Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.448 declaraciones · página 143 de 149
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Tot el que he exposat explica també el fet que aquesta Cambra hagi decidit tramitar la Llei d'amnistia, perquè és una anomalia la intromissió del poder judicial que s'ha produït en els darrers temps. És una correcció necessària, i només cal veure la reacció que han tingut els qui s'han cregut intocables des de fa molt de temps. La gent no ens ha votat per callar, i en això també mantindrem posició. Visca Catalunya lliure i molt bones festes a tots. Gràcies. Gracias, presidenta. Señor Sánchez, en el contexto de los cuatro últimos consejos europeos y también de su Presidencia, se han tratado muchos temas: desde Ucraïna, Israel, Palestina, China, el Mediterráneo occidental; también se ha hablado de medicamentos, de seguridad y defensa; también sobre la misma ampliación de la Unión Europea, del catalán y de los derechos humanos. Quince minutos no son suficientes para poder tratar con profundidad todos los temas, así que vamos a recurrir, en lo que nos interese, a preguntas vía registro, en formato preguntas al registro. Y hoy vamos a mencionar dos de los temas tratados en los últimos meses. El primero, el catalán, un tema que hoy usted ni ha mencionado.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Molts polítics, molts opinadors i molts ciutadans han denunciat públicament el que fa ja massa anys que tothom sap que passa. Llegia, per exemple, la diputada de Sumar, Aina Vidal, que denunciava el que afecta membres del seu partit polític, i escrivia: 'es diu lawfare i utilitza els tribunals per assetjar les persones escollides democràticament'. Escrivia també Ignacio Sánchez-Cuenca a El País: 'El principi d'autocontenció dels jutges va quedar esmicolat', referint-se a l'acusació de rebel·lió que vam patir els representants polítics i socials de l'independentisme. Continua dient: 'Magistrats i fiscals de la cúpula judicial espanyola, amb el suport explícit de Mariano Rajoy i de quasi tots els mitjans de comunicació, es van atorgar una tasca que no els corresponia: escarmentar els líders independentistes per garantir la unidad de España i sanejar l'orgull ferit del nacionalisme espanyol'. El mateix PSOE reclama la renovació del Consejo General del Poder Judicial des de fa molt de temps, parlant ja sense complexos de lawfare, de guerra judicial i de politització de la justícia. Diu el seu partit, senyor Sánchez, 'bloquejar la renovació del Consejo i del TC suposa bloquejar i degradar el teu propi país'. El PP pretén mantenir de forma il·legítima una composició del Consejo a la seva conveniència, i d'això se'n diu, senyors del Partir Popular, la politització de la justícia. Ho veiem nosaltres i també ho veuen a Europa. I no és que nosaltres tinguem especial interès a reformar Espanya, més aviat no, però el que tenim clar és que si no érem nosaltres els qui ens defensàvem desacomplexadament de la dreta judicial espanyola, d'una dreta que porta molts anys en guerra en contra del catalanisme, aquí no es mouria ningú.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«No és casualitat que fins i tot el Consell d'Europa hagi decidit incloure Espanya, per primera vegada, en la llista d'aquells països que han de ser analitzats per avaluar si compleixen amb els estàndards democràtics europeus i de drets humans. Vam registrar, la setmana passada, una proposició de llei (i des d'aquí voldria agrair moltíssim la feina que ha fet durant molt de temps el diputat Josep Pagès i que ara ha agafat el guant el diputat Cervera) on proposem que, un cop caducat el mandat dels membres del Consejo General del Poder Judicial, siguin immediatament cessats. Els actuals porten cinc anys amb el mandat caducat, i en comptes de bloquejar, vostès el que haurien de fer és explicar que el poder judicial el que fa és justícia, no política. Perquè com escrivia aquest cap de setmana en Joan Vall Clara a El Punt Avui, no són intocables, són jutges; no són intocables encara que molts hagin viscut com si ho fossin, des de fa més de quaranta anys. Després de molts anys denunciant la politització de la justícia i els abusos del poder judicial espanyol, penso que podem dir que l'independentisme ja no està sol denunciant la lawfare. La setmana passada, segurament vam sacsejar la comoditat en què alguns porten instal·lats durant molts anys. De fet, hem detectat molt interès i també molts nervis per les compareixences de la Comissió de Operación Cataluña. Els hi explico: la Comissió se centrarà a investigar els fets que van donar peu a la persecució judicial, a l'origen. Després dels testimonis, que vindran tots els que tenien previstos des del primer dia, probablement seran els jutges que tinguin interès a saber la veritat que citaran a declarar els compareixents.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«La llibertat d'expressió, i també la llibertat de pensament, no estan per sota del criteri de cap cúpula judicial, i menys d'una cúpula judicial que fa massa temps que està qüestionada. I avui, des de Junts, des de les amenaces, i també des de les querelles i l'assetjament que hem rebut, teníem dues opcions: la primera, callar. Callar i posar fi a aquesta pel·lícula, i que avui aquells que s'han ofès tant poguessin dormir tranquils i es pensessin que han tornat a guanyar. I la segona, no callar i aguantar, perquè no som terroristes, perquè no som delinqüents, perquè no som nazis, perquè no som tumultuarios, i no permetrem que vostès ens continuïn tractant com a terroristes, o que ens continuïn tractant com a delinqüents, i no deixarem que continuïn trepitjant els drets dels ciutadans de Catalunya, de tots. Perquè tenim tot el dret a defensar el que vulguem, tenim tot el dret a defensar la independència de Catalunya i tenim tot el dret a defensar la potencialitat del nostre país, i fer-ho com hem fet sempre, de manera pacífica i de manera democràtica, sense haver de ser víctimes de les amenaces, i de l'assetjament, i de les accions de la cúpula judicial espanyola.