Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
858 declaraciones · página 15 de 29
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyor Pisarello, hola. L'he escoltat atentament quan ha fet la seva intervenció, com faig sempre, per altra banda, i he tingut el disgust que veig que no m'ha escoltat mai cap de les meves intervencions en matèria d'habitatge. Perquè si tant la senyora Baquero, que avui no és aquí, com si jo mateixa no hem repetit mil vegades i de forma absolutament convençuda que la principal mesura que podia emprendre aquest govern era la de que es creés un parc públic d'habitatge més ampli i que s'hi dediquessin -i aquesta frase m'he afartat de dir-la- pressupostos robustos i sostinguts en el temps per poder-ho fer possible, si no ho he dit mil vegades, és que no ho he dit mai. Bé, mil no, perquè no he fet tantes intervencions, però és que ho repeteixo vàries vegades a cada intervenció. Per tant, el que ha dit vostè m'ha semblat una broma o que no escolta o que va amb molts prejudicis. Segurament això últim, que va amb molts prejudicis respecte, almenys, a Junts per Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Ministra, ja veu que he plantejat alguns grans problemes estructurals que cal abordar de manera honesta. Primer, reconèixer la ineficàcia de les polítiques anteriors i virar. Les mesures estatals dels darrers anys no han resolt el problema, l'han empitjorat. Els joves continuen sense poder emancipar-se, les famílies treballadores, destinant-hi gran part del seus sous, l'habitatge assequible i social que s'oferta és clarament insuficient i la regulació de preus, en molts casos, ha estat francament contraproduent. Cada cop menys oferta i cada dia més incertesa i els preus sense baixar. Per això celebrem que el Govern, ni que sigui amb la boca petita, reconegui ara que fa molt de temps que diem, que és que calen polítiques que incentivin la construcció, la rehabilitació i la mobilització de l'habitatge, principalment el públic, òbviament, i no que la frenin. Segon, la inseguretat jurídica s'ha de revertir. La successió contínua de normes, decrets i requisits han creat tantíssima confusió que han acabat desincentivant enormement la inversió. Sense seguretat jurídica, senyora ministra, ni promotors, ni propietaris s'atreveixen ni a fabricar habitatges, ni a posar-lo en lloguer i encara menys a lloguer assequible i, sense la seva col·laboració de la part privada, és impossible ampliar l'oferta. Cal que els privats es vegin reconeguts i protegits.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«El pla que ens presenta avui sembla esmenar la seva pròpia llei. Sembla que estan en vies d'escoltar una mica més i s'estan apartant de certs sectarismes o de certs dogmes. Bé, ens sembla bé, perquè no es pot continuar acumulant titulars mentre la gent perd oportunitats i esperança. Com li deia, senyora ministra, la primera impressió que tenim és que, per primer cop des de fa molts anys, hi ha un cert canvi de to, un punt d'humilitat i de reconeixement que les polítiques dels últims anys no han donat els resultats que es van prometre. I aquesta acceptació, contrària als triomfalismes, doncs, és positiva. Però clar, després vostè i el president Sánchez i el president Illa a Catalunya fan aquests anuncis donant unes xifres absolutament estratosfèrics que tots, vostès i nosaltres, sabem que són mentida i que no es podran complir, doncs, home, tornes a dir: Ostres, no ho sé. No sé si estan aprenent la lliçó. En fi, senyora ministra, només tocant de peus a terra, amb molt de rigor, sense populisme, podem encarar aquest problema tan greu i complex com és el de l'habitatge. Per això, valorem que la filosofia d'aquest nou pla i la diagnosi que fa el seu Govern es vagi acostant a allò que els experts defensaven i que Junts també defensàvem des de fa molt temps.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Bé, doncs molt bon dia. Moltes gràcies. Benvolguda ministra. Senyories, tots sabem que un habitatge és molt més que un espai físic, és un punt de partida d'una vida digna. El lloc on les oportunitats prenen forma i el futur es construeix. Tots els que som aquí, vostè, nosaltres, sabem que sense un lloc on viure no hi ha esperança, ni llibertat, ni projecte vital. Avui el Govern espanyol ens presenta el nou Pla Estatal d'Habitatge, el 2026-2030. Afirma que vol situar l'habitatge com el cinquè pilar de l'estat del benestar. Des de Junts per Catalunya, coincidim que és imprescindible i peremptori que sigui així. De fet, fa temps que ho reclamem. M'han sentit més d'una vegada i dues defensar-ho des d'aquest mateix faristol. Per Junts aquest enunciat, aquesta filosofia és encertada, però el repte, senyora ministra, no és fer grans anuncis, sinó complir-los. El problema del Govern espanyol és que, de titulars, n'anem servits, però de resultats, en veiem pocs. La gent no vol més promeses, vol fets. Tot això no pot tornar a quedar, com passa sovint, en paper mullat, com també va passar amb la seva -seva- llei de l'habitatge, que havia de ser una gran solució i, en canvi, no només no ha resolt res, sinó que ha agreujat el problema. Avui l'habitatge és més car, avui l'habitatge és menys accessible. El Govern espanyol té el dubtós mèrit d'haver convertit l'habitatge en la principal preocupació de la ciutadania. Des de Junts per Catalunya vam ser molt crítics amb aquella llei. Vam votar-hi en contra, perquè ja advertíem que no atacava les causes reals del problema i el temps, malauradament, ens està donant la raó. I la ciutadania ja no creu en les paraules. Creu en els fets i, quan els fets no arriben, el descrèdit s'instal·la i creixen els discursos del malestar i de la simplificació. Els governs que no compleixen no només fallen la gent, també debiliten la democràcia, alimentant els populismes que qüestionen tot el sistema i divideixen la societat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Bona tarda. Gràcies, president. Bé, com saben molt bé el Grup Socialista, especialment els 19 diputats catalans, la valoració del grau de discapacitat de les persones és competència del Govern de la Generalitat. Es realitza a través del Departament de Drets Socials i d'Inclusió i també de la Direcció General de l'Autonomia Personal i la Discapacitat. Qualsevol intervenció de l'Estat en aquest àmbit, per tant, suposaria una