Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
687 declaraciones · página 17 de 23
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley reclamando el cese del Fiscal General del Estado.
«Sabem de què parlem i si no ho podem preguntar a l'alcalde Trias, al conseller Homs, al president Mas i als consellers Rull, Turull, Bassa, Romeva, Forn, el vicepresident Junqueras i el president Puigdemont i a tants i tants d'altres que han estat víctimes del lawfare de l'Estat espanyol. Tot això ho coneixem de primera mà. I vostès, vostès, senyors del PSOE, en lloc de començar per on he començat jo, és a dir, denunciant rotundament l'abús de dret, el lawfare i la injustícia, sempre, sempre heu girat la cara. Això és la història de l'operació Catalunya. No només uns quants policies a les ordres de la cúpula del Ministeri de l'Interior del senyor Fernández Díaz, sinó una operació d'estat que comença el 2012 i s'allarga fins a data d'avui, que implica policies, sí, però també periodistes, empresaris, serveis secrets i jutges, magistrats i fiscals de totes les instàncies. L'operació Catalunya, una operació d'Estat per deslegitimar el moviment independentista que abasta els governs del PP i, evidentment, també els governs del Partit Socialista. Perquè si no recordo malament, ha estat durant mandats socialistes que desenes de persones, polítics, advocats, periodistes han estat espiats per raons estrictament ideològiques, amb eines tan sofisticades com el programa Pegasus.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Creu senyor Sémper que els nens catalans no celebrarien als col·legis les victòries de les seleccions catalanes? Li asseguro que les celebrarien i tant que les celebrarien! A Catalunya tenim clubs esportius des de mitjans del segle XIX i federacions des de principis del XX: futbol, tennis, atletisme, natació, rugbi, que són pioneres a l'Estat espanyol i predecessores de les respectives federacions espanyoles. I hi ha un cas del que no volen sentir ni parlar, però els hi farem un recordatori. La Federació Catalana de Rugby es va crear el 1922 i, gràcies als drets que li reconeixia l'Estatut d'Autonomia del 1932, va ser fundadora de la Federació Internacional a París el 1934, amb França, Itàlia, Alemanya, Txecoslovàquia i Romania. I no, no hi era a Espanya, però Franco ho va resoldre. Franco ho va resoldre. El 1940, després de la Guerra Civil, saben què va fer? Va dissoldre la Federació Catalana. I vostè parla de polititzar? Això era polititzar. També hi ha el cas de la Federació Catalana de bitlles i bowling, reconeguda el 2008 com a membre de la Federació Internacional i denunciada, ves per on, per la Federació Espanyola. El Tribunal d'Arbitratge de l'Esport li va donar la raó a la Federació Internacional, entenent que prevalen els seus estatuts per damunt de la normativa interna dels estats. El 1999 més de mig milió de catalans van demanar via ILP que Catalunya pugui competir internacionalment promovent la modificació de la nostra Llei de l'esport. Aznar ho va portar al Tribunal Constitucional i ho va perdre, sentència 110/2012.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Gràcies, presidenta. Bé, tenia ganes de jugar a aquest partit, si em permeten. Per començar, senyors diputats del PP, els diré que el títol de la seva proposició de llei no correspon a l'objectiu real. M'explico i els demano que vagin de cara. Diuen que volen garantir la representació internacional de les federacions esportives espanyoles. En realitat estan obsessionats en impedir la participació de les nacions històriques de l'Estat espanyol en competicions internacionals oficials. Aquest és l'objectiu. I com ho volen fer? Carregant-se l'esmena del PNB a l'article 48.2 que permet a les federacions esportives autonòmiques participar directament en l'àmbit internacional, com s'ha recordat, en modalitats o especialitats esportives amb arrelament històric i social a la respectiva comunitat autònoma o si la federació autonòmica ha format part d'una federació internacional abans de la constitució de la Federació espanyola corresponent. Això sí, amb el vistiplau de la federació internacional de torn i del Consell Superior d'Esports. Cert. Quedi clar que nosaltres vàrem votar en contra de la llei espanyola de l'esport perquè, malgrat que es millora la participació de les seleccions catalanes, per exemple de les gallegues o de les basques, segueix sense reconèixer-se de ple el dret a la seva participació internacional oficial. I això és així perquè uns i altres, el PP i el PSOE, tenen por. Tenen molta por. Vostès tenen molta por. Por del potencial de Catalunya a l'esport, de la dependència de les seleccions espanyoles dels esportistes catalans a l'hora d'aconseguir victòries, del fet que en algunes modalitats esportives Catalunya batria Espanya si competissin en igualtat de condicions a nivell internacional, com passa al futbol, on les nacions d'Anglaterra, Escòcia, Gal·les o Irlanda del Nord poden enfrontar-s'hi.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de protección de las libertades y seguridad ciudadana.
«Per això, posarem totes les prevencions a una proposta que continua permetent a la policia espanyola disparar bales de goma a Catalunya, perquè la proposta actual ho permet, només es preveu una substitució gradual de les pilotes, de les bales de goma. Una prohibició a Catalunya que, per cert, està establerta per una llei del Parlament. Posarem totes les prevencions davant una proposta que continua permetent la criminalització de la protesta democràtica traslladant la responsabilitat als organitzadors de les manifestacions, de les accions dels manifestants; o una proposta que, com vam veure la setmana passada, dona peu a un decret de registres en activitats com l'hostaleria i el lloguer de vehicles, el conegut 'marlaskazo', que deixa curta la llei del PP en vulneració de drets i que suposa una intromissió inacceptable a la intimitat de la persona. Sense encarar aquestes qüestions, us anunciem ara que serà molt difícil que la tramitació de la llei arribi a bon port. Anunciem també que votarem sí a la presa en consideració i que, evidentment, presentarem esmenes per resoldre aquestes qüestions que no estan resoltes, ni molt menys, en el text actual.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de protección de las libertades y seguridad ciudadana.