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Vostè va dir que Espanya es fa escoltar a Europa, faci que es noti, senyor Sánchez. I vostè ha dit avui que Europa és sinònim de democràcia i és sinònim de normalitat institucional. Faci que es noti, senyor Sánchez, començant per complir les recomanacions que li fan. I el segon tema, un tema que ja no té marxa enrere i que, a més, està molt vinculat amb les recomanacions que li venen d'Europa. Una de les peticions que li fa la Unió Europea és la renovació del Consejo General del Poder Judicial, i fer-ho abans de la reforma que demana el Partit Popular. En aquest país, alguns han assumit com a pròpies atribucions que no els pertoquen. Un president, un president interí, del Consejo General del Poder Judicial no pot cridar a l'ordre a una diputada d'aquesta Cambra, cap llei li atribueix el control o la vigilància de la legítima activitat que fem. L'estratègia de la cúpula judicial d'ingerència en la política no té precedents en el nostre entorn europeu. Però això no és nou, nosaltres ho portem aguantant i batallant des de fa molts i molts anys. De fet, hem conegut, aquests darrers dies, que se segueix espiant, i que s'ha espiat molta més gent catalana. Des del Quim Arrufat o el David Fernández, a una exdiputada d'aquesta Cambra, Marta Sibina, i també la seva família; l'exdiputat al Parlament Albano Dante; també els estimats Jordi Millà i Jordi Roset; també membres de la Cambra de Comerç, com el diputat de Junts, Joan Canadell. Hem conegut fins i tot que la Guàrdia Civil inclou el concert de Sant Esteve del Palau de la Música en el sumari de Tsunami, un concert que enguany compleix cent deu anys, que s'ha celebrat cada 26 de desembre i que només s'ha aturat quatre vegades, i ho ha fet per situacions excepcionals històriques, com la Guerra Civil, o com la gran nevada de 1962, un concert centenari que reivindica, per exemple, la tradició de les nadales. Fins a aquest absurd i fins a aquest ridícul arriba la guerra judicial, una guerra judicial que alguns segueixen negant, però que ja és impossible de justificar. Entenem que a poc a poc, vostès, senyor Sánchez i el seu Govern, vagin corregint l'anàlisi. El PP porta anys bloquejant la renovació del Consejo General del Poder Judicial amb un objectiu molt clar que tothom coneix: protegir els seus afins i alhora assegurar-se que els jutges amics els donin protecció. I dic 'jutges amics' perquè vostès a nosaltres ens poden dir 'terroristes', ens poden dir 'colpistes', ens poden dir 'nazis', ens poden dir 'mutiladors', i cap jutge els assetjarà.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Gràcies, presidenta. Senyor Sánchez, en el context dels quatre darrers consells europeus, i també de la seva presidència, s'han tractat molts temes, des d'Ucraïna, Israel, Palestina, Xina, el Mediterrani occidental; també s'ha parlat sobre medicaments, sobre seguretat i defensa, també sobre la mateixa ampliació de la Unió Europea, i també s'ha parlat del català i dels drets humans. Quinze minuts no són suficients per poder tractar amb profunditat tots els temes, per tant, nosaltres recorrerem, en allò que ens interessi, a preguntar, registrar-preguntar, a Govern. I avui farem menció tan sols a dos d'aquests temes tractats a Europa els darrers mesos. El primer, el català. Un tema que avui vostè ni ha mencionat. Vostès acaben la seva presidència del Consell sense un llegat remarcable, de fet, alguns mitjans es qüestionen si val la pena seguir amb aquesta rotació de les presidències si no hi ha resultats destacables. Nosaltres pensem que podrien haver aprofitat molt millor l'oportunitat que han tingut, desplegant tot l'esforç, també tota la diplomàcia, i acabar la presidència amb una fita històrica: que a finals d'any, a finals del 2023, el català fos llengua oficial a Europa. No que es pugui parlar en el Parlament Europeu, això és l'ús de les llengües, sinó que el català sigui llengua oficial. El català encara no és llengua oficial, però en canvi, com ha dit vostè, la senyora Calviño, sí que és, serà, la vicepresidenta del Banc Europeu d'Inversions. Per tant, els mateixos esforços diplomàtics que han esmerçat per una cosa haurien també d'esmerçar-los per les altres.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«Hoy estamos a las puertas de una amnistía precisamente para eso, para reparar una injusticia. Hace un rato escuchaba que se llenaban la boca con los derechos y las libertades de la ciudadanía, estos derechos y libertades que se han pasado -y se pasan- por la entrepierna cuando se trata del independentismo. Pues yo quisiera aprovechar, con toda la humildad del mundo, para recomendarles que aprovechen la ocasión que les da la amnistía e intenten empezar de cero. Escuchen bien a nuestra portavoz, Míriam Nogueras, y conviertan sus acusaciones y sus grandes e incómodas verdades -que a todas luces son una amenaza para los que se creen en una democracia plena- en una oportunidad. Intenten cambiar de rumbo y, a lo mejor, así frenarán, de verdad, el deterioro de sus instituciones. Como somos conscientes de que ni su actitud ni su moción van en ese sentido, sino precisamente todo lo contrario, Junts no va a apoyar esta moción y firmes seguiremos nuestro camino hacia la libertad. Y termino mostrando el apoyo a nuestra portavoz como ha hecho ella desde hace años en esta Cámara, gritando fuerte ¡viva Cataluña libre!»