invasió competencial i, com ja hem dit en moltes ocasions, ja saben que el nivell de confiança que tenim en el Govern Espanyol, en aquest sentit, és zero. Però anem a parlar concretament del que proposen en el dia d'avui. I per generar context, caldria recordar que a Catalunya hi ha unes 20 000 persones adultes amb cardiopatia congènita, segons les dades de l'Hospital Clínic, i que cada any neixen uns 600 nadons amb aquesta condició: 1 de cada 100 nadons. Entre el 25 % i el 30 % són casos greus que requereixen intervencions quirúrgiques. Per tant, no és un tema menor ni molt menys. Per suposat, considerem que les persones amb cardiopaties congènites mereixen poder ser reconegudes d'acord amb el seu grau de discapacitat, que pot anar actualment entre el 25 % i el 75 %. A Catalunya això ja es fa d'aquesta manera. Es té en compte la simptomatologia associada de cada persona afectada i quines són les seves limitacions. Hi ha qui porta, per exemple, un marcapassos i pot fer vida normal, però també hi ha qui està impedit, per exemple, per fer esport, com li passa a moltes criatures que han nascut amb una cardiopatia congènita i que no poden compartir una activitat de vida sana amb els seus amics.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Em permetran començar a traslladant el nostre escalf a totes les persones afectades pels aiguats de diumenge passat a les Terres de l'Ebre. I també agrair la tasca dels serveis públics d'emergència, dels electes municipals i dels voluntaris que des del primer moment van estar al peu del canó i que avui continuen sobre el terreny, ajudant a recuperar la normalitat. Esperem des d'aquí que el govern Illa, més enllà de la gesticulació i també de l'Estat, estiguin a l'alçada i no s'oblidin dels afectats a mida que es retiri el fang. I vaig a la qüestió, i és que després dhaver defensat fa poc més dun mes la totalitat del projecte de llei promogut pel Gobierno per reduir la jornada laboral per llei a 37 hores i mitja, avui ens arriba en aquest ple per a la seva presa en consideració la proposta del diputat Rego del BNG, per recargolar encara més la derrotada proposta de la vicepresidenta segona. Per cert, una vicepresidenta segona que en el seu intent de salvar els mobles, ens continua regalant anuncis de mesures simplistes que les que per populistes, si es preguntés, ningú els hi hauria de fer un lleig, però que de sortida i en boca un cop més, del ministro Cuerpo, ja sabem que ni els socis majoritaris del Govern compren la seva demagògica publicitat. És evident que el nostre posicionament respecte a la reducció de la jornada setmanal màxima per llei, no ha canviat ni per la de 37 hores i mitja ni per la de 55.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«Miri, sap quin és el problema més greu del sector? Notícia d'ahir de la premsa de Lleida: La fruita de pinyol multiplica per quatre el que rep el pagès al preu a la taula. Les patates, un 6,5. Aquest és el problema del sector, que el sector no es guanyi la vida i efectivament, pleguen. Per tant, hi ha mesures d'aquestes que vostès proposen, primera, per motius competencials, com ha explicat perfectament el portaveu del Partit Nacionalista Basc, que nosaltres no veiem bé. Algunes, com per exemple el pacte de l'aigua, que com veiem el PP parlant del pacte de l'aigua, totes les Terres de l'Ebre i tota la conca de l'Ebre tremola. Nosaltres també. I, per tant, algunes altres mesures que són prou genèriques com per dir, escolta'm, si es vota tampoc no passa res i, en tot cas, dona un missatge d'ànim o sí, en algun cas, com la de la PAC, sí volem una PAC diferenciada amb un pressupost autònom i diferenciat. Per tant, algunes les votarem que sí, algunes ens abstindrem, algunes que no. El que sí que els dic és una cosa: Una de les coses que vostè ha dit que té raó. Estem abocats a noves mobilitzacions al camp, perquè el camp ha sortit a mobilitzar-se i els governs, no les cambres parlamentàries que ens passem hores discutint de coses que després no s'apliquen o que no es compleixen o que el govern de torn fa vista grossa, perquè els governs no s'estan posant les piles, el govern central i també la Generalitat, i també els governs autònoms que vostès governen amb competències en agricultura, per cert. I per tant, sí, estem abocats a noves mobilitzacions...»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«Hi ha un problema que sí que és veritat, que és l'únic que justifica aquesta moció, i és que tenim un problema gravíssim al sector agrari. Saben quina és la relació més important entre el sector agrari i els incendis? No només que després es compensi i s'ajudi perquè continuïn. És que, com menys pagesos hi ha, més incendis hi ha. I al final potser arribarem tard i fa temps que estem dient que no han de plegar els petits pagesos i que no han de plegar els ramaders, perquè són una mesura per evitar incendis, que són una mesura preventiva de primer nivell! I és veritat, estan plegant els petits pagesos i els petits ramaders. Aquí sí que els dono la raó que tenim una alarma que el govern no està donant resposta. Evidentment que sí. I sap quan després són útils aquests mateixos pagesos? Que lo primer que fan els bombers quan hi ha un incendi és cridar als pagesos de la vora, Teresa, a que porti el tractor a llaurar i a fer tallafocs. Fixi's si son importants els pagesos davant dels incendis. Però li dic, és una mesura, les propostes aquí molt oportunistes i molt poc lligades amb el que realment té de problema el sector.