Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
546 declaraciones · página 17 de 19
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«Gracias, presidente. Bona tarda, diputats i diputades. La cinquena vegada i la quarta d'aquesta legislatura que es presenta una proposició de llei sobre l'esclerosi lateral amiotròfica, aquesta vegada de part dels membres del govern espanyol i, en particular, del titular del Ministeri de Sanitat. Sembla que els ha agafat a tots una necessitat imperiosa i urgent de plantejar a cadascun de vostès, SUMAR, PSOE, Junts, PP, VOX i abans, la legislatura passada, Ciutadans, un projecte propi per protegir i ajudar els malalts d'ELA i els seus familiars. Al grup republicà ens sembla una idea excel·lent que es vulguin pal·liar els efectes i millorar les condicions de vida dels malalts i també dels familiars. Ja ho hem dit tantes vegades com n'hem tingut ocasió. Ens sembla una necessitat. Però tenim una sospita, senyories, i no ens ve gens de gust que la confirmin, i el debat d'avui precisament ho fa. Aprofiten aquesta necessitat per ser uns oportunistes, uns i els altres, i em sap greu que això sigui així. Mirin, amb què hi hagués hagut un sol text sobre el qual discutir i fer-ne un tràmit parlamentari n'hi hauria prou. No caldria substanciar un debat rere un altre, que el que acaba fent és allargar la posada en marxa de les solucions que reclama i que tant necessita el col·lectiu.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Lo que es de justicia, señora ministra, es que una España que tiene una deuda equivalente a su PIB nos quiera dar algunas lecciones de buena gestión a una Cataluña asfixiada no únicamente por culpa de los Gobiernos del PSOE, sino que aquí la bancada tan ocupada del Partido Popular tiene mucho que ver, porque a pesar de la asfixia económica y financiera del Estado español, a pesar de tener un Estado que nos va en contra y el boicot de España desde el procés, en los últimos diez años, el progreso de Cataluña ha quedado claro: del 22 % en 2014 al 9 %, 3 puntos menos que la media estatal y acercándonos a la Unión Europea. Exportaciones de 60 000 millones de euros en 2014 a 100 000 millones hoy; inversión extranjera, de 3000 a 6400 millones de euros. ¿Qué quiere decir? Sin calculadora, pues que hemos doblado las cifras. Como tenemos más inversión en R+D+I y en cultura, casi un 2 % si se hubiese aprobado el presupuesto que presentaba este año la Generalitat de Catalunya. Se han revertido los recortes salariales en la Función pública y se han incorporado 33 000 nuevos sanitarios y 18 500 nuevos docentes. La Generalitat pagaba las facturas, lo digo porque este mantra de los gobiernos independentistas donde las facturas se pagaban a más de cincuenta días, no; hoy, con nuestros gobiernos, a menos de treinta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«És per això que aquell PSC, un PSC catalanista, a diferència, evidentment, d'aquest que tenim avui tan sucursalista, reclamava un millor finançament. I ho feia per Catalunya, des del federalisme simètric que reclamava l'enyorat Pasqual, enyorat no, és a dir, l'enyorem, en tota la seva vivacitat, Pasqual Maragall. L'evidència que Espanya no acceptaria mai ni federalisme ni un finançament just per Catalunya, ni tan sols respecte a l'estatut aprovat per la ciutadania catalana, va fer que molts o que una gran part dels polítics del PSC vinguessin a les files de l'independentisme, des d'Ernest Maragall fins a Joan Ignasi Elena. Senyora ministra, el que sí és de justícia és que d'una Espanya que té un deute igual al seu PIB ens vulguin donar algunes lliçons de bona gestió a una Catalunya que està asfixiada, no per culpa únicament dels governs del PSOE, sinó que, aquí, la bancada tan extremadament ocupada del Partit Popular hi té molt a veure. Perquè, malgrat la seva asfíxia econòmica i financera de l'estat espanyol, malgrat tenir un estat que ens va a la contra i no a favor, malgrat, deixi-m'ho dir així, el boicot d'Espanya d'ençà del procés, el progrés de Catalunya en els darrers 10 anys és indubtable. Atur: del 22 % el 2014 al 9 % actual, 3 punts menys que la mitjana, en aquest cas, estatal, i apropant-nos a nivells de la Unió Europea. Exportacions: de 60 000 milions d'euros el 2014 a 100 000 milions d'euros avui. Inversió estrangera: de 3000 milions d'euros a 6400 milions d'euros. Això què vol dir? Sense calculadora, que hem més que doblat. Igualment, hem doblat la inversió en R+D+I i en cultura, gairebé arribant al 2 % si se'ns hagués aprovat el pressupost que enguany presentava la Generalitat de Catalunya. S'han revertit les retallades salarials en la funció pública i s'han incorporat 33 000 nous professionals sanitaris al sistema i 18 500 nous docents. La Generalitat pagava les seves factures. Ho dic perquè aquest mantra de el govern o els governs independentistes, fixi'ns, els últims 10 anys, les factures es pagaven a més de 50 dies. Avui les paguem a menys de 30.