Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
687 declaraciones · página 18 de 23
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«Segon relat. Reconèixer que, bueno, en España se espía, pero se espía poco y bien, de acuerdo con la ley y con autorización judicial. Bé. Tercer relat, justificar l'espionatge polític. Aquí mateix, en aquesta Cambra, la senyora Robles va dir allò de: ¿Qué tiene que hacer un Estado, qué tiene que hacer un Gobierno cuando alguien declara la independencia? La resposta és clara: espiar, delinquir i vulnerar drets. És això el que ha de fer l'Estat davant d'una demanda democràtica. Quart relat del Govern espanyol: la victimització, la cortina de fum del Moncloagate. Nosotros también somos víctimas. I, per últim, quan tota la porqueria ja sortia de les clavegueres de l'Estat, el senyor Bolaños va acabar donant per bo l'informe de Citizen Lab. Però, clar, tampoc podia admetre que s'investigués perquè era 'secreto de Estado', i per això es va negar a crear una comissió d'investigació quan aquí, en aquesta Cambra, hi havia tres diputats espiats, tres diputats d'aquesta Cambra espiats pel Govern espanyol a través del CNI. El PSOE es va negar a crear una comissió d'investigació per esclarir els fets. Fins que Junts no els hem obligat, aquesta comissió no s'ha creat. Vostès, senyors socialistes, no tenen sentit d'Estat, tenen sentit d'Estat profund, tenen sentit de deep state. Constitucionalistes, sí, però només de la part que parla de la unitat de la nació espanyola, no del Títol I de la Constitució que parla dels drets i llibertats.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«Però anem a l'elefant a l'habitació d'aquest debat. Com tots vostès saben, l'any 2022 va esclatar l'escàndol de l'espionatge massiu a l'independentisme català amb el programa espia Pegasus per part del Govern Sánchez, Bolaños i Robles, el famós Catalangate. La revista The New Yorker -aquella revisteta que la ministra Robles va menysprear dient que no coneixia, que quines eren les fonts utilitzades per la denúncia que fèiem des de l'independentisme català- va publicar un informe amb el títol: 'Catalangate, l'operació d'espionatge massiu contra els catalans amb Pegasus i Candiru'. Un informe elaborat pel laboratori Citizen Lab, que va destapar el cas més gran de ciberespionatge que es coneix. Seixanta-cinc polítics independentistes, periodistes i advocats van veure els seus drets a la intimitat, al secret de les comunicacions i a la defensa vulnerats directament per l'actuació del Govern espanyol. No per motius de seguretat, sinó per motius estrictament polítics. I què va fer el Govern Sánchez? En primer lloc, el Govern Sánchez, Bolaños, Robles va negar la realitat, va negar les proves, va desacreditar Citizen Lab i, fins i tot, va desacreditar The New Yorker. En España no se espía.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Gràcies, president. Bona tarda de nou, senyories. Ministra, de veritat vostè es creu que avancem? Vostè creu que si s'avancés amb la discreció que deia, i que és aquella que nosaltres també compartim, aquest matí el nostre portaveu adjunt hagués fet la intervenció que ha fet? Li agraeixo el to de la resposta, de la rèplica, perquè és cert, ministra, vostè no ha volgut dir res massa diferent del que he dit jo. Però sap què passa? Que el que diu coses diferents és el seu company, el ministre Marlaska. I jo li he de dir que avançar en la negociació no és complir, és negociar. I amb la matèria que ens ocupa, això ja està negociat. Perquè van tirar endavant els reals decrets al mes de gener. I li pregunto, vostè sap qui és el president de l'Estat espanyol? Ho sap. Doncs ja té la resposta. Nosaltres complim en temps i forma. Vostès podran dir que han complert quan Catalunya tingui delegades totes les competències en immigració. I si, com diuen, volen avançar, sàpiga que ens hem d'aplicar força més. Perquè per Junts la immigració és un tema de país i la volem tractar amb el rigor i la sensibilitat que es mereix, defugint dels extrems, dels populismes i de les solucions senzilles; reconeixent que el bonisme ha fracassat estrepitosament perquè ens ha portat a un sistema tensionat i polaritzat que és incapaç de garantir el benestar dels migrants, però que tampoc garanteix el benestar de la població en general. Ho sabem tots: els serveis públics no donen l'abast. No hi ha capacitat de garantir ni l'acollida ni la integració. I això, per experiència, sabem que acaba fragmentant la cohesió social.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«I és en aquest marc, ministra, que s'emmarca la nostra voluntat de fer una gestió integral del fet migratori. Per això cal fer efectiva la delegació de competències acordada amb el seu Govern. De totes les competències, del control de fronteres i de la gestió de fluxos, també. Tot i que el ministre Marlaska encara no ho hagi entès o no ho vulgui entendre. Perquè miri, nosaltres sabem que el 150.2 ens dona un marge ampli d'interpretació i d'aplicació. A la pràctica, el legislador orgànic de l'article 150 ha realitzat transferències que han afectat diverses matèries de competència estatal. I quan nosaltres parlem de competències, també vull recordar que parlem de recursos. Per cert, recursos que Catalunya genera, però que es dilueixen en la mala entesa solidaritat espanyola, que és un espoli en tota regla. Ministra, vostè té clar el que volem els de Junts per Catalunya? Vostè està disposada a fer efectiva la delegació en els termes de l'acord signat amb nosaltres? O també ens farà un Marlaska? Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Buenas tardes, ministra.