Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.751 declaraciones · página 126 de 159
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Res més i moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Buenos días a todos. Empiezo constatando que ni las supuestas vacaciones, ni el calor de este verano han alterado ni modificado ni mejorado las dinámicas a las que nos tienen acostumbradas el Partido Popular y su portavoz. Ha hecho mucho calor, así que es una lástima y hubiera estado bien. Nos encontramos una vez más ante la enésima ocasión en que se utiliza Venezuela en este Parlamento. No solo se utiliza, sino que se utiliza como arma arrojadiza de la bancada de la derecha siempre hacia la bancada de la izquierda. Hay que decir también que mientras suministraba el petróleo de su mundo mejor no se hablaba tanto de ello, pero ahora se habla una vez más. Hay que decir, y lo decía nuestro compañero Oskar Matute hace un rato, que ustedes tienen un compendio de serpientes -las de verano, las de primavera, las de otoño y las de invierno-, y las tienen para ir señalando a todos aquellos que consideran sus enemigos. Venezuela hoy es una radiografía fantástica porque hace gala de lo que compartimos con el señor Matute. Venezuela, ETA y el malvado y perverso separatismo, la tríada que tan bien les va para no hablar seguramente, sin duda alguna, de aquello que interesa a la población, de lo que interesa a la ciudadanía y que les va muy bien también para ir levantando tanto polvo como sea posible. Para ustedes América Latina empieza y termina en Venezuela por lo que sea. O bien hay que decir también que lo que les falta es memoria, porque no recordamos ni una sola intervención suya condenando, por ejemplo, al régimen de Duque en Colombia y sus presuntas corruptelas, ni tampoco recordamos ninguna intervención suya que hable de Peña Nieto después de seis años de presidir México y que dejó unas cifras aterradoras de más de 37 000 desaparecidos, que recibió denuncias de torturas y violaciones gravísimas de derechos humanos, como ejecuciones sumarísimas, y una total y absoluta arbitrariedad represiva que todavía hoy en día no se ha aclarado. Tampoco les interesa hablar nunca de la brecha de desigualdad inmensa que se está abriendo en la Argentina de Milei, su héroe anarcoliberal que se atreve a dejar perlas como que los impuestos son una estafa, o que, si le dejan escoger entre la mafia y el Estado, prefiere la mafia. Estos son los que ustedes defienden. O que el mercado de órganos es un mercado más y que no hay ninguna diferencia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Vaig acabant. És evident, i ho constato una vegada més, que Esquerra Republicana som, sens dubte, els millors aliats, o uns dels millors aliats, i defensors de la democràcia. Tant és així que han condemnat a molts anys de presó, que han condemnat a molts anys d'inhabilitació a companys nostres, per voler que el nostre poble pogués votar. No som gens sospitosos en aquest sentit. Per això apostarem sempre per les solucions dialogades, així com la màxima transparència en la línia del que també demanen els presidents Petro i Lula. I rebutjarem de ple la repressió sobre la dissidència, sigui del bàndol que sigui, vingui del bàndol que vingui. També pel respecte escrupolós a la independència del poble veneçolà i a la seva sobirania plena. La democràcia no només és poder votar, la democràcia són també un conjunt de valors, de maneres de fer, de maneres de funcionar per tothom. Tan evident com que Maduro no és Chávez ho és que vostès tenen vares de mesurar absolutament diferents i que la seva principal eina és, com sempre, la manipulació i la tergiversació a conveniència, quan els hi convingui. No per casualitat tampoc se'n recorden dels més de 40 000 morts i centenars de milers de desplaçats a Gaza en un genocidi contemporani, a les portes d'Europa, i que a vostès, deixi-m'ho dir, els interessa ben poc. La seva política exterior és una pota més de la seva abjecta propaganda i començarà a ser creïble, i ara sí que acabo, presidenta, el dia que el seu clam pel respecte als drets humans no s'acabi a les portes de l'Orient Mitjà.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Per vostès, l'Amèrica Llatina comença i s'acaba a Veneçuela, pel que sigui. O això, o, cosa que també és possible, que el que els falti és memòria. No recordem ni una sola intervenció seva condemnant, per exemple, el règim de Duque a Colòmbia i les seves presumptes corrupteles. Ni tampoc recordem cap intervenció seva que parli de Peña Nieto, després de sis anys de presidir Mèxic, que va deixar unes xifres aterridores de més de 37 000 desapareguts, que va rebre denúncies de tortures i gravíssimes violacions dels drets humans, com execucions sumaríssimes, i una total i absoluta arbitrarietat repressiva que encara no s'ha esclarit avui dia. Tampoc els interessa parlar mai de la immensa bretxa de desigualtat que s'està obrint, per exemple, a l'Argentina de Milei, el seu heroic anarcoliberal que s'atreveix a deixar perles com que els impostos són una estafa, o que, si a ell el fan escollir entre la màfia i l'Estat, evidentment, prefereix la màfia. Aquests són els que vostès defensen. O que el mercat d'òrgans és un mercat més, que no hi ha cap diferència.