Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
858 declaraciones · página 12 de 29
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Per tant, senyor Sánchez, la pregunta és directa, clara i senzilla: si a Catalunya existeix un operador que funciona, que excel·leix, que ofereix el millor servei i que els usuaris valoren positivament i hi confien, per què ens hem d'empassar un operador que no funciona, que no compleix, que està polititzat i que posa en perill no només la mobilitat al nostre país, sinó també la integritat de les persones que l'utilitzen? Si a vostès realment els importen una mica els ciutadans de Catalunya, u, el senyor Puente ja hagués dimitit i dos, rescindirien el contracte amb Renfe i iniciarien el traspàs integrals a l'operador fiable, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Paguem impostos per tenir uns serveis de primera i volem uns serveis de primera i s'ha demostrat que només tenim serveis de primera quan gestionem nosaltres, perquè vostès ens estan portant a la misèria. I els catalans, tots es mereixen el país de primera pel que els nostres avis van treballar perquè els nostres pares van treballar i pel que nosaltres treballem pels nostres fills. Perquè Catalunya no és un país decrèpit. Catalunya és un país potent i és un país que val molt la pena. El país va malament perquè vostès gestionen malament. I els Comuns i Esquerra hauran de triar si estan al costat dels milers d'usuaris que queden penjats cada dia a les andanes o es posaran al costat d'aquells que fan que cada dia milers d'usuaris es quedin tirats a l'andana, aprovant uns pressupostos del govern Illa quan ningú ha dimitit i quan no s'ha fet el traspàs integral. I aquí es veurà també qui té un projecte de país o un projecte de partit o personal.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Tots els ministres de la història han promès que acabarien el corredor Mediterrani. I no només cap d'ells no ha acabat el corredor Mediterrani, sinó que tots ells s'han gastat els diners que Europa posa per al corredor Mediterrani fent passar el corredor Mediterrani per Madrid. I no es salva cap govern ni cap ministre d'això. Tots han format part d'aquesta salvatjada. S'estimen pèrdues de més de deu milions d'euros diaris per la suspensió de Rodalies i pel tall de l'AP-7. Hi ha empreses a les quals no arriba la primera matèria i, per tant, no poden produir. Amb vostès el caos creix i els danys cada dia són més difícils de revertir. Sap, senyor Sánchez, quins trens sí que han funcionat a Catalunya cada dia en l'horari previst, plogui, nevi i amb reforços? Els que gestionem nosaltres, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Sap quins trens no han funcionat? Sap quins trens no han funcionat? Els que gestionen vostès: Renfe. Fa dues setmanes els ho vam dir i els ho tornem a repetir. La solució és clara i ja la tenim. El model català, el model Ferrocarrils, cent per cent de gestió catalana. No volem més invents. No volem empreses mixtes, volem el traspàs integral. Cent per cent de competència catalana, cent per cent de sobirania en els recursos. Perquè quan no depenem d'Espanya funcionem i quan depenem d'Espanya col·lapsem.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Ara tots vostès parlen molt de l'escut social, però siguem clars. L'escut social no és que un llogater no pagui el lloguer. L'escut social no és que es puguin ocupar pisos que no són teus. L'escut social no és traslladar el cost dels errors que estan cometent vostès a famílies que sempre han treballat i pagat els seus impostos. I, per descomptat, l'escut social no és que un govern presumeixi de la misèria, que és exactament el que han fet vostès aquesta setmana, traient pit que cada dia hi hagi més gent que necessita l'ingrés mínim vital per viure. Que treguin pit que cada dia hi hagi més pobresa. Un escut social de veritat és una xarxa pública forta i això depèn de vostès que estan governant. Un escut social de veritat són uns serveis socials de proximitat i que funcionin. Són ajudes ben gestionades, que és exactament el contrari del que està fent la senyora Yolanda Díaz. Un escut social de veritat és habitatge públic. No és donar per bones les ocupacions i donar per bons els impagaments. En definitiva, polítiques que evitin que la gent caigui en la pobresa. I a Catalunya aquesta xarxa sempre ha existit. És part del nostre model social. El problema és que vostès, el tripartit, l'han anat ofegant perquè no paguen el que deuen des de fa molts anys, perquè no compleixen amb els pressupostos des de fa molts anys i perquè no transfereixen els recursos que ens corresponen als ciutadans de Catalunya i a Catalunya des de fa molts anys. Vostès ofeguen als municipis, ofeguen les families, ofeguen a les pimes, ofeguen als autònoms, ofeguen amb regulacions absurdes. I quan les xarxes es tensiona i no té els recursos necessaris, la xarxa col·lapsa i si col·lapsa. Els més febles són els primers a caure. I això no és justícia social. Això és desordre, això és mal govern, això és incompetència i això és empobriment.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Gràcies, vicepresident. Permeti'm, senyor Sànchez, que comenci fent-li un resum de la situació en la que es troba aquests dies la Catalunya de la que vostè no ha volgut parlar en aquesta primera intervenció. De fet, fins ara només s'ha parlat d'Espanya. Aquests dies a Catalunya, sota el govern dels socialistes i els seus socis, els mestres i professors en vaga. Ells avui i des d'aquí, tot el suport. Els metges en vaga, els pagesos en vaga, els pescadors en vaga, els autònoms en vaga, els taxistes en vaga i els maquinistes en vaga. Miraré de ser el màxim de clara possible, senyor Sánchez. La situació en la que vostès, els partits espanyols, han deixat el nostre país, els darrers cinquanta anys, és lamentable i cap govern a Catalunya que segueixi depenent de Madrid podrà posar al dia totes les destrosses que vostès han fet. I, per descomptat, vostès no volen deixar anar la gallina dels ous d'or, però a les gallines, si no se les cuida, sí se les asfixia i se les maltracta, i si no se les alimenta, deixen de pondre ous o marxen. La situació és molt greu i els perjudicats són tots els ciutadans de Catalunya els que som independentistes i els que no són independentistes. I el que estan destrossant vostès va molt més enllà dels trens, del bloqueig del sistema ferroviari de Catalunya, de les vies, de les catenàries. El que estan destrossant tots vostès és el futur de tots els ciutadans de Catalunya. El que estem veient, per tant, no és només un problema de trens: és caos. El mateix caos que estem veient a l'habitatge, a l'energia, a les polítiques socials, a l'economia productiva, als sous, al treball, el mateix caos que sempre ha generat el tripartit: socialistes, comuns i esquerra. El caos del mal govern i sempre és el mateix patró: la mala gestió, la improvisació i propaganda, molta propaganda. I al final qui ho paga tot això son els ciutadans.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de la corrupción económica, política e...