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Pel que fa a la crisi migratòria del 2023 i el que portem d'aquest 2024, més enllà del drama humanitari que certament representa, volem parlar de dades, de dades ampliades, per fer una millor fotografia de quina és la situació a Catalunya, on un 18,3 % de la població és estrangera. A l'Estat espanyol, només ho és, de mitjana, un 13,5 %. De la població estrangera de l'Estat espanyol, el 22,4 % és a Catalunya. A Madrid, un 17,1 %; a València, un 15 % i a Andalusia, un 13 %. Durant la crisi migratòria de les Canàries de l'octubre del 2023, Catalunya va acollir 1988 emigrants, un 17,3 % del total, Andalusia un 6,2 %, Madrid un 3,9 % i Euskadi un 0,3 %. Del total transferit a la península, Catalunya en va acollir un 36,17 %, més del doble del que representa la població catalana amb relació a la de l'Estat. Si parlem dels interns en CIE, dels 1085 interns que el 2023 van entrar en algun centre CIE, 589 ho van fer en el de Barcelona. O sigui, un de cada quatre interns de tot l'Estat, a Barcelona. Dit d'altra forma, un 25 % dels interns del CIE són a Catalunya, gairebé deu punts per sobre del que correspondria pel pes de la població catalana, un altre cop amb relació al conjunt de l'Estat. Si ho fem amb relació a les nacionalitzacions, ens tornem a trobar que Catalunya és on més nacionalitzacions es produeixen. Entre 2013 i 2023, a l'Estat espanyol es nacionalitzen 1 645 261 persones. D'aquestes, 420 590, a Catalunya. O sigui, un 25,5 % de les adquisicions de nacionalitat espanyola de residents entre el 2013 i el 2023 s'han produït a Catalunya, nou punts més del que ens tocaria pel pes de la població. L'any 2023 es van nacionalitzar a l'Estat espanyol 240 208 persones, segons l'Institut Nacional d'Estadística, de les quals 60 846 a Catalunya. O sigui, es repeteix: un 25,3 % mantenint aquests nou punts de diferència que els dèiem amb el que representa la població catalana amb relació a l'Estat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Però centrem-nos de nou en el repte demogràfic, perquè els canvis en la composició i la distribució de la població i els importants desafiaments que generen a la nostra societat estan estretament lligats a les dues compareixences que avui ens han portat fins aquí. Les pensions i la sostenibilitat i la gestió de la migració; l'envelliment i la migració, dos elements rellevants del repte demogràfic. Les projeccions del Ageing Report d'aquest 2024 de la Comissió Europea, que analitza, com deia vostè, ministra, l'impacte de l'envelliment demogràfic a les economies dels Estats membres de la Unió, revisa i corregeix parcialment les projeccions fetes pel Govern espanyol i ho fa utilitzant unes dades més prudents, per bé que al final és veritat que les estimacions dels ingressos i les despeses continuen sent semblants. Titllen les dades del ministeri, però, de poc realistes i massa optimistes, i adverteixen que les reformes fetes fins al 2022 no seran suficients per les finances públiques. Així, l'informe ens parla de l'augment continuat de la despesa en pensions públiques i ens diu que, malgrat les recents reformes implementades, l'allargament de l'edat efectiva de jubilació i la introducció d'incentius per treballar més enllà de l'edat legal, només tindran un efecte limitat. Igualment, destaca el dèficit continuat del sistema de pensions públiques, que es preveu que empitjori havent o d'augmentar la pressió fiscal per generar més ingressos o aplicar retallades per reduir la despesa. També ens diu que el sistema de pensions espanyol té una dependència excessiva del règim general i això fa que les seves variacions tinguin un impacte desproporcionat en la sostenibilitat del sistema. Ressalta també que l'envelliment accelerat de la població augmentarà la pressió del sistema de pensions, fent necessari plantejar-se com mantenir un sistema sostenible amb una població activa més reduïda. I, en aquest sentit, fa evident que, per revertir això, la migració és i serà un factor clau perquè serà una de les poques fonts de creixement de la població. Però aquest creixement té dues cares, ministra. La cara A, que alleugerirà la pressió a curt termini, i la cara B, que a mitjà i llarg termini, quan arribi la jubilació d'aquests immigrants, crearà una nova onada de pressió al sistema. L'informe també mostra preocupació per si les pensions futures seran suficients per garantir un nivell digne de vida per als jubilats de l'Estat. Per tot això, ministra, m'ha semblat molt triomfalista la seva intervenció. Miri, els sistemes de pensions són socialment sostenibles en la mesura que ho són econòmicament i viceversa. Realment està convençuda que podem estar tranquils?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Volem que el Govern espanyol delegui a la Generalitat les competències hídriques plenes en tot l'àmbit territorial de Catalunya, inclòs el tram català de l'Ebre. Per això necessitem una nova llei d'aigües que serveixi també per determinar el règim jurídic de les aigües costaneres i continentals. Perquè aquí no només està en joc l'energia, sinó el bé, cada cop més escàs, de l'aigua. A la seva proposició no de llei proposen que les comunitats autònomes puguin accedir a l'ús de l'aigua prèvia autorització de l'Estat. Nosaltres anem molt més enllà. En volem la gestió integral. La titularitat. Anem també més enllà de l'esmena que ha proposat el BNG. Denuncien -i aquí sí que hi estaríem d'acord- la lentitud de les tramitacions per la reversió al domini públic de les concessions o la falta de transparència en les extensions d'algunes d'elles. Som conscients que forma part de la situació de domini d'un oligopoli que té el 90 % del mercat elèctric espanyol, tres empreses que són pràcticament intocables, entre d'altres coses, perquè quan hi ha males praxis, acostumen a fer-les al límit del que permet la llei.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Gràcies, presidenta. Com diem a Catalunya, anem a treure'n l'aigua clara. Junts està a favor de la creació d'una energètica pública amb autonomia de gestió per produir electricitat a través de l'ús privatiu de les aigües i assumint la gestió de les concessions hidroelèctriques finalitzades del domini públic hidràulic. Sí, però aquesta empresa pública ha de ser catalana, no de l'Estat. De fet, tant l'ACA, l'Agència Catalana de l'Aigua, com l'energètica -nosaltres ja en tenim una d'energètica pública- podrien fer aquestes funcions. No volem, per tant, un organisme estatal que gestioni actius catalans. Ja ho vàrem deixar clar dient no a E.P.E., l'energètica pública que a la legislatura anterior proposava Unidas Podemos, E.P.E., que ve de Producción Energética Española Entidad Pública Empresarial. Així es deia. Vàrem rebutjar la proposició de llei de E.P.E. i també rebutgem la PNL de SUMAR, la que presenten avui, perquè no serveix perquè Catalunya tingui la gestió pública de les hidroelèctriques catalanes, que acabin en concessió, ans al contrari, serveix perquè una empresa pública espanyola recentralitzi la gestió dels nostres recursos hídrics. No diem res que no portem en programa. La Generalitat de Catalunya ha de ser el gestor de les principals infraestructures de titularitat estatals de transport i comunicacions a Catalunya. I per això volem el canvi de titularitat d'aeroports, ports, ferrocarrils, carreteres i per descomptat de les infraestructures hidràuliques i d'abastament d'aigua.