Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
405 declaraciones · página 13 de 14
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«A més, no és una mesura que sigui excepcional. No estem inventant la sopa d'all, senyores i senyors. L'Estat espanyol ha viscut nou regularitzacions al llarg de la nostra democràcia, cinc d'elles a càrrec del Partit Popular i quatre a càrrec del Partit Socialista. Però des de l'última fa ja divuit anys, i són massa anys. Però tampoc és una mesura innovadora a la resta d'Europa i del món, per exemple, dèiem, a la Unió Europea, shan produït quaranta-tres regularitzacions des de l'any 1998 i en disset Estats membres s'han produït regulacions exprés a Portugal, Itàlia i França. Sí que és veritat que van ser temporals per necessitats de la pandèmia, però és que la gent no són clínex. Ara valen i ara no valen, això no pot ser. Seria una vergonya regularitzar només per un temps i després no. Què significa això? Una regulació dels immigrants en situació irregular és una qüestió de justícia, d'humanitat i, com deia, també de pragmatisme. No podem seguir ignorant les necessitats i els drets de milers de persones que conviuen entre nosaltres. No volem societats amb ciutadans de primera i de segona. És el nostre deure i la nostra responsabilitat la solució d'aquests problemes. La regularització exprés, avui i ara, és una manera de millorar les vides de tothom i ens fa millors persones. Jo demano aquest vot afirmatiu perquè potser nosaltres podem esperar moltes coses, però hi ha gent que cada dia que espera és un dia més de patiment. Moltes gràcies i apel·lo a les seves consciències, a la seva humanitat i fins i tot al pragmatisme perquè votin que sí i que es prenguin aquesta iniciativa legislativa popular d'una manera molt seriosa, perquè juguem amb la vida de 500 000 persones.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la adopción de medidas para garantizar unas condiciones de jubilación digna de...
«No quiero acabar sin hacer referencia a un tema. El señor Ortega Smith hoy ha hecho un buen discurso. La verdad es que me he pasado la mitad de su intervención asintiendo, algo preocupante, pero cuando ha hablado de los inmigrantes que recibían, la cosa ya se ha estropeado. Pero ha puesto de relieve el tema de la justicia gratuita y los turnos de oficio, y es cierto que estamos remunerando lamentablemente a los y las profesionales que se dedican al ejercicio del derecho de la defensa o la representación. Es cierto también que este sí es uno de los elementos fundamentales, uno de los pilares capitales de la democracia: la posibilidad de ser representado y defendido. Por lo tanto, pongámonos las pilas, la receta está sobre la mesa; es una realidad. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la adopción de medidas para garantizar unas condiciones de jubilación digna de...
«Per tant, vist que el literal de totes les esmenes és gairebé d'una redacció idèntica, estaria bé que fessin recepció d'aquesta redacció idèntica. I estaria bé que transforméssim la feina parlamentària en feina governamental i a través -és que fins i tot els donen l'instrument-, i a través d'un reial decret llei s'articulés aquesta solució. Per tant, no aportaré res, perquè és que ens ho han aportat les persones que es troben amb aquest problema. Per tant, no aportaré res perquè aquesta aportació ha estat feta des de l'extrema dreta fins a l'extrema esquerra. Per tant, no aportaré res, llevat de dir que el temps s'acaba i que cada mes que passa hi ha més gent en aquesta situació. No vull acabar sense fer referència, perquè el senyor Ortega Smith ha fet un bon discurs avui. De fet, m'he passat la meitat de la seva intervenció fent que sí amb el cap, la qual cosa és altament preocupant. Després l'ha espatllat quan ha dit allò dels immigrants que recibían, ja s'ha espatllat, però ha posat en relleu també el tema de la justícia gratuïta i el tema dels torns d'oficis. I és cert que estem remunerant, lamentablement, els i les professionals que es dediquen a l'exercici del dret de la defensa o de la representació. I és cert també que això sí que és un dels elements fonamentals, un dels pilars capitals de la democràcia, la possibilitat de ser representat i defensat. Per tant, posem-nos les piles, la recepta està damunt de la taula, fem-la realitat. Moltes gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Per tant, deia: sabem que hi haurà qüestions d'inconstitucionalitat, cosa que no obsta perquè sigui aplicada a la resta de tribunals. Sabem que pot haver-hi qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, però no necessàriament han d'estendre's els efectes a tota la resta de casos. Per tant, el que esperem és que, un cop sigui vigent, la seva aplicació sigui immediata i la seva aplicació ens torni a posar en condicions d'afrontar la següent passa del conflicte polític, i la següent passa del conflicte polític és l'exercici del dret a l'autodeterminació, que fa molt de temps que reclamem i que no deixarem de reclamar. Mirin, aquesta amnistia era una condició