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Antes de terminar con esta primera intervención, vicepresidenta, quisiera hablarle del acuerdo de investidura. Un acuerdo entre su partido y el mío, entre el PSOE y Esquerra Republicana, porque ahí la financiación tuvo un peso muy relevante. De hecho, la cancelación de los 15 000 millones de euros es un buen ejemplo de ello. Pero ese acuerdo, señora Montero, también recoge un mecanismo bilateral entre el Gobierno del Estado y el de la Generalitat para abordar una financiación justa -repito- una financiación justa para Cataluña. Nuestra propuesta está sobre la mesa, es una propuesta rigurosa, trabajada, con un análisis jurídico extenso y también es una propuesta que está abierta a la negociación, evidentemente. Ahora, como decía, falta saber cuál es su propuesta. De momento, propuestas suyas no hemos visto. Nosotros hemos hecho la nuestra, hemos cumplido con nuestro trabajo, hemos hecho los deberes, tenemos el acuerdo con la ciudadanía catalana y lo cumplimos. Ustedes tienen un acuerdo con nosotros y espero que también lo cumplan. Aprovecharé los cuarenta segundos para pedirle que le traslade, si es posible, al presidente Sánchez la siguiente información. Le voy a dar un dato. Al principio ya le decía que en la comparecencia de esta mañana el presidente se ha equivocado, es evidente. En el 2023, el año pasado, la Generalitat de Cataluña ejecutó un 86 % de la inversión presupuestaria. Esto lo hizo el Gobierno de Pere Aragonès. Por cierto, ahora que hablamos de datos, solo un 56 % es la ejecución del Estado en Cataluña en el periodo 2015-2022. ¿Saben qué significa eso? Son 26 puntos menos que la media de la Generalitat. Con todo ello, vicepresidenta, voy a escuchar con atención qué piensa hacer ante esta situación injusta para Cataluña y, sobre todo, para los catalanes y las catalanas. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Voy a hacer un apunte, vicepresidenta, con respecto a la comparecencia de esta mañana del presidente en que ha salido este tema. Déjeme decirle que esto es tan escandaloso que el 64 % de la ciudadanía de Cataluña, eso quiere decir casi dos tercios, independentistas o no, la ciudadanía -nosotros no distinguimos entre unos y otros- quiere que Cataluña, o mejor dicho, la Generalitat de Catalunya recaude y gestione todos los tributos que se pagan en Cataluña. Es decir, la soberanía fiscal de Cataluña es hoy en día un consenso en mi país, es un gran consenso. Solo un 8 % de la ciudadanía catalana es partidaria de mantener el sistema de financiación actual. El consenso de país está en un modelo en el que la Generalitat lo recaude todo y luego efectúe las transferencias correspondientes al Estado por los servicios que presta en Cataluña en concepto de reequilibrio territorial. Ese es el consenso, algo que suena sencillo. Es eso lo que el candidato Illa o su delegado en Cataluña plantea como un privilegio. Yo, con toda la humildad del mundo, me pregunto: ¿qué privilegio, de qué privilegio estamos hablando? ¿Cómo puede optar a ser presidente de Cataluña alguien que está en contra de que Cataluña recaude y gestione sus propios impuestos? (Aplausos). ¿Cómo es posible que alguien quiera llegar a ser presidente de Cataluña cuando no quiere reclamar una financiación que permita que Cataluña cuente con servicios públicos e infraestructuras, un Estado del bienestar y una economía que esté a la altura de su capacidad productiva y económica?, ¿cómo es posible? ¿Cómo puede optar alguien a ser presidente de Cataluña cuando prefiere que el Estado cuente con dinero para hacer carreteras y trenes de Madrid al resto del territorio y que Cataluña no tenga dinero para hacer frente a las necesidades de su gente? Señora vicepresidenta del Gobierno español, ya que la propuesta del PSC para la financiación de Cataluña no es más que la que hace usted -ojalá me equivoque, pero me parece que es esta-, le preguntamos entonces: ¿cuál es la propuesta de financiación del Partido Socialista Obrero Español para Cataluña? En materia de financiación, la propuesta de Esquerra hasta que no consigamos la independencia de nuestro país es clara, es algo diáfano, transparente, público. ¿Cuál es la propuesta del PSOE?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Abans d'acabar aquesta primera intervenció, vicepresidenta, també parlar-li de l'acord d'investidura. A l'acord d'investidura entre el seu partit i el meu, entre el PSOE i Esquerra Republicana, la qüestió del finançament va tenir un pes extremadament rellevant. De fet, la cancel·lació dels 15 000 milions d'euros n'és un bon exemple, però aquell acord, senyora Montero, també recull un mecanisme bilateral, un mecanisme bilateral entre el govern de l'Estat i el govern de la Generalitat per abordar un finançament just, repeteixo, un finançament just per Catalunya. La nostra proposta està sobre la taula. És una proposta rigorosa, treballada, amb un extens anàlisi jurídic i també una proposta oberta, òbviament, a la negociació. Òbviament. Ara, com li deia, ens falta saber quina és la seva, de proposta. De moment, propostes seves, no n'hem vist. Nosaltres n'hem fet una. Hem fet la feina, tenim un acord amb la ciutadania catalana i nosaltres el complim. Vostès en tenen un amb nosaltres. Esperem que també el compleixin. I aprofitaré aquests 40 segons per demanar-li si és possible que li traslladi al president Sánchez aquesta dada que li donaré, perquè m'ha semblat que avui, com li deia al principi, en la compareixença d'aquest matí, jo crec que el president, crec no, és a dir, és evident que s'ha equivocat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Això, que sona senzill, és el que el candidat Illa, el seu delegat a Catalunya, planteja com a privilegi. I jo, amb tota la humilitat del món, em demano, però quin privilegi? De quins privilegis parlem? Com pot optar a ser president de Catalunya algú que està en contra que Catalunya