Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.426 declaraciones · página 116 de 148
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Este texto también tiene una visión muy centralista, puesto que a partir de este concepto de sistema nacional crea una gran cantidad de órganos centrales: el foro, el consejo superior, la conferencia nacional, el espacio de datos... Muchos de ellos deben desarrollarse a través de reglamentos de funcionamiento, tienen que dedicarse a elaborar informes, tienen que coordinar a otros actores y generan duplicidades, totalmente en contra de lo que se nos pide desde la sociedad, que nos pide reducir organismos, simplificar y agilizar la Administración, que ya bastante lenta y burocrática es. Debemos tender a simplificar. Además, el texto se carga las competencias exclusivas de la Generalitat de transporte y movilidad y también, en cierta medida, la autonomía municipal. Está lleno de referencias a lo que pueden o no pueden hacer los municipios. Antes decía que era intervencionista, incluso llega a decir que coordinará las acciones de las administraciones en relación con el transporte en bicicleta. Por favor, si la modalidad más próxima, la última milla, es la bicicleta. Serán los ayuntamientos los que tendrán que adaptar su entorno a estas estrategias y diseñar en función de su entorno urbanístico. En Cataluña la Generalitat tiene ya una Mesa de la Bicicleta y una estrategia para el uso de la bicicleta. Que ustedes digan que quieren fomentar, promover, impulsar, etcétera, se puede entender perfectamente, pero que se coordinarán las administraciones en el ámbito del transporte de la bicicleta, no sé si hace reír o si hace llorar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Es un proyecto centralista porque refuerza sobremanera el papel del Gobierno central, y en este contexto no es ni federal ni plurinacional, sino todo lo contrario. Comienza por justificar que el Estado tenga una ley de movilidad para todo el Estado, a pesar de no tener un título competencial propio, para acabar hablando de un sistema nacional de movilidad. Un sistema nacional de movilidad no existe; hay muchos sistemas y muchos subsistemas de movilidad en función del ámbito territorial, en función del modo de transporte, en función de la autoridad competente, sin perder de vista que la mayor parte de la movilidad es de proximidad, es de casa al trabajo o de casa a la escuela, a los servicios. El 83 % de los usuarios del transporte ferroviario de todo el Estado en 2023 eran usuarios de cercanías, es decir, de corta y de media distancia. En la corta distancia, tanto la urbana como la territorial, también hay operadores de transporte público que dependen de otras administraciones responsables de la movilidad y también, obviamente, privados. No se puede abordar una visión de la movilidad de arriba a abajo. Esto tiene que ser al revés. Por eso hemos reclamado siempre que la movilidad de proximidad deba gestionarse desde la proximidad. Eso no significa, no es óbice para que estos sistemas y subsistemas estén conectados. Claro que sí, debe haber coordinación, desde luego que sí. La intermodalidad y la interconexión así lo requieren para cumplir la misión básica, es decir, que se pueda asegurar ese transporte y hacerlo de manera eficiente y atractiva para el usuario.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Hi ha un cas, per exemple, d'un ciutadà de Tenerife, que va venir a visitar Catalunya, amb mobilitat reduïda, que va haver de deixar passar dos o tres trens a Barcelona, a l'estació de França, perquè no estaven adaptats; que va arribar a Sant Vicenç i hi havia dos dels tres ascensors espatllats, i es va haver d'arrossegar ajudat amb les mans per poder superar les escales d'aquella estació. Aquest vídeo es va fer viral, però encara hi ha moltes estacions que no estan adaptades, i moltes que estan adaptades i que els seus ascensors s'espatllen i es passen setmanes espatllats. És que no hi ha capacitat encara ara de tenir un contracte per arranjar els ascensors amb 24 o 48 hores? Hi ha molta feina per fer, senyor ministre, i, per tant, a més a més de fer lleis, prenguin nota que aquesta feina s'haurà de fer i nosaltres els ho recordarem. Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Señoras y señores diputados, señor ministro, comparecemos para posicionarnos sobre la enmienda a la totalidad del Grupo Popular respecto a esta ley. El Grupo Junts también redactó una enmienda a la totalidad para esta ley. La decisión fue muy rápida. El texto, incluso siendo conscientes de que ya venía de un mandato anterior, parecía un texto del NO-DO, sinceramente. Bajo la pátina de una ley moderna y modernizadora trata un tema de absoluta actualidad, la movilidad sostenible, pero el texto era más propio del siglo pasado. Es un proyecto de espíritu centralista, extraordinariamente intervencionista y tiene una visión antigua y superada de la movilidad.