Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
675 declaraciones · página 15 de 23
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«Han pogut comprovar com al paquet de mesures que proposem van dues línies. En l'àmbit penal prioritzem la desocupació ràpida davant l'increment de les penes. També es proposa que la policia pugui desallotjar l'immoble ampliant l'abast del concepte de flagrància. Així mateix, també s'empodera la policia per tal que, si té notícia d'una ocupació, notifiqui els ocupants que poden ser desallotjats, encara que no compareguin al jutjat, podent-se celebrar el judici de manera immediata al jutjat de guàrdia. En l'àmbit civil, les mesures que proposem també van encaminades a reforçar les mesures cautelars en cas d'ocupació il·legal, introduint nous mecanismes en la Llei d'Enjudiciament Civil. Muchas gracias. Muy buenas tardes a todo el mundo. Hoy, cuando hablamos de okupaciones, nos alejamos completamente del movimiento social y político de los años sesenta, que hacía utilizar la K como símbolo contracultural para denunciar sistemas injustos y defender sistemas de organización alternativos. Hoy la okupación es solo una manera de acceder ilegalmente a una vivienda ajena sin autorización y sin pagar ningún alquiler.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la...
«Compartim amb la diputada Valido i també amb el diputat Legarda, que una llei necessària des del punt de vista humanitari no pot acabar tenint un efecte contrari al que es pretén assolir. No pot tenir un efecte pràctic que desprotegeix les persones menors. La llei s'acompanya d'una memòria econòmica que diu que es podran atendre les necessitats generals generades per la llei sense increment econòmic. Això senzillament és fals. Substituir un procediment de determinació de l'edat àgil per un altre de més garantista, però també més carregós, que es pot allargar, com dèiem, fins i tot anys, comportarà una sobrecàrrega de tot el sistema, ocasionant un greu perjudici, com dèiem, a persones concretes, a infants menors amb noms i cognoms concrets. Si el canvi de procediment de determinació de l'edat no s'acompanya dels recursos econòmics suficients per finançar els recursos humans i tècnics necessaris, els efectes de la llei seran contraris a l'objectiu de protegir els menors, i això des de Junts per Catalunya no ho podem acceptar. La Generalitat de Catalunya és responsable de la protecció, assistència i tutela dels menors. Per això, des de Junts avancem que si no es proveeixen els recursos econòmics necessaris i no es permet programar l'aplicació de la llei de forma que els serveis es puguin adaptar, si no es compleixen els compromisos que avui ens ha anunciat el senyor Bolaños, aquesta llei no tirarà endavant.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la...
«Insisteixo, avui no estem parlant d'immigració ni molt menys de criminalitat. Estem parlant dels drets dels nens i nenes en situació de desemparament. Concretament, les dues lleis objecte de l'esmena a la totalitat materialitzen el mandat de la Llei orgànica 8/2021 de Protecció Integral de la Infància. El mandat d'adaptar la legislació espanyola a les obligacions internacionals ja contretes per l'Estat. El que es fa en aquestes normes és reconduir la legislació en matèria de menors; els principis bàsics de la Convenció dels Drets del Nen de 1989, que és el referent primordial en matèria de menors migrants i, també, es recondueix la legislació espanyola, els dictàmens i resolucions del Comitè dels Drets dels Nens i també els principis i mandats acollits per les institucions europees en la mateixa línia. I que diu el dret internacional assumit per l'Estat en aquesta matèria? Doncs diu que el principi de primacia de l'interès del menor, la seva dignitat i els seus drets, i no la seva condició nacional, ha de ser el que ha de prevaldre i, per tant, és una obligació dels estats proveir als menors d'una protecció integral i salvaguardar de forma completa i efectiva els seus drets. Però no només això, l'edat no és només un criteri d'estructuració de la regulació en matèria de menors, sinó que el mateix Tribunal Constitucional, en base a l'article 10 de la Constitució, que fixa la dignitat de la persona i els drets que li són inherents com a fonament de l'ordre social, ha declarat que l'edat és una circumstància que integra el nucli essencial de la identitat de la persona i del seu estat civil, recollint la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, segons la qual l'edat d'una persona és un mitjà d'identificació i el procediment per determinar-la, incloses les seves garanties processals, insisteixo, incloses les seves garanties processals, és el que garanteix els drets derivats de la seva condició de menor. Per tant, des de Junts per Catalunya compartim totalment que s'estableixi un procediment de determinació de l'edat del menor per via judicial. És la via per incloure les garanties processals a les que es refereix el Tribunal Europeu de Drets Humans, és la via que permet preservar l'interès superior del menor i és allà on ens porta la jurisprudència internacional i la constitucional i, en definitiva, és de tota lògica, atenent a que del que es tracta és de l'estat civil de les persones, en aquest cas de l'estat civil, de les persones menors, evidentment.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que este Gobierno está sometiendo...