de possibilitat, però no suficient. Seguirem en el camí de l'alliberament nacional. Ho farem pels conductes democràtics, pacífics, cívics i dialogats, perquè és la nostra empremta política, és la nostra arena política, i ho farem malgrat totes les oposicions que hi pugui haver per part d'aquest Estat i malgrat tots els entrebancs judicials, policials o del Tribunal de Cuentas que ens puguem trobar. I això és un compromís ferm. No pararem fins a l'exercici del dret d'autodeterminació. Moltes gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Diputadas y diputados, Cataluña soporta un déficit fiscal sostenido en el tiempo, complicado y que ha llegado a duplicar y -es importante remarcarlo-, en algunos momentos, no pocos, a triplicar los niveles que en la experiencia comparada constituye la norma de solidaridad entre territorios que forman parte de un mismo Estado. Lo más importante de todo ello es que este déficit fiscal tiene un impacto negativo y directo sobre el bienestar de los y las catalanas. En definitiva, tiene un impacto negativo contra los ciudadanos y ciudadanas. Esa es la realidad, una realidad cargada de agravios y deslealtades institucionales por parte del Gobierno central y centralista, amén de centrifugador; agravios como los incumplimientos reiterados en el tiempo o, por ejemplo, la disposición adicional tercera del Estatuto de Cataluña del periodo del 2009 a 2013, la financiación estatal de la ley de dependencia, las deudas del Fondo de Cohesión Sanitaria y del Fondo de Garantía Asistencial o el personal de los nuevos tribunales de Justicia, entre un largo e inacabable etcétera. Y deslealtades tales como, por ejemplo, los cambios normativos muy importantes en el IRPF, en la disminución de los tipos y del impuesto de la electricidad; también, los cambios normativos del impuesto sobre las transmisiones patrimoniales y los actos jurídicos documentados, cambios normativos reiterados en los demás tributos cedidos; deslealtad, también, en la cartera de servicios de salud, por ejemplo. En definitiva, un auténtico despropósito.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Diputades i diputats, Catalunya suporta un dèficit fiscal sostingut en el temps i que ha arribat a duplicar. I també val a dir que en alguns moments, i no pocs, a triplicar els nivells que en l'experiència comparada constitueixen la norma de solidaritat entre territoris que formen part d'un mateix Estat. El més important de tot això és que aquest dèficit fiscal té un impacte negatiu i directe sobre el benestar dels i les catalanes. En definitiva, té un impacte negatiu contra els ciutadans i ciutadanes. Aquesta és la realitat. Una realitat, val a dir, també carregada de greuges, de deslleialtats institucionals per part del Govern central i centralista, a banda que centrifugació. Greuges com els incompliments reiterats en el temps, o la disposició, per exemple, addicional tercera de l'Estatut de Catalunya del període 2009 al 2013, el finançament estatal de la Llei de dependència o els deutes del Fons de Cohesió Sanitària i el Fons de Garantia Assistencial, o el personal dels nous tribunals de justícia, entre un llarg i inacabable etcètera. I deslleialtats tals, per exemple, com els canvis normatius -molt importants- de l'IRPF o la disminució dels tipus i de l'impost a l'electricitat, els també canvis normatius en l'impost sobre les transmissions patrimonials i els actes jurídics documentals, canvis normatius reiterats en la resta de tributs cedits, deslleialtat en la cartera de serveis de salut, per exemple. En definitiva, un autèntic despropòsit.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · Pleno¿Ha realizado el Ministerio de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes alguna actuación ante...
«Buenos días, señor ministro Bolaños. Hace dos años la UGT presentó una denuncia en los tribunales europeos en la cual se lee que actualmente en el Estado español su legislación laboral no cumple con la Carta Social Europea en el sistema de indemnizaciones en despidos injustificados en España. A raíz de la denuncia, el Comité Europeo de Derechos Sociales ha admitido a trámite esta denuncia en julio de 2023 y estaba prevista la resolución en noviembre pasado; pero hemos recibido una información preocupante contrastada por parte de los sindicatos mayoritarios acerca de posibles movimientos por parte de la gente española del comité que depende directamente del ministro de Justicia para tratar de influir en esta decisión, y esto sí que sería grave. El sistema actual de indemnizaciones por despidos -repito- injustificados e improcedentes en España no es justo. Con una indemnización máxima de 33 días de salario por año trabajado, muchos trabajadores y trabajadoras reciben compensaciones inadecuadas que no consideran factores como la edad, la situación económica familiar o el impacto en su carrera profesional.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · Pleno¿Ha realizado el Ministerio de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes alguna actuación ante...
