Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
858 declaraciones · página 19 de 29
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Aquest any han de doblar la capacitat de resposta activa fins als 1148 megawatts de potència, perquè saben perfectament que fem front a un escenari de més dependència elèctrica. I amb la demanda d'electricitat que s'ha multiplicat en dos anys per 4,4, el panorama es complica. La demanda s'ha disparat per la descarbonització de la indústria, per l'entrada de nous consumidors, com els centres de processament de dades; per la mobilitat sostenible. Per tant, li tornem a preguntar què farà el Govern espanyol per evitar una nova gran apagada? I, sobretot, veient els incompliments de terminis del PNIEC del seu Pla Nacional d'Energia i Clim, doncs li hem de preguntar també si podran mantenir el seu calendari de tancament de les nuclears. Ho diem perquè la resposta del ministeri, dient que quan arribi el moment del tancament, si cal, es mantindrà la nuclear per restriccions tècniques és per se, i segons la nostra opinió, irresponsable, perquè quan es tracta de garantir el subministrament no es poden prendre decisions en el temps de descompte. I no acceptarem de cap de les maneres que es posi en risc Catalunya. A Catalunya hi tenim el triple de dependència del nuclear. 60 % d'electricitat nuclear en el mix de generació català, davant del 20 % que hi ha a la resta de l'Estat. Per tant, un de cada dos catalans consumeix electricitat d'origen nuclear. I avui s'ha tornat a parlar de preu. Però saben quin és el preu del megawatt hora més car? El megawatt hora més car, el que desconnecta la indústria o el que deixa sense electricitat el comerç o el que deixa sense electricitat els malalts que tenen electrodependència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Moltes gràcies, presidenta. Vicepresidenta, començo fent-li una pregunta que li demano que em respongui per evitar suspicàcies. En la darrera sessió de control al Govern, durant les preguntes i per demostrar la seva implicació, vostè va dir que el 28 d'abril era a Redeia des de les 11.30 del matí, des de les 11.30. Segurament, va ser un lapsus i volia dir 12.30. En cas que digués 12.30, igualment li preguntem: hi era abans de la gran apagada per un avís previ d'inestabilitat a la xarxa? Li ho dic perquè es va publicar que dues hores i mitja abans, i no mitja hora abans, dues hores i mitja abans, ja s'hauria advertit d'aquestes pertorbacions. Entenc per l'expressió que fa ara que es deuria equivocar vostè l'altre dia i no volia dir això, que no era ni a quarts de dotze ni a quarts d'una. En qualsevol cas, vostè també va dir que ningú no els havia advertit que hi podia haver una gran apagada. El darrer informe presentat a la junta d'accionistes de Redeia advertia que això podia passar. No li fan arribar els informes? Ho dic perquè l'Estat espanyol, a través de la SEPI, participa en el 20 % justament en l'accionariat de l'operador de la xarxa elèctrica. En aquest informe, hi ha un mapa de riscos amb dos punts que criden l'atenció, i pari atenció: 'Podria haver-hi desconnexions de generació per elevada penetració de renovables, sense capacitats tècniques necessàries per al comportament adequat davant de pertorbacions'. Aquest punt és senzillament profètic, és a dir, que són les pertorbacions de la xarxa les que tenen com a efecte la desconnexió de les plantes de renovables i no a l'inrevés. No és una caiguda d'una planta solar la qual ens ha portat al blackout, perquè això, evidentment, seria un desastre. En aquest informe a la junta d'accionistes de Redeia també hi ha una altra predicció que a Catalunya ens preocupa molt seriosament i que diu: 'La pèrdua de generació ferma amb la sortida de les nuclears podria generar un problema, perquè no hi ha bateries ni bombeig suficient'. És cert. Ves per on, la gran apagada del 28 d'abril s'ha convertit en un macrotest involuntari, lògicament, que demostra, com anunciaven els experts a l'informe de Redeia, que estàvem caminant per la corda fluixa, per tant, en un escenari de risc. Amb molt poca generació convencional, que aporta més estabilitat a la xarxa i amb molta renovable, amb més volatilitat, es tenen més números perquè et toqui la Grossa, una loteria, en aquest cas, que ningú no vol. Ningú vol aquest premi.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Gràcies, senyor president. Avui se'ns presenta una iniciativa del grup SUMAR, que no és la primera vegada que apareix en els debats del Congrés i, si no tinc mal entès, hi havia una esmena al tràmit de la Llei de l'Impost mínim complementari, on també SUMAR va intentar que s'aprovés una declaració d'aquest estil. Però sembla ser que no va tenir els vots suficients per aprovar-se. Nosaltres hem defensat sempre el principi de 'qui contamina paga'. I ho hem demostrat quan hem tingut responsabilitats de Govern. Vam ser el primer Govern de tot l'Estat que va fer una proposta d'implementació de l'eurovinyeta a la xarxa de vies d'alta capacitat, però no una proposta així amb quatre ratlles, no. Una proposta raonada, treballada, dialogada amb tots els sectors, justificada i solvent. I d'això fa anys ja, i no hi ha hagut manera humana que això s'implementi. I era una proposta que òbviament incorporava la mobilitat sostenible i la que no tenia emissions de CO2, naturalment. Per això, quan se'ns proposa una proposta com la d'avui, que és una proposta de quatre ratlles, que és una proposta buida que, com s'ha dit ara, s'ha dit simbòlica, simbòlica per buida, doncs ens quedem una miqueta descol·locats. Vostès tenen ministres dins del Govern, però és que vostès participen d'uns governs espanyols des de fa anys i panys, que han sigut incapaços de traslladar les mercaderies del camió al ferrocarril, que és on realment es reduirien les emissions de CO2. No ens enganyem, això és pura demagògia. On estan les emissions de CO2? Als iots? Per favor, estan a la mobilitat terrestre. I l'Estat espanyol és el darrer de tota Europa en mercaderies per ferrocarril. Per tant, vostès que estan dins el Govern, doncs parlin amb els seus socis, intercedeixin de la manera que sigui, perquè tot això tingui sentit, no ens portin quatre ratlles que no expliquin res.