Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
756 declaraciones · página 11 de 26
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2025, de 23 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes contra el genocidio...
«En tot cas, el posicionament avui de tots nosaltres és el resultat del moment transcendental en què ens trobem? Perquè el moment polític internacional ha canviat completament d'uns dies cap aquí. En aquests moments, hi ha sobre la taula una proposta real de pla de pau, una finestra d'oportunitat que feia anys que no existia amb el suport dels Estats Units, de la Lliga Àrab i de bona part de la comunitat internacional. Una proposta que podria obrir el camí cap a la convivència dels dos estats que tants defensem, lliures, segurs i reconeguts mútuament. I davant d'això, ens preguntem: Aprovar avui aquest decret pot ser un error, fer-ho avui? Un error de temps, un error de prioritats. Avui? El que cal avui és escenificar distàncies i alimentar gestos simbòlics o donar marge a la diplomàcia, la mediació i a la raó? Un govern amb intel·ligència política hauria de saber quan ha d'actuar i quan ha de deixar de fer-ho, fins i tot quan ha de mirar amb rapidesa davant de circumstàncies que canvien. Saber adaptar-se mai és una debilitat. És lideratge. No es pregunten ningú si el que convindria ara no és veure si aquest acord pot tirar endavant i si hi ha un compromís real de les parts? Aprovar-lo avui, just quan hi ha una possibilitat de pau a l'abast, pot ser un signe d'impaciència política? I la política exterior no pot moure's per impuls -tots ho sabem- sinó per estratègia, per intel·ligència estratègica. Nosaltres pensem que el Govern espanyol hauria d'estar dedicant tots els seus esforços diplomàtics, polítics, econòmics i coercitius, a fer que aquesta oportunitat arribi a bon port, impulsant una posició comuna de la Unió Europea, mobilitzant totes les seves ambaixades, pressionant els actors que estiguin bloquejant el procés, reforçant la mediació amb Egipte, Qatar, els Estats Units. Això és el que s'esperaria d'un govern que diu estar compromès amb l'acció i no amb el postureig.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2025, de 23 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes contra el genocidio...
«El món n'és ple, d'injustícies on el dret internacional es vulnera impunement i la coherència ens obliga a condemnar-los totes, vinguin d'on vinguin. Totes les víctimes mereixen reconeixement i totes les violacions dels drets humans mereixen condemna, totes. Només des d'aquesta mirada completa que rebutja tant el terrorisme com, òbviament, la desproporció, podrem avançar cap a una pau veritable, sostenible i justa per a tothom. En tot cas, Junts per Catalunya sempre hem defensat i ho continuarem fent els drets humans. Nosaltres sí, els defensem tots i els de tothom, com a principi irrenunciable de la nostra acció exterior. Per això ja fa una setmana que vam donar..., unes setmanes que vam donar suport a la tramitació d'una proposició legislativa per dotar de més transparència i més control democràtic la transparència d'armes. Hi vam votar a favor. Avui ningú no pot tenir cap dubte que Junts assumeix arreu el seu compromís actiu amb la pau. Ara bé, és cert que no podem obviar que el reial decret que se'ns presenta té mancances clares, senyor ministre. El principal és que el seu article 1 -s'hi han referit molts- acaba convertint-lo, la veritat, en un brindis al sol, fum polític més pensat per al titular que no pas pel resultat. D'altres aspectes que tampoc són menors, que els plantegem: problemes competencials en matèria de consum i publicitat i incertesa sobre l'impacte en ports, alguns dels quals catalans, manca de seguretat jurídica per a les empreses, etcètera. Tots ells ja són motius suficients perquè aquest decret, si s'acaba tramitant, doncs, ho hagi de fer com a projecte de llei.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Jo, permeti'm acabar perquè veig que se'ns està fent el temps curt, en què Catalunya ja té les eines, entenem nosaltres, i el criteri per regular aquesta matèria i el que cal sempre és més confiança i respecte a l'autogovern, no noves lleis estatals que recentralitzin allò que està legislat des de la proximitat. Altra cosa és si es regulen altres coses que no estan regulades i que corresponguin exclusivament a l'Estat, que aquí, doncs, òbviament s'ha de treballar aquí. I acabo. I això segurament no va per vostès ni per tots els partits nacionalistes d'aquesta cambra, però em veig obligada a dir que cada vegada que el Congrés aprova una llei que envaeix les competències de Catalunya no és només una qüestió jurídica, òbviament. És una qüestió de respecte institucional i de dignitat política, al nostre entendre. I Catalunya mai pot ser vista com una delegació administrativa. Catalunya és una nació amb les seves institucions pròpies, amb un Parlament que legisla, amb un govern que actua i amb una ciutadania que vol decidir el seu futur. Per això, Junts per Catalunya se'ns han plantejat tants dubtes a l'hora de donar suport o no l'admissió a tràmit d'aquesta proposició de llei. No perquè no vulguem evitar el frau -que ho volem- ni perquè no ens preocupa profundament les dificultats per accedir a l'habitatge -que ens preocupen- sinó perquè no acceptarem mai que es faci a costa del nostre autogovern ni del respecte a les nostres competències.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«I a més, sí, s'ha plantejat per part de la companya del PNB un dubte sobre fins on s'estén aquest text i jo hi coincideixo. És a dir, literalment parlen d'arrendaments de curta durada remunerats. Això son els lloguers temporals. Això no són els turístics, és a dir, també ho són, però també són els temporals. Aquí no hi entrarem de cap de les maneres. És a dir, ja n'hem parlat sobradament d'aquest tema. I aquí ho estan com col·locant com en una regulació una mica encoberta. I nosaltres, doncs òbviament, aquí no hi estaríem d'acord. Aquesta proposició, al nostre entendre, envaeix competències catalanes -ja ho he dit- en matèria de turisme i de consum, però també, com estic dient ara, en matèria de dret civil català i d'habitatge. I és cert que ho fa de forma subtil, però, per exemple, dona més protagonisme a un registre sí, que ja existeix. Ja sé que òbviament no el creen vostès, ja existeix el registre únic estatal, però li donen més protagonisme perquè volen establir una verificació prèvia de llicències. No sé, més tràmits, més burocràcia? Un règim sancionador tancat i fins i tot una unitat d'inspecció estatal que substituiria les funcions executives de la Generalitat? No, no ens acaba d'agradar, perquè això no és coordinació, no? Sembla una mica de recentralització que venint de vostès, no, no és així, segur. Però se n'hauria de parlar molt.