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Bon dia a totes i a tots. Començo constatant que ni les suposades vacances ni la calor d'aquest estiu, evidentment, no han alterat ni modificat ni millorat les dinàmiques amb què ens té acostumats el Partit Popular i, en particular, el seu portaveu. De fet, és una llàstima perquè ha fet molta calor i hagués estat bé. Ens trobem una vegada més davant l'enèsima ocasió en què s'utilitza Veneçuela en aquest Parlament i, no només que s'utilitza, sinó que es fa servir com a arma llancívola de la bancada de la dreta, sempre cap a la bancada de l'esquerra. Això, val a dir, mentre proveïa el petroli del seu món millor, no se'n parlava tant. Ara, se'n parla una vegada més. També val a dir, i ho deia el company Òscar Matute fa una estona, que vostès tenen un compendi de serps molt gros: les serps de l'estiu, les serps de la primavera, les de la tardor i les de l'hivern. I les tenen per assenyalar tots els que consideren els seus enemics; ara és Veneçuela. De fet, avui és una radiografia fantàstica, perquè fem bona aquesta teoria que compartim amb el senyor Matute: Veneçuela, ETA i el malvat i pervers separatisme. La triada que tan bé els va per no parlar, sens dubte, d'allò que realment interessa a la població, d'allò que realment interessa a la ciutadania, i que alhora també els va bé per anar aixecant tanta pols com sigui possible.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Bien, ya termino. El cumplimiento de los acuerdos. Yo quería decir que tienen que mejorar; el Partido Socialista tiene que mejorar. No podemos ir arrastrándoles. Ayer, con la Generalitat de Catalunya se acordó y se materializó una serie de acuerdos en la Comisión Mixta de Asuntos Económicos y Fiscales, pero son asuntos que se pactaron hace ocho meses. Y, bien, solo quería añadir, señora ministra, por lo que le concierne, que, por favor, cumplan, porque hoy ya van arrastrando cosas pendientes...»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Ai, vice... Malament. Això no hauria de passar, mentre un ponent parla i té la presidenta Armengol, que després aparegui el vicepresident. Acabo molt ràpid, és que em guardava un minut. Això és aplaudit perquè és compartit per la majoria de diputats d'aquesta cambra. Vicepresident, acabo. El compliment dels acords. Només vull dir que el Partit Socialista ho hauria de fer millor, perquè no podem anar-los arrossegant. Justament hem acordat, ahir, amb la Generalitat de Catalunya. Al final, s'ha materialitzat un seguit d'acords. S'han materialitzat a la Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals, però són assumptes pactats fa vuit mesos. I només vull dir que, ministra, per la part que li toca, facin el favor de complir, perquè avui ja tenen una llufa penjada. (Risas.-La señora Jordà i Roura mira hacia la Presidencia). Esto no debería pasar mientras alguien habla, porque antes estaba la presidenta y, de pronto, acabo de ver al presidente. Se me cambió aquí la persona que tenía detrás. (Aplausos). Esto se aplaude porque, bueno, entiendo que todos nos hemos visto en esta situación en algún momento.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«En definitiva -lo he explicado muchas veces-, el expolio fiscal es expolio social, y esto es muy triste, pero extremadamente importante. Debemos ser conscientes de ello. Esto sigue siendo una anomalía que requiere un cambio estructural. No puede ser que cada año volvamos a discutir sobre esta distribución de los objetivos de déficit, cada año. Pero, insisto, si tuviéramos un financiamiento justo, este debate de los objetivos de déficit sería secundario seguramente. Gran parte de los déficits y el consecuente endeudamiento responden precisamente a la insuficiencia de recursos ocasionada por el actual modelo de financiamiento. Recordemos que en el período 2012 a 2022 los recursos disponibles de la Administración del Estado han crecido más del doble de lo que han hecho los recursos de las comunidades autónomas -más del doble- sin que se haya producido ningún cambio en la distribución de competencias; todo para el Estado. Y otra reflexión, y ya acabo, presidenta. Hemos estado casi cuatro años con las reglas fiscales suspendidas, y nos vemos en la situación que con la reactivación de las reglas fiscales a nivel europeo aquí seguimos sometidos a una ley de estabilidad presupuestaria aprobada el año 2012 por una mayoría de derechas -PP, CiU y UPyD, si lo recuerdan-, una ley que institucionalizó la austeridad y retrasó la recuperación económica. Acabo, presidenta. Debemos atajar las raíces de los problemas...»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Un último apunte y una reflexión -y ya iré terminando- por lo que se refiere a la distribución de los objetivos del déficit. Señora ministra, por mucho que expliquen que una décima del déficit es una gran concesión a las comunidades autónomas, la realidad es que la Administración central se apropia del 96 % del margen global del déficit y la realidad es que también las comunidades autónomas, que asumen el 33 % del gasto público, solo disponen de un 4 % de margen conjunto de déficit para el 2025. Esta es la realidad. Esta distribución de los objetivos de déficit, profundamente desproporcionada, se revela -lo diré- como especialmente injusta -injusta en mayúsculas- sobre todo cuando observamos qué competencias desarrolla cada Administración. Yo hablaré de Cataluña, que es la que yo conozco. A día de hoy, la Generalitat de Catalunya es responsable de educación, salud, interior, vivienda, derechos sociales, etcétera, y a fecha de hoy Cataluña se ve obligada a dar respuestas a la ciudadanía, respuestas a toda la ciudadanía, con un déficit fiscal que es asfixiante, que es insoportable, y con un margen de gasto que -valga la redundancia- no le permite ningún margen de actuación. De acuerdo, sí, hemos ganado una décima, y volvamos a dar valor a esta décima. ¿Esto es mejor que nada? Pues, bueno, sí. De décima en décima pues vamos sumando. Pero yo me pregunto: ¿Qué ámbito sectorial requiere más margen de gasto que aquellos que impactan directamente en la vida y el bienestar de las personas? ¿Solo se merecen una décima más?