«Presidenta, senyories, molt bona tarda. Avui debatem la presa en consideració de la reforma de la llei de seguretat ciutadana, una proposta que, malgrat el canvi de nom i un èmfasi retòric que es dona en la part de la llibertat del binomi llibertat-seguretat a l'exposició de motius, al primer article d'aquesta proposta deixa ben clar que som davant d'una simple modificació de la llei de seguretat ciutadana de 2015. No seré jo el que ara menystingui les millores que s'han incorporat, que s'incorporen ara en aquesta proposta, i que han resumit els diputats Santiago i Legarda, que m'han precedit, però sí que crec que cal aixecar una mica la mirada, i si ho fem, veiem que la proposició que se'ns presenta ni deroga ni replanteja els fonaments antidemocràtics de la llei aprovada unilateralment pel Partit Popular en el nefast, en el molt nefast, legislativament parlant, any 2015. És important recordar el context de laprovació de la llei mordassa. El 2015 va ser lany que lestat profund espanyol, per la via de la majoria absoluta del PP, va preparar tota una bateria legislativa que en el seu conjunt suposa un cop a lestat de dret, que ha servit després als ressorts institucionals, policials, judicials, econòmics, mediàtics de lEstat per criminalitzar al crit de '¡a por ellos!' i amb total impunitat els moviments socials assenyalats com a enemics dEspanya, i molt concretament lindependentisme català. Recordem-ho: la reforma del Tribunal Constitucional que fa de lòrgan de garanties un actor polític sectari com el que més, que interfereix en lactivitat legislativa i executa les seves pròpies resolucions; la reforma penal sobre terrorisme gihadista, que obre la porta a un terrorisme difús, sense violència, contrària als estàndards europeus, una autèntica amenaça, com hem vist en les últimes gesticulacions del jutge García Castellón; o el delicte denaltiment del terrorisme, la mordassa penal. Totes aquestes normes, i moltes més, amb lobjectiu únic de trolejar les garanties de lestat de dret i emparar la repressió sense límits de ladversari polític.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la protección digital de la salud mental de la juventud.
«Molt bé. Gràcies, presidenta. Bé, per segona setmana consecutiva el Grup Parlamentari Socialista recordem-ho, principal partit de govern- porta una iniciativa amb una sèrie de punts que podrien semblar correctes, però malauradament venen amb una iniciativa que de nou no és vinculant i només serveix per generar titulars, que venen a tapar una altra realitat i és que el govern espanyol no ha fet els deures. I lògicament, si pretenen que normalitzem aquesta situació, els direm que de cap de les maneres. Anem a pams. Les propostes que fan les hauria de posar en marxa directament l'executiu, que per alguna cosa és l'executiu. La majoria dels punts que proposen ja els han tingut en compte al Parlament Europeu a l'hora de fer, per exemple, el reglament de la DSA, la Llei de Serveis digitals, que ha de servir per protegir no només els nens i els joves, sinó tota la població dels abusos i dels perills de les xarxes socials o d'internet en general. I com ja els vàrem dir la setmana passada, quan van portar també una iniciativa no legislativa sobre la violència masclista digital, el que ha de fer el govern espanyol és senzillament desplegar d'una vegada per totes el reglament d'aquesta llei de Serveis digitals, d'aquesta DSA.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la revisión y readecuación de la normativa derivada del Real Decreto...
«Mirin, nosaltres el que sabem és que aquest reglament, que obliga a recollir fins a quaranta i en alguns casos vuitanta dades, ha de ser derogat immediatament. Hotels, càmpings, agències de viatges, lloguer de cotxes, etcètera, el sector turístic sencer de Catalunya ha denunciat la càrrega administrativa, la pèrdua de competitivitat, el desincentiu per al turisme que comporta aquest reial decret, molt especialment per a les petites i mitjanes empreses, que són el gruix del sector a Catalunya, i també també- ha denunciat els riscos i la responsabilitat que comporta per als professionals del sector implementar aquestes mesures de registre. I el Govern espanyol s'ha negat a escoltar-los, s'ha negat a escoltar el sector. I encara més important que l'afectació econòmica: es tracta d'una mesura fiscalitzadora més pròpia de l'estat policial de l'Albània d'Enver Hoxha o del Ministeri de la Seguretat Estatal, l'Stasi, de la República Democràtica Alemanya d'Erich Honecker que d'un estat democràtic de la Unió Europea. Se'ns fa difícil d'entendre que aquest cop a la intimitat dels ciutadans l'hagi fet un govern que s'autodefineix com el més progressista de la història. Potser no ens hauria d'estranyar, tenint en compte que és obra del ministre Marlaska, un vell conegut, molt conegut, dels tribunals europeus. Un reglament de registres que augmenta exponencialment les dades que cal donar, incloent correu electrònic, targeta de crèdit, relació de parentiu i un llarg etcètera de dades injustificables; una desproporció que la mateixa Agència Espanyola de Protecció de Dades considera abusiva en un informe al que el Govern no ha fet cap cas. Unes dades personals que aniran a parar als fitxers del Ministeri de l'Interior, cosa que, com a demòcrates i com a independentistes, no ens dona cap garantia, i que sabem que seran utilitzades en contra nostra, com precisament ha vingut demostrant la Comissió d'Investigació de l'Operació Catalunya, on va comparèixer la setmana passada, precisament, el càrrec que haurà de tutelar, de custodiar aquestes dades, que no és altre que el secretari d'Estat de Seguretat, en aquest cas va comparèixer el senyor Francisco Martínez, i també va comparèixer el DAO Eugenio Pino. Quina garantia ens pot donar el Ministeri de l'Interior que tingui les nostres dades?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la revisión y readecuación de la normativa derivada del Real Decreto...
