, tampoc la segona part de l'article 2 de la Constitució, que reconeix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions, sinó el mandat 'de inexcusable cumplimiento' és només la indissoluble unitat de la nació espanyola, un encàrrec que dona impunitat total per impedir qualsevol avenç democràtic, fins i tot com estem veient ara mateix, quan es tracta d'una norma amb rang de llei com és la llei d'Amnistia. I aquest encàrrec superior també té una traducció més menuda i és la que precisament aquesta proposta de reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que estem tractant ara, doncs, pretén fer front: un abús rutinari de poder i de dret contra les competències autonòmiques.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Cal reconèixer els oficis del diputat Legarda, doncs ja van ser útils per posar aquesta qüestió sobre la taula en la legislatura passada. I què va fer el Govern més progressista de la història? Ho va ignorar, ho va ignorar exactament, com han fet el PSOE i les esquerres espanyoles des del 2018, amb totes les reformes democràtiques. És per això que segueixen vius la llei mordassa o els delictes contra la llibertat d'expressió, l'enaltiment del terrorisme o les injúries a la Corona. L'única reforma democràtica que s'ha aprovat en aquests anys ha estat la llei d'amnistia i només perquè els vàrem obligar. Per cert, dissabte passat va ser el Dia Internacional de la Llibertat d'Expressió i Pablo Hasél continua a la presó. Val la pena recordar-ho. Tornant a la proposta del PNB, votarem a favor de la seva presa en consideració, perquè, com dèiem, és una mesura molt específica, gens doctrinal, com advertia el diputat Legarda, però útil, útil per fer front, almenys en els propers temps immediats en els temps immediats, per fer front a la interferència del poder judicial en l'autogovern. Una interferència de la judicatura que, val a dir, ha estat sempre emparada i coordinada amb altres estructures d'estat -concretament amb l'Advocacia de l'Estat, com s'ha fet referència- i sempre amb l'anuència, l'impuls en realitat, de tots i cadascun dels governs espanyols, els d'Aznar i Rajoy i els de González, Zapatero i Sánchez. Perquè tots els governs, tots, s'hagin omplert més la boca amb la bandera espanyola o menys, saben que les veritables estructures d'estat, la judicatura, l'advocacia de l'Estat, els alts cossos funcionarials, l'exèrcit, la corona -curiosament, tots els que es van posar molt nerviosos amb l'aprovació de l'amnistia- tenen sempre l'última paraula i la tenen perquè tenen una missió superior, que és vetllar per la continuïtat de la Constitució material d'Espanya, la Constitució essencial, aquella que pivota sobre la indissoluble unitat de la nació espanyola.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Compartim, evidentment, les prevencions -que expressava ara mateix el diputat Jon Iñarritu- al respecte dels precedents del Tribunal Constitucional, de l'experiència que tenim del Tribunal Constitucional en els últims quaranta anys. Des de la seva creació, el Tribunal Constitucional no ha estat un òrgan neutral, no ha estat un òrgan que respongui a l'objectiu pel qual va ser configurat a la Constitució espanyola, sinó que en la major part del seu temps ha estat un òrgan clarament polititzat. Tot i això, tot i això, estem d'acord amb la proposta presentada, perquè els tribunals ordinaris, per molt suprems que siguin, no poden ser els que decideixin la distribució competencial. Per això, hi votarem a favor. Per cert, amb relació a la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, també és necessari revertir les reformes del Partit Popular del 2015, unes reformes que, per combatre l'independentisme, van desnaturalitzar el Tribunal Constitucional. Em refereixo al recurs previ d'inconstitucionalitat per als estatuts d'autonomia i, sobretot, a l'atorgament al Tribunal Constitucional de capacitat coercitiva per executar les seves pròpies sentències. Un Tribunal Constitucional posant multes és una aberració conceptual que fa remoure a Kelsen en la seva tomba, una aberració que atempta contra la divisió de poders i la inviolabilitat del Parlament, i que despulla els parlamentaris i en especial els membres de les meses -com va experimentar en la seva pròpia pell la presidenta Carme Forcadell- els despulla, deia, els parlamentaris i els membres de les meses de la representació de la sobirania popular que ostenten.