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Per tant, aquesta proposició, en el cas de Catalunya, directament duplica alguna normativa i envaeix competències parcialment, però que són exclusives de la Generalitat. Potser en d'altres comunitats autònomes, no és el cas de vostès, doncs segurament els hi pot semblar bé, fins i tot els hi pot anar molt bé si no volen assumir responsabilitats, que algunes no volen. Segurament prefereixen que es legisli des de Madrid, però a Catalunya no. A nosaltres ni ens sembla bé ni mai ens ha anat bé quan s'ha legislat des de Madrid. Només una legislació catalana sense ingerències centralitzadores poden garantir la nostra singularitat -s'hi referia la diputada Valido- ajustades a les necessitats reals dels catalans i les catalanes. Duplicar legislació i tràmits no només és innecessari, sinó que és absolutament contraproduent i, per tant, nosaltres, si aquesta proposició legislativa s'admet a tràmit, estarem absolutament amatents que això no succeeixi, perquè no volem més inseguretat jurídica, que ja anem bastant sobrats els darrers anys, de causar-ne més. Un altre aspecte que volia comentar que el títol d'aquesta proposició és clar. És el que ha dit el senyor Matutes, no?, regular la publicitat. Però és que després només cal llegir el seu preàmbul ple de referències a l'habitatge, al seu accés assequible, a la gentrificació, l'ús social de l'habitatge. De fet, en la seva intervenció s'ha referit precisament gairebé de forma exclusiva només a aquests temes. Per tant, de fet, el que volen regular és l'habitatge, cosa que a nosaltres ens sembla que no pertocaria. Per tant, si les coses queden clares, si el que es vol regular és el que diuen que volen regular, doncs, el nostre sentit del vot pot ser un i si no, el nostre sentit del vot pot ser un altre.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a tothom. A veure, primer de tot, el que voldria fer és reconèixer que aquesta és una proposta legislativa que es veu treballada i que és rigorosa i que parteix d'una preocupació legítima i compartida per nosaltres, és a dir, que tracta d'evitar el frau i de garantir que l'activitat publicitària amb habitatges d'ús turístic sigui més transparent i ordenada. Junts per Catalunya compartim aquesta inquietud i valorem l'esforç que s'hi ha dedicat, que es veu que ha estat molt ingent. Ara bé, també permeti'm que els digui, i ja ho dic a l'avançada i amb tot el respecte, que la invasió competencial -que veig que nosaltres no som els únics que també la fem palesa en aquesta cambra- doncs que la invasió competencial que planteja aquesta proposició de llei, tot i que segur que no és en absolut la seva voluntat, doncs, pot acabar convertint aquesta proposició de llei en què hagi de superar una qüestió una mica insalvable. Però anem per passos.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«Ja per acabar, el 2021 -recordem-ho-el Congrés va deixar de considerar els animals com a coses en la llei hipotecària i en la llei d'enjudiciament civil, com ho havia fet el 2006, fa gairebé 20 anys, el Codi Civil català. Per tant, aquesta sensibilitat existeix, només cal trobar-la. I ho hem de fer en memòria d'activistes com la Jane Goodall i recordant que, enmig de temps de guerres i de crueltat extrema, només ens salvarà de nosaltres mateixos la capacitat de posar-nos en el lloc dels altres. Per tant, fent com ella: inspirem esperança i transformem-la en acció. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes. Antes de nada, bienvenidos los miembros de la plataforma 'No es mi cultura', que nos acompañan y que representan a los más de 715 000 ciudadanos y ciudadanas que han firmado en todo el Estado español y que han dado apoyo a esta ILP. Querría empezar mi intervención con un recuerdo a Jane Goodall, que nos dejó el pasado 1 de octubre después de 91 años de lucha, hasta el último día, en favor de los derechos de los animales. Tuve la gran suerte de conocer a Jane Goodall, la primatóloga británica, y de compartir algunas conversaciones en mi etapa como periodista. Jane Goodall ha sido uno de los liderazgos más importantes del cambio social positivo, una de las grandes influencias, de las más grandes influencias del cambio social positivo en lo que tiene que ver con la defensa y el respeto de los derechos animales y su conservación. Y su lección es especialmente válida en momentos como el actual, en los que la falta de empatía, el odio y las guerras ponen a prueba la confianza en la humanidad. La señora Goodall nos ha ayudado a concienciarnos de la importancia de la conservación, como decía, desde el respeto hacia los animales y la naturaleza. Nos ha ayudado a entender que, como nosotros, los animales son seres con capacidad de sentir emociones. Pues bien, Jane Goodall hizo sentir su voz contra la tauromaquia, y lo hizo aquí, en el Congreso de los Diputados. En el año 2013 firmó una carta en contra de la declaración de las corridas de toros como bien de interés cultural. Jane hablaba de forma directa, valiente, con mensajes fáciles de entender, y nos decía: Si yo fuera toro, no querría formar parte de este espectáculo. Y nos recordaba: Los toros tienen capacidad de sentir, esto está probado científicamente, y la manera de acabar con ellos después de torturarlos no debería ser declarado nunca patrimonio cultural de ningún Estado.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«L'any 2010, Catalunya, pionera a l'Estat en defensa dels drets dels animals, va aprovar una llei que prohibia les curses de toros. L'extrema dreta i la dreta, el PP, la van portar al Tribunal Constitucional i van promoure, en resposta, una iniciativa legislativa popular, per considerar que les curses de braus com a bé d'interès cultural; una ILP que va quedar força lluny de la que debatem avui, però malauradament una ILP que va fer la feina, perquè el 2016 el Tribunal Constitucional va fer servir aquest blindatge jurídic de patrimoni cultural per anul·lar la prohibició catalana, una prohibició que va sortir -recordem-ho- del Parlament de Catalunya, on hi ha la sobirania del poble català. A Catalunya, però, les places de toros ja s'havien convertit en l'escenari de concerts o en un centre comercial. No van poder, per tant, revertir l'efecte de la llei catalana, però sí, però sí que van lesionar les nostres competències en matèria de cultura i espectacles públics, en l'article 141 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per