«Bona tarda, president, senyories. A veure si ens aclarim, senyories del PP. Vostès presenten una PNL que qüestiona un reglament que ve a desenvolupar l'article 25 de la llei mordassa, que vostès varen aprovar unilateralment amb la seva majoria absoluta. O sigui que varen aprovar una llei, una llei com la llei mordassa, i ara en qüestionen la seva aplicació. I a l'altra banda, senyories del Partit Socialista, els hi recordo una frase que va dir un representant seu, concretament el senyor Antonio Hernando, l'any 2016: La derogación de la ley mordaza es algo absolutamente imprescindible, es uno de los elementos que más ha atacado los derechos y libertades de los ciudadanos. El PSOE va a cumplir con el compromiso de derogarla. Repito, Antonio Hernando, 2016. I, des del 2016, vostès han promès centenars de vegades la derogació de la llei mordassa i no l'han derogat. Al contrari, ara fa unes setmanes van anunciar una versió light de la llei mordassa, que no reformula la seguretat ciutadana i encara menys deroga la regressiva llei actual, sinó que es limita a polir-ne alguns dels seus aspectes més lesius. Una proposta que continua permetent que la policia espanyola dispari bales de goma a Catalunya, on una llei del Parlament ho prohibeix, o que continua criminalitzant la protesta democràtica, un tema molt sensible per al moviment independentista català. I, no contents amb això, tapant-lo amb la presentació de la seva proposta, han tingut la barra d'amagar l'entrada en vigor d'un reglament de registres en activitats com l'allotjament i el lloguer de vehicles que deixa curta la llei del PP en vulneració de drets i que suposa una intromissió inacceptable en la intimitat de les persones. És a dir, el PP va fer el 2015 una llei més pròpia dun règim autoritari que duna democràcia, i vostès, senyors socialistes, que deien que la volien derogar, han fet just el contrari amb un reial decret que porta a lextrem el seu caràcter repressiu i securitista. Crec sincerament que s'haurien d'aclarir, tant els uns com els altres.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«Per tant, sí, senyor ministre, encara esteu, encara estem, el govern espanyol encara està en la visió del tercer fil, però cal canviar el paradigma, aplicar-ho amb eficiència i aplicar-ho amb intel·ligència, lògicament, i amb uns recursos limitats, òbviament, però, cal passar de paradigma. Pensar amb el corredor dedicat, que és el model europeu i executar-ho amb eficiència i amb racionalitat. Sinó, ho repeteixo, serà el fracàs de les mercaderies i serà el fracàs de les rodalies per 20 anys més com a mínim. Señor ministro, es bastante típico -supongo que es inevitable, pero un poco incómodo- que parte de las respuestas del Gobierno sean: sí sí, todo va bien, hacemos esto, hacemos aquello, lo de más allá... Hacemos esto, hacemos aquello, pero estamos en el año 2024 y el único puerto que está conectado es el puerto de Barcelona con una conexión provisional. El título de la interpelación, que no sé si se lo ha leído, es por un corredor mediterráneo de alta capacidad, eficiente, conectado. Eso no lo tenemos y lo tenemos a años vista. Pero yo he participado en la solución de la conexión del puerto de Barcelona. La conexión definitiva del puerto de Barcelona no la tendremos hasta dentro de siete u ocho años como mínimo, si todo va bien. Por tanto, no me venga a decir: nosotros sí que hacemos más cosas que el PP. Hombre, muy bien, de acuerdo, pero no espere que le aplauda, porque está claro, no es un mérito muy grande. Se hacen más cosas, pero estamos donde estamos.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«I això és així perquè el nou reglament europeu confirmà la metodologia de treball de la Comissió Europea, basada principalment en definir inversions ferroviàries per criteris de creació de riquesa i de valor afegit per a l'economia europea. Aquest era el gran objectiu europeu que justificava la decisió d'incloure el Corredor mediterrani. Quan la Comissió Europea incloïa el Port de Barcelona, per posar un exemple, a la xarxa europea, un port exclòs de la proposta espanyola, Europa -deia- estava pensant en connectar un port europeu estratègic. Fins aquí determinades decisions que s'han pres a Europa i quins criteris i quin rol han tingut diferents governs espanyols, principalment del Partit Popular, però que ha anat succeint després. Aquesta obra d'importància estratègica europea i d'obligat compliment pels estats, el que li ha passat és que ha acumulat anys i anys d'endarreriments i que acumula una llarga llista on podríem posar pràcticament tots els ministres de Transports que han tingut els diferents governs, anunciant dates d'acabament de l'obra del Corredor mediterrani i totes elles incomplertes.