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«No tinc temps per anar tocant tots els punts amb els quals estem en desacord amb aquesta proposta, només alguns. Primer, Catalunya té competències plenes en habitatge i també en dret civil, en el Codi Civil. Per tant, en matèria de contractació civil i amb els drets reals, fa temps que s'està treballant a Catalunya en una modificació del Codi Civil de Catalunya i, per tant, Junts per Catalunya mai validarem cap llei espanyola que rebaixi competències a Catalunya. Però, és més, aquesta proposta entra en conflicte també amb el recent reglament europeu, que contempla els contractes de lloguers temporals generalment inferiors a dotze mesos, tot i que no exclou tampoc durades més llargues. Vostès se n'inventen sis, no sabem ben bé per què. Creuen de veritat, com proposen, que és una bona idea equiparar el lloguer d'una habitació al d'un habitatge? Junts volem combatre la precarització, no institucionalitzar-la. Vostès troben normal, com proposen, que el llogater pugui cedir i sotsarrendar el pis que ha llogat a una altra persona sense el permís del propietari? És a dir, que el llogater podrà acordar un lloguer d'un immoble que no és seu, i que ja no necessita per viure-hi, a qui ell li doni la gana i el propietari ha de mirar i callar? I que s'hi posi fulles, faltaria dir. Home, per favor, no veuen que això és un abús?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Reconoce el déficit fiscal que padece Cataluña y se compromete a eliminarlo a través del concierto...
«Ni l'acord inconcret publicat ni vostè aclareixen en què consisteix exactament aquest acord. I no ens ha dit tampoc la xifra que hauria de saber si realment hagués tancat un acord de finançament per Catalunya. Queda clar que no hi ha concert ni res que se li assembli, i això també ho sap el Partit Popular. I ahir vostè va aprovar un altre cop el sostre de despesa al Consell de Ministres. Parlem clar, senyora Montero, Europa els diu a vostès que es poden gastar 40 000 milions d'euros de més l'any que ve com a dèficit i la manera com vostès repartiran aquests 40 000 milions d'euros és el que haurem de votar aquí. I com els repartiran? Això és el que vostès no expliquen. D'aquests 40 000 milions d'euros han decidit que se'n queden per vostès gairebé el 90 %, més de 35 000 milions d'euros sense explicar amb què se'ls gastaran. Perquè no se'ls gastaran ni en pensions, ni en atur, ni en serveis socials, ni en ensenyament, ni en salut. 35 000 milions d'euros se'ls queden vostès. I per Catalunya? Què toca a Catalunya? Diu vostè que la seva proposta beneficia totes les comunitats autònomes. Menteix. Vostès es queden 35 000 milions d'euros i el que toca a Catalunya no arriba ni a 100 milions. Si es pensen que lluitem per la independència per acabar conformats amb una mica de morralla és que vostès encara no han entès com actua el partit que representem, el partit del president Puigdemont. Volem el control. Que Catalunya -ni Madrid ni vostès- que Catalunya mani sobre tots els ingressos, totes les despeses i totes les polítiques de Catalunya. Aquest és el debat real. El poder o el té Madrid o el té Catalunya. I recaptar i enviar els diners dels catalans o tornar els diners dels catalans a la caixa espanyola, ni és concert, ni és poder, ni és tenir la clau de la caixa. Senyora ministra, si vol resultats diferents, faci coses diferents.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley por la que se insta al Gobierno a adoptar medidas en relación con la práctica de la...
«Moltes gràcies, presidenta. No és cap secret que si Espanya excel·leix en alguna cosa és en això de les conductes o actuacions tramposes. Per això no ens sorprenen gens ni mica pràctiques com la que es porten a debat avui en aquesta proposició no de llei. Com s'explica si no que l'economia submergida, el mercat negre, l'estraperlo, el frau, el blanqueig de capitals, les portes giratòries, els tràfics d'influències i les novel·les picaresques siguin un signe d'identitat i un tret distintiu de la seva manera de ser espanyola? S'imaginen quina seria la realitat de l'Estat espanyol si no formés part de la Comunitat Econòmica Europea, la qual ha atenuat amb la seva tutela unes pràctiques que, malgrat tot, continuen regint la vida, l'economia i també la política espanyola? Per exemple, mentre Espanya està a la cua de la Unió Europea en percentatge d'ocupació i tenen l'atur juvenil més alt de tot Europa, és complicadíssim trobar treballadors per moltes empreses o autònoms que en busquen, fet que es ratifica amb els indicadors d'economia submergida que apunten que a l'Estat espanyol aquesta, l'economia submergida, representa entre el 18 i el 24 % del producte interior brut. I és que a Espanya són els reis de la picaresca. A Catalunya sabem millor que ningú com les gasten vostès, perquè això de la reduflació, de donar d'amagat menys producte i servei pel mateix preu, volent fer creure que tot segueix igual de bé, no els sembla el mateix que l'Estat espanyol fa als catalans fent-nos pagar cada any els mateixos o més impostos a canvi d'una prestació de serveis cada vegada més i més deficient? I, a més a més, no els sembla inversemblant que siguin vostès, els del PSOE, el mateix grup del Govern, que instin el propi Govern a tirar endavant mesures per lluitar contra la reduflació, mesures que haurien de ser, per òbvies, fetes d'ofici pel Govern? És a dir, un mateix demanant-se a ell mateix fer el que se suposa que ha de fer per si mateix un Govern. I, és més, no els sembla inversemblant demanar l'opinió d'aquest hemicicle quan fa quatre dies el propi president del Govern afirmava que seguiria governant el país amb o sense el concurs d'aquest Parlament, com si tingués majoria absoluta en aquest Congrés, com si tot i viure en una democràcia parlamentària, ell, el president, estigués per sobre de tot i de tothom?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento de Edmundo González Urrutia como ganador de las...