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«No hi ha mesures de suport a la indústria calorintensiva com sí que existeixen al nord d'Europa. I a més a més, ho saben, per exemple, els ramaders: no tot es pot fer amb electricitat. El Govern va vetar la pròrroga per a les instal·lacions de cogeneració de tractament de purins. Junts l'ha aconseguit tirar endavant en dues ocasions, però el Govern espanyol l'ha tombat també dos cops. Primer retirant un projecte de llei i després vulnerant el reglament d'aquesta cambra, com demostrarà el Tribunal Constitucional, però massa tard per als propietaris de les plantes de cogeneració i també per als ramaders, els que necessiten de debò aquest tractament per als purins que generen amb el seu negoci. Això ho sap el secretari d'Estat d'Energia. Estem esperant propostes i, és clar, amb tot l'anterior, com han de tenir confiança els inversors? Que és el que també demana Europa. Com s'han de creure que l'Estat espanyol sigui un entorn jurídicament segur, com demana la Comissió Europea? Hi ha un problema de confiança greu i, des de la gran apagada, hi ha un problema de confiança fosc.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«En aquest escenari, els preguntem com pretenen que la indústria de l'Estat, per exemple, la del paper, pugui ser competitiva en el mercat europeu amb la Xina i els Estats Units tirant els preus per terra? Quan recuperaran les bonificacions del 80 % dels peatges la indústria electrointensiva? I, encara pitjor, la situació encara pitjor, perquè resulta que, quan la indústria de la cogeneració, calorintensiva i electrointensiva vol tenir accés a un nou marc retributiu, ha de complir unes condicions en subhasta molt difícils d'aplicar. Per exemple, els obliguen a invertir en nova tecnologia ara per a quan estigui disponible l'hidrogen verd, que ja hem dit que està fora de preu, i a més ves a saber quan estarà disponible. Els obliguen a tenir un 30 % d'electricitat en autoconsum, quan la CNMC diu en el seu informe que això no hauria de ser exigible. Farà el Govern cas a la CNMC? A més, van anunciar una subhasta de 1200 megawatts de cogeneració per al 2025 i ara resulta que només seran 400 megawatts i, a més, se'ls hauran de repartir la cogeneració i la biomassa. No cobreix de cap manera les necessitats, ja que són 3400 megawatts de cogeneració els que ja han perdut la prima. Estan portant d'aquesta manera grans indústries a la desaparició.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«Gràcies, president. Bé, el grup socialista ve a defensar el Pacte Verd Europeu dels atacs de l'extrema dreta. Faríem bé de defensar-lo de les seves pròpies polítiques de govern. Un cop més estem davant d'una proposició no de llei amb la qual busquen el titular fàcil, però que no canviarà absolutament res per a la nostra indústria. Els arguments són un copy-paste, literalment, de la presentació que va fer la Comissió Europea amb la seva vicepresidenta, l'exministra Teresa Ribera, present. Citen: 'El nostre pla proporciona l'estabilitat i la confiança que necessiten els inversors, allibera capital i expandeix els mercats de les tecnologies netes i facilita l'accés a l'energia, i garanteix un entorn just i competitiu on les empreses puguin prosperar'. Anem a fer la translació de tot això a la realitat que es viu a l'Estat espanyol. Parlem, per exemple, de facilitar l'accés a l'energia. Crec que tothom, tothom, estarà d'acord que aquesta asseveració no se sosté, perquè per un costat, el Govern pressiona la indústria cap a l'electrificació i, per l'altra, li denega l'accés a la demanda de més electricitat per fer-ho possible. No permeten a una mateixa empresa sol·licitar dues connexions per abastir la demanda que tenen, sense tenir en compte, per exemple, que sovint aquesta necessitat obeeix a dos projectes que van tècnicament per separat. La indústria de la cogeneració, que depèn del gas natural, ha passat per situacions molt complicades, de gran dificultat, per la guerra entre Rússia i Ucraïna. I ara, com a premi, els han tallat les ajudes. I, a més, el Govern espanyol no ha desenvolupat la normativa necessària per facilitar l'accés a gasos renovables, com el biogàs, que ja de per si és més car, però no tant, no tant com l'hidrogen verd, que multiplica per tres o per quatre el preu del gas natural.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Creiem que, efectivament, un òrgan d'aquest tipus hauria d'evolucionar cap a un sistema de governança, cap a una arquitectura de governança diferent de l'actual i també, també, per cert, diferent de la qual se'ns proposa. En primer lloc, menys presidencialista. En segon lloc, més autònom i menys dependent del Govern de torn, amb més control parlamentari, amb un consell rector més plural i amb més competències executives, insisteixo, un consell rector i no un consell assessor; amb metodologia clara i una transparència total en les dades, i amb una planificació que garanteixi la neutralitat, sense enquestes flaix a la carta i amb garanties de no interferir en les campanyes electorals. Moltes gràcies. Los sondeos del CIS, y también los del CEO, se han convertido en una herramienta prospectiva de propaganda política. No importa el análisis sociológico; lo que importa, y aún más si estamos en campaña electoral, es el efecto político de la encuesta: influir en el debate público y cambiar la intención de voto de los ciudadanos. Además, el CIS español, el de Tezanos y el de todos sus antecesores, niega la realidad sociológica y territorial del Estado para ponerse al servicio del relato de una España homogénea que no se corresponde con la realidad plurinacional.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Amb aquestes eines, el CIS dedica els recursos públics, no a l'anàlisi de la realitat sociològica, sinó a distorsionar-la, a distorsionar aquesta realitat i a crear relat polític de l'Espanya homogènia somniada pel Tezanos de torn. Nosaltres, els nacionals no espanyols, som els altres. Una bossa infrarepresentada i heterogènia de vots sense analitzar que no té cap importància, encara que després aquí, en aquest Congrés, resulti que sí, que els vots independentistes són determinants. I una última qüestió, l'escàndol de les enquestes flaix. Els posaré un exemple, no de les enquestes flaix de la Dana del passat octubre, o de les enquestes flaix de l'apagada elèctrica de fa dues setmanes, sinó de fa una mica més. Em podria remuntar a fa dos anys, quan el CIS havia eliminat Xavier Trias de la cursa per l'alcaldia i va acabar guanyant les eleccions. Però em centraré en el 2024, la campanya electoral de les eleccions catalanes d'ara fa un any. Mirin, no s'enganyin, no qüestionem el resultat, però volem deixar clar que no hi va haver joc net. No n'hi havia prou que el nostre candidat, el president Carles Puigdemont, hagués de fer la campanya des de l'exili, havent-hi una amnistia aprovada i vigent. No n'hi havia prou i per això el Govern, el president espanyol Pedro Sánchez, va jugar brut i va utilitzar tots els recursos a les seves mans per interferir en el joc democràtic en plena campanya.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se autoriza la ratificación de cuatro enmiendas al artículo 8.2 del...