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«En tot cas, que sàpiguen tots, senyor ministre, Grup Socialista, diputats i diputades, que en tot allò que fa referència a impulsar la descarbonització i la mobilitat sostenible, hi hem sigut sempre, seguirem estant i estarem en el futur. Sabem, a més a més, que la Unió Europea indueix els Estats de la Unió a fer lleis que fomentin la mobilitat sostenible. La mobilitat sostenible no és una opció, no és una alternativa; és una necessitat imperiosa. Ha de ser una prioritat de tothom. Dit tot això, no vull acabar la meva intervenció sense fer una reflexió genèrica perquè tothom que la vulgui escoltar en prengui nota. L'impuls de la mobilitat sostenible no s'assoleix només fent lleis. El paper ho aguanta tot, i després es compleix el que es compleix. El foment del transport públic, per exemple, i la mobilitat sostenible s'aconsegueix amb una bona oferta de transport públic, amb un bon funcionament d'aquest, amb un servei digne i, si pot ser, de qualitat. Mirin, nosaltres hem dit que no ens cansarem de denunciar el mal servei de Rodalies a Catalunya, i els hem donat reiteradament dades de les incidències, dels incompliments, de les inversions i dels compromisos. El sistema i vostè, senyor ministre, paguen ara els plats trencats de molts anys de decadència inversora i d'incompliments dels governs del PP i també dels governs del PSOE, i d'aquesta estranya condemna crònica que passa perquè a Catalunya sempre s'executen menys del previst i a Madrid, sempre més del previst. Això no és casualitat. El problema és que sembla que vostè continua amb la tradició. Però, en tot cas, hi ha molts aspectes a millorar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«En tot cas, Junts per Catalunya tenia molts motius per presentar una esmena a la totalitat, com acabo d'explicar, però no l'hem presentada, senyor ministre, senyors del PP, perquè en el diàleg amb el ponent socialista de la llei -i em consta que també ha succeït amb altres grups amb objeccions semblants, com s'ha explicat aquí- hem arribat a un compromís que, a través de les esmenes parcials, es corregiran algunes d'aquestes discrepàncies. Simplificant molt, es respectarà d'una forma clara les competències de la Generalitat i de les altres administracions competents, es corregirà el concepte de sistema nacional, es reduirà i simplificarà la proposta d'organismes, s'evitarà l'intervencionisme i altres qüestions, moltes altres, que, com dic, s'abordaran en el tràmit de la llei. Per a nosaltres, òbviament, l'alternativa no és votar l'esmena a la totalitat del Partit Popular. L'expedient que té el Partit Popular, des de l'òptica del centralisme de les seves propostes i de la tebiesa amb el tema de la mobilitat sostenible, està clar que a nosaltres no ens inspira cap confiança. Votarem en contra de l'esmena.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Aquest text també té una visió centralista, ja que a partir d'aquest concepte de sistema nacional crea una gran quantitat d'òrgans centrals: el foro, el consejo superior, la conferencia nacional, el espacio de datos... Molts d'ells s'han de desenvolupar a través de reglaments de funcionament, s'han de dedicar a fer informes, han de coordinar altres actors i generen duplicitats. Totalment en contra del que se'ns demana des de la societat: reduir organismes, simplificar i agilitzar l'Administració, que ja és prou lenta i prou burocràtica. Hem de tendir a simplificar. El text es carrega les competències exclusives de la Generalitat en transport i mobilitat i també, en certa mesura, l'autonomia municipal. És ple de referències al que els ajuntaments poden fer o poden no fer. Abans deia que era intervencionista, arriba a dir que coordinarà les accions de les administracions al voltant del transport en bicicleta. Per favor, si la mobilitat més propera de debò, per exemple, és la bicicleta, són els ajuntaments on han de dissenyar en funció del seu entorn urbanístic i adaptar el seu entorn a aquestes estratègies. La Generalitat ja tenim una estratègia catalana de la bicicleta i una mesa de la bicicleta. Que vostès diguin que volen fomentar, promoure o impulsar es pot entendre perfectament, però que es coordinaran des del Govern central les administracions en l'àmbit del transport de la bicicleta, no sé si fa riure o fa plorar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, senyor ministre, compareixem per posicionar-nos sobre l'esmena a la totalitat del Grup Popular a la Llei de mobilitat sostenible. El Grup Junts va redactar, també, una esmena a la totalitat d'aquesta llei. La decisió va ser molt ràpida. El text, inclús essent conscient que ja venia del mandat anterior, semblava un text del NO-DO, sincerament. Sota la pàtina d'una llei moderna, modernitzadora, tracta d'un tema d'absoluta actualitat, la mobilitat sostenible; era un text més propi del segle passat. És un projecte d'esperit centralista, és un projecte extraordinàriament intervencionista i té una visió antiga i superada de la mobilitat. És un projecte centralista perquè reforça sobre manera el paper del Govern central. En aquest sentit, no és ni federal ni plurinacional, sinó tot el contrari. Comença per justificar la necessitat que l'Estat tingui una llei de mobilitat per a tot l'Estat, tot i no tenir un títol competencial propi, per acabar parlant d'un sistema nacional de mobilitat. Un sistema nacional de mobilitat no existeix. Hi ha molts sistemes i molts subsistemes de mobilitat: en funció de l'àmbit territorial, en funció del mode de transport, en funció de l'autoritat competent; sense perdre de vista que la