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«El señor Tellado, en su interpelación de la semana pasada, también reprochaba la poca autocrítica que ha sido capaz de hacer el señor Bolaños después de las movilizaciones masivas del pueblo español. Hombre, señor Tellado, no creo que los populares sean los más indicados para manifestar ese reproche. ¿Qué hicieron ustedes ante las movilizaciones de los catalanes tras la sentencia del Tribunal Constitucional de 2010 contra el Estatuto de Cataluña, que nos obligó a salir de forma masiva, pacífica y reiterada año tras año? Ustedes no hicieron nada propio de una democracia; ustedes ya lo habían hecho todo, ustedes habían roto las normas del marco constitucional que -a menudo nos recuerdan- nos habíamos dado entre todos. ¿Tienen presente cómo fue? Cataluña siguió estrictamente la legalidad española, al pie de la letra, esta que tanto nos piden que cumplamos, aprobando el estatuto en el Parlamento. Fue un estatuto que vino aquí, a Madrid, y pasó por el filtro -o, mejor que por el filtro, por el cepillo- del señor Guerra, pero, aun así, esta Cámara y la del Senado lo aprobaron. Y a pesar de ese recorte madrileño, este estatuto fue ratificado en referéndum por el pueblo catalán, promulgado por su rey y publicado como ley orgánica. ¿Y qué hicieron ustedes? Ustedes se lo cargaron todo con la ayuda de las estructuras invadidas del Estado y, a partir de aquí, suma y sigue, que dicen en las Castillas. Al proceso legítimo, pacífico y democrático catalán respondieron aplicando los manuales de la represión que tan bien domina España y la máxima de Platón, aquella que dice que la justicia simulada es la peor forma de justicia.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«Muchas gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Esta moción, consecuencia de la interpelación que la semana pasada traía el ascendido diputado Tellado al ministro Bolaños, es un elemento más de la beligerante campaña contra los pactos parlamentarios y el acuerdo para intentar desjudicializar la política española, una desjudicialización que, ciertamente- y a la vista del comportamiento de una gran parte de las cúpulas de la judicatura-, parece misión imposible, y es que no debe ser nada fácil acostarse un día siendo franquista y levantarse siendo demócrata, solo cambiando la etiqueta. El Grupo Popular, en la parte dispositiva de esta MCI, hace referencia a la invasión de la independencia del Poder Judicial, la invasión del Poder Legislativo y la invasión de la Fiscalía General del Estado. Esto no es ninguna novedad. Recuerdo perfectamente que en 2018 la señora María José Segarra, en su primera comparecencia como fiscal general, decía: Considero imprescindible superar la sospecha de cualquier parcialidad o politización que persigue a nuestra institución desde 1713, cuando Felipe V nombró a Melchor de Macanaz primer fiscal del Rey. Es decir, nada nuevo, el fiscal del Reino de Felipe V y los fiscales del Reino de Felipe VI, con tres siglos de diferencia, siguen coincidiendo en la politización de la institución; y esta tarde veinte fiscales del Supremo nos lo han confirmado.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«I avui som a les portes d'una amnistia, precisament per això, per reparar una injustícia. I ara que fa una estona els sentia com s'omplien la boca amb els drets i les llibertats de la ciutadania, aquells drets i llibertats que s'han passat i es passen per l'engonal quan es tracta de l'independentisme, jo voldria aprofitar per, amb tota la humilitat del món, recomanar-los que aprofitin l'ocasió que els dona l'amnistia i intentin fer net. Escoltin bé la nostra portaveu, la Míriam Nogueras, i converteixin les seves acusacions, les seves grans i incòmodes veritats, que certament són una amenaça per als que es volen democràcia plena, i converteixin-les en una oportunitat. Provin de canviar el seu rumb, potser així sí que aturaran el deteriorament de les seves institucions. Com que som conscients que ni la seva actitud ni la seva moció va en aquest sentit, sinó just tot el contrari, des de Junts no donarem suport a aquesta moció i ferms continuarem el nostre camí cap a la llibertat. I acabo mostrant el suport a la nostra portaveu, com ho ha fet ella des de fa anys en aquesta cambra, cridant ben fort un: Visca Catalunya lliure.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«El senyor Tellado, a la seva interpel·lació de la setmana passada, també retreia la poca autocrítica que ha estat capaç de fer el senyor Bolaños després de les mobilitzacions massives del poble espanyol. Home, senyor Tellado, no crec que siguin els populars els més indicats per fer aquest retret. Què van fer vostès davant les mobilitzacions dels catalans després de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 contra l'Estatut de Catalunya que ens va fer sortir de forma massiva, pacífica i reiterada any rere any? Vostès no van fer res propi d'un estat, no van fer res propi d'una democràcia. Vostès ja ho havien fet tot. Vostès havien trencat les normes del marc constitucional, que sovint ens recorden, ens havíem donat entre tots. Tenen present com va anar? Catalunya va seguir estrictament la legalitat espanyola al peu de la lletra, aquesta que tant ens demanen, aprovant el seu Estatut al Parlament, un Estatut que va venir aquí a Madrid però primer va passar pel filtre, bé pel filtre no, més ben dit, va passar pel ribot del senyor Guerra, però que malgrat això el va aprovar aquesta cambra i la del Senat. I malgrat aquesta retallada madrilenya, aquest Estatut va ser ratificat en referèndum pel poble català, promulgat pel seu rei, i publicat com a llei orgànica. Què van fer vostès? Vostès s'ho van carregar tot. S'ho van carregar tot amb l'ajuda de les estructures envellides per l'Estat. I a partir d'aquí, suma y sigue que diuen a les Castelles. Al procés legítim, pacífic i democràtic català, van respondre a aplicant els manuals de la repressió -que tan bé dominen a Espanya- i la màxima de Plató, aquella que diu que la injustícia simulada és la pitjor forma d'injustícia.