«Perquè mentre llegia tota aquesta xerrameca, els mitjans de comunicació de tota Europa es feien ressò de que el màxim tribunal de la Unió Europea acabava de clavar una plantofada de campionat al Parlament Europeu per haver actuat amb total i absoluta parcialitat quan va aixecar injustament les immunitats dels tres eurodiputats independentistes el 2021, inclosa la del president a l'exili, Carles Puigdemont. Una sentència que és un 'fins aquí', un 'fins aquí' jurídic que no només anul·la per primera vegada una decisió del Parlament Europeu, un suplicatori, sinó que fixa -?i atenció, perquè ho fa amb el tema de la repressió a l'exili català- un nou paradigma d'imparcialitat europeu. Un estàndard d'imparcialitat que deixa totes les institucions espanyoles, si m'ho permeten, amb el cul a l'aire. El poder judicial, l'administració electoral, el Govern, el mateix Govern, els serveis d'intel·ligència, la policia, Hisenda. I també retrata aquest Parlament retrata l'anterior presidenta i la seva notable, notòria imparcialitat i també deixa en evidència debats com els d'avui. La sentència, a més a més d'un 'fins aquí' jurídic, és un 'fins aquí' polític. Marca un límit a la utilització que han estat fent tots els partits polítics espanyols de les institucions europees per fins il·legítims, per fins partidistes. Els magistrats europeus posen negre sobre blanc que la causa contra els independentistes catalans, que la causa contra el president Puigdemont és una causa política i que no pensen permetre que Espanya capturi les institucions europees com els partits que vostès representen han fet amb les espanyoles.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«I arriba la llei d'amnistia, que havia de reparar el dany causat per anys de persecució penal del moviment independentista. Però els mateixos poders que van impulsar aquella persecució han fet l'impossible per impedir que la llei tingui efectes reals. La premsa internacional se n'ha fet ressò, alguna documentant les resistències internes de la judicatura espanyola per aplicar-la, especialment quan afecta el president a l'exili, Carles Puigdemont, i d'altres s'hi refereixen literalment com una paradoxa jurídica, una llei vigent que en realitat no es vol aplicar. Tot plegat evidencia un problema estructural. Quan es tracta de Catalunya, l'Estat espanyol ha actuat i continua actuant amb un biaix profundament antidemocràtic. No només ha reprimit l'independentisme, no només ha ignorat l'ONU, també ha menystingut la realitat nacional catalana, negant-li la possibilitat de decidir lliurement el seu futur i negant-li el respecte que mereix qualsevol nació del món. Catalunya vol ser reconeguda i respectada com a nació que és, vol governar i dirigir el seu futur sense estar subordinada a un Estat que sovint actua com si no entengués o no volgués entendre la seva identitat lingüística, cultural, política, social. I, a més, Catalunya vol deixar de ser arrossegada cap a un empobriment estructural. Perquè totes aquestes vulneracions de drets polítics i democràtics no són un accident aïllat, formen part d'un sistema que condemna Catalunya a un futur d'oportunitats estroncades. Un Estat que critica els altres però que manté Catalunya infrafinançada, amb infraestructures que s'esberlen, amb serveis públics saturats, amb inversions promeses i mai executades, un Estat que condemna una de les nacions més dinàmiques d'Europa a empobrir-se dia rere dia, amb trens que fan figa, hospitals i escoles que infrafinança. Si realment els preocupessin els catalans, si els drets humans els interpel·lessin, si realment volguessin protegir la legalitat internacional, farien una sola cosa: reconèixer Catalunya com la nació que és i permetre-li governar-se ella mateixa. No hi ha altra fórmula per evitar que Espanya continuï limitant el nostre progrés i la nostra prosperitat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«I jo em pregunto: Qui assumeix responsabilitats polítiques? Algú pot contestar, si us plau qui està assumint responsabilitats polítiques? El ministre, que és el màxim responsable, diu: 'No, no, jo ho faig molt bé'. La senyora Paneque -?que va sortir a dir que l'endemà hi hauria trens i no n'hi havia, l'endemà no n'hi haurà i n'hi havia- diu que no, que assumir responsabilitats polítiques vol dir quedar-se al càrrec. El president d'Adif, el president de Renfe, directament responsables. Qui està assumint responsabilitats polítiques? Algú pot contestar? Com volen que els ciutadans creguin en la política si, després d'un caos com aquest en la mobilitat, ningú no assumeix responsabilitats polítiques? Per nosaltres, ho tenim claríssim. Hi ha mesures de la proposta del PP que es podrien aplicar i que tenen sentit per intentar corregir la situació del mal servei. Vostès també en són corresponsables d'això, però és veritat, hi ha algunes d'aquestes mesures que podrien ser interessants d'aplicar i n'hi caldrien moltes més altres. El dèficit d'inversió ja tothom l'accepta i tothom té les dades sobrades com per entendre que és una de les causes principals i també la mala gestió. Però per nosaltres, una de les solucions és un traspàs com Déu mana. Miri, el diccionari diu que traspassar vol dir 'passar d'una banda a l'altra d'un lloc o fer passar una cosa d'un lloc a un altre'. Sembla còmic, oi? Volen fer passar un traspàs, una cosa que no ho és. Passar de Renfe a Renfe, perquè operi Renfe amb una empresa mixta amb majoria de Renfe. Això no és traspassar a la Generalitat. Això és una altra presa de pèl. L'únic futur possible que té el ferrocarril a Catalunya és que passi a ser operat sota Ferrocarrils de la Generalitat, que és el tren que funciona, que funciona amb puntualitat, amb una empresa i uns treballadors orientats al client, orientats al client. Un tren que també funciona, fins i tot quan plou! I això és el que ni el govern tampoc no està disposat a fer, encara que sigui socialista. Socialista i els seus socis, senyors del PP, que volen mantenir un model centralitzat, els han fet la feina. Ni vostès ho farien tan bé de perpetuar un model centralitzat com aquest, com han fet amb aquest traspàs, imposant l'operador Renfe.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«President. Senyores i senyors diputats, se'ns presenta una proposició no de llei parlant del caos ferroviari. No és la primera vegada que ho fa el PP ni d'altres grups. Quan això passa per part del PP, que és la iniciativa d'avui, el primer que a mi em fa pensar, com deia el company Mikel, és què va fer el PP quan li tocava governar. I d'això, he donat moltíssimes dades. Tots n'hem donat que hi ha molts responsables de tot el que passa i el PP també n'és un. És veritat que es parla al voltant d'aquesta iniciativa, lògicament, del tràgic accident de Còrdova, on hi ha hagut moltíssimes víctimes, un accident sota investigació que esperem que acabi el més aviat possible i que s'esclareixin els fets i amb el qual hem manifestat solidaritat amb totes les víctimes, les de Còrdova i les de Gelida, òbviament. Però el caos, el caos ferroviari, és el que es viu a Catalunya, del ferroviari i de la mobilitat. Més de 15 dies en un intensiu i diàriament des de fa anys, en una crònica d'una mort anunciada. Abans d'ahir, fins i tot, que amb la vaga hi havia uns serveis mínims, al lloc on es van mantenir els serveis mínims és a Catalunya, amb els visors a temps real, a les 8:53, a les 9:31 a Madrid circulaven entre 50 i 60 trens, a Astúries entre 20 i 25 i a Catalunya entre 3 i 5. I això són dades oficials. Avui, avui incidències a totes les línies. En teoria, els sindicats majoritaris han desconvocat la vaga. La consellera Paneque ha sortit a dir que es recuperarà la normalitat del servei, diu, a finals de la setmana, d'aquesta setmana, o a principis de l'any que ve, això sí, amb 70 limitacions temporals de velocitat. I jo dic: Clar! És que és aquesta la normalitat, 70, 80, 100 limitacions temporals de velocitat i arribar tard i malament. Amb rodalies, és aquesta la normalitat. Que bonic que els queda la gestió espanyola d'infraestructures ferroviàries! Accidents, accidents vol dir víctimes, vol dir ferits, efectivament, un tema molt seriós; afectacions al servei d'alta velocitat per a tot l'any, trens anul·lats, endarreriments, manca d'inversió crònica, manca de manteniment predictiu i preventiu; l'AP-7 tallada en sentit sud durant un munt de dies; pèrdues econòmiques multimilionàries per al sector públic i pel sector privat; mercaderies dels ports bloquejades; empreses públiques ineficients, centralitzades.