recapti i gestioni els seus impostos? Com és possible? Com és possible que algú vulgui optar a ser president de Catalunya quan no vol reclamar un finançament que permeti que Catalunya pugui comptar amb uns serveis públics, amb unes infraestructures, amb un estat del benestar, amb una economia a l'alçada de la seva capacitat productiva i econòmica? Com és possible? Com algú pot optar a ser president de Catalunya quan prefereix que l'Estat tingui diners per fer carreteres i trens de Madrid a arreu, a que Catalunya tingui diners per fer front a les necessitats de la seva gent? Per això, senyora vicepresidenta i ministre d'Hisenda del govern espanyol, ja que la proposta del PSC sobre finançament de Catalunya no és més que la proposta que farà vostè, o no, tant de bo m'equivoqui, i el govern d'Espanya per Catalunya, li demanem: quina és la proposta de finançament que el Partit Socialista Obrer Espanyol té per Catalunya? La proposta d'Esquerra, mentre no assumim la independència del nostre país, és clara. No només és clara; és diàfana, és transparent, és pública. Quina és la proposta del PSOE?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«En definitiva, donarem suport a la present iniciativa perquè és oportuna, perquè és necessària, i seguirem treballant per anar més enllà en la defensa dels interessos de la ciutadania contra els abusos usurers de les grans entitats bancàries. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas. Para ponerles en contexto, la crisis financiera de 2008 trajo al PSOE y luego al Partido Popular al llamado rescate bancario. Tras la excusa de que no nos podemos permitir una quiebra del sistema financiero, los dos grandes partidos españoles llevaron a cabo una inyección masiva de dinero público a la banca española. En total, y bajo el eufemismo de la reestructuración bancaria y según el informe oficial, se transfirieron más de 120 000 millones de euros en forma de ayudas a la recapitalización. Pero, atención, la mayoría de este dinero era dinero público. Tras esta operación, el rescate bancario no se ha devuelto de forma íntegra y, según el Banco de España, hay 60 000 millones de euros que no se pueden recuperar. A pesar de ello, la banca sigue sin devolver este dinero a la ciudadanía, y hay miles de personas que están en manos de la usura bancaria. Se lo voy a recordar, mientras el Estado español salvaba a la banca regalando millones de euros del erario público y diciendo que no había alternativa, había decenas de miles de familias que perdían su casa y miles de pequeños empresarios no podían afrontar los gastos bancarios por el estallido de la crisis financiera. Todos ellos, nosotros, en definitiva, éramos quienes realmente no teníamos alternativa.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«Per tant, hi estem totalment d'acord. A partir d'aquí, si aquesta iniciativa aconsegueix prosperar, caldria garantir que aquests recursos es transferissin a les administracions competents en aquestes matèries per poder fer polítiques efectives al respecte des del territori on s'ha de fer. I en aquest sentit, Esquerra Republicana ha inclòs reiteradament en els seus programes electorals i ha treballat en aquesta Cambra per fer permanents els impostos a la banca i a les energètiques, per garantir que aquests tributs, que han de ser efectius, però també són exemplificadors, esdevinguin la punta de llança d'una nova fiscalitat més justa i que permeti finançar adequadament les polítiques de transformació verda i la garantia de drets com l'accés a un habitatge digne. De la mateixa manera, hem estat i seguirem sent tan combatius com els que més en la defensa de la recuperació de l'impost als dipòsits bancaris dissenyat per la Generalitat de Catalunya i que va ser boicotejat pel govern del Partit Popular, però que encara el govern del PSOE no ha corregit.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Per posar-nos en context, la crisi financera de l'any 2008 va portar el PSOE primer i el Partit Popular després al conegut com a rescat bancari. Rere l'excusa de 'no ens podem permetre una fallida del sistema financer', els dos grans partits espanyols van realitzar una injecció massiva de diners públics a la banca espanyola. En total, i sota l'eufemisme de la reestructuració bancària i segons l'informe de fiscalització oficial, es van transferir més de 120 milions d'euros en forma d'ajuts en recapitalització. Però, atenció, la majoria d'aquests diners eren diners públics. Després d'aquesta operació, el rescat bancari no ha estat retornat íntegrament i, segons el Banc d'Espanya, hi ha 60 000 milions d'euros que són impossibles de recuperar. Tot i això, mentre la banca continua sense fer aquest retorn a la ciutadania, encara hi ha milers de persones en mans de la usura bancària. Per fer recordatori: mentre l'Estat espanyol salvava la banca regalant milions d'euros de l'erari públic dient que no hi havia alternativa, desenes de milers de famílies perdien casa seva, milers de petits empresaris no podien fer front a les despeses bancàries degut a l'esclat de la crisi financera. Elles, ells, en definitiva, nosaltres, érem els qui realment no teníem alternativa.