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«President, senyories, bona tarda. El Partit Nacionalista Basc presenta una iniciativa de reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que evidentment no hauria de ser necessària, però segurament ho és. És necessària i oportuna per resoldre, almenys en el mentrestant -com deia el diputat Jon Iñarritu- els problemes en la resolució de qüestions competencials que impedeixen l'activitat normal de l'administració autonòmica. Una proposta aparentment tècnica, però que en realitat delata les mancances democràtiques del poder judicial espanyol, que fa com si l'Estat continués sent l'estat centralitzat del règim franquista i no un Estat plurinacional i descentralitzat, i que interfereix sistemàticament en les competències i l'autogovern de les nacions històriques com la catalana o la basca. La proposta es concreta, com explicava el diputat que l'ha defensat, el senyor Mikel Legarda, en afegir una instància constitucional per la via d'un recurs subsidiari de delimitació competencial davant les resolucions judicials que s'han dictat en recursos contra els acords de les comissions mixtes de transferències i de les juntes de seguretat. L'objectiu és ben simple, és lògic i racional: És garantir que en aquests casos, en aquests supòsits, la darrera decisió no l'adopti un tribunal ordinari, sinó que l'òrgan competent en matèria de distribució competencial, que és el Tribunal Constitucional, sigui l'encarregat d'adoptar aquesta darrera decisió.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«I acabo. El país, Catalunya, no necessita més soroll, necessita solucions i necessita capacitat de gestió. L'Estat espanyol no ha volgut o no ha pogut controlar aquest fenomen. Ho volem fer nosaltres. Si l'argument és que no poden traspassar les competències perquè els catalans som uns delinqüents o perquè els catalans som uns racistes, aquesta serà la prova del cotó que és tan anticatalana i centralista l'extrema dreta com ho és l'extrema esquerra. Sempre escullen l'extrema Espanya. Hi ha motius de sobres perquè aquesta llei tiri endavant. Però és possible que la llei no sigui el problema i el problema real és que qui demana i qui està demanant aquesta llei és Catalunya. Moltíssimes gràcies i visca Catalunya lliure! Gracias, presidenta. Cataluña ha sido, es y será un país de inmigración. Las olas migratorias forman parte de la historia de Cataluña desde sus orígenes, y quien niegue esa realidad no tiene ni idea de lo que es Cataluña. Quien niegue esa realidad también está negando a Cataluña. Y somos muchos los hijos de este fenómeno migratorio. Pero hoy el país sufre las consecuencias de una mala gestión por parte de los que han tenido y tienen hoy las competencias, los diferentes gobiernos españoles, y una mala gestión y la negación del problema han llevado al colapso.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«I vaig acabant. Això que han fet alguns fins ara, el no intervenir o el donar l'esquena al problema o dir racistes a Junts per presentar una llei per la delegació de competències, això és deixar la porta oberta al col·lapse, els populismes extrems. És radicalitzar la societat i és destruir l'estat del benestar de Catalunya que tant ha costat construir als nostres avis i als nostres pares. És, i en som conscients, un debat complex i és molt més còmode tirar eslògans electorals i desqualificar que no pas fer propostes realistes i arriscades que, per explicar-les, fa falta una mica més que una pancarta o un vídeo de Tik Tok. El que pot passar avui és que el populisme dels dos extrems coincideixin en un punt: negar que Catalunya tingui les competències per fer allò que no ha sabut o no ha volgut fer el Govern espanyol, que és solucionar problemes. I aleshores quedaria clar que cap dels populistes extrems vol que exercim les competències, perquè exercir competències vol dir solucionar els problemes. Si no hi ha problemes, no tenen relat i, si no hi ha relat, no tenen vots. Vull pensar, però, que Podemos no preferirà que les competències en immigració puguin quedar en mans de VOX i no en mans dels catalans. El veritable progrés és donar a Catalunya les eines per gestionar la immigració i assegurar-ne la integració. Aquesta és la manera de frenar els extrems. El veritable conservadorisme és negar-li aquestes eines a Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«La supervivència de la nostra identitat no està garantida, sobretot per l'enorme impacte que aquest fenomen té en la llengua catalana, que, com tots vostès saben, és un factor de cohesió i d'integració social absolutament extraordinari. Fa vint anys, el 46 % dels ciutadans de Catalunya tenien la llengua catalana com a llengua habitual. Avui només un 32,6 %. A Barcelona ciutat hi ha districtes en què en els darrers anys l'ús del català ha caigut per sota del 20 % de la població. Hi ha molta demagògia, molt soroll, moltes mentides, molts interessos electorals, però no hi ha ni una sola