«L'exemple més recent és l'ordre executiva del president Trump de febrer passat, que imposa sancions contra la Cort Penal Internacional i els seus responsables, en resposta a les ordres d'arrest emeses contra el primer ministre israelià, Netanyahu. Una mesura que no només es dirigeix al tribunal, sinó també a testimonis, supervivents, empreses i organitzacions que treballen pels drets humans i que, per tant, afectarà negativament totes les investigacions de la CPI, no només aquelles a les quals s'oposa el Govern dels Estats Units, sinó també, per exemple, les d'Ucraïna, Uganda o Darfur. Davant d'aquest embat contra la justícia internacional, avui, si més no, podem donar un senyal de resistència amb la proposta que tenim sobre la taula. Les quatre esmenes a l'article 8 de l'Estatut de Roma que avui ratifiquem, adoptades per l'Assemblea d'Estats part el 2017 i el 2019, comporten una ampliació material de les potestats, de les competències de la Cort Penal Internacional. Una ampliació de competències absolutament necessària. Es tracta, com ha exposat el diputat Mikel Legarda, d'ampliar en quatre nous supòsits la tipificació de crims de guerra. Les noves conductes prohibides en conflictes armats són l'ús d'armes biològiques que disseminen agents biològics o toxines, l'ús d'armes que alliberen fragments que no poden ser detectats en el cos humà, l'ús d'armes làser que provoquen la ceguesa i l'ús intencionat de la fam com a mètode de guerra, és a dir, privar deliberadament a la població civil de l'indispensable per a la seva supervivència. Aquestes conductes, que en realitat són un nou catàleg de la perversió humana, ja estan prohibides en tractats internacionals vigents, com els protocols de la Convenció de Ginebra, però la seva inclusió explícita en l'Estatut de Roma reforça la seva persecució a nivell internacional.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora el fallo total del sistema eléctrico durante todo el lunes 28 de abril?
«Senyor ministre, la seva resposta, com és habitual en el govern, és una cortina de fum. Dilluns, 28 d'abril. 12:33. Tot l'Estat espanyol es queda sense electricitat. Sis hores després, sis hores després compareix Pedro Sánchez. Fins llavors silenci. Vuit hores després, vuit hores després, compareix Salvador Illa. Fins llavors. Silenci. Silenci mentre queia completament el sistema de telefonia. Silenci mentre el transport públic col·lapsava mentre la gent quedava tancada als trens a l'interior de túnels foscos, mentre la gent patia l'angoixa de no trobar els seus familiars. Silenci mentre els polígons petroquímics cremaven a les torxes tota la seva producció. Silenci mentre tot quedava aturat. Hores i hores d'un silenci inacceptable. Silenci del president Sánchez. Silenci del ministre d'Interior, del ministre d'Indústria, de la ministra de Transició Ecològica, del ministre de Transports. Silenci del president Illa. Silenci dels consellers de la Generalitat, dels 42 diputats del PSC al Parlament i dels 19 diputats del PSC aquí al Congrés. Mentre la gent patia, vostès estaven tots callats, callats i amagats a Madrid, perquè ningú volia posar la seva cara a una situació descontrolada i callats i amagats a Catalunya, perquè patim un govern sense capacitat de gestió i una sucursal sense veu pròpia. Callats i amagats perquè ningú volia ser el Carlos Mazón de la dana o el Mariano Rajoy del Prestige. Callats i amagats que rima amb deixar els ciutadans abandonats i uns governs covards.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I vaig acabant. Els discursos i titulars simplistes i bonistes ens porten a una esquerra espanyola demagògica i una dreta espanyola populista i inútil. I entre tots estan contribuint a carregar-se el model català per imposar un model espanyol que és petit i que no és ambiciós, que és tot el contrari del que és Catalunya. I ara que li he agafat afició a això de fer consultes, senyor Sánchez, li podem fer algunes propostes. Llàstima que no consultés als catalans quina havia de ser el nom, per exemple, de l'aeroport de la capital del nostre país. Llàstima que no preguntés als barcelonins si volien que el seu partit pactés amb el Partit Popular per treure de l'alcaldia a la gent de Junts per Catalunya. Llàstima que no consultés als catalans que ens semblava que el seu govern desinverteix tants diners a Catalunya per invertir-ne el doble a Madrid. Llàstima que no consultés als catalans si ens sembla bé el funcionament dels trens de rodalies que estan sota el seu poder i que administren vostès, o si ens sembla bé que els jutges prevariquen o que els fiscals es coordinin amb policies patriòtics per interferir en el funcionament de la democràcia o per posar pedres als partits independentistes, o si ens sembla bé, que es gastin milions d'euros en espiar persones només pel fet de ser independentistes. La llista és llarga, senyor Sánchez. I no, no li demanarem una consulta sobre el futur de Catalunya. Això els catalans ja ho vam decidir en el referèndum de l'1 d'octubre. Un referèndum que vostès van contribuir a reprimir. Si un banc mereix una consulta, un país mereix un referèndum.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I només un apunt, però què és important: l'impost del valor de la producció elèctrica, què és un impost que posa el Partit Popular al 2012, el paguen tots els generadors d'electricitat, senyor Sánchez, no només les nuclears. I, per tant, vostè no és creïble quan diu 'o serà verda o no serà' perquè l'Estat espanyol és l'únic estat de la Unió Europea que penalitza amb aquest impost a les renovables. I ho fan amb els que van de defensors de les renovables. I lúltim apunt respecte a aquest tema: les grans elèctriques espanyoles fan el que fan, òbviament, perquè els diferents governs permeten que ho facin. Els governs espanyols, però també els qui col·laboren amb els governs espanyols. I els recordo que Junts per Catalunya és l'únic partit català d'aquest hemicicle que va votar en contra de compensar amb milions d'euros, amb més de 2000 milions d'euros, les grans elèctriques espanyoles. L'únic. Deia