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Dicho esto, en este debate que hoy tenemos en este caluroso mes de julio hay dos diferencias respecto al de hace cinco meses. En primer lugar, se ha iniciado una reforma de la ley de estabilidad presupuestaria que suprimirá la capacidad de veto del Senado en la fijación de los objetivos que acuerde el Congreso. La segunda diferencia es que la Administración del Estado opera con presupuestos prorrogados de 2023; es decir, la aprobación de los objetivos de déficit y del techo de gasto en el Congreso de los Diputados resulta más imprescindible todavía, ya que supone el paso previo -previo, pero necesario- para poder presentar y negociar unos nuevos presupuestos para el año 2025. Más novedades de este debate: este debate llega una semana después de que se celebrara el Consejo de Política Fiscal y Financiera. Fue un debate en el que la posición del Gobierno de la Generalitat de Catalunya -vamos a decirlo claramente- fue clara y diáfana; clara, porque expuso todo lo que no funciona del actual sistema de financiación. Lo hizo la consejera Mas con argumentos que seguro comparten otros territorios y que hemos denunciando un montón de veces -permítanme la licencia-: el desmedido desequilibrio vertical ocasionado en los últimos años, que provoca que el Estado acumule más recursos en detrimento de las comunidades autónomas, y también el sistema de anticipos, un sistema que nos impide disponer en tiempo y forma de los recursos que nos tocan como territorio y que, además, permanece condicionado a la aprobación de presupuestos del Estado o condicionado a una norma jurídica que lo habilite. Esto lo que hace es llevar todo esto al terreno de la negociación política cuando se trata de un elemento que debería ser un simple automatismo. Esta es la situación. Una posición que también fue muy clara en la propuesta de lo que entendemos que debería ser un cambio de paradigma en materia de financiación. Lo saben, lo saben, no nos escondemos, somos transparentes: Cataluña quiere gestionar y recaudar todos los tributos que se generan en nuestro país y Cataluña quiere disponer de unos recursos suficientes para financiar con garantías sus servicios públicos. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). En resumen, queremos una financiación justa; una propuesta que no va en contra de nadie, una propuesta que va a favor de todos y todas, una propuesta que va a favor de la gente.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I finalment, i acabo, ara sí, presidenta. Pel que fa al compliment dels acords, ho han de fer millor. Buenas tardes. Gracias, presidenta, diputados, diputadas, señoras ministras. Lo debatimos ya el mes de febrero y volvemos a debatirlo ahora en el mes de julio. Hoy volvemos a hablar sobre la distribución de los objetivos de déficit y el techo de gasto del Estado. De hecho, lo que persigue Esquerra Republicana de Cataluña sigue siendo exactamente lo mismo. Lo dijimos en febrero, que hacía un poquito más de frío, y lo volvemos a decir hoy, el mes de julio, con este calor terrible: lo que queremos es que Cataluña tenga las máximas herramientas y recursos posibles para garantizar, básicamente, una vida digna a la gente y una prosperidad económica compartida. Nosotros sabemos -y permítanme decirles que ustedes, un poco todos, nos ayudan cada día a verlo así- que la mejor manera de conseguir esto que acabo de decir que perseguimos es la independencia de Cataluña, y justamente por eso necesitamos conquistar nuevos espacios de soberanía.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«En definitiva, ho he explicat, també, moltes vegades: l'espoli fiscal és espoli social. I això és molt trist, però és extremadament important que totes i tots en siguem conscients. Això continua sent, doncs, una anomalia que requereix d'un canvi estructural. No pot ser que cada any ens trobem discutint sobre aquesta distribució dels objectius de dèficit. És que és cada any. Però insisteixo: si tinguéssim un finançament just, aquest debat dels objectius, segurament, seria secundari. Gran part dels dèficits i el conseqüent endeutament responen precisament a la insuficiència de recursos ocasionada per l'actual model de finançament. Recordem, fem una mica d'història, que en el període 2012-2022, els recursos disponibles de l'Administració de l'Estat han crescut més del doble del que ho han fet els recursos de les comunitats autònomes, més del doble, sense que s'hagi produït cap canvi en la distribució de competències. Tot per l'Estat. I una reflexió, també, i acabo, presidenta. Hem estat gairebé quatre anys amb les regles fiscals suspeses. Quatre anys. I ens trobem que, amb la reactivació de les regles fiscals a nivell europeu, aquí continuem sotmesos a una llei d'estabilitat pressupostària aprovada l'any 2012 per una majoria de dretes -Partit Popular, Convergència i Unió i un partit que alguns no sé si recordaran, que es deia UPyD-, una llei que va institucionalitzar l'austeritat; una llei que va endarrerir la cooperació econòmica i que, per tant, requereix de canvis profunds. Anem a l'arrel dels problemes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Un últim apunt i una reflexió, i amb això vaig acabant, pel que fa a la distribució dels objectius de dèficit. Senyora ministra, per molt que expliquin que una dècima de dèficit és una gran concessió a les comunitats autònomes, la realitat és que l'Administració central s'apropia del 96 % de marge global del