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Anava a dir que intentaré ser breu, però la majoria de les vegades costa, no? A veure la proposta d'aquesta moció, sincerament, no convenç. No convenç per diferents motius. Primer, té un punt d'oportunisme, perquè aprofitar l'estela dels incendis, que han sigut desgràcies terribles a diferents llocs de l'Estat i òbviament també a Catalunya, a tants llocs, i que seguirà sent un problema gravíssim, per plantejar una moció que acabi fent propostes de política agrària que, si em permeten, han estat discutides i votades aquí i també al Senat diverses vegades, perquè sembla pràcticament un compendi, algunes d'elles, de generalitats, de principis generals o d'afirmacions generals que han estat discutits i votats. Que, a més a més, sembla mentida que sigui el PP que porti aquesta iniciativa aquí al voltant dels incendis o com a conseqüència dels incendis, perquè, si em permeten la gestió dels incendis, de les institucions que han governat vostès, senyors del PP, ha sigut nefasta. Un desastre. Per tant, és clar, amb una gestió tan ineficient de la dana i dels incendis, sortir aquí a carregar contra el govern a resultes dels incendis, bé, té un punt d'oportunisme. Com el té aquest clima irrespirable preelectoral que ens ofereixen de tant en tant els diferents partits socis del govern i que ara ens ofereixen a cada Ple vostès, els del PP i els de VOX, que estan competint a veure quantes iniciatives sobre el mateix tema i la mateixa que presentin vostès després la presenta Vox i, si no, s'hi assembla molt. No convenç per tot això. Moltes, a més, són mesures que són, com s'ha dit, genèriques que no concreten. Diu: Que se revise la normativa nacional -això sí, sempre, està clar. Diu: Que impacta en el mundo rural de forma negativa sin beneficio aprobado para el entorno. Però és què vol dir 'sin beneficio aprobado para el entorno'? És que a vegades hi ha normatives que són d'un benefici general de la societat, que potser no tenen una afectació directa, però un benefici per a tota la societat. És un llenguatge molt genèric i molt poc concret.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«No vull acabar sense dir que, si realment es vol fer una mobilitat sostenible de debò, el que cal és no aixecar tantes banderes i no fer tantes lleis, potser, sinó realment fer que les rodalies funcionin. Fer que les rodalies funcionin, que donin un bon servei i que s'acabi el Corredor Mediterrani i que l'Estat espanyol no sigui a la cua d'Europa en transport de mercaderies per ferrocarril. Això realment és el que cal. I això són oportunitats que ha tingut aquest govern per fer una mobilitat més sostenible i per reduir les emissions de CO2, que no ha aprofitat. Doncs bé, la llei pot tenir sentit, però sobretot el que té sentit és que compleixin amb les inversions que han de fer a Catalunya, que reverteixin el dèficit d'inversions, que les rodalies funcionin com Déu mana, també els serveis Avant. Això segur que millorarà la mobilitat, la farà més sostenible i reduirà les emissions de carboni. Gràcies. Gracias, presidenta. Presidenta, señoras y señores diputados y diputadas, cuando se presentó este proyecto de ley, el Grupo de Junts redactó una enmienda a la totalidad. El texto realmente parecía un nodo, un proyecto de mentalidad centralista; reforzaba el papel del Gobierno central, ni federal ni plurinacional, todo lo contrario, justificaba la necesidad de que el Estado tuviera una ley de movilidad para terminar hablando de un sistema nacional de movilidad, algo absurdo. Se debe definir la movilidad como un conjunto de sistemas y subsistemas de movilidad en función de ámbitos territoriales, corredores, modos de transporte y administraciones competentes, no estatal, pero siempre se pierde de vista, obviamente, que estos sistemas conectan entre sí y que la movilidad, sobre todo y muy principalmente, es de última milla, de proximidad. Por eso siempre hemos pedido que la movilidad de proximidad, el transporte público, se ha de gestionar desde la proximidad. Como decía, era una realidad que no coincidía en absoluto con nuestro modelo de movilidad, una visión moderna y avanzada. Todos estos sistemas están interconectados entre sí con la mira puesta en dar el mejor servicio de transporte público para garantizar una movilidad sostenible.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Gràcies, presidenta. No sortia el color verd aquí. Presidenta, senyores i senyors diputats. Quan es va presentar aquest projecte de llei, el grup de Junts va redactar una esmena a la totalitat, el text realment semblava un No-Do, un projecte de mentalitat centralista: reforçava el paper del govern central. Ni federal ni plurinacional, tot al contrari, Justificava la necessitat que l'Estat tingués una llei de mobilitat per acabar parlant d'un 'sistema nacional de mobilidad', una cosa absurda! És voler definir la mobilitat en funció de l'àmbit territorial estatal, quan la mobilitat és un conjunt de sistemes i subsistemes de mobilitat en funció d'àmbits territorials, corredors, modes de transport i d'administracions competents, però sempre sense perdre de vista, òbviament, que aquests sistemes es connecten entre si i parlen entre si i que la mobilitat, sobretot, i molt principalment, és de darrera milla, és de proximitat. Per això sempre hem demanat que la mobilitat de proximitat, el transport públic, s'ha de gestionar des de la proximitat. Bé, com deia, era una realitat que no s'adeia absolutament amb el nostre model de mobilitat ni amb el que ha de ser amb una visió moderna i avançada. Com deia, això no treu que tots aquests sistemes estiguin connectats entre si amb la missió de donar el millor servei i la millor oferta de transport públic per fomentar-lo, per garantir una mobilitat més sostenible.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Pleno¿Hay determinadas decisiones responsabilidad del Ministerio del Interior que quedan pendientes de ejecución?
«A Catalunya ja ho saben que volem tenir aquestes competències perquè estem convençuts que les gestionarem amb eficàcia i responsabilitat. Malgrat el que opini Podemos, que veu els catalans com uns racistes, la realitat és que el que volem són resultats i polítiques útils pels catalans. I aquesta inacció té conseqüències, conseqüències greus. Posa en qüestió la credibilitat del sistema judicial, frustra la policia, genera sensació d'impunitat als delinqüents i desconfiança i inseguretat a la gent. I si vostès continuen amagant les dades -i és per això que fem aquesta pregunta- si continuen amagant les dades i deixant el problema enquistat, els únics que hi surten guanyant són l'extrema dreta i els populismes, que acaben monopolitzant el debat migratori amb consignes racistes els primers o negacionistes els segons. Volem dades, perquè exigim rigor. I la meva pregunta és molt clara: Per què el govern socialista amaga aquestes dades? I per què avui Espanya és un dels països més ineficaços en l'execució? Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenos días a todos.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2025, de 23 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes contra el genocidio...