que ens alertava vostè, senyor Sánchez, del perill de les apagades elèctriques com a problema de seguretat nacional. I no li falta raó, però a Catalunya sabem perfectament què vol dir viure una apagada, i no només energètica, sinó també institucional i democràtica. La defensa d'un territori comença per garantir la seguretat i el benestar de tot el poble. I vostès, el govern espanyol de torn, -dretes o esquerres- han estat incapaços de garantir ni tan sols el servei de Rodalies. En el servei de Rodalies no li cal una apagada per no funcionar. Després de dècades de diners promesos que no han arribat. Lluvias de millones que tots han anunciat. El sistema de Rodalies de Catalunya continua sent una vergonya estructural. Inversions ridícules a Catalunya que contrasten amb inversions milionàries a Madrid. Hi ha hagut una apagada general a Renfe a Catalunya que està gestionada per vostès. Mentre l'operador que gestionem des de Catalunya, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, ha funcionat perfectament. I aquesta deixadesa només s'acaba d'una manera: que siguem els catalans els qui gestionem els nostres propis recursos, que fins ara han gestionat vostès i que no han arribat a Catalunya. Aquest desastre començarà a acabar el dia que siguem independents i el temps i els números ens estan donant la raó.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Gràcies, presidenta. Avui, senyor Sánchez, ha comparegut per parlar dels milions d'euros que vostès volen destinar en matèria de defensa i de seguretat. També sobre l'apagada que una setmana després encara ningú sap explicar què ha passat, i mentrestant vostès han anat acumulant silencis. També ha parlat d'altres temes d'actualitat política que també comentarem. A la reunió que vam tenir vostè i jo fa unes setmanes, senyor Sánchez, respecte a l'actual vulnerabilitat en matèria de defensa de la Unió Europea, li vam deixar molt clara, sobretot, i especialment una cosa, i ara li recordaré: si el 20 % del que vostè vol invertir, -i ara estem parlant de l'àmbit de la defensa, però ho podem fer extensiu a tots els altres àmbits- si aquest 20 % no es queda a Catalunya, que és el que li correspon, vostè no té el suport de Junts per Catalunya. Per nosaltres és claríssim que invertiríem aquest 20 % que ens correspon, ho invertiríem en la indústria catalana, en la tecnologia dual, en el talent que tenim a Catalunya, també en un bon acompanyament a totes aquelles empreses, petites i mitjanes, que estan fent una contribució increïble en el progrés i també en l'àmbit de la ciberseguretat, de la seguretat, també en l'àmbit de l'energia. Si el govern del senyor Illa, amb els seus socis, Esquerra i Comuns, que són els que ara governen a Catalunya, prefereixen gastar-se els diners dels catalans en l'exèrcit espanyol, això ho hauran d'explicar i aclarir ells. En tot cas, amb la resta de diners, els seus senyor Sánchez, facin vostès el que vulguin. Però si depèn de nosaltres, ni un sol euro dels catalans anirà a una estructura militar que no és la nostra.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los planes del Gobierno para poder afrontar, sin...
«Però això té una cara B. Tota aquesta manera de fer implica danys importants en els ciutadans, una sanitat pública més saturada, una educació amb menys recursos, uns serveis socials sense possibilitats de fer polítiques potents, uns ajuntaments lligats econòmicament i forçats a prestar serveis amb els reduïts ingressos de fa anys. En definitiva, un govern que ofega econòmicament les administracions que presten els serveis més essencials per als ciutadans i que els presten més pròxims a ells mateixos. Un govern, per tant, en definitiva, que fa patir als ciutadans. Un govern que, a més a més, ha aconseguit que en un moment en què predica que és un moment de gran creixement econòmic i de gran bondat econòmica, tingui el país el pitjor atur juvenil d'Europa, amb uns resultats educatius decadents, amb la pitjor taxa de pobresa, amb una creixent pressió fiscal al ciutadà i amb una classe mitjana escanyada fins a l'extenuació. Res de nou. Aquest és un govern que ha acreditat, una vegada darrere l'altra que el seu principal objectiu és sobreviure ell mateix i que, si cal, devora tot allò que hi ha al seu voltant, ja sigui la capacitat econòmica de les altres administracions, la viabilitat futura de les empreses de diferents sectors o el futur dels ciutadans. Ho devora tot, però més aviat que tard, administracions, empreses i ciutadans se'ls giraran radicalment en contra, fins i tot aquelles governades per vostès mateixos que quan s'acostin les pròximes eleccions s'aniran posant nervioses i llavors ja no hi haurà publicitat institucional, Centre d'Investigacions Sociològiques ni control mediàtic que aturi la veritat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los planes del Gobierno para poder afrontar, sin...
«Però és més, aquesta manera de fer no és un fet puntual amb els pressupostos generals de l'Estat. No ho és. Preguntem-nos ara per què després de l'error monumental del govern d'intentar fer un improcedent reial decret òmnibus no aprovat encara un reial decret econòmic. En cinc mesos no ha tingut temps de preparar-lo, negociar-lo i portar-lo a aprovació? Doncs la resposta respon a la mateixa raó que els pressupostos generals de l'Estat: el govern li va molt millor no tenir aprovat el reial decret econòmic que tenir-lo aprovat. Perquè així, sense aquest reial decret no han d'actualitzar les entregues a compte a les comunitats autònomes i a les administracions locals, i d'aquesta manera el govern es queda la major tresoreria que obté, fruit de la major recaptació d'impostos. Perquè així, per exemple, mentre passen els mesos sense aprovar la bonificació a les empreses electro intensives, el govern fa caixa amb el que no ha pagat aquestes empreses. I d'aquesta manera podríem anar allargant i allargant la llista de beneficis pel govern a costa dels perjudicis per als ciutadans.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los planes del Gobierno para poder afrontar, sin...