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Digámoslo claramente, la política pasada por un debate que mete en el centro a la corrupción se nos deshace en las manos, se nos va a girar en nuestra contra. Eso quiere decir que va a crear más desconfianza. Cuando la gente deje de votarnos, cuando la gente deje de escucharnos, recuerden estas sesiones de los miércoles aquí. Todo esto tiene costes y algunos se han pagado. Por ejemplo, ¿quién se acuerda del pobre señor Casado, que intentó ser contundente y el PP le dio la patada? El señor Pedro Sánchez ha dicho caiga quien caiga, perfecto, caiga quien caiga. Por tanto, señor Pedro Sánchez, señores del Gobierno, piensen también en quienes ahora son candidatos a las elecciones y fueron ministros durante la pandemia. Todo el mundo va a tener que explicar muchas cosas. Acabo. La corrupción, señorías, genera dos tipos de monstruos, el cínico y el fanático. La corrupción, repito, genera dos tipos de monstruos, el cínico y el fanático, y esto se traduce en la realidad. Por ejemplo, en el caso de los Gobiernos autonómicos se dan la mano; en los Gobiernos PP y VOX los cínicos y los fanáticos desfilan de la mano perfectamente. Evidentemente, no todo el mundo es igual frente a la corrupción, no todo el mundo responde igual, pero el debate sobre la corrupción que mantienen de forma convulsa y reiterada PP y PSOE nos lleva cuesta abajo y nos aleja de los ciudadanos y del interés general. Muchas gracias.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Diguem-ho ben clar: la política passada per un debat que posa en el centre la corrupció se'ns desfarà a les mans, se'ns girarà en contra. Això vol dir que crearà més desconfiança. Quan la gent ens deixi de votar, quan la gent ens deixi d'escoltar, recordin aquestes sessions dels dimecres aquí. Tot això té costos, i alguns s'han pagat; per exemple, qui se'n recorda, del pobre senyor Casado, que va intentar ser contundent i el PP li va donar la puntada de peu? El senyor Pedro Sánchez ha dit: 'caiga quien caiga'; perfecte, peti qui peti. Però, per tant, senyor Pedro Sánchez, senyors del Govern, pensin també en aquells que ara són candidats a les eleccions i van ser ministres durant la pandèmia. Tothom haurà d'explicar moltes coses. Acabo. La corrupció, senyories, genera dos tipus de monstres: el cínic i el fanàtic. La corrupció, repeteixo, genera dos tipus de monstres: el cínic i el fanàtic. I això es tradueix a la realitat. Per exemple, en el cas dels governs autonòmics, es donen la mà. En els governs PP-VOX, els cínics i els fanàtics desfilen de la maneta perfectament. Evidentment, no tothom és igual davant la corrupció; no tothom respon hi respon igual. Però el debat sobre la corrupció que mantenen de manera convulsa reiterada PP i PSOE ens porta pel pedregar i ens allunya dels ciutadans i de l'interès general. Moltes gràcies.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«En fin, otra palabra que han degradado es unidad, la unidad de España que siempre tienen ustedes en boca, pero, como decía el presidente Aragonés, hoy aquí en Madrid: La unidad de España no la creó Dios. Claro, señores del PSOE, ustedes también son responsables de esto porque, de algún modo, ustedes articulan lo que se denominan los partidos de Estado. Les voy a recordar una cosa, ¿se acuerdan ustedes de Juan Guerra, se acuerdan de Naseiro? Juan Guerra, Naseiro, contigo empezó todo. ¿No han aprendido nada desde Juan Guerra y Naseiro? Me he ido a la arqueología, me he ido al pasado. Los más jóvenes no saben quiénes eran ni Naseiro ni Juan Guerra. Hay una frase italiana que a mí me gusta mucho que dice: siamo en alto mare. Retengan esa frase: siamo in alto mare. ¿Qué significa esta frase, señorías? Significa que estamos en zona de riesgo. Mientras Europa vive un momento bastante incierto, con nubarrones bélicos a la vista, ustedes, señorías del PP y del PSOE, se dedican a darse tortazos con la corrupción. Koldo-Ábalos versus novio-Ayuso, y seguimos. ¿Realmente estamos preparados por si Putin llega a las puertas del Estado? En este debate todo vale. Se mezcla la categoría con la anécdota, los hechos probados con las insidias, los datos con las conjeturas. La política -supongo que no descubro nada- para muchos ciudadanos, hoy en día, en este hemiciclo, apesta, y debo felicitar a los diputados y diputadas de los grandes grupos porque, en fin, ustedes lo han conseguido. Podían pensar un poco en que los efectos de esta situación nos acaban dañando a todos.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Per cert, com que a mi m'agrada analitzar el seus referents, senyories de la dreta, he vist que han perdut molt amb els anys, perquè hi va haver una època que tenien vostès com a referent internacional Margaret Thatcher -bé-, i ara tenen Javier Milei. Carai, quin viatge, eh? De Thatcher a Milei és, diguem, una cosa que fa pensar que potser alguns han perdut el nord, no? En fi, una altra paraula que han degradat és la de la unitat, la unitat d'Espanya, que sempre se la posen a la boca. Però, com ha dit avui el president Aragonès, aquí a Madrid, la unitat d'Espanya no la va crear Déu. Però, és clar, senyors del PSOE, vostès també són responsables de tot això, perquè, d'alguna manera, vostès articulen el que es diu 'els partits d'estat', no? Els recordaré una cosa: se'n recorden, de Juan Guerra?; se'n recorden, de Naseiro? Juan Guerra, Naseiro, 'contigo empezó todo'. No han après res des de Juan Guerra i de Naseiro? Me n'he anat a l'arqueologia; me n'he anat al passat, eh? La gent més jove no sap qui era Naseiro ni Juan Guerra.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué sistema de financiación prevé el Gobierno español en los próximos años para Cataluña?