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Algú podria dir que, com a independentistes, a nosaltres ja ens va bé i ens importa poc el que vostès facin amb Espanya. I seria cert si no fos que tot això també impacta directament, i molt, en els catalans. I deixi'm dir-ho, en tots els catalans, siguin o no independentistes. Les seves polítiques, tota la seva incompetència en els governs, estan ofegant la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Les seves polítiques estan ofegant el país. Vostès, que governen l'Estat, la Generalitat, pràcticament totes les diputacions catalanes, pràcticament totes les grans ciutats catalanes i la capital de Catalunya, vostès i els seus socis han convertit una terra rica i pròspera en un país on un de cada quatre catalans viu en risc de pobresa. Poden fer veure que tot va bé, gastar-se una quantitat ingent de diners públics en propaganda institucional. Però a aquestes alçades està més que demostrat que els socialistes i els seus socis són sinònims de misèria. I a Catalunya encara més, perquè tenim un govern al capdavant de la Generalitat que, en lloc de confrontar aquest dany de l'Estat, s'ha convertit en una mera i dòcil gestoria. I a Catalunya encara més, perquè patim un dèficit fiscal crònic i creixent. I a Catalunya encara més, perquè patim uns acords de conveniència entre els socialistes, Esquerra i els comuns, absolutament letals per al present i per al futur del país. Doncs ara, amb tot això, pregunti'ns per què nosaltres no ens dobleguem davant les seves pretensions i pressions perquè aprovem les seves polítiques. Pregunti'ns per què mantenim sempre la posició i no ens sentim part de cap bloc, ni tan sols amb l'obligació de sustentar el govern. Per tot això, a nosaltres en tot això, no ens hi trobaran ni fronts d'esquerres per salvar Espanya ni Espanya. Nosaltres només tenim un objectiu: Catalunya i la seva gent.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Moltes gràcies, president. No els hi negaré que un té la sensació, per no dir la certesa, que aquesta proposta del Partit Popular no la tindríem a debat si en lloc de governar el PSOE governessin vostès. De fet, és habitual que ara que són a l'oposició, es dediquin a reclamar i exigir qüestions que, quan han estat al govern, no han volgut aplicar, perquè és evident que sota aquesta pell d'ovella que ara últimament mostren, s'hi amaga el mateix llop de sempre i que tant coneixem els catalans. Vostès, que avui han tingut la barra de citar Montesquieu per referir-se a la separació de poders. El Partit Popular parlant de la separació de poders. Montesquieu, que avui es deu haver recargolat a la seva tomba. 1 de setembre, president Sánchez: Presentaré los presupuestos; 18 de setembre, ministre d'Economia: Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos del 2026; 24 de octubre, vicepresidenta Montero: Va a haber presupuestos presentados por el Gobierno; 14 de gener, vicepresidenta Montero: Se continúa trabajando intensamente en la preparación de los presupuestos generales del Estado. I així podríem anar allargant la llista de declaracions. Però a la pràctica és evident que res de res, només paraules, ni sostre de la despesa, ni pressupostos, res de res. De fet, tal com és habitual en vostès, molts titulars, però en realitat dels vuit anys de govern, cinc anys sense pressupostos; vuit anys al govern, cinc anys sense poder aprovar uns pressupostos. Ara bé, això que faria vergonya fins i tot el més valent dels polítics no evita que el president Sánchez vagi de peregrinatge per tot arreu, afirmant literalment que 'España va viento en popa y a toda vela'. Viento en popa y a toda vela, cinc anys sense pressupostos, una pressió fiscal més alta que mai, uns serveis públics pitjors que mai, els sous cada vegada més baixos comparats amb la Unió Europea, l'economia familiar cada vegada més al límit, el mercat de l'habitatge destrossat per les seves polítiques nefastes, el sistema de pensions cada vegada més tensionat, però, això sí, Espanya va viento en popa y a toda vela. I em pregunto: Quant de temps fa que el president del Govern no va pel carrer sense un estol d'aduladors al seu costat que eviten que pugui parlar de veritat amb la gent? Quant de temps fa que els ministres no parlen de tu a tu amb la gent del carrer sense ningú interposat? Quant de temps fa que aquest govern no trepitja el carrer i s'impregna de veritat del que pensa i viu la gent? Escoltar més i parlar menys. Escoltar en lloc de parlar, perquè si sortissin al carrer a escoltar la gent, s'adonarien que, parlis amb qui parlis i més enllà de la militància ideològica de cadascú, hi ha una constant que es repeteix. La gent viu pitjor ara que fa un temps endarrere. La gent diu que cada vegada costa més arribar a final de mes, que cada vegada costa més estalviar, que cada vegada costa més progressar. La gent diu que cada vegada costa més sentir-se esperançat en el futur, parlin amb qui parlin. Els autònoms, ofegats pel govern i les seves decisions; els empresaris, perseguits per les seves polítiques; els treballadors, escanyats pels seus impostos; els propietaris de qualsevol habitatge, criminalitzats per vostès; els professionals de l'educació, pagats per sota del que es mereixen i treballant en condicions complicadíssimes; els professionals de la sanitat, pagats per sota del que es mereixen i treballant en un sistema saturat; els pagesos, al límit de la subsistència; els pescadors, al límit de la supervivència; i tothom pagant cada vegada més impostos per tenir uns serveis més precaris. Però, això sí, segons vostès, España va viento en popa y a toda vela. Doncs mirin, no. Ni viento en popa ni a toda vela. Espanya va a la deriva, sense rumb i amb un horitzó cada vegada més negre.