això, estem a favor d'aquesta iniciativa, perquè volem que les competències retornin plenament a la Generalitat i als municipis. Volem decidir nosaltres i no que decideixin sobre la nostra cultura o sobre els drets dels animals a Catalunya des de Madrid. No volem que l'Estat pugui invocar l'interès cultural per bloquejar, per tant, decisions autonòmiques en aquest àmbit. L'anul·lació del que va aprovar el Parlament va ser una mostra més de la recentralització i del menyspreu a la sobirania catalana. Per tant, la derogació de la Llei 18/2013 permetria recuperar la capacitat de decidir a Catalunya sobre la vigència o no de les curses de braus, un espectacle que perjudica psicològicament els menors que hi assisteixen. Des del 2018, el Comitè dels Drets de l'Infant de Nacions Unides demana a l'Estat espanyol que no es permeti que els infants i els adolescents participin i assisteixin a aquests esdeveniments taurins per la violència extrema que hi ha. Considerar els toros patrimoni cultural no deixa de ser una trava en aquest sentit.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«Gràcies, presidenta. Bé, primer de tot. Bona tarda i benvinguts els membres de la plataforma 'No és la meva cultura', que ens acompanyen i que representen els més de 715 000 ciutadans i ciutadanes que han firmat arreu de l'Estat espanyol donant suport a aquesta ILP. Jo voldria començar la meva intervenció amb un record per la Jane Goodall, que ens va deixar el passat 1 d'octubre després de 91 anys de lluita, fins a l'últim dia, en favor dels drets dels animals. Vaig tenir la sort, la gran sort, de conèixer la Jane Goodall, la primatòloga britànica, i de compartir algunes converses en la meva etapa com a periodista. La Jane Goodall ha estat un dels lideratges més importants del canvi social positiu, una de les més grans influencers del canvi social positiu pel que fa al respecte dels drets dels animals i de la conservació. I la seva lliçó és especialment vàlida en moments com l'actual, en què la falta d'empatia, l'odi i les guerres posen a prova la confiança en la humanitat. Goodall ens ha ajudat a conscienciar-nos de la importància, com deia, de la conservació, des del respecte cap als animals i la natura. Ens ha ajudat a entendre que, com nosaltres, els animals són éssers amb capacitat de sentir emocions. Doncs bé, la Jane Goodall va fer sentir la seva veu contra la tauromàquia i ho va fer aquí, al Congrés dels Diputats. L'any 2013 va firmar una carta en contra de la declaració de les curses de braus com a bé d'interès cultural. La Jane parlava de manera directa, valenta, amb missatges fàcils d'entendre i ens deia: 'Si jo fos toro, no voldria formar part d'aquest espectacle'. I ens recordava que, com dèiem, els toros tenen capacitat de sentir i això està provat científicament i que la manera d'acabar amb ells després de torturar-los no hauria de ser declarat mai patrimoni cultural de cap estat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la defensa de la Ministra de Igualdad de las víctimas...
«La moció d'avui demana que el Congrés aprovi la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, i també que el president del Govern espanyol la destitueixi del seu càrrec. I aquest matí també han demanat la dimissió del ministre de Justícia, Bolaños, per no haver actuat, malgrat conèixer el problema fa uns mesos. Nosaltres volem tenir primer tota la informació, totes les dades, també, com es demana avui les dades sobre excarceracions i reduccions de condemna que hi ha hagut entre la publicació de la llei del només sí és sí i la seva modificació posterior. A Junts sempre estem a favor de treballar des de les dades i no des de la demagògia. Prou d'opacitat, però. Prou d'opacitat. Actuïn en veritat, amb transparència i assumpció de responsabilitats, perquè quan es tracta de protegir les dones no hi caben ni excuses, ni silencis, ni tampoc campanyes d'aparador que amaguen errors que poden costar vides. Perquè recordin, el feminisme salva i el masclisme mata. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Nos piden normalmente que hagamos un minuto de silencio y hay 1322 víctimas en este contador maldito y machista que se puso en marcha en 2003 y que nos ha robado madres, hijas, hermanas, amigas. Ante esta cifra, el Ministerio de Igualdad hace campañas de concienciación. La última la protagonizó este mes de septiembre el actor Paco León. Paco nos dice: Tener huevos es muy útil, porque puedes hacer tortillas, pero también para frenar la violencia de género. Paco invita a los hombres a demostrar que tienen huevos; huevos para enfrentarse, por ejemplo, a los conocidos que actúan de manera machista. Pues bien, en política hay una manera de demostrar que se tienen huevos u ovarios, una manera de demostrarlo, y es la transparencia. Este Ministerio de Igualdad, que ha puesto tantos huevos en su campaña, no los ha tenido a la hora de explicar, cuando tocaba, que el sistema de control telemático de los maltratadores ha sufrido graves disfunciones, errores que han podido poner en riesgo a algunas de las 4515 mujeres que necesitan la tecnología para saber si su maltratador se acerca; mujeres que viven con miedo, estresadas, pendientes de si salta la alarma; mujeres que necesitan las pulseras para demostrar los incumplimientos de las órdenes de alejamiento, que se han disparado en 2024. En Cataluña hay 80 dispositivos en caso de riesgo letal o de maltratadores multirreincidentes con el incumplimiento de las órdenes de alejamiento. Ante este hecho, es absolutamente inadmisible que la ministra de Igualdad mezcle este tema con la dana y se defienda diciendo que no han matado a ninguna mujer de las que han sufrido el problema de las pulseras, porque no olviden que siguen siendo víctimas, víctimas del miedo, víctimas de las amenazas, víctimas de la falta de transparencia de este Gobierno.