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«Moltes gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Aquesta moció, conseqüència de la interpel·lació que la setmana passada feia l'ascendit diputat Tellado al ministre Bolaños, és un element més de la bel·ligerant campanya contra els pactes parlamentaris i l'acord per intentar desjudicialitzar la política espanyola. Una desjudicialització que, certament, i a la vista del comportament d'una bona part de les cúpules de la judicatura, sembla missió impossible. I és que no és no ha de ser gens fàcil anar-se'n a dormir franquista i llevar-se demòcrata només canviant l'etiqueta. Mirin, el Grup Popular a la part expositiva d'aquesta MCI fa referència a la invasió de la independència del poder judicial, a la invasió del poder legislatiu i a la invasió de la Fiscalia General de l'Estat. Escoltin bé, això no és cap novetat. Recordo perfectament l'any 2018 la senyora María José Segarra, en la seva primera compareixença com a fiscal general, que deia: 'Considero imprescindible superar la sospita de tota parcialitat o politització que persegueixen a la nostra institució des de 1713 quan Felip V va nomenar Melchor de Macanaz primer fiscal general del Reino.' O sigui, res de nou. El fiscal del Reino de Felip V i els fiscals del Reino de Felip VI, amb tres segles de diferència, continuen coincidint en la politització de la institució. I aquesta tarda vint fiscals del Suprem ens ho han confirmat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«De seguida president. Al túnel de Salau havia un hospital transfronterer, hi havia una duana. Durant molts anys s'ha defensat el túnel de Salau, que és la continuïtat de la línia Lleida-La Pobla, i també s'ha perdut en l'espai dels temps perquè se suposa que al segle XXI hauríem de fer les coses diferents. Gràcies. Sí, termino ahora mismo. El túnel de Salau tenía un hospital transfronterizo, una aduana y durante años se defendió este túnel de Salau, que es la continuidad de la línea Lleida-La Pobla, y también se ha perdido en estos tiempos, porque en el siglo XXI deberíamos hacer las cosas de forma distinta. Muchas gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«Y, sin duda, la red europea prevé corredores adicionales, prevé otro tipo de corredores que no son la red básica. Voy a hablarle de uno muy brevemente -hoy me ha sobrado tiempo-, del corredor a Barcelona- Puigcerdá-Toulouse. Para nosotros es un corredor muy importante. También es un corredor transpirenaico, sin duda. Es importante porque pasa por Cataluña, no tan solo, si me lo permite. Es un corredor transpirenaico, es un corredor que está en servicio, y una infraestructura que existe, que está en servicio. Es una infraestructura que también ha sido abandonada durante años y años, sin inversiones, y que, por fin, ya se han iniciado algunas inversiones. Es un corredor con una demanda de pasajeros relevante. Conecta a tres Estados a través de Torre de Querol y L'Hospitalet-près-l'Andorre, y, además, Andorra, que es un Estado pirenaico, que acaba de firmar un acuerdo de asociación con la Unión Europea y que demandó trabajar para disponer de una conexión ferroviaria que podría tener a través de este corredor, tanto hacia el norte, hacia Europa, como hacia el sur, Este, para nosotros, sería un corredor no principal de la red básica existente, que, con muy poca inversión para mejora, podría cumplir también esa función transpirenaica. Yo ya le he dicho que empatizaba con usted en esta labor de diputado de territorio. Además, yo también me siento identificado. Usted ha hablado de la ilusión también y de un proyecto histórico. El mismo año que se aprobó el primer proyecto de corredor que ustedes defienden se aprobó también el túnel de Salau.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«Por lo tanto, ustedes, más que nadie, deberían defender que, primero, se ponga fin a unas infraestructuras, y si luego tienen que crearse otras nuevas que tengan una demanda acreditada y una justificación sólida. De todos modos, entiendo perfectamente la propuesta, la entiendo y empatizo con la propuesta de un diputado que quiere impulsar su territorio, que ve las oportunidades que dan estas infraestructuras y que reconoce que es una palanca de crecimiento. En ese sentido, empatizo perfectamente con sus palabras, pero, claro, no vamos a poder estar de acuerdo, mucho menos en un momento en el que el sector público no dispone de los recursos para atender todas las necesidades que hay pendientes de atender y tampoco, parece, para terminar las infraestructuras que están a medio camino. Primero que terminen las que deben terminarse. En el Pleno anterior yo transmitía una proclama sobre la necesidad de que las infraestructuras se planifiquen y se impulsen bajo la cogobernanza de los estudios coste-beneficio. Coste-beneficio, evidentemente, no es solo económico; es económico, social, ambiental, sostenibilidad. Hay que terminar prioritariamente los corredores de la red básica inacabados, que son los que nos conectan de una forma más eficiente con la red europea, y hay que hacerlo no por trozos, de forma parcial, discontinua, como se ha hecho hasta ahora, de una forma tan poco eficiente, tendría que hacerse de una forma que en cada tramo del corredor se pudiera disponer de una conexión eficiente y con capacidad.