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«El segon motiu és del fiasco de gestió. Mentre vostès afirmen que l'Estat espanyol viu l'edat d'or del sector ferroviari, la realment l'edat d'or és que el tren arribi a l'hora. Saben quins trens a Catalunya han arribat a l'hora cada dia i també plovia d'acord amb els serveis planificats i amb reforç d'oferta? Els de la Generalitat de Catalunya, no pas els de Renfe. El model de gestió ferroviària catalana no suporta cap comparació amb el model espanyol i venim d'un traspàs de l'any 2010, on no es va traspassar cap actiu, a un traspàs en el que s'ha imposat ara a Renfe com a operador i a l'empresa mixta s'imposa la majoria de Renfe. El model català és un model on, per exemple, Ferrocarrils de la Generalitat fa 15 anys que monitoritza els seus talussos i els seus túnels. Els talussos i els murs, com es va dir que és la pluja, 'és que ha plogut, Ha caigut per la pluja'. Això és una vergonya que es pugui dir això. Els talussos cauen quan els seus drenatges no funcionen. Els talussos i els murs tenen drenatges per drenar l'aigua. Generalitat de Catalunya. Ferrocarrils té sondatges, té drons, té sistemes per preveure això i actuacions preventives. L'accident de Gelida era evitable perquè és exactament el mateix accident de Vacarisses de l'any 2018 a l'R4. Un maquinista mort i quatre ferits, exactament el mateix. El mal manteniment dels talussos i dels murs i vostès no han corregit res des del Govern. Renfe no té aquests plans de manteniment i, a més a més, Ferrocarrils és una empresa professionalitzada. Renfe és una empresa polititzada, té unes inversions fortes en manteniment de vehicles i amb tallers -Renfe, no- i amb maquinistes. Per què Ferrocarrils de la Generalitat no té tants problemes amb els maquinistes? Perquè vostès tenen empreses, com he dit, polititzades, potser perquè no els escolten, potser perquè no els tenen en consideració. Per això segurament s'hauran plantat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«Gràcies, presidenta. No em pensava que això era una sessió de control a Junts. En tot cas, nosaltres som aquí, com sempre, per parlar de Catalunya i dels catalans. El col·lapse a Catalunya és absolut i això és pervers perquè els ciutadans de Catalunya paguem impostos de primera, però vostès ens donen uns serveis de tercera. Però tots aquests impostos que paguem els ciutadans de Catalunya no arriben a la sanitat catalana, l'educació catalana a habitatge, a recerca i, per descomptat, no arriben als trens de Catalunya. En canvi, mai com ara el Govern espanyol i el Govern de Catalunya, els dos en mans dels socialistes, havien invertit tants diners públics, tants diners dels ciutadans de Catalunya en propaganda, en anuncis, en condicionar l'opinió dels ciutadans i en intentar fer creure que els socialistes saben governar. Però avui ja no hi ha prou propaganda per tapar tanta incompetència. És cert que potser a molta gent, als nostres fills, als joves de Catalunya, no els hi arriba molta informació que haurien de tenir. Potser molts d'ells encara no saben que els darrers anys s'han construït 84 quilòmetres de vies noves a Madrid i 0 quilòmetres de vies noves a Catalunya. Potser tampoc saben que gairebé la meitat dels trens vells que estan a l'Estat espanyol els tenim a Catalunya. Potser tampoc saben que la meitat dels diners que havia de pagar el Govern espanyol per trens, vies i manteniment del sistema ferroviari de Catalunya no han arribat mai. Ells no paguen mai i a tu cada dia et cobren més. Potser tampoc saben que dels 310 000 milions d'euros que ha recaptat el Govern espanyol al 2025, gairebé 60 000 milions, els hem aportat als ciutadans de Catalunya. No cal que us digui que aquests també s'han quedat a Madrid. Potser tampoc saben que els últims números que estan publicats al Ministeri d'Hisenda, sobre l'execució pressupostària del 2024, ens diuen que de cada 100 euros que havien d'invertir a Catalunya només se n'han invertit 20. Potser tampoc saben que la normalitat que alguns defensen és que Espanya inverteixi 128 euros per habitant a Catalunya i 365 euros per habitant a Madrid, gairebé el triple. Però el que sí que estic segura que saben gairebé tots els joves de Catalunya és que a Catalunya, en mans dels socialistes, de Podemos, de SUMAR, de Comuns i dels seus socis, no funciona. I cada cop que els socialistes i els seus socis del tripartit governen a Catalunya, Catalunya cau en decadència. Quan estàs 30 anys sense tenir cura de casa teva, la casa cau i els diferents governs espanyols mai han tingut cura ni de Catalunya ni dels catalans. I el temps, lamentablement, ha demostrat que nosaltres teníem raó i que malgrat sovint heu intentat pervertir uns i altres les decisions que hem pres i que prenem des d'aquí a Madrid, estàvem i estem al camí correcte. No ens conformem, ens plantem i batallem cada dret i cada cèntim que és dels ciutadans de Catalunya i ens han criticat aquells que es conformen amb la primera molla que els hi posen a sobre la taula i que blanquegen les incompetències dels socialistes. Ens han criticat aquells que només bramen i ens han criticat aquells que mai a la vida posaran en risc, ni han posat en risc, la seva cadira perquè a Catalunya i els catalans se'ns respecti. I ara vostès anuncien 8000 milions d'euros per a Catalunya. Vostès es pensen que els catalans ens mamem el dit? Ningú els creu. Però és que no han complert mai. I segurament caldrà que fem memòria. Molta falta els hi fa que fem memòria. En números rodons: anuncien el 2020 una inversió de 700 milions d'euros. En paguen 300; anuncien el 2021, 1000 milions d'euros. En paguen 260; anuncien el 2022, 1000 milions d'euros. En paguen 300. Les dades són clares. Vostès no han pagat. Vostès enganyen. Vostès només saben prometre, i el que no han fet mai és complir. Vostès han perdut el control del comandament. I vostès han aconseguit que els ciutadans de Catalunya perdin la confiança en els serveis públics. I això és molt greu. I això ha de tenir conseqüències.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Un altre parèntesi, senyor ministre: No ha concretat què farà demà respecte a la possible reformulació a la possible reforma d'aquest dret internacional, que vostè mateix ha dit que veia insuficient. Digui'ns què farà exactament demà, perquè renunciar al dret internacional, de fet, és acceptar un món on les regles només existeixen per als més poderosos. I aquest món no és ni més just ni més segur. I sobretot, no és un món on Catalunya hi tingui res a guanyar. I permeti'm afegir una qüestió que avui potser ha quedat una mica absent del debat, ara una miqueta més. El: I ara, què? Per què hem de enderrocar un règim autoritari no és per si sol construir una democràcia, ho sabem tots. I confondre aquestes dues coses és un error que el món ja ha comès massa vegades. El futur de Veneçuela no pot ser el pas d'una dictadura a una tutela exterior, ni la substitució d'un poder arbitrari per un altre que actuï segons interessos geopolítics propis. La democràcia no s'exporta mai amb bombes ni s'imposa des de fora. La democràcia només és real quan és el resultat de la voluntat del poble que l'ha de viure. Restaurar la democràcia vol dir garantir processos polítics lliures, institucions legítimes, drets civils efectius i, òbviament, sobirania popular. I això exigeix temps, garanties i respectes. No exigeix submissió. No exigeix dependència. No exigeix convertir un país en un espai d'influència. Senyor ministre, concretament, què farà el seu govern per garantir aquest pas? Ho diem amb claredat: Veneçuela no pot passar de ser víctima d'un règim autoritari a ser objecte d'un projecte neocolonial. I aquí és on el dret internacional, amb totes les seves mancances, és imprescindible, no per protegir règims, sinó per protegir pobles.