«Per últim, no podem deixar de denunciar la doble vara de mesurar amb què sovint actua l'Estat espanyol. No pot erigir-se en l'exemple moral mentre manté relacions també comercials, també armamentístiques amb Turquia, que reprimeix el poble turc; amb el Marroc, que aixafa el poble sahrauí; amb l'Azerbaidjan, que ha expulsat la població armènia de l'Alt Karabakh; ni mentre estreny vincles amb la Xina, ignorant la repressió sistemàtica contra els uigurs, per exemple, que recordo que més d'un milió de uigurs han estat internats en camps de 'reeducació', sotmesos a tortures i a treballs forçats, i la persecució, per exemple, de la dissidència a Hong Kong, on la Llei de Seguretat Nacional ha servit per empresonar periodistes, dissidents, joves i silenciar absolutament la llibertat d'expressió. I mentrestant, el Govern espanyol, celebrant el reforç del diàleg estratègic amb Pequín i multiplicant les missions comercials. Aquesta incoherència deslegitima una mica el discurs d'alguns i els deixa sense autoritat moral per donar lliçons sobre drets humans. En definitiva, senyories, no dubten ni una mica sobre si és el moment avui d'aprovar aquest decret? No es plantegen que avui potser és el moment de donar marge a la pau i de permetre...?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2025, de 23 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes contra el genocidio...
«En tot cas, el posicionament avui de tots nosaltres és el resultat del moment transcendental en què ens trobem? Perquè el moment polític internacional ha canviat completament d'uns dies cap aquí. En aquests moments, hi ha sobre la taula una proposta real de pla de pau, una finestra d'oportunitat que feia anys que no existia amb el suport dels Estats Units, de la Lliga Àrab i de bona part de la comunitat internacional. Una proposta que podria obrir el camí cap a la convivència dels dos estats que tants defensem, lliures, segurs i reconeguts mútuament. I davant d'això, ens preguntem: Aprovar avui aquest decret pot ser un error, fer-ho avui? Un error de temps, un error de prioritats. Avui? El que cal avui és escenificar distàncies i alimentar gestos simbòlics o donar marge a la diplomàcia, la mediació i a la raó? Un govern amb intel·ligència política hauria de saber quan ha d'actuar i quan ha de deixar de fer-ho, fins i tot quan ha de mirar amb rapidesa davant de circumstàncies que canvien. Saber adaptar-se mai és una debilitat. És lideratge. No es pregunten ningú si el que convindria ara no és veure si aquest acord pot tirar endavant i si hi ha un compromís real de les parts? Aprovar-lo avui, just quan hi ha una possibilitat de pau a l'abast, pot ser un signe d'impaciència política? I la política exterior no pot moure's per impuls -tots ho sabem- sinó per estratègia, per intel·ligència estratègica. Nosaltres pensem que el Govern espanyol hauria d'estar dedicant tots els seus esforços diplomàtics, polítics, econòmics i coercitius, a fer que aquesta oportunitat arribi a bon port, impulsant una posició comuna de la Unió Europea, mobilitzant totes les seves ambaixades, pressionant els actors que estiguin bloquejant el procés, reforçant la mediació amb Egipte, Qatar, els Estats Units. Això és el que s'esperaria d'un govern que diu estar compromès amb l'acció i no amb el postureig.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Acabo dient: Catalunya sap legislar, sap regular, sap governar i el que cal és més respecte a la Generalitat de Catalunya i menys centralisme. Volem continuar construint el nostre país, fidels a la nostra manera de fer i la nostra manera de ser. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Buenas tardes a todos. En primer lugar, lo que querría hacer es reconocer que esta es una propuesta legislativa que se ve trabajada, que es rigurosa y que parte de una preocupación legítima y compartida para nosotros, es decir, trata de evitar el fraude y de garantizar que la actividad publicitaria con la vivienda de uso turístico sea más transparente y ordenada. Nosotros, en Junts per Catalunya, compartimos esta inquietud y valoramos el esfuerzo que se ha dedicado a ello, que ha sido ingente. Ahora bien, permítanme que les diga -lo digo de antemano y con todo el respeto- que la invasión competencial -creo que no somos los únicos, también lo ponemos de manifiesto en esta Cámara- que plantea esta proposición de ley, que sin duda no es su voluntad en absoluto, puede acabar convirtiendo esta proposición de ley en que tenga que superar una cuestión un poco insalvable. Pero vayamos por pasos.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Jo, permeti'm acabar perquè veig que se'ns està fent el temps curt, en què Catalunya ja té les eines, entenem nosaltres, i el criteri per regular aquesta matèria i el que cal sempre és més confiança i respecte a l'autogovern, no noves lleis estatals que recentralitzin allò que està legislat des de la proximitat. Altra cosa és si es regulen altres coses que no estan regulades i que corresponguin exclusivament a l'Estat, que aquí, doncs, òbviament s'ha de treballar aquí. I acabo. I això segurament no va per vostès ni per tots els partits nacionalistes d'aquesta cambra, però em veig obligada a dir que cada vegada que el Congrés aprova una llei que envaeix les competències de Catalunya no és només una qüestió jurídica, òbviament. És una qüestió de respecte institucional i de dignitat política, al nostre entendre. I Catalunya mai pot ser vista com una delegació administrativa. Catalunya és una nació amb les seves institucions pròpies, amb un Parlament que legisla, amb un govern que actua i amb una ciutadania que vol decidir el seu futur. Per això, Junts per Catalunya se'ns han plantejat tants dubtes a l'hora de donar suport o no l'admissió a tràmit d'aquesta proposició de llei. No perquè no vulguem evitar el frau -que ho volem- ni perquè no ens preocupa profundament les dificultats per accedir a l'habitatge -que ens preocupen- sinó perquè no acceptarem mai que es faci a costa del nostre autogovern ni del respecte a les nostres competències.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la defensa de la Ministra de Igualdad de las víctimas...