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«I en matèria migratòria volem dotar el nostre país de les eines també necessàries per fer les polítiques que pertoquen per gestionar la Catalunya d'avui, però sobretot per preparar la Catalunya del futur. I això no es fa negant la realitat ni amagant que el bonisme d'alguns ha fracassat estrepitosament. Ens ha emportat a un sistema tensionat i polaritzat que és incapaç de garantir el benestar dels migrants, però que tampoc garanteix el benestar de la població en general. Els serveis públics no donen l'abast. No hi ha capacitat de garantir ni l'acollida ni la integració, però tampoc de mantenir els serveis del nostre estat del benestar. I això saben què passa? Que fragmenta la cohesió social. A nosaltres no ens fa por el debat de les polítiques migratòries. No som uns nouvinguts a la matèria ni ens condicionen els que molts alimenten mentre diuen que combaten. I no ens fa por dir que cal mantenir els valors de la nostra societat. No ens fa por dir que no s'hi val tot per integrar. No ens fa por dir que cal garantir i assegurar l'accés als serveis públics i que cal fer-ho des de la igualtat efectiva, amb unes regles clares per a tothom, pels que ja estem aquí, però també pels que arriben. Tampoc ens fa al·lèrgia parlar de polítiques discriminatòries positives, ni d'incentius a la integració. De la mateixa manera que hi ha d'haver estímuls positius per a la integració, cal que també hi hagi estímuls negatius per a qui no s'integra. Per nosaltres, la gestió de la migració, malgrat la negativa d'ahir, continua sent un pilar de l'autogovern i per això no hi renunciarem perquè ens hi va el futur de la nostra nació i de tota la seva gent, de la que ja hi és, però també de la que ha d'arribar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Gràcies, president. Gràcies, ministre per no oblidar-se i donar resposta a la nostra intervenció. Mirin, el repte demogràfic continuarà sent crític per a tots els països del nostre entorn. Per al nostre també, per a Catalunya. I m'ha semblat entendre, ministra, que coincidíem amb vostè quan deia que aquesta és una de les qüestions que haurien d'estar en el centre del debat polític perquè, agradi o no, ho condiciona tot. I per donar resposta al repte demogràfic és necessari superar el curt termini i ser capaços de, sense deixar d'atendre allò immediat, preparar-nos per al futur. I a Junts per Catalunya ens agrada pensar en llarg i pensar en gran. Sabem el país que volem. Sabem la Catalunya que necessitem. Una Catalunya Estat que disposi de totes les eines i dels recursos suficients que ja generem per fer les millors polítiques en tots els àmbits. Volem les eines i els recursos. O com diu la nostra portaveu Míriam Nogueras, 'volem ser sobirans'. Sobirania per decidir el nostre futur, per poder gestionar segons els interessos de Catalunya i de la gent que hi viu. Ja he fet servir el símil alguna vegada i per a que ens entenguin, volem Ferrocarrils de la Generalitat, on decidim nosaltres i on el servei respon a l'interès dels catalans. I no volem Rodalies de Renfe, on depenem d'uns altres que responen als seus interessos i que ens ha quedat clar no són els dels catalans, encara que molts no ho vegin.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué consecuencia tendrá la forma de hacer política del Gobierno?
«Doncs miri, senyora vicepresidenta. 18 d'agost, resposta seva si el Govern presentarà pressupostos: 'Rotundamente sí'. 1 de setembre, president Sánchez: 'Presentaré los presupuestos'. 18 de setembre, ministre d'Economia: 'Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos del 2026'. De veritat, senyora vicepresidenta? 2019: sense pressupostos. 2020: sense pressupostos. 2024: sense pressupostos. 2025: sense pressupostos. 2026: camina sense pressupostos i fixi's bé, la llei estableix que cada sis mesos vostès han de fer públiques les dades d'execució pressupostària per a cadascun dels territoris. Cada sis mesos per llei. Fa un any i mig, però que no les publiquen. Davant el seu incompliment van presentar recurs i el vam guanyar. I els van donar 10 dies per fer públic què han invertit vostès a Catalunya el 2024. Han publicat la informació que l'obligava la resolució? No. Han complert la llei? No. Per què no ho han fet, doncs? Doncs perquè vostès i nosaltres sabem que les dades d'execució del pressupost de l'any 2024 són desastroses per a Catalunya. Com ho van ser les dades del 2023, quan van invertir a Catalunya només un 45 % del que tocava i a Madrid un 212 %. 130 euros per habitant a Catalunya; 372 euros per habitant a Madrid. I el mateix el 2022, i el mateix el 2021. Sempre el mateix any rere any, ofegant Catalunya i inflar Madrid. I això, senyora vicepresidenta, és enganyar a tots els catalans que veuen com s'enfonsa l'Estat del benestar que tant va costar construir. Amb un transport públic precari, amb unes polítiques d'habitatge ineficients, amb uns serveis sanitaris insuficients, amb un pitjor servei educatiu i amb uns impostos creixents dia a dia. En definitiva, unes polítiques, les seves, que enfonsen cada vegada més la classe mitjana i treballadora de Catalunya. L'any passat ja li vam dir sense complir amb Catalunya no hi haurà pressupostos i no n'hi va haver. I no n'hi va haver perquè nosaltres vam tombar la seva proposta. Aquest 2026 creu que n'hi haurà de pressupostos?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la transferencia de activos inmobiliarios de la SAREB a Galicia para su gestión.
«A nosaltres ens agradava molt la seva primera proposta, la de que anés directament a Galícia i a Catalunya i a on hagi d'anar, sense tenir intermediaris entremig. Perquè jo crec que tots som conscients que quant a polítiques d'habitatge es refereix, no hi ha ningú com el mateix Govern autonòmic o a l'Ajuntament, o en el cas de Catalunya, els consells comarcals per saber exactament, amb les seves oficines d'habitatge local, exactament el que es necessita, si és més per a joves o és més per gent gran, si han de ser plantes baixes perquè es necessita accessibilitat o no... Es va al detall. Quan estem parlant d'aquestes administracions tan properes es va al detall exactament del que es necessita. I ara, un altre cop ho tornarem a passar a un ens estatal? Que de detall, res? Que ho veuen tot a l'engròs? Que no faran res quirúrgic? Que ho faran tot a preu fet? Doncs no ens sembla bé i per això a nosaltres ens agradava molt la seva primera inicial, la que deia que es traspassés directament a la seva comunitat autònoma, no? Perquè en habitatge també és important, com en molts altres temes, la política de quilòmetre zero per tot el que li estava dient. I no té sentit que el que ha d'executar, aquell a qui els veïns i veïnes li van a picar a la porta explicant les seves dificultats i en concret d'habitatge, aquell que ho haurà de gestionar no té cap sentit que no sigui també el titular d'aquests actius. No el té. I posats a cedir, encara no entenem per què se pretén fer aquesta derivada cap a aquesta entitat, que serà enorme i, per tant, com aquests bucs terribles de les administracions, que costa molt que puguin moure's i que puguin fer la feina com l'han de fer. Seran farragoses, pesades, amb problemes de contractació...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la transferencia de activos inmobiliarios de la SAREB a Galicia para su gestión.