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«Algú es pregunta en què estava pensant Europa per forçar aquesta decisió? Potser en respondre a la demanda, a la eficiència? Potser per posar les infraestructures al servei de l'economia? De seguida ho veurem en paraules de la pròpia Comissió Europea. Aquest episodi acaba l'any 2013 amb l'aprovació al plenari del Parlament Europeu de la Xarxa Transeuropea de Transports, el mapa de la xarxa, dins d'aquest nou reglament. L'aprovació es va fer per 546 vots a favor, 104 en contra i 41 abstencions, amb el vot en contra dels diputats del Partit Popular espanyol, exactament igual que ho han fet aquests diputats, fins i tot desmarcant-se del Partit Popular Europeu l'abril d'aquest any 2024, senyor ministre. Suposo que vostè en deu ser coneixedor. La història es repeteix. Un mapa ferroviari que no s'aprovà pas com a directiva, tema important, com a recomanació als estats, sinó que s'aprovà com un reglament europeu, és a dir, que és d'obligat compliment pels estats. Catalunya va aconseguir una gran victòria europea. El diputat europeu Ramon Tremosa i membre del Comitè de Transports del Parlament Europeu hi va participar activament, juntament amb altres actors econòmics i polítics, però també era una gran victòria de l'economia, de la logística, de l'eficiència en la gestió pública i de la competitivitat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«La primera fita històrica a destacar és recordar que el senyor Aznar d'aquell moment, el president d'aquell govern del govern espanyol, va imposar a la Unió Europea només el Corredor central. Va intentar imposar a la Unió Europea només el Corredor central del Pirineu com a únic corredor de connexió entre la península Ibèrica i la xarxa europea. Europa i el PP d'aquell moment van marginar descaradament el Corredor mediterrani i el Corredor atlàntic que passaven per la costa, connectant els principals ports de la península, casualment, bascos, catalans i valencians, i els principals centres industrials. En què estava pensant el govern del PP d'aquell moment? En Madrid, només, com sempre? En aïllar Catalunya i el País Basc? O en realitat volia desconnectar els ports i, per tant, l'economia del ferrocarril europeu? La Unió Europea va esmenar radicalment aquest posicionament del govern espanyol. Va eliminar el Corredor central de la xarxa prioritària, tot i les fortíssimes pressions, i va imposar els Corredors mediterrani i atlàntic com dos dels nous corredors prioritaris d'Europa, de la Unió Europea i que serien els que tindrien accés al finançament..., al cofinançament europeu.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué medidas concretas tiene previsto el Gobierno implementar para solucionar las graves deficiencias en...
«Senyor ministre, ha de reduir ja la burocràcia sobrera que està torturant els beneficiaris i ha de millorar ja la capacitat administrativa, especialment en les àrees més crítiques per manca de personal. Com ho farà? No van aprendre res de quan l'estat espanyol es va convertir en la riota d'Espanya per construir carreteres sense cotxes, trens sense passatgers i aeroports sense avions? No haurien d'haver prioritzat el Corredor Mediterrani, per exemple, o establert criteris de competitivitat a les convocatòries? Les conseqüències per a les empreses i per a Catalunya són dramàtiques. Ja ho veu, senyor ministre, que la seva gestió centralitzada i deficient ens dona cada cop cada dia més arguments als catalans per voler ser un estat independent, que ja fa 35 anys que les regions de l'Estat són receptores de fons europeus i que moltes encara es troben entre les poc competitives. S'ha de posar les piles, perquè això afectarà possibles noves convocatòries que ja els han advertit. No veuen que han de deixar de tractar Europa com si fos simplement un caixer automàtic gegant?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Eliminar la doble pena és imprescindible per molta demagògia que vostès facin, amb els efectes que aquesta mesura generarà en els presos d'ETA. De fet, vostès no tenen ni tan sols voluntat de venjança. És únicament soroll, pur teatre, perquè vostès saben perfectament que no és possible imposar dues penes per uns mateixos fets delictius. Encara avui no he sentit ni un sol argument jurídic que justifiqui aquesta doble imposició de penes, ni un. Doncs bé, quan vostès van votar a favor -per cert, juntament amb VOX- ni que fos per equivocació, van votar a favor d'aquesta reforma, es van acostar als principis bàsics del dret penal i democràtic de l'Estat de dret europeu, que parteix de la raó en lloc de l'estómac i que aspira a la pau social i no a la venjança. Van votar, ni que fos per equivocació, d'acord amb els principis democràtics que parteixen de la dignitat de la persona que prohibeix les penes inhumans o degradants. Res més que el que diu l'article 15 de la Constitució espanyola. Res més que això.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Bona tarda, senyories. Senyories del PP, crec que necessiten una pausa, un retir, uns exercicis espirituals, reflexionar sobre el que estan fent. Potser no en tindríem prou amb els cinc dies que es va agafar el senyor Sánchez. Per cert, no cal que ens regalin la carta nyonya de vergonya aliena que ens va dedicar el senyor Sánchez, però sí que els recomano de veritat que s'agafin aquests cinc dies de reflexió perquè realment ho necessiten. Dic que ho necessiten perquè els veig molt perduts. Mirin, no fa ni un mes, ni un mes, vostès van votar a favor d'una modificació legal en compliment d'una decisió marc europea que acosta l'ordenament jurídic espanyol a l'estat de dret europeu. I ara, avui, amb la seva proposta, ens proposen una reforma en direcció exactament contrària, més pròpia de la Veneçuela chavista que tant els obsessiona que d'una democràcia europea. Vostès saben que la convalidació a l'estat espanyol de les condemnes de presó complertes en altres països d'Europa, la reforma legal aprovada per unanimitat en ponència, en comissió i en aquest mateix Ple, acaba amb una ignomínia jurídica com és la doble imposició de pena per uns mateixos fets delictius. És de primer de seguretat jurídica en qualsevol estat democràtic i de dret, i encara més si pretén ser part de l'ordenament jurídic europeu, que no es poden imposar dues penes per uns sols fets.