«La moció d'avui demana que el Congrés aprovi la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, i també que el president del Govern espanyol la destitueixi del seu càrrec. I aquest matí també han demanat la dimissió del ministre de Justícia, Bolaños, per no haver actuat, malgrat conèixer el problema fa uns mesos. Nosaltres volem tenir primer tota la informació, totes les dades, també, com es demana avui les dades sobre excarceracions i reduccions de condemna que hi ha hagut entre la publicació de la llei del només sí és sí i la seva modificació posterior. A Junts sempre estem a favor de treballar des de les dades i no des de la demagògia. Prou d'opacitat, però. Prou d'opacitat. Actuïn en veritat, amb transparència i assumpció de responsabilitats, perquè quan es tracta de protegir les dones no hi caben ni excuses, ni silencis, ni tampoc campanyes d'aparador que amaguen errors que poden costar vides. Perquè recordin, el feminisme salva i el masclisme mata. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Nos piden normalmente que hagamos un minuto de silencio y hay 1322 víctimas en este contador maldito y machista que se puso en marcha en 2003 y que nos ha robado madres, hijas, hermanas, amigas. Ante esta cifra, el Ministerio de Igualdad hace campañas de concienciación. La última la protagonizó este mes de septiembre el actor Paco León. Paco nos dice: Tener huevos es muy útil, porque puedes hacer tortillas, pero también para frenar la violencia de género. Paco invita a los hombres a demostrar que tienen huevos; huevos para enfrentarse, por ejemplo, a los conocidos que actúan de manera machista. Pues bien, en política hay una manera de demostrar que se tienen huevos u ovarios, una manera de demostrarlo, y es la transparencia. Este Ministerio de Igualdad, que ha puesto tantos huevos en su campaña, no los ha tenido a la hora de explicar, cuando tocaba, que el sistema de control telemático de los maltratadores ha sufrido graves disfunciones, errores que han podido poner en riesgo a algunas de las 4515 mujeres que necesitan la tecnología para saber si su maltratador se acerca; mujeres que viven con miedo, estresadas, pendientes de si salta la alarma; mujeres que necesitan las pulseras para demostrar los incumplimientos de las órdenes de alejamiento, que se han disparado en 2024. En Cataluña hay 80 dispositivos en caso de riesgo letal o de maltratadores multirreincidentes con el incumplimiento de las órdenes de alejamiento. Ante este hecho, es absolutamente inadmisible que la ministra de Igualdad mezcle este tema con la dana y se defienda diciendo que no han matado a ninguna mujer de las que han sufrido el problema de las pulseras, porque no olviden que siguen siendo víctimas, víctimas del miedo, víctimas de las amenazas, víctimas de la falta de transparencia de este Gobierno.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la defensa de la Ministra de Igualdad de las víctimas...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Bé, gairebé cada setmana, justament la presidenta del Congrés ens demana que comencem el ple fent un minut de silenci. Un minut de silenci per la mort d'alguna dona com a conseqüència de la violència de gènere. 1322 víctimes en aquest comptador maleït i masclista que es va posar en marxa el 2003 i que ens ha robat mares, filles, germanes, amigues. Davant d'aquesta xacra, el Ministeri d'Igualtat fa campanyes de conscienciació. La darrera l'ha protagonitzat aquest mes de setembre l'actor Paco León. El Paco ens diu: 'Tenir ous és molt útil perquè en pots fer truites, però també per aturar la violència de gènere'. El Paco convida els homes a demostrar que tenen ous, ous per plantar cara, per exemple, als coneguts que actuen de manera masclista. Doncs bé, en política hi ha una forma de demostrar que es tenen ous. Una forma de demostrar que es tenen ous o ovaris: la transparència. I aquest Ministeri d'Igualtat, que ha posat tants ous a la seva campanya, no els ha tingut a l'hora d'explicar quan tocava, que el sistema de control telemàtic dels maltractadors ha patit greus disfuncions, errors que han pogut posar en risc la vida d'alguna de les 4515 dones que necessiten la tecnologia per saber si el seu maltractador s'acosta. Dones que viuen amb por, estressades, pendents de si salta l'alarma. Dones que necessiten les polseres per demostrar els incompliments de les ordres d'allunyament que s'han disparat el 2024. A Catalunya hi ha 80 dispositius en casos de risc letal o de maltractadors multireincidents en l'incompliment de les ordres d'allunyament. I bé, davant d'aquests fets, és absolutament inadmissible que avui la ministra d'Igualtat barregi aquest tema amb la dana i es defensi dient que no ha matat cap dona de les que han patit el problema de les polseres. Perquè no oblidin que segueixen sent víctimes, víctimes de la por, víctimes de les amenaces. Víctimes de la falta de transparència d'aquest Govern.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Mirin, Junts per Catalunya, negociem amb mentalitat d'Estat i amb vocació de govern i amb els interessos de país per davant dels partidismes. I per això continuarem aquí treballant per facilitar a la nostra nació les eines necessàries per poder fer les millors polítiques per a Catalunya per a la d'avui, però sobretot per a la de demà, per poder fer polítiques potents i amb els recursos que necessitem i respondre al repte democràtic per respondre en clau de país, en clau catalana i no espanyola. I acabo president. No s'equivoquin, es fan un mal favor a tots els que, des de la difamació i el populisme, fan un discurs simplista etiquetant a Junts des de la demagògia de racista. Aquesta demagògia, senyors de Podemos, l'únic que fa és retroalimentar perillosament el trumpisme i l'extrem oposat al seu. Un trumpisme amb el que vostès, quan es tracta de Catalunya, com vam constatar ahir, sempre coincideixen. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Gracias, ministra, por no olvidarnos y dar respuesta a nuestra intervención.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, ministra. Gràcies per la seva compareixença. Gràcies per haver vingut avui. Ahir la varem trobar a faltar en el debat per la delegació a Catalunya de les competències en immigració. Ens va sorprendre que no fos aquí perquè aquesta iniciativa era fruit d'un acord entre la seva formació política i la nostra. Una iniciativa ens en sembla de prou entitat perquè vostè, com a titular del Govern en la matèria, s'hi impliqués i apliqués una mica més. Però certament, escoltant i sobretot veient la intervenció del senyor Zaragoza, més pròpia del míting de diumenge passat a la Festa de la Rosa, que de la defensa d'un fet tan transcendental per a Catalunya, ja ens va quedar clar que vostès aquí arribaven arrossegant-se i poder ja els anava bé, que amb l'estirabot dels jacobins de Podemos i els dos vots de les seves confluències quedés aturada, no fos cas que donant les eines al insuls govern Illa es posés en evidència la capacitat per gestionar-les bé. La mateixa que ja hem vist amb Rodalies.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué consecuencia tendrá la forma de hacer política del Gobierno?