major part de la mobilitat és de proximitat, és de casa a la feina, és de casa a l'escola, als serveis. El 83 % dels usuaris del transport ferroviari de tot l'Estat l'any 2023 eren usuaris de Rodalies, de curta i mitja distància. En la curta distància, tant urbana com territorial, també hi ha operadors de transport públic que depenen d'altres administracions responsables de la mobilitat i, òbviament, també privats. No es pot abordar una visió de la mobilitat de dalt a baix. Això ha de ser al revés. Per això hem reclamat sempre que la mobilitat de proximitat s'ha de gestionar des de la proximitat. Això no treu que aquests sistemes i subsistemes estan connectats, i tant; que hi ha d'haver coordinació, és clar que sí, la intermodalitat i la interconnexió ho requereix per complir la missió bàsica d'assegurar aquest transport i fer-ho de forma eficient i també de forma atractiva per a l'usuari.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«... complir els acords i, amb la confiança guanyada, tornin a començar per plantejar-nos de nou els acords. Fer el contrari -acabo, que m'han quedat dos minuts de la primera intervenció- implica portar-los a vostès a perdre votacions o a fer el ridícul perdent punts o retirant-los a última hora de l'ordre del dia. És tan fàcil que potser per això és difícil d'entendre. Moltíssimes gràcies. ... cumplir los acuerdos y, con la confianza ganada, volver a empezar planteándonos de nuevo estos acuerdos. Hacer lo contrario -y termino, me quedaban dos minutos de la primera intervención- implica que ustedes pierdan votos o que hagan el ridículo perdiendo puntos o retirando puntos a última hora del orden del día. Es tan fácil que tal vez por eso es difícil de entender. Gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Vaig acabant, sí. És fàcil d'entendre, provin-ho. Ho torno a explicar, fixin-s'hi bé, especialment vostè, senyora vicepresidenta, que en aquest moment té qüestions importants entre mans. Quatre premisses prèvies: acceptar que vostès no tenen majoria absoluta en aquest hemicicle; entendre que nosaltres, per molt que diguin uns i altres, no formem part de cap bloc, ni d'uns ni d'altres; que nosaltres només estem al costat de la gent de Catalunya, i que amb nosaltres no funciona ni fer-nos tota la pressió del món ni fer-nos la pilota. Un cop entès això, només cal fer política, negociar per arribar a acords... ... y es muy fácil de entenderlo. Voy a intentar explicarlo de nuevo. Fíjense, especialmente usted, señora vicepresidenta, que ahora debe tratar cuestiones importantes. Cuatro premisas. Una, aceptar que ustedes no cuentan con la mayoría absoluta en este hemiciclo; entender que nosotros, por mucho que digan otros, no formamos parte de ningún bloque, ni de uno ni de otro; que nosotros solo estamos al lado del pueblo de Cataluña y que con nosotros no funciona ni que nos presionen ni que nos hagan la pelota. Una vez hayan entendido esto, se trata de hacer política, de negociar para llegar a acuerdos...»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Es más, este acuerdo alimenta otro tema más, el tema del aprendizaje del PSOE de obtener acuerdos a cambio de muy poco. Señora vicepresidenta, la era de a cambio de nada ha terminado. Con Junts ahora hay que hacer política y de forma natural. No es chantaje, no es una amenaza o escarnio, se trata de hacer política...»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Y aún más. Ya se ha visto que se ha alimentado esa mentira, porque ustedes no estaban interesados en la verdad, estaban interesados en el poder. De ahí los silencios en algunos momentos cuando se anunció y después, antes de la consulta, para no entrar en el meollo de la cuestión y en los detalles de cada punto. Lamentablemente, Cataluña no va a tener un concierto económico y ustedes lo sabían, pero permitieron que muchos ciudadanos de Cataluña se lo creyesen a cambio del poder. Por todo ello, ahora son comprensibles todos los nervios de los últimos días, del mismo modo que se entiende el voto en contra y la oposición flagrante que han hecho tanto la izquierda como el PSOE para tener hoy aquí esta comparecencia, intentar evitarla, intentar acumularla con otros debates, porque realmente temían que pudiésemos hablar con transparencia de lo que es y de lo que no es su acuerdo. Querían esconderlo porque la realidad les da miedo. Les da miedo que se sepa y ese temor también explica el tono de chulo de barra de bar que hemos visto en algunas intervenciones de los últimos días para tapar ese ridículo.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Es muy sencillo. Usted no puede pretender satisfacer a la vez las peticiones y reivindicaciones de la derecha española que gobierna en catorce comunidades autónomas y satisfacer también a los independentistas. Esto en sí no es posible y se ha visto en su intervención. Ha dicho cosas distintas cuando se dirigía a unos y cuando se dirigía a otros. Por eso sus declaraciones de las últimas semanas, de los últimos meses, son incongruentes con las respuestas que me ha dado. Se le ha entendido perfectamente. De hecho, no ha hecho falta una visión conjunta -cincuenta y nueve días- para que quede todo muy claro. No es una financiación singular para Cataluña, porque lo que es para todos no puede ser singular para alguien porque es una contradicción, ni tampoco, lamentablemente, es un concierto económico, con lo que eso significa. Ni es la salida de Cataluña del régimen común de financiación, ni es el fin de los 20 000 millones de euros de déficit fiscal, ni es la llave de la caja. Lamentablemente, de todo lo que nos dijo no es nada de nada.