dèficit. I la realitat és, també, que les comunitats autònomes que assumeixen el 33 % de despesa pública només disposen d'un 4 % de marge conjunt de dèficit per al 2025. Aquesta és la realitat. I aquesta distribució dels objectius de dèficit profundament desproporcionada es revela, deixin-m'ho dir així, també, com especialment injusta, injusta amb majúscules, sobretot quan observem quines competències desenvolupa cada administració. Jo li parlaré de Catalunya, que és la que conec. A dia d'avui, la Generalitat de Catalunya és responsable d'educació, és responsable de salut, d'interior, d'habitatge, de drets socials, etcètera, etcètera, etcètera. I avui Catalunya es veu obligada a donar respostes a la ciutadania, respostes a tota la ciutadania, amb un dèficit fiscal que és asfixiant, que és insuportable, i amb un marge de despesa que, valgui la redundància, no li permet cap tipus d'actuació. D'acord, sí, hem guanyat una dècima. Tornem a posar en valor aquesta dècima. I és això millor que res? Home, doncs deixin-m'ho dir, de dècima en dècima... Però bé, és una dècima més. I jo demano: quin àmbit sectorial requereix més marge de despesa que aquells que impacten directament en la vida i el benestar de les persones? Només es mereixen una dècima més?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Més novetats. Més novetats en aquest debat. Aquest debat ens arriba una setmana després que se celebrés el Consell de Política Fiscal i Financera, un debat en què la posició del Govern de la Generalitat de Catalunya, deixin-m'ho dir així, va ser ben clara i ben diàfana. Clara en exposar tot allò que no funciona de l'actual sistema de finançament. Ho va fer la consellera Mas, i ho va fer amb arguments que, de ben segur, comparteixen, també, altres territoris, i que hem denunciat, val a dir, deixin-m'ho dir així, manta vegades: el desmesurat desequilibri vertical, un desmesurat desequilibri vertical ocasionat els darrers anys i que provoca que l'Estat acumuli més recursos en detriment de les comunitats autònomes, i també el sistema de bestretes, un sistema que ens priva de disposar en temps i forma dels recursos que ens pertoquen com a territori i que, a més, resta condicionat a l'aprovació dels pressupostos de l'estat, o bé resta condicionat a una norma jurídica que ho habiliti. I això, deixin-m'ho dir així, el que fa és portar, tot plegat, al terreny de la negociació política un element que hauria de ser un simple automatisme. Aquesta és la situació. Una posició que també va ser ben clara en la proposta del que entenem que ha de ser un canvi de paradigma en matèria de finançament. Això també ho saben. Ho saben. Nosaltres no ho amaguem. De fet, som transparents. Catalunya vol gestionar i vol recaptar tots els tributs que es generen al nostre país. I Catalunya vol disposar d'uns recursos suficients per finançar amb garanties els seus serveis públics. En resum, volem un finançament just, una proposta que, deixin-m'ho dir així, també, no va en contra de ningú; una proposta que va a favor de tothom; una proposta que va a favor de la gent.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Molt bona tarda. Gràcies, presidenta. Diputades, diputats, senyores ministres. Ho debatíem, de fet, el mes de febrer, i ho tornem a fer. Ho tornem a fer al cap de res, el mes de juliol. Avui tornem a debatre sobre la distribució dels objectius de dèficit i el sostre de despesa de l'Estat. I de fet, el que persegueix Esquerra Republicana de Catalunya continua sent exactament el mateix. Ho dèiem el febrer, que feia més fred; ho diem avui, el mes de juliol, amb aquesta xafogor horrorosa. El que volem des d'Esquerra Republicana és que Catalunya disposi de les màximes eines i recursos possibles, bàsicament, per garantir una vida digna a la gent i una prosperitat econòmica compartida. Nosaltres sabem, i deixi'm dir que vostès, una mica tots, ens hi ajuden, val a dir, cada dia, que la millor manera d'aconseguir això que els acabo d'exposar, això que perseguim, bàsicament, és la independència de Catalunya. I justament per això necessitem conquerir nous espais de sobirania. Dit això, en aquest debat que avui ens porten, en aquest calorós mes de juliol, hi ha, bàsicament, dues diferències respecte al de fa cinc mesos. La primera: s'ha iniciat una reforma de la Llei d'estabilitat pressupostària que suprimirà la capacitat de veto del Senat en la fixació dels objectius que acordi el Congrés. La segona diferència: l'Administració de l'Estat opera amb pressupostos prorrogats del 2023. És a dir, l'aprovació dels objectius de dèficit i del sostre de despesa al Congrés de Diputats resulta més imprescindible encara, ja que suposa el pas previ -previ, també, però necessari- per poder presentar i negociar uns nous pressupostos per l'any 2025.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«En definitiva, vamos a apoyar esta convalidación. Estamos contentos de que empecemos a negociar antes de presentar las propuestas legislativas en el Congreso y que se puedan incorporar otro tipo de negociaciones que tal vez no pueden formar parte de lo que es el BOE, pero sí forman parte de la realidad. Desde esta perspectiva, muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«Déjenme decir también que, a lo largo de esta negociación y porque ha habido una negociación previa, ayer el Gobierno de la Generalitat -y aquí respondo mínimamente al compañero anterior- pudo anunciar que finalmente, después de tres décadas, superamos el último peldaño para materializar el traspaso efectivo de las becas a la Generalitat, y lo necesitábamos. Y aquí quiero mencionar a la compañera Marta Rosique, quien durante cuatro años