«Però si tot això no fos prou, a més a més, fins i tot els grans indicadors macroeconòmics que vostès sovint donen tanta importància, també hi ha símptomes que haurien de fer aixecar preocupacions entre el govern. Per exemple, malgrat tindre un increment en el producte interior brut i malgrat tindre la major recaptació tributària en els impostos dels últims anys, resulta que segueixen tenint l'endeutament públic més gran de tota la seva història. O, per exemple, malgrat aquesta bonança econòmica que sovint presumeixen, tenen una inflació que en els darrers cinc anys s'enfila fins el 20,2 %. Per tant, evidències de que hi hauria d'haver motiu de preocupació, fins i tot de reprovació en el propi govern. Ara bé, en aquest context, en aquesta realitat venen vostès, senyors del Partit Popular, a fer propostes com si no haguessin trencat mai un plat, com si no haguessin governat mai. Vostès, que són el màxim exponent d'aprofitar-se de les administracions públiques? Vostès que han recargolat la llei per perseguir i castigar els catalans. Vostès, que a causa de la seva manca de supervisió quan governaven, van acostar el col·lapse al sistema bancari, obligant a invertir desenes de milers de milions d'euros per tal de poder-los rescatar. Vostès, que a més a més, no van exigir cap mena de responsabilitat als gestors d'aquestes entitats bancàries. Vostès que quan governaven van gaudir mal venent-se les empreses públiques i privatitzant els serveis públics sense garantir-ne la necessària qualitat. Vostès que quan governaven van causar l'ingent increment del deute de les comunitats autònomes en escanyar-ne la seva gestió. Vostès que quan governaven van acarnissar-se, retallant la despesa pública per sobre del necessari durant la darrera crisi econòmica. Vostès, senyors del Partit Popular, venen avui aquí a donar-nos lliçons econòmiques amb aquesta moció.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I canvio de tema ràpidament. Aquests dos o tres anys estem observant una sèrie d'iniciatives de cooperació i estratègies comunes comercials, industrials, culturals, que reflecteixen un acostament notable entre Espanya i la Xina. Un apropament que ha comportat que la Xina s'hagi convertit en el quart soci comercial d'Espanya. Vostè, senyor ministre, s'ha mostrat especialment proactiu en enfortir aquestes relacions no només diplomàtiques, sinó també culturals i econòmiques. Però el règim xinès, doncs, lluny de realitzar cap canvi democratitzador, segueix utilitzant la seguretat nacional com a pretext per conculcar de forma sistemàtica els drets i les llibertats fonamentals. País on es produeixen detencions arbitràries i enjudiciament sense garanties de defensors de drets humans i activistes pels drets de les dones i col·lectius LGTBI, etcètera, on es sotmet durament a poblacions com la uigur, la kazaja. Diversos experts de les Nacions Unides s'han mostrat profundament preocupats per les polítiques del govern xinès dirigides a la destrucció també de llengües i la cultura de determinats grups ètnics com el tibetà. I pel que fa a Hong Kong, un dels centres econòmics, financers i productius més importants del món, que constitucionalment té reconegut un estatus polític propi, però que els darrers anys està patint del règim xinès. Escolti bé: una recentralització de les competències de l'autonomia, la imposició del xinès mandarí a les escoles, nombrosos episodis de violència policial aplicant aquesta llei de seguretat nacional, que va ser fa poc, fa pocs anys, instaurada pel líder vitalici Xi Jinping; centenars de detencions arbitràries, coerció de la llibertat d'expressió, il·legalització del partit independentista, empresonament de líders polítics opositors, l'anul·lació d'actes de diputats electes. Creu que és encertat, senyor ministre, adjectivar totes aquestes pràctiques com a pròpies d'un estat imperialista i autoritari? Espero que la resposta sigui que sí, senyor ministre.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. El grup popular avui ens porta a debat una proposició no de lle instant al Gobierno a exercir de manera efectiva i uniforme les seves competències en matèria d'immigració a tot l'Estat. Certament, senyor Tellado, tot el contrari del que pretenem des de Junts per Catalunya, amb la proposició de llei registrada conjuntament amb el Grup Socialista, conseqüència de l'acord signat el gener del 2024 en la negociació dels Reals decrets 6 i 8/ 2023. Però mirin amb perspectiva històrica, a nosaltres ens costa d'entendre la seva actitud i l'exagerada gesticulació del grup popular. I també ens sorprèn escoltar els apocalíptics auguris del president Aznar, aquell que al segle passat, en la intimitat, parlava català i amb aquell ridícul accent texà a l'altre costat de l'Atlàntic, el 2003. I és que mirin: un dels arguments que vostès fan servir per apel·lar a l'exercici efectiu i uniforme de les competències d'immigració per part de l'Estat és la Llei Orgànica 2/1986 de Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. Ens recorden a la part expositiva que el seu article 12 estableix quines són les funcions de la Policia Nacional i ens diuen que entre aquestes hi ha el control d'entrada i sortida del territori nacional d'espanyols i estrangers, així com les previstes en la legislació sobre estrangeria, refugi i asil, o l'extradició o l'expulsió i la immigració. Però saben que diu el mateix article 12 quan estableix les funcions exercides per la Guàrdia Civil? Doncs diu que una d'aquestes funcions és la vigilància del trànsit. Saben qui fa aquesta funció a Catalunya? Els Mossos d'Esquadra. Saben per què? Doncs perquè la tardor de 1997, un govern popular, encapçalat pel president Aznar i amb la M. 'punto' Rajoy de ministre, van transferir a la Generalitat la competència sobre trànsit. Una competència atribuïda a l'Estat per l'article 149.1. Sí, l'article 149.1, com les d'immigració. I saben com es va fer? Amb l'article 150.2 de la mateixa Constitució. El mateix que proposem utilitzar ara amb la immigració, el 150.2 que habilita l'Estat per transferir o delegar a les comunitats autònomes facultats corresponents a matèries de titularitat estatal, mitjançant una llei orgànica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el marco regulatorio contra la opacidad algorítmica y el estudio para la...