«Doncs miri, senyora vicepresidenta. 18 d'agost, resposta seva si el Govern presentarà pressupostos: 'Rotundamente sí'. 1 de setembre, president Sánchez: 'Presentaré los presupuestos'. 18 de setembre, ministre d'Economia: 'Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos del 2026'. De veritat, senyora vicepresidenta? 2019: sense pressupostos. 2020: sense pressupostos. 2024: sense pressupostos. 2025: sense pressupostos. 2026: camina sense pressupostos i fixi's bé, la llei estableix que cada sis mesos vostès han de fer públiques les dades d'execució pressupostària per a cadascun dels territoris. Cada sis mesos per llei. Fa un any i mig, però que no les publiquen. Davant el seu incompliment van presentar recurs i el vam guanyar. I els van donar 10 dies per fer públic què han invertit vostès a Catalunya el 2024. Han publicat la informació que l'obligava la resolució? No. Han complert la llei? No. Per què no ho han fet, doncs? Doncs perquè vostès i nosaltres sabem que les dades d'execució del pressupost de l'any 2024 són desastroses per a Catalunya. Com ho van ser les dades del 2023, quan van invertir a Catalunya només un 45 % del que tocava i a Madrid un 212 %. 130 euros per habitant a Catalunya; 372 euros per habitant a Madrid. I el mateix el 2022, i el mateix el 2021. Sempre el mateix any rere any, ofegant Catalunya i inflar Madrid. I això, senyora vicepresidenta, és enganyar a tots els catalans que veuen com s'enfonsa l'Estat del benestar que tant va costar construir. Amb un transport públic precari, amb unes polítiques d'habitatge ineficients, amb uns serveis sanitaris insuficients, amb un pitjor servei educatiu i amb uns impostos creixents dia a dia. En definitiva, unes polítiques, les seves, que enfonsen cada vegada més la classe mitjana i treballadora de Catalunya. L'any passat ja li vam dir sense complir amb Catalunya no hi haurà pressupostos i no n'hi va haver. I no n'hi va haver perquè nosaltres vam tombar la seva proposta. Aquest 2026 creu que n'hi haurà de pressupostos?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la transferencia de activos inmobiliarios de la SAREB a Galicia para su gestión.
«Que ja es veu, perquè ara que els de la Comissió d'Habitatge hem tingut l'oportunitat de poder conèixer -bé, ja les coneixíem, però ens les han explicat una mica- dues aplicacions, no? La del Col·legi de Registradors de la Propietat Immobiliària i la del Col·legi de Notaris, no?, que eren, ostres!, que tots han quedat molt impressionats, no? Molt innovadores, ràpides, amb les dades ja de la setmana passada, molt espectaculars que et permetien fer moltes estadístiques i conèixer molt. Han visitat la de Sepes? Els recomano que visitin la pàgina que van vendre -ara fa dos mesos per tots els mitjans de comunicacions- la de Sepes, eh? o sigui, és terrible, aquesta pàgina! Només parla de trenta-cinc actuacions, no diu ni les adreces a algunes; a d'altres diu ni a quina població ni a qui no. A algunes parla de quants habitatges es faran, a d'altres no. Per cert, com sempre, Catalunya sempre acabem malament. El que està previst, per Sepes ara, de solars que alguns que tot just s'han de fer les modificacions del planejament urbanístic, o sigui que n'hi ha per deu anys, eh? Doncs a Catalunya d'una, el Trèvol, doncs res, no ens diuen..., s'ha de fer tota la modificació del planejament. D'una altra al carrer del Foc, que no he sabut veure de quin municipi era. I l'altre, de vint habitatges. Vint habitatges per Catalunya, Sepes és el que de moment té previst. Això sí, té un concurs per fer formació de Microsoft Office als seus treballadors. És l'únic moviment que he vist que ha fet Sepes durant tots aquests mesos. Espero que el Govern s'espavili, perquè la ciutadania ho necessita.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la transferencia de activos inmobiliarios de la SAREB a Galicia para su gestión.
«A nosaltres ens agradava molt la seva primera proposta, la de que anés directament a Galícia i a Catalunya i a on hagi d'anar, sense tenir intermediaris entremig. Perquè jo crec que tots som conscients que quant a polítiques d'habitatge es refereix, no hi ha ningú com el mateix Govern autonòmic o a l'Ajuntament, o en el cas de Catalunya, els consells comarcals per saber exactament, amb les seves oficines d'habitatge local, exactament el que es necessita, si és més per a joves o és més per gent gran, si han de ser plantes baixes perquè es necessita accessibilitat o no... Es va al detall. Quan estem parlant d'aquestes administracions tan properes es va al detall exactament del que es necessita. I ara, un altre cop ho tornarem a passar a un ens estatal? Que de detall, res? Que ho veuen tot a l'engròs? Que no faran res quirúrgic? Que ho faran tot a preu fet? Doncs no ens sembla bé i per això a nosaltres ens agradava molt la seva primera inicial, la que deia que es traspassés directament a la seva comunitat autònoma, no? Perquè en habitatge també és important, com en molts altres temes, la política de quilòmetre zero per tot el que li estava dient. I no té sentit que el que ha d'executar, aquell a qui els veïns i veïnes li van a picar a la porta explicant les seves dificultats i en concret d'habitatge, aquell que ho haurà de gestionar no té cap sentit que no sigui també el titular d'aquests actius. No el té. I posats a cedir, encara no entenem per què se pretén fer aquesta derivada cap a aquesta entitat, que serà enorme i, per tant, com aquests bucs terribles de les administracions, que costa molt que puguin moure's i que puguin fer la feina com l'han de fer. Seran farragoses, pesades, amb problemes de contractació...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la transferencia de activos inmobiliarios de la SAREB a Galicia para su gestión.