se dedicó ininterrumpidamente a esto. (Aplausos). Las becas se tienen que gestionar desde Cataluña y va a ser así. ¿Qué más hemos conseguido? Los 150 millones anuales para el proyecto de desarrollo e investigación. Esta Cataluña rica y llena basa gran parte de su actividad productiva en unos proyectos que tienen una plusvalía, que son de valor añadido, tienen que ver precisamente con la gestión del conocimiento, con la gestión de la investigación, con la gestión del I+D, y esto lo incorporamos y ya fue efectivo. ¿Qué más hacemos? Cuando usted me dice que no tenemos cercanías, me preocupa, porque hay varias líneas. Que sean caóticas o no no quiere decir que no existan, lo que significa es que la gente se queda tirada ahí cada día, pero cercanías existen. Vaya en metro y coja el enlace -digo en metro porque ahí están los enlaces-. Las tenemos que dignificar y tenemos que gestionarlas. Es uno de los pactos de investidura, el traspaso de cercanías, y no vamos a parar hasta conseguirlo y hacer una gestión que sea parecida a la gestión de los ferrocarriles de Cataluña, porque necesitamos garantizar el trabajo, necesitamos garantizar los estudios, necesitamos garantizar una movilidad sostenible, necesitamos sacar coches de las carreteras y necesitamos un país mucho mejor conectado, en el que se pueda confiar en el servicio público. Por lo tanto, será así. Primer traspaso, acabado de cerrar.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputadas y diputados. No puedo no empezar tranquilizando a la Cámara: el compañero Pujol se va, pero se va al Senado, o sea, que lo seguiremos teniendo en las Cámaras y vamos a gozar de sus discursos. Me vendrían muchas ganas de replicarle la última parte del discurso, porque yo lo que quiero es una Cataluña independiente y -escuchen- normal, tan cutre o tan altiva y llena como el resto de las naciones del mundo, y tan vigorosa y a veces tan aburrida como el resto de las naciones del mundo. Que somos una nación, pero ya está, no somos ni mejores ni peores, y a veces ni iguales. Dicho esto, me voy al decreto, que es lo que me toca. Ministra y vicepresidenta, esta vez hemos entendido algo, y me complace decir que han entendido que antes deben llamar. Han utilizado el sistema ómnibus, que nos revienta, pero antes han llamado, y esto ha hecho posible el entendimiento en muchos de los ámbitos que recoge este real decreto y, por lo tanto, vamos a votar positivamente a su convalidación. Porque, claro, ahora díganme ustedes cómo tenemos que votar en contra de alargar el bono social e impedir que se corte el suministro de energía, agua o luz a los consumidores vulnerables. Cómo tenemos que votar en contra de un incremento retributivo a los trabajadores del sector público de un 2 %. Cómo tenemos que votar en contra del mantenimiento del IVA inexistente o supergratuito a los productos de primera necesidad. Claro que hay cosas que no nos gustan y claro que lo hemos dicho muchas veces y claro que tenemos que pedir la tramitación como proyecto de ley para poder introducir algunas de las bonificaciones que ya se han ido dibujando. Claro que queremos que esta garantía de suministro esté incorporada definitivamente y por siempre a la ley. Es de sentido común. Lo que no queremos es, porque no incluya todo aquello que queríamos o tal vez alguna de las cosas incluidas no nos acaban de convencer, votar en contra. Estaría bien que este real decreto hoy tirara adelante, porque la alianza contra la pobreza energética está muy preocupada por la cantidad de gente que dejábamos sin ninguna cobertura si finalmente no se convalidaba.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«I què més fem? Rodalies. A veure, quan vostè em diu que no tenim Rodalies, em preocupa. Em preocupa, perquè hi ha vàries línies. Que siguin caòtiques o no no vol dir que no existeixin, el que vol dir és que la nostra gent s'hi queda tirada cada dia, però li juro que Rodalies existeix. Baixi al metro i agafi un bitllet, i ho veurà. I dic el metro perquè és on hi ha els enllaços. Per tant, l'hem de dignificar, l'hem de gestionar. És un dels pactes d'investidura, el traspàs de Rodalies, i no pararem fins aconseguir-lo. I per fer-ne una gestió que tingui a veure amb la gestió dels ferrocarrils de Catalunya. I això és així perquè necessitem garantir la feina, necessitem garantir els estudis, necessitem garantir una mobilitat sostenible, necessitem treure cotxes de les carreteres i necessitem un país molt més ben connectat i en què es pugui confiar en el servei públic. I, per tant, serà així. Primer traspàs, acabat de tancar. Per tant, en definitiva, donarem suport a aquesta convalidació. Estem contents que comencem a negociar abans de presentar les propostes legislatives al Congrés, i que s'hi puguin incorporar altres tipus de negociació, que potser no poden formar part del que és el BOE, però sí formar part de la realitat. Des d'aquesta perspectiva, moltes gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«El que no farem és, perquè no inclou tot allò que volíem o, potser, alguna de les coses incloses no ens acaben de convèncer, votar-hi en contra. I estaria bé que aquest reial decret, avui, tirés endavant, perquè l'aliança contra la pobresa energètica està molt preocupada per la quantitat de gent que deixàvem sense cap cobertura si finalment no es convalidava. Deixin-me dir, també, que al llarg d'aquesta negociació, i perquè hi ha hagut una negociació prèvia, ahir el Govern de la Generalitat, i aquí responc mínimament el company anterior, va poder anunciar que, finalment, després de tres dècades, superem el darrer escull per materialitzar el traspàs efectiu de la gestió de les beques a la Generalitat. I ho necessitàvem. I aquí vull fer esment de la companya Marta Rosique, que durant quatre anys s'hi va dedicar ininterrompudament. Les beques s'han de gestionar des de Catalunya, i això serà així. Què més hem aconseguit? 