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«También me sorprende que. después de tantas proclamas que hacen ustedes desde Sumar sobre el impacto que tienen las infraestructuras sobre el paisaje, sobre el medio ambiente y las emisiones, y que se oponen tantas veces a infraestructuras de todo tipo en distintos lugares del territorio, hagan ahora una defensa acérrima de la nueva conexión con Europa por el centro de los primeros, cuando los dos corredores de la red básica europea están aún inacabados, en obras, con décadas y décadas de obras y atrasos, y tienen capacidad disponible y de sobra para hacer esa conexión con la red europea. ¿Tiene sentido impulsar un nuevo corredor sin una demanda acreditada o, dicho de otro modo, no cree usted que lo que tiene más sentido es terminar primero los corredores de la red básica, que este que usted propone no es de la red básica europea? ¿No tiene más sentido terminar primero aquellos previstos por la red básica, aún inacabados, que pasan por la costa, que conectan los puertos y los grandes centros industriales, también centros de consumo, y que son territorios exportadores? ¿No tiene mucho más sentido hacer eso? Usted sabe perfectamente que el corredor mediterráneo -me refiero al que pasa por la costa, claro, porque el corredor mediterráneo que pasaba por Madrid era para que todo pasara por Madrid; me refiero al de la costa- es el principal corredor de mercancías de la Península Ibérica, y no me refiero a Cataluña, me refiero a Cataluña, al país valenciano, a Murcia, a Andalucía, a toda la costa mediterránea por la que discurre este corredor. Y lo es desde la época de los romanos -la Vía Augusta-, al igual que el corredor atlántico, que también pasa por un corredor histórico que conecta la Península Ibérica y tanto el uno como el otro atraviesan unos espacios orográficamente más favorables para conectar con Europa y, también, para conectar los grandes centros naturales de exportación de mercancías, que son los puertos.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«Miri, jo li he dit que empatitzava amb vostè amb aquest treball de diputat de territori i, a més, jo m'hi sento identificat. També vostè ha parlat de la il·lusió i d'un projecte històric. Miri, el mateix any que es va aprovar el primer projecte del corredor que vostè defensa, es va aprovar el túnel de Salau. Muchas gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, voy a intentar ser breve en mi exposición. El grupo de Junts, una vez leída la propuesta y también las enmiendas, va a votar en contra por distintos motivos que a continuación voy a razonarles. El primer punto de la propuesta, de la proposición, de entrada, si ustedes se lo leen bien, se puede interpretar perfectamente como una enmienda a la totalidad al corredor mediterráneo. Sí, sí, ustedes lo pueden leer perfectamente, es la construcción de un corredor alternativo, y esto, viniendo de Sumar, me ha sorprendido. De otras formaciones políticas no me hubiera sorprendido tanto. Hemos visto muchas veces distintos intentos de dejar a Cataluña desconectada de la red europea y de muchas otras cosas, pero es un territorio que genera prácticamente el 27 % de las exportaciones. Me ha sorprendido.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«Miri, al ple anterior jo feia una proclama sobre la necessitat que les infraestructures es planifiquin i s'impulsin sota la governança dels estudis cost-benefici. Cost-benefici, evidentment, no només econòmic, econòmic, social, ambiental, de sostenibilitat. Cal acabar prioritàriament els corredors de la xarxa bàsica inacabats, que són els que ens connecten d'una forma més eficient amb la xarxa europea. I cal fer-ho no a trossos, de forma parcial, discontínua com s'ha fet fins ara, d'una forma tan poc eficient. S'hauria de fer d'una manera que en cada tram del corredor es pogués disposar d'una connexió eficient i amb capacitat. I evidentment, la xarxa europea preveu corredors addicionals, efectivament, preveu altres tipus de corredors que no són la xarxa bàsica. Jo li parlaré molt breument d'un -avui em sobrarà temps-, per exemple, el corredor Barcelona-Puigcerdà-Tolosa de Llenguadoc. Per a nosaltres és un corredor molt important. És també un corredor transpirinenc. Evidentment és important perquè passa per Catalunya, no només, si em permet. És un corredor transpirinenc. És un corredor que està en servei. És una infraestructura que existeix i que està en servei. És una infraestructura que també ha estat abandonada durant anys i anys i anys sense inversions, que per fi ja ha posat en marxa algunes inversions de millora. És un corredor amb una demanda de passatgers rellevant. Connecta tres estats via la Tor de Querol i l'Hospitalet-près-l'Andorre. I a més a més, Andorra, que és un estat pirinenc que acaba de signar un acord d'associació amb la Unió Europea, demanda i treballa per poder tenir una connexió ferroviària, que la pot tenir a través d'aquest corredor, tant cap al nord, cap a Europa, com cap al sud. Aquest, per exemple, seria un corredor no principal, no de la xarxa bàsica existent que amb poca inversió de millora pot fer aquesta funció també transpirinenca.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«Vostè sap perfectament que el corredor mediterrani -parlo del que passa per la costa, és clar, perquè el corredor mediterrani que passi per Madrid era perquè tot passés per Madrid, parlo de la costa- és el principal corredor de mercaderies de la península Ibèrica. I no parlo de Catalunya, parlo de Catalunya, del País Valencià, de Múrcia, d'Andalusia, de tota la costa mediterrània per on passa aquest corredor. Ho és des dels romans, la Via Augusta, igual que el corredor atlàntic també passa per un corredor històric que connecta la península Ibèrica i que són zones, tant un com l'altre, passen per unes zones, per uns espais orogràficament més favorables per connectar amb Europa i també per connectar els grans centres naturals d'exportació de les mercaderies, que són els ports. Per tant, vostès més que ningú haurien de defensar que primer s'acabin unes infraestructures i, si se n'han de fer de noves, que tinguin una demanda acreditada i una justificació sòlida. En tot cas, entenc perfectament la proposta, l'entenc, i empatitzo amb la proposta d'un diputat d'un territori que vol impulsar el seu territori i que veu en les oportunitats que donen aquestes infraestructures una palanca de creixement. En aquest sentit, sí que empatitzo amb la proposta que vostè fa, però evidentment no hi podem donar suport. Encara menys en un moment on el sector públic