«...perquè si hem d'esperar que VOX deixi d'insultar, en tenim per estona. Molt bona tarda a tothom. De fet, tornem a parlar d'habitatge. Ho solem fer a cada ple. En aquest cas de la Sareb, senyor Rego, i sap que nosaltres també, de fet, hem presentat diverses iniciatives diverses. De fet, tenim també presentada una proposició no legislativa per venir aquí a l'hemicicle, també sobre la cessió dels immobles de la Sareb, en aquest cas, doncs, a casa meva, al meu país, a Catalunya, no? De fet, estem parlant a Catalunya de prop de 13 000 habitatges, en diverses condicions és cert, i uns 3000 solars o sòls dotacionals que podrien suposar molts habitatges més, no?, com exactament vostè també ha recollit el nombre d'habitatges que podrien suposar per a famílies i joves de Galícia també. I, per tant, òbviament, nosaltres no..., hem d'estar-hi d'acord forçosament perquè estem proposant -de fet, ja fa un any- ara he mirat la data en què vam presentar la proposició. Fa un any que ho vam proposar i a la Comissió d'Habitatge surt sovint. El que passa és que ja sembla que va tard la cosa, perquè el Govern ha tirat pel tros i ara ja de la Sareb no passarà al seu país ni al meu, sinó que de la Sareb passarà a un intermediari. I nosaltres creiem que no és bo i segurament ja està fet. I segurament, senyor Rego, ja no ho podrem revertir.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la modificación del artículo 30.2 del RD 295/2009 referente a la solicitud de...
«Acabo ara mateix, president. Per això, en aquesta iniciativa nosaltres el que proposem primer que se sigui més estricte en el compliment de la llei, que es compleixi la normativa que avui ja està aprovada per llei, que es demanin el certificats als consolats i a les ambaixades dels països on han nascut aquests fills. Això ja ho preveu avui la llei i que, a més a més, el treballador que s'acull a la prestació de paternitat vagi a exercir aquesta paternitat, òbviament. Termino ahora mismo, presidente. Por eso en esta iniciativa lo que proponemos es, primero, ser más estrictos en el cumplimiento de la ley, que se cumpla la normativa que está ya aprobada por ley, que se pidan los certificados en consulados y embajadas de los países donde han nacido dichos hijos. Pues esto está previsto por ley a día de hoy. Y que, además, el trabajador que se acoge a la prestación de paternidad vaya a ejercer esa paternidad, obviamente.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la modificación del artículo 30.2 del RD 295/2009 referente a la solicitud de...
«Aquestes empreses i aquests treballadors per a nosaltres representen -ho deia també l'altre dia- la base de la nostra economia, de Catalunya, i representen la cultura de l'emprenedoria, del treball i de l'esforç. Uns valors que creiem que s'haurien de potenciar i no menystenir i deixar de banda. Bé, si vostè pregunta als petits pagesos i ramaders o als petits empresaris o als professionals, o fins i tot als artistes -per què no?, els que se'n surten, que són la immensa majoria- si els hi preguntés si pensen en treballar el menys possible cada dia i esforçar-se el menys possible, estic segur que la immensa majoria, òbviament, els hi diria que no. Els petits pagesos i ramaders que a més a més estan plegant, farts de les dificultats de l'administració i de no guanyar-se la vida, òbviament. I moltes d'aquestes explotacions després queden en mans de grups inversors. En aquest país les petites empreses i les petites explotacions tenen massa difícil treballar i el que hauria de ser és fàcil treballar. Hauria de ser més fàcil treballar que demanar ajudes. Perquè de les rendes del treball és on surt la riquesa que després es pot redistribuir i finançar l'estat del benestar i finançar les polítiques socials. Això en un estat que té el doble d'aturats de la mitjana europea i l'atur juvenil més alt d'Europa.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la modificación del artículo 30.2 del RD 295/2009 referente a la solicitud de...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Fa una estona la nostra portaveu ha estat explicant que Catalunya és un país d'immigració, que ha estat i és un país d'immigració i, en el darrer ple, jo feia referència, en nom del meu grup, els interpel·lava a vostès en el sentit de que si tot aquest fenomen s'està gestionant d'una forma rigorosa, correcta i sobretot justa i equitativa per a tothom i si el sistema públic finalment acaba sent això un sistema equitatiu per a tothom. En la pregunta del darrer ple vam fer referència al que és un clam unànime del sector agrari català i que avui portem en forma de proposta per tal de corregir una situació que entenem que no és justa i equitativa. I ho fem en un context -en el ple passat també va sortir aquesta qüestió, lògicament, i avui jo la utilitzo com un element de context- el context de voler reduir la jornada laboral, la de les 37 hores i mitja, que gaudeixen la majoria de treballadors de l'Estat espanyol i Junts dèiem en aquell moment: Sí, nosaltres també ho volem, nosaltres també hi estem d'acord. Però dèiem: Però moltes petites empreses -perruqueries, tallers, petits negocis, petits comerços, gestories, autònoms i també petits pagesos i petits ramaders- dèiem, no suportarien el cost d'aquesta mesura. Molts plegarien i aquesta mesura provocaria atur, més costos laborals i inflació. Molts d'aquests, especialment els petits pagesos i els petits ramaders, farts d'un sistema que sembla que vulgui que pleguin i que només quedin grans empreses, burocràcia, controls fiscals constants, laborals, exhaustius, costos creixents.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«I acabo. El país, Catalunya, no necessita més soroll, necessita solucions i necessita capacitat de gestió. L'Estat espanyol no ha volgut o no ha pogut controlar aquest fenomen. Ho volem fer nosaltres. Si l'argument és que no poden traspassar les competències perquè els catalans som uns delinqüents o perquè els catalans som uns racistes, aquesta serà la prova del cotó que és tan anticatalana i centralista l'extrema dreta com ho és l'extrema esquerra. Sempre escullen l'extrema Espanya. Hi ha motius de sobres perquè aquesta llei tiri endavant. Però és possible que la llei no sigui el problema i el problema real és que qui demana i qui està demanant aquesta llei és Catalunya. Moltíssimes gràcies i visca Catalunya lliure! Gracias, presidenta. Cataluña ha sido, es y será un país de inmigración. Las olas migratorias forman parte de la historia de Cataluña desde sus orígenes, y quien niegue esa realidad no tiene ni idea de lo que es Cataluña. Quien niegue esa realidad también está negando a Cataluña. Y somos muchos los hijos de este fenómeno migratorio. Pero hoy el país sufre las consecuencias de una mala gestión por parte de los que han tenido y tienen hoy las competencias, los diferentes gobiernos españoles, y una mala gestión y la negación del problema han llevado al colapso.