«Podríem saber què està fent el Govern espanyol del PSOE, el govern que s'ha considerat a si mateix el govern més progressista de la història, per garantir els drets polítics del molt honorable president Carles Puigdemont? Quin tipus de protecció ofereix als dissidents polítics catalans, si el president Carles Puigdemont es veu forçat a viure a l'exili per poder-se defensar judicialment davant de tribunals imparcials que són a Europa? Espanya arrossega un dèficit democràtic absolutament escandalós. On és la protecció de l'Estat contra la prevaricació dels jutges que fan política a cop de sentència, que defensen la unitat d'Espanya per sobre de la justícia i que es neguen de forma indecent a aplicar la llei d'amnistia, com acabem de veure avui mateix amb l'estrambòtica i moral resolució de Llarena? Saben on és la protecció ara d'aquest Estat? Enlloc, no és enlloc. A veure si ho hem entès bé. El Govern espanyol, que no és capaç de garantir el respecte pels drets dels líders polítics independentistes catalans, pretén ara donar lliçons i defensar els drets dels líders dissidents veneçolans? Vaja, hipocresia, com a mínim; segur que insult a la intel·ligència.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Com veuen, de feina, en la reforma del règim electoral espanyol, n'hi ha molta, i lúltima cosa que interessa a ningú, ni tan sols als que l'han proposada, és la reforma retòrica innecessària que ha proposat el PP. Moltes gràcies. Señorías, este punto con el que hoy abrimos el periodo de sesiones es un ejemplo del exceso de retórica que domina en este hemiciclo. La propuesta de ley presentada no interesa a nadie, como ya se ha demostrado con la intervención de la diputada que la tenía que defender, que no ha hablado de ella casi. La proposición apela al requerimiento europeo de establecer unos principios comunes en las regulaciones electorales de los Veintisiete Estados de la Unión, unos principios que según el PP en el artículo 222 de la LOREG, que pretende derogar con esta proposición, vendría a cuestionar. No obstante, esta propuesta de ley es retórica pura y dura, porque apela a la transparencia y al acceso a la información, pero en realidad es lo de siempre: nacionalismo español y nada más.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Bona tarda, boa tarde, arratsalde on. Buenas tardes, presidenta. Bona tarda, boa tarde, arratsalde on, buenas tardes, presidenta, senyories. Aquest punt amb el qual avui obrim el període de sessions és un exemple de l'excés de retòrica que domina en aquest hemicicle. La proposta de llei presentada no interessa a ningú, com s'ha demostrat amb la intervenció de la diputada que l'havia de defensar, que pràcticament no n'ha parlat. La proposició, certament, apel·la al requeriment europeu d'establir uns principis comuns en les regulacions electorals dels Vint-i-set Estats de la Unió, uns principis que, segons el PP, l'article 222 de la LOREG, que pretén derogar amb aquesta proposició, vindria a qüestionar. No obstant això, aquesta proposició de llei és retòrica nua i crua, perquè apel·la a la transparència i a l'accés a la informació, però, en realitat, és el de sempre: nacionalisme espanyol i res més. El problema no és l'article 222. L'article 222 potser sí que és un arranjament de circumstàncies, fins i tot m'atreviria a dir que és una mala solució, però s'explica per l'absurditat de la circumscripció electoral única a les eleccions europees, una circumscripció única pensada només per apagar la veu a Europa de les nacions històriques basca, gallega i catalana. Per això, des de Junts per Catalunya, ras i curt, defensem una circumscripció europea per Catalunya. Com no ens cansem de recordar, i així consta en l'acord de Brussel·les signat el novembre passat, Catalunya és una antiga nació europea que ha participat en totes les etapes de la seva història, fent aportacions al progrés polític, social i econòmic dels europeus. Per això, l'independentisme català mira a Europa i reivindica el dret d'autodeterminar-se i esdevenir un Estat més de la Unió. Per això, l'independentisme català ha portat i portarà a Europa la seva batalla, com hem fet amb la insòlita repressió judicial dels darrers anys o com hem fet amb l'amnistia, perquè la nostra batalla és profundament europea, perquè és una batalla de drets i llibertats.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Per tant, no poden jugar a fer aquesta política demagògica d'enfrontar-nos quan s'està produint una situació, fa tants i tants i tants d'anys, en què Catalunya i els catalans, perquè Catalunya som els catalans, estem perdent absolutament tot per estar dependent d'Espanya. Amb dades, amb dades! Els discursos no poden ser demagògics i dir altres coses, han de parlar de dades i de rigor. Nosaltres vam demanar també la compareixença no només de la vicepresidenta, sinó també del ministre Bolaños, per explicar-nos aquest tema. No calia argumentar-ho d'aquesta manera, sincerament. I per tant, com que la vam demanar, hi donarem suport, perquè nosaltres sí que volem escoltar exactament què és. No per res, és que no ho hem entès, ens ha desconcertat de quin concert estem parlant i volem saber exactament el Govern espanyol socialista què pretén. L'únic que hem sentit per part del Govern socialista, que és qui ha de corroborar el que se'ns ha explicat per part dels companys d'Esquerra, és: 'Els asseguro que complirem fil per randa, nosaltres complirem i complirem fil per randa'. I què és aquest concert? 