«... que el Gobierno deberá presentar ante el Congreso de los Diputados los presupuestos generales del Estado al menos tres meses antes de la expiración de los del año anterior. Així doncs, quina raó pot portar a un govern a ni tan sols iniciar el tràmit al qual està obligat per la Constitució? Doncs només n'hi ha una: que el govern tingui uns guanys superiors, no tenint pressupostos que tenint-ne. I això, senyors, és el que passa. Aquesta és la realitat d'aquest govern. Aquest govern prefereix incomplir el que diu la seva Constitució i castigar els ciutadans amb les conseqüències de no tenir pressupostos, perquè això de no tenir-ne li va molt i molt bé. Primer, perquè s'estalvia posar-se davant del mirall i evidenciar la seva precarietat en aquest hemicicle. Segon, perquè sap que la seva tossuderia en governar com si tinguessin una majoria absoluta que no tenen, els portaria a patir molt durant la tramitació dels pressupostos. Tercer, i molt important, perquè així el govern no ha d'actualitzar els objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic i, per tant, el govern es queda per ell tota la capacitat d'endeutament autoritzada per Europa en lloc de repartir-la també entre les comunitats autònomes i els ajuntaments.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los planes del Gobierno para poder afrontar, sin...
«Moltes gràcies, presidenta. Quin és el principal propòsit d'un govern? La lògica més elemental i tota ciència política, diuen que el propòsit d'un govern és aplicar les seves polítiques en benefici dels ciutadans. Quin és el principal instrument que té un govern per aplicar aquestes polítiques als seus pressupostos? De qui és responsabilitat d'impulsar l'aprovació d'aquests pressupostos? Única i exclusivament del govern. És normal que un govern un any darrere l'altre ni tan sols iniciï el tràmit per redactar uns pressupostos? No ho és gens normal. De fet, en té l'obligació perquè la seva constitució, en l'article 134 1.1, diu literalment... Muchas gracias, presidenta. ¿Cuál es el principal propósito de un Gobierno? La lógica más elemental y toda ciencia política nos dice que el propósito de un Gobierno es aplicar sus políticas en beneficio de los ciudadanos. ¿Cuál es el principal instrumento que tiene un Gobierno para aplicar estas políticas? Sus presupuestos. ¿De quién es responsabilidad el impulso de la aprobación de esos presupuestos? Única y exclusivamente del Gobierno. ¿Es normal que un Gobierno, año tras año, ni siquiera inicie el trámite de redacción de unos presupuestos? No lo es. No es nada normal. De hecho, tiene la obligación porque su Constitución, en el artículo 134.3, dice literalmente...»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una Estrategia Integral para una Transición Energética limpia, justa y competitiva.
«També hi ha raons per preguntar-se i per això varen qüestionar per escrit el govern espanyol si aquest té previst obrir el debat de si cal o no revisar el calendari de tancament de les nuclears, que a Catalunya, a diferència d'altres comunitats autònomes, suposen més del 50 % de l'energia que consumim de l'energia elèctrica que consumim. I per què ho diem? En el moment de l'apagada la meitat de la nuclear no estava funcionant i tampoc ho feien algunes de les principals centrals de cicle combinat o algunes hidroelèctriques. La majoria de la generació era renovable i si en alguna cosa estan d'acord els experts és que a falta de bateries i sistemes de protecció davant dels canvis de tensió o de freqüència, la generació més convencional aporta més estabilitat a la xarxa. Doncs bé, s'haurà de prioritzar tenir capacitat per estabilitzar la xarxa i treballar per aplicar tecnologia que ajudi les renovables en aquest sentit. No podem caure ni volem caure en guerres entre tecnologies, com ha fet Pedro Sánchez quan acusa de mentiders i d'ignorants els que relacionaven la gran apagada amb les nuclears. Les opinions dels experts ja li han tret la raó.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una Estrategia Integral para una Transición Energética limpia, justa y competitiva.
«Moltes gràcies president. Bé, avui el PP ens porta una iniciativa elaborada en el passat que té a veure amb el futur del mix energètic. Demanen la creació d'una estratègia integral per a una transició energètica neta, justa i competitiva. D'entrada, nosaltres a Junts, ens sembla que aquesta estratègia ja existeix. Es diu PROENCAT a Catalunya i es diu PNIEC al Pla Nacional Espanyol d'Energia i Clima a la resta de l'Estat. És a dir, que ja existeix un marc des del qual es planifica i s'ordena com fer possible la transició justa, neta i competitiva. El problema, com sempre, amb aquest govern i amb els anteriors, són els incompliments i la falta de reacció a l'hora de corregir els desviaments entre el que es diu que es farà i el que s'acaba fent. I com diem a Catalunya, 'd'aquí plora la criatura'. El dilluns 28 va marxar la llum i en alguns despatxos pensem que encara no hi ha tornat. Perquè a aquestes alçades ja hauríem de tenir respostes clares respecte del que va passar de la gran apagada. Dues hores i mitja abans, i també mitja hora abans del blackout, ja s'havien detectat per part darrere d'ella problemes amb la tensió de la xarxa, però el govern espanyol ens va vendre que tot havia passat en cinc segons. Insistim, algú hauria d'aclarir exactament què i quan va passar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Val a dir que a nosaltres ens sorprèn la tècnica legislativa utilitzada en aquest cas. Ens sorprèn que sigui una proposició de llei d'un dels grups del govern que avui obliga a posicionar-nos a tots els altres i a iniciar una feina d'aproximació amb les parts afectades i amb la resta de grups polítics. Al nostre entendre, un canvi normatiu d'aquest abast, sense el debat necessari amb tots els afectats, no sembla la millor solució. Hagués estat més adient fer-ho via projecte de llei i arribar aquí amb la feina feta, però els podem entendre davant la complexitat i, sovint la incapacitat, és més fàcil repartir responsabilitats entre tots. En fi, no serem els de Junts que defugirem la feina. Aquesta proposició dels socialistes té tres línies d'actuació: l'eliminació progressiva de l'opció de mutualitats alternatives, de forma que a partir de l'1 de gener de 2027 els nous professionals col·legiats que iniciïn la seva activitat autònoma hauran d'afiliar-se obligatòriament al RETA, amb una excepció: aquells que ja estiguin afiliats per un altre règim de la Seguretat Social per una activitat per compte d'altre; la millora de les prestacions mínimes de les mutualitats, amb un increment progressiu de la quota mínima, equiparant el tram de cotització en el RETA i la creació d'una passarel·la per a la transició al RETA mitjançant una disposició transitòria que permeti als professionals col·legiats afiliats a les mutualitats alternatives, sol·licitar en un termini d'un any, des de l'entrada en vigor del reglament, la transferència dels drets econòmics acumulats.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2025, de 18 de marzo, por el que se aprueban medidas urgentes para la garantía del...
