Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.461 declaraciones · página 18 de 49
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Per tant, ara venen i sense cap reunió prèvia al bloqueig que van portar a terme, vostès tanquen el període d'esmenes a la totalitat i ens trobem aquí. De veritat? Tot plegat, un despropòsit, una situació que no té cap lògica ni cap sentit si vostè volia impulsar aquesta llei de veritat, a no ser que l'explicació de per què ens trobem avui aquí en sigui una altra. A no ser que l'objectiu sigui el, enlloc d'aprovar la llei de dependència, a veure si ens porten a Junts per Catalunya davant d'una situació que ens traslladi pressió. Junts per Catalunya vam anunciar que aquesta legislatura estava bloquejada. I vam anunciar que no votaríem a favor de cap llei del govern que no fossin aquelles en què ja teníem acords en benefici de Catalunya. Poc després, vostès ressusciten aquesta llei, que havia estat nou mesos aturada, i la porten al tràmit parlamentari. Així que diguin la veritat a la gent, senyor ministre. Vostès han escollit aquesta llei, la de la dependència, pensant que ens posaven a nosaltres amb una dificultat a l'hora de votar-hi en contra o de defensar avui aquesta esmena a la totalitat. Vostès han arrencat aquest tràmit d'aquesta llei per fer pressió a Junts. Vostès, però, saben que no poden comptar amb els nostres vots. Vostès han forçat avui que es tracti aquesta llei per fer-nos pressió, ignorant que aquesta llei és pèssima per a Catalunya. Recordin els més de cent mil catalans que han mort en llista d'espera. A nosaltres, per tant, la pressió no ens fa moure de la nostra posició en defensa dels catalans, perquè Junts per Catalunya estem precisament aquí per defensar els catalans de les seves agressions, no pas per regalar-los els nostres vots a canvi de res. O en el cas d'avui, el que és pitjor, regalar-los els nostres vots a canvi d'una llei que és nefasta i cronifica el dany per als ciutadans de Catalunya que necessiten les ajudes en matèria de dependència.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Moltes gràcies, presidenta. Ministre, des de Junts per Catalunya hem presentat aquesta esmena a la totalitat per sol·licitar la devolució al Govern de la Llei de Drets de les persones amb Discapacitat, una esmena a la totalitat que respon a dos eixos. El primer, el marc competencial. Aquest projecte de llei és una contundent invasió competencial com no hem vist en aquest hemicicle en els últims temps, una extralimitació material respecte dels títols estatals que s'hi invoquen i, òbviament, és una manca d'adequació contundent al marc estatutari català. La llei proposa canvis substancials en matèria d'atenció a les persones amb discapacitat i en situació de dependència, però ho fa des d'una visió absolutament centralista i sense cap mena de garantia sobre els recursos econòmics necessaris. És més, la proposta de llei implica un evident increment pressupostari si s'han de portar a terme totes les mesures que s'hi recullen, però pel contrari, no s'ha fet cap càlcul de l'impacte econòmic ni hi figura cap compromís per part de l'Estat d'aportar els recursos econòmics necessaris. De fet, ni tan sols hi figura cap compromís d'arribar a un nivell de cofinançament compromès en l'actual llei i que l'Estat incompleix sistemàticament. Com hem vist avui, paraules, senyor ministre. Declaracions de bones intencions, però en política l'acció no es demostra amb paraules. Es demostra en partides pressupostàries, en execució de les partides pressupostàries, en mobilització de recursos cap a la gent i no pas anticipant la petició de vot en les lleis pel davant d'aquesta materialització de compromisos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Volviendo a la tramitación de la ley, esta ha requerido un esfuerzo enorme para llegar hasta donde estamos hoy y mucho tiempo. El camino ha sido largo, pero el resultado, como decía, ha merecido la pena. De hecho, creo que esta ley ilustra a las mil maravillas cómo tendría que haber sido esta legislatura. El Gobierno que la impulsa sabía que con sus socios habituales no tiene una mayoría suficiente para aprobar leyes y abre negociaciones con Junts per Catalunya para llegar a un acuerdo que evite la enmienda a la totalidad y, por tanto, el fracaso de la iniciativa del propio Gobierno. A pesar de las enormes dificultades, las negociaciones avanzan y, finalmente, se llega a un acuerdo relevante firmado por las partes. Pero el trabajo sigue, este no es el fin del trámite. No basta con el titular del acuerdo, hay que remachar el trabajo con la parte más importante. Los acuerdos hay que impulsarlos, hay que defenderlos ante terceros cuando se quieren adulterar y también hay que materializarlos. Y eso, con esta ley, ha ocurrido: negociar, llegar a acuerdos y cumplirlos. De hecho, esta es la esencia de la democracia, y más cuando no hay mayorías consolidadas en un hemiciclo.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«I com deia, això en aquesta llei ha passat, fet que evidencia encara més l'error del Govern quan les coses no es fan d'aquesta manera i s'incompleixen sistemàticament els acords. Per això, quan vam anunciar que la legislatura quedava bloquejada per culpa dels incompliments del Govern per part del PSOE i SUMAR, també vam dir que aquesta llei sobreviuria a aquest bloqueig de la legislatura. I com que nosaltres som gent de complir els acords, avui aquesta llei serà una realitat. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Casi dos años después de comenzar su trámite, llegamos al fin del camino de esta ley, una ley que representa un salto cualitativo en la defensa de los derechos de los consumidores, y en la que Junts per Catalunya ha dejado una huella importante. Primero, la protección competencial de Cataluña, eliminando el efecto recentralizador que contenían la mayoría de sus artículos en su redactado inicial. Y, segundo, la protección lingüística de los catalanes, eliminando la imposición del castellano e introduciendo las modificaciones trabajadas con Plataforma per la Llengua, que dan cobertura a los derechos lingüísticos de los catalanes. En resumen, primero se aplicará el Estatut de Catalunya y luego esta ley. Y por mucho que se escandalicen algunos, el derecho de utilizar el catalán viene dado por el lugar donde está ubicado el cliente y no por la buena voluntad de las empresas o por la ubicación de dichas empresas en los distintos territorios. Como decía, es una huella importante en beneficio de Cataluña y su gente.