«Bon dia, senyor ministre Bolaños. Fa dos anys la UGT va presentar una denúncia als tribunals europeus en la qual diu que actualment l'Estat espanyol, la seva legislació laboral, no compleix amb la Carta Social Europea en el sistema d'indemnitzacions pels acomiadaments injustificats a Espanya. Arran de la denúncia, el Comitè Europeu de Drets Socials va admetre a tràmit aquesta denúncia el juliol de 2023 i estava prevista la resolució el novembre passat. No obstant això, hem rebut una informació preocupant i contrastada per part dels sindicats majoritaris sobre possibles moviments per part de la gent espanyola en el comitè, que depèn directament del ministre de Justícia, per retardar i influir en aquesta decisió. I això sí que seria greu. El sistema actual d'indemnitzacions per acomiadaments, repeteixo, injustificats i improcedents a Espanya no és just, amb una indemnització màxima de 33 dies de salari per any treballat. Molts treballadors i treballadores reben compensacions inadequades que no consideren factors com l'edat, la situació econòmica familiar o l'impacte en la seva carrera professional. Per tant, la meva pregunta és la següent i concreta: què farà el Govern per garantir indemnitzacions justes i restablir els drets dels treballadors i treballadores acomiadats sense causa? Com assegurarà aquest Govern que Espanya compleix amb la normativa de la Carta Social Europea i no intervé per influir en les resolucions del Comitè Europeu de Drets Socials? Aquesta seria la pregunta. Gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«En esta ocasión, es el grupo de la extrema derecha el que presenta una proposición de ley al respecto. Básicamente, esta proposición de ley plantea dos ideas -permítanme decirlo- muy simples. La primera es que el Partido Popular y el Partido Socialista Obrero Español han jugado con las mayorías del Consejo General del Poder Judicial durante décadas, y lo han hecho por intereses puramente partidistas. La segunda idea también es una idea simple: si los jueces y magistrados españoles pudieran regirse por sí mismos, pudieran escoger quién les gobierna y pudieran escoger en qué procesos, etcétera, sería perfectamente neto, sería perfectamente garantista y sería perfectamente democrático. Vamos a por la primera idea, la de la manipulación por parte del Partido Popular y del PSOE. Déjenme decirlo: Es bastante cierta, ¿por qué negarlo? Como portavoz de Esquerra Republicana de Catalunya, un partido represaliado como el que más por la mala praxis judicial española, no tengo la menor intención de justificar ni tampoco de relativizar la instrumentación de la justicia que está llevándose a cabo en este Estado. Ahora bien, si me lo permiten, hay una idea que realmente me llama la atención en la proposición de VOX, sobre todo cuando indican -leo textualmente-: La consecuencia de la elección exclusiva por las Cámaras ha sido que las mayorías parlamentarias se han apropiado de uno de los tres poderes del Estado. Y atención: Se trata de una cuestión que es especialmente grave en España teniendo en cuenta, por un lado, que la gobernabilidad de la nación en las últimas décadas ha dependido de grupos parlamentarios separatistas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Anem per la primera idea, la de la manipulació per part del Partit Popular i el PSOE, deixin-m'ho dir, és bastant certa. Per què negar-ho?, com a portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, un partit represaliat com el que més per la mala praxi judicial espanyola, no tinc la més mínima intenció de justificar ni tampoc de relativitzar la instrumentalització de la justícia que s'està duent a terme en aquest Estat. Ara bé, hi ha una idea, si em permeten, que realment sí que em crida l'atenció en la proposició de VOX, que és la següent, sobretot quan indiquen, i llegeixo textualment: 'La consecuencia de la elección exclusiva por la cámara ha sido que las mayorías parlamentarias se han apropiado de uno de los tres poderes del Estado' i, atenció: 'cuestión especialmente grave teniendo en cuenta que la gobernabilidad, las últimas décadas, ha dependido de los grupos separatistas'. I aquí, senyores i senyors diputats, sí que em vull aturar un moment, perquè al final resultarà que som justament els i les independentistes els que controlem el poder judicial espanyol, aquells que van ser condemnats a més de cent anys de presó per fer un referèndum per aquests mateixos jutges. Quina manera més extremadament curiosa de manipular, aquesta que t'acaba deixant un país amb desenes de presos polítics i exiliats. De fet, senyores i senyors diputats, si no estiguéssim parlant de vulneracions tan greus de drets humans, aquest paràgraf de VOX realment faria riure. És el que podríem catalogar d'acudit dolent.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«La ley vigente de secretos de Estado impide, entre otras cosas, que abordemos el problema de las violaciones de derechos humanos, que también interpelan al caso de España, y los crímenes cometidos durante la Guerra Civil y el franquismo. Amnistía Internacional lo ha denunciado y nosotros lo repetimos. Acabo, presidenta. Apoyaremos la proposición del Partido Nacionalista Vasco, porque es racional, de justicia y de conciencia democrática, y porque es lo que toca si no queremos vivir en el pasado y ser más bien zombis antes que ciudadanos. ¿Nos queremos parecer a las mejores democracias o queremos parecernos al mundo tenebroso del que salimos hace más de cuarenta años? Gracias. Buenas tardes. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Coincide este debate con el 43.º aniversario del intento de golpe de Estado del 23F y, por lo tanto, es pertinente también interrogar qué podríamos descubrir si la Ley de Secretos Oficiales finalmente fuese nueva. ¿Qué sabríamos que no podemos saber? Por cierto, aprovecho para recomendar el libro del periodista que se ha citado, Carlos Fonseca, sobre la intentona golpista; una buena obra que nos acerca a lo que no podemos ver. La llei vigent de secrets d'estat impedeix, entre altres coses, que abordem el problema de les violacions de drets humans, que també, diguem, interpel·la el cas d'Espanya, i els crims comesos durant la Guerra Civil i el franquisme. Amnistia Internacional ho ha denunciat i nosaltres ho repetim. Acabo, presidenta. Donarem suport a la proposició del Partit Nacionalista Basc perquè és racional, de justícia i de consciència democràtica, i perquè és el que toca si no volem viure en el passat i ser més aviat zombis abans que ciutadans. Ens volem assemblar a les millors democràcies o ens volem assemblar al món tenebrós del qual vam sortir fa més de 40 anys? Gràcies, bona tarda.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Los que seguimos la memoria, como reivindicábamos, de Salvador Seguí, Lluís Companys, Àngel Castanyer, todos los que estamos aquí hoy nos felicitamos de que esté aquí, que sea una realidad que planteamos en este debate. Como decía antes, es un tema que es de justicia social y, además, lo más importante es que es posible, no es una demagogia; es posible y lo vamos a demostrar. Según datos de la Agencia Tributaria, en 2003 el conjunto de las empresas del Estado español tuvo un récord histórico de beneficios en términos relativos desde 1919 de un 12,9 % sobre las ventas, el mejor resultado en el último cuarto de siglo. Como sabe todo el mundo, el salario real en el Estado español está cayendo en picado. En 2022 el conjunto de los trabajadores del Estado perdió un 5,3 % del poder adquisitivo y en 2023, año que tenía que ser de recuperación de los salarios, los trabajadores solo recuperaron un 0,1 %. ¿Por qué decimos esto? Porque, a pesar de los beneficios y pérdidas en cuanto a los salarios, los trabajadores y las trabajadoras trabajamos más que nadie, y esto es algo que también queremos reivindicar. Según la Comisión Europea, en el Estado español los trabajadores hacen jornadas un 6,5 % más largas que la media de la zona euro. Así pues, en un contexto en el que se están disparando los beneficios empresariales, quien se niegue a reducir la jornada no tiene ninguna excusa.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«I també recordar-los a alguns que quan parlen de nacions i d'històries, la patronal catalana va ser la que va assassinar el Noi del Sucre, Francesc Layret i el feixisme va matar Lluís Companys i a Ángel Pestaña. Vull dir que a vegades la dreta i l'extrema dreta, quan es tracta dels drets laborals i socials, no importa la bandera que portin, no importa la bandera que portin ni la nació a la qual pertanyin. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Señorías, la sociedad es un magma conflictivo, no todas las personas tienen los mismos intereses. De hecho, en casi todos los debates políticos y sociales hay personas con intereses contrapuestos y es nuestro trabajo hacer dos cosas: posicionarnos del lado de la justicia social, la libertad y la igualdad -si tenemos valores republicanos, vamos por aquí- y, en segundo lugar, acompañar las reivindicaciones sociales para conseguir cambios reales en la vida de las personas. Esta es una PNL, ¿no? Está muy bien y la vamos a votar. De hecho, lo que propone es una reducción de la jornada de trabajo. Como decía mi compañero, esto no es demagogia. Hace más de cien años que no se ha tocado la jornada laboral; ha habido cambios muy importantes en las tecnologías, etcétera, y ya es hora de replantear este debate, estamos de acuerdo con este debate. Y también queremos recordar, como decía mi compañero, que esto no es gratuito y los argumentos que se utilizaron en 1919 se vuelven a escuchar. Y es verdad que se consiguió gracias a la lucha del movimiento obrero. No fueron, como decía nuestro compañero, clases de coaching, no fue así, pero tampoco fueron PNL. Tenemos el Gobierno y lo tenemos que tirar para adelante.