'No es preocupin, que nosaltres complirem i complirem i fil per randa'. Però, perdonin, ens poden explicar de què va, això? I volem que se'ns expliqui de què va, i volem que compareguin i se'ns expliqui de què va aquest concert, que ens ha desconcertat una mica i, com repeteixo, com ja he dit i torno a repetir, Junts per Catalunya el que voldríem és aquest concert econòmic pur i absolut que seria la independència de Catalunya, perquè, senzillament, després de tants anys i anys i oportunitats -que ens ha detallat algunes el que ha estat portaveu en aquesta proposta-, tot aquest detall, tota aquesta història que hem viscut conjuntament, ens acredita que no hi podem pas confiar, i que segurament no sabem en què consistirà aquest concert, però possiblement no és el que necessiten, desitgen i esperen els ciutadans de Catalunya, i es mereixen, també.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«20 000 milions d'euros anuals de dèficit fiscal de Catalunya respecte a Espanya. ¿Egoísmo? Vostè m'està prenent el pèl si no entén que aquesta és una situació injusta i que no és sostenible. No és sostenible. Nosaltres, Junts per Catalunya, ni tan sols estaríem d'acord amb el concert, sinó que volem el concert pur, concert econòmic pur, concert econòmic absolut, que és la independència de Catalunya. Així sí que podríem tenir els recursos que nosaltres, que els catalans, generem i destinar-los a les necessitats que nosaltres tenim. No m'ha semblat gens correcte el que ha parlat respecte a la ciutadania catalana, que està patint. Cada any, aquest mateix, al mes de juliol, ens dona les dades el Ministeri de quines partides del pressupost general, ara ja no parlo d'inversions, s'han executat. Molt bé: Madrid, 212 %. Catalunya, 45, un altre cop, sempre igual. Any rere any que els ciutadans de Catalunya perden bous i esquelles que en diem allà. Per ciutadà català -i això ho entendran els ciutadans, vostès, òbviament, ho han entès tot-, cada un dels catalans que m'estigui escoltant ara que sàpiga que l'Estat espanyol invertirà en ells i en el seu estat de benestar, de què vostès parlaven, de tots els temes socials, sanitat, invertirà en cada català 130 euros. I per cada madrileny? Som persones igual. 373 euros. Això és just? Això és raonable? Això és defensable? No ho és.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«En aquest sentit, donarem suport per motius possiblement diferents d'alguns dels que ha exposat la portaveu del PP. Però una nació que ha passat de 800 places a 4000 places per protegir els menors no acompanyats i que va haver de destinar l'any passat 100 milions d'euros -perquè no ens venen finançats per l'Estat espanyol- per acollir bé la població immigrada bé es mereix tenir resposta a aquestes preguntes. A banda que saben vostès que és un acord amb aquest Govern, perquè sabem que és imprescindible que Catalunya pugui tenir les pròpies competències en termes de migració. I no és perquè sí. No és perquè ens fa il·lusió fer això, sinó perquè creiem que és imprescindible que aquestes polítiques es facin des de la proximitat, no es poden fer a 600 quilòmetres de distància, perquè després passa el que passa. Això ho hem de fer cadascú, cada nació, tal com la seva mateixa població necessita, perquè jo no parlaré de tensionar els serveis públics, que a Catalunya estan absolutament tensionats també per la manca de finançament, sinó que el que ens preocupa a nosaltres és que aquestes males polítiques migratòries estiguin tensionant la convivència. I és això el que no ens podem permetre, que es tensioni la convivència. Per això demanem i votarem a favor que el president del Govern comparegui per donar explicacions.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Recordo, a principis d'any, que jo mateixa vaig fer un faristol en què reclamava informació. Ho dic perquè se'ns ha titllat, després del vot contrari de l'últim Ple en termes de no modificar finalment la llei d'estrangeria pel tema de repartiment dels menors migrants, d'insolidaris. I és bastant injust, vull ser cauta, que es titlli a Catalunya d'insolidària. A Catalunya, per si no ho saben, tenim el 23 % de tota la immigració espanyola. El 23 % està a Catalunya. Nosaltres no arribem ni al 17 % de població, en termes de població. Però, en canvi, el 23 % de tota la població immigrada està a Catalunya. A la tardor, van arribar uns menors no acompanyats a les illes Canàries. Es va fer un repartiment, sobre el qual nosaltres també vam mostrar, tot i que es va fer, la nostra disconformitat. Per insolidaritat? No. Nosaltres, en termes d'habitants, som similars a la Comunitat de Madrid o a Andalusia -una mica més a Andalusia-, però, en canvi, en vam rebre 2000. Ens van distribuir 2000 menors no acompanyats, que dit així no passa res, però que era tres vegades més que els que es van distribuir a Andalusia. Per què? Era cinc vegades més que els que es van distribuir a la Comunitat de Madrid. Per què? Sis més que als Països Valencians. Per què? Nosaltres no entenem aquests perquès. El que volem és que s'aclareixin i sí que necessitem, perquè encara no l'hem escoltat, que el president del Govern, el senyor Pedro Sánchez, comparegui, ens expliqui i ens doni resposta a aquests perquès. Perquè quan vam votar que no, tant el president, com el conjunt del Govern, com el president de les illes Canàries sabien perfectament quines eren les reticències o dubtes que teníem des de Junts per Catalunya, i no se'ns han desvetllat. L'únic que s'ha de fer és parlar, explicar i arribar a acords. No es pot parlar que Catalunya no és solidària perquè en donem lliçons. I volia donar dades perquè això no és opinable. I com que no és opinable, no es pot dir una cosa diferent.