«Sí, gràcies, vicepresidenta. Ha estat molt clara. Gràcies per explicar també tan clarament el posicionament del PSOE, que entenc que és el posicionament del PSC. Ara ja tota la ciutadania del meu país, tota la ciutadania catalana, ja té clar que el PSC és la garantia del manteniment de l'espoli fiscal a Catalunya. El model fiscal del PSC a Catalunya és mantenir aquest infrafinançament crònic, l'espoli fiscal i l'ofegament de les nostres polítiques socials. En definitiva, senyora vicepresidenta, el model de finançament del PSC i del candidat Illa és que la ciutadania de Catalunya continuï pagant i continuï callant. Moltes gràcies. Gracias, vicepresidenta, ha estado muy clara. Gracias por explicar tan claramente el posicionamiento del PSOE, que entiendo que es el posicionamiento del PSC. Ahora ya toda la ciudadanía de mi país, toda la ciudadanía catalana tiene claro que el PSC es la garantía del mantenimiento del expolio fiscal en Cataluña; el modelo fiscal del PSC en Cataluña es mantener esa infrafinanciación crónica, el expolio fiscal y el ahogo de nuestras políticas sociales. En definitiva, señora vicepresidenta, el modelo de financiación del PSC y del candidato Illa es que la ciudadanía de Cataluña continúe pagando y continúe callando. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la rendición de cuentas por las negligencias cometidas...
«Els ho dèiem l'altre dia, un dels requeriments per fer més eficaços els protocols, més enllà de com els articulem, de si ha d'haver-hi denúncia prèvia o no, que això és una de les coses que figuren a l'esmena que ens ha fet arribar SUMAR, és que la por que es té a les represàlies, que la por que es té a les conseqüències de la denúncia de la violència en els àmbits laborals, no sigui l'element que faci que resulti que a les nostres institucions no hi ha violència. No, no, el que no hi ha són denúncies. No és que no hi hagi violència. I aquesta és una de les coses fonamentals que volem arreglar amb aquesta moció, i també amb la interpel·lació. I com es fa? Fent-ho aflorar al coneixement públic i posant mesures concretes de resolució d'això. Mesures concretes que, més enllà de l'exposició de motius, tenen a veure... són quinze punts, ja els dic que és possible que a través de la transacció amb el PSOE els tres darrers quedin modificats i el cinquè queda modificat per l'admissió de l'esmena de SUMAR i encara també el punt setzè.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la rendición de cuentas por las negligencias cometidas...
«Bona tarda de nou, diputades i diputats. La moció d'avui és la conseqüència de la interpel·lació urgent que vam fer la setmana passada a la ministra de Ciència, Innovació i Universitats sobre les condicions, els protocols, els procediments que se segueixen en el tractament d'assetjaments o de violències masclistes en el si del CSIC, del Consell Superior d'Investigacions Científiques, i d'altres instituts dependents. He de dir que la discussió respecte a la interpel·lació va tenir el to que considerava adequat i es va arribar a un acord amb la ministra, que entenc que fa que aquesta moció sigui fàcil d'aprovar. S'han presentat esmenes i n'han presentat tant des del Grup de SUMAR com des del Grup del PSOE, i amb tots dos grups hem tingut una bona entrada a poder-ho negociar. Cal dir, per tant, que les de SUMAR han estat incorporades les dues íntegrament, i respecte a les que planteja el PSOE, estem pendents que acabin de dir la redacció, però la intenció d'aquesta diputada, igual que en el moment de presentar la interpel·lació urgent, és una intenció d'ajudar les treballadores i els treballadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques a exercir la seva feina amb seguretat, amb tranquil·litat, amb confiança en l'Administració pública i veient tots els seus drets fonamentals respectats.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la adopción de medidas para garantizar unas condiciones de jubilación digna de...
«En segundo lugar, la solución la comparten desde el señor Enrique Santiago, que nos hablaba de la solución -a ver, le recuerdo que está en el Gobierno y que, por lo tanto, me parece que tendríamos que convencer al PSOE de su solución que, por cierto, compartimos-, pero, claro, lo curioso del caso es que, incluso, lo considera VOX. Así que, Gobierno, si VOX, SUMAR, Podemos, BNG, PNV, Bildu y Esquerra estamos de acuerdo, quizá tenemos razón, por pura casualidad, pero igual tenemos razón. Con lo cual, visto que el literal de todas las enmiendas es casi una redacción idéntica, estaría bien que hicieran recepción de esta redacción idéntica y estaría bien que transformaran el trabajo parlamentario en gubernamental, porque incluso tienen el instrumento, a través de un real decreto ley se articularía esta solución Por lo tanto, no voy a aportar nada porque es que ya lo han aportado las personas que se encontraban con este problema. No voy a aportar nada. La aportación se ha hecho desde la extrema derecha hasta la extrema izquierda, así que no aportaré nada, excepto que diré que el tiempo se acaba y cada mes que pasa hay más gente en esta situación.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la adopción de medidas para garantizar unas condiciones de jubilación digna de...
«Diputadas, diputados. Gracias, presidente. Compañeros diputados y diputadas, lamento decir que hoy no voy a aportar mucho porque lo más relevante que me ha parecido de toda la tramitación de esta iniciativa ha sido comentado ahora mismo por la diputada del Partido Nacionalista Vasco. Y es que, curiosamente, excepto en el caso del PSOE, el resto de enmiendas contienen la misma solución que tiene que ver con esa pasarela hacia el RETA para poder cobrar las jubilaciones necesarias y para que no estén vinculadas a condiciones de vulnerabilidad. Son sorprendentes tres elementos que significan o ejemplifican lo que sucede muchas veces cuando se está en la oposición o en el Gobierno. Veamos, este tema se está envenenando desde hace mucho tiempo, hace mucho tiempo que las asociaciones creadas ad hoc de profesionales que compartían el mismo problema nos han puesto en conocimiento a los grupos políticos de cuál era la solución. Hace mucho tiempo que esta pasarela para los anteriores del 1995 al 2005, específicamente, con una mirada más diversificada y el resto relataban que consideraban que habían sido engañados por las mutuas. Hace mucho tiempo que sabemos que esto antes o después estallaría, pero nadie ha dado respuesta. Y ahora lo que nos plantea el grupo principal de la oposición es crear una comisión. De entrada, el mismo comentario que he hecho a los diputados encargados del tema lo hago en la Cámara: Por favor, pónganse de acuerdo. Porque me parecía algo bueno que fuéramos capaces de encontrar un acuerdo que todos pudiéramos votar a favor, básicamente porque las personas afectadas, los y las profesionales de la abogacía y la procura, sepan que nos hemos puesto en marcha, porque estamos hablando de su futuro y porque cada mes que pasa hay más gente que ve estas ignominias de pensiones. esto en primer lugar.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la adopción de medidas para garantizar unas condiciones de jubilación digna de...