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Què vull dir amb això? Vull dir que els qui seguim la memòria com vostès han reivindicat -i nosaltres també reivindiquem- de Salvador Seguí, de Francesc Layret, de Lluís Companys, d'Ángel Pestaña, tots aquests d'aquí avui ens felicitem que això estigui aquí i que sigui una realitat que plantegem aquest debat. Com deia abans, és un tema que és de justícia social i, a més, el més important és que és possible. No és una demagògia, és possible. És possible i ho demostrarem. Segons dades de l'Agència Tributària, l'any 2023 el conjunt de les empreses de l'Estat espanyol van tenir un rècord històric de beneficis en termes relatius des del 2019. El marge empresarial va arribar al 12,8 % sobre les vendes, el millor resultat en el darrer quart de segle. Simultàniament, com tothom sap, els salaris reals a l'Estat espanyol estan caient en picat. El 2022 el conjunt dels treballadors i treballadores de l'Estat van perdre un 5,3 % del seu poder adquisitiu. I el 2023, que havia de ser l'any de la recuperació dels salaris i el fre a la inflació, els treballadors només van recuperar un 0,1 %.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Senyories, la societat és un magma conflictiu. No totes les persones tenen els mateixos interessos. De fet, en gairebé tots els debats polítics i socials hi ha persones amb interessos contraposats. I en tots aquests grans debats, la feina dels representants públics es resumeix amb dues coses. En primer lloc, posicionar-nos al costat de la justícia social, la llibertat i la igualtat. Els qui tenim valors republicans anem per aquí. En segon lloc, acompanyar les reivindicacions socials per aconseguir canvis reals en la vida de la gent cap a millor. Bé, és una PNL. És una PNL, eh?, està molt bé i la votarem. De fet, el que proposa és la reducció de la jornada de treball. Com deia molt bé el company, algú ha dit que és demagògia. No és demagògia. Fa més de cent anys que estem amb jornades que no s'ha tocat la jornada de treball. Hi ha hagut canvis, canvis molt importants en les tecnologies, etcètera. Crec que ja és hora de replantejar aquest debat, així que estem d'acord en aquest debat, no? També volem recordar, com deia també un company, que això no va ser gratuït i els arguments que es van utilitzar el 1919 seran els mateixos que sentirem aviat, no? I és veritat que es va aconseguir gràcies a la lluita del moviment obrer. No van ser, com deia el company, classes de coaching, etcètera, no va ser així, però tampoc van ser PNL, eh? Que tenim el Govern, tenim el Govern i hem de tirar endavant.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Ustedes ya saben que nosotros no tenemos ninguna esperanza en el Estado español. Los acompañaremos solidariamente para que se democraticen. Efectivamente, les vamos a acompañar en todo lo que sea limpiar su Estado profundo porque también nos afecta a nosotros, pero no es un proyecto compartido. Lo que pregunto es: ¿qué medidas vamos a poner para garantizar no ya que la justicia universal, sino la de aquí, a la vuelta de la esquina, en Cataluña, realmente sea justicia? Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Los portavoces que me han precedido han hecho todo el corpus jurídico que yo podría hacer. A mí lo que me interesa poner en relieve es que esto ya se detectó en el año 2017, que Joan Tardà lo explicó perfectamente y, habiendo como hay un Gobierno progresista, está bien que lo recuperemos. Pero, señores de SUMAR, ustedes son del Gobierno. Recuperemos la jurisdicción y la justicia internacional, sí; pero ¿la harán convivir con una ley mordaza que no han derogado en cuatro años? ¿Lo harán convivir con una ley de extranjería que atenta contra los derechos fundamentales? ¿Lo harán convivir con los CIE abiertos y el drama de la inmigración, que ha explicado nuestra compañera de Canarias? El progresismo se demuestra en toda la legislación que hacemos, no solo con aquella que se dedica a los derechos humanos. Y sigo diciendo: ¿cómo van a garantizar el acceso a la justicia de los que ahora son súbditos -porque esto es un reino- del Reino de España. ¿Cómo van a garantizar la aplicación de una jurisdicción universal con unos jueces que no diferencian terrorismo de manifestación, con unos jueces que no diferencian la aplicación de la ley mordaza de la aplicación de crímenes de lesa humanidad? ¿Cómo lo van a hacer?»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Pero, bueno, los catalanes ya sabemos de qué va. Pero tengan claro que un diputado de esta Cámara ha justificado el nazismo, en el año 2024. Después de esto, no sé si voy a poder decir demasiado sobre justicia y jurisdicción internacional. Sigo viendo que la Cámara está callada. Es grave. Con un poco de buena suerte a mí ya no me va a coger, pero los que vengan detrás lo tienen muy muy complicado. Tres elementos. Primero, nosotros ya planteamos esta proposición en 2017. Segundo, es obvio que vamos a votar a favor. Tercero, también es obvio que las sociedades decentes, democráticas y fundamentadas en el respeto a los derechos humanos tendrían que tener en su cuerpo legal este principio de jurisdicción universal. Más allá de que se pueda garantizar que los crímenes de derecho internacional se pueden perseguir desde cualquier parte del planeta; más allá del pacto de derechos civiles y políticos del 77, firmado por el Estado español; más allá del artículo 6 de la Convención de la ONU; más allá del Convenio de Protección de Derechos Humanos y Libertades Fundamentales, más allá de todo esto, lo que es relevante es que este Estado la tenía, y lo que es relevante es que el PP sucesivamente la fue recortando hasta que fuera inexistente en su cuerpo legal. Por lo tanto, no es lo mismo acceder a un derecho democrático basado en el principio del respeto de los derechos humanos y en el rechazo a cualquier tipo de crimen de lesa humanidad o de genocidio o de torturas, que haberlo tenido y perderlo, porque lo que explica es hasta qué punto ha habido una regresión democrática en los principios de este Estado.