«Des de Junts defensem el desplegament immediat de la DSA i, també, de la Llei Digital de Mitjans Audiovisuals, però sense deixar de costat les comunitats autònomes, ans al contrari, delegant competències i funcions als organismes que tenen la capacitat de fer aquesta gestió com, per exemple, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Si ho fa a Bèlgica, atorgant competències en el seguiment i control dels mitjans audiovisuals a la zona flamenca o a la zona valona, per què no ho pot fer l'Estat espanyol? El que passa a Catalunya ho volem controlar a Catalunya. Ja ho portàvem com a esmena en la tramitació de la Llei General de la Comunicació Audiovisual a la legislatura anterior, quan teníem la mateixa empenta, però ens faltava aritmètica. Aquesta legislatura, com tothom sap, volem destinar la força que tenim a guanyar en autogovern i en recursos per al nostre país, que és Catalunya. Per això els hem presentat una esmena en aquest sentit. I la segona proposta de modificació de la iniciativa que presentem, té a veure amb labsència de control del si a les xarxes socials, de les grans plataformes digitals i els mecanismes de denúncia dels continguts inapropiats per als nostres nens i joves. Per fer possible aquest control, de nou necessitem de manera urgent desenvolupar el Reglament de Serveis Digitals. Del contrari, totes les propostes que fem, no deixaran de ser, com deia abans, un brindis al sol.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«En alguns casos, una dècada després d'alguns dels països de la Unió Europea. I en tot aquest context, què ha fet la Sareb com a instrument de l'Estat que té sòl i habitatge en propietat? Doncs ha fracassat estrepitosament per construir els Habitatges de Protecció Oficial en el sòl de la seva propietat. I per a mostra un botó. Agafem el recent projecte Viena, que havia de construir 3770 habitatges de lloguer. Resultat d'aquest projecte: ningú es va presentar a la licitació. Ningú. Cap oferta i, en conseqüència, zero habitatges. Per tant, és evident que la Sareb ha estat un instrument incapaç de mobilitzar els seus actius finançats amb recursos públics per transformar-los en Habitatges de Protecció Oficial i, per tant, d'alleugerir la pressió existent en el sector. Per això també us he de dir que no ens sorprèn gens ni mica. La Sareb és un instrument fet a imatge i semblança del govern de l'Estat i, per tant, un instrument lent, farragós administrativament i sovint opac en les seves decisions i amb el que és molt difícil posar-s'hi en contacte per part d'altres administracions. Per tot això, la importància d'aquesta Proposició de llei. Per això cal treure de les mans de la Sareb els actius que es puguin transformar en habitatge públic i per això cal que la Sareb retorni als ciutadans l'esforç que aquests van fer, destinant més de 64 000 milions d'euros de diners públics al rescat del sistema bancari. I per això ara, quan els bancs declaren quantitats enormes de beneficis, és el moment perquè la Sareb posi els seus immobles i solars a disposició de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments per tal que aquests puguin fer habitatge assequible. L'Estat espanyol ha estat incapaç fins ara de resoldre el problema d'habitatge. Deixem, doncs, que puguin actuar les administracions més properes als ciutadans. De fet, no serà gaire difícil que ho facin millor del que ha fet l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Bé, moltes gràcies presidenta. Moltes gràcies diputats del Parlament per ser avui aquí portant la veu del nostre país i en aquest cas fent-ho a través del seu parlament. Aquesta no és una Proposició de llei més i prou. No ho és. Aquesta proposició, malgrat arrancar en base al rescat bancari, es fonamenta en la situació extrema en què es troba l'habitatge i el fet que aquesta és una de les grans preocupacions dels nostres ciutadans. Una situació extrema que ho és, no pas perquè ho pensem uns quants i prou, sinó que ho és perquè ho pensen la gran majoria dels ciutadans. Fa 10 anys, només un 5,2 % dels ciutadans consideraven l'habitatge com el seu principal problema. Actualment, aquesta xifra s'ha multiplicat per set i ha pujat en el darrer barem fins el 34,1 %. Però a més a més, un anàlisi acurat de la situació actual de l'habitatge acredita que estem davant d'un problema de dimensions enormes, fruit de la desídia i l'abandonament durant dècades dels diferents governs de l'Estat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Des de Junts hem demanat que, a més dels antecedents de violència contra la dona d'un potencial agressor, es tinguin en compte en els protocols de valoració del risc, ja sigui en entorns policials o judicials, si hi ha hagut maltractament sobre els animals de família, perquè un home que ha fet mal a un animal de família té més predisposició a poder fer mal a la dona o als seus fills. Una dada que sempre ens fa especial mal és saber que hi ha hagut dones assassinades malgrat haver fet denúncia prèvia. Dones que el sistema no ha sabut protegir. Hi ha mesures també per analitzar i reforçar la protecció en aquest sentit, l'estadística ens diu que els dispositius electrònics de control de les ordres d'allunyament són eines de protecció fonamentals. La mesura 200 serveix per elaborar un pla de seguiment de l'efectivitat de les ordres de protecció que ha d'analitzar, entre d'altres coses, com optimitzar els dispositius de control telemàtic. Les dades reflecteixen que les agressions sexuals entre menors, també en casos de violència grupal, han anat a l'alça. I aquí vull fer una denúncia al projecte de protecció dels menors en l'àmbit digital, responia a una emergència, ¿encara està en fase d'avantprojecte i, per tant, trigarà mesos a ser una realitat¿ amb moltes mesures que inclouen que nosaltres vàrem proposar fa tres anys i a les quals no es va donar suport. El pacte apunta algunes de les mesures que s'hauran d'incorporar en aquesta futura llei. També es tenen en compte al pacte la prevenció o la sensibilització. Un de cada cinc joves no considera que la violència de gènere sigui un problema, malgrat que han estat formats en règim de coeducació. Aquesta serà feina a fer des de les comunitats autònomes en l'àmbit de les seves competències en educació. Revertir el mal que alguns continguts de les xarxes socials han fet entre el jovent.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la regularización de personas migrantes.