150 milions anuals per projectes de recerca i desenvolupament. Aquesta Catalunya rica i plena, que basa gran part de la seva activitat productiva en uns projectes que tenen una plusvàlua, que són de valor afegit, tenen a veure, precisament, amb la gestió del coneixement, amb la gestió de la recerca, amb la gestió del que és R+D, i l'incorporem, i ahir ja va ser efectiu.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. No em puc estar de començar tranquil·litzant la cambra. El company Pujol se'n va, però se'n va al Senat. Vull dir, que el seguirem tenint a les cambres, no pateixin, gaudirem dels seus discursos, també. Per tant, em vindrien moltes ganes de replicar-li l'última part del discurs, perquè jo el que vull és una Catalunya independent i, escoltin, els ho diré: normal, tan cutre o tan altiva i plena com la resta de les nacions del món; tan vigorosa i, a vegades, tan avorrida com la resta de les nacions del món. Que som una nació, però ja està, no som ni millors ni pitjors i, a vegades, ni iguals. Dit això, me'n vaig al decret, que és el que em tocava. Ministra, vicepresidenta, aquesta vegada, han entès alguna cosa, i a mi em complau dir-ho. Han entès que, abans, han de trucar. I, per tant, han utilitzat el sistema òmnibus, que a nosaltres ens rebenta, però abans han trucat, i això ha fet possible l'entesa en molts dels àmbits que recull aquest reial decret i que, per tant, votarem positivament a la seva convalidació perquè, és clar, ara diguin-me a mi vostès com hem de votar en contra de l'allargament del bo social i d'impedir que es talli el subministrament d'energia, aigua i llum als consumidors vulnerables. Com hem de votar en contra d'un increment retributiu als treballadors del sector públic d'un 2 %? Com hem de votar en contra del manteniment de l'IVA superreduït o inexistent als productes de primera necessitat? És clar que hi ha coses que no ens agraden, i és clar que ho hem dit moltes vegades, i és clar que hem demanat la tramitació com a projecte de llei, per poder introduir algunes de les modificacions que ja s'han anat dibuixant. És clar que volem que aquesta garantia de subministrament estigui incorporada definitivament i per sempre a la llei. És clar, és de sentit comú.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«En esta ley de los agentes rurales y medioambientales mantenemos viva nuestra enmienda 71 para que se pueda garantizar la aplicación de la tasa de reposición de efectivos que determina el Estado para las policías, porque acostumbra a ser mayor. Pedimos el apoyo del resto de grupos parlamentarios para que esta propuesta sea aprobada y maximizamos así la conquista de nuevos derechos profesionales sujetos a la ley. Quiero agradecer a todos los ponentes de las dos leyes y, en especial, que no se lo crea mucho, pero hay que reconocer al compañero José Luis Aceves porque ha aguantado bien la presión, que ha sido mucha. La compañera que me ha precedido lo ha reconocido, pero que no se lo crea mucho, porque este es el trabajo de cualquier diputado, aunque a veces no es así, pero el compañero Aceves lo ha hecho bien, ha aguantado la presión y la ha ejercido allí donde tocaba, y esto es siempre de agradecer. Y termino. Hace quince años y un día fue un día monstruoso, un incendio en Horta de Sant Joan terminó con la vida de cinco bomberos del GRAF, del cuerpo de bomberos de la Generalitat de Catalunya. Hoy, desde esta tribuna y a punto de aprobar estas dos leyes, aunque nos queden un poco lejos de Cataluña, también pienso en Xavier y en David, dos agentes rurales compañeros que fueron asesinados en Aspa, fueron asesinados en acto de servicio. Todos estos pasos que damos son por ellos también. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Mediante esta ley, Esquerra Republicana de Cataluña ha hecho valer su fuerza aquí, en el Congreso de los Diputados, para convertir en ley lo que es un consenso social en Cataluña. Hay que decir que transmitimos de forma meridianamente clara que si no era posible la jubilación anticipada de los agentes rurales, por nuestra parte no habría ley. Y hoy, nos enorgullece muchísimo poder decir que, después de tres años batallando, esta negociación por fin ha dado su fruto: en un plazo máximo de tres meses después de su publicación en el BOE, los agentes rurales se podrán jubilar con las nuevas condiciones, al igual que muchos otros colectivos. Esto no va a pasar por el procedimiento ordinario de petición, estudio, reconocimiento de los coeficientes reductores, porque todos sabemos que este procedimiento ordinario es inoperativo, y como es inoperativo, nos conduciría directamente al fracaso. Como queda recogido en el texto, será aprobado directamente por el Gobierno español en otoño de este año, tal y como pasó con los bomberos, con los policías municipales y con el cuerpo de los Mossos d'Esquadra. Y aquí me gustaría ser muy clara, antes del mes de noviembre de 2024 esto debe ser una realidad palpable para el Cuerpo de Agentes Rurales. Así pues, instamos una vez más al Gobierno del Estado para que empiece a trabajar desde ya en los cambios normativos necesarios para poder rematar este trabajo, que gracias a los sindicatos y a la presión ejercida por los grupos, es una realidad hoy en día. Ni nosotros ni los trabajadores afectados vamos a tolerar ningún tipo de demora.