no té recursos per atendre totes les necessitats que hi ha pendents d'atendre, i tampoc sembla per acabar les infraestructures que té a mitges. Primer que s'acabin les que s'han d'acabar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Intentaré ser breu en la meva exposició, però el Grup de Junts, una vegada llegida la proposta i també les esmenes, votarà en contra per diferents motius que ara raonaré. El primer punt de la proposta, el primer punt de la proposició, ja d'entrada, si vostès ho llegeixen bé es pot interpretar perfectament com una esmena a la totalitat al corredor mediterrani. Sí, sí, vostè ho pot llegir perfectament, és la construcció d'un corredor alternatiu. Això, venint de Sumar a mi m'ha sorprès, venint d'altres formacions polítiques no em sorprendria tant. Hem vist moltes vegades diferents intents de deixar Catalunya desconnectada de la xarxa europea i de moltes altres coses, quan resulta que és un territori que genera prop del 27 % de les exportacions. Però m'ha sorprès. També em sorprèn que després de tantes proclames que fan vostès des de Sumar sobre l'impacte que tenen les infraestructures sobre el paisatge, sobre el medi ambient, sobre les emissions, i que s'oposen tantes vegades a infraestructures de tot tipus a diferents llocs del territori, facin una defensa abrandada d'una nova connexió ferroviària amb Europa pel centre del Pirineu, quan els dos corredors de la xarxa bàsica europea estan encara inacabats, en obres, amb dècades i dècades d'obres i d'endarreriment, i tenen capacitat disponible i sobrada per fer la connexió amb la xarxa europea. Té sentit impulsar un nou corredor sense una demanda acreditada? O dit d'una altra manera, no creu que el que té més sentit és acabar els corredors de la xarxa bàsica, que aquest que vostè proposa no és de la xarxa bàsica europea, no té més sentit acabar que els que té previst la xarxa bàsica, que encara estan inacabats, que passen per la costa, que connecten els ports i els grans centres industrials, també els centres de consum, i que són territoris exportadors? No té sentit fer això?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«El panorama que tenemos por delante, por lo tanto, es desolador, con un claro aumento de los problemas mentales, sobre todo entre los más jóvenes. Problemas de sociabilidad, drogodependencia, adicción a las redes sociales, a las pantallas, a la pornografía, probablemente responsable del claro aumento de las agresiones sexuales entre menores. La infrafinanciación estructural e histórica de la sanidad está siendo, por lo tanto, algo que nos está costando la salud a los catalanes. La falta de profesionales en la salud pública está generando que las personas con problemas de salud mental o con malestar emocional y sus familias se abonen a la autoayuda o acaben en personal poco formado, y aunque la falta de profesionales afecta a todo el mundo, quien puede ir a las consultas privadas lo tiene más fácil, claro, para salir del pozo. Pero eso no puede ser, porque cuando la salud se convierte en un lujo o en un objeto inalcanzable toda la sociedad es la que está enferma. Gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Señorías, Cataluña ya tiene un pacto nacional por la salud mental que surgió de nuestro Parlamento y que emprende el reto de forma holística, trabajando desde la salud, pero también desde la educación, derechos sociales, justicia, juventud, igualdad, cultura y deporte, porque hemos aprendido que la mejor estrategia es la de la prevención, curar la causa que rompe el bienestar emocional, es decir, las desigualdades, la discriminación, la violencia machista, la exclusión social, la pobreza, los problemas de vivienda, la precariedad laboral, la falta de trabajo y de expectativas de futuro, sentirse solo, la pérdida de un ser querido, sin olvidar, como han dicho otros compañeros, las enfermedades mentales crónicas, y para eso hacen falta recursos y profesionales. El mejor pacto de Estado para Cataluña sería poder disponer de los miles de millones de euros de impuestos que cada año vienen de Madrid y no vuelven, y hasta que eso no sea posible, solucionen aquello que está en sus manos. Por ejemplo, necesitamos más psicólogos clínicos, más psiquiatras, más enfermeras especializadas en salud mental. Esta semana ha habido huelga de enfermeras en Cataluña porque están saturadas y porque no les reconocen sus especialidades, tampoco la de salud mental, y las cifras son dramáticas: cuatro psicólogos clínicos por cada 100 000 habitantes. Han anunciado que en 2024 saldrán 247 plazas de psicólogos clínicos. Hacen falta el doble. En Cataluña, en 2023, nos han asignado cuarenta y seis plazas de psicólogos clínicos, solo una más que en 2022. ¿Las consecuencias? La atención media que recibe un paciente atendido por un psicólogo clínico es de treinta minutos cada dos meses, incluidos los pacientes con diagnósticos graves, muy lejos de los cuarenta y cinco minutos cada dos semanas que exigen los profesionales. Los niños y adolescentes catalanes tienen que esperar una media de ochenta días para poder ser visitados de forma ordinaria o veinte días si se determina que sea una visita de preferencia, al margen de las urgencias, claro. La espera para los adultos también es desesperante: cuarenta y siete días para las visitas ordinarias y treinta y tres para las preferentes, y en el caso de la psiquiatría, las cifras no mejoran de forma sustancial.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Gracias, presidenta. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Recordaré unas cifras para tener un cierto contexto. El año pasado, 4097 personas se quitaron la vida; once suicidios cada día, siete menores de veinte años cada mes, y son cifras que se han triplicado desde el año 2019. La vida, lo sabemos todos, tiene luces y sombras. Vivir duele, y cada vez hay más personas para las que el sufrimiento resulta insoportable y sienten que no hay más salida que irse o caen en el pozo de la depresión o la ansiedad. El miedo y el confinamiento por la COVID lo único que han hecho ha sido empeorar la situación, y por eso la Organización Mundial de la Salud ha instado a buscar estrategias que mejoren la salud emocional y mental. En el Estado la estrategia por la salud mental ya se trabaja desde hace mucho tiempo con las comunidades autónomas, que, recordémoslo, son quienes tienen competencias en materia de salud. Hoy, sin embargo, el Grupo Socialista propone también un pacto de Estado por la salud mental. A través de una proposición no de ley para la que necesitaban todos los votos necesarios, porque no nos han contactado hace un momento, este pacto, que ya hemos dicho que tiene un gran consenso, prosperará y podría ser una forma encubierta de volver a invadir nuestras competencias. La transaccional que han pactado con Esquerra Republicana de Catalunya no concreta cómo solucionar, como mínimo, hasta ahora, la falta de profesionales que sufre Cataluña. No han aceptado ceder a Cataluña las competencias para que sea Cataluña quien tenga la posibilidad de ampliar las ratios y, lógicamente, todo esto nos genera desconfianza. Es el mismo PSOE que en la legislatura anterior proponía una ley para la equidad del sistema sanitario que pretendía cargarse la colaboración sociopública del sistema catalán de salud, que es tanto como decir cargarse el sistema de la sanidad catalana; un proyecto de ley que frenó Junts, pero que vuelven a llevar en su programa de Gobierno y que quién sabe si lo volverán a impulsar con SUMAR.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Les conseqüències. L'atenció mitjana que rep un pacient atès per un psicòleg clínic són 30 minuts cada dos mesos, inclosos els pacients amb diagnòstics greus, lluny dels 45 minuts cada dues setmanes que demanen els professionals. Els nens i adolescents catalans han d'esperar una mitjana de 80 dies per poder ser visitats de manera ordinària o 20 dies si es determina que sigui una visita preferent, urgències al marge, lògicament. L'espera per als adults també és desesperant: 47 dies per a les visites ordinàries, 33 per a les preferents, i en el cas de la psiquiatria les xifres no milloren substancialment. El panorama que tenim per davant, per tant, és desolador, amb un clar augment dels problemes mentals, especialment entre els més joves. Problemes de sociabilitat, drogodependències, addicció a les xarxes socials, a les pantalles, a la pornografia, probablement responsable del clar augment de les agressions sexuals entre menors. L'infrafinançament estructural i històric de la sanitat està sent, per tant, un llast. Ens està costant la salut als catalans. La falta de professionals a la salut pública està generant que les persones amb problemes de salut mental o malestar emocional i les seves famílies s'abonin a l'autoajuda o vagin a parar a professionals o a personal poc format. I tot i que la falta de professionals afecta tothom, qui pot anar a les consultes privades, home, doncs ho té més fàcil per sortir del pou. I això no pot ser, perquè quan la salut es converteix en un luxe o en un objectiu inabastable és tota la societat la que està malalta. Gràcies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Senyories, Catalunya ja té Pacte Nacional per a la Salut Mental, que va sortir del nostre Parlament i que entoma el repte de manera holística, treballant des de Salut però també des d'Educació, Drets Socials, Justícia, Joventut, Igualtat, Cultura, Esport. Perquè hem après que la millor estratègia és la de prevenció, curar la causa que trenca el benestar emocional, és a dir, les desigualtats, la discriminació, la violència masclista, l'exclusió social, la pobresa, els problemes d'habitatge, la precarietat laboral, la falta de feina, d'expectatives, sentir-se sol, la pèrdua d'un ésser estimat, sense oblidar -com acaben de fer també alguns companys- les malalties mentals cròniques. I per fer front a això calen recursos i professionals. El millor pacte d'Estat per Catalunya seria poder disposar dels milers de milions d'euros en impostos que cada any venen a Madrid i no tornen. I fins que això no sigui possible, solucionin allò que és a les seves mans. Per exemple, necessitem més psicòlegs clínics, més psiquiatres, més infermeres especialitzades en salut mental. Aquesta setmana hi ha hagut vaga d'infermeres a Catalunya perquè estan saturades i perquè no els reconeixen les seves especialitats, tampoc la de salut mental. I els números són dramàtics: quatre psicòlegs clínics per cada 100 000 habitants. Han anunciat que el 2024 sortiran 247 places de psicòlegs clínics, calen el doble. A Catalunya, el 2023 ens han assignat 46 places de psicòleg clínic, només una més que el 2022.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Gràcies, presidenta. Bé; recordar algunes xifres només per generar un cert context. L'any passat 4097 persones es van treure la vida. Això vol dir 11 suïcidis cada dia, 100 menors de 20 anys cada mes. Xifres que s'han triplicat des del 2019. La vida, ho sabem tothom, té llums i té ombres, i viure fa mal. I cada cop hi ha més persones per les quals el sofriment és insuportable. Senten que no hi ha més sortida que marxar o cau en el pou de la depressió o l'ansietat. La por i el confinament per la Covid només van fer que empitjorar aquesta situació. Per això, l'Organització Mundial de la Salut va instar a buscar estratègies que millorin la salut emocional i mental. A l'Estat, l'Estratègia per a la salut mental ja es treballa des de fa temps amb les comunitats autònomes que, recordem-ho, són les que tenen competències en salut. Avui, però, el Grup Socialista proposa també un pacte d'Estat per la salut mental a través d'una proposició no de llei per la que devien tenir tots els vots necessaris, de ben segur, perquè no ens han contactat