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Els portaveus que m'han que m'han precedit han fet tot el corpus jurídic que jo podria explicar-los. A mi el que m'interessava posar en relleu és que això va ser detectat ja per Esquerra Republicana l'any 2017, que en Joan Tardà ho va explicar perfectament i que havent-hi, com se suposa que hi ha, un govern progressista, està bé que ho recuperem. Però senyors de Sumar, vostès són del Govern. Recuperem la jurisdicció i la justícia internacional, sí; però la faran conviure amb una llei mordassa que no han sigut capaços de derogar en quatre anys? La faran conviure amb una llei d'estrangeria que atempta contra els drets fonamentals? La faran conviure amb els CIE oberts i amb el drama de la immigració que ha explicat la nostra companya canària? El progressisme es demostra en tota la legislació que fem, no només en aquella que es dedica als drets humans. I segueixo dient, i com garantiran l'accés a la justícia dels que ara són súbdits -perquè això recordo a tothom que és un regne-, que són súbdits del Regne d'Espanya? Com garantiran l'aplicació d'una jurisdicció universal amb uns jutges que no diferencien terrorisme de manifestació? Amb uns jutges que no diferencien l'aplicació de la llei mordassa de l'aplicació de crims de lesa humanitat? Com ho faran? Vostès ja saben que nosaltres no tenim cap esperança en l'Estat espanyol. Els acompanyarem solidàriament perquè es democratitzi, efectivament, els acompanyarem en tot el que sigui per netejar el seu Estat profund, perquè també ens afecta a nosaltres, però no és un projecte compartit. El que pregunto és quines mesures posarem per garantir que la justícia, ja no universal, aquí, a la cantonada, a Catalunya, realment serà justícia? Moltes gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Però bé, els catalans això ja sabem de què va. Però tingueu clar que un diputat d'aquesta cambra ha justificat el nazisme, l'any 2024. Després d'això, no sé si podré dir gaires coses sobre justícia internacional i sobre jurisdicció internacional. Segueixo veient que la cambra està callada, és greu, eh? Amb una mica de bona sort a mi ja no m'agafarà, però als que vinguin darrere, ho tenen molt -molt- complicat. Tres elements. Primer, nosaltres aquesta proposició ja la vam plantejar el 2017. Segon, és obvi que hi votarem a favor. Tercer, també és obvi que les societats decents, democràtiques, fonamentades en el respecte als drets humans, haurien de tenir en el seu sí legal, en el seu cos legal, aquest principi de jurisdicció universal. Més enllà que es pugui garantir que els crims de dret internacional puguin ser perseguits des de qualsevol racó del planeta; més enllà que el Pacte de Drets Civils i Polítics dels setanta, que va firmar l'Estat espanyol el 1977; més enllà de l'article 6 de la Convenció de l'ONU; més enllà del Conveni de la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals; més enllà d'això, el que és rellevant és que aquest Estat la tenia. I el que és rellevant és que el PP successivament la va anar retallant fins que fos inexistent en el seu cos legal. Per tant, no és el mateix accedir a un dret democràtic basat en el principi del respecte dels drets humans i en el rebuig a qualsevol tipus de crim, de lesa humanitat, o de genocidi, o de tortures, que haver-lo tingut i perdre'l, perquè el que explica és fins a quin punt hi ha hagut una regressió democràtica en els principis d'aquest Estat.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022,...
«Acabo. Quan vaig fer aquesta interpel·lació vaig recordar que venim de molts silencis. Aquest país, el nostre país, Catalunya, però tot l'Estat, venim de molts silencis densos. La llei de la memòria ha de servir, senyories, per trencar el silenci, per avançar en la justícia, en el reconeixement dels que han estat, dels que ens han precedit, dels que han lluitat per la democràcia i dels que han fonamentat una societat més lliure i més digna. Moltes gràcies. Es una vergüenza que en el país valenciano y en Mallorca, y allí donde gobierna el PP con VOX, haya una regresión en las políticas de la memoria. Es una verdadera vergüenza y tenemos que denunciarlo. Acabo. Cuando tuvo lugar esta interpelación recordé que venimos de muchos silencios. Este país, nuestro país Cataluña-, pero todo el Estado español procede de muchos silencios densos. La ley de la memoria tiene que servir, señorías, para romper el silencio, para avanzar en la justicia y para avanzar en el reconocimiento de los que nos precedieron, de los que lucharon por la democracia y de los que han fundamentado una sociedad más libre y digna. Muchas gracias.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022,...