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Un altre problema, que s'ha traslladat la responsabilitat de les polítiques públiques d'habitatge als privats, per exemple, amb la prohibició de desnonar. Una altra, demonitzant el promotor privat, per exemple, establint un 30 % de reserva. Molt bé. Es podia haver dit el 30, com es podia haver dit el 50, perquè quantes promocions s'han fet amb un 30 % de reserva? Zero. Per tant, la vivenda protegida és zero també, no? Blanquejant les ocupacions, que ja saben que nosaltres no hi estem en absolut d'acord... Muchas gracias, presidenta. Buenas tardes a todos de nuevo. Hoy, el PP nos presenta una moción que, en definitiva, no tiene mucha ejecutiva jurídica, pero en el fondo viene a marcar el posicionamiento de cada uno de los grupos que estamos en este hemiciclo. El primer punto que plantean es una crítica a la ley estatal de la vivienda, una crítica que nosotros compartimos y por eso no dimos apoyo en su día, y claramente se ve que los efectos que está teniendo no son los deseados seguramente, porque la ciudadanía considera que no se está haciendo el trabajo que se iba a hacer. Por otra parte, nos parece adecuado, porque nosotros también lo hemos estado reclamando, lo hemos presentado en diversas ocasiones, que se establezcan determinadas medidas fiscales que puedan ayudar al fomento y a la promoción de más vivienda pública -nosotros estamos de acuerdo- y también a la adquisición o al acceso a la vivienda por parte de jóvenes y que puedan emanciparse a una edad razonable y no como ahora, que es con más de 30 años. Por eso, obviamente, en este sentido lo compartimos, porque también lo estamos pidiendo.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Però, en tot cas, és pertinent en aquesta moció parlar d'habitatge en aquest hemicicle? Doncs és molt, molt pertinent, perquè en matèria d'accés a l'habitatge no sé que pensen: Que estem anant millor o estem anant a pitjor? Què pensen que opina la ciutadania que ens està veient? Estem anant a millor? O estem anant a pitjor? Ara ocupa el primer lloc del rànquing dels principals problemes que la ciutadania considera que té. Considera que anem a millor? Jo crec que la ciutadania ha respost amb aquestes enquestes que vostès mateixos han recollit. Fa tres anys, l'habitatge era una preocupació que estava molt més enrere. Avui, Ley de Vivienda mediante, doncs, ara està al primer lloc. No és el primer cop que ho dic des d'aquest faristol i és una llàstima, perquè sobretot s'està perdent molt de temps que el govern socialista i els seus socis, en temes d'habitatge, massa sovint, per evitar ser alguna escridassada d'alguna associació o entitat o organització que saben fer molt de soroll, doncs s'han deixat arrossegar pel quedar bé i no per anar bé. Per exemple, hi ha actualment una inseguretat jurídica flagrant. És enorme. Avui és un viacrucis legal, normatiu, jurisprudencial, saber com s'ha d'aplicar la normativa en l'àmbit de l'arrendament, per exemple, en el meu país, a Catalunya. És que és impossible. Si els experts, no ens posem d'acord ni els experts. És més, ara, com que els col·legis professionals d'administradors, d'agents de la propietat immobiliària, Cambra de la propietat urbana, es van posar d'acord que no sabien ni com interpretar ni com aplicar tot aquest conjunt enorme de normativa que es contraposa l'una amb l'altra, van demanar al Govern Illa, per exemple, que els contestessin vint preguntes perquè no sabien com havien d'aplicar tot aquest conjunt de normes. La resposta del president Illa també és antològica: 'Escolti, això és tema jurídic. Nosaltres no estem per respondre a això'. No ho sé.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Després venen dos altres punts que aquí se'ns plantegen molts més problemes. El tercer, perquè és una invasió clara, flagrant de les competències de la Generalitat de Catalunya i, per tant, no hi donarem mai suport. Ja saben vostès que sempre ho fem així. I el quart ha estat redactat amb molt poca gràcia, perquè, per una banda, parlen de les ocupacions i que siguin desallotjades, les persones que ocupen, en 48 hores. Saben que nosaltres hem presentat la nostra pròpia llei antiocupacions i que també parla de reduir els terminis per desocupar les vivendes ocupades. Però en canvi, també parla de les inquiocupacions i que també siguin desallotjats en 48 hores. I això, òbviament, ni és factible, ni és honest, ni és just, perquè les persones que estan pagant un lloguer i que no el puguin pagar, doncs s'han de trobar d'altres fórmules per donar-hi sortida, per no perjudicar als propietaris, però no és el desallotjament en 48 hores. Per tant, de cap manera els hi podríem donar suport a això.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Moltes gràcies, presidenta. Moltes gràcies i bona tarda a tothom, de nou. Avui el PP ens presenta una moció que, en definitiva, no té força executiva, força jurídica executiva, però que en el fons ve a marcar el posicionament de cadascun dels grups que estem en aquest hemicicle, no? El primer punt que plantegen és una crítica a la llei estatal de la vivienda. Una crítica que nosaltres compartim, per això no hi vam donar suport en el seu moment i que, òbviament i clarament, es veu que els efectes que estan tenint no són els desitjats, segurament, no? Perquè, vaja, ara la ciutadania considera que no s'està fent la feina. Serà així. Per altra banda, ens sembla adequat que s'estableixin -perquè nosaltres també ho hem estat reclamant, ho hem presentat en diverses ocasions- que s'estableixin determinades mesures fiscals que puguin ajudar al foment i a la promoció de més habitatge públic, no? Nosaltres estem d'acord. També de l'adquisició o l'accés a l'habitatge per part de joves i que es puguin emancipar a una edat raonable, no com ara que és a més de 30 anys. I, per tant, en aquest sentit, doncs òbviament nosaltres ho compartim, perquè també ho estem demanant.