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Moltes gràcies, presidenta. Gairebé dos anys després de començar el seu tràmit, arribem al final del camí d'aquesta llei. Una llei que representa un salt qualitatiu en la defensa dels drets dels consumidors i en la qual Junts per Catalunya hi hem deixat una empremta important.Primer, la protecció competencial de Catalunya eliminant l'efecte recentralitzador que contenia la majoria dels seus articles en el seu redactat inicial i, segon, la protecció lingüística dels catalans, eliminant la imposició del castellà i introduint aquelles modificacions treballades amb Plataforma per la Llengua que donen cobertura als drets lingüístics dels catalans. En resum, primer s'aplicarà l'Estatut de Catalunya i després aquesta llei. I per molt que s'escandalitzen alguns, el dret d'utilitzar el català ve donat pel lloc on està ubicat el client i no pas per la bona voluntat de les empreses o bé la ubicació d'aquestes empreses en els diferents territoris. Com deia, una empremta important en benefici de Catalunya i la seva gent. I tornant a la tramitació de la llei, aquesta ha requerit d'un esforç enorme per poder arribar aquí, de molt de temps. El camí ha estat llarg, però el resultat, com deia, ha valgut la pena. De fet, crec que aquesta llei il·lustra molt bé com hauria hagut de ser aquesta legislatura. El Govern que l'impulsa sabia, sap que, amb els seus socis habituals, no té suficient majoria per aprovar lleis. El Govern obre negociacions amb Junts per Catalunya per arribar a un acord que eviti l'esmena a la totalitat i, per tant, el fracàs de la iniciativa del propi Govern. Malgrat les enormes dificultats, les negociacions avancen i, finalment, s'arriba a un acord rellevant signat per les parts. Però la feina continua. Aquest no és el final del tràmit. Aquí no n'hi ha prou només amb el titular de l'acord. Cal rematar la feina amb la part més important. Els acords s'han d'impulsar. Els acords s'han de defensar davant de tercers quan es pretenen alterar i els acords s'han de materialitzar. I això amb aquesta llei ha passat: negociar, arribar a acords i complir els acords. Aquesta, de fet, és l'essència de la democràcia, i més quan no hi ha majories consolidades en un hemicicle.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Voy terminando. Secretarios e interventores. Hay dos formas de enfocar la cuestión de los habilitados nacionales. Una, la del Gobierno socialista de la Generalitat de Catalunya, la del señor Dalmau, y que también, por cierto, fue la del Gobierno Aragonès. Esta vía consiste en suplicar al Gobierno español que deje poner mesas y sillas para hacer unas pruebas en Barcelona, unas pruebas que, evidentemente, tienen que ser en castellano, y que permita a la Escuela de Administración Pública de Cataluña realizar cuatro cursos, lo que llaman cogestión. Hay otra vía para enfocar el tema de los secretarios e interventores, un régimen específico para Cataluña en la Ley Reguladora de las Bases del Régimen Local, que partiendo de los derechos históricos reconocidos en el Estatuto de Cataluña en régimen local permita a la Generalitat asumir la gestión integral de los funcionarios habilitados estatales. Esto significa la creación de los puestos, la selección, los nombramientos y también la habilitación. Esto es lo que no consiguieron quienes tenían la llave la pasada legislatura; de hecho, ni siquiera se lo plantearon. Es lo que no ha conseguido la comisión bilateral Estado-Generalitat, y es lo que no han conseguido el Gobierno Illa ni tampoco los diecinueve diputados del PSC en esta Cámara. Eso, sin embargo, es lo que sí ha conseguido Junts per Catalunya, nos hemos plantado en defensa de la bilateralidad y lo hemos conseguido. Ahora, gracias a Junts per Catalunya, está vigente en Cataluña un régimen con rango legal básico que excepciona el régimen general y que permite a la Generalitat tener todas las herramientas para afrontar el déficit estructural de secretarios e interventores que sufren nuestros ayuntamientos. Ahora mismo está vigente, en estos momentos. Es lo que nos piden los alcaldes catalanes. Esto es lo que teníamos antes de la derogación de la LRSAL, de 2013, y esto es lo que toca de acuerdo con el estatuto. El estatut, señor Aizcorbe, es lo que prevé el estatuto de autonomía, un desarrollo propio para Cataluña del régimen local, que también incluye a secretarios e interventores. Esto, por cierto, es lo que Junts per Catalunya acordó en enero de 2024 mediante la aprobación de los reales decretos leyes. Fue en enero de hace dos años, como recordarán. Esto, señoras y señores, ya está vigente. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Es una medida que reivindica todo el mundo local, que es de sentido común y que, además, no entendemos cómo el PSOE la ha tenido bloqueada en contra de los intereses de la ciudadanía tanto tiempo. Es una medida que afronta la infrafinanciación que arrastran las Administraciones locales y que ahora, gracias a Junts, va a permitir que los ayuntamientos puedan destinar su superávit a vivienda pública y al resto de inversiones que consideren necesarias para el bienestar de sus vecinos. En segundo lugar, hemos conseguido aplazar la entrada en vigor del sistema VERI*FACTU, una medida que los autónomos y las pymes del tejido productivo de Cataluña pedían porque su implantación es muy costosa y complicada. ¿Cuál es el problema con esa medida? Pues que van tarde, señores del Gobierno. Llegan tarde, llegan muy tarde. Hace meses que saben que esto había que hacerlo, se tendría que haber hecho hace mucho tiempo. Lo hacen ahora, a cuatro días de que entre en vigor, y ahora nos encontramos que las empresas que realizaron la solicitud para entrar en el SII, el Suministro Inmediato de Información, para evitar el VERI*FACTU, resulta que están condenadas a quedarse en este sistema todo el año próximo, y las empresas que entraron voluntariamente en VERI*FACTU para prepararse y realizar pruebas no pueden salir hasta finales de 2026. En los dos casos, hace falta que estas empresas puedan dar marcha atrás. No puede ser que el beneficio sea solo para quienes lo dejan todo para última hora y que se penalice a quienes han sido previsores y lo han querido hacer bien. Tomen nota y resuelvan este problema que han generado con su atraso. Para hacerlo, no hace falta ningún cambio legislativo. Con normas reglamentarias y unas instrucciones claras por parte de la AEAT, que es el organismo que lo debe gestionar, bastaría. En otras ocasiones, cuando les ha interesado, así lo han hecho y no ha pasado absolutamente nada.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«El real decreto ley responde a necesidades concretas de sectores muy perjudicados por la dejadez del Gobierno español. Como decíamos antes, autónomos, pequeñas empresas y ayuntamientos son los principales afectados. Con este real decreto ley lo que vemos es que el Gobierno español por fin se ha dado por enterado y ha puesto negro sobre blanco algunas de las cuestiones que tenían pendientes con nosotros. De hecho, en el real decreto ley solo hay temas de Junts per Catalunya. En primer lugar, se cumple con el compromiso con Junts sobre el superávit de las Administraciones. Las normas que regulan el uso del remanente de tesorería de 2024 para los ayuntamientos, diputaciones y la Generalitat de Catalunya van a prorrogarse para los años 2025, 2026 y 2027. ¿Qué significa esto? Significa inversión en vivienda pública, significa inversión en servicios esenciales como el abastecimiento de agua, la iluminación, transportes, centros escolares, saneamiento de aguas, eficiencia energética. Significa oxígeno para los ayuntamientos, para mejorar la vida de los ciudadanos, unos ayuntamientos que podrán recurrir a este superávit para inversiones sostenibles en los años próximos.