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«En definitiva, a Espanya cada vegada costa més viure-hi dignament, i cada vegada hi tenen un futur més negre. Perquè ser espanyol, avui, és una ruïna. El que els deia: tenen un país decrèpit que viu gràcies a mentir als seus ciutadans i, sobretot, gràcies a empobrir els catalans. Fa unes setmanes, el president Sánchez ens demanava aquí mateix, també, que no féssim trampes amb les xifres d'execució pressupostària, que no teníem motius per queixar-nos i que havíem d'estar contents d'aquest gran moment de concòrdia per Catalunya que representava l'aposta de l'Estat per Catalunya. Escoltant-lo, ens feia pensar que les dades d'execució pressupostària que tenia, segurament, eren espectaculars per aquest exercici 2023. I a fe de Déu que han estat espectaculars, perquè tenim les seves dades d'execució pressupostària d'aquest any que hem tancat, 2023, i avui estem en condicions d'afirmar que el president Sánchez va mentir. I va mentir intencionadament, perquè llavors faltaven pocs dies per les eleccions catalanes. Volen les xifres publicades per vostès mateixos d'amagat aquests últims dies? Doncs l'any passat, a Catalunya, només es va executar un 45 % d'allò pressupostat. Saben quant es va executar a Madrid? A Madrid es va executar un 212 %. A Catalunya només es van invertir 130 euros per ciutadà; 372 euros es van invertir a Madrid per cada ciutadà; 396 a Castella i Lleó; 643 a Múrcia. De les dinou comunitats i ciutats autònomes, Catalunya és la tercera que més paga a través dels seus impostos, però aquest any passat hem estat els últims, absolutament els últims, en execució pressupostària. Cap altra ha tingut un percentatge d'execució pressupostària tan petit com Catalunya, cap. Hem estat els últims. Tots els altres ciutadans de l'estat, tots, han tingut una execució per habitant molt per sobre dels catalans.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«També teníem un deute pendent amb les dones que han patit assetjament per raó d'autoritat o de sexe. Junts va introduir canvis significatius a la llei espanyola de l'esport per reforçar la igualtat efectiva respecte de les condicions laborals i econòmiques a l'esport, o respecte, també, dels protocols per la prevenció i per l'actuació davant de situacions de discriminació, abusos, assetjament sexual i assetjament per raó d'autoritat. Però havia quedat pendent, i Junts ho ha pogut corregir, incorporar l'esmena Rubiales. A partir d'ara, qualsevol actuació que pugui ser considerada discriminació, abús o assetjament sexual i/o assetjament per raó de sexe o autoritat podrà ser sancionada com a falta molt greu, amb inhabilitació immediata. I sí, és cert, els havia dit que potser no calia batejar-la com 'esmena Rubiales', perquè es va presentar molt abans del petó no consentit de Rubiales a Jennifer Hermoso, però el cert és que passarà a la història com l'home que, amb el seu mal exemple, ha provocat un bon canvi a l'esport. Tan bon punt la llei es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat, podrem tornar a dir: 'S'ha acabat'. Hem guanyat aquest partit entre totes i tots, però la competició que juguem les dones per fer una societat més justa segueix. Hi ha encara molta feina a fer per aconseguir la igualtat, perquè la bretxa entre homes i dones sigui eliminada. Si volem fer una societat justa, aritmèticament i social, necessitem lleis justes i, sobretot, mentalitat guanyadora. Les dones esportistes tenen molt a ensenyar-nos i les hem d'escoltar, i ho farem. Vull reiterar el meu agraïment a l'AFE i també a FUTPRO per la seva col·laboració en tot moment per millorar les lleis i per millorar la societat. I ja sabeu: si teniu una bona oportunitat, passeu-nos la pilota, que rematarem a porteria i marcarem gol. Gràcies.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«El nostre model és un referent per altres països europeus que tenen el model mixt amb funcionaris i voluntaris com a model propi. Aquest model està implantat a tot Europa, menys Espanya. Un model que volem preservar, i preservar, també, de la recentralització. No serem nosaltres que ens deixem arrossegar per polítiques espanyoles que ens aprimen les competències, com va passar fa un any. Tothom ha après que, amb Junts, no es regala ni es perd res. Un model, el nostre, que permet una resposta potent davant necessitats extraordinàries, tindrà sempre el suport de Junts per Catalunya. I, per això, el que ens fa falta són recursos. Són diners. I, com que els recursos suficients els generem a Catalunya, no tinguin cap dubte que els batallarem, tots i cada un d'ells. No volem que els nostres diners es quedin a Madrid. Els volem, entre d'altres llocs, als nostres bombers, als nostres cossos d'emergència i seguretat. A Catalunya, també és molt important la tasca que fan les agrupacions de defensa forestal, els ADF, un col·lectiu amb més de 6000 propietaris forestals i vinculats a més de 600 municipis distribuïts per tot el territori català. Fan una tasca importantíssima de conscienciació que es tradueix en una eina indiscutible per preparar i fer més resilient el nostre país, a més de ser una estructura de suport al cos de bombers en la resposta als incendis forestals. Queden també reconeguts en aquesta llei.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«El Cos d'Agents Rurals, tal com el coneixem avui, va néixer l'any 1986 amb l'aprovació de la Llei 9/1986 del 10 de novembre, de cossos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya. No va néixer únicament per cobrir funcions de gestió forestal i prevenció d'incendis, sinó amb l'ambició de ser una policia dels boscos, que vesteix tot el medi rural amb l'objectiu de vetllar no només pel patrimoni natural, sinó també per les persones que hi viuen, en depenen i el gaudeixen. En definitiva, es va crear un cos per garantir la necessària protecció de la natura del nostre país. I aquesta protecció va començar a ser ferma a partir del traspàs dels serveis de l'estat espanyol a la Generalitat de Catalunya en matèria de conservació de la natura. Des del nostre partit, vetllarem perquè lleis bàsiques espanyoles no minvin ni un mil·límetre, al contrari, la bona feina que fan els agents rurals pel nostre país. Sobre els bombers forestals, i davant d'aquestes lleis bàsiques espanyoles, des de Junts tenim un objectiu principal, que és preservar el model propi de prevenció, extinció d'incendis i salvament català. El model català de gestió de les emergències és un model de resposta integral mixt d'èxit, reconegut arreu, i reflex dels models mixts d'èxit implantats arreu del món, especialment a Europa, en països com França, Alemanya, Àustria o Finlàndia. I ens trobaran sempre defensant aquest model i oposant-nos a aquells que el volen eliminar o que el volen espanyolitzar. Un model integral d'emergències vol dir que es gestionen tots els riscos del país dels cossos operatius propis, i que es coordinen en la seva gestió. D'aquesta forma, tenim policia, bombers, protecció civil, agents rurals i sanitaris com els principals garants de la seguretat pública de Catalunya. I fan front a tots els riscos, en tots els àmbits i activitats, ciutats, indústries, mar, muntanya, món rural. Això ha fet que a Catalunya, a diferència de les comunitats autònomes que han apostat per models externalitzats d'emergència, la resposta davant l'incendi forestal sigui assumida pels Bombers de la Generalitat de Catalunya. Cada any s'incorporen auxiliars forestals per les campanyes d'estiu i, alhora, es disposa de cossos especialitzats. Comptem, també, com no podia ser d'una altra manera, amb els bombers voluntaris, que també actuen com a bombers forestals.