«La feina que s'ha fet a Catalunya des de la mateixa Generalitat, des de les administracions locals i en gran mesura des de les entitats, és considerable i reconeixible. D'aquí que el nombre de places estructurals d'acollida a Catalunya en relació a la seva població estigui molt per sobre que la de la majoria de comunitats de l'Estat. I és evident que això dificulta fer la feina ben feta. Tensiona el sistema en alguns casos i també la mateixa societat d'acollida. Entenem que no té cap sentit treure un menor d'un sistema col·lapsat per portar-lo a un sistema tensionat, molt menys quan n'hi ha d'altres que tenen molt camp per córrer. I és en aquest marc que vàrem arribar a un acord. Un acord que posava de relleu la solidaritat, la defensa de drets i el compromís de Catalunya també en l'àmbit de l'acollida. Un acord per posar fi a un sistema de repartiment que no funcionava i que, per l'incompliment d'altres, posava innecessàriament més pressió a Catalunya. Saben, senyories, que des de Junts fa temps que encarem sense por al debat del repte demogràfic a casa nostra, a Catalunya. Ho fem sense defugir cap aresta, per punxeguda que sigui, i a risc que alguns ens etiquetin gratuïtament. Ho fem per revertir les situacions injustes que patim. Ho fem, en aquest cas per respondre de la millor manera a les situacions complexes generades pel fet migratori en tots els àmbits de la nostra societat. D'aquí també l'acord per la delegació de competències en immigració i davant l'apàtic govern Illa i la inacció dels 19 diputats socialistes catalans en aquesta cambra, ho fem de forma generosa i posant eines al servei del nostre país, al servei de Catalunya i del progrés i benestar de tota la seva gent.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2025, de 18 de marzo, por el que se aprueban medidas urgentes para la garantía del...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, ministre Torres. Bon dia, ministra Rego. Bon dia, president Clavijo. Bon dia als representants de les diferents entitats. En tomem en aquest punt la convalidació del reial decret llei 22/2025. Amb aquest reial decret, el govern vol donar resposta a l'impacte generat per l'arribada sostinguda de persones menors estrangeres que venen soles, especialment a les Canàries i a Ceuta, però amb l'objectiu principal d'assegurar-ne arreu de l'Estat la seva adequada atenció en l'àmbit social, en l'educatiu, en el de la salut, entre d'altres. I això es fa modificant la llei orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers i la seva integració social. Així, la norma introdueix un nou marc jurídic per a situacions de contingència migratòria extraordinària mitjançant uns criteris i uns procediments objectius, corresponsabilitzar a totes les comunitats autònomes en l'acollida d'aquests nens i joves, fent efectiva la solidaritat interterritorial. Una solidaritat que des de Junts per Catalunya hem fet evident que ha estat i és desigual. I aquesta desigualtat no és casual, sinó fruit de les polítiques d'estat i, sobretot, del desinterès volgut i poc compromís de moltes d'aquelles comunitats que recurrentment des d'aquí apel·len i reclamen com si no hi hagués demà igualtat territorial. I aquesta, certament, és una situació que cal revertir. I precisament perquè a Catalunya durant molt de temps hem estat pioners en l'acolliment de menors, sabem que aquest no es pot fer bé si el sistema no està ben dimensionat i ben dotat. I davant el repte demogràfic, a Junts treballem també perquè aquests menors puguin tenir una acollida en condicions, una acollida com cal. Una acollida que esdevingui una oportunitat. Una oportunitat pel mateix menor, però també pel nostre país. Però per a això és imprescindible no tensionar el sistema i poder vetllar des del primer moment amb eines i amb recursos per a la integració plena i efectiva d'aquests nens i joves. Tutelant-los fins als 18 anys, sí, però també acompanyant-los quan deixen de ser menors dedat. Tal com fem amb els nostres fills i com ja fem en moltes ocasions, amb la finalitat a Catalunya, que la seva integració al país i la seva inclusió a la nostra societat sigui un èxit per a tots.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2025, de 1 de abril, por el que se establece el programa de incentivos ligados a la...
«I finalment, un despropòsit des del punt de vista ètic. I m'explico. Aquestes ajudes es financen amb fons europeus per agilitzar la transició cap a una mobilitat més sostenible. Fins aquí cap problema. Però atenció: quan un ciutadà rep l'ajuda per la compra d'un vehicle o col·locar un punt de recàrrega, ha de declarar aquesta ajuda com un ingrés en la declaració de l'IRPF, que a més a més, li cotitzaran el tram marginal, el que paga el percentatge més alt i per tant, vostès es queden una part dels diners de l'ajuda mitjançant l'IRPF, una part important d'un percentatge molt alt. Vostès es queden una part dels fons europeus que haurien de ser ajudes pels ciutadans. Un cop més, vostès quedant-se injustament els diners dels ciutadans fent negoci, fent caixa amb les ajudes europees aprofitant guanyar diners, senyora ministra amb la transició ecològica. És tal el despropòsit que faria riure si no fos que la situació és per plorar. I podríem seguir allargant la llista de despropòsits parlant del retard en el desplegament dels punts de recàrrega, on només s'han instal·lat un 10 % dels punts que han d'estar operatius el 2030. Només 34 000 punts enfront dels 340 000 que fan falta. O bé, parlant també de que els vehicles elèctrics a Espanya són un 10 %, quan l'objectiu fixava un 25 %. Una pèssima xifra enfront del 25,4 % de França, el 28,2 % del Regne Unit, el 33,4 % Portugal o el 91 % de Noruega. Tot plegat, t'ho agafis per on t'ho agafis, un despropòsit. I no ho diem només nosaltres, que tot plegat és un despropòsit. El mateix president de l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions i llavors president de la Seat, dimitia fa uns mesos per, cito literalment, 'la inacció del govern de l'Estat en favor de l'electrificació'. Com deia abans, tot plegat del començament al final, un despropòsit.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2025, de 1 de abril, por el que se establece el programa de incentivos ligados a la...