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Senyor ministre, Junts fa mesos que vam registrar una proposició perquè l'apartheid de gènere sigui reconegut explícitament com a crim internacional perseguible per la Cort Penal Internacional. Així, els seus autors, com els de l'actual règim iranià o l'afganès, podrien ser perseguits i enjudiciats. Senyor ministre, calen decisions polítiques. Insti immediatament aquesta reforma, perquè conculcar sistemàticament els drets de les dones ni és cultura, ni és religió, ni és tradició. És un crim. I en paral·lel, senyor ministre, què planteja el seu govern respecte a la revisió i reforma de les normes del dret internacional que, tal com molts hem denunciat avui, s'han mostrat incapaces de protegir efectivament els drets humans? Perquè no podem continuar apel·lant a un marc jurídic que reconeix les vulneracions però no les atura, que condemna però no protegeix i que massa sovint arriba tard. Si el dret internacional és feble davant les dictadures i l'opressió, bé caldrà canviar-ho, no? I òbviament, som ben conscients que la modificació del marc internacional no depèn d'un sol govern, és clar, ni es fa d'un dia per l'altre. Però també sabem que cap canvi comença si no s'assumeix la iniciativa, si no s'obre el debat i si no s'està disposat a assumir el cost polític de fer-ho, senyor ministre.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«I permetin-me acabar posant un exemple recent: l'Iran. Fa dies que hi ha una revolta profunda i sostinguda, un crit col·lectiu contra un règim que governa amb la por. Està sent represaliada brutalment per l'autoritarisme. Des d'ahir es comencen a veure imatges de centenars de morts, manifestants morts. És una lluita liderada per les dones, però també pels homes que lluiten al seu costat, colze a colze, reclamant llibertat, dignitat i drets. El seu lema 'Dona, vida i llibertat', que estan cridant per igual dones i homes, diu exactament el que els és negat. Expressa una idea simple però profundament política. La llibertat de les dones és una condició irrenunciable per a qualsevol societat que es vulgui lliure, justa i democràtica. Allà on les dones són silenciades, perseguides o excloses, la llibertat del poble queda inevitablement segrestada. El que està passant ara a l'Iran podria acabar obrint una escletxa d'esperança per altres països de la regió, com l'Afganistan, per exemple, on les dones continuen menyspreades, abusades, silenciades, expulsades de l'espai públic, sotmeses a un règim de la por. I des d'aquí hem d'actuar per enderrocar aquest marc d'opressió sistematitzat i sostingut en el temps, que es basa en la supremacia masculina i està exclusivament dissenyat per perpetuar la subordinació i repressió de les dones.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Dit això, el debat d'avui no és només sobre què ha passat, sinó sobre com ha passat. L'actuació del Govern Trump ha vulnerat els principis bàsics del dret internacional, com la prohibició de l'ús unilateral de la força o el marc multilateral com a espai de resolució de conflictes. No hi ha hagut mandat compartit, no hi ha hagut un procediment col·lectiu. Hi ha hagut una demostració de força i això ens ha d'interpel·lar. Quan parlem de dret internacional, cal fer-ho amb honestedat, és clar. No és perfecte. Les seves eines són limitades, lentes, insuficients per respondre al patiment immediat. Negar-ho seria infantilitzar el debat. El dret internacional falla, entre altres coses, moltes altres, però perquè depèn dels mateixos estats que després el vulneren, perquè no disposa de mecanismes coercitius suficients i perquè massa sovint s'aplica amb dobles estàndards. Aquesta feblesa, òbviament, erosiona la confiança en les normes comunes. Però constatar-ho no pot servir d'excusa per prescindir-ne, sinó d'argument per reforçar-les, perquè quan desapareixen les normes compartides, el buit no l'omple la justícia sinó la força. I això no és una discussió teòrica, és una qüestió profundament humana.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Moltes gràcies, presidenta. La veritat és que no tenia previst intervenir, però l'he escoltat amb molta atenció i he arribat a la conclusió que vostès realment, de convicció, viuen en un món paral·lel al de la veritat, d'acord? I s'atreveix a sortir aquí i afirmar que no hi ha invasió competencial i quedar-se tan tranquil. I tant que hi ha invasió competencial! Òbviament que n'hi ha! A més, d'una manera molt contundent. I el que és més preocupant és quan el sento afirmar a vostè que estén la mà i diu: 'No, ja ho arreglarem, ja mirarem de trobar-hi solució'. Però després hi afegeix -perquè el traeix el subconscient- afegeix el 'llegaremos hasta donde se pueda'. Ja comprendrà que vostè, tenint en compte que eren els del sí se puede i s'ha quedat amb el que s'ha quedat tot això, ja comprendrà que vostè poca confiança ens dona en aquestes bones declaracions de voluntat. Posa, a més a més d'exemple, la Llei ELA, una llei encallada en aquest hemicicle durant anys, que si és una realitat va ser gràcies a la Pilar Calvo i a la feina de Junts per Catalunya i que, a més a més, van tindre la barra, després d'un cop aprovada, bloquejar els recursos econòmics patint, com hem denunciat avui en la Llei de dependència, que la gent es quedessin patint sense tindre els recursos perquè el govern no mobilitzava aquests recursos. Per tant, utilitzar l'exemple de la llei ELA amb el que pot passar amb la llei de dependència, ja li dic francament que és un exemple ben desafortunat, perquè si hagués sigut per vostès, no hi hauria ni llei i no hi hauria pas ni recursos per tal d'ajudar els malalts d'ELA.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Per tant, ara venen i sense cap reunió prèvia al bloqueig que van portar a terme, vostès tanquen el període d'esmenes a la totalitat i ens trobem aquí. De veritat? Tot plegat, un despropòsit, una situació que no té cap lògica ni cap sentit si vostè volia impulsar aquesta llei de veritat, a no ser que l'explicació de per què ens trobem avui aquí en sigui una altra. A no ser que l'objectiu sigui el, enlloc d'aprovar la llei de dependència, a veure si ens porten a Junts per Catalunya davant d'una situació que ens traslladi pressió. Junts per Catalunya vam anunciar que aquesta legislatura estava bloquejada. I vam anunciar que no votaríem a favor de cap llei del govern que no fossin aquelles en què ja teníem acords en benefici de Catalunya. Poc després, vostès ressusciten aquesta llei, que havia estat nou mesos aturada, i la porten al tràmit parlamentari. Així que diguin la veritat a la gent, senyor ministre. Vostès han escollit aquesta llei, la de la dependència, pensant que ens posaven a nosaltres amb una dificultat a l'hora de votar-hi en contra o de defensar avui aquesta esmena a la totalitat. Vostès han arrencat aquest tràmit d'aquesta llei per fer pressió a Junts. Vostès, però, saben que no poden comptar amb els nostres vots. Vostès han forçat avui que es tracti aquesta llei per fer-nos pressió, ignorant que aquesta llei és pèssima per a Catalunya. Recordin els més de cent mil catalans que han mort en llista d'espera. A nosaltres, per tant, la pressió no ens fa moure de la nostra posició en defensa dels catalans, perquè Junts per Catalunya estem precisament aquí per defensar els catalans de les seves agressions, no pas per regalar-los els nostres vots a canvi de res. O en el cas d'avui, el que és pitjor, regalar-los els nostres vots a canvi d'una llei que és nefasta i cronifica el dany per als ciutadans de Catalunya que necessiten les ajudes en matèria de dependència.