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«I aquest acord, és més, encara ha alimentat una altra qüestió: ha alimentat la qüestió de l'aprenentatge del PSOE a obtenir acords a canvi de ben poca cosa. Senyora vicepresidenta, l'era de l''a canvi de res' s'ha acabat. Amb Junts ara cal fer política, i així de natural; no és xantatge, no és una amenaça, no és acarnissament, és fer política. Muchas gracias, presidente. Señora vicepresidenta, la escuchaba atentamente y la verdad es que se la ha entendido perfectamente. Vayamos a la esencia del tema. Definición de singular: único por poseer ciertas cualidades. Es decir, en el ámbito de la financiación, lo contrario de lo que representa el café para todos. Y vuelvo a leer las declaraciones suyas y del presidente Sánchez, en que constantemente decían que esta nueva financiación se puede extrapolar a todas las comunidades autónomas, que todo el mundo puede acogerse y que quien desee añadirse puede pedirlo. Cuando yo se lo leía, cuando hablábamos de si era un concierto económico, usted literalmente dijo que no, que no lo era, y que quien dijese que sí estaba mintiendo porque no lo era. ¿Lo entiende? Al final, el nombre sí que importa, sí que importa, sobre todo en política y en los acuerdos. El nombre son los hechos, porque al contrario puede darse pie a la confusión, al engaño, al incumplimiento, a decir que yo había entendido una cosa y en realidad era otra, a que esto parecía que era blanco y resulta que es gris. No, el nombre realmente importa. Y si se construyó una mayoría política en Cataluña basándose en que un acuerdo contenía un concierto económico con los firmantes del acuerdo, ahora no podemos decir: bueno, en realidad no era exactamente así, que cuando se entra a negociar pues se entra y se sale de otra manera. No, cuando se enuncia un concierto económico, estas palabras se formularon para enunciar una firma y esto conllevó la investidura del presidente y la constitución de una nueva mayoría política en Cataluña basada en una mentira. Al final, si realmente fuese un concierto económico, señora vicepresidenta, no estaríamos debatiendo el nombre de la misma, estaríamos ahí de acuerdo, ¿no? Sería muy fácil.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Encara més, la gent ja veu que es va alimentar aquesta mentida, perquè vostès estaven interessats, no en la veritat, no; vostès estaven interessats en el poder. I d'aquí els silencis de determinats moments -de quan es va fer l'anunci i abans de realitzar la consulta- per no entrar en el fons de la qüestió i en el detall de cada cosa. Malauradament, Catalunya no tindrà un concert econòmic i vostès ho sabien, però van deixar que molts ciutadans de Catalunya s'ho creguessin a canvi de poder. I per tot això, ara s'entenen els nervis dels últims dies, i tant que s'entenen, de la mateixa manera que s'entén el vot en contra i l'oposició aferrissada que van fer, tant Esquerra com el PSOE, a poder fer avui aquí aquesta compareixença, a intentar evitar-la, fins i tot a intentar acumular-la amb altres debats, perquè els feia temor que poguéssim parlar amb transparència del que és i del que no és el seu acord; perquè volien amagar-ho, perquè la realitat els fa por que se sàpiga. I aquesta por també explica el to txulesc i de barra de bar que sovint en algunes intervencions es fa aquí, en els darrers dies, per temor de tapar el seu ridícul.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Sap què passa? Al final això és ben senzill. Vostè no pot pretendre satisfer, a la vegada, les peticions i les reivindicacions de la dreta espanyola, que governen 14 de les comunitats autònomes, i satisfer a la vegada els independentistes. Això en si mateix és un oxímoron i s'ha notat perfectament en la seva intervenció; ha dit coses diferents quan s'adreçava a uns que quan s'adreçava als altres. Per això, les seves declaracions de les últimes setmanes, dels últims mesos, són incongruents amb les respostes que vostè mha donat. Per tant, se l'ha entès perfectament. Només han fet falta, de fet, fent una visió de conjunt, 59 dies perquè tot quedi ben clar. Ni és un finançament singular per a Catalunya, perquè allò que és per a tothom no pot ser singular per a algú, perquè és una contradicció; ni és, malauradament, un concert econòmic, com el que vol dir un concert econòmic; ni és la sortida de Catalunya del règim comú de finançament; ni és el final dels 20 000 milions d'euros del dèficit fiscal, ni és la clau de la caixa. Malauradament, de tot el que es va dir que era, res, absolutament, de res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Moltes gràcies, president. Senyora vicepresidenta, l'he escoltat atentament i la veritat és que se l'ha entès perfectament. Anem a l'essència de les coses. Definició de singular: únic a posseir determinades qualitats. És a dir, en àmbit del finançament, el contrari del que representa el cafè per a tothom. Li torno a