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Moltes gràcies. Señora presidenta, señor ministro, señorías, buenos días. Junts per Catalunya solo tiene una razón de ser, trabajar por Cataluña y por los catalanes, y por ello firmamos a principios de legislatura un acuerdo de investidura, no de legislatura, que supeditaba la estabilidad al cumplimiento de los acuerdos a los que se hubiera llegado. La lógica es muy sencilla: los titulares no nos valen, lo que nos interesa es que los acuerdos se cumplan y que las leyes se aprueben. Si no, nos vamos. Y hace un mes y medio, tras advertir repetidamente sobre los incumplimientos sistemáticos del PSOE, salimos del marco de negociación. Nosotros no negociamos con el Gobierno español; hay una lista de acuerdos pendientes y las deudas con Cataluña no prescriben. Con este real decreto de nuevo se evidencia que mantener una posición y forzar hasta el límite al Partido Socialista da resultados y sirve para cambiar las cosas. Sirve para dar soluciones a los problemas concretos de trabajadores, comerciantes, autónomos, pequeñas empresas, a los ayuntamientos y a los ciudadanos de Cataluña.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Acabo, vaig acabant. Secretaris interventors, hi ha dues maneres d'enfocar la qüestió dels habilitats nacionals. Una, la del Govern socialista de la Generalitat de Catalunya, la del senyor Dalmau i que també, per cert, va ser la del Govern Aragonès. Aquesta via consisteix a suplicar al Govern espanyol que deixi posar taules i cadires per fer unes proves a Barcelona, unes proves que evidentment han de ser en castellà i que permeti a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya fer quatre cursos, el que en diuen la cogestió. Hi ha una altra via per enfocar el tema dels secretaris interventors: un règim específic per a Catalunya a la Llei de Bases del Règim Local que, partint dels drets històrics reconeguts a l'Estatut de Catalunya en règim local, permetin a la Generalitat assumir la gestió integral dels funcionaris habilitats estatals. Això vol dir la creació dels llocs, la selecció, els nomenaments i també, i també, l'habilitació. Això és el que no van aconseguir els que tenien la clau la passada legislatura; de fet, ni tant sols s'ho van plantejar. Això és el que no ha aconseguit la comissió bilateral Estat-Generalitat. Això és el que és el que no ha aconseguit el Govern Illa. Això és el que no han aconseguit els 19 diputats del PSC en aquesta cambra. I això és el que ha aconseguit Junts per Catalunya. Ens hem plantat en la defensa de la bilateralitat i ho hem aconseguit. Ara mateix, gràcies a Junts per Catalunya, és vigent, és vigent a Catalunya un règim amb rang legal bàsic que excepciona en el règim general i que permet a la Generalitat tenir totes les eines per fer front al dèficit estructural de secretaris interventors que pateixen els nostres ajuntaments. Ara mateix és vigent. Això és el que ens demanen els batlles catalans. Això és el que teníem abans de la derogació de la LRSAL el 2013. I això és el que pertoca d'acord amb l'Estatut, senyor Aizcorbe. Això és el que preveu l'Estatut d'Autonomia, un desenvolupament propi per a Catalunya del règim local que inclou, evidentment, secretaris interventors. I això, per cert, és el que Junts per Catalunya va acordar el gener del 2024 per a l'aprovació dels reials decrets lleis aquell gener, doncs bé, de fa dos anys. I això, senyores i senyors, insisteixo, ja és vigent.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«És una mesura que reivindica tot el món local, que és de sentit comú i que no entenem com el PSOE l'ha tingut bloquejada en contra dels interessos dels ciutadans tot aquest temps. És una mesura que fa front a l'infrafinançament que arrosseguen les administracions locals i que ara, gràcies a Junts, permetrà que els ajuntaments puguin destinar el seu superàvit a habitatge públic i a la resta d'inversions que considerin necessàries per al benestar dels seus veïns. En segon lloc, hem aconseguit ajornar l'entrada en vigor del sistema VERI*FACTU, una mesura que els autònoms i les pimes del teixit productiu de Catalunya demanaven, perquè la seva implantació és molt costosa i complicada. Quin és el problema amb aquesta mesura? Doncs que van tard, senyors del Govern, van tard, van molt tard. Fa mesos que saben que això s'havia de fer. S'hagués hagut de fer fa molt de temps i ho fan ara, a quatre dies d'entrar en vigor. I ara ens trobem que les empreses que van fer la sol·licitud per entrar al SII, al subministrament immediat d'informació, per evitar el VERI*FACTU resulta que estan condemnades a quedar-se en aquest sistema tot l'any que ve. I les empreses que van entrar voluntàriament al VERI*FACTU, per preparar-se i fer proves, no poden sortir-ne fins a finals del 2026. En els dos casos cal que aquestes empreses puguin fer marxa enrere. No pot ser que el benefici sigui només per als que ho deixen tot a última hora i que es penalitzi els que han estat previsors i ho han volgut fer bé. Prenguin nota. Prengui nota. Solucionin aquest problema que han generat amb el seu retard. Per fer-ho, no cal cap canvi legislatiu. Amb normes reglamentàries i unes instruccions clares per part de l'AEAT, que és l'organisme que ho ha de gestionar, n'hi ha prou. En altres ocasions, quan els ha interessat, ho han fet així i no ha passat absolutament res.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Senyora presidenta. Senyor ministre, senyories, bon dia. Junts per Catalunya només té una raó de ser: treballar per Catalunya i pels catalans. Per això, vàrem signar a principis de legislatura un acord d'investidura, no de legislatura, que supeditava l'estabilitat al compliment dels acords als que s'anés arribant. La lògica és molt senzilla: Els titulars no ens valen. El que ens interessa és que els acords es compleixin i que les lleis s'aprovin; si no, ens n'anem. I fa un mes i mig, després d'advertir repetidament sobre els incompliments sistemàtics del PSOE, vam sortir del marc de negociació. Nosaltres no negociem amb el Govern espanyol. Hi ha una llista de coses pendents i els deutes amb Catalunya no prescriuen. Amb aquest Reial decret, un cop més, s'evidencia que mantenir la posició i forçar fins al límit el Partit Socialista dona resultats i serveix per canviar les coses. Serveix per donar solucions als problemes concrets de treballadors, comerciants, autònoms, petites empreses, els ajuntaments, els ciutadans de Catalunya. El Reial decret llei respon a necessitats concretes de sectors molt perjudicats per la deixadesa del Govern espanyol. Com dèiem abans, autònoms, petites empreses i ajuntaments són els principals afectats. Amb aquest Reial decret llei, el que veiem és que el govern espanyol s'ha donat finalment per assabentat i ha posat negre sobre blanc algunes de les qüestions que tenia pendents amb nosaltres. De fet, en aquest Reial decret llei només hi ha temes de Junts per Catalunya. En primer lloc, es compleix amb el compromís amb Junts sobre el superàvit de les administracions. Les normes que regulen l'ús del romanent de tresoreria del 2024 per als ajuntaments, diputacions i Generalitat de Catalunya es prorroguen per als anys 2025, 2026 i 2027. Què vol dir això? Vol dir inversió en habitatge públic. Vol dir inversió en serveis, en serveis essencials com l'abastiment d'aigua o l'enllumenat, en transports, en centres escolars, en clavegueram, assistència social, eficiència energètica. Vol dir oxigen per als ajuntaments, per millorar la vida dels ciutadans. Uns ajuntaments que podran recórrer a aquest superàvit per a inversions sostenibles als anys vinents.