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Fins aquí arriba el seu populisme: bones propostes, zero actuacions. Quan han estat incapaços d'aplicar mínimament bé el model actual, no han estat capaços, ara vinguin i parli'ns de les bondats d'aquesta nova llei, de les seves noves iniciatives en matèria de dependència. Però aniré més enllà i entraré en el segon eix que ens porta aquesta esmena a la totalitat, que a més a més es contraposa al que li deia en el debat de la llei anterior, la de l'atenció a la clientela. Aquesta llei s'aprova pel Consell de Ministres l'11 de febrer del 2025. Nosaltres vam registrar aquesta esmena a la totalitat el 6 de novembre, fruit del bloqueig de la legislatura per culpa dels incompliments del Govern de l'Estat. Entre una data i l'altra han passat 9 mesos. Durant els 9 mesos que han passat, vostès no han impulsat ni una sola reunió per a aquesta llei, ni una. Cap. I saben perfectament que amb nosaltres el tema competencial, el tema de recursos, el tema de l'atenció als ciutadans, és absolutament fonamental i que no poden comptar amb nosaltres si no és resolent totes aquestes coses. I malgrat tot, ni una sola llei en 9 mesos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Volen dades. Les opinions, totes són legítimes. Les dades són les que donen i treuen raons. El seu model és letal per a les persones dependents de Catalunya. Amb el seu model, a dia d'avui, 70 000 persones dependents estan esperant ser ateses a Catalunya, 70 000 persones. Els catalans som els més perjudicats per la manca de recursos de l'Estat i pel mal funcionament de la Llei de dependència. El darrer any han mort deu mil catalans en llista d'espera sense ser atesos per falta de recursos. De fet, a Catalunya és on més persones han mort a les llistes d'espera de dependència. En total, han mort 103 000 persones només des de l'any 2017, 103 000 persones dependents que han mort esperant ser atesos dignament, 103 000 persones, 30 000 esperant obtenir el grau de dependència, 73 000 pendents de rebre la prestació. Més dades del seu model. Amb allò que el Govern de l'Estat aporta a Catalunya, només es poden atendre 29 persones dependents per cada 1000 habitants, un 16 % menys que, per exemple, a Andalusia.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«A més a més, la proposta de llei té una visió que ignora de manera descarada la realitat social de Catalunya, una visió que vulnera de manera descarada l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que estableix competències exclusives en serveis socials, en política d'atenció a la dependència, així com en matèria de promoció de l'autonomia personal. Una invasió competencial que vostès, des del Govern, pretenen sumar ara a la que ja va fer la llei que actualment està en vigor i que es va aprovar l'any 2006, sobre la qual el Consell de Garanties Estatutàries va concloure que era inconstitucional en un 70 % de l'articulat, precisament per invasió competencial. A vostès segurament això els hi pot semblar que és un tema menor. I deu ser normal que pensin això, perquè el menyspreu continuat que mostra sempre el Govern de l'Estat cap a l'autogovern de Catalunya ha estat sempre majúscul. Però a més a més, en aquesta llei ho fan amb un fals missatge, un missatge que pretén dir, que pretén insinuar, que pretén materialitzar que Catalunya no és capaç de protegir per si sola els seus ciutadans i que necessiten de l'acció del Govern de l'Estat per tal de protegir com toca als ciutadans. Un fals missatge, el de la llei, tenint en compte que precisament a Catalunya vam ser pioners en l'atenció a les persones amb discapacitat. Un model, el català, que va ser d'èxit fins a quan? Va ser d'èxit fins que el 2006 la seva acció recentralitzadora, amb l'aprovació d'aquesta llei, boicotegés els excel·lents resultats obtinguts fins llavors. Precisament perquè ja en aquella llei es va produir el que està passant a dia d'avui: paraules, bones voluntats, bones intencions però zero recursos necessaris per fer possible l'aplicació d'aquesta llei.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Moltes gràcies, presidenta. Ministre, des de Junts per Catalunya hem presentat aquesta esmena a la totalitat per sol·licitar la devolució al Govern de la Llei de Drets de les persones amb Discapacitat, una esmena a la totalitat que respon a dos eixos. El primer, el marc competencial. Aquest projecte de llei és una contundent invasió competencial com no hem vist en aquest hemicicle en els últims temps, una extralimitació material respecte dels títols estatals que s'hi invoquen i, òbviament, és una manca d'adequació contundent al marc estatutari català. La llei proposa canvis substancials en matèria d'atenció a les persones amb discapacitat i en situació de dependència, però ho fa des d'una visió absolutament centralista i sense cap mena de garantia sobre els recursos econòmics necessaris. És més, la proposta de llei implica un evident increment pressupostari si s'han de portar a terme totes les mesures que s'hi recullen, però pel contrari, no s'ha fet cap càlcul de l'impacte econòmic ni hi figura cap compromís per part de l'Estat d'aportar els recursos econòmics necessaris. De fet, ni tan sols hi figura cap compromís d'arribar a un nivell de cofinançament compromès en l'actual llei i que l'Estat incompleix sistemàticament. Com hem vist avui, paraules, senyor ministre. Declaracions de bones intencions, però en política l'acció no es demostra amb paraules. Es demostra en partides pressupostàries, en execució de les partides pressupostàries, en mobilització de recursos cap a la gent i no pas anticipant la petició de vot en les lleis pel davant d'aquesta materialització de compromisos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«I com deia, això en aquesta llei ha passat, fet que evidencia encara més l'error del Govern quan les coses no es fan d'aquesta manera i s'incompleixen sistemàticament els acords. Per això, quan vam anunciar que la legislatura quedava bloquejada per culpa dels incompliments del Govern per part del PSOE i SUMAR, també vam dir que aquesta llei sobreviuria a aquest bloqueig de la legislatura. I com que nosaltres som gent de complir els acords, avui aquesta llei serà una realitat. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Casi dos años después de comenzar su trámite, llegamos al fin del camino de esta ley, una ley que representa un salto cualitativo en la defensa de los derechos de los consumidores, y en la que Junts per Catalunya ha dejado una huella importante. Primero, la protección competencial de Cataluña, eliminando el efecto recentralizador que contenían la mayoría de sus artículos en su redactado inicial. Y, segundo, la protección lingüística de los catalanes, eliminando la imposición del castellano e introduciendo las modificaciones trabajadas con Plataforma per la Llengua, que dan cobertura a los derechos lingüísticos de los catalanes. En resumen, primero se aplicará el Estatut de Catalunya y luego esta ley. Y por mucho que se escandalicen algunos, el derecho de utilizar el catalán viene dado por el lugar donde está ubicado el cliente y no por la buena voluntad de las empresas o por la ubicación de dichas empresas en los distintos territorios. Como decía, es una huella importante en beneficio de Cataluña y su gente.