llegir les declaracions seves i del president Sánchez, en què constantment deia que aquest nou finançament era extrapolable a la totalitat de les comunitats autònomes, que tothom s'hi podia acollir, que qui el volgués exercir només calia que ho demanés, etcètera, etcètera. I que quan jo li llegia que quan parlàvem de si era un concert econòmic, vostè literalment havia dit que no, que no ho era, i que qui digués que sí, estava mentint, perquè no, no ho era. Ho entén? Al final el nom sí que fa la cosa, i tant que fa la cosa, i més en política, i més en els acords. El nom fa la cosa, perquè, al contrari, el que presta és a la confusió, a l'engany, a l'incompliment, al que jo havia entès una cosa i en realitat era una altra, al que això semblava que era blanc i després ha resultat que era gris. No, no; el nom fa la cosa. I si es va construir una majoria política a Catalunya, fonamentant-se en el fet que l'acord es fonamentava en el fet que s'havia arribat a un concert econòmic, literalment dit pels signants de l'acord, ara no podem dir: Bé, que això potser ben bé no ho és, que quan s'entra a negociar s'entra i se surt diferent. No, l'anunci del concert econòmic, les paraules que jo li he dit es van formular per anunciar la signatura, i va portar a la investidura del president i, per tant, a la construcció d'una nova majoria política a Catalunya, que va ser fonamentada amb una mentida. Al final, si fos un concert econòmic, senyora vicepresidenta, no estaríem discutint el nom de la cosa, perquè hi estaríem tots d'acord i seria ben fàcil.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Por lo tanto, hoy pueden venir aquí todos a contarnos lo que quieran. Unos a hacer ver que esto es el fin del sistema de financiación de las comunidades autónomas y que es lo que no es; otros a hacer ver que han acordado lo que no han acordado. Por lo tanto, para aclarar las cosas -y como siempre, la transparencia es la mejor manera de resolver cualquier duda-, le preguntaré directamente, señora vicepresidenta. Nos hemos leído todos el acuerdo, no hace falta que nos diga que lo volvamos a leer, responda usted si quiere a lo que le preguntamos para aclarar todas las dudas: ¿el acuerdo que firmaron es un concierto económico, sí o no?, ¿representará el final del déficit fiscal de Cataluña, sí o no?, ¿es una financiación singular para Cataluña, sí o no? Son tres preguntas fáciles, no lo ponga difícil. Gracias. (Aplausos).»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Podríamos seguir detallando los anuncios solemnes de otros acuerdos, como la condonación del FLA, el traspaso de las becas universitarias o la ejecución de múltiples inversiones estatutarias. Por lo tanto, el tiempo acaba colocando siempre, absolutamente siempre, a todo el mundo en su sitio; siempre, el tiempo y, muchas veces, los ciudadanos a través de las urnas. Volvamos ahora al acuerdo que hizo a Illa presidente a cambio de un supuesto concierto económico para Cataluña, que es el objeto del debate de hoy. Solo en cincuenta y nueve días tras su gran anuncio ya está muy claro por dónde va la realidad. No lo digo yo, lo dicen ustedes, señores del PSOE. El 31 de julio, presidente Sánchez: El nuevo modelo se tendrá que pactar con todas las comunidades autónomas, con todas. El 21 de agosto, vicepresidenta Montero -usted-: Ni es un concierto económico ni es una reforma al uso del sistema de financiación, quien diga lo contrario miente. El 1 de septiembre, vicepresidenta Montero -usted-: La financiación singular la pueden tener otros territorios que tengan vocación de tenerla. El 4 de septiembre, presidente Sánchez: Les aseguro, les garantizo, me comprometo a con que la reforma del sistema de financiación autonómica que vamos a proponer todas y cada una de las comunidades autónomas -todas y cada una de las comunidades autónomas- del país recibirán más recursos. El 7 de septiembre, presidente Sánchez: Estamos dispuestos a permitir que todas las comunidades que lo deseen recauden y gestionen más gravámenes. 'Todas las comunidades', nada de singular. El 16 de septiembre, Sílvia Paneque, consellera y portavoz del Gobierno Illa: La prioridad es la negociación presupuestaria; primero son los presupuestos y después, la financiación. Primero los presupuestos y después la financiación. El 16 de septiembre, presidente Sánchez: Nuestro modelo de financiación es el mismo en todos los territorios.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Datos, pedían algunos. El 2 de noviembre de 2023, anuncio solemne a bombo y platillo a cargo del ministro Bolaños y el entonces presidente de Esquerra, Oriol Junqueras: Esquerra garantizaba la estabilidad de toda la legislatura de Pedro Sánchez a cambio del traspaso integral de cercanías a la Generalitat de Cataluña. De nuevo, grandes titulares, grandes portadas y afirmaciones grandilocuentes del tipo: traspaso histórico, traspaso integral sin precedentes, y adiós a Renfe. Poco después, sin embargo, empezamos a conocer la realidad. Y la realidad es que solo se transfería una pequeña parte de las líneas ferroviarias y que ese traspaso en realidad no sería un traspaso, sino una cogestión a través de una empresa mixta en que deberían tomarse las decisiones por consenso; por lo tanto, el Estado retenía toda la capacidad de control y decisión sobre las decisiones adoptadas. Y para estudiar cómo se iba a realizar todo ello, se crearían seis grupos de trabajo técnicos que, aunque se había dicho que ya estaba todo acordado, analizarían qué hacer, básicamente para que así, día tras día, vaya pasando el tiempo. ¿Resultado? Pedro Sánchez se garantizaba la estabilidad de toda la legislatura a cambio de un traspaso que ni es integral ni es un traspaso; es, de nuevo, una legislatura de estabilidad a cambio de nada.