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«En otro orden de cosas, señor ministro, en Junts estamos convencidos de que la mejor política exterior para extender la primacía de los derechos humanos y la democracia en el mundo -usted se ha referido a ello también- es algo que se tiene que hacer a través de la defensa de la libertad y dignidad de las mujeres en todo el mundo. Por ejemplo, en Afganistán y en Irán millones de mujeres viven bajo sistemas de absoluto dominio machista, sin libertad, sin educación, sin movilidad, sin salud, sin voz y, de hecho, sin ojos, viendo el mundo con un solo ojo a través de los burkas impuestos. Eso no es una cultura distinta, no es una tradición diferente; eso es apartheid de género, un sistema estructural de opresión ante las mujeres diseñado por los regímenes que ahora están en el Gobierno. Son recurrentes los testimonios de persecuciones sistematizadas y de violaciones de los derechos humanos de las mujeres únicamente por el hecho de ser mujeres. De hecho, una misión de investigación de la ONU reconoció una nueva pauta de condenas a muerte de mujeres activistas en Irán, declarándolas culpables de delitos contra la seguridad nacional. Y, no obstante, señor ministro, pueden decir que hacen políticas feministas, si bien el derecho internacional no reconoce el apartheid de género como un crimen. Por eso nosotros en Cataluña hace mucho tiempo que impulsamos que ustedes reclamen, como Gobierno, como Estado, que se incluya en la convención de la ONU sobre crímenes contra la humanidad el apartheid de género y en el Estatuto de Roma, porque, cuando el mundo mira hacia otro lado, las mujeres son las que se están jugando la vida y lideran las revoluciones democráticas en el Kurdistán, en Afganistán, en Irán. Allí las mujeres son la semilla de la revolución para las generaciones futuras, y la política exterior española parece que todavía no haya entendido esto demasiado bien.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«En un altre ordre de coses, senyor ministre, Junts estem convençuts que la millor política exterior per estendre la primacia dels drets humans i la democràcia al món, i vostè s'hi ha referit també, s'ha de fer a través de la defensa de la llibertat i dignitat de les dones arreu. A l'Afganistan, per exemple, i a l'Iran, milions de dones viuen sota sistemes d'absoluta dominació masclista. Sense llibertat, sense educació, sense mobilitat, sense salut, sense veu i, de fet, sense ulls. Veient el món únicament amb un sol ull a través de els burques imposats. Això no és una cultura diferent. Això no és una tradició diferent. Això és apartheid de gènere, un sistema estructural d'opressió vers les dones dissenyat pels règims que estan ara al govern. Són recurrents els testimonis de les persecucions sistematitzades i violacions dels drets humans de les dones únicament pel fet de ser dones. De fet, una missió d'investigació de l'ONU va reconèixer una nova pauta de condemnes a mort de dones activistes a l'Iran, declarant les culpables de delictes contra la seguretat nacional. I no obstant, senyor ministre, hi poden dir que fan polítiques feministes, però el dret internacional no reconeix l'apartheid de gènere com un crim. Per això Junts per Catalunya fa temps que estem impulsant que s'inclogui, vostès reclamin com a govern, com a Estat, que s'inclogui a la Convenció de l'ONU sobre crims contra la humanitat, l'apartheid de gènere i a l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. Perquè mentre el món mira cap a una altra banda, les dones són les que s'estan jugant la vida i lideren les revolucions democràtiques a l'Iran, al Kurdistan, a l'Afganistan... Les dones són la llavor de la democràcia futura, són l'esperança de la revolució per a les generacions futures. I la política exterior espanyola sembla que encara no hagi entès bé això.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué balance hace de las políticas más progresistas de la historia en relación con el equilibrio entre la...
«I ara correm-hi tots. Salvar l'exportació dels països tercers i moltes urgències. Senyor ministre, Japó, que és un mercat estratègic, cal tancar la data de la primera mort perquè es puguin reactivar les importacions d'aquest país. Junts apostem per un país viu on es preservi la natura, sí, però preservar la natura i l'activitat humana, agricultura, ramaderia, apicultura ha de ser la prioritat. I per vostès no ho és, la prioritat. El sector primari el que necessita és que vostès rectifiquin radicalment i que deixin de ser els responsables de la gestió pública del sector. Usted hace unos días dijo que la política de pesca de la Unión Europea había sido un éxito, mientras que la flota catalana estaba amarrada. ¡Qué cinismo! Tenemos un país gobernado por políticas ambientalistas, donde la fauna salvaje no deja de crecer, hay despoblamiento rural, donde la ganadería y la agricultura van atrás. Hace demasiados años que el sector primario sufre, y ustedes, el Partido Socialista, con todos sus socios habituales -tanto en Europa como en el Estado o en la Generalitat-, son responsables directos. Han permitido que los ciervos, por ejemplo, proliferen sin control en los mismos prados donde pasturan otros animales. Se han convertido, por tanto, en zonas de especial riesgo.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de oportunidades y no discriminación de las...
«Como les he acusado de no concretar medidas, les explico lo que hemos hecho desde Junts. Conseguimos la aprobación de una iniciativa para modificar la LOREG, la Ley Orgánica del Régimen Electoral General, para que se establezcan esos procedimientos de votación, medios de apoyo o de adaptaciones, adoptando todas las medidas que garanticen el ejercicio del derecho del sufragio de las personas con discapacidad para adaptar el régimen electoral justamente a la Convención de Naciones Unidas sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad. ¿Qué piensan hacer desde el Gobierno para que lo que se aprobó en el Congreso se implemente? Como decía al principio, su propuesta no aporta ni una sola medida; por no aportar, ni tan solo aporta referencias a la Convención de Naciones Unidas de 2006 ni al Reglamento de la Inteligencia Artificial de la Unión Europea, que hace muchas referencias a la discapacidad. El reglamento clasifica los sistemas de inteligencia artificial según el potencial de riesgo para la salud, la seguridad y los derechos fundamentales, y prohíbe los usos inaceptables, entre los cuales está el aprovechamiento de vulnerabilidades, como justamente la discapacidad. Ciertamente busca proteger a las personas... (Rumores).»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de oportunidades y no discriminación de las...