«D'entrada, el mateix comentari que he fet als diputats encarregats del tema el faig a la cambra: si us plau, posin-se d'acord, perquè em semblaria una bona cosa que fossin capaços de trobar un acord que tots poguéssim votar a favor. Bàsicament perquè les persones afectades, les professionals i els professionals de l'advocacia i de la procura afectats per això, sàpiguen que hem posat fil a l'agulla, bàsicament perquè estem parlant del seu futur i bàsicament perquè cada mes que passa tenim més gent abocada a la percepció d'aquestes ignomínies de pensions. Això en primer lloc. En segon lloc, si és que la solució la comparteixen des del senyor Enrique, que ens explicava el senyor Santiago fa una estona quina era la solució... Perdoni, li recordo que estan al Govern. I, per tant, a mi em sembla que haurien de convèncer al PSOE de la seva solució, que per cert, compartim. Però és clar, és que el que és curiós d'aquest cas és que fins i tot hi coincideix VOX. Per tant, Govern, si VOX, SUMAR, Podemos, el BNG, el PNV, Bildu, Esquerra estem d'acord, potser tenim raó. Per pura casualitat, però potser tenim raó.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la adopción de medidas para garantizar unas condiciones de jubilación digna de...
«Diputades, diputats, gràcies, president. Companys diputats i diputades, lamento dir que avui no aportaré gaire, perquè el més rellevant que a mi m'ha semblat de tota la tramitació d'aquesta iniciativa ho ha comentat precisament ara mateix la diputada del Partit Nacionalista Basc. I és que, curiosament, llevat de la del PSOE, la resta d'esmenes contenen exactament la mateixa solució que, per cert, no té a veure amb la creació d'una comissió, sinó que té a veure amb la passarel·la cap al RETA per tal que es puguin cobrar les jubilacions necessàries i no estiguin vinculades a condicions de vulnerabilitat. És sorprenent... són sorprenents tres elements que escenifiquen bastant o exemplifiquen bastant el que passa moltes vegades quan s'està a l'oposició o quan s'està al govern. A veure, aquest tema s'està enverinant des de fa molt de temps. Fa molt de temps que les associacions fetes ad hoc, creades ad hoc, de professionals que compartien un mateix problema, ens han posat en coneixement dels grups polítics quina era la solució. Fa molt de temps que aquesta passarel·la per als d'anteriors al 1995, els del 1995 al 2005 específicament, amb una mirada una mica més diversificada, i la resta relataven que consideraven que havien estat enganyats per les mútues. Fa molt de temps que sabem que això més tard o més d'hora esclatarà, però ningú no ha pres resposta. I ara el que ens planteja el grup principal de l'oposició és crear una comissió.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. El PSOE ens presenta una Proposició no de llei per fomentar una mobilitat sostenible i l'ús de la bicicleta. El nostre grup hem presentat esmenes per incloure també una mobilitat activa i segura i el respecte competencial que tant sovint s'oblida. Sobre la mobilitat activa, el Parlament Europeu també ha destacat que aquesta mobilitat representa una solució valuosa, eficaç i accessible per als desplaçaments de porta a porta o els desplaçaments entre el domicili i el treball, o entre el domicili i el lloc d'estudi. Aquesta mobilitat activa pot contribuir eficaçment a assolir la neutralitat climàtica d'aquí al 2050, així com també ajuda a la descarbonització del transport, la reducció de les emissions, la contaminació atmosfèrica, la reducció de la congestió i, per últim, i molt important, contribueix a millorar la salut. Per tant, nosaltres creiem fermament que s'ha de fomentar en qualsevol marc de transport de mobilitat urbana, interurbana i rural, per tal de garantir que aquestes solucions de transport siguin assequibles, accessibles, sostenibles i, sobretot, siguin segures. Les carreteres són un espai compartit per una varietat d'usuaris i és fonamental que siguem proactius en la creació d'entorns segurs per a tothom. En aquest sentit, és crucial que es prenguin mesures urgents per millorar la infraestructura viària destinada als ciclistes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Sea como fuere y suceda lo que suceda, algunos -siempre siempre sucede así- perdemos más que los demás, y lo que puede ocurrir es que los territorios tengamos menor capacidad de gasto y, en definitiva, menos recursos para mejorar la vida de nuestros conciudadanos y conciudadanas; porque, al fin y al cabo, de eso se trata, de mejorar la vida de nuestros conciudadanos. Aprovechamos, por lo tanto, que hoy este debate vuelve a la Cámara Baja para volver a denunciar -y adelanto que no vamos a cejar en nuestro empeño- que, una vez más, el bipartidismo español -estos que hoy van tirándose los platos a la cabeza, sea quien sea el que haya tenido las llaves de la caja, sea el PSOE o el PP- ha compartido siempre un denominador común absolutamente incuestionable, que es un desequilibrio absolutamente vertical entre el Estado y la Generalitat, y Catalunya, en este caso. Desde el año 2009, que echó a andar el actual sistema de financiación, el Estado ha ido acaparando recursos del sistema y lo ha hecho en detrimento de los territorios, en detrimento de las comunidades autónomas, que, año tras año, han ido perdiendo peso en el reparto de esos recursos. Un dato, uno tan solo: los recursos del Estado han crecido en un 90 % y los recursos de las comunidades autónomas han crecido tan solo un 40 %.