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Todo el mundo entiende que en Cataluña tenemos bien definidas las funciones de los bomberos de la Generalitat y del Cuerpo de Agentes Rurales. La misión de los primeros es velar por la seguridad de las personas, de los bienes y también de la naturaleza mediante la prevención, extinción de incendios y salvamento; y la misión del Cuerpo de Agentes Rurales y sus funciones tienen que ver con la protección del entorno, de las personas, de los animales, de las plantas, del patrimonio natural, de la investigación de las causas de un incendio forestal; por ejemplo, la detección de una plaga forestal, la denuncia de un vertido en el río y un largo etcétera. Ambos cuerpos se rigen por sus respectivas leyes, aprobadas obviamente por el Parlamento de Cataluña. Por ese motivo, el primer escollo con el que podríamos topar aquí son temas competenciales, y este escollo obviamente era una línea roja; línea roja superada. El otro gran objetivo de Esquerra Republicana en esta ley era conseguir el reconocimiento del derecho a jubilarse anticipadamente a los agentes rurales. Esta no es una reivindicación nueva, es histórica del Cuerpo de Agentes Rurales, que la Generalitat de Catalunya ya se hizo suya en 2021 mediante el acuerdo del 13 de abril que los representantes sindicales del sector en aquel momento rubricaron con el Gobierno de la Generalitat. En ese momento, el Gobierno de la Generalitat se comprometió a asumir los costes de los coeficientes reductores y a estabilizar la plantilla para garantizar que, por motivos de peligrosidad -y entiendo que son muy fáciles de entender por parte de todo el mundo-, los agentes rurales tuvieran el derecho a jubilarse anticipadamente. A pesar de la voluntad coincidente de la Generalitat y del cuerpo, esto era jurídicamente imposible por la negativa reiterada del Estado.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Buenos días a todas y a todos. Un saludo muy especial a los compañeros y compañeras que hoy nos acompañan en la tribuna de invitados. Bienvenidos, Comisiones Obreras, CSIF, Asociación Española de Agentes Forestales y también a la Plataforma sindical de bomberos forestales. Hoy es un buen día para los agentes forestales y también para los bomberos forestales de todo el Estado, también para los de Cataluña. Vamos a dar luz verde a dos leyes tan esperadas como necesarias. Damos un paso determinante para la protección, como se ha dicho, de nuestro entorno, pero también para dar más derechos a los servidores públicos. Voy a aprovechar mi intervención para hablar de las dos leyes, si me permiten, pero permítanme que me centre más en la Ley Básica de Agentes Forestales y Medioambientales. Lo primero que hay que hacer es un agradecimiento a todos los sindicatos -todos- del sector, por el trabajo, por la presión constante que han ejercido -de hecho, siempre, pero durante estos meses especialmente- para poder llegar hasta aquí, para poner de relieve también hoy, una vez más, que es imprescindible siempre el diálogo social.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Acabo agraint a tots els ponents de les dues lleis i, en especial, val a dir, també, que no s'ho cregui molt, però val a dir, també, al company José Luis Aceves. Bàsicament, perquè ha aguantat. Ha aguantat bé la pressió, que ha estat molta. La companya que m'ha precedit també li agraïa, però tampoc s'ho cregui molt, perquè això és la feina de qualsevol ponent que porta una llei, de qualsevol diputat, que, també és veritat, no acostuma a ser així. Però el company Aceves ho ha fet bé, ha aguantat la pressió i l'ha exercida, sobretot, allà on corresponia, així que això sempre és d'agrair. I ara sí que acabo. Avui fa 15 anys i un dia d'un dia monstruós, d'aquell incendi d'Horta de Sant Joan que va acabar amb la vida de cinc bombers del GRAF, del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. I avui, també, des d'aquest faristol i a punt d'aprovar aquestes dues lleis, encara que ens quedin, certament, un pèl lluny de Catalunya, també penso en el Xavier i el David, dos agents rurals, dos companys que van ser assassinats, l'assassinat que totes i tots recordareu a Aspa, que van ser assassinats en acte de servei. Avui, tots aquests passos que fem endavant també van per tots ells. Moltes gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Això, tal com queda recollit en el text, serà aprovat directament pel govern espanyol la tardor d'aquest any, com va passar amb els bombers, com va passar amb els policies municipals i com va passar amb el cos de Mossos d'Esquadra. I en aquest punt m'agradaria ser molt clara: abans del mes de novembre de 2024, això ha de ser una realitat palpable pel Cos dels Agents Rurals. Així doncs, instem, una vegada més, el govern de l'estat a posar-se a treballar avui mateix en els canvis normatius necessaris per rematar aquesta feina, que, gràcies als sindicats i gràcies, també, a la pressió dels grups, avui és una realitat. Ni nosaltres ni, encara menys, els treballadors públics afectats tolerarem cap tipus de demora. Acabo dient que en aquesta llei, també, la dels agents forestals i mediambientals, mantenim viva la nostra esmena, que és l'esmena 71. Ho fem perquè es pugui garantir l'aplicació de la taxa de reposició d'efectius que determini anualment l'estat per les policies, ja que aquesta acostuma, normalment, a ser sempre major. Per tant, demanem el suport de la resta de partits polítics per tal que aquesta proposta sigui aprovada i maximitzem, així, la conquesta de nous drets professionals subjectes a la llei.