«Gracias, presidenta. La iniciativa que trae hoy el Grupo Socialista habla de reconocer y proteger los derechos de las personas con discapacidad ante la inteligencia artificial y, ante esos desafíos éticos, hablan de estudiar la implantación de sistemas para garantizar un uso ético de la inteligencia artificial. Hablan, hablan y hablan, pero ni una medida concreta, ni una. La propuesta del Grupo Socialista es superficial, reactiva e insuficiente. Ni aporta mecanismos concretos ni define instrumentos operativos ni incorpora ningún compromiso real, ni presupuesto, ni calendario, ni sistemas de evaluación para llevar a cabo lo que postula. De nuevo estamos ante una iniciativa que da un buen titular, que busca quedar bien con las asociaciones, pero que no tiene afectación en lo que de verdad importa, que es mejorar la vida de las personas con discapacidad. Compartimos el objetivo central que inspira la iniciativa. Las personas con discapacidad han sufrido históricamente barreras físicas, sociales, institucionales, y ahora toca evitar que los algoritmos y los sistemas automatizados de la IA generen nuevas formas de exclusión y discriminación. El riesgo es real. Si la inteligencia artificial aprende de un mundo lleno de desigualdades, las reproduce; si la inteligencia artificial se entrena sin contar con las personas con discapacidad, no las tendrá en cuenta. Lo que necesitan las personas con discapacidad, por lo tanto, son políticas que sean útiles para evitar que la brecha digital acabe siendo una brecha insalvable. Hay que garantizar la accesibilidad universal y proteger a los colectivos más vulnerables, pero con medidas más específicas que aporten resultados inmediatos. En Cataluña entre el 8 y el 10 % de la población tiene una discapacidad reconocida. Aproximadamente el 20 % de la población va a necesitar apoyo de accesibilidad en algún momento de su vida, especialmente por motivos de edad, es evidente. Trabajar la accesibilidad no afecta a unos pocos, sino que puede ser algo bueno para todos a lo largo de la vida. Por eso, Junts ve en la accesibilidad una inversión en autonomía personal.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de oportunidades y no discriminación de las...
«A Catalunya, entre el 8 i el 10 % de la població té una discapacitat reconeguda. Prop del 20 % de la ciutadania necessitarà suport d'accessibilitat en algun moment de la seva vida, especialment per motius d'edat. És evident: treballar l'accessibilitat no afecta uns pocs, sinó que pot ser una bona cosa per a tothom al llarg de la vida. Per això, Junts veu en l'accessibilitat una inversió en autonomia personal. Com que els he acusat de no concretar mesures, els explico el que hem fet des de Junts. Vàrem aconseguir l'aprovació d'una iniciativa per modificar la LOREG, la llei de règim electoral, perquè s'estableixin aquells procediments de votació, mitjans de suport o adaptacions adoptant totes les mesures que garanteixin l'exercici del dret de sufragi de les persones amb discapacitat, per adaptar el règim electoral, justament, a la Convenció de Nacions Unides dels Drets de les Persones amb Discapacitat. Què pensen fer des del Govern perquè el que es va aprovar al Congrés s'implementi? Com els deia al principi, la seva proposta no aporta ni una sola mesura. Per no aportar, ni tan sols aporta referències, ni a la Convenció de Nacions Unides de 2006, ni al Reglament de la Intel·ligència Artificial de la Unió Europea, que fa moltes referències a la discapacitat. El Reglament classifica els sistemes d'intel·ligència artificial segons el potencial de risc per a la salut, la seguretat i els drets fonamentals, i prohibeix els usos inacceptables, entre els quals l'aprofitament de vulnerabilitats, com ara justament la discapacitat. Certament, el reglament europeu busca protegir les persones...»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Hoy tendremos una muestra más de la realidad paralela en la que viven el Gobierno y sus socios, hoy tendremos una muestra más de la negación por parte del Gobierno de la realidad que viven los ciudadanos en su día a día, hoy volveremos a oír que España vive el mejor momento económico de su historia y que en este hemiciclo todavía no se ha aprobado en ningún momento una subida de impuestos; por lo tanto, en definitiva, hoy tendremos de nuevo una muestra más de cómo la negación de un problema y, por tanto, la no adopción de las medidas necesarias para corregirlo van a llevar a que se acentúe este problema en el futuro. Desde aquí, desde este hemiciclo, hace muchos meses que en Junts por Catalunya evidenciamos con datos -y no con opiniones, sino con datos concretos- que la bondad macroeconómica no coincide con la situación económica del día a día de la gente. La macroeconomía crece y sus indicadores son positivos, sí, ¿y lo hace gracias al crecimiento de la productividad y en beneficio de la economía familiar? Pues no.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«Moltes gràcies, presidenta. Avui tindrem una mostra més de la realitat paral·lela en què viu el Govern i els seus socis. Avui tindrem una mostra més de la negació per part del Govern de la realitat que viuen els ciutadans en el seu dia a dia. Avui escoltarem de nou dir que Espanya viu el millor moment econòmic de la seva història i que en aquest hemicicle no s'han aprovat en cap moment apujada d'impostos. I, per tant, en definitiva, avui tindrem una mostra més de com la negació d'un problema i per tant la no adopció de les necessàries mesures per corregir-lo portaran a accentuar aquest problema en el futur. Des d'aquí mateix, des d'aquest mateix hemicicle, ja fa molts mesos que des de Junts per Catalunya evidenciem amb dades, no pas amb opinions, sinó amb dades concretes, que la bondat macroeconòmica no coincideix amb la situació econòmica del dia a dia de la gent. La macroeconomia creix i els seus indicadors són positius? Sí. Ho fa gràcies al creixement de la productivitat i en benefici de l'economia familiar. No. L'economia espanyola creix gràcies a estar dopada pels fons europeus postcovid, i creix gràcies al creixement de la població fruit de la immigració. Per tant, que creixin els indicadors macroeconòmics vol dir que la gent nota cap millora en la seva economia familiar? No, tot el contrari.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Entrando en el detalle de la proposición de hoy, estamos de acuerdo -de verdad, estamos de acuerdo- con el objetivo, pero no con el marco que se escoge: el constitucionalismo lingüístico español. Junts siempre ha defendido que el catalán no necesita que el Estado le garantice nada, necesita que el Estado deje de ahogarlo y que reconozca soberanía plena a Cataluña para regular su uso. Esta iniciativa, por lo tanto, según nuestra opinión, en lugar de empoderar a Cataluña, lo que hace es estatalizar la normativa lingüística y reordenarla según un modelo que inevitablemente sigue pivotando sobre la primacía del castellano, el centralismo institucional y el marco del artículo 3 de la Constitución española. Se habla de garantía de los derechos lingüísticos individuales cuando, visto desde Cataluña, de lo que queremos hablar es de sus derechos colectivos e históricos. No queremos que el Estado vea nuestra lengua como si se tratara de una modalidad cultural, sino que la reconozcan como el pilar de nuestra nación. Y sí, el catalán también es una lengua oficial del Estado, pero su regulación no puede ser centralizada, porque entonces, de alguna forma, estaríamos invadiendo nuestras propias competencias desde Madrid, y con eso Junts nunca nunca estará de acuerdo. Vamos a tomar en consideración la proposición, que lleva mucho trabajo detrás -lo sabemos-, pero ya les decimos que, si el PSOE decide llevarla hacia adelante y no dejarla en el cajón, la vamos a enmendar.