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Así pues, señoras y señores, esta es la esencia de todo, porque ante estas afirmaciones públicas y estos silencios, solo hay dos opciones posibles: la primera, que ustedes, señores de Esquerra y del PSOE, den cumplimiento a lo que afirman haber acordado y que Cataluña tenga su concierto económico, como lo tiene el País Vasco. Nosotros, encantados. Y la segunda, que ustedes, Esquerra y PSOE, hayan mentido a los catalanes, haciendo electoralismo barato, y Cataluña no tenga ni concierto económico, ni financiación singular, ni soberanía fiscal, ni la llave de la caja. Las cosas, como son. Grandes afirmaciones de ustedes dos ya las hemos vivido en el pasado y se han incumplido sistemáticamente. Baste recordar, por ejemplo, esa Mesa de Diálogo que se anunció a bombo y platillo que tenía que reunirse mensualmente, alcanzar un acuerdo para la solución definitiva del conflicto catalán y someter ese acuerdo a toda la ciudadanía de Cataluña. Mesa que acabó reuniéndose tres veces en cuatro años -¡tres veces en cuatro años!- y, evidentemente, no implicó ni la resolución del conflicto de Cataluña, ni se sometió a consulta ciudadana, nada de nada. Eso sí, el PSOE obtuvo la aprobación de los presupuestos generales del Estado -escúchenme bien- a cambio de nada, desde luego a cambio de nada. De hecho, no consiguió la aprobación de unos presupuestos, no; por la misma mesa, consiguió la aprobación de dos presupuestos: los de 2021 y los de 2022. Dos presupuestos generales del Estado a cambio de tres reuniones de la Mesa de Diálogo en cuatro años. Alguien me dirá: Hombre, quizás eso sea algo puntual, una excepción que no confirma la regla. Ningún problema, sigamos con otros ejemplos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«El 29 de julio de 2024, Raquel Sanz, en ese momento portavoz de Esquerra Republicana de Catalunya, anuncia en sus propias palabras literales: Se ha llegado a un acuerdo con el PSOE para investir a Salvador Illa, el acuerdo es a cambio de un concierto económico solidario, dice ella. Y añade: El acuerdo es a cambio de la financiación singular para Cataluña, la soberanía fiscal y la llave de la caja. Con esto se abrieron los noticieros, se ocuparon portadas en los periódicos, las tertulias se llenaron de información sobre el acuerdo y se fijó el marco mental que buscaban los firmantes del acuerdo: Illa sería presidente a cambio de un concierto económico. El 2 de septiembre de 2024, Marta Rovira, secretaria general de Esquerra Republicana de Catalunya: Con este acuerdo con el PSOE se termina con el expolio fiscal que, traducido, significa que Cataluña recaudará e ingresará en sus cuentas corrientes todos los impuestos y después transferirá una parte al Estado, la parte correspondiente a los servicios prestados por el Estado en Cataluña, más otra parte por solidaridad interterritorial. En los días siguientes al anuncio de este acuerdo, silencio por parte de Oriol Junqueras, silencio por parte del PSC y silencio por parte del PSOE; algo que, dicho de paso, ya nos hubiera debido hacer pensar que no se quería anticipar nada más del acuerdo para evitar que la gente conociera la verdad.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Per tant, avui poden venir tots aquí a explicar el que vulguin. Uns a fer veure que això és la fi del sistema de finançament de les comunitats autònomes i que és el que no és; els altres a fer veure que han acordat el que no han acordat. Per tant, per aclarir-ho -i com sempre, la transparència és la millor manera de resoldre qualsevol dubte-, li preguntaré directament, senyora vicepresidenta. Ens hem llegit tots l'acord, no cal que ens digui que ens el tornem a llegir. Vostè respongui, si vol, el que li preguntem per aclarir tots els dubtes. L'acord que van signar és un concert econòmic, sí o no? Representarà el final del dèficit fiscal de Catalunya, sí o no? És un finançament singular per a Catalunya, sí o no? Són tres preguntes fàcils, no ho faci difícil. Moltíssimes gràcies. Ocurre a menudo que el ruido mediático interesado y los intentos de desviar la atención acaban consiguiendo su propósito, enmascarando la realidad de ese tema, y cuando eso ocurre hay que ir a la raíz de la cuestión, al principio, a la esencia, a lo que han dicho personajes claves en momentos claves para entender qué hay sobre ese tema concreto.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Podríem encara detallar els anuncis solemnes d'altres acords: la condonació del FLA, el traspàs de les beques universitàries i l'execució de múltiples inversions estatutàries. Per tant, el temps acaba posant sempre, absolutament sempre, tothom al seu lloc; sempre, el temps i, molt sovint, els ciutadans a través de les urnes. Tornem ara a l'acord que va fer Illa president a canvi d'un suposat concert econòmic per a Catalunya i que és motiu del debat d'avui. Només amb 59 dies des del seu gran anunci ja està molt clar per on va la realitat. I no ho dic jo, ho diuen vostès, senyors del PSOE. 31 de juliol, president Sánchez: 'El nuevo modelo se tendrá que pactar con todas las comunidades autónomas, con todas'. 