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«A Junts, ja ho saps, hem lluitat cada pilota fins a l'últim minut per millorar la llei en tot el que ens ha estat possible. I sí, ho hem fet per tu i per totes les persones afectades per l'ELA, però també ho hem fet per 'ecoisme', amb 'c'; una meravellosa forma d'egoisme que ens recorda que demà aquesta malaltia ens pot afectar a qualsevol de nosaltres. Demà, qualsevol de nosaltres o de les nostres persones estimades podria estar en una situació de necessitat. Aquesta llei fa història, aquesta llei fa justícia, aquesta llei és solidària. La Llei ELA ha construït un pont que ara podran travessar els que pateixen altres patologies d'alta complexitat i curs irreversible que estan en situació de gran dependència. Des del primer moment, ha estat clau per a Junts, per a les associacions i per als malalts que això fos així, ho portàvem a la nostra proposició. Quan aquesta llei es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat, beneficiarà directament els malalts d'ELA, però també posarà en marxa un compte enrere perquè el Govern espanyol estableixi, via reglament, quines malalties poden ser també beneficiàries de l'aplicació de la llei. Estem parlant de malalties com la Duchenne, la corea de Huntington, estadis molt avançats de l'Alzheimer, del Parkinson i d'altres malalties.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué análisis global hace de la situación política en el Reino de España?
«No em pot dir ni un sol any perquè no existeix ni un sol any en què el govern espanyol hagi complert amb Catalunya. L'única normalitat que hi ha hagut sempre per part dels partits espanyols és que els catalans treballin, paguin i callin. La normalitat és que el govern espanyol espoliï i confisqui 22 000 milions d'euros que són dels catalans; que el govern espanyol no executi els pressupostos a Catalunya; que el servei de trens que gestionen vostès sigui un absolut desastre. Aquesta és la normalitat en la relació entre Catalunya i Espanya. I jo no sé si tota aquesta informació que diem aquí sempre arriba als ciutadans. Els ciutadans d'Alcarràs, Esplugues, Batea, Hospitalet, Sant Joan Despí, Nalec, Salt, a la gent del barri del Cros d'Argentona. No sé si els arriba que per cada ciutadà de Catalunya, que treballen i paguen religiosament els impostos, el govern espanyol només paga 130 euros l'any, però, pels de Madrid, 373; pels de Castella i Lleó, 397; pels de Múrcia, 644. Vostès no han complert mai amb Catalunya. Mai han complert la part que els tocava, que abans li explicava que és molt senzilla: agafar els impostos que paguen els ciutadans de Catalunya i invertir-los a Catalunya. I no ho han fet.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué análisis global hace de la situación política en el Reino de España?
«Quina és exactament la normalitat a la qual volen tornar vostès, senyor Sánchez? I em pot dir un sol any en què el govern espanyol ha pagat a Catalunya el que li correspon als catalans? Un sol any. Gràcies. ¿Cuál es exactamente la normalidad a la que quieren volver ustedes, señor Sánchez? ¿Me puede decir, por favor, un solo año en el que Cataluña haya recibido de parte del Gobierno español lo que les corresponde a los ciudadanos catalanes? Solo uno. Gracias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«'Pide gestión', diu. Vostè entén que nosaltres el que estem demanant és 'gestión'. No. Nosaltres estem parlant de poder. Estem parlant de control. I si això no ho entenem, tenim un problema. I és evident, doncs, que vostès no han tancat cap acord de concert econòmic amb Esquerra, perquè la Generalitat de Catalunya no és una gestoria del govern espanyol de torn. I com que vostè, això, no ho entén, té els problemes que té. Si no ingressen, no hi ha crèdits. Nosaltres a Madrid no fiem. I li repetim: negociar és molt bo, però quan té un govern en minoria, negociar és absolutament necessari. I acabo. Quan parlen de votar amb uns o amb altres, això ho diuen aquells que no tenen arguments per rebatre els nostres arguments. Perquè aquí, qui governa a Barcelona gràcies a un acord i els vots del PP són vostès. Aquí, qui ha tancat un acord per la reforma judicial amb el PP són vostès. No han utilitzat aquesta majoria progressista que diuen que tenen per fer-ho. Demà, al Parlament de Catalunya, on s'està fent el debat de política general, hi ha unes votacions. Veurem què voten vostès i amb qui voten vostès: amb els partits catalans amb propostes per millorar la vida dels ciutadans de Catalunya o amb PP i amb VOX. Jo ja sé què faran vostès. Moltes gràcies.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«La nostra vocació política no és donar estabilitat al govern espanyol; tampoc és desgastar ningú. I qui no entengui que som un partit català independentista, mai podrà entendre el que diem aquí i el que votem aquí. I qui no entengui que nosaltres som aquí per Catalunya, i Catalunya entesa com una nació, i no com una comunitat autònoma més, mai podrà entendre què fem aquí i el que fem aquí. I qui no entengui que nosaltres no regalem ni un sol vot dels catalans a canvi de res, sempre, sempre, sempre s'equivocarà amb nosaltres. Junts no forma part de cap bloc espanyol. No som aquí per fer el que s'havia fet fins ara, i ja vam advertir que si els vots de Junts eren decisius, res tornaria a ser com havia estat fins ara. I tenim clar que, amb aquest set vots aquí al Congrés, no farem la independència. L'estat espanyol cada dia és més endins, però, si amb aquests set vots podem fer que cada dia estigui més enfora, ho farem. Si amb aquests set vots podem recuperar el terreny perdut, ho farem. Si amb aquests set vots podem fer que vostès facin allò que sempre ens han dit que no era possible, ho farem. I com que per molts de vostès l'incompliment també és una normalitat, els costa entendre que un partit es planti quan no es compleix. Estan acostumats a la comoditat que els han donat altres aliances, altres aliances que els perdonen els incompliments reiterats i que es conformen amb una foto i un bon titular. Nosaltres no som així. No som això. Si no ingressen, senyor Sánchez, no hi ha crèdit, no es fia. Negociar, senyor Sánchez, és una bona opció, però quan tens un govern en minoria, negociar és una necessitat. I cap xantatge ni cap pressió servirà perquè passem per alt els seus incompliments, senyor Sánchez.