proposta sobre la taula. L'única, aquesta llei que es vota avui. Així que, si els importa una mica Catalunya, si els importa una mica la gent i si els importa una mica el benestar dels ciutadans, no la malbaratin. La llei que avui es debat és clara i ho torno a explicar perquè sembla que per a alguns no queda prou clar quin és el debat avui. Aquest no és un debat sobre les polítiques concretes que s'han d'aplicar en matèria d'immigració. Si els CIEs es tanquen o no, si les polítiques són més o menys dures, això ho decidiran els catalans. Ni vostès, ni avui ni aquí. El debat avui, senyors del PP, senyors de VOX i senyors de Podem, és si Catalunya ha de disposar o no de les competències en matèria d'immigració. Sí, el que estem proposant és més autogovern, més poder polític per a Catalunya, que és exactament el que preveu l'article 150.2 de la seva Constitució: la possibilitat de delegar competències. Parlem que Catalunya tingui competències per gestionar tots els permisos de residència i de treball, estades acadèmiques, residència temporal i de llarga durada, renovacions i extincions; atorgar residència temporal si es compleixen els requisits, iniciar i finalitzar procediments d'expulsió, gestionar permisos de treball, contractar en origen, tenir control des de l'arribada fins a la inserció al treball. En matèria de seguretat, la Generalitat assumirà competències en règim sancionador i expulsions. La Generalitat resoldrà casos ordinaris. La Junta de Seguretat de Catalunya, els casos de delictes greus. Parlem també d'un augment de 1800 efectius dels Mossos d'Esquadra per assumir funcions que ara fan la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil: control de fronteres, immigració i tràfic de persones i competències en els CIEs, entrega de documents NIEs i TIEs. S'inclou un traspàs de serveis, funcionaris i recursos i la possibilitat que els ajuntaments tinguin un paper clau en el procés d'acollida i d'integració. És a dir, les competències que ara té Espanya, que les passi a tenir Catalunya. Els deures i els valors seran els catalans i l'Estatut i el català com a referència. I m'agradaria preguntar-li al senyor Iglesias si creu que la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya és racista per voler que Catalunya tingui les competències, si ho és la gent del PNB, si ho és la gent de SUMAR, que hi votarà a favor, o si ho és el Partit Socialista per haver negociat, tancat i registrat i defensat avui aquesta delegació de competències.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«Gràcies, presidenta. Catalunya ha estat, és i serà país d'immigració. Les onades migratòries formen part de la història de Catalunya des dels seus orígens. Qui negui aquesta realitat no té ni idea del que és Catalunya. Qui negui aquesta realitat nega també Catalunya. Són molts els fills d'aquest fenomen migratori, però avui el país pateix les conseqüències d'una mala gestió per part dels que han tingut i tenen avui les competències, els diferents governs espanyols i una mala gestió i la negació del problema han portat al col·lapse. I aquesta llei que avui es vota ens permetria a Catalunya augmentar el nostre autogovern i poder fer una gestió eficient i de proximitat, i també controlar l'actual desbordament, perquè les dades són molt clares. Els darrers quinze anys, un de cada quatre immigrants arribats a Espanya s'ha instal·lat a Catalunya. Hem passat de la Catalunya dels sis milions a la Catalunya dels vuit milions. En les darreres dècades hem assumit més de dos milions de persones i el país i els serveis han quedat saturats. A principis dels anys noranta la població estrangera representava el 2 %. Avui representa gairebé el 19 %, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea, que és del 9,6, i cinc punts per sobre de la mitjana espanyola, que és del 14 %.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Després venen dos altres punts que aquí se'ns plantegen molts més problemes. El tercer, perquè és una invasió clara, flagrant de les competències de la Generalitat de Catalunya i, per tant, no hi donarem mai suport. Ja saben vostès que sempre ho fem així. I el quart ha estat redactat amb molt poca gràcia, perquè, per una banda, parlen de les ocupacions i que siguin desallotjades, les persones que ocupen, en 48 hores. Saben que nosaltres hem presentat la nostra pròpia llei antiocupacions i que també parla de reduir els terminis per desocupar les vivendes ocupades. Però en canvi, també parla de les inquiocupacions i que també siguin desallotjats en 48 hores. I això, òbviament, ni és factible, ni és honest, ni és just, perquè les persones que estan pagant un lloguer i que no el puguin pagar, doncs s'han de trobar d'altres fórmules per donar-hi sortida, per no perjudicar als propietaris, però no és el desallotjament en 48 hores. Per tant, de cap manera els hi podríem donar suport a això.