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Sigui com sigui, i passi el que passi, sempre n'hi ha uns -sempre, sol passar així- que hi perdem més que els altres. I el que pot passar és que els territoris tinguem menys capacitat de despesa i, en definitiva, menys recursos per millorar la vida dels nostres conciutadans i conciutadanes. Perquè al final va d'això, de millorar la vida dels nostres conciutadans. Avui, doncs, aprofitem que aquest debat torna a la cambra baixa per tornar a denunciar -i avanço que no deixarem de fer-ho- que una vegada més el bipartidisme espanyol, aquests que avui es tiren els plats pel cap una vegada més, hagi tingut qui hagi tingut les claus de la caixa, ja sigui el PSOE o el PP, han compartit sempre un denominador comú absolutament inqüestionable, que és un desequilibri absolutament vertical entre l'Estat i la Generalitat i Catalunya, en aquest cas. Des de l'any 2009, que es va posar en marxa l'actual sistema de finançament, l'Estat ha anat acaparant recursos del sistema i ho ha fet en detriment dels territoris. Ho ha fet en detriment de les comunitats autònomes, que any rere any han anat perdent pes en el repartiment d'aquests recursos. Una dada, bàsicament només una, els recursos de l'Estat han crescut un 90 % i els recursos de les comunitats autònomes han crescut només un 40 %.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«En esta ocasión, es el grupo de la extrema derecha el que presenta una proposición de ley al respecto. Básicamente, esta proposición de ley plantea dos ideas -permítanme decirlo- muy simples. La primera es que el Partido Popular y el Partido Socialista Obrero Español han jugado con las mayorías del Consejo General del Poder Judicial durante décadas, y lo han hecho por intereses puramente partidistas. La segunda idea también es una idea simple: si los jueces y magistrados españoles pudieran regirse por sí mismos, pudieran escoger quién les gobierna y pudieran escoger en qué procesos, etcétera, sería perfectamente neto, sería perfectamente garantista y sería perfectamente democrático. Vamos a por la primera idea, la de la manipulación por parte del Partido Popular y del PSOE. Déjenme decirlo: Es bastante cierta, ¿por qué negarlo? Como portavoz de Esquerra Republicana de Catalunya, un partido represaliado como el que más por la mala praxis judicial española, no tengo la menor intención de justificar ni tampoco de relativizar la instrumentación de la justicia que está llevándose a cabo en este Estado. Ahora bien, si me lo permiten, hay una idea que realmente me llama la atención en la proposición de VOX, sobre todo cuando indican -leo textualmente-: La consecuencia de la elección exclusiva por las Cámaras ha sido que las mayorías parlamentarias se han apropiado de uno de los tres poderes del Estado. Y atención: Se trata de una cuestión que es especialmente grave en España teniendo en cuenta, por un lado, que la gobernabilidad de la nación en las últimas décadas ha dependido de grupos parlamentarios separatistas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Anem per la primera idea, la de la manipulació per part del Partit Popular i el PSOE, deixin-m'ho dir, és bastant certa. Per què negar-ho?, com a portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, un partit represaliat com el que més per la mala praxi judicial espanyola, no tinc la més mínima intenció de justificar ni tampoc de relativitzar la instrumentalització de la justícia que s'està duent a terme en aquest Estat. Ara bé, hi ha una idea, si em permeten, que realment sí que em crida l'atenció en la proposició de VOX, que és la següent, sobretot quan indiquen, i llegeixo textualment: 'La consecuencia de la elección exclusiva por la cámara ha sido que las mayorías parlamentarias se han apropiado de uno de los tres poderes del Estado' i, atenció: 'cuestión especialmente grave teniendo en cuenta que la gobernabilidad, las últimas décadas, ha dependido de los grupos separatistas'. I aquí, senyores i senyors diputats, sí que em vull aturar un moment, perquè al final resultarà que som justament els i les independentistes els que controlem el poder judicial espanyol, aquells que van ser condemnats a més de cent anys de presó per fer un referèndum per aquests mateixos jutges. Quina manera més extremadament curiosa de manipular, aquesta que t'acaba deixant un país amb desenes de presos polítics i exiliats. De fet, senyores i senyors diputats, si no estiguéssim parlant de vulneracions tan greus de drets humans, aquest paràgraf de VOX realment faria riure. És el que podríem catalogar d'acudit dolent.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«En la dictadura, los secretos oficiales eran una parte más de la terrible opacidad de un régimen tiránico y la mecánica intrínseca de destrucción de la población. Quiero recordar que bajo el franquismo no había ciudadanos, había súbditos. Por lo tanto, la Ley de 1968, de Secretos Oficiales, nos continúa tratando como súbditos, es decir, como menores de edad siempre bajo sospecha, porque así trataba el franquismo a los súbditos. En democracia, señorías, el leviatán tiene que ser domesticado y controlado o, si no, este leviatán se nos come, y lo sabemos perfectamente. Por ejemplo, el caso Pegasus y otros episodios nos podrían servir para acreditar cómo se dice con la boca bien abierta que España es una democracia; pues gracias a la Ley de 1968 es menos plena esta democracia, señorías. Es inaceptable en términos de seguridad democrática mantener esto. Vuelvo a apelar a las señorías del PSOE, por favor, esta vez activen el botón y no hagamos un parabién; no hagamos el bienqueda, por favor. Por cierto, quiero recordar que, en el contexto de Europa, donde el Estado español vive y convive, también somos una anomalía en este sentido, porque otros ordenamientos jurídicos, como los de Francia, Italia, Alemania y Reino Unido, sí tienen límites en sus respectivas leyes de secretos oficiales. Seamos tan extraños como los franceses, los alemanes o los británicos.