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. La senyora Belarra, diputada de Podemos, ens porta a debat aquesta proposició no de llei per instar el Gobierno a aprovar, en el termini de dos mesos, la regularització de totes les persones estrangeres en situació administrativa irregular que es trobessin a l'Estat l'1 de novembre del 2021. Mirin, més de dos mesos és el temps que fa que aquesta cambra té pendent de tancar l'informe de ponència de la proposició de llei conseqüència de la iniciativa legislativa popular promoguda per la societat civil, per a la mateixa finalitat, i a què tots han fet referència. Pensem des de Junts que voler resoldre la incapacitat per arribar a acords en la tramitació de la proposició de llei en marxa, mitjançant l'aprovació d'una iniciativa no vinculant, mitjançant aquesta PNL, en aquests moments és, no només innecessari, sinó fins i tot absurd. Però entenem el que fa la senyora Belarra, el que fa Podemos, ho ha explicat ella mateixa, és evidenciar el que hem vist a les reunions de ponència per a la regularització extraordinària i el que hem vist en totes les intervencions d'aquesta tarda. El que fa aquesta proposició no és res més que airejar la dificultat per a alinear en un sol posicionament els dos grups que conformen el Gobierno, perquè aquesta iniciativa avanci. PSOE i SUMAR ho veuen diferent, com tantes coses i com està quedant clar en tots els punts d'aquest ple. Aquesta divergència es fa encara més evident amb les dues esmenes presentades. La primera, la del PSOE, que com gairebé sempre és un vaya, vaya, digo, digo. O dit d'altra manera, puntada de peu a la pilota perquè vagi endavant sense arribar mai a l'àrea, no fos que marquessin gol. I la segona, la de SUMAR i els altres, per pujar la pressió, per prémer l'accelerador, amb aquella dita o amb aquell argument tan populista de papers per a tothom.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«I encara més, fixin-se bé, a nosaltres ens crida l'atenció que la justificació d'aquesta llei sigui també la d'adequar-se a diferents pronunciaments del Tribunal Constitucional que, mitjançant diverses sentències, com he dit, va advertir que la regulació imposada per la normativa de la Llei del sòl anterior no respectava la distribució de competències. Però el que s'està proposant, al nostre entendre, no és adaptar-se al règim de distribució competencial que s'havia vulnerat, que és el que hauria d'haver estat, sinó fer aquelles modificacions precises perquè ara el Tribunal Constitucional ja sí que ho tingui molt més difícil pronunciar-se en aquest sentit en una propera ocasió. És a dir, estem davant d'un perfeccionament i d'una sofisticació de la vulneració competencial. És un que surja el efecto sin que se note el cuidado. En definitiva, podríem estar d'acord, ho sap, senyora Vaquero, en propostes que avui formulen en aquesta proposició, però el que nosaltres defensem és que aquestes propostes es debatin i decideixin allà on toca, que és al Parlament de Catalunya i no aquí. La raó és ben lògica. A Catalunya tenim, la volem exercir i ho farem, competència exclusiva en aquesta matèria.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Bona tarda a totes les senyories. La nostra posició avui, com sempre, serà la de la defensa de Catalunya, la nostra gent, les nostres institucions i les nostres competències. I, per fer-ho, és necessari que s'impedeixi encotillar allò en què Catalunya té plena sobirania per cap norma que pugui néixer d'aquest Parlament. Aquesta proposició, de fet, tots ens hi hem referit. És bàsicament idèntica, excepte l'article 4, del projecte de llei de l'abril passat, projecte que va haver de ser retirat al darrer moment per manca de suport. I ja saben que Junts per Catalunya hi vam registrar una esmena a la totalitat. La nostra esmena feia únicament palesa la invasió de competències catalanes per la sempre infal·lible voluntat intervencionista estatal. Segur que saben que, cada cop que s'ha desenvolupat normativa específica sobre l'àmbit que ens ocupa, dites normes han estat objecte de dictàmens per part del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya. Dictàmens que han conclòs que els preceptes dictaminats vulneraven les competències de la Generalitat en matèria d'habitatge, d'urbanisme, d'ordenació territorial, així com de procediment administratiu en aquelles normes que són substancials, pròpies, regulades a l'Estatut d'autonomia català. Finalment, es va haver de substituir la regulació prevista i es va establir un nou marc normatiu en aquest àmbit i, novament, aquells canvis van ser sotmesos al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, i fins i tot el Tribunal Constitucional en va declarar parcialment la seva inconstitucionalitat. Aquell text parcialment inconstitucional que va ser incorporat al text refós, que és el que avui es porta a modificació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«I anant a la qüestió de la nacionalitat. Des de Junts, vist el tracte que l'Estat espanyol ha donat al poble sahrauí, ens fem la pregunta següent: per què pot estar interessat un sahrauí en obtenir la nacionalitat espanyola? Espanyola precisament. Doncs bé, ens ho preguntem perquè és la nacionalitat d'un Estat que els va abandonar el 1976. És la nacionalitat d'un Estat que els nega el dret a autodeterminar-se. És la nacionalitat d'un Estat que dona suport a les forces d'ocupació del Marroc. I és la nacionalitat d'un Estat que no respecta la legalitat internacional i els pronunciaments d'aquesta legalitat internacional respecte del poble sahrauí. Per tant, l'únic possible interès que hi veiem és que, en obtenir la nacionalitat espanyola, serien també automàticament ciutadans de la Unió Europea. I ni que sigui per aquest efecte utilitari, a més a més d'òbvies raons de justícia històrica, votarem a favor d'aquesta proposició. Així mateix, voldria plantejar alguns dubtes que ja s'han plantejat. La principal qüestió: tornarà a passar el que va passar el 2022, quan la PL es va prendre en consideració, però immediatament va ser guardada al congelador i no en vam saber res més? Perquè recordo que aquí l'obstacle no és menor, són els seus socis de Govern del Partit Socialista, senyors de SUMAR. Tenen alguna garantia que aquesta llei no quedarà aturada? No quedarà enterrada en un calaix? I encara més, en el suposat cas que no només es prenguin en consideració i hipotèticament s'aprovi, quina garantia hi ha que Espanya acabi complint fins i tot la llei aprovada? Ho dic perquè, com recordava la diputada Mariona Illamola en la seva intervenció, els beneficiaris del Reial decret de 1976 no van poder exercir els seus drets perquè Espanya, va considerar el Tribunal Suprem en una sentència molt recent de l'any 2022, havia abandonat el territori sahrauí. Literalment, el Tribunal Suprem deia: 'El Sáhara no puede ser considerado España a efectos de nacionalidad de origen, según el Código Civil'. Es pensen que ara la cosa anirà diferent? Disculpin, però continuo tenint els meus dubtes.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Molt bona tarda. La proposició de llei presentada és el mateix text que es va prendre en consideració el 14 de febrer de 2022, amb els únics vots discordants de VOX, que es va abstenir, i del PSOE que va votar en contra. Junts per Catalunya va votar a favor llavors i ho tornarà a fer ara, perquè és una iniciativa justa i que, encara que considerem insuficient per al poble sahrauí, creiem que s'ha de tramitar. Però el rellevant és que els seus socis de Govern, senyora Tesh Sidi, són els que van votar en contra i, per tant, el que avui es discuteix és, en certa part, una iniciativa retòrica o un experiment amb gasosa, i vostès ho saben, vostès ho saben. Perquè si per a vostès fos realment important la concessió de la nacionalitat espanyola als sahrauís, el primer que haurien d'haver fet és forçar els seus socis de Govern, no només a la presa en consideració, que no passarà, sinó que, en l'eventual cas que se superés aquesta presa en consideració, la PL, la proposició de llei, no es guardés en un calaix per sempre més. Per això, com va dir la diputada Mariona Illamola quan va intervenir el 2022, sorprèn que la iniciativa que avui passa com a proposició de llei no passi com a projecte de llei, com diu la lògica, ja que són socis de govern i, per tant, se suposa que tenen un programa de govern.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el fracaso de la política del Gobierno en materia de vivienda.