fins fa una estona. Molt ens temem que aquest pacte, que ja han dit que tenen un gran consens, prosperarà i podria ser una manera encoberta de tornar a envair les nostres competències. La transaccional que han pactat amb Esquerra Republicana de Catalunya no concreta com solucionar, com a mínim fins a hores d'ara, la falta de professionals que pateix Catalunya. No han acceptat cedir a Catalunya les competències perquè sigui Catalunya la que tingui la possibilitat d'ampliar les ràtios. I, lògicament, tot això ens genera desconfiança. Aquest és el mateix PSOE que la legislatura anterior proposava una llei per a l'equitat del sistema sanitari que pretenia carregar-se la col·laboració sociopolítica del Sistema Català de Salut, que és tant com dir carregar-se el sistema, la sanitat catalana. Un projecte de llei que Junts va frenar però que tornen a portar al seu programa de Govern i que ves a saber si el voldran tirar endavant amb Sumar.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Ha llegado la hora de cambiar las cosas de verdad. No basta con la sororidad, necesitamos la solidaridad de los hombres. No vamos a tener una sociedad más justa mientras las mujeres lleguen temblando de miedo a una concentración de la selección, aparquen la maternidad o renuncien a la lactancia por no perder el trabajo o acepten tratos vejatorios que jamás les darían a ustedes o bajen la cabeza cuando se les acusa de ser unas histéricas, cuando en realidad han sido históricas. Y no me refiero a ganar un mundial, que evidentemente es un gran hito deportivo, sino a ganar por goleada el favor de la opinión pública. A esto se llama cambiar la sociedad y construir un mundo mejor, y es su mérito, el mérito de ellas.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«La conclusión es muy clara, necesitamos más mujeres en los puestos de decisión para proteger a las deportistas. Han vuelto a perder ustedes la oportunidad con la sustitución en la Secretaría de Estado para el Deporte. Señores del PSOE, si quieren cambiar las cosas en el mundo del deporte dejen en el cajón la proposición no de ley contra el machismo que tienen registrada y defiendan a las mujeres donde hay que defenderlas: en la ley y en la aplicación de la misma, cuando son acosadas por su entrenador, cuando se las discrimina respecto a los hombres, cuando se las trata como si fueran de segunda y se las paga como si fueran de segunda, cuando se utilizan sus éxitos para hacerse selfis, cuando se las utiliza como reclamo para hacer creer al mundo que el organizador del próximo mundial ha corregido el machismo en el fútbol. No es cierto, no se ha corregido. Para hacerlo hay que escucharlas a ellas y a sus representantes sindicales, a todos en el diálogo social del deporte, pero no se olviden de que el principal sindicato de jugadoras se llama Futpro.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Nosotras, recordémoslo una vez más, votamos en contra de la Ley del Deporte española fundamentalmente porque sigue sin reconocer a Cataluña como nación en el mundo del deporte internacional, pero también por esta falta de sensibilidad con las deportistas cuando se debería haber aplicado tolerancia cero ante la violencia machista. Rubiales todavía no había hecho el piquito no consentido a Jennifer Hermoso ni se había tocado los genitales en la final del mundial, según él como gesto de alegría; todavía no había estallado el escándalo que llevó el machismo del fútbol español a los titulares de medio mundo mediático, pero se sabía que el deporte es machista y que había que proteger a las deportistas. Ahora sí, ahora prácticamente todo el mundo dice tenerlo claro, excepto los machistas, que siguen atacando a las jugadoras, las acusan de denuncias falsas, las tratan de histéricas, de exageradas... Pero la mayoría de la sociedad ha dicho basta ya y quiere castigar de forma ejemplar los piquitos no consentidos, los tocamientos, los acosos, las coacciones o los abusos de autoridad. Seguirán pasando, porque las jugadoras no se sienten protegidas, porque no lo están y ellos lo saben, porque el miedo es y será el principal aliado del machismo, pero hay que poder castigar con la ley y es una vergüenza cómo se ha engañado a las jugadoras. Lo repito: si no hubiera sido por la FIFA, Rubiales no hubiera sido inhabilitado. La FIFA lo castigó en el minuto uno a tres meses de apertura de expediente y tres años de inhabilitación, y no solo por tocarse los genitales o por el beso no consentido, también por las presiones y las coacciones que sufrieron Hermoso y sus familiares. Recordemos que está abierto un proceso judicial contra Rubiales en la Audiencia Nacional. El Tribunal de Arbitraje del Deporte hizo el ridículo. Solo cuando vio que la FIFA ponía una sanción firme de tres años copiaron el castigo.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Víctor Francos, que no sabemos todavía si ha dimitido o lo han cesado, nos dijo en una reunión celebrada el octubre pasado que cambiarían la Ley del Deporte para corregir los errores que se habían cometido y que así se les había trasladado a las deportistas, pero, sorprendentemente, lo que tiene preparado el PSOE es una proposición no de ley que solo sirve para hacerse una foto, un capítulo más del engaño que se está haciendo muy especialmente a las jugadoras de fútbol. Fue un error reconocido no incorporar la enmienda de Junts que establecía que -atención- cualquier discriminación, abuso o acoso sexual o acoso por razón de sexo o autoridad fuera sancionada como falta muy grave con inhabilitación inmediata. Ni el PSOE ni el PP la apoyaron. Se validaron muchas otras enmiendas, es cierto, para mejorar las condiciones de trabajo de las deportistas, promocionar el deporte femenino o en favor de la paridad, pero se dio la espalda a las deportistas en uno de los puntos más importantes, la defensa de su dignidad y de su libertad sexual.»