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Moltes gràcies, presidenta. Moltes gràcies i bona tarda a tothom, de nou. Avui el PP ens presenta una moció que, en definitiva, no té força executiva, força jurídica executiva, però que en el fons ve a marcar el posicionament de cadascun dels grups que estem en aquest hemicicle, no? El primer punt que plantegen és una crítica a la llei estatal de la vivienda. Una crítica que nosaltres compartim, per això no hi vam donar suport en el seu moment i que, òbviament i clarament, es veu que els efectes que estan tenint no són els desitjats, segurament, no? Perquè, vaja, ara la ciutadania considera que no s'està fent la feina. Serà així. Per altra banda, ens sembla adequat que s'estableixin -perquè nosaltres també ho hem estat reclamant, ho hem presentat en diverses ocasions- que s'estableixin determinades mesures fiscals que puguin ajudar al foment i a la promoció de més habitatge públic, no? Nosaltres estem d'acord. També de l'adquisició o l'accés a l'habitatge per part de joves i que es puguin emancipar a una edat raonable, no com ara que és a més de 30 anys. I, per tant, en aquest sentit, doncs òbviament nosaltres ho compartim, perquè també ho estem demanant.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Bé, deia que aprofito per fer alguns altres comentaris més en el sentit següent. Nosaltres, quan vam intervenir en la primera votació aquí al ple d'aquesta llei, vam dir que ens havíem plantejat una esmena a la totalitat contra aquesta llei, perquè nosaltres estem totalment en contra d'aquest model de gestió aeroportuària tan centralitzat i que no permet incorporar els interessos territorials, la descentralització, l'autonomia política que correspon en el cas de Catalunya, claríssimament; tampoc en els altres territoris. La portaveu del Partit Nacionalista Basc n'ha fet referència en la seva intervenció. I aprofito que vaig fer aquell comentari que ens vam plantejar una esmena a la totalitat, tot i que és veritat que amb una llei de navegació i seguretat aèria ben bé no és una llei de gestió aeroportuària. I, per tant, vam decidir, doncs centrar-nos amb el que la llei estava proposant en aquell moment. Però sí que vull aprofitar el següent, a tomb de la intervenció de la portaveu del Partit Nacionalista Basc. Nosaltres vam recolzar les esmenes, senyora Nerea, en representació del PNB, vam recolzar la seva esmena aquí al Congrés com a mínim; al Senat ja no ho sé, però al Congrés sí. Perquè nosaltres, l'objectiu que nosaltres tenim per a la gestió, per a la descentralització de la gestió aeroportuària, evidentment, és la independència per al nostre país i la titularitat plena de tots els aeroports de l'Estat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«També vam presentar una esmena que es va incorporar per simplificar i promoure l'aprovació de UTEs PBM, Performance-Based Navigation, per a operacions d'emergències, per fer-les més segures. També que les servituds aeronàutiques analitzin les limitacions de les activitats del seu entorn, com he dit abans, amb una visió que permeti la compatibilitat. Jo aquí li vaig dir l'esmena Organyà com un centre de parapent de nivell mundial de nivell internacional, doncs resulta que estava continuadament condicionada per l'activitat aèria i, finalment, hi ha solucions tècniques que ho poden fer compatible, etcètera. Bé, la qüestió és que, com dic, és una esmena... És una llei relativament tècnica en la que vam incloure algunes d'aquestes qüestions. Una altra de les qüestions que vam introduir, que per nosaltres era de la màxima importància. I aquí faig una petita pausa és... Presidenta, aquí no em surten els números del temps i vaig una mica despistat. Gràcies. Quan jo parlava de la intermodalitat dels aeroports, nosaltres vam posar en evidència que la connexió en alta velocitat de l'aeroport de Barcelona havia de ser una prioritat. No podia ser que estigués un projecte a mitges, mig construït des de feia vint anys enrere, aturat i paralitzat i, per tant, que s'activés aquest projecte de connexió de l'alta velocitat amb l'aeroport del Prat de Barcelona. Aquí hi va haver un acord amb el grup del Partit Socialista, del Govern, el grup majoritari del Govern, però també els he de dir que estem molt amatents a com s'està desenvolupant això i amb quin calendari s'està desenvolupant, perquè es compleixi el que realment es va incorporar, que realment és una prioritat i que realment els calendaris i l'execució es fa amb la celeritat que correspon a una prioritat; que no torni a passar allò de sempre que ja s'està construint el de Barajas i amb això ja deu ser que està tot resolt.