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«I els ciutadans de Catalunya, senyor Sánchez, sempre han complert. Han treballat i han pagat. En canvi, vostès no han estat honestos. No han complert mai la seva part, i la seva part era molt senzilla. Ni vostès ni vostès. Agafar els impostos que paguen els ciutadans de Catalunya i invertir-los a Catalunya, i no ho han fet. I el 2017, la majoria de ciutadans de Catalunya i el Govern de Catalunya van deixar de callar. I d'això, vostès, n'han volgut passar pàgina. Porten set anys enganyant i reprimint per poder tornar a on érem abans del 2017, on els catalans treballen, paguen i, sobretot, callen. I han aconseguit, gràcies a les mentides i a la repressió, i gràcies als vots regalats dels Comuns i d'Esquerra, que ara Catalunya tingui un govern que calla davant la reiterada entrada de la mà de l'estat espanyol a la butxaca dels ciutadans de Catalunya; un Govern de Catalunya que calla quan diuen que la riquesa de Catalunya no és dels catalans; un president de Catalunya que no fa de president, fa de portaveu del PSOE, un portaveu que es queixa perquè el PSOE, al Govern d'Espanya, perd votacions aquí, al Congrés dels Diputats. I amb un tema tan important i vital com és el de l'habitatge, vostès haurien de deixar de fer seguidisme dels Comuns.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Aquesta modificació de la llei que avui hem de prendre en consideració, i que regula les associacions, ens diuen que arriba per posar fi a aquesta situació d'ambigüitat i impunitat. De veritat s'ho creuen? I, mirin, no obstant això, a Junts per Catalunya sabem que no n'hi haurà prou amb què prosperi i amb què acabi publicada al BOE, perquè, més enllà de les seves mancances, la seva aplicació efectiva encara dependrà de com s'interpreti i de com s'implementi; i per experiència amb la llei d'amnistia, sabem que alguns dels que tindran la responsabilitat de fer-ho beuen de la mateixa font que aquestes associacions. Senyories socialistes, no n'hi ha prou amb el redactat d'aquesta iniciativa. No n'hi ha prou amb la seva vehement intervenció d'avui. Tampoc n'hi ha prou per regenerar la democràcia espanyola amb el pla del president Sánchez. Senyories socialistes, necessiten molta més valentia. La tindran? Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. Debatimos en este punto la toma en consideración de la propuesta presentada por el Grupo Socialista para dar cumplimiento al cambio legislativo que establecía la disposición adicional séptima de la ley democrática de 2022 para modificar la ley que regula el derecho de asociación para que la apología pública del franquismo sea motivo suficiente para disolver una asociación. Por eso estamos ante un mandato de la Ley 20/2022 de Memoria Democrática, aquella que, como recuerdan, Junts per Catalunya no apoyó por ser insuficiente. Teníamos entonces y tenemos todavía la sensación de que casi cinco décadas después de la muerte del dictador, en materia de memoria democrática, el Estado español continúa legislando de forma acomplejada en el marco de la Transición iniciada en el 78 y teledirigida por el régimen hasta hoy. Fue evidente en la ley de memoria histórica del 2007, que no prohibió explícitamente las asociaciones ni las entidades que reivindicaban el franquismo y que pudieron continuar funcionando.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Tampoc hi ajuden les declaracions dels alts càrrecs del Govern, com les que va fer el setembre del 2021 l'encara avui secretari d'Estat de Seguretat referint-se a la comissaria de la policia espanyola de Via Laietana, que reivindicava com a símbol de servei públic que ha contribuït a enfortir la democràcia, obviant totes les tortures que s'hi han produït. I, mirin, tampoc fan cap bé, senyors socialistes, les actituds d'alguns dels ministres del Govern més progressista de la història que, quan des de Junts hem denunciat en seu parlamentària fets, declaracions o activitats de base franquista i caràcter clarament feixista i antidemocràtic, només hem trobat la tèbia resposta del reprovat jutge i ministre Marlaska o de la grisa senyora Robles, ministra del 'Deep state'. Ambdós sempre s'esforcen per minimitzar i deixar en l'anècdota el proselitisme feixista mai depurat ni a l'Exèrcit ni als cossos i forces de seguretat de l'Estat, i en comptes de tractar amb contundència els impulsos franquistes d'alguns funcionaris policials i membres de l'Exèrcit -fet que beneficia el conjunt dels col·lectius-, el que fan és tapar-los, pregonant als quatre vents el compromís total i ple de tots ells amb els valors constitucionals. A veure, senyors, si el problema és la Constitució. Tots sabem que avui a l'Estat espanyol hi ha col·lectius feixistes que glorifiquen la Dictadura de Franco i promouen valors relacionats amb el seu règim. La seva existència i activitats s'han tolerat i es toleren molt en comparació amb altres Estats que han condemnat, de manera incontestable i inqüestionable, els règims totalitaris que han patit.