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«En Junts también hemos pedido reiteradamente que se respete el derecho a utilizar el catalán en la justicia, y en eso no estamos solos, como demuestra la iniciativa de hoy y un hecho muy relevante. En 2021 el Comité de Ministros de los Estados miembros del Consejo de Europa requirió a las autoridades españolas que -cito- enmiende la Ley Orgánica del Poder Judicial para garantizar la utilización de las lenguas cooficiales en los procedimientos judiciales a solicitud de una de las partes; un requerimiento basado en la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias o Regionales, que el Estado español ratificó en 2001 y que el Estado español lleva veinte años incumpliendo, porque ningún Gobierno, ya sea socialista, ya sea del PP, voluntariamente va a dar apoyo al catalán. Este requerimiento del Consejo de Europa fue ignorado por el Gobierno Sánchez, que dice que hace todo lo que puede para la oficialidad del catalán en Europa. Junts lo convirtió en una enmienda, presentada por el diputado Josep Pagès, que establece que, en las comunidades autónomas con lengua oficial propia, las actuaciones judiciales se seguirán en la lengua oficial diferente del castellano cuando así lo solicite una de las partes, a voluntad del catalanoparlante, y no si una de las partes no se opone, como dice ahora la ley. También hemos pedido que los jueces, magistrados, fiscales, secretarios y otros funcionarios de los juzgados y tribunales tengan que acreditar los conocimientos suficientes de la lengua oficial propia de la comunidad autónoma. El derecho lingüístico, como dice claramente Europa, tiene que respetarse y más en situación de emergencia lingüística. El uso del catalán ha bajado del 10 % en los procedimientos judiciales en Cataluña, siendo prácticamente residual. Nos preguntamos: ¿dónde está ahora la voluntad del PSOE? Si hoy la proposición de ley orgánica para el plurilingüismo se toma en consideración, ¿van a priorizar su tramitación? ¿O la van a dejar colgada, como han hecho con la ley del Parlamento de Catalunya sobre el uso y aprendizaje de las lenguas oficiales en la enseñanza no universitaria? A pesar de que ustedes, los socialistas, tienen mayoría en el Tribunal Constitucional, no resuelven en contra de la impugnación del PP y de Ciutadans de una ley que, como recordaba este fin de semana el periodista Jordi Barbeta, se aprobó con los votos de Junts, Esquerra, Comuns, pero también del Partido Socialista de Cataluña. Pero no tienen voluntad política de defender el catalán ni en Madrid ni en Cataluña cuando gobiernan los socialistas, porque no hemos visto al presidente Illa preocupado ni por la impugnación de esta ley catalana en el Constitucional ni por la regresión de la lengua en nuestro país. Cuando a principios de año la encuesta de usos lingüísticos en Cataluña revelaba que en ocho años el número de hablantes habituales del catalán ha caído 13,4 puntos, situándose en un 32,6 %, Illa dijo aquella frase tan futbolera de hay partido, pero siguiendo su símil, con Illa en el terreno de juego, la portería del catalán está vacía. ¿Dónde está la oficina para la vulneración de derechos lingüísticos que fue impuesta por Junts y que tenía que estar en marcha antes de finales de año? El catalán no puede seguir encajando goles, especialmente los que el actual Gobierno de la Generalitat se hace en propia puerta. Ampliar los cursos de catalán es importante y necesario, pero aún lo es más defender los derechos lingüísticos de los catalanoparlantes cada día y en todas partes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Gracias, presidenta. Si hoy intervengo en catalán es, primero, porque un derecho conquistado se defiende ejerciéndolo, y no todos lo hacen, y, segundo, porque al inicio de esta legislatura Junts condicionó su apoyo a una Presidencia socialista de la Mesa del Congreso a poder hablar en catalán con normalidad en el Congreso de los Diputados. El PSOE no quería. De hecho, nos vinieron con la propuesta de una ley de lenguas, que nunca ha entrado en el orden del día. Viendo sus incumplimientos posteriores, quizá esta era la jugada socialista: marear la perdiz con su ley de lenguas y dejar en vía muerta la modificación del Reglamento para poder hablar catalán y las otras lenguas oficiales del Estado en el Congreso; un cambio que finalmente lideró obligado por Junts. Hoy se toma en consideración una iniciativa que busca garantizar que cualquier ciudadano pueda utilizar su lengua oficial autonómica -catalán, euskera o gallego- ante todas las instituciones del Estado con plena validez jurídica y en cualquier procedimiento, ya sea administrativo, judicial, policial, de consumo o de relación con los servicios audiovisuales; es decir, acabar con el monolingüismo en castellano, que vulnera claramente el derecho efectivo de opción lingüística ante el Estado en ámbitos tan importantes como el de la justicia, la Administración general o el consumo. En Junts acabamos de vivir cómo ha costado garantizar el derecho a utilizar el catalán en los servicios de obtención a la clientela en las grandes empresas que prestan servicios en todo el Estado, también en Cataluña. El Grupo Popular ha revertido nuestras enmiendas en el Senado, pero el jueves vamos a volver a ganar este derecho en la votación que tendrá lugar aquí.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Entrant en el detall de la proposició d'avui, estem d'acord, de veritat, estem d'acord en l'objectiu, però no en el marc que es tria: el del constitucionalisme lingüístic espanyol. Junts sempre ha defensat que el català no necessita que l'Estat li garanteixi res. Necessita que l'Estat deixi d'ofegar-lo i reconegui sobirania plena a Catalunya per regular el seu ús. Aquesta iniciativa, per tant, segons la nostra opinió, en lloc d'empoderar Catalunya, el que fa és estatalitza la normativa lingüística i la reordena segons un model que inevitablement continua pivotant sobre la primacia del castellà, el centralisme institucional i el marc de l'article 3 de la Constitució espanyola. Es parla de garantia dels drets lingüístics individuals quan, vist des de Catalunya, del que volem parlar és dels seus drets col·lectius i històrics. No volem que l'Estat vegi la nostra llengua com si es tractés d'una modalitat cultural, sinó que la reconeguin com el pilar de la nostra nació. I sí, el català també és una llengua oficial de l'Estat, però la seva regulació no pot ser centralitzada, perquè aleshores estaríem d'alguna manera envaint les nostres pròpies competències des de Madrid. I en això Junts, mai, mai, hi estarà d'acord. Prendrem en consideració la proposició que té al darrere molta feina, ho sabem, però ja els diem que si el PSOE decideix tirar-la al davant i no deixar-la al calaix, l'esmenarem.