«...perquè si hem d'esperar que VOX deixi d'insultar, en tenim per estona. Molt bona tarda a tothom. De fet, tornem a parlar d'habitatge. Ho solem fer a cada ple. En aquest cas de la Sareb, senyor Rego, i sap que nosaltres també, de fet, hem presentat diverses iniciatives diverses. De fet, tenim també presentada una proposició no legislativa per venir aquí a l'hemicicle, també sobre la cessió dels immobles de la Sareb, en aquest cas, doncs, a casa meva, al meu país, a Catalunya, no? De fet, estem parlant a Catalunya de prop de 13 000 habitatges, en diverses condicions és cert, i uns 3000 solars o sòls dotacionals que podrien suposar molts habitatges més, no?, com exactament vostè també ha recollit el nombre d'habitatges que podrien suposar per a famílies i joves de Galícia també. I, per tant, òbviament, nosaltres no..., hem d'estar-hi d'acord forçosament perquè estem proposant -de fet, ja fa un any- ara he mirat la data en què vam presentar la proposició. Fa un any que ho vam proposar i a la Comissió d'Habitatge surt sovint. El que passa és que ja sembla que va tard la cosa, perquè el Govern ha tirat pel tros i ara ja de la Sareb no passarà al seu país ni al meu, sinó que de la Sareb passarà a un intermediari. I nosaltres creiem que no és bo i segurament ja està fet. I segurament, senyor Rego, ja no ho podrem revertir.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la modificación del artículo 30.2 del RD 295/2009 referente a la solicitud de...
«Jo tot sovint penso del Govern que, de tant en tant presenten alguna iniciativa, no se'ls acut al Govern presentar -que, per cert, no hi ha ningú del Govern, ningú- em pregunto: No se'ls acut presentar alguna iniciativa per reduir l'atur, que és el doble de l'europeu? No se'ls acut alguna iniciativa per reduir l'atur juvenil, que és el més alt d'Europa? Doncs no. Marta, companya, no, no se'ls acut cap mesura en aquest terreny. I jo els hi dic que amb un atur com el que hi ha a Europa, segurament el sistema productiu podria assumir el cost de les 37 hores i mitja o altres mesures socials. Però li diré més, vostès saben quantes hores fan els pagesos o els ramaders? Algú potser ho sap, però el Govern em sembla que no ho saben perquè viuen d'esquenes a la realitat. Els pagesos i els ramaders petits i mitjans d'aquest país no fan 37 hores i mitja, ni 40; en fan 50 o 60 o 70. Hi ha molts moments de l'any que treballen set dies a la setmana. No ho deuen saber vostès, això, oi? I per cert, fan una feina totalment imprescindible per a una societat sana i saludable: produir aliments de proximitat, de qualitat. I passa el mateix amb els autònoms. Sap quantes vacances fan els autònoms? Vostès saben el que són les vacances dels autònoms? És una setmana, eh? Tots ho hem sentit a dir això. El senyor que ens ve a arreglar un electrodomèstic, ens ve a arreglar la persiana, una setmana. La setmana de l'autònom és la setmana que hi ha al voltant de la Mare de Déu d'agost, del 15 d'agost. Aquestes son les vacances que fan la majoria dels autònoms i que també fan 55 o 60 o 70 hores. I vostès, en comptes de fer-ho fàcil, només fan que posar normes, controls, inspeccions i fer-ho difícil.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Cal reconèixer els oficis del diputat Legarda, doncs ja van ser útils per posar aquesta qüestió sobre la taula en la legislatura passada. I què va fer el Govern més progressista de la història? Ho va ignorar, ho va ignorar exactament, com han fet el PSOE i les esquerres espanyoles des del 2018, amb totes les reformes democràtiques. És per això que segueixen vius la llei mordassa o els delictes contra la llibertat d'expressió, l'enaltiment del terrorisme o les injúries a la Corona. L'única reforma democràtica que s'ha aprovat en aquests anys ha estat la llei d'amnistia i només perquè els vàrem obligar. Per cert, dissabte passat va ser el Dia Internacional de la Llibertat d'Expressió i Pablo Hasél continua a la presó. Val la pena recordar-ho. Tornant a la proposta del PNB, votarem a favor de la seva presa en consideració, perquè, com dèiem, és una mesura molt específica, gens doctrinal, com advertia el diputat Legarda, però útil, útil per fer front, almenys en els propers temps immediats en els temps immediats, per fer front a la interferència del poder judicial en l'autogovern. Una interferència de la judicatura que, val a dir, ha estat sempre emparada i coordinada amb altres estructures d'estat -concretament amb l'Advocacia de l'Estat, com s'ha fet referència- i sempre amb l'anuència, l'impuls en realitat, de tots i cadascun dels governs espanyols, els d'Aznar i Rajoy i els de González, Zapatero i Sánchez. Perquè tots els governs, tots, s'hagin omplert més la boca amb la bandera espanyola o menys, saben que les veritables estructures d'estat, la judicatura, l'advocacia de l'Estat, els alts cossos funcionarials, l'exèrcit, la corona -curiosament, tots els que es van posar molt nerviosos amb l'aprovació de l'amnistia- tenen sempre l'última paraula i la tenen perquè tenen una missió superior, que és vetllar per la continuïtat de la Constitució material d'Espanya, la Constitució essencial, aquella que pivota sobre la indissoluble unitat de la nació espanyola.