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, volia fer una intervenció relativament breu, però aprofitaré per parlar d'aquesta qüestió des d'enfocaments diferents. En tot cas, és una llei, com s'ha dit també per la intervinent que m'ha precedit en la paraula, és una llei que actualitza un parell de lleis molt antigues de fa 65 anys i 22 anys respectivament. Per tant, evidentment, lleis que calia que es modernitzessin, que incorporessin legislació europea. I nosaltres hem volgut introduir, a través d'una sèrie d'esmenes que es van incorporar a la llei, una visió més àmplia de la navegació aèria, és a dir, una visió que permeti que la navegació aèria no aixafi i condiciono tota mena d'activitat que hi ha en un territori, sinó que es busca la convivència i la compatibilitat. Enfortir elements de sostenibilitat ambiental, incorporar conceptes que enforteixin la intermodalitat i l'eficiència de la navegació aèria. I, per exemple, vam incorporar esmenes que feien referència a que els plans directors dels aeroports estiguin obligats a reservar espais per a la generació d'energies renovables, per a l'autoconsum dels propis aeroports, bé siguin fotovoltaiques o d'altres tipus, o bé promoure els serveis atesos per a naus no tripulades, drons, que és una explosió que ja no és futur, ja és present i que té encara moltes limitacions i condicionants administratius que fa que sigui difícil en moltes activitats econòmiques que es puguin desenvolupar prou bé.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Segona cosa i on anava. Aquest mateix agost, però no ha estat vostè, senyor ministre. Ha estat per part..., però forma part d'aquest govern i, en definitiva, li afecta vostè, especialment perquè afecta els cossos de seguretat, els cossos de seguretat de l'Estat i especialment els policies locals. Aquest 9 de juliol es va publicar un Reial decret, el 607/2025, en què es fan unes modificacions sobre l'accés a la informació en el registres centrals de penats i, sobretot, en el Registre Central de Penals. D'altres també, però sobretot ens interessa aquest. Permeten, a partir d'ara, una reivindicació que nosaltres també fèiem. Permeten que ara la Policia Local pugui obtenir la informació dels antecedents de les persones que detenen. No sembla que sigui una proposta gens extemporània i gens impertinent. Al revés, la veiem molt necessària, molt important i imprescindible. La Policia Local no podia fer bé la seva feina. Havia de deixar sempre lliures a totes les persones que podia haver detingut perquè no podia veure si tenia antecedents, sobretot amb el tema del furt, no? Però és que resulta que..., -no entenem per què i centenars de municipis de Catalunya i els seus alcaldes i les alcaldesses no entenen per què- resulta que ho han limitat només a ciutats majors de 250 000 habitants o bé a capitals de província de més de 175 000 habitants. Hi ha, per exemple, Girona, la meva ciutat, ja queda exclosa. I a d'altres ciutats també de molts habitants -és a dir, les mitjanes i petites, cap- amb uns condicionants també que ens semblen absolutament arbitraris, com per exemple que es reuna... Diu una cosa així: Que reuneixi condicions culturals, socials o econòmiques concretes. Home, perdoni, què vol dir? Què diran: 'Tu sí, tu no'? Què farà aquest Govern? Jo no ho entenc. És que jo no he entès quina és l'explicació de que policies locals robustes, que fan la feina molt ben feta, no hagin de tenir aquest accés directe a conèixer els antecedents de les persones quan estan fent actuacions policials, perquè seria una eina importantíssima per lluitar contra la multirreincidència i el seu Govern -en aquest cas no vostè, però clar, li afecta especialment- el seu Govern està impedint aquesta eina tan necessària. Per tant, què opina sobre la proposta de llei de multirreincidència que vam proposar i que està el més calent a l'aigüera esperant a veure que algú faci alguna cosa? I en segon lloc, què opina d'aquesta mesura? I si no creu que policies locals robustes també haurien de poder-hi accedir?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene de la situación política?