«Las entidades de la memoria de toda España han trabajado y trabajan para que la justicia con nuestros abuelos y bisabuelos sea algo concreto y no sea solamente una lista de buenas intenciones. Acabem amb les excuses, senyories, aquesta llei s'ha d'aplicar. Posem-nos a la feina. La llei de memòria ha de servir per construir un present més democràtic, més cívic i més convivencial. Recordem una frase del gran mestre Pompeu Fabra: 'No abandonem mai la tasca ni l'esperança'. En aquesta llei, no abandonem la tasca, sobretot, perquè una llei que no és real és simplement un brindis al sol. L'historiador francès Henri Rousseau deia que una societat pot emmalaltir si recorda molt, però també pot emmalaltir si recorda poc. Estaran d'acord amb mi, senyories, que en el cas de la societat espanyola, el perill d'emmalaltir és per la desmemòria, és per l'oblit. I justament aquesta llei intenta que aquest recordar sigui concret i sigui el concret de les coses. Recordar des de la generositat i la fermesa alhora. Vull donar les gràcies a tots els grups que votaran a favor de la moció. El Partit Socialista, amb qui hem transaccionat la moció, i els companys també de Sumar, Junts Bildu, Partit Nacionalista Basc, BNG i Coalició Canària. També vull assenyalar la bona predisposició del ministre i el secretari d'Estat, però aviso al ministre que el nostre grup estarà vigilant perquè la llei s'apliqui. No volem més dilacions, no volem més aturades.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre crímenes de ETA sin resolver y sus víctimas para el cumplimiento del...
«No quiero acabar mi intervención sin rendir un reconocimiento al proceso que ha seguido la sociedad vasca en las últimas décadas. Quiero reconocer la capacidad de los partidos vascos para metabolizar la violencia desde la justicia y el reconocimiento de todas las víctimas. En particular, quiero reconocer y aplaudir el proceso que ha seguido la izquierda abertzale. Aurrera, compañeros y compañeras. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre crímenes de ETA sin resolver y sus víctimas para el cumplimiento del...
«Señores del PP, si quieren que aclaremos los asesinatos del terrorismo y del fascismo aclaremos todos los asesinatos, todos, y no solo los de una parte. El Partido Popular intenta legitimar su propuesta argumentándose en la Unión Europea, ¿pero se puede ser más cínico? Si el Estado español es el Estado de la Unión Europea que más incumple las directivas y recomendaciones de la Unión Europea. El PP, en esta misma Cámara, ha votado literalmente en contra de que se cumplan las resoluciones del Comité de Derechos Humanos de la ONU y de la Asamblea Parlamentaria del Consejo de Europa, como el informe Cilevics. Si el Estado español sigue negándose a colaborar con los relatores que la Unión Europea nos envía aquí, al Estado, para verificar el cumplimiento de los derechos humanos. Pero si es que hace años que Europa les dice que deroguen la ley mordaza que ustedes aprobaron. Son ustedes realmente unos hipócritas y unos cínicos. Ustedes no actúan en nombre de la justicia ni de las víctimas, al contrario, lo que hacen es una asquerosa utilización de las víctimas del terrorismo. A ustedes no les importa esclarecer los asesinatos de la Transición ni del terrorismo de Estado, ni siquiera los atentados del 17 de agosto en Barcelona. Ustedes lo único que quieren es utilizar a las víctimas del terrorismo para hacer campaña electoral. Así que, realmente, se lo digo de corazón, tienen todo mi desprecio. El día que ustedes pretendan garantizar de verdad los derechos fundamentales de todo el mundo podremos hablar de ello, pero estamos a años luz de que pase eso, ¿verdad? Pues también estamos a años luz de votar a favor de una propuesta como la suya que reprime el derecho de reunión y manifestación y banaliza el concepto de terrorismo, del mismo modo que el PP y los jueces pretenden hacer con la ley de amnistía.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre crímenes de ETA sin resolver y sus víctimas para el cumplimiento del...
«Francisco Martínez Menéndez. Lamentablemente, Sergio Rabinad ha muerto sin poder declarar ante un tribunal, a pesar de su afán y su martirio para poder hacer justicia. El hermano de Gustau, Marc Muñoz vecino de mi pueblo, Torroella de Montgrí- ya ha tenido que ir Argentina en dos ocasiones para resolver los recursos de la querella, porque aquí, en el Estado español, no avanzaba el tema. ¿Y saben por qué no se ha hecho justicia aquí? No se ha hecho justicia porque la policía española encubrió el asesinato y requisó las pruebas que lo señalaban, como las fotografías realizadas al policía que disparó. Los tribunales españoles tampoco han investigado cuando la causa del asesinato de Gustau Muñoz ha llegado a la juez argentina María Servini. Cuando ha pasado esto el Estado español y subrayo el Estado-se ha negado a colaborar con la justicia argentina para esclarecer este asesinato y otros que han resultado no solo solo impunes, sino que, lo que es peor, el Estado español se ha negado a investigarlos.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre crímenes de ETA sin resolver y sus víctimas para el cumplimiento del...