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Tanmateix, tot i la voluntat coincident del cos i de la Generalitat, això era jurídicament impossible per la negativa reiterada de l'Estat. Doncs bé, mitjançant aquesta llei, Esquerra Republicana de Catalunya ha fet valer la seva força aquí, al Congrés de Diputats, per convertir en llei el que és un consens social a Catalunya. Val a dir que vàrem transmetre de forma meridianament clara que, si no es feia possible la jubilació anticipada dels agents rurals, per part nostra, no hi hauria llei. I avui ens enorgulleix enormement poder dir que, després de tres anys picant pedra, aquesta negociació per fi ha fructificat: en un termini màxim de tres mesos a partir de la publicació al BOE d'aquesta llei, els agents rurals s'han de poder jubilar amb les noves condicions, igual que tants altres col·lectius. Això no passarà pel procediment ordinari de petició, estudi i reconeixement etern dels coeficients reductors, perquè sabem totes i tots que, desgraciadament, aquest procediment ordinari és inoperatiu. I, com que és inoperatiu, ens abocaria directament al fracàs.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«No se li escapa a ningú que a Catalunya tenim ben definides les funcions dels Bombers de la Generalitat i del Cos dels Agents Rurals. La missió dels primers, òbviament, és vetllar per la seguretat de les persones, dels béns i també de la natura, mitjançant la prevenció, l'extinció d'incendis i els salvaments. I la missió del Cos dels Agents Rurals i les seves funcions tenen a veure amb la protecció, òbviament, de l'entorn, és a dir, amb les persones, amb els animals, amb les plantes, amb el patrimoni natural, amb la investigació de les causes, per exemple, d'un incendi forestal, amb la detecció d'una plaga forestal, amb la denúncia d'un abocament al riu i un llarg etcètera. Ambdós cossos es regeixen per les seves respectives lleis, aprovades, òbviament, pel Parlament de Catalunya. Per aquest motiu, el primer possible escull que ens podíem trobar aquí era justament temes competencials. I aquest escull, òbviament, per nosaltres era una línia vermella. Línia vermella també superada. L'altre gran objectiu d'Esquerra Republicana en aquesta llei era aconseguir el reconeixement del dret a jubilar-se anticipadament dels agents rurals. Aquesta no és una reivindicació nova, és una reivindicació històrica del Cos d'Agents Rurals que la Generalitat de Catalunya ja va fer-se seva l'any 2021 mitjançant l'acord del 13 d'abril que els representants sindicals del sector, en aquell moment, també van rubricar amb el Govern de la Generalitat. En aquell moment, val a dir, també, que el Govern de la Generalitat ens vàrem comprometre a assumir el cost dels coeficients reductors i estructurar la plantilla per garantir que, per raons de perillositat, que entenc que són molt fàcils de comprendre per tothom, els agents rurals tinguessin el dret de jubilar-se, també, anticipadament.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Molt bon dia a totes i a tots. Una salutació, evidentment, molt especial als companys i les companyes que avui ens acompanyen a la tribuna de convidats. Benvinguts, Comissions Obreres, CSIF, també, Associació Espanyola d'Agents Forestals i, òbviament, també la plataforma sindical de bombers forestals. Avui és un bon dia. Ho és pels agents forestals i també ho és pels bombers forestals de tot l'estat, i també els de casa. Avui donarem llum verda a dues lleis tan esperades com, si em permeten, també necessàries. Avui fem un pas determinant, també, per la protecció, com s'ha dit, del nostre entorn, però també per donar més drets als servidors públics. Aprofitaré aquesta intervenció per parlar de les dues lleis, si em permeten, però també permetin-me focalitzar-me molt més en la Llei bàsica dels agents forestals i mediambientals. Per això, el primer que toca fer avui és un agraïment. Un agraïment a tots els sindicats, a tots els sindicats del sector, per la feina i també per la pressió constant que han exercit, de fet, sempre, però, durant aquests mesos, de manera especial, per poder arribar fins aquí i també posar de relleu, avui, una vegada més, que és imprescindible sempre el diàleg social.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Por lo tanto, ¿de verdad pretenden que participemos de esta farsa? ¿Pretenden que por activa o por pasiva demos nuestro consentimiento a esta farsa que están representando aquí? Con la oportunidad que tenían de modificar el sistema de funcionamiento del Consejo General del Poder Judicial, y han cambiado plazos y condiciones. ¿De verdad? ¿De verdad creen que cuando llevamos años intentando explicar cuál es la farsa de la Transición del 78, cuando algunos la vuelven a traer en forma de ley del Poder Judicial, nosotros les vamos a dar consentimiento? No solo no vamos a consentirlo, sino que en todo aquello que se pueda, que podamos, no nos hacemos responsables. Están haciendo ustedes un flaco favor a su propia democracia. Están ustedes haciendo un flaco favor a la pervivencia de un supuesto, insisto, elemento de democracia donde la justicia es imparcial. Ustedes mismos están destruyendo su Estado y nosotros hemos sido la llama que ha saltado, pero después vendrá Podemos, después vendrá SUMAR, y ustedes ya están aquí en el fango. Tienen ahora la oportunidad y, si no la aprovechan, que les aproveche a ustedes, que les vaya muy bien esta fantástica chapa y pintura que le han hecho a un organismo que no funciona y que son conscientes que no funciona. El día que ustedes quieran cambiar las vigas del edificio, nos tendrán allí, porque nosotros también somos receptores de la malicia de este sistema, pero, mientras tanto, el 30 de julio van a poder probarlo por primera vez. Muchas gracias. (Aplausos).»