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«I vostès què fan? Pactar. Vostès pacten amb els que els aplaudeixen. És aquesta la reforma que tenen per acabar amb la parcialitat? És aquesta la reforma que tenen per acabar amb la falta d'imparcialitat? És aquesta la reforma que tenen per acabar amb els jutges prevaricadors? De veritat? Mirin, ho podem mirar del dret o del revés. Aquesta reforma ni amb correccions tècniques ni sense soluciona el problema de fons, i no ho fa perquè la imparcialitat la condiciona l'extrema dreta judicial. La imparcialitat es condiciona a la sacrosanta unitat d'Espanya, que sempre passa per davant, inclús dels drets fonamentals. Els hi vaig dir i els hi repeteixo: amb el pacte entre la dreta popular espanyola i l'esquerra socialista espanyola, es reitera el fracàs de la transició espanyola i es manté la negror de les cúpules judicials espanyoles. També els hi deia fa 15 dies: aquest pacte no només no regenera res, sinó que invalida les tèbies mesures de regeneració democràtica que ens va presentar la setmana passada, des d'aquí mateix, el president Sánchez, perquè els jutges que poden i volen podran continuar prevaricant amb impunitat. Aquest nou pacte d'estat els empara. Els de la bancada de l'esquerra, avui, es rendeixen a les tesis dels populars i la toga nostra. Veiem el llop amb pell de xai alimentant el llop malvat de totes les campanyes i deixant les ovelles a la seva sort, un error més que els fa suspendre en democràcia. Poden celebrar el pacte, poden celebrar aquesta reforma, poden celebrar la renovació del Consell General del Poder Judicial. El que no sé si poden, senyors socialistes, és estar tranquils.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Des de Junts per Catalunya, els darrers anys els hem advertit i hem denunciat reiteradament el descrèdit del govern del Poder Judicial, de les seves constants ingerències polítiques, de les fortes pressions partidistes que han portat a les cúpules de la judicatura a emetre opinions polítiques, a criticar l'executiu i a qüestionar els legisladors. Aquest és el veritable problema del sistema judicial espanyol i, més concretament, de les cúpules i òrgans de govern del Poder Judicial. Un problema estructural que s'arrossega de fa dècades i que ha provocat una falta absoluta de neutralitat judicial, una mancança que alguns només han començat a veure ara fa quatre dies, quan els ha afectat a ells. És precisament aquesta manca de neutralitat, d'imparcialitat, la que va portar a la judicialització de la política i la politització de la justícia que els catalans, i sobretot els independentistes, encara patim. Ara, amb l'aplicació de la llei d'amnistia, amb els falsos raonaments de Llarenas i Marchenas, jutges empeltats del règim i representants de l'obsessió d'estat amb el president Puigdemont, la democràcia se'ls desfà a les mans. Ho saben. Hi ha jutges que fan política des del seu càrrec, política per subvertir l'estat de dret amb el qual sempre s'omplen la boca; jutges que li poden dir al Govern que li queden dos telediaris alemanys, dos i ja està; jutges que els anuncien cap a on van i ho fan sense embuts, literalment els envien a prendre per on seuen.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Gràcies, president. Bon dia, senyories. Ens arriba a debat la votació del dictamen aprovat a la Comissió de Justícia de la setmana passada, que no és diferent a la proposició original de la reforma de la Llei orgànica del poder judicial i de la llei que regula l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. Una proposició tramitada per urgència, la que no han tingut els darrers cinc anys, i que ara, amb 26 dies, hauran deixat vista per sentència. Per cert, com fan sovint en aquest estat, escrita abans del debat i que ja la podien donar per dada i beneïda el dia de la seva presentació. Perquè són unes reformes acordades per PP i PSOE, els dos partits sistèmics de l'estat espanyol. Sí, senyor Aranda, malgrat no li agradi, partits sistèmics; el seu, també. Partits sistèmics que pacten canvis cosmètics després d'anys de retrets i gesticulació desproporcionada pel bloqueig del Consell General del Poder Judicial. I ara ja s'han entès. Ja tenen acord, un acord, com hem tingut oportunitat de recordar en altres intervencions, forjat i anunciat a l'estranger, en el clímax de l'enfangada general, certament inversemblant després de tot el que hem sentit a dir en aquesta cambra. En fi, suma y sigue, que diuen a la Meseta. I aquí estem, aguantant la broma d'aquesta reforma per reforçar la independència i la integritat del seu sistema judicial. Com s'atreveixen a parlar d'independència i integritat del sistema judicial després de l'exhibició a cop de togues d'alguns jutges que vostès -els de la dreta i l'extrema dreta, per descomptat, però també vostès- han envalentit durant els darrers anys per aturar l'independentisme?