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Moltes gràcies, presidenta. Gairebé dos anys després de començar el seu tràmit, arribem al final del camí d'aquesta llei. Una llei que representa un salt qualitatiu en la defensa dels drets dels consumidors i en la qual Junts per Catalunya hi hem deixat una empremta important.Primer, la protecció competencial de Catalunya eliminant l'efecte recentralitzador que contenia la majoria dels seus articles en el seu redactat inicial i, segon, la protecció lingüística dels catalans, eliminant la imposició del castellà i introduint aquelles modificacions treballades amb Plataforma per la Llengua que donen cobertura als drets lingüístics dels catalans. En resum, primer s'aplicarà l'Estatut de Catalunya i després aquesta llei. I per molt que s'escandalitzen alguns, el dret d'utilitzar el català ve donat pel lloc on està ubicat el client i no pas per la bona voluntat de les empreses o bé la ubicació d'aquestes empreses en els diferents territoris. Com deia, una empremta important en benefici de Catalunya i la seva gent. I tornant a la tramitació de la llei, aquesta ha requerit d'un esforç enorme per poder arribar aquí, de molt de temps. El camí ha estat llarg, però el resultat, com deia, ha valgut la pena. De fet, crec que aquesta llei il·lustra molt bé com hauria hagut de ser aquesta legislatura. El Govern que l'impulsa sabia, sap que, amb els seus socis habituals, no té suficient majoria per aprovar lleis. El Govern obre negociacions amb Junts per Catalunya per arribar a un acord que eviti l'esmena a la totalitat i, per tant, el fracàs de la iniciativa del propi Govern. Malgrat les enormes dificultats, les negociacions avancen i, finalment, s'arriba a un acord rellevant signat per les parts. Però la feina continua. Aquest no és el final del tràmit. Aquí no n'hi ha prou només amb el titular de l'acord. Cal rematar la feina amb la part més important. Els acords s'han d'impulsar. Els acords s'han de defensar davant de tercers quan es pretenen alterar i els acords s'han de materialitzar. I això amb aquesta llei ha passat: negociar, arribar a acords i complir els acords. Aquesta, de fet, és l'essència de la democràcia, i més quan no hi ha majories consolidades en un hemicicle.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Acabo, vaig acabant. Secretaris interventors, hi ha dues maneres d'enfocar la qüestió dels habilitats nacionals. Una, la del Govern socialista de la Generalitat de Catalunya, la del senyor Dalmau i que també, per cert, va ser la del Govern Aragonès. Aquesta via consisteix a suplicar al Govern espanyol que deixi posar taules i cadires per fer unes proves a Barcelona, unes proves que evidentment han de ser en castellà i que permeti a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya fer quatre cursos, el que en diuen la cogestió. Hi ha una altra via per enfocar el tema dels secretaris interventors: un règim específic per a Catalunya a la Llei de Bases del Règim Local que, partint dels drets històrics reconeguts a l'Estatut de Catalunya en règim local, permetin a la Generalitat assumir la gestió integral dels funcionaris habilitats estatals. Això vol dir la creació dels llocs, la selecció, els nomenaments i també, i també, l'habilitació. Això és el que no van aconseguir els que tenien la clau la passada legislatura; de fet, ni tant sols s'ho van plantejar. Això és el que no ha aconseguit la comissió bilateral Estat-Generalitat. Això és el que és el que no ha aconseguit el Govern Illa. Això és el que no han aconseguit els 19 diputats del PSC en aquesta cambra. I això és el que ha aconseguit Junts per Catalunya. Ens hem plantat en la defensa de la bilateralitat i ho hem aconseguit. Ara mateix, gràcies a Junts per Catalunya, és vigent, és vigent a Catalunya un règim amb rang legal bàsic que excepciona en el règim general i que permet a la Generalitat tenir totes les eines per fer front al dèficit estructural de secretaris interventors que pateixen els nostres ajuntaments. Ara mateix és vigent. Això és el que ens demanen els batlles catalans. Això és el que teníem abans de la derogació de la LRSAL el 2013. I això és el que pertoca d'acord amb l'Estatut, senyor Aizcorbe. Això és el que preveu l'Estatut d'Autonomia, un desenvolupament propi per a Catalunya del règim local que inclou, evidentment, secretaris interventors. I això, per cert, és el que Junts per Catalunya va acordar el gener del 2024 per a l'aprovació dels reials decrets lleis aquell gener, doncs bé, de fa dos anys. I això, senyores i senyors, insisteixo, ja és vigent.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«És una mesura que reivindica tot el món local, que és de sentit comú i que no entenem com el PSOE l'ha tingut bloquejada en contra dels interessos dels ciutadans tot aquest temps. És una mesura que fa front a l'infrafinançament que arrosseguen les administracions locals i que ara, gràcies a Junts, permetrà que els ajuntaments puguin destinar el seu superàvit a habitatge públic i a la resta d'inversions que considerin necessàries per al benestar dels seus veïns. En segon lloc, hem aconseguit ajornar l'entrada en vigor del sistema VERI*FACTU, una mesura que els autònoms i les pimes del teixit productiu de Catalunya demanaven, perquè la seva implantació és molt costosa i complicada. Quin és el problema amb aquesta mesura? Doncs que van tard, senyors del Govern, van tard, van molt tard. Fa mesos que saben que això s'havia de fer. S'hagués hagut de fer fa molt de temps i ho fan ara, a quatre dies d'entrar en vigor. I ara ens trobem que les empreses que van fer la sol·licitud per entrar al SII, al subministrament immediat d'informació, per evitar el VERI*FACTU resulta que estan condemnades a quedar-se en aquest sistema tot l'any que ve. I les empreses que van entrar voluntàriament al VERI*FACTU, per preparar-se i fer proves, no poden sortir-ne fins a finals del 2026. En els dos casos cal que aquestes empreses puguin fer marxa enrere. No pot ser que el benefici sigui només per als que ho deixen tot a última hora i que es penalitzi els que han estat previsors i ho han volgut fer bé. Prenguin nota. Prengui nota. Solucionin aquest problema que han generat amb el seu retard. Per fer-ho, no cal cap canvi legislatiu. Amb normes reglamentàries i unes instruccions clares per part de l'AEAT, que és l'organisme que ho ha de gestionar, n'hi ha prou. En altres ocasions, quan els ha interessat, ho han fet així i no ha passat absolutament res.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Senyora presidenta. Senyor ministre, senyories, bon dia. Junts per Catalunya només té una raó de ser: treballar per Catalunya i pels catalans. Per això, vàrem signar a principis de legislatura un acord d'investidura, no de legislatura, que supeditava l'estabilitat al compliment dels acords als que s'anés arribant. La lògica és molt senzilla: Els titulars no ens valen. El que ens interessa és que els acords es compleixin i que les lleis s'aprovin; si no, ens n'anem. I fa un mes i mig, després d'advertir repetidament sobre els incompliments sistemàtics del PSOE, vam sortir del marc de negociació. Nosaltres no negociem amb el Govern espanyol. Hi ha una llista de coses pendents i els deutes amb Catalunya no prescriuen. Amb aquest Reial decret, un cop més, s'evidencia que mantenir la posició i forçar fins al límit el Partit Socialista dona resultats i serveix per canviar les coses. Serveix per donar solucions als problemes concrets de treballadors, comerciants, autònoms, petites empreses, els ajuntaments, els ciutadans de Catalunya. El Reial decret llei respon a necessitats concretes de sectors molt perjudicats per la deixadesa del Govern espanyol. Com dèiem abans, autònoms, petites empreses i ajuntaments són els principals afectats. Amb aquest Reial decret llei, el que veiem és que el govern espanyol s'ha donat finalment per assabentat i ha posat negre sobre blanc algunes de les qüestions que tenia pendents amb nosaltres. De fet, en aquest Reial decret llei només hi ha temes de Junts per Catalunya. En primer lloc, es compleix amb el compromís amb Junts sobre el superàvit de les administracions. Les normes que regulen l'ús del romanent de tresoreria del 2024 per als ajuntaments, diputacions i Generalitat de Catalunya es prorroguen per als anys 2025, 2026 i 2027. Què vol dir això? Vol dir inversió en habitatge públic. Vol dir inversió en serveis, en serveis essencials com l'abastiment d'aigua o l'enllumenat, en transports, en centres escolars, en clavegueram, assistència social, eficiència energètica. Vol dir oxigen per als ajuntaments, per millorar la vida dels ciutadans. Uns ajuntaments que podran recórrer a aquest superàvit per a inversions sostenibles als anys vinents.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Ministro de la Presidencia, Justicia y Relaciones...