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Avui votarem l'informe de la Subcomissió de Salut Mental, un document amb moltes, moltíssimes aportacions expertes, de professionals i de pacients -i dels companys, per què no dir-ho?- Un document que busca concretar maneres d'apaivagar aquesta xacra que patim a les societats avançades. Doncs bé, mentre l'entorn global no ajudi a generar confiança, especialment entre els nostres joves, seguirem patint aquesta plaga. Hem de ser capaços, per tant, de convertir el seu món més proper en un entorn capaç de guarir les seves ferides, capaç de protegir-los, a ells i a totes les persones que en un moment donat puguin patir un problema de salut mental, que podem ser qualsevol de nosaltres. Però per poder atendre les necessitats de la gent amb problemes de salut mental calen recursos econòmics i humans. A Catalunya, la sanitat té cada any un forat de més de 5000 milions d'euros. Fa deu dies es va saber que una pacient amb un trastorn psiquiàtric greu es va suïcidar després d'estar dos dies en un box d'urgències esperant a poder tenir un llit a planta, esperant a poder rebre les atencions necessàries davant de la seva condició mental. No és culpa del personal sanitari. Estem convençuts que van fer -segur- tot el que van poder, però és culpa de la manca de mitjans. Quan des de Junts assenyalem l'espoli fiscal de l'Estat de més de 22 000 milions d'euros a l'any és també, també, per posar el focus en la conseqüència en la sanitat de la falta d'aquests recursos. El sistema sanitari està molt tensionat i, per tant, en paguem les conseqüències.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Per tant, corregir deficiències i desviacions d'aquesta gestió centralitzada. Per tant, com vostè ha dit, jo em vull afegir als seus comentaris en el sentit de que l'actual Govern s'omple la boca sovint, els ministres o alguns representants dels partits que donen suport al govern, en el sentit que ells estan ja amb una idea, amb una visió d'estat plurinacional i descentralitzat i coses d'aquestes. Però quan això s'ha de dur a la pràctica -la senyora Madrenas acaba de posar un excel·lent exemple de com, quan s'ha de deixar compartir la informació de les policies, després tot són requeriments i condicionants- a l'hora de posar a la pràctica -i amb la gestió dels aeroports està passant exactament el mateix- el model segueix sent un model centralitzat. I, per tant, prenguin bona nota els grups del govern de que això a nosaltres no només no ens complau, sinó que ho lluitarem i ho batallarem, o bé dins del text de les lleis o com sigui. Gràcies. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, quería hacer una intervención relativamente breve, pero aprovecharé para hablar de esta cuestión desde enfoques diferentes. En cualquier caso, como ha dicho la interviniente anterior, es una ley que actualiza un par de leyes muy antiguas, de hace sesenta y cinco y veintidós años respectivamente; por lo tanto, son leyes que había que modernizar para incorporar legislación europea. A través de una serie de enmiendas que se incorporaron a la ley, nosotros hemos querido introducir una visión más amplia de la navegación aérea, es decir, una visión que permita que la navegación aérea no pise y condicione todas las actividades de un territorio, sino que se busque la convivencia y la compatibilidad, que fortalezca elementos de sostenibilidad ambiental e incorpore conceptos que fortalezcan la eficiencia de la navegación aérea. Por ejemplo, incorporamos enmiendas que hacían referencia a los aeropuertos para que estén obligados a dedicar espacios para el autoconsumo de las energías renovables, o bien a promover los servicios atendidos para aeronaves no tripuladas, drones, una explosión que ya no es futuro, es presente, y tiene muchas limitaciones y condicionantes administrativos que hace que sea difícil que puedan desarrollarse bien en muchas actividades económicas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Però hi ha escenaris que considerem que són interessants i que valdria la pena tenir presents. Jo mateix m'expressava en aquest mateix sentit fa uns dos mesos i mig o tres en un col·loqui sobre infraestructures a Barcelona. Per Catalunya, la possibilitat de crear una filial d'Aena que incorporés tots els aeroports d'Aena, Girona, Reus, Barcelona i Sabadell, permetria desenvolupar el model aeroportuari català. Permetria connectar les estratègies d'aeroports que ja té la Generalitat de Catalunya, el d'Alguaire i el de la Seu d'Urgell, més orientats a l'activitat industrial i de serveis, però també amb passatgers i amb una importància estratègica dins del seu territori. Permetia tenir, efectivament, com vostè ha dit també -faig un paral·lelisme- una forta presència de la Generalitat i també dels agents econòmics del territori, cosa que avui no passa. Permetria corregir les desviacions d'una gestió centralitzada, que ha perjudicat l'aeroport de Barcelona, impedint que es pugui tancar determinades rutes internacionals de primer nivell estratègic per a nosaltres. Però també impedint que es perjudiqués l'aeroport de Girona i el de Reus, concentrant tota l'activitat comercial a l'aeroport del Prat de Barcelona.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Bé, deia que aprofito per fer alguns altres comentaris més en el sentit següent. Nosaltres, quan vam intervenir en la primera votació aquí al ple d'aquesta llei, vam dir que ens havíem plantejat una esmena a la totalitat contra aquesta llei, perquè nosaltres estem totalment en contra d'aquest model de gestió aeroportuària tan centralitzat i que no permet incorporar els interessos territorials, la descentralització, l'autonomia política que correspon en el cas de Catalunya, claríssimament; tampoc en els altres territoris. La portaveu del Partit Nacionalista Basc n'ha fet referència en la seva intervenció. I aprofito que vaig fer aquell comentari que ens vam plantejar una esmena a la totalitat, tot i que és veritat que amb una llei de navegació i seguretat aèria ben bé no és una llei de gestió aeroportuària. I, per tant, vam decidir, doncs centrar-nos amb el que la llei estava proposant en aquell moment. Però sí que vull aprofitar el següent, a tomb de la intervenció de la portaveu del Partit Nacionalista Basc. Nosaltres