«Per altra banda, fan una proposta concreta sobre l'IVA. Home, ens agradaria una proposta global. Creiem que caldria una proposta global, no només un pedaç. En tot cas, respecte al foment de l'estalvi, els avals a la compra, nosaltres hi coincidim, hi estem d'acord. Finalment, respecte al tema de les ocupacions que, efectivament, a Catalunya és el problema més greu, que, no disculpin, no, a Catalunya és un problema greu i que, possiblement, no és extrapolable a d'altres parts que siguin del territori espanyol. M'agradaria comentar un dels efectes menys comentats respecte a les ocupacions i que, per a nosaltres, per Junts per Catalunya, suposa un greuge molt important no poder-hi donar solució. I és que les ocupacions impedeixen que les administracions catalanes i les entitats socials puguin gestionar habitatges que serien buits per destinar-los a famílies vulnerables, tal com permet la nostra llei pel dret a l'habitatge. Les meses d'emergència a Catalunya estan absolutament col·lapsades i aquells que segueixen fent i complint tots els protocols, les persones vulnerables que segueixen els protocols que se'ls dicta per part de l'administració, sovint es queden sense cap solució perquè els immobles que podrien ser adjudicats a les persones vulnerables legalment, estan ocupats il·legalment. Això, per nosaltres, és un problema greu i creiem que s'ha de revertir. Per això, per exemple, per aquest motiu, aquest és un dels motius, n'hi ha d'altres, ja ho abordarem, que justifica que es tramiti amb celeritat la llei contra les ocupacions que Junts per Catalunya fa poc hem registrat i, sincerament, esperem i els hi demanem, i estem oberts a totes les proposicions d'esmena que siguin necessàries per aconseguir el major i més ampli consens possible.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«I mirin, no sé si, com deia vostè, senyora Álvarez, el Tribunal Constitucional confirmarà el Suprem en la seva decisió de no aplicar l'amnistia al president Puigdemont. O no ho farà ? De veritat que no ho sabem. No ho sabem, però sí que sabem que la llei d'amnistia és un cavall de Troia democràtic per al règim del 78, i això per nosaltres és més important que les solucions penals per a les persones concretes també. També els he de dir, senyories del PP, que el deteriorament democràtic no és que el govern socialista negociï amb Junts, sinó que el deteriorament democràtic és que ho hagi de fer a Ginebra. I també ho és també un deteriorament democràtic que estiguem negociant que mentre estem negociant el senyor Marlaska ens pugui estar espiant amb Pegasus o amb Egobox. I vaig acabant. Vaig acabant. En el debat de la interpel·lació vàrem veure un Pimpinela entre Cayetana i Félix, entre Félix i Cayetana, de vergonya aliena. Vergonya aliena. Només els va faltar cantar la cançó Vivir sin ti, No puedo. Un enemies to lovers total, que comença amb: 'Sí, yo soy la noche, tú eres el día' i que acaba amb 'Vivir sin ti no puedo', perquè això mateix és el bipartidisme PP-PSOE. Aquest és el bipartidisme del règim del 78. Molta gesticulació, però quan la cosa es posa seriosa, diguin-los 155, 'Vivir sin ti, no puedo'. Els dos van al llit borratxos de patriotisme espanyol.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Voldria fer alguns comentaris de la intervenció que va fer ahir la senyora Álvarez. Senyor Belda, en aquest cas estic responent a la senyora Álvarez que, efectivament, com deia el diputat Legarda, va tenir un to molt diferent del que ha tingut vostè aquí, lamentablement. La senyora Álvarez es va referir a la tornada del procediment del president Puigdemont el 8 d'agost passat a Barcelona com la xarlotada de verano de un Houdini jodido. Molt graciosa la senyora Álvarez. El que li hem de dir és que la xarlotada va ser l'operació Gàbia per detenir-lo una operació fracassada i els que van resultar ferits van ser el senyor Sellent, el senyor Helena i el senyor Marlaska. Vostè, senyora Álvarez, també va retreure al senyor Bolaños que la llei d'amnistia sembla escrita amb els peus. El que li hem de dir és que no s'enganyi. No s'enganyi, la redacció no l'ha d'imputar, senyor Bolaños. La redacció actual de la llei d'amnistia és la que Junts per Catalunya va forçar votant el 30 de gener de l'any passat en contra d'una versió que d'Amnistia només en tenia el títol. I sí li dono la raó, el Tribunal Suprem ha decidit usurpar el lloc del legislador. Passar-se a tots els principis de l'Estat de dret pel forro. Derogar ad hominem l'amnistia i prevaricar, no aplicant la llei al president Puigdemont inventant-se, com diu el vot particular, una entelèquia sobre la malversació. I és que aquí, aquí a l'Estat espanyol, si hi ha algun responsable del deteriorament democràtic de l'Estat, aquest responsable és la toga nostra i la seva total i absoluta impunitat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«Gràcies, president. Suerte, Iñaki. Avui, el PP presenta una proposició no de llei, per tant, no vinculant, és important recordar-ho, amb un primer punt que demana estendre la vida útil de les centrals nuclears. Aquest és un tema que genera molta, molta polèmica i a Catalunya molta preocupació, perquè els catalans depenem molt més de la nuclear que els ciutadans de la resta de l'Estat. L'any 2024, les centrals nuclears van generar 52 000 gigawatts/hora d'electricitat, representant només el 20 % de la producció elèctrica neta de l'Estat. I diem només, perquè a Catalunya els tres grups nuclears, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, aporten més del 50 % del total de la generació d'electricitat. És a dir, un de cada dos catalans consumeix electricitat d'origen nuclear. En els últims anys, aquest percentatge s'ha anat mantenint, perquè la incorporació de les renovables no ha cobert l'augment de la demanda. Aquesta és la crua realitat, una realitat que no ens agrada. Però algú ens pot garantir que en tan pocs anys vista, a tants pocs anys vista, puguem tenir garanties, valgui la redundància, al 100 % per prescindir de la nuclear? Aquestes garanties ens les ha de donar el Govern del PSOE, que en altres ocasions nosaltres hem pogut comprovar que no era de fiar, que no havia complert amb les seves projeccions. I consti que nosaltres no estem a favor de perpetuar la nuclear, de cap de les maneres.