21 d'agost, vicepresidenta Montero, vostè: 'Ni es un concierto económico, ni es una reforma al uso del sistema de financiación, quien diga lo contrario miente'. 1 de setembre, vicepresidenta Montero, vostè: 'La financiación singular la pueden tener otros territorios que tengan vocación de tenerla'. 4 de setembre, president Sánchez: 'Les aseguro, les garantizo, me comprometo a que la reforma del sistema de financiación autonómica que vamos a proponer, todas y cada una de las comunidades autónomas, todas y cada una de les comunidades autónomas del país, recibirán más recursos'. 7 de setembre, president Sánchez: 'Estamos dispuestos a permitir que todas las comunidades que lo deseen recauden y gestionen más gravámenes'. Todas las comunidades, res de singular. 16 de setembre, Sílvia Paneque, consellera i portaveu del Govern Illa: 'La prioritat és la negociació pressupostària. Primer són els pressupostos i després, el finançament'. Primer, els pressupostos i després, el finançament. 16 de setembre, president Sánchez: 'Nuestro modelo de financiación es el mismo en todos los territorios'.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Dades, demanaven alguns. 2 de novembre de 2023, anunci solemne, de nou a bombo i platerets, i en aquest cas a càrrec del ministre Bolaños i el llavors president d'Esquerra, Oriol Junqueras. Esquerra garantia l'estabilitat de tota la legislatura de Pedro Sánchez a canvi del traspàs integral de Rodalies a la Generalitat de Catalunya. De nou, grans titulars, grans portades i afirmacions grandiloqüents del tipus: traspàs històric, traspàs integral sense precedents i adeu a Renfe. Poc després, però, comencem a conèixer la realitat. I la realitat és que només es transferia una petita part de les línies ferroviàries; el traspàs, en realitat, no seria un traspàs, sinó una cogestió mitjançant una empresa mixta en què s'haurien de prendre les decisions per consens i, per tant, l'Estat retenia tota la capacitat de control i decisió sobre les decisions que s'adoptaven. I per estudiar com es faria tot plegat, es crearien sis grups de treball tècnics que, tot i que s'havia dit que ja estava tot acordat, analitzarien què fer, bàsicament perquè així qui dies passa, anys empeny. Resultat de tot plegat: Pedro Sánchez es garantia l'estabilitat de tota la legislatura a canvi d'un traspàs que ni és integral ni és un traspàs, és a dir, de nou, tota una legislatura d'estabilitat a canvi de res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Perquè les coses com siguin, de grans afirmacions de vostès dos, ja n'han viscut en el passat i s'han incomplert sistemàticament. Només cal recordar, per exemple, aquella taula de diàleg que es va anunciar a bombo i plateret, que s'havia de reunir mensualment, arribar a un acord per a la solució definitiva del conflicte català i sotmetre aquest acord a tota la ciutadania de Catalunya. Taula que es va acabar reunint tres vegades en quatre anys -tres vegades en quatre anys- i evidentment no va implicar ni la resolució del conflicte de Catalunya ni es va sotmetre a consulta ciutadana res de res. Això sí, el PSOE va obtenir l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat -escolti'm bé- a canvi de res, i tant que a canvi de res. De fet, no va aconseguir l'aprovació d'uns pressupostos, no; per la mateixa taula va aconseguir l'aprovació de dos pressupostos: els de 2021 i els de 2022. Dos pressupostos generals de l'Estat a canvi de tres reunions de la taula de diàleg en quatre anys. I algú pot dir: 'Home, potser això és un fet puntual, una excepció que no confirma la regla'. Cap problema, seguim amb alguns exemples més.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«2 de setembre de 2024, Marta Rovira, secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya: 'Amb aquest acord amb el PSOE s'acaba amb l'espoli fiscal'. Que, traduït, vol dir: Catalunya recaptarà i ingressarà als seus comptes corrents tots els impostos i després transferirà una part a l'Estat, corresponent als serveis prestats pel mateix Estat a Catalunya, més una altra part per solidaritat interterritorial. Els dies següents a l'anunci d'aquest acord, silenci per part de l'Oriol Junqueras, silenci per part del PSC i silenci per part del PSOE; fet, sigui dit de passada, que ja hauria d'haver fet pensar que potser no es volia anticipar res més de l'acord per evitar que la gent sabés la veritat. Així doncs, aquesta, senyors i senyores, és l'essència de tot plegat, perquè davant d'aquestes afirmacions públiques i silencis només hi ha dues opcions possibles. La primera, que vostès, senyors d'Esquerra i del PSOE, donin compliment a allò que diuen haver acordat i Catalunya tingui el seu concert econòmic, com el té el País Basc; nosaltres, encantats. I la segona, que vostès, Esquerra i PSOE, hagin mentit als catalans fent electoralisme barat i Catalunya no tingui ni concert econòmic, ni finançament singular, ni sobirania fiscal ni la clau de la caixa.