«Doncs també estem a anys llum de votar-los a favor d'una proposta com la seva, que reprimeix el dret de reunió i manifestació i banalitza el concepte de terrorisme, de la mateixa manera que el PP i els jutges pretenen fer amb la llei d'amnistia. I no vull acabar la meva intervenció sense fer un reconeixement al procés que ha fet la societat basca en les darreres dècades. Vull reconèixer la capacitat dels partits bascos per metabolitzar la violència des de la justícia i el reconeixement de totes les víctimes. I en particular, vull reconèixer i aplaudir el procés que ha fet l'esquerra abertzale. Aurrera, companyes i companys. Moltes gràcies. La semana pasada conocimos la mala noticia de la muerte de Sergio Rabinad. Sergio era uno de los principales testigos del asesinato de Gustau Muñoz a manos de la policía fascista española el 11 de septiembre de 1978. Sergio dejó testimonio de cómo lo vio y pudo identificar al asesino de Gustau Muñoz en el documental Gustau, la Transición al descubierto. Supuestamente, el asesino impune es el policía»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre crímenes de ETA sin resolver y sus víctimas para el cumplimiento del...
«Senyors del PP, si volen que aclarim els assassinats del terrorisme i el feixisme, aclarim tots els assassinats, tots, i no només els d'una part. El Partit Popular intenta legitimar la seva proposta argumentant-se en la Unió Europea. Però es pot ser més cínic? Si l'Estat espanyol és l'estat de la Unió Europea que més incompleix les directives i recomanacions de la Unió Europea. Si el PP, en aquesta mateixa cambra, ha votat literalment en contra que es compleixin les resolucions del Comitè de Drets Humans de l'ONU i de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, com l'informe Cilevics. Si l'Estat espanyol continua negant-se a col·laborar amb els relators que la Unió Europea ens envia aquí a l'Estat per verificar el compliment dels drets humans. Però si fa anys que Europa els diu que deroguin la llei mordassa que vostès van aprovar. Són vostès realment uns hipòcrites i uns cínics. Vostès no actuen en nom de la justícia ni de les víctimes, al contrari, vostès el que fan és una fastigosa utilització de les víctimes del terrorisme. A vostès no els importa aclarir els assassinats de la Transició ni del terrorisme d'Estat, ni tan sols els atemptats del 17 d'agost a Barcelona. Vostès l'únic que volen és utilitzar les víctimes del terrorisme per fer campanya electoral, així que realment, els ho dic des de tot el cor meu, tenen el meu menyspreu. El dia que vostès pretenguin garantir de veritat els drets fonamentals de tothom, en podrem parlar, però això estem a anys lluny que passi, oi?»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre crímenes de ETA sin resolver y sus víctimas para el cumplimiento del...
«La setmana passada vam conèixer la mala notícia de la mort d'en Sergio Rabinad. En Sergio era un dels principals testimonis de l'assassinat de Gustau Muñoz a mans de la policia feixista espanyola l'11 de setembre del 1978. En Sergio va deixar testimoni de com va veure i podia identificar l'assassí d'en Gustau Muñoz al documental Gustau, la Transició al descobert. Suposadament, l'assassí impune és el policia Francisco Martínez Menéndez. Malauradament, en Sergio Rabinad ha mort sense poder declarar davant d'un tribunal, malgrat el seu afany i el seu martiri per poder fer justícia. El germà d'en Gustau, en Marc Muñoz, veí del meu poble, Torroella de Montgrí, ja ha hagut d'anar a l'Argentina en dues ocasions per resoldre els recursos de la querella, perquè aquí, a l'Estat espanyol, no avançava el tema. I saben per què no s'ha fet justícia aquí? No s'ha fet justícia perquè la policia espanyola va encobrir l'assassinat i va requisar les proves que l'assenyalaven, com les fotografies realitzades al policia que va disparar. Els tribunals espanyols tampoc han investigat quan la causa de l'assassinat d'en Gustau Muñoz ha arribat a la jutgessa argentina María Servini. L'Estat espanyol ho subratllo, l'Estat- s'ha negat a col·laborar amb la justícia argentina per aclarir aquest assassinat i d'altres que han resultat no només impunes, sinó, encara pitjor, l'Estat espanyol s'ha negat a investigar-los.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Termino, señora presidenta. Reformar la Constitución tan solo es un peligro a ojos de aquellos que se han proclamado, autoproclamado, custodios de las esencias, pero va en contra del sentido de la vida más concreta, la de todos. Felicitémonos hoy porque estamos haciendo un acto de justicia y dignidad. Como ya he dicho antes, felicitémonos porque seremos una sociedad más empática, más inclusiva y, en definitiva, más civilizada, o nos lo proponemos, al menos; es un intento. Muchas gracias. (Aplausos).»