«Un despropòsit que es va repetint en diferents aspectes d'aquest reial decret, senyora ministra. Fixin-se: un despropòsit des del punt de vista de la tramitació. Els papers, les gestions a realitzar, els tràmits a superar són tant complicats i carregosos que sovint semblen més dissenyats per fer abandonar al ciutadà que no pas per incentivar-lo a aconseguir l'ajut. Per què no miren el que fan altres països? Per què no permeten, com ells, que la gestió de les ajudes les puguin fer els mateixos concessionaris? Un despropòsit també des del punt de vista del cobrament. Tu paga pel davant el cost del vehicle, assumeix primer el preu de l'ajuda i espera després el temps amb una mica de fortuna: només 18 mesos per recuperar aquest cost de l'ajuda. A Catalunya hi ha 30 000 persones esperant la resolució dels ajuts. A Catalunya només han cobrat el 20 % dels cotxes comprats i el 23 % dels punts de recàrrega instal·lats. De veritat que no ho podien fer millor? De nou, per què no miren el que fan els altres països? Per què no fan com ells i permeten que el preu ja estigui descomptat en la venda del cotxe i el concessionari recuperi l'ajut directament i en poc temps des del govern?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2025, de 1 de abril, por el que se establece el programa de incentivos ligados a la...
«I tercer, un govern empresofòbic que no és capaç d'entendre com impacten les seves decisions, com aquesta d'avui, de les ajudes a la mobilitat elèctrica en els diferents sectors empresarials i, de retruc, en els propis ciutadans. Agafem aquest reial decret que avui es convalida. Al perdre quatre mesos amb aquest reial decret, vostès han posat en risc el sector de l'automoció i totes les empreses que desenvolupen la seva activitat en aquest àmbit. Durant mesos, els dubtes i les incerteses s'han estès. Milers de ciutadans han decidit no comprar un cotxe perquè no hi havia cap garantia que pogués després accedir a les ajudes. I vostè em dirà que això està resolt amb el reial decret actual. I és cert. Les ajudes són retroactives i de la mateixa quantitat que abans. Però el temps és irreversible i les pèrdues econòmiques i d'oportunitat, de seguretat i de prestigi del producte pels concessionaris i pels fabricants de vehicles, en bona part són irrecuperables. Però el despropòsit de la gestió del govern va molt més enllà. Avui hauríem d'estar aprovant el MOVES IV. El MOVES III havia d'estar vigent només fins a finals del 2024, moment en que s'havia d'entrar en vigor al Pla MOVES IV, el qual havia de millorar significativament l'actual. Però com en moltes altres coses que vostès gestionen, va arribar el desembre i ningú en sabia res del MOVES IV. Així que van utilitzar el desafortunat reial decret òmnibus per prorrogar el pla anterior fins a mitjans del 2025. Perquè llavors sí que tindríem el pla MOVES IV. Què ha acabat passant? Doncs que en la línia de la debilitat del seu govern que li deia abans, avui, en lloc de portar a aprovació el Pla MOVES IV, ens acabem trobant una nova pròrroga de l'antic fins a final d'any. Tot plegat, un veritable despropòsit.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2025, de 1 de abril, por el que se establece el programa de incentivos ligados a la...
«Moltes gràcies, president. 77 dies. Han hagut de passar 77 dies des que vostè va veure no convalidat el reial decret òmnibus fins que avui el torna a portar aquí. 77 dies per tornar a portar una proposta que bàsicament no canvia en res substancial del text anterior. 77 dies, per tant, per res, i per tant, si no fos perquè ho estem vivint en primera persona, semblaria impossible que el govern hagi perdut tants mesos per tornar a portar el mateix reial decret. Però de fet, això serveix molt bé per il·lustrar perfectament el seu govern. Primer, un govern feble que perd votacions clau, que ha de retirar punts de l'ordre del dia o ha de tornar a portar a votació temes per no negociar, com ha de negociar qui no té majoria absoluta. Segon, un govern insensible, insensible amb el patiment de la gent. Vostès són capaços, com a govern, de prioritzar ingressar el màxim possible a través dels impostos quedant-se bona part dels augments salarials i de les pensions de la gent per culpa de no flectar l'IRPF. Insensible a més a més, fins a extrems inimaginables. El seu és un govern que pas d'impedir, per exemple, que es destinin els recursos necessaris per la llei ELA quan saben que aquests recursos són essencials per a tot un col·lectiu pel qual cada dia, cada hora, cada minut, compta. Com s'atreveixen com a govern a regatejar vilment amb els diners que fan falta per desplegar la llei ELA que va aprovar aquest hemicicle gràcies, entre d'altres, de Junts?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«I com veig que el temps passa volant, me'n vaig directament. Bé, si em queda una curiositat que vostè no ha contestat, jo li dic 'escolti, la senyora Paneque va fer unes declaracions que el 25 % de la flota està sense servei a Catalunya'. El president de Renfe l'ha contestat. Jo li estic dient a vostè. Digui'm qui diu la veritat. Un dels dos no diu la veritat. Si us plau, faci el favor de dir-me'l. I, anem al tema essencial. I això lliga amb els treballadors. Escolti, hi havia sistemes per garantir els drets dels treballadors sense necessitat que hi hagués un traspàs de gestió de Renfe a Ferrocarrils. Es podia fer perfectament. Ningú ha dit mai que els drets dels treballadors de Renfe no s'havien de respectar, mai, però hi ha mecanismes per protegir els drets dels treballadors i per fer el traspàs. Hi ha hagut una voluntat política que l'operador sigui sempre Renfe. I ho puc dir de primera mà, perquè els 15 anys que no hi va haver mai traspàs de res del govern central a la Generalitat és perquè es posava la condició que l'operador havia de seguir sent Renfe. I miri, jo no he comparat mai, com vostè si que fa, Ferrocarrils i Rodalies en funció de la mida, en funció del nombre de vies, en funció del nombre de quilòmetres que explota o en funció del nombre de passatgers que té. Home, que Ferrocarrils tingui 98 milions de passatgers, 2120 treballadors, 200 quilòmetres de via gairebé i més de 100 estacions, a mi em sembla que és molt solvent. Aquí, pensi, senyor ministre, que he acumulat les línies de cremalleres d'acord? Però és que jo no li he comparat mai això, senyor ministre, jo