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Per fer això, no ens cal aquesta nova llei. Per fer això, el que ens cal és erradicar-ne una altra de xacra, potser menys cridanera 'a priori', però igualment lesiva, una xacra que qui la pateix és Catalunya i tots els que hi viuen. Els parlo d'una xacra que ha esdevingut una malaltia crònica per al nostre país, aplicada per tots els governs espanyols, siguin de dretes o siguin d'esquerres. Una xacra que es diu espoli fiscal i que representa cada any un dèficit de 22 000 milions d'euros, o sigui, més del doble del pressupost del Departament de Salut català. O dit de forma senzilla, perquè tothom ho entengui, 2700 euros per cada habitant de Catalunya que venen a Madrid i no tornen mai. És evident que, si no es reverteix aquesta situació, si no es posa fi a l'espoli fiscal, és impossible que cap iniciativa legislativa tingui a Catalunya l'impacte que la seva ciutadania, i en aquest cas els professionals de la sanitat, es mereixen. Moltes gràcies. Gracias, presidenta.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Debatem en aquest punt la presa en consideració de la proposició de llei del Grup Popular sobre la violència en l'àmbit sanitari. Val a dir que des de Junts per Catalunya reconeixem i compartim la preocupació per la violència que pateix el personal sanitari en l'exercici de les seves funcions. I ho fem sabent que aquest fenomen no només posa en perill la seguretat dels professionals, sinó que també afecta la qualitat de l'atenció als pacients i, en conseqüència, el bon funcionament del sistema sanitari en el seu conjunt. El compromís de Junts per Catalunya en aquesta matèria està ben acreditat per la creació, l'any 2022, de l'Observatori per a Situacions de Violència en l'Àmbit Sanitari de Catalunya, una iniciativa implementada per la Conselleria de Salut catalana, liderada en aquell moment pel doctor Argimon. Un observatori que, en l'actualitat, compta amb una eina per a la notificació de casos de violència en el lloc de treball, per als professionals dels centres i serveis assistencials del sistema de salut del nostre país, Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Moltes gràcies, presidenta. Sovint, fer política pensant en la curta distància i el titular fàcil és el més agraït: requereix poc esforç i fins i tot pot ser àmpliament aplaudit en aquell moment. Però també sovint es fa evident que, passat el temps, d'aquest tipus de política no en queda cap resultat. Per contra, hi ha una altra manera de fer política, aquella en la que nosaltres creiem, segurament menys agraïda a la curta distància, però infinitament més efectiva en la defensa dels ciutadans i del nostre país: analitzar les propostes, escoltar els sectors afectats, aprofundir en l'estudi dels temes, contraposar allò que es consideri necessari, negociar amb qui tens al davant, mantenir la posició ferma i decidir en tot moment pensant en el país i la seva gent. Fa més de vuitanta dies que va començar el gruix de la tramitació d'aquesta llei que avui culminem -vuitanta dies-, i el que hem vist durant la tramitació d'aquesta llei recull perfectament aquestes maneres diferents de fer política: o pensar en la galeria i el titular de cada dia o pensar en el país. Alguns, quan avui s'acabi el Ple i quan d'aquí a uns quants dies es publiqui aquesta llei, no tindran absolutament res del que sentir-se'n orgullosos, res, no hi haurà res en la seva cistella. Per contra, la manera de fer de Junts per Catalunya haurà representat importants assoliments en sectors claus de la societat catalana. Per exemple, les 532 000 microempreses i pimes catalanes representen la columna vertebral del nostre teixit econòmic i empresarial, un 62,7 % del valor afegit brut de Catalunya i ocupen el 68,6 % de l'ocupació privada. Les 4450 cooperatives catalanes, que ocupen 41 000 treballadors, són el pilar fonamental de molts sectors econòmics i socials del país. Gràcies a Junts per Catalunya se'ls hi reduirà la pressió fiscal, reduint l'impost de societats per un valor de 2500 milions d'euros, fet que augmentarà la productivitat, facilitarà una major activitat empresarial i propiciarà un creixement de l'ocupació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Ahir, el ministre Bolaños retreia als diputats del PP que es rebolquin en el bulo, en la mentida, i, fins i tot, el ministre Marlaska els va reclamar als mateixos diputats del PP que demanin perdó per haver-nos acusat falsament. El que cal, el que demanem des de Junts per Catalunya és menys gesticulació i més coherència i que els que ara s'escandalitzen amb el que està fent el poder judicial es comprometin a reformar a fons el poder judicial, incloent -incloent- una inexcusable reforma per establir la responsabilitat penal dels jutges quan delinqueixen. I també considerem que aquests que ara es queixen tant del poder judicial i la seva actuació arbitrària han de prendre la responsabilitat i començar a donar exemple ells, perquè si es queixen de que els jutges es neguen a aplicar una llei com la llei d'amnistia, el primer que han de fer és assumir-la ells mateixos, assumir-la política i actuar en conseqüència. Moltes gràcies. Presidente, señorías, señor ministro. Como han dicho repetidamente, la propuesta del Gobierno para mejorar la eficiencia del Servicio Público de Justicia no es nuestra propuesta. La pretensión era mejorar el funcionamiento en este servicio de justicia, suprimiendo los juzgados unipersonales y agilizar procedimientos, eliminando retrasos innecesarios. Todo apunta a que vamos hacia una indeseable administrativización de la justicia, hacia una justicia más formalizada y alejada de los ciudadanos y sus necesidades. Los colegios de abogados ya han advertido de los perjuicios que esta digitalización, las videoconferencias y el cambio en la organización judicial, comportará para la presencialidad y la inmediatez de los juicios.