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«En la dictadura el secrets oficials eren una part més de la terrible opacitat d'un règim tirànic, la mecànica intrínseca de la destrucció de la població. Vull recordar que sota el franquisme no hi havia ciutadans, hi havia súbdits. Per tant, la llei del 1968 de secrets oficials ens continua tractant com a súbdits, és a dir, com a menors d'edat, sempre sota sospita, perquè així tractava el franquisme als súbdits. En democràcia, senyories, el Leviatan ha de ser domesticat i controlat. Altrament, aquest Leviatan se'ns menja, i ho sabem perfectament. Per exemple, en el cas Pegasus i altres episodis que no podrien servir per acreditar, com es diu amb la boca ben ampla, que Espanya és una democràcia plena. Doncs, gràcies a la llei del 1968 és menys plena, senyories. És inacceptable en termes de qualitat democràtica mantenir això. Torno a apel·lar a les senyories del PSOE: si us plau, aquesta vegada activin el botó. No fem el parabien; no fem el bienqueda, si us plau. Per cert, vull recordar que, en el context de l'Europa on l'Estat espanyol viu i conviu, també som una anomalia en aquest sentit, perquè altres ordenaments jurídics, com el de França, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, sí que tenen terminis límit en les seves respectives lleis de secrets oficials. Siguem, si més no, tan estranys com els francesos, els alemanys o els britànics.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Señorías, con herramientas del pasado no avanzaremos hacia el futuro. Además, hay dos cuestiones muy evidentes. La Ley de Secretos Oficiales de 1968 se topa frontalmente con la ley de transparencia y acceso a la información que se aprobó el año 2014 y también se topa con la Ley de Memoria Democrática. Por lo tanto, tenemos que decidir si queremos vivir en el mundo de la Ley de Secretos Oficiales de 1968, en la que en España mandaba un militar, o queremos vivir en el presente, donde tenemos unas leyes de transparencia y de memoria. Tenemos que elegir, como en Matrix: pastilla roja o pastilla azul. Tenemos que elegir de una vez, y esto interpela, efectivamente, a las señorías del PSOE, que siempre nos dan la razón, pero finalmente no activan el botón. Por cierto, y con todo el cariño, diré a las señorías de SUMAR, que de paso también forman parte del Gobierno español. Señorías del PSOE y del PP, la raya entre los regímenes autoritarios con respecto a los sistemas de libertades debe ser clara y firme, mucho más cuando se trata de materias sensibles que afectan a derechos fundamentales. No estamos hablando de cualquier cosa. ¿Quieren la prueba? La prueba la tienen en el pintoresco discurso de la ultraderecha que se ha pronunciado esta tarde. Por cierto, no se puede negar que los ultras son coherentes. Los ultras defienden la legislación franquista. ¡Bravo, qué gran noticia!»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Bona tarda, senyora presidenta, senyories. Estem parlant estrictament d'un residu tòxic del franquisme. Ho repetiré: la Llei de secrets oficials és un residu tòxic del franquisme. Per tant, ja anunciem ara des d'aquí que és adequat, és imprescindible i és urgent canviar això i, per tant, votarem a favor de la proposta del grup parlamentari basc. La Llei de secrets oficials del 1968, retocada lleument el 1978, és una anacronisme. Però, el terme anacronisme es queda curt, sincerament. I no sé si a vostès els preocupa o no viure en el passat. A mi personalment em preocupa viure en el passat, i aquesta llei ens obliga a viure en el passat. Però no en el passat que descriu la bonica sèrie de televisió Cuéntame, sinó en el passat més sinistre i més horrible. Per cert, moltes de les senyories aquí presents no havien nascut l'any 1968. Per tant, hem heretat un residu i l'estem gestionant. Pot ser la democràcia aliena al canvi? Per què costa tant en la democràcia espanyola canviar les coses? Per què, fatalment, en aquest racó d'Europa les coses costen tant de moure? És que potser som víctimes d'una maledicció? Senyories, amb eines del passat no avançarem cap al futur. A més a més, hi ha dos qüestions ben evidents, la Llei de secrets oficials del 1968 topa frontalment amb la Llei de transparència i accés a la informació i bon govern que es va aprovar l'any 2014, i també topa amb la Llei de memòria democràtica. Per tant, hem de decidir si volem viure en el món de la Llei de secrets oficials del 1968, on a Espanya manava un militar, o volem viure en el present, on tenim una llei de transparència i una llei de memòria. Hem de triar, com a Matrix: pastilla vermella o pastilla blava? Hem de triar d'una vegada i això interpel·la, com s'ha dit, efectivament, les senyories del PSOE, que sempre ens donen la raó, però finalment no activen el botó. Per cert, i amb tot l'afecte diré: i a la senyories de SUMAR, que, sigui dit de passada, també formen part del Govern espanyol.»