el que he comparat és la qualitat del servei, és la puntualitat i la qualitat del servei. Aquí el tema no és 'Ferrocarrils no val perquè té menys vies i menys estacions que Rodalies'. No, és que el tema és que la puntualitat a la línia Barcelona-Vallès és del 99, 61 %, què la puntualitat del Llobregat-Anoia és del 99,23 %, és que la puntualitat de Lleida-la Pobla de Segur és del 99,44 %. I per cert, sí que hi ha línies de Ferrocarrils de la Generalitat que comparteixen amb mercaderies: les potassa de Súria i els cotxes de la Seat. No l'han informat bé en això, algú li dona a vostè una informació com volent donar a entendre 'no, això de Ferrocarrils no es pot comparar'. El que hem de comparar és la qualitat del servei i aquesta és la qualitat del servei i la satisfacció de l'usuari és de més del 80 % i, per tant, aquí hi ha hagut una voluntat absoluta i total de què aquest traspàs no es faria si Renfe no era l'operador, quan la voluntat de Junts per Catalunya ha sigut sempre que l'operador havia de ser Ferrocarrils. Per què? Perquè és l'operador públic de la Generalitat, perquè la mobilitat de proximitat, senyor ministre, s'ha de gestionar des de la proximitat, no des d'una empresa centralitzada a Madrid -això ho diu fins i tot l'IDEF- i perquè Ferrocarrils de la Generalitat, ni més petita ni més gran, és molt més eficient, és molt més puntual i dona millor servei. Aquests són els motius, i per això li recriminen que mentre Rodalies no funcioni, que no funciona, no és de rebut que s'hagi fet un traspàs en què s'ha impedit totalment que l'operador sigui Ferrocarrils de la Generalitat pels motius que acabo d'explicar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Per tant, aquí no només hi ha caos ferroviari, hi ha caos també en la gestió política. I a partir d'aquí, escolti, ja està tot dit. La seva prioritat i la del Partit Socialista, la del d'aquí, que és el que mana i la del d'allà, que és el que creu, ha estat mantenir Renfe com a operador, l'operador del govern central, encara que faci un mal servei. No han estat pensant en els ciutadans, que podrien tenir l'operació de Ferrocarrils de la Generalitat, una companyia pública del govern de la Generalitat que dona molt millor servei. Han passat diputats del PSC, ministres del PSC, presidents de Renfe, de PSC i això està exactament igual. I exactament és com volen vostès que continuï. A mi em sembla que aquesta és la seva prioritat i fins ara no han demostrat cap altra cosa. Moltes gràcies. Señor presidente, señores diputados, señor ministro, el último día dije que hablar de rodalies es como un déjà vu, y dije que diría en cada intervención las incidencias del día. Señor ministro, usted ha estado diez minutos para explicar las incidencias del mes de marzo, intentando minimizar la situación. Ahora, señor ministro, ahora, hace quince minutos, se ha interrumpido la circulación entre Fabra i Puig y el Clot y líneas R1, R2, R2 Norte, R3, R4 y R7 por una avería. Ahora mismo, a la hora de volver a casa, a la hora de ir a buscar a los niños al colegio.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Ens diuen que inverteixen més, senyor ministre. Ens diuen que inverteixen més, que corregeixen aquest biaix. Però jo li diré tres coses que ens fan falta a nosaltres perquè això tingui credibilitat. Primer, vostès no fan públiques les dades d'execució territorialitzades. Les millorarà, senyor ministre, segur que les millorarà, perquè és que eren tan dolentes, que és que no és molt difícil millorar-les. Les millorarà. Però escolti, vostès no les publiquen. Segon, la bola s'ha fet tan grossa que per recuperar el que no s'ha fet en 20 anys, haurem d'estar 20 anys més. I sap què és el pitjor d'això? Que ara es dedicaran a recuperar els 20 anys endarrerits i no s'ocuparan de les inversions de futur, com l'augment de capacitat o la segregació de Rodalies i de mercaderies, especialment en trams congestionats, com tenim a Catalunya més d'un i més de dos. I d'això, l'únic que sabem és la seva abstenció. Si això no s'enfoca, tindrem problemes i mal servei de per vida. I, per acabar, què més fan? Fan un traspàs que no és un traspàs. Miri, fa 15 anys, 15 anys enrere, el govern tripartit de la Generalitat va acordar un traspàs amb el govern espanyol. Però durant tots aquells anys, no es va cedir a la Generalitat, ni infraestructures, ni personal, ni trens, ni diners, ni inversions. Un traspàs fake. Doncs ara, aquest traspàs d'ara, les seves expectatives han durat 15 dies, perquè en pocs dies tothom s'ha alineat per dir 'tranquils que aquí no canviarà res, no patiu'. Agafo les expressions de la consellera Paneque, diu: 'escolti, l'operador que gestionarà Rodalies Renfe ha de continuar sent Renfe'. Fos quin fos el percentatge de la nova societat que es crearà -que ja no és majoria de la Generalitat-, això ja estava previst que havia de ser així. La mateixa consellera que diu que el 80 % dels maquinistes de Renfe de Catalunya són de fora i el que estan desitjant és poder marxar a casa seva. La mateixa consellera que diu que el 25 % dels combois de Renfe a Catalunya estan fora de servei. Senyor ministre, l'ha corregit el president de Renfe, però digui'm: a qui hem de fer cas? A la consellera Paneque o al president de Renfe?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Segon tema: una execució pressupostària que castiga greument a Catalunya. Senyors del PP, tornin a prendre nota una altra vegada, que no se saben els números, estudiïn una mica. Durant aquests anys del mateix informe d'IDEF, d'aquests 6,5 % que es van invertir en Rodalies -i vostès també surten en aquesta foto-, el 50 % es va invertir a Madrid. Això són elucubracions dels independentistes? Són dades oficials del govern espanyol. I n'hi ha pels dos, pel PSOE i pel PP 50 % a Madrid, 16,8 a Catalunya. Tercer, una planificació amb absència de criteris cost-benefici. Vostès inverteixen allà on el 10 % dels usuaris i no on hi ha el 90. Però a Catalunya, l'any 23 la Cambra de Comerç diu que es van perdre un milió d'hores degut al mal funcionament de les Rodalies, que no haurien d'invertir allà on s'estan perdent milers i milers d'hores de treball? Quan nosaltres els hi presentem, senyor ministre, amb una moció de Junts per Catalunya l'octubre passat, que inverteixen en les inversions ferroviàries d'acord amb criteris cost-benefici, vostès es van abstenir.»