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«I, dit això, i més enllà de la llei d'eficiència en el servei de la justícia, el que cal encarar és la legitimitat de la justícia. El que és prioritari és que la justícia deixi de ser hostatge d'una cúpula judicial que es nega a assumir el rol que, d'acord amb l'ordenament jurídic, li pertoca i, en canvi, intervé en la vida política, actuant amb parcialitat, amb arbitrarietat, amb dobles estàndards i, en definitiva, vulnerant els drets de tots nosaltres. Ho sabem molt bé els independentistes catalans que hem estat objecte de campanyes d'odi i d'estigmatització iniciades i guiades per aquesta cúpula judicial, unes campanyes d'odi que, per a vergonya de molts, han tingut un ressò irresponsable i malintencionat en la progressia espanyola, com vam veure, per exemple, la setmana passada en la intervenció de la portaveu de SUMAR a la subcomissió de discursos d'odi davant d'una persona víctima dels discursos d'odi com és Gonzalo Boye; o com vam veure fa dos anys, quan un portaveu d'un grup d'aquesta cambra, que ara es dedica a fer discursos sobre bulos, va utilitzar la porqueria fabricada pel jutge Aguirre per acusar-nos a nosaltres de connivència amb el Kremlin: ens va dir que érem els amics de Putin dues setmanes després de que Rússia envaís Ucraïna en el context emocional del moment, una posició que va aprofitar des d'aquesta mateixa tribuna el president del Govern per dir que coquetejàvem amb Putin.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«També hem aconseguit que finalment es creï el partit judicial de Sant Cugat. Però sobretot -sobretot-, com hem dit repetidament, la nostra línia vermella ha estat el manteniment de la justícia de pau com a òrgans judicials efectius i plenament integrats al poder judicial, i ho hem aconseguit. La justícia de pau es manté, la competència de Catalunya en justícia de pau no es toca, els jutges de pau no es toquen, les competències judicials dels 898 jutges de pau catalans no es toquen. En la tramitació d'aquesta llei, hi insisteixo, el nostre esforç ha estat per acostar la llei, massa corporativista i allunyada de la realitat, a un model de justícia proper als ciutadans i respectuós amb el territori. Senyories, hi ha un tòpic que he sentit dir aquí alguna vegada i que és fals, o que almenys s'ha demostrat fals en aquesta tramitació legislativa: és allò de que la pressió fa diamants. És mentida, perquè les presses i la pressió no fan diamants, i menys en una tramitació legislativa tan complexa com la que ens ocupa.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«President, senyories, senyor ministre... Com hem dit repetidament, la proposta del Govern per millorar l'eficiència en el servei públic de justícia no és la nostra proposta. La pretensió era millorar el funcionament en aquest servei de justícia suprimint els jutjats unipersonals i agilitzar els procediments eliminant retards innecessaris. Considerem que queda enfosquida, perquè tot apunta que anem cap a una indesitjable administrativització de la justícia, cap a una justícia més formalitzada i allunyada dels justiciables, dels ciutadans i de les seves necessitats. Els col·legis d'advocats ja han advertit dels perjudicis de la digitalització, de les videoconferències i del canvi en l'organització judicial que comportarà per a la presencialitat i la inmediació dels judicis. No volem una eficiència corporativa en interès només de jutges, de [#01.39] i de funcionaris; volem una eficiència que no sigui la de la millora del servei públic de justícia només per a aquests òrgans, per a aquests components del servei de justícia, sinó que també ho sigui per als ciutadans i per a tots els professionals de la justícia. Volem una llei que sigui eficient per resoldre els conflictes de la societat. Sobra Administració i falta una justícia propera als ciutadans. Per això, des del primer moment hem dit que calia retornar la llei a la societat, a la realitat territorial i lingüística, per exemple, fent que la llei reconegui les competències autonòmiques o afavorint que els procuradors passin a ser més cooperadors de l'Administració de justícia i puguin realitzar actuacions materials, per exemple, en l'execució de sentències.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Hem introduït també que es declari l'interès general d'un parell de recs del Pirineu i del Prepirineu que estaven pendents de les compensacions de la construcció del pantà de Rialb fot vint-i-cinc anys enrere, petits recs d'una zona amb despoblació. I tot això són els motius principals que ens han portat a donar suport a aquesta llei. I, en aquest sentit, nosaltres mantindrem el posicionament de les votacions que hem fet, tant respecte d'algunes esmenes concretes com respecte del conjunt de la llei. Moltes gràcies. ... o con transacciones que la ley incorpore elementos que para nosotros eran importantes. Primero, nos hemos asegurado el respeto a la competencia de Cataluña -a la ley catalana, para entendernos-, que tiene normativa propia, que haya un principio de subsidiariedad -a las enmiendas del PNV, por ejemplo, también se han referido y les daremos apoyo-, porque son políticas que hay que gestionar desde la proximidad, porque hay elementos de políticas sociales, de la producción agraria, de proximidad, etcétera. Hemos garantizado esto. Hemos intentado un equilibrio en algunas votaciones entre una burocratización excesiva y la necesidad de que haya lógicamente normas que impulsen y potencien la reducción de este desperdicio. En todas las leyes deberíamos meternos en la cabeza la necesidad de reducir la burocracia y la excesiva normativización. Un punto prioritario para nosotros es proteger a los pequeños agricultores de un exceso de burocracia que este proyecto generaba para ellos. Pero no solo esto, sino que criminalizaba muchas veces al pequeño agricultor o al productor en cuanto a decisiones que no les corresponden y que no controlan. Hay cosechas que el agricultor produce, porque es su trabajo, pero es la comercialización la que no le compra, la que no le acepta ese producto, a veces por motivos estéticos. Son decisiones que no controlan los pequeños agricultores, las microempresas o las pequeñas empresas agrarias. Esa burocracia, como digo, ese control, esa responsabilidad, hay que tenerlos en cuenta. Hemos conseguido la prohibición de comercialización de productos de aprovechamiento, pero que se excepcionen las entidades del tercer sector social sin ánimo de lucro, muy importante también.