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Passa sovint que el soroll mediàtic interessat i el parlar molt d'un determinat tema per tal d'intentar-ne desviar l'atenció acaba aconseguint el seu propòsit i acaba emmascarant la realitat d'aquell tema. I quan això passa, cal anar a l'arrel de la qüestió, al principi, a l'essència, a allò que s'ha dit per personatges clau en determinats moments clau per entendre què hi ha sobre aquell determinat tema. 29 de juliol de 2024, Raquel Sanz, en aquell moment portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, anuncia amb paraules seves literals que 's'ha arribat a un acord amb el PSOE per investir Salvador Illa'. 'L'acord és a canvi d'un concert econòmic solidari', diu ella. I afegeix: 'L'acord és a canvi del finançament singular per a Catalunya, la sobirania fiscal i la clau de la caixa'. Amb això es van obrir telenotícies, es van ocupar portades en els diaris, les tertúlies van anar plenes d'aquest acord i es va fixar el marc mental que buscaven els firmants de l'acord. Illa seria president a canvi d'un concert econòmic.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué proyectos e inversiones tiene previstas su Ministerio a corto y medio plazo en el tramo de la N-260...
«El deterioro del firme, el aumento del tránsito, la evolución del territorio de los municipios a los que da servicio, pero sobre todo la inacción de su ministerio, lo han convertido en una infraestructura colapsada e insegura, con un goteo constante de accidentes e incidentes; desgraciadamente, algunos mortales, como el lamentable del vecino de Llançà, que este mes de julio perdió la vida ahí, en un punto en donde el ayuntamiento ya había reclamado que había que minimizar el riesgo. Actúen, no hagan como en 2008, no hagan como con el pas de fauna, que tenemos pendiente desde hace dos años entre los espacios naturales del Cabo de Creus y Albera, que nos dijeron en octubre que ya estaba definido y el director del parque aún no sabe nada. Ministros, impuestos del siglo XXI se corresponden con vías del siglo XXI. Hagan su trabajo, desdoblen este tramo y garanticen la seguridad de los miles de ciudadanos que constantemente... (Aplausos).»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué proyectos e inversiones tiene previstas su Ministerio a corto y medio plazo en el tramo de la N-260...
«Ministre, impostos del segle XXI corresponen vies del segle XXI. Facin la feina, desdoblin aquest tram i garanteixin la seguretat dels milers de ciutadans que cada dia s'han de desplaçar. Ministro, le pregunto por mucho más. Es un tramo muy importante de una carretera vital para las comarcas de Girona, que reparten tránsito por la plana ampurdanesa, por la Albera y por todos los municipios de la Sierra de Rodas y de la Mar d'Amunt, sin olvidar que es la alternativa principal al eje N-II-A-7 que nos conecta la Cataluña norte al Estado francés. Los usuarios de este tramo, como también el de Figueras-Besalú y otros, por su parte de la N-260, de Cataluña, nos sentimos desatendidos y la preocupación hoy raya la indignación; porque desde aquel 2008 en que el Gobierno Zapatero adjudicó más de medio millón de euros al estudio para el desdoblamiento de los 25 kilómetros que unen estos dos municipios, no se ha hecho mejora alguna, solo maquillaje para poder decir que hacen algo. Por cierto, un estudio que los del PP ya se encargaron de cerrar, sin más, en 2016.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué proyectos e inversiones tiene previstas su Ministerio a corto y medio plazo en el tramo de la N-260...
«Ministre, li pregunto per molt més. Aquest és un tram important d'una carretera vital per les comarques gironines, un tram que reparteix el trànsit per una part de la plana empordanesa, de l'Albera i per tots els municipis de la Serra de Rodes i la Mar d'Amunt, sense oblidar que és l'alternativa principal a l'eix N-II-A-7 que ens connecta a la Catalunya Nord i a l'Estat francès. Els usuaris d'aquest tram, com també els del tram Figueres-Besalú i tants altres del seu pas de l'N-260 per Catalunya, ens sentim desatesos i avui la preocupació ja ratlla la indignació. Perquè, miri, des d'aquell 2008 en què el Govern Zapatero va adjudicar més de mig milió d'euros a l'estudi pel desdoblament dels 25 quilòmetres que uneixen aquests dos municipis, no s'hi ha fet cap millora d'identitat, només actuacions de maquillatge per poder dir que fan alguna cosa. Per cert, un estudi que els del PP ja es van encarregar de tancar, sense més, el 2016. El deteriorament del ferm, l'augment del trànsit, l'evolució del territori dels municipis a què dona servei, però sobretot la inacció del seu Ministeri, l'han convertit en una infraestructura col·lapsada i insegura, amb un degoteig constant d'incidents i d'accidents; desgraciadament, alguns de mortals, com el malaurat del veí de Llançà, que aquest mes de juliol va perdre la vida en un punt on, des de l'ajuntament, ja s'havia reclamat que calia minimitzar el risc. Actuïn, no facin com el 2008, no facin com amb el pas de fauna que tenim pendent des de fa dos anys entre els espais naturals del Cap de Creus i l'Albera, i que a l'octubre ens van dir que ja estava definit. El director del parc encara no en sap res.»