Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
307 declaraciones · página 11 de 11
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«I les condicions per començar a parlar d'aquest gran acord també les va exposar el president Puigdemont, i són les següents: 'La primera de les condicions és identificar adequadament els elements del conflicte. Fer veure que no existeixen o ignorar-los no permet en cap cas resoldre el conflicte. El reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l'independentisme i de l'1 d'octubre. L'abandonament complet i efectiu de la via judicial contra l'independentisme i contra els independentistes. La creació d'un mecanisme de mediació i de verificació que aporti les garanties del compliment i seguiment dels acords que els dos grans partits espanyols no estan en condicions de donar-nos. Fixar com a únics límits els definits pels acords i els tractats internacionals que fan referència a drets humans, individuals i col·lectius, i a llibertats fonamentals, tractats i acords ratificats per Espanya.' Per cert, el diputat socialista, el diputat de Valladolid -que ara no el veig- si es creu que invocant l'esperit del 155, que va provocar uns danys gravíssims a tot Catalunya, es resoldrà el conflicte polític és que vostè no ha entès absolutament res de res.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Avui -ja els ho he dit- el nostre vot a aquesta investidura és no. Set nos que faran impossible -a no ser que hi hagi un tamayazo- que vostè avui sigui president del Govern del Reino. Mentre depengui de nosaltres els nostàlgics que tornen a ocupar les portades com Aznar, com Ayuso, com Felipe González o com Guerra, no decidiran el futur de Catalunya. Per tant, no és només un no a vostè, señor Feijóo, és un no rotund a Aznar, a Rajoy, als Felipes -González i VI-, a Guerra i a tots els zombis de la transició que surten de cacera cada cop que es pensen que la seva pàtria està en perill. I l'anomalia democràtica, señor Feijóo, és que vostè faci al·lusió permanent a una persona que avui no està a l'hemicicle i no se li respecti la immunitat que tots els països de la Unió Europea, excepte el Reino de España, li respecta. En tot cas, la singularitat del debat d'investidura d'avui obliga a recordar, des de la perspectiva de Junts, algunes coses. Espanya es veu confrontada ara mateix a un dels seus dilemes, que no sempre resol bé: o viu en el bloqueig, cosa que podria cronificar la confrontació entre els dos blocs ideològics espanyols, o pacte. Cal recordar també que l'aritmètica actual, que no és un caprici dels déus ni de l'atzar, sinó que és fruit d'allò més sagrat en democràcia, que és el vot directe dels ciutadans, aquesta aritmètica esdevé el seu pitjor malson: que Junts sigui una força decisiva i imprescindible en una hipotètica investidura. Junts, com saben, no forma part de cap bloc polític, ni en formava, ni en forma, ni en formarà, hi hagi o no hi hagi investidura. I el fet de no formar part de cap bloc espanyol ens situa com una força acostumada a rebre retrets i menysteniments d'una banda i de l'altra. I sabem que seguirà sent així. Sabem que el marc polític espanyol és binari: o ets dels vermells o ets dels blaus, o ets d'un bloc o ets d'un altre. Un marc on el dissident és tractat amb menyspreu i amb agror. Per això els diem a uns i altres que estem endurits davant dels seus retrets i davant del seu menysteniment. Tenim ben present aquell refrán espanyol que diu: Menea la cola el can, no por ti sino por el pan. No els pretenem canviar, però sí que els volem deixar clar que tampoc ens canviaran a nosaltres.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Diumenge vostè, señor Feijóo, i el seu partit -un partit que ha governat i que voldria tornar a governar- es va manifestar juntament amb altres contra un territori que encara forma part del país que vostè vol governar, igual com ja vam fer contra l'Estatut en aquella vergonyosa campanya de recollida de firmes: Eche una firmita aquí contra Cataluña. Se'n recorden vostès d'això? En cap lloc d'Europa s'és vist que un partit d'Estat es manifesti en contra d'una de les zones més poblades i que genera més riquesa, on hi ha el PIB industrial més potent; on el 16 % de la població genera més del 20 % dels ingressos tributaris de tot l'Estat; on es concentra el 25 % de les exportacions de tot l'Estat. Potser a alguns els hauria de fer reflexionar que la proposta estructural dels partits espanyols per incrementar el suport electoral sigui sempre anar en contra de Catalunya, anar contra Catalunya. Perquè voler perjudicar la seva economia, com fa el Govern espanyol per exemple, amb el Reial decret de mesures urgents per incentivar el canvi de seu social de les empreses catalanes, això és un atac indigne i indecent a tots i cada un dels ciutadans de Catalunya. Un atac que té conseqüències en la nostra competitivitat, també en els nostres llocs de treball i en el finançament del nostre país. Aquest model espanyol que vostè ens proposa, señor Feijóo, no és el nostre. Molts no ens hi sentim representats. Vostès encara viuen en la cultura del a por ellos contra Catalunya, perquè no es confonguin, vostès no van en contra dels independentistes, van des de fa segles en contra de Catalunya i tot allò que representa la nostra nació. I l'independentisme és una conseqüència de tot això. És una defensa legítima que no deixarem d'exercir.