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Debatem en aquest punt la presa en consideració de la proposició presentada pel Grup Socialista per donar compliment al canvi legislatiu que establia la disposició addicional setena de la llei de memòria democràtica del 2022 per modificar la llei que regula el dret d'associació, amb la finalitat que l'apologia pública del franquisme esdevingui motiu suficient per dissoldre una associació. Per tant, ens trobem davant un mandat de la llei 20/2022 de Memòria Democràtica, aquella que, com recorden, Junts per Catalunya no vàrem recolzar per insuficient, perquè teníem llavors i tenim encara la sensació que, gairebé cinc dècades després de la mort del dictador, en matèria de memòria democràtica l'Estat espanyol continua legislant de forma acomplexada en el marc de la Transició iniciada al 78 i teledirigida des del règim fins avui. Fou evident a la llei de memòria històrica de 2007, que no va prohibir explícitament les associacions ni les entitats que reivindicaven el franquisme i que, per tant, van poder continuar funcionant. La llei de memòria democràtica del 2022, per bé que va fer i fa passos respecte a la del 2017, des de Junts pensem que en fa molts menys dels que serien desitjables. A tall d'exemple, entrat el segle XXI es va ser incapaç de definir amb contundència la dictadura franquista com a feixista. Insuficient perquè, malgrat que declarava il·legal el règim i establia la nul·litat de les condemnes i sancions, no contemplava les responsabilitats penals ni patrimonials ni de cap tipus, com tampoc preveia el dret a la restitució dels béns confiscats i espoliats a persones i entitats, com ara els dels ateneus. Una llei, la del 2022, que tampoc revertia el model d'impunitat dels crims franquistes, desemparant el dret a la tutela judicial efectiva. En definitiva, no es va ser ni prou valent ni prou ambiciós per fer els canvis necessaris per forçar els jutges a investigar i a perseguir els crims del franquisme. O, dit d'altra manera, se'n va mantenir la seva impunitat, com s'ha demostrat recentment i ens confirma l'arxivament de la querella per les tortures a Via Laietana dels germans Ferrándiz. Per això mateix no és d'estranyar que el franquisme hagi recobrat alè i continuï campant per la societat espanyola i ocupant les institucions, des del Poder Judicial a l'Exèrcit, sense oblidar els cossos i forces de seguretat de l'Estat, però també, com hem vist fa una estona, ocupant un bon grapat d'escons.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Que no? Mirem les xifres absolutes d'aquest període: 3117 milions d'euros aportats per l'Estat, 2994 milions d'euros per les famílies i, com he dit, 12 000 milions d'euros per la Generalitat. I amb això està tot dit. Tot. Una evidència més de l'acció extractiva de l'Estat a Catalunya fins i tot en aquest cas abusant dels més vulnerables. Una evidència més de la voluntat expressa de l'Estat espanyol de no transferir els recursos fixats fins i tot per llei, fet que agreuja encara més aquesta constant acció nociva de l'Estat espanyol que pels ciutadans de Catalunya, pensin el que pensin, tinguin la ideologia que tinguin. Per tant, que tots aquells grups que sustenten des d'aquest hemicicle el Govern facin la seva feina. No facin perdre tres mil dies més als impulsors d'aquesta iniciativa. Facin la seva feina, respectin les nostres competències, paguin el que els pertoca i no es quedin els recursos dels més vulnerables. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Tres mil días, hace más de tres mil días, más de ocho años que 750 000 personas presentaron esta iniciativa popular en el Congreso de los Diputados. Desde entonces, y a pesar de ser la primera ILP que superó la barrera de las 500 000 firmas, esta Cámara no ha sido capaz de llevar hasta el final; a pesar de ser la primera vez, la Cámara no ha sido capaz de poner esto en tramitación hasta ahora. Todos esos días para estar exactamente dónde estamos hoy, justo al principio de la tramitación. Tres mil días para volver a empezar un trámite que después de hoy la gran mayoría de sus grupos políticos, y sobre todo el actual Gobierno, como ya han hecho anteriormente, no van a tener ningún tipo de interés en impulsar su tramitación para llevarla hasta el final. Tres mil días hasta ahora absolutamente perdidos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Sap què passa? Al final això és ben senzill. Vostè no pot pretendre satisfer, a la vegada, les peticions i les reivindicacions de la dreta espanyola, que governen 14 de les comunitats autònomes, i satisfer a la vegada els independentistes. Això en si mateix és un oxímoron i s'ha notat perfectament en la seva intervenció; ha dit coses diferents quan s'adreçava a uns que quan s'adreçava als altres. Per això, les seves declaracions de les últimes setmanes, dels últims mesos, són incongruents amb les respostes que vostè mha donat. Per tant, se l'ha entès perfectament. Només han fet falta, de fet, fent una visió de conjunt, 59 dies perquè tot quedi ben clar. Ni és un finançament singular per a Catalunya, perquè allò que és per a tothom no pot ser singular per a algú, perquè és una contradicció; ni és, malauradament, un concert econòmic, com el que vol dir un concert econòmic; ni és la sortida de Catalunya del règim comú