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«A Junts acabem de viure com ha costat poder garantir el dret a fer servir el català en els serveis d'atenció a la clientela a les grans empreses que presten serveis a tot l'Estat, també a Catalunya. El PP ha revertit les nostres esmenes al Senat, però dijous tornarem a guanyar aquest dret a la votació que hi haurà aquí. A Junts també hem demanat reiteradament que es respecti el dret a fer servir el català en la justícia, i en això no estem sols, com demostra la iniciativa d'avui i com demostra un fet molt rellevant. El 2021, el Comitè de Ministres dels estats membres del Consell d'Europa va requerir a les autoritats espanyoles que, cito, esmeni la Llei Orgànica del Poder Judicial per garantir la utilització de les llengües cooficials en els procediments judicials a sol·licitud d'una de les parts. Un requeriment basat en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que l'Estat espanyol va ratificar el 2001, que l'Estat espanyol porta 20 anys incomplint, perquè cap govern, ja sigui socialista o ja sigui del PP, voluntàriament donarà suport al català. Aquest requeriment del Consell d'Europa va ser ignorat pel Govern Sánchez. Ell, el que diu que fa tot el que pot per l'oficialitat del català a Europa. Junts el va convertir en una esmena presentada pel diputat Josep Pagès que estableix que a les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia les actuacions judicials se seguiran en la llengua oficial diferent del castellà quan així ho sol·liciti una de les parts, a voluntat del catalanoparlant, i no si una de les parts no s'hi oposa, com diu ara la llei. I també hem demanat que els jutges, magistrats, fiscals, secretaris i altres funcionaris de jutjats i tribunals hagin d'acreditar els coneixements suficients de la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma. El dret lingüístic, com diu clarament a Europa, s'ha de respectar, i més en situació d'emergència lingüística. L'ús del català ha baixat del 10 % en els procediments judicials a Catalunya, sent pràcticament residual. Ens preguntem: on és ara la voluntat del PSOE? Si avui la proposició de llei orgànica per al plurilingüisme es pren en consideració, prioritzaran la seva tramitació o la deixaran penjada, com han fet amb la Llei del Parlament de Catalunya, sobre l'ús i aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari? Malgrat que vostès, els socialistes, tenen majoria en el Tribunal Constitucional, no resolen en contra de la impugnació del PP i de Ciutadans d'una llei que, com recordava aquest cap de setmana el periodista Jordi Barbeta, es va aprovar amb els vots de Junts, d'Esquerra, de Comuns, però també del Partit Socialista de Catalunya. Però no tenen voluntat política de defensar el català ni a Madrid ni a Catalunya quan governen els socialistes. Perquè no hem vist el president Illa preocupat ni per la impugnació d'aquesta llei catalana al Constitucional, ni per la regressió de la llengua al nostre país. Quan a principis d'any l'Enquesta d'usos lingüístics a Catalunya revelava que en vuit anys el nombre de parlants habituals del català ha caigut 13,4 punts, situant-se en un 32,6 %, Illa va dir aquella frase tan futbolera de 'Hi ha partit'. Però seguint el seu símil, amb Illa al terreny de joc, la porteria del català és buida. On és l'Oficina per la vulneració de drets lingüístics que va ser imposada per Junts i que havia d'estar en marxa abans de final d'any? El català no pot seguir encaixant gols, especialment els que l'actual Govern de la Generalitat es fa en pròpia porta. Ampliar els cursos de català és important i necessari, però encara ho és més defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants cada dia i arreu.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Gràcies, presidenta. Bé, si avui intervinc en català és primer perquè un dret conquerit es defensa exercint-lo, i no tothom ho fa. I segon, perquè a l'inici d'aquesta legislatura Junts va condicionar el seu suport a una presidència socialista de la Mesa del Congrés a poder parlar en català amb normalitat al Congrés dels Diputats. El PSOE no volia. De fet, ens van venir amb la proposta d'una llei de llengües que mai han entrat a l'ordre del dia. Veient els seus incompliments posteriors, potser aquesta era la jugada socialista: marejar la perdiu amb la seva llei de llengües, i deixar en via morta la modificació del reglament per poder parlar català i les altres llengües oficials de l'Estat al Congrés. Un canvi que finalment va liderar obligat per Junts. Avui es pren en consideració una iniciativa que busca garantir que qualsevol ciutadà pugui utilitzar la seva llengua oficial autonòmica (català, euskera o gallec) davant de totes les institucions de l'Estat, amb plena validesa jurídica i en qualsevol procediment, ja sigui administratiu, judicial, policial, de consum o de relació amb serveis audiovisuals. És a dir, acabar amb el monolingüisme en castellà que vulnera clarament el dret efectiu dopció lingüística davant lEstat, en àmbits tan importants com el de la justícia, lAdministració general o el consum.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Además, ¿sabe usted en qué situación de bloqueo se encuentra su Gobierno? Como para venir hoy aquí y hacer exactamente la misma propuesta que el año pasado le tumbamos. Porque, más allá de su realidad paralela, hay la realidad de este Parlamento, y, más allá de su realidad paralela -en la que todo es bonito, todo va bien, todo es de color rosa y cree que sigue teniendo todavía mayoría parlamentaria-, existe la realidad de la calle, la de la ciudadanía, la realidad de verdad; la realidad en la que España es el país en el que menos han crecido los ingresos de las familias; la realidad donde sus políticas han destrozado el mercado de la vivienda; la realidad con 12,5 millones de ciudadanos en riesgo de pobreza y exclusión social; la realidad donde tienen un 25 % de paro juvenil; la realidad donde solo 3 de cada 20 jóvenes pueden independizarse; la realidad de un aumento de precios del 25 % en los últimos años; la realidad en la que los salarios de hoy son iguales a los del año 2018; la realidad donde los impuestos que pagamos los ciudadanos están en un nivel récord de recaudación por parte del ministerio; la realidad de tener problemas de multirreincidencia en la calle; la realidad de tener problemas de okupaciones en las casas, y, por último, la realidad en la que usted no publica los datos de ejecución presupuestaria en Cataluña. La ley le obliga a hacerlo, y no lo ha hecho; el Consejo de Transparencia le obliga a hacerlo, y no lo ha hecho, y las negociaciones con Junts per Catalunya le obligaban a hacerlo, y no lo ha hecho usted. Por tanto, la pregunta es muy muy fácil: ¿por qué no las publican? ¿Qué puede haber peor que incumplir la ley, incumplir el mandato de transparencia e incumplir con quien tiene siete votos que usted necesita? ¿Qué le da más miedo que eso? Pues ya se lo digo yo: que los datos de ejecución del último presupuesto para Cataluña son tan escandalosamente bajos que no se atreven ni siquiera a publicarlos. Escandalosamente bajos, como lo fueron los del año anterior, cuando gastaron en Cataluña 130 euros por habitante mientras, en cambio, gastaron 372 euros en Madrid, 400 en Castilla y Léon o 640 en Murcia. Y, con todo eso, con todo lo que le acabo de explicar, dígame usted cómo viene ahora usted aquí y nos dice que, haciendo exactamente la misma propuesta que el año pasado, esta es una propuesta excelente. ¿De verdad que es así?»