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Què seria per nosaltres el més sensat? Obligar les comunitats autònomes que sempre o quasi sempre s'han negat a acollir. Però no s'ha fet això. Fa dues setmanes es va reunir aquest grup de la Conferencia Sectorial de Infancia y Adolescencia, comunitats autònomes i govern espanyol, i es va establir el primer repartiment. El govern espanyol i totes les comunitats autònomes excepte Catalunya van acordar que, un cop més, Catalunya sigui la comunitat autònoma que més en rebi. Per tant, malgrat Catalunya explica que no hi arriba, que no hi arribem, que ja no es pot tensar més i que no es pot garantir una atenció digna -obro parèntesi, mentre altres comunitats autònomes sempre s'han negat a acollir menors no acompanyats immigrants- la resta de comunitats autònomes i el Govern, PSOE, PSC, SUMAR, es posen d'acord per posar Catalunya al primer lloc del repartiment, insisteixo, amb el vot no favorable de Catalunya. Els discursos bonistes de les suposades esquerres i els discursos populistes de la dreta i la ultradreta han portat a tocar fons al nostre país en molts temes, a assolir un dels nivells més baixos en política. I ens hem de plantar. I nosaltres ens plantem, i estic segura que no estarem sols, perquè una bona part de la societat n'està ben farta, també, de tots nosaltres. I som conscients que no és fàcil recuperar la confiança de la gent, però el primer pas per fer-ho és plantar-se. Tots, de fet, hauríem de sortir d'aquesta gran onada de populisme, de bonisme i de demagògia que arrossega la política des de fa tants anys.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Cap partit català que conegui la realitat al nostre país pot acceptar la llei en aquests termes. I el senyor Illa haurà d'explicar molt bé per què el seu partit dona suport a una llei espanyola que, de nou, a qui pressiona i a qui tensa és a Catalunya. Cal que tots fem un exercici de realisme. Sense els recursos necessaris, el sistema no funciona. I com que no funciona, aprovar aquesta llei és enganyar-nos. Potser els donarà molts titulars populistes, però no arreglarà el problema. I entrant al detall de per què s'ha arribat a aquest nivell insostenible d'atenció, cal que els ciutadans coneguin algunes de les coses que fan vostès. La mateixa llei explica que el criteri de repartiment el fixarà la Conferencia Sectorial de Infancia y Adolescencia, un grup format per representants de tots els governs autonòmics i del govern espanyol. Fins ara, també es tenien en compte els criteris d'aquest grup, però no eren obligatoris. Ara, amb aquesta llei, passa a ser obligatori. Ara, amb aquesta llei, totes les comunitats autònomes estaran obligades a acollir el que allà es dicti, vulguin o no, puguin o no puguin.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Massa sovint em sembla que els polítics vivim en una bombolla i que no ens adonem del que passa fora, perquè les decisions que prenem tenen conseqüències fora d'aquest hemicicle; conseqüències per les persones que venen i conseqüències per les persones que ja hi som. Ens oposem a seguir sobresaturant Catalunya. Ens oposem a seguir tensant la convivència del nostre país. I estic convençuda que la majoria de les persones entenen per què ho fem. Amb aquesta llei, vostès no garanteixen una vida digna i en condicions. I això, a qui està donant ales és a ells: a la dreta i a la ultradreta. Diputats i diputades, nosaltres els estem parlant des del sentit comú. O donem tranquil·litat i seguretat a les persones que venen i donem tranquil·litat i seguretat a les persones que ja hi són, o això no funcionarà. I l'única manera perquè funcioni és treballant, és fent les coses bé, és negociant amb tothom. És entendre a tothom, que és exactament el contrari del que ha fet el govern espanyol, perquè aquesta llei ni dona tranquil·litat ni dona seguretat, ni a uns ni a altres, i no s'ha treballat amb tothom.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Gràcies, president. Catalunya és terra d'acollida. Ho ha estat sempre. La solidaritat dels ciutadans de Catalunya és inqüestionable. I entenem perfectament la situació que s'està vivint a Canàries. La resposta del govern espanyol a aquesta extraordinària solidaritat del poble de Catalunya no ha estat negociar, empatitzar i tenir la voluntat de conèixer quina és la realitat de la nostra terra, la realitat als nostres municipis, quines són les necessitats essencials, quins són els recursos que fan falta i quines són les prioritats per garantir el benestar de totes les persones que viuen i han de viure a Catalunya. La resposta del govern espanyol ha estat la de sempre: abusar d'aquesta solidaritat del poble de Catalunya. Quan parlem de recursos i de necessitats, del que parlem és d'allò imprescindible per poder atendre, cuidar, acompanyar i integrar, i també ensenyar els drets i els deures que es tenen en la societat que t'acull. Cal que hi hagi garanties per tots ells. Cal que tinguin unes condicions mínimes. I no les tenen, i la gent sap perfectament que no les tenen, perquè que no les tinguin genera conseqüències que afecten el conjunt de la societat, i molt sovint aquestes conseqüències les assumeixen els municipis, els ajuntaments, que no tenen ni competències ni recursos per fer-ho.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Crec, i parlo en nom de tot el grup, que vostès no tindran el coratge de fer i de canviar tot això. La nostra resposta és clara: no volem formar part d'una Espanya que ens nega com a nació. No volem formar part d'una Espanya que ens nega drets fonamentals i que té un sistema judicial que es mostra indulgent amb la violència espanyolista, però que persegueix independentistes amb el furor fanàtic de la Inquisició espanyola. No volem formar part d'un estat que ens empobreix cada any, d'un estat que mai compleix amb Catalunya i d'un estat que sempre, sempre, sempre inverteix de més al forat negre de Madrid. Visca Catalunya lliure. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Si hoy ustedes nos vienen a hablar de regeneración democrática y de este plan de acción para la democracia es porque ustedes han llegado a la conclusión de que la democracia española se ha deteriorado. Ustedes la han deteriorado, nadie regenera nada que ya funciona. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Y aunque ustedes hace cuatro días, precisamente justo antes de necesitar los votos de Junts, vendían por toda Europa que España era una democracia modélica, hoy saben que eso era mentira, porque hacen falta medidas para regenerarla. Han tardado, y tenemos dudas por saber cuál ha sido el desencadenante de este cambio, pero, en cualquier caso, les damos la bienvenida al club, señores y señoras socialistas.»