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Existeix la idea que són les institucions polítiques i també les institucions econòmiques d'un territori, i més concretament la qualitat i la proximitat d'aquestes institucions, el que determina la prosperitat i també el benestar d'un país. Les societats fracassen quan no tenen institucions que proporcionen les eines, la inversió i la innovació que generin un marc en el qual la majoria dels seus ciutadans i territoris puguin desenvolupar les seves capacitats i també el seu talent, que puguin ser el resultat del seu propi esforç i de la seva pròpia voluntat. Si aquestes societats tenen elits extractives que, aliades amb el poder institucional, s'apropien de forma injusta dels recursos i de les riqueses que generen, el país acaba fracassant. I a Espanya ja fa molts segles que es va imposar un sistema institucional de tipus extractiu en què unes elits econòmiques, polítiques, aristocràtiques, judicials i funcionarials espremen els territoris perifèrics, molt particularment Catalunya, per mantenir els seus privilegis. Tocar aquest sistema, diputats i diputades, promoure'n el canvi, és l'autèntic tabú de la política espanyola, que sota el concepte trampós de la unidad de España acaba fent que l'esquerra espanyola sigui l'ostatge i la col·laboradora de la dreta. Per a nosaltres la independència és una qüestió de supervivència de la nostra nació. Supervivència cultural, lingüística, econòmica, també de benestar i de justícia social, de model de societat forjat a través de generacions, malgrat les incomprensions i les hostilitats de tots els règims polítics espanyols des de 1714.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Començo per la qüestió més important de totes. La majoria de vostès venen pregonant que el reconeixement del dret a l'autodeterminació suposaria la liquidació d'Espanya. Aquests dies ho hem tornat a escoltar amb intensitat. señor Feijóo, vostè va esmentar diumenge les Corts i la Constitució de Cadis per defensar l'espanyolitat de la seva posició i establir un lligam amb un moment modernitzador que hauria pogut canviar la història d'Espanya. I es va oblidar d'explicar que aquest intent va acabar liquidat pel rei Ferran VII, confirmant el que la història ha demostrat des de Felip V: sempre hi ha un Borbó que espatlla la festa. Però el que sobretot es va oblidar d'explicar és que el territori espanyol de la Constitució de Cadis no té res a veure amb el territori espanyol de la Constitució postfranquista que hi ha avui. I tanmateix, Espanya ni ha desaparegut ni s'ha liquidat. Si per als constituents de Cadis eren territoris espanyols llocs com el Perú, Veneçuela, Guatemala, la península de Yucatán o Cuba, avui tots aquests territoris pertanyen a estats que es van declarar independents d'Espanya, van deixar de ser espanyols. I Espanya, señor Feijóo, va continuar existint. I perquè en prenguin nota tots els apocalíptics de la independència de Catalunya, si cap d'aquests estats no ha demanat el reingrés a Espanya deu ser perquè la independència no és cosa tan dolenta i que hi pot haver vida -vida intel·ligent- fora d'Espanya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Avui i aquí, amb orgull, amb determinació, amb esperança i també amb record fem ressonar el català, la llengua de Catalunya. Visca Catalunya lliure. Gracias, presidenta. Diputados, diputadas, Pau Casals, de quien conmemoramos el 50.º aniversario de su muerte, decía: Sed fieles a la tierra y a la lengua, no para cerraros, sino para tener voz propia. Hoy, 19 de septiembre de 2023, resuena por primera vez en esta Cámara sin censura y sin limitaciones la lengua catalana. Hoy se demuestra que solo era cuestión de voluntad política que nuestra lengua tuviera el estatus que se merece. Tenemos claro que algunos de ustedes tienen esta voluntad no por convicción, sino por necesidad. De hecho, hoy nos sentimos muy lejos de este debate español, nosotros estamos en otra fase. Como explica muy bien el añorado Ferrer i Gironés, la guerra lingüística no ha sido una confrontación de lenguas, sino un conflicto entre el proyecto nacional español y el proyecto nacional catalán. La excusa es la lucha contra la lengua, pero el objetivo real de esta lucha contra la lengua es el intento de extinguir la nación catalana. Durante años, esta obsesión por liquidar la identidad nacional catalana se ha reflejado en prohibiciones, en leyes y en sentencias; de hecho, en esta Cámara ha sucedido muy a menudo que ha sido el origen precisamente de esta obsesión, al lado de la triste catalanofobia, de buena parte de los medios de Madrid. Resuenan aquí todavía las palabras de un ministro que decía que era preciso españolizar a los niños catalanes. Y esta forma de actuar suya ha inferido conceptos erróneos sobre la realidad catalana. Se ha formado en el pensamiento español, ya sea de derechas o de izquierdas, una extraña unanimidad en contra de cualquier aspiración catalana por democrática y legítima que sea. Pero esta percepción no viene del proceso, hay que mirar mucho más atrás.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«El 1923, l'autoritat legal espanyola, el dictador Primo de Rivera, va fer un reial decret, un decret per prohibir el català, entre d'altres bestieses. Cent anys després som aquí, parlant català al Congrés i situant el debat al més alt nivell de les institucions europees. I això ha estat possible perquè la nació catalana ha resistit, perquè generacions i generacions de ciutadans de Catalunya han persistit i han mantingut viva la nostra nació i la nostra llengua, han mantingut la posició. I recollim el testimoni de tots ells. I seguim, nosaltres sí, mantenint la posició també per tots ells. A Catalunya li toca ser Catalunya. I si avui som aquí protagonitzant un minúscul contrapunt a la persecució de la nostra llengua és perquè hi ha una nova generació de catalans que us ha perdut la confiança, que ha dit prou, que les paraules ja no ens serveixen de res. El que volem són fets. I sabeu per què volem fets i per què hem perdut la confiança? Vostès no aniran a la presó per ser socialistes, cap de Vox anirà a la presó per ser de l'extrema dreta. De fet, segurament es trobarà algun jutge que encara està més a la dreta que ell. Tanmateix, a nosaltres ens condemnen a presó i som a l'exili per ser independentistes. No matem, no posem bombes, ni tan sols tolerem la violència, però estem catalogats de terroristes. I avui la desconfiança de Junts cap als partits espanyols, una desconfiança que vostès s'han merescut, ens ha portat a desbloquejar en poques setmanes allò que semblava impossible. I aquest és el camí.»