INECita «25 %» · Tasa de paro de menores de 25 años (EPA), 3T 2025: 25,42 %Fuente ↗
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però a més a més, sap vostè en quina situació de bloqueig es troba el seu Govern? Com per venir avui aquí i fer exactament la mateixa proposta que l'any passat li vam tombar. Perquè més enllà de la seva realitat paral·lela hi ha la realitat d'aquest Parlament. Més enllà de la seva realitat paral·lela, on tot és bonic, on tot va bé, on tot és de color de rosa i pensa que segueix tenint encara majoria parlamentària, hi ha la realitat: la del carrer, la dels ciutadans, la de veritat. La realitat on Espanya és el país on menys han crescut els ingressos de les famílies, la realitat on les seves polítiques han destrossat el mercat de l'habitatge, la realitat amb 12 milions i mig de ciutadans en risc de pobresa i exclusió social, la realitat on tenen un 25 % d'atur juvenil, la realitat on només 3 de cada 20 joves poden marxar de casa dels seus pares. La realitat d'un augment de preus del 25 % en els darrers anys. La realitat d'uns salaris iguals als d'avui que els de l'any 2018. La realitat en què els impostos que paguem els ciutadans estan en nivell rècord de recaptació per part del Ministeri. La realitat de tenir problemes de multireincidència al carrer i la realitat de tindre problemes d'okupacions a les cases. I, finalment, la realitat en que vostè no publica les dades d'execució pressupostària a Catalunya. La llei li obliga a fer-ho i no ho ha fet. El Consejo de Transparencia li obliga a fer-ho i no ho ha fet, i les negociacions amb Junts per Catalunya li obligaven a fer-ho i no ho ha fet. I per tant, la pregunta és molt fàcil: per què no les publiquen? Què pot haver pitjor que incomplir la llei, incomplir el mandat de transparència i incomplir amb qui té set vots que vostè necessita? Què li fa por més que això? Doncs ja li dic jo que les dades d'execució del darrer pressupost per Catalunya són tan escandalosament baixes que no s'atreveixen ni a publicar-les. Escandalosament baixes com ho van ser les de l'any anterior, en què van gastar a Catalunya 130 euros per habitant, quan, en canvi, van gastar 372 euros a Madrid, 400 a Castella i Lleó o 640 a Múrcia. I ara digui'm que amb tot això, amb tot el que jo li explico, ve vostè aquí, i ens diu que fem exactament la mateixa proposta que l'any passat, aquesta és una proposta excel·lent. De veritat que és així?»
INECita «25 %» · Tasa de paro de menores de 25 años (EPA), 3T 2025: 25,42 %Fuente ↗
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora el acompañamiento que hace su Gobierno a las empresas catalanas?
«Gràcies, presidenta. Bon dia vicepresidenta segona. Fa unes setmanes em deia en comissió que jo representava la Catalunya que especula i no paga impostos, que per vostè deu ser la mateixa que la dels autònoms que se forren, que li deia a la nostra portaveu. Però no s'equivoqui, a Junts escoltem el teixit productiu català, persones serioses que fan les coses com toca i que dia sí i dia també, ens traslladen un malestar creixent amb el seu Govern. Per això li pregunto: com valora l'acompanyament que vostès fan de les empreses catalanes? Gracias, presidenta. Buenos días, vicepresidenta segunda. Hace unas semanas me decía en comisión que yo representaba a la Cataluña que especula y no paga impuestos. Para usted debe ser la misma que la de los autónomos que se forran, que le decía a nuestra portavoz, ¿no? Pero no se equivoque. Nosotros escuchamos al tejido productivo catalán. Son personas serias que hacen las cosas como hay que hacerlas y que día sí y día también nos trasladan un malestar creciente con su Gobierno. Por eso le pregunto, ¿cómo valora el acompañamiento que ustedes hacen a las empresas catalanas?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«Señores del Gobierno, Junts per Catalunya ha roto el diálogo y las negociaciones con ustedes por incumplir acuerdos y por engañar. Pero les gusta tanto engañar a la ciudadanía que ustedes dicen que hacen estas políticas y que están de acuerdo con estos ciudadanos, pero cuando gobiernan hacen justamente lo contrario. Y lo siento mucho por los aplausos, pero incluso el mismo ponente socialista de alguna manera ha reconocido o venía diciendo que los ayuntamientos también ingresan otros impuestos de otras cosas, como queriendo decir: pues que lo paguen ellos. Lo encuentro vergonzoso. No digan nunca más que ustedes están por hacer estas políticas; o rectifiquen, que es lo que tienen que hacer, rectificar. Miren, de los dos centros que quedan en Lleida, en mi demarcación -porque el de Vielha, como bien ha dicho la diputada de Esquerra, ya se ha cerrado-, el de la Pobla de Segur y el de La Seu d'Urgell, en el de la Pobla de Segur se examinan ochocientos alumnos cada año a base del desplazamiento de los examinadores tres veces al mes durante todo el año. ¿Ustedes se imaginan -porque claro, el Ayuntamiento de la Pobla dice que no tiene los recursos para hacer eso- a ochocientas personas de distintas comarcas del Pirineo bajando innecesariamente a hacer estos exámenes? Y tantos otros centros que hay en Cataluña y, evidentemente, en otros sitios del Estado.»