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«I amb altres acords col·laterals s'han introduït a la llei altres temes que també tenen la seva importància. Primer, el de la representativitat. Efectivament, es volia, a través d'una proposta del ministeri i del Grup Socialista que no agradava a ningú, introduir una situació transitòria per reconèixer organitzacions agràries a nivell de l'Estat que són representatives i que avui no tenen aquest reconeixement. I, al final, els grups petits -ja s'ha citat- ens hem hagut de posar a treballar i dialogar entre nosaltres per buscar una solució de mínims, que no ens acaba de satisfer a tots al cent per cent, però que serveix per evitar aquesta anomalia. I, per cert, senyora del PP, si tant els hi agrada la democràcia al camp, convoquin eleccions a les comunitats autònomes on governen i no les convoquen vostès, que és on s'han de fer les eleccions, al camp, a cada comunitat autònoma, perquè ha de representar la proximitat de la representativitat agrària. També s'ha insistit, s'ha parlat d'aquest tema d'introduir una modificació de la contractació en el tema dels temporers. Nosaltres hem votat a favor -sí, sí, és això, naturalment que sí-, i no per precaritzar ningú. La vida diària i la vida pràctica i la realitat de les coses no es pot gestionar des d'una posició ideològica intransigent. No volem precaritzar ningú, però el sistema de fixos discontinus és un fracàs de burocràcia, de lentitud i de problemes per als pagesos a l'hora de trobar personal, perquè, a més a més, hi ha escassesa de personal i, a més a més, és un personal majoritàriament estranger i molt volàtil, i, per tant, és un sistema que no funciona. No hi ha intenció de precaritzar ningú, però no volem que es mantingui un sistema que, sincerament, no funciona i que és un greu problema per als pagesos.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«... o amb transaccions que la llei incorpori elements que per nosaltres eren importants. Primer, ens hem assegurat que es respecti la competència de Catalunya i la llei catalana -per entendre'ns, eh?-, que té normativa pròpia, que hi hagi un principi de subsidiarietat -a les esmenes del PNB, per exemple, també s'hi ha fet referència, i hi donarem suport-, i perquè són polítiques que s'han de gestionar des de la proximitat, perquè hi ha elements de polítiques socials, de la producció agrària de proximitat, etcètera. Hem garantit això. Hem intentat un equilibri en algunes votacions entre una burocratització excessiva i la necessitat de que hi hagi, lògicament, normes que impulsin i que potenciïn la reducció d'aquest malbaratament. A totes les lleis ens hauríem de posar al cap la necessitat de reduir la burocràcia i l'excessiva normativització. Un punt prioritari per nosaltres ha estat protegir els petits agricultors d'una normativa que aquest projecte li generava un excés de burocràcia. Però no només el criminalitzava; criminalitzava moltes vegades el petit pagès o el productor de decisions que no li corresponen i que no les controlen. Hi ha collites que el pagès produeix, perquè és la seva feina, però que és la comercialització la que no li compra, la que no li accepta aquell producte, per motius estètics, de vegades, però són decisions que el petit pagès no controla. Hem tret els microempreses, però també les petites empreses agràries d'aquesta burocràcia, com dic, d'aquest control i d'aquesta responsabilitat. Hem aconseguit la prohibició de comercialització de productes d'aprofitament, però que s'excepcionin les entitats del tercer sector social sense ànim de lucre -molt important també.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«La Generalitat de Catalunya ja té una llei de malbaratament des de l'any 2020 -ja s'ha dit això per un portaveu anterior- i, malgrat això, com que aquesta causa és una causa que requereix actuar amb visió local, però és una causa global, és una causa europea i és una causa global, també té sentit que l'Estat espanyol tingui una llei de malbaratament. De fet, la Unió Europea promou que els estats impulsin la reducció del malbaratament. Bé, per tant, en aquesta llei nosaltres hem intentat amb les nostres esmenes, amb acords... Gracias, señora presidenta, señores diputados, señoras diputadas. Saludo también a las organizaciones que nos acompañan desde la tribuna, organizaciones agrarias y del ámbito social. Todas ellas han realizado aportaciones importantes para todos, para mejorar este texto. Comienzo con nuestro posicionamiento. Dentro de unos años faltarán alimentos en el mundo, esto lo sabe todo el mundo. Determinados especialistas dicen que esto pasara antes y otros dicen que esto ocurrirá después, por ello nosotros siempre venimos aquí a defender la necesidad de cuidar del sector productor de proximidad, de casa -los pescadores, agricultores y ganaderos-. Por cierto, señora portavoz socialista, lo último que esperaba era que felicitara al ministro por los acuerdos con la Unión Europea por el tema de la pesca, lo último que esperaba escuchar yo hoy aquí porque esos acuerdos son un desastre. En todo caso, tiene una gran importancia disponer de alimentos para la alimentación de las personas, y hay mucho desperdicio; se han dado cifras, que no voy a repetir, pero sí, desperdiciamos muchos alimentos, y esto no es ético ni es sostenible ni es eficiente. Hay que luchar contra el desperdicio alimentario, y luchando contra el desperdicio también luchamos contra la desigualdad y contra el cambio climático. Por tanto, es necesario educar, divulgar, promover, crear condiciones para que todos los actores, también los usuarios y las familias, contribuyan.»