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«I vaig acabant. Això que han fet alguns fins ara, el no intervenir o el donar l'esquena al problema o dir racistes a Junts per presentar una llei per la delegació de competències, això és deixar la porta oberta al col·lapse, els populismes extrems. És radicalitzar la societat i és destruir l'estat del benestar de Catalunya que tant ha costat construir als nostres avis i als nostres pares. És, i en som conscients, un debat complex i és molt més còmode tirar eslògans electorals i desqualificar que no pas fer propostes realistes i arriscades que, per explicar-les, fa falta una mica més que una pancarta o un vídeo de Tik Tok. El que pot passar avui és que el populisme dels dos extrems coincideixin en un punt: negar que Catalunya tingui les competències per fer allò que no ha sabut o no ha volgut fer el Govern espanyol, que és solucionar problemes. I aleshores quedaria clar que cap dels populistes extrems vol que exercim les competències, perquè exercir competències vol dir solucionar els problemes. Si no hi ha problemes, no tenen relat i, si no hi ha relat, no tenen vots. Vull pensar, però, que Podemos no preferirà que les competències en immigració puguin quedar en mans de VOX i no en mans dels catalans. El veritable progrés és donar a Catalunya les eines per gestionar la immigració i assegurar-ne la integració. Aquesta és la manera de frenar els extrems. El veritable conservadorisme és negar-li aquestes eines a Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«I el problema, com han volgut fer creure alguns, no és que un nouvingut de famílies sense recursos rebi ajudes. Les ha rebut sempre i les rep. El problema és que molta població de classe mitjana i treballadora de Catalunya, si ho necessita, avui en queda exclòs i encara hi ha alguns insensats irresponsables que estan parlant de la Catalunya dels deu milions. Són els mateixos que callen quan a Madrid es paga el doble del que els toca i a Catalunya no ens arriba ni la meitat. Han de ser conscients tots vostès que el sentiment de greuge existeix i creix, i que la sensació que l'esforç del treball i dels impostos no es transforma amb millors serveis també existeix i també creix. Tenim uns trens gestionats pel Govern espanyol que no funcionen. Una política d'habitatge de l'Estat espanyol que no funciona, unes llistes d'espera en sanitat i dependència que són inassumibles i, a més, un creixement de la pressió fiscal que assumeix un treballador o un autònom, un petit empresari que no és proporcional als serveis que rep. I, si a més a més, hi sumem el dèficit fiscal de més de 20 000 milions d'euros que cada any paguen els ciutadans de Catalunya, que són fruit de l'esforç dels nostres treballadors i empresaris, que marxen a Madrid i que no tornen, com comprendran, de tot això, els ciutadans de Catalunya n'estan tips.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«L'any passat, la regularització més àmplia de la població estrangera que va fer el Govern espanyol la van fer a Catalunya. Segons les dades que vostès publiquen, el Govern espanyol, més del 40 % dels immigrants a Catalunya no treballen i molts d'ells han de rebre ajudes socials per poder viure. Hi ha escoles on l'alumnat nouvingut o de pares immigrants representa gairebé la meitat dels alumnes. Per exemple, en els últims anys i cada any a Vic s'incorporen entre 200 i 300 nous alumnes migrats un cop el curs ja està iniciat. No hi ha sistema educatiu que pugui digerir aquestes xifres, i menys si no hi ha els recursos per fer-ho. No hi ha aules d'acollida que permetin l'anivellament dels alumnes i el coneixement suficient de la llengua catalana i el conjunt del sistema educatiu se n'està ressentint. A la comarca del Vallès Occidental, una de les més poblades de Catalunya, el 50 % dels beneficiaris d'ajuts de menjador són nouvinguts. A ciutats com Rubí, Sabadell, Terrassa o Badia va entre el 55 i el 70 %. A la ciutat de Barcelona, entre el 45 i el 60. Però les classes populars i mitjanes que han tancat tota la vida, que han pagat impostos tota la vida, avui no reben els serveis públics que necessiten. El sistema ha gripat i és evident que cal també un model econòmic que reverteixi l'actual economia dels sous barats de la mà d'obra poc qualificada i que aturi l'empobriment en el que s'està expandint.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«¿Pero esta moción es pertinente, hablar de vivienda en este hemiciclo? Pues sí, es muy pertinente, porque, en materia de acceso a la vivienda, no sé qué creen, ¿qué vamos a mejor o a peor? ¿Qué creen que opina la ciudadanía que nos está viendo? ¿Vamos a mejor o a peor? Ahora ocupa el primer lugar del ranking de los principales problemas que considera que tiene la ciudadanía. ¿Consideran que vamos a mejor? Yo creo que la ciudadanía ha respondido con estas encuestas que ustedes mismos han recogido. Hace tres años, la vivienda era una preocupación que estaba mucho más atrás; hoy, ley de vivienda mediante, está en primer lugar. No es la primera vez que lo digo desde aquí y es una lástima, porque además se está perdiendo mucho tiempo -el Gobierno socialista y sus socios- en temas de vivienda. Demasiadas veces, para evitarse algún griterío de alguna asociación, entidad u organización, que saben hacer mucho ruido, se han dejado arrastrar por el quedar bien y no por el ir bien. Por ejemplo, actualmente, hay una inseguridad jurídica flagrante, es enorme. Hoy, es un vía crucis legal, normativo, jurisprudencial, saber cómo hay que aplicar la normativa en el ámbito del arrendamiento. Por ejemplo, en mi país, en Cataluña, es que es imposible; si no nos ponemos de acuerdo ni los expertos. Es más, como ahora los colegios profesionales de administradores y de agentes de la propiedad inmobiliaria, Cámara de la Propiedad Urbana, se han puesto de acuerdo en que no sabían ni cómo interpretar ni cómo aplicar todo este conjunto enorme de normativas que se contraponen unas a otras, han pedido al Govern de Illa que conteste unas preguntas porque no sabían cómo había que aplicar todo este conjunto de normas. La respuesta del presidente Illa también es antológica. Escuchen: eso es un tema jurídico y nosotros no estamos para responder eso, no sé.»