de finançament; ni és el final dels 20 000 milions d'euros del dèficit fiscal, ni és la clau de la caixa. Malauradament, de tot el que es va dir que era, res, absolutament, de res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Volen que fem una prova? Agafem, per exemple, la proposta d'aquest acord d'avui, en què parlen dels fons europeus Next Generation i de com s'haurien de transferir a les comunitats autònomes. El dia d'avui, l'Estat espanyol ha gestionat 43 000 milions d'euros d'aquests fons. A Catalunya, l'Estat ens ha assignat 6500 milions d'euros, un 13,5 % del total, quan resulta que som el 16 % de la població i generem un 20 % del producte interior brut. Per tant, ens pertocarien entre 1400 i 3100 milions d'euros més dels que ens han assignat. I ara venen vostès i demanen en aquest acord que es posi a disposició de les comunitats autònomes 18 000 milions d'euros dels fons europeus Next Generation. Molt bé. Volen els nostres vots? Reconeguin, primer, la injusta assignació de fons que s'ha fet fins ara i modifiquin la proposta que fan, incorporant que aquests 18 000 milions d'euros es repartiran segons el producte interior brut o segons el pes poblacional de cada comunitat autònoma, no de Catalunya, no; proporcionalment per a cada comunitat autònoma, i, per tant, a Catalunya s'assignaran entre 3000 i 3600 milions d'euros. Així de fàcil. Perquè els nostres set vots van a favor de les propostes que es fan en benefici de Catalunya i van en contra d'aquelles que perjudiquen els catalans, no els catalans independentistes, no; tots els catalans, siguin independentistes o no ho siguin.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Va ser justament a la reforma de la llei del només sí, fa més d'un any i mig. Un temps perdut, mentre les violències masclistes continuen creixent entre els més joves. I parlant de temps perdut, vull denunciar també la falta de diligència del Govern espanyol en la creació de l'app Cartera Digital Beta de verificació d'edat en l'accés als continguts per a adults. Una app que el govern va dir que tindríem a punt a final d'estiu; doncs ja som a la tardor. El panorama és desolador. Anem perdent el temps, també a l'hora d'habilitar, per exemple, la Comissió Nacional de Mercats i Competència. L'altre dia, la seva presidenta tornava a denunciar la falta d'habilitació legal, de mitjans i de personal per aplicar el reglament europeu centrat a vigilar els intermediaris de serveis digitals per protegir a consumidors, especialment els menors, i actuar contra la desinformació. Demana a les Corts i al govern que habiliti la CNMC, com vàrem demanar nosaltres, deixant clar que aquesta competència de control la volem compartida, la volem poder exercir també des dels organismes autonòmics.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Aquestes modificacions que ara proposen -pregunto- per què no les van incorporar directament en el seu projecte de llei del només sí és sí quan tenien el Ministeri d'Igualtat a les seves mans? Li ho pregunto de veritat, per curiositat, perquè no serem nosaltres, no ho farem, els que critiquem que algú aprofiti la informació que aconseguim en el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere per reformar lleis sense esperar que es tanquin conclusions entre tots els grups. Nosaltres mateixos ho hem fet quan hem presentat, per exemple, esmenes per protegir els menors en l'àmbit digital. Perquè hi ha temes que no poden esperar. Els poso un exemple. Com deia, les nostres esmenes per restringir l'ús problemàtic de la pornografia, que ha disparat els casos d'agressions sexuals entre adolescents; els casos, també aquí, de violència masclista. Va ser en el pacte d'Estat on els experts van alertar de la situació, i Junts no va perdre el temps i va proposar mesures per castigar penalment els responsables de les plataformes de pornografia allotjades a l'Estat espanyol si no complien amb la verificació de l'edat, anant més enllà de les sancions econòmiques que proposa l'aplicació de la Llei General de la Comunicació Audiovisual. Vàrem demanar, també, control parental en tots els aparells nous, vàrem demanar càstig penal pel deepfake quan serveix per degradar la imatge d'una persona fent servir la intel·ligència artificial per fer continguts audiovisuals, per exemple de pornografia, i no es va acceptar res, absolutament res.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«I de què van servir les lleis del CNI i l'autorització judicial de l'espionatge que tant es posava a la boca la ministra Robles en aquells dies? Absolutament de res. El mateix subjecte, el senyor Pablo Lucas, que com a jutge adscrit al CNI, al matí, autoritzava l'espionatge amb Pegasus al senyor Boye, a la tarda, com a magistrat del Suprem -repeteixo, el mateix magistrat- dictava resolucions en procediments on el senyor Boye era el representant legal. Per exemple, els procediments d'adquisició de la condició de diputats europeus del president Puigdemont i del conseller Comín. Pel matí, espiava, per la tarda, dictava sentències. Aquestes són les garanties que tenim ara mateix en matèria de serveis d'intel·ligència a l'Estat espanyol. Acabo. Des de Junts per Catalunya no acceptem lliçons de democràcia de ningú que representi l'Estat espanyol, ni d'un govern que ara ens ve amb un pla de regeneració democràtica quan va justificar emprar i promoure l'espionatge als polítics independentistes catalans, tampoc d'un president que ho és perquè aquesta cambra el va investir i que ara diu que Gobernará con o sin el apoyo de las Cortes Generales.»