«No, no val, el bla, bla, bla. Senyor Sánchez, el que volem són fets. Vostè acaba de afirmar viure el millor moment econòmic de la història. Escolti'm, bé: prop del 40 % dels autònoms de Catalunya no arriba al salari mínim i no es milloren les condicions dels treballadors autònoms perquè vostès bloquegen la nostra proposta per rebaixar les seves quotes. Per cert, senyor Sánchez, vostè opina com la senyora Díaz, que els autònoms s'estan forrant? Continuo. Pràcticament la meitat de les ocupacions il·legals es produeixen a Catalunya, però vostès bloquegen la nostra llei contra les ocupacions. A Calella, 11 delinqüents han comès 260 delictes; a Barcelona, 283 n'han comès 5600. Però vostès bloquegen la nostra llei contra la multirreincidència. Vostè anuncia ahir una ajuda de 30 000 euros per a habitatges de lloguer amb dret a compra quan sap que, d'aquests, en tres anys només se n'han fet 24. Amb la seva Ley de la Vivienda, que se suposa que ho havia de solucionar tot, l'habitatge ha passat a ser la preocupació, el problema número u dels ciutadans.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de creación de la Oficina de prevención de la corrupción.
«Una qüestió més que planteja la iniciativa que es proposa, que és que cal que s'aclareixin els dos partits del Govern espanyol. Parlin, parlin i aclareixin què volen. Aquest estiu per fer veure que feia alguna cosa davant l'esclat de l'escàndol que implicava al seu secretari d'organització en el cobriment, en el cobrament de comissions per obra pública, la corrupció més clàssica de totes. Concretament, al mes de juliol, el president Sànchez va presentar a bombo i platerets un pla anticorrupció amb quinze propostes que incloïen, precisament, la creació d'una Agència d'Integritat pública. I a mig agost hem sabut que s'ha creat una comissió interministerial presidida per la senyora Maria Jesús Montero per impulsar aquest pla. Per situar-nos, ens podrien aclarir si l'òrgan que ara SUMAR proposa crear per via parlamentària és el mateix que l'agència del pla anticorrupció anunciat per Sánchez i coordinat per Montero. O com va això? Aniria bé que ens ho expliquessin perquè el darrer informe Greco de principis de juny, però per cert, amagat sospitosament fins a l'1 d'agost pel Govern espanyol, data d'inici de les vacances. Aquest informe Greco no només deixa en evidència els incompliments del Regne d'Espanya en matèria d'integritat, sinó que literalment afirma que la manca d'una estratègia unificada corre el perill de fragmentar i fer ineficients les mesures anticorrupció. Això d'ara, aquesta proposta que ara debatem forma part d'aquesta estratègia unificada que demana el Greco? Mirin, no voldria semblar massa sarcàstic, només dir que si aquest tema se'l prenguessin seriosament, el més normal seria que presentessin un projecte de llei des del Govern, respectuós amb les competències autonòmiques en matèria d'integritat i consensuat i coordinat amb els seus socis. Però I tal com ho estan fent, això d'avui respon ens sembla a nosaltres a una cursa partidista per quedar bé. Una cursa que, per cert, vostès tenen amb el PSOE i no pas una voluntat de resoldre res.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de creación de la Oficina de prevención de la corrupción.
«President, senyories, bona tarda. La proposta que es presenta avui situa encertadament la corrupció com un problema polític de primer ordre. Ho veiem ara i aquí cada cop que surten els noms de Ábalos, Cerdán, Koldo, Aldama o els de Rajoy, Rato, Montoro, Bárcenas, González, Amador, Ayuso i una llista inacabable més. Una Lliga de Campions on no hi manquen aspirants com el senyor Iván Olmos, crec que persona coneguda de l'entorn de SUMAR i que el senyor Santiago s'ha deixat d'esmentar, però en qualsevol cas, la corrupció és que és una realitat que arriba a tot arreu on hi ha vida pública. I per això subscrivim el preàmbul quan cita els mandats internacionals de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció o del Consell d'Europa, que precisament preveuen la creació d'òrgans especialitzats de prevenció i investigació de la corrupció o del Greco, també, evidentment, del grup d'Estats contra la corrupció, que estableix clarament que els poders públics s'han de dotar d'una estratègia de prevenció de la corrupció i d'impuls de la integritat política. Però el cert és que l'Estat espanyol no pot pretendre donar lliçons d'integritat mentre manté estructures opaques i alienes de tot control democràtic com la corona, que ara esmentava el diputat que em precedia, el CNI, fons reservats, clavegueres judicials i del Ministeri de l'Interior. I no veiem que aquesta llei, aquesta proposta de llei, aquesta proposició, hi pugui posar fi a aquesta opacitat. No es pot donar lliçons sobre integritat des d'un règim, el règim del 78, que ha aprovat 227 indults selectius a condemnats per corrupció. Això si ho comptabilitzem des de l'any 1996. Aznar 139. Zapatero 62. Rajoy 16. Entre aquests, per cert, no incloc els indults als líders del procés, perquè en aquest cas la corrupció no l'havien comès els sentenciats, sinó els sentenciadors amb l'ús prevaricador de les funcions judicials que tenen atribuïdes.»