«Per altre costat, anem al tema de més actualitat. Aquests dies hem viscut un aquelarre emocional per la condemna del fiscal general. Els que no fa tant deien: 'traeré a Puigdemont de vuelta para que rinda cuentas ante la justícia' i van fer tot el possible per aconseguir-ho, són els mateixos que ara parlen de lawfare, de cop d'estat i pinten el senyor García Ortíz com un represaliat polític. Fins i tot una associació de fiscals progressistes ha requerit que intervinguin les Nacions Unides per greus anomalies en el procés judicial. És curiós perquè ni ara ni en el judici al procés, ni en la resta de judicis a independentistes, en els quals la fiscalia acusava a centenars de persones de delictes inexistents, de rebel·lió, de malversació, de terrorisme, de desordres. En cap d'aquests judicis, aquests mateixos fiscals que ara van a plorar a les Nacions Unides no van veure cap anomalia. És molt curiós. Com deia l'altre dia a la compareixença de la senyora Peramato, des del PSOE s'ha volgut atribuir la repressió de l'independentisme al govern del PP, però la realitat és que ha estat des del 2018 que l'Estat espanyol ha actuat de forma més sofisticada i, sobretot, més sistemàtica contra l'independentisme i especialment en relació a la fiscalia. En lloc d'un òrgan independent i imparcial, el que hi ha hagut és un actor que fa política judicial a les ordres del govern, promou causes i les impulsa o les recupera segons els interessos polítics del moment per rebaixar o directament per anul·lar l'adversari polític. I més enllà de la sentència d'ahir, en la que no hi entro perquè hi ha entrat amb molt d'encert el diputat que m'ha precedit, el senyor Legarda, el fet és que aquest actor, la fiscalia, promou relats mediàtics coordinadament amb mitjans afins i desplega una activitat de comunicació intensa i sistemàtica. Una activitat, per cert, impròpia de les seves funcions. Un ús intencionat d'informació reservada que inclou, no dirien què, des de notes informatives a filtracions informals. I sabem del que parlem perquè nosaltres ho hem patit.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Ministro de la Presidencia, Justicia y Relaciones...
«President, senyories. Bona tarda. El títol de la moció que ens ocupa és rendir comptes del deteriorament sense precedents del que aquest govern ha sotmès les institucions de l'Estat i, molt especialment, del Fiscal general de l'Estat. Senyories del PP, sense precedents? No, al contrari. Hi ha precedents. La instrumentalització de la Fiscalia amb finalitats polítiques ha estat la norma de tots els governs de tots i, especialment, dels del PP. Per exemple, recorden el nomenament del senyor Manuel Moix com a fiscal anticorrupció per part del Fiscal General de l'Estat, senyor José Manuel Maza, per frenar la instrucció de l'operació Lezo i altres casos de corrupció del PP? Ho recorden? Recorden les gravacions del senyor Ignacio González dient a Zaplana que el senyor Moix era collonut i que, per tant, se l'havia de nomenar fiscal anticorrupció? Recorden que després aquest fiscal va maniobrar per evitar el registre del domicili i la detenció del senyor Ignacio González? Això no són precedents? Totes les associacions, i fins i tot el Consell Fiscal, van demanar responsabilitat per aquelles ingerències. I el que no va ser deteriorament, sinó directament degradació total de la Fiscalia, va ser com va utilitzar aquesta institució el govern Rajoy per reprimir la demanda legítima del poble de Catalunya d'autodeterminar-se. Em refereixo a l'aberrant querella per rebel·lió que va presentar el senyor Maza contra el Govern de Catalunya, la presidenta del Parlament i els líders socials del procés. Amb la invenció d'una violència que mai va existir i la mentida del cop d'estat, quan el delicte de referèndum havia estat eliminat del Codi Penal. Una querella instrumental que l'únic que buscava era justificar la presó. Les ordres de detenció internacionals i suspendre els càrrecs electes, entre d'altres, els diputats d'aquesta cambra Junqueras, Rull, Turull i Sànchez. Amb la col·laboració, per cert, de la presidenta, senyora Meritxell Batet. Però el més fort, és que la querella era un disc sol·licitat pel ministre de Justícia del govern Rajoy, senyor Català. I la música del disc provenia directament, no dirien mai d'on, del Tribunal Suprem. El senyor Maza era massa recte per inventar-se el cuento de la rebel·lió.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«En un altre ordre de coses, senyor ministre, Junts estem convençuts que la millor política exterior per estendre la primacia dels drets humans i la democràcia al món, i vostè s'hi ha referit també, s'ha de fer a través de la defensa de la llibertat i dignitat de les dones arreu. A l'Afganistan, per exemple, i a l'Iran, milions de dones viuen sota sistemes d'absoluta dominació masclista. Sense llibertat, sense educació, sense mobilitat, sense salut, sense veu i, de fet, sense ulls. Veient el món únicament amb un sol ull a través de els burques imposats. Això no és una cultura diferent. Això no és una tradició diferent. Això és apartheid de gènere, un sistema estructural d'opressió vers les dones dissenyat pels règims que estan ara al govern. Són recurrents els testimonis de les persecucions sistematitzades i violacions dels drets humans de les dones únicament pel fet de ser dones. De fet, una missió d'investigació de l'ONU va reconèixer una nova pauta de condemnes a mort de dones activistes a l'Iran, declarant les culpables de delictes contra la seguretat nacional. I no obstant, senyor ministre, hi poden dir que fan polítiques feministes, però el dret internacional no reconeix l'apartheid de gènere com un crim. Per això Junts per Catalunya fa temps que estem impulsant que s'inclogui, vostès reclamin com a govern, com a Estat, que s'inclogui a la Convenció de l'ONU sobre crims contra la humanitat, l'apartheid de gènere i a l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. Perquè mentre el món mira cap a una altra banda, les dones són les que s'estan jugant la vida i lideren les revolucions democràtiques a l'Iran, al Kurdistan, a l'Afganistan... Les dones són la llavor de la democràcia futura, són l'esperança de la revolució per a les generacions futures. I la política exterior espanyola sembla que encara no hagi entès bé això.»