vam recolzar les esmenes, senyora Nerea, en representació del PNB, vam recolzar la seva esmena aquí al Congrés com a mínim; al Senat ja no ho sé, però al Congrés sí. Perquè nosaltres, l'objectiu que nosaltres tenim per a la gestió, per a la descentralització de la gestió aeroportuària, evidentment, és la independència per al nostre país i la titularitat plena de tots els aeroports de l'Estat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«També vam presentar una esmena que es va incorporar per simplificar i promoure l'aprovació de UTEs PBM, Performance-Based Navigation, per a operacions d'emergències, per fer-les més segures. També que les servituds aeronàutiques analitzin les limitacions de les activitats del seu entorn, com he dit abans, amb una visió que permeti la compatibilitat. Jo aquí li vaig dir l'esmena Organyà com un centre de parapent de nivell mundial de nivell internacional, doncs resulta que estava continuadament condicionada per l'activitat aèria i, finalment, hi ha solucions tècniques que ho poden fer compatible, etcètera. Bé, la qüestió és que, com dic, és una esmena... És una llei relativament tècnica en la que vam incloure algunes d'aquestes qüestions. Una altra de les qüestions que vam introduir, que per nosaltres era de la màxima importància. I aquí faig una petita pausa és... Presidenta, aquí no em surten els números del temps i vaig una mica despistat. Gràcies. Quan jo parlava de la intermodalitat dels aeroports, nosaltres vam posar en evidència que la connexió en alta velocitat de l'aeroport de Barcelona havia de ser una prioritat. No podia ser que estigués un projecte a mitges, mig construït des de feia vint anys enrere, aturat i paralitzat i, per tant, que s'activés aquest projecte de connexió de l'alta velocitat amb l'aeroport del Prat de Barcelona. Aquí hi va haver un acord amb el grup del Partit Socialista, del Govern, el grup majoritari del Govern, però també els he de dir que estem molt amatents a com s'està desenvolupant això i amb quin calendari s'està desenvolupant, perquè es compleixi el que realment es va incorporar, que realment és una prioritat i que realment els calendaris i l'execució es fa amb la celeritat que correspon a una prioritat; que no torni a passar allò de sempre que ja s'està construint el de Barajas i amb això ja deu ser que està tot resolt.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, volia fer una intervenció relativament breu, però aprofitaré per parlar d'aquesta qüestió des d'enfocaments diferents. En tot cas, és una llei, com s'ha dit també per la intervinent que m'ha precedit en la paraula, és una llei que actualitza un parell de lleis molt antigues de fa 65 anys i 22 anys respectivament. Per tant, evidentment, lleis que calia que es modernitzessin, que incorporessin legislació europea. I nosaltres hem volgut introduir, a través d'una sèrie d'esmenes que es van incorporar a la llei, una visió més àmplia de la navegació aèria, és a dir, una visió que permeti que la navegació aèria no aixafi i condiciono tota mena d'activitat que hi ha en un territori, sinó que es busca la convivència i la compatibilitat. Enfortir elements de sostenibilitat ambiental, incorporar conceptes que enforteixin la intermodalitat i l'eficiència de la navegació aèria. I, per exemple, vam incorporar esmenes que feien referència a que els plans directors dels aeroports estiguin obligats a reservar espais per a la generació d'energies renovables, per a l'autoconsum dels propis aeroports, bé siguin fotovoltaiques o d'altres tipus, o bé promoure els serveis atesos per a naus no tripulades, drons, que és una explosió que ja no és futur, ja és present i que té encara moltes limitacions i condicionants administratius que fa que sigui difícil en moltes activitats econòmiques que es puguin desenvolupar prou bé.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Segona cosa i on anava. Aquest mateix agost, però no ha estat vostè, senyor ministre. Ha estat per part..., però forma part d'aquest govern i, en definitiva, li afecta vostè, especialment perquè afecta els cossos de seguretat, els cossos de seguretat de l'Estat i especialment els policies locals. Aquest 9 de juliol es va publicar un Reial decret, el 607/2025, en què es fan unes modificacions sobre l'accés a la informació en el registres centrals de penats i, sobretot, en el Registre Central de Penals. D'altres també, però sobretot ens interessa aquest. Permeten, a partir d'ara, una reivindicació que nosaltres també fèiem. Permeten que ara la Policia Local pugui obtenir la informació dels antecedents de les persones que detenen. No sembla que sigui una proposta gens extemporània i gens impertinent. Al revés, la veiem molt necessària, molt important i imprescindible. La Policia Local no podia fer bé la seva feina. Havia de deixar sempre lliures a totes les persones que podia haver detingut perquè no podia veure si tenia antecedents, sobretot amb el tema del furt, no? Però és que resulta que..., -no entenem per què i centenars de municipis de Catalunya i els seus alcaldes i les alcaldesses no entenen per què- resulta que ho han limitat només a ciutats majors de 250 000 habitants o bé a capitals de província de més de 175 000 habitants. Hi ha, per exemple, Girona, la meva ciutat, ja queda exclosa. I a d'altres ciutats també de molts habitants -és a dir, les mitjanes i petites, cap- amb uns condicionants també que ens semblen absolutament arbitraris, com per exemple que es reuna... Diu una cosa així: Que reuneixi condicions culturals, socials o econòmiques concretes. Home, perdoni, què vol dir? Què diran: 'Tu sí, tu no'? Què farà aquest Govern? Jo no ho entenc. És que jo no he entès quina és l'explicació de que policies locals robustes, que fan la feina molt ben feta, no hagin de tenir aquest accés directe a conèixer els antecedents de les persones quan estan fent actuacions policials, perquè seria una eina importantíssima per lluitar contra la multirreincidència i el seu Govern -en aquest cas no vostè, però clar, li afecta especialment- el seu Govern està impedint aquesta eina tan necessària. Per tant, què opina sobre la proposta de llei de multirreincidència que vam proposar i que està el més calent a l